Son Peretó

Son Castanyer

La propietat se situa al lloc del Vinyet, entre Son Serra, Son Dameto, el camí de la Vileta i Son Quint, i és travessada pel camí dels Reis. Desconeixem l’origen del topònim principal. En canvi, sabem que Son Castanyer fa referència a la família Castanyer, qui en fou propietària durant els segles XVI-XVII.

Les notícies més antigues que en tenim són de l’11 de febrer de 1426, quan la propietat —aleshores vinya— fou subhastada per la cúria del Batle i adquirida per un membre de la família Desportell. Poc després, pertanyé al doctor en lleis Joan Desportell, qui testà el 22 de març de 1470 en poder del notari Bernat Contestí i nomenà hereu Jaume Desportell. Aquest morí sense testar i la propietat passà a la seva pubila, Elisabet Desportell (ACM, 16345, n. 22; Rosselló, 1989: II, 412).

Amb acta de 3 de desembre de 1522 signada davant el notari Antoni Rexach, Elisabet Desportell feu donació a Pere Lladó de la meitat dels seus béns, entre els quals es trobava aquesta propietat. Lladó testà el 16 de juny de 1527 en poder del notari Alexandre Brondo i nomenà hereu universal el seu nebot Gabriel Castanyer (íd.).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, pertanyia als hereus de Pere Lladó i valia 2.000 lliures: «Rafal dels hereus de mossèn Pere Lladó, dos mília lrs.» (ARM, D-1251, f. 149v).

Gabriel Castanyer testà el 20 de gener de 1581 en poder del notari Pau Ribes i nomenà hereu universal el seu fill Gabriel —prevere—, qui, el 28 de febrer de 1602, capbrevà la propietat declarant que era un rafal —antigament vinya— tengut sots alou propi i que feia partió amb el camí de Puigpunyent, terres del rafal dels hereus del doctor en drets Hugo Serra, la vinya i possessió dels hereus de Nicolau Quint, el rafal dels hereus de Ferrando Moix i el rafal dels hereus de Nicolau Dameto. La propietat era travessada pel camí conegut com «lo carreró del Rey» (ARM, ECR-1112, f. 58v).

Altres fills de Gabriel Castanyer foren Miquel Joan, Joanot i Beatriu, morts sense descendència.

Miquel Joan Castanyer, alcaid de la fortalesa de Sant Carles, morí el 22 de desembre de 1644, amb testament i fideïcomís que havia ordenat dos dies abans en poder del notari Pere Joan Oliver Fornés, en què nomenà hereva universal la seva esposa, Eleonor Cotoner. Per al cas de morir sense descendència, l’hereva era substituïda, successivament, pels germans Miquel, Caterina i Maria Anna Comellas Gual —fills de Domingo Comelles Castanyer i de Maria Anna Gual Binimelis— i Pere Onofre Cotoner. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Francesc, «en el vas y capella de Castañers en el claustro». El 12 de gener següent, Miquel Comellas Gual —primer cridat— rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia una casa situada a la parròquia de Sant Miquel, al carrer del Fossar de Sant Miquel, un rafal d’unes 40 quarterades situat al lloc del Vinyet —amb unes cases molt velles— i alguns crèdits (ACM, 16345, n. 22; Rosselló, 1989: II, 412; Oleza, 1923: 341).

Segons els estims de 1685, Son Peretó pertanyia a Miquel Comellas Gual i valia 3.400 lliures: «Son Paretó, de M.ᵒ Miquel Comellas, tres mil quatre-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 196).

Miquel Comellas Gual testà el 13 d’abril de 1662 en poder del notari Nicolau Llorens, nomenà marmessors la seva esposa, Margarita Barceló, la seva germana Caterina Comellas Gual i el seu cunyat Joan Barceló, paborde i canonge, i feu hereva universal la seva esposa. Fou enterrat el 18 de febrer de 1690 al convent de Sant Francesc, «en lo vas de Castañers», i, el 30 d’abril següent, la viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Miquel, al carrer de la confraria homònima, la possessió de Son Castanyer (Montuïri) i el rafal de Son Peretó, que aleshores era donat a mitges a Bartomeu Planes (Oleza, 1925: 84; ARM, Not. M-1652, f. 426).

Margarita Barceló es casà en segones núpcies amb l’advocat fiscal del Reial Patrimoni Diego Jeroni Costa Rada (†1694) —viudo en primeres núpcies de Beatriu Arnau Pachs (†1690)— i fou enterrada el 18 de juliol de 1692 al convent de Sant Francesc, «en lo vas de Castañers». El 31 següent, el canonge Joan Barceló rebé l’inventari de béns de la seva difunta germana, que comprenia les propietats ja esmentades al paràgraf anterior (Oleza, 1925: 85; ARM, Not. M-1652, f. 502).

Mitjançant acta de transacció signada el 13 d’agost de 1692, Caterina Comellas Gual i el seu fill Francesc, d’una banda, i Joan Barceló, de l’altra, acordaren renunciar a les mútues pretensions sobre el fideïcomís disposat (1644) per Miquel Joan Castanyer i pactaren que, després de la mort de Barceló, el rafal de Son Peretó i la casa situada a la parròquia de Sant Miquel passarien a Comellas.

Caterina Comellas Gual es casà amb Marc Antoni Amar de Montaner Net (†12-5-1682) i en foren fills Maria Anna (†1682) i Francesc. Testà el 28 d’agost de 1701 en poder del notari Martí Seguí i nomenà marmessors el prevere Macià Muntaner, rector de la parròquia de Sant Jaume; el seu fill, Francesc; la seva nora, Maria Dameto Rossiñol; la seva neboda Maria Mut Comellas i l’espòs d’aquesta, Joan Antoni Dureta Çafortesa Tagamanent. Fou enterrada el 7 de juliol de 1702 al convent de Sant Domingo, «en lo vas de Muntaners» (Oleza, 1921: 202).

Francesc Amar de Montaner Comellas es casà amb Maria Dameto Rossiñol i en foren fills Jordi, Francesc, Vicenç, Caterina, Joana —monja de Santa Magdalena—, Maria —monja de Santa Magdalena— i Elisabet, monja de Santa Clara. Testà el 2 d’abril de 1724 en poder del notari Miquel Morey, feu hereu universal el seu fill Francesc i nomenà marmessors la seva esposa; els seus fills Jordi, Francesc, Vicenç i Caterina; les seves cunyades Anna Dameto Puigdorfila, Beatriu Dameto Desbrull i Eufrasina Vallespir Trobat Dameto; la seva cosina Maria Mut Dureta; els seus cunyats Antoni Serralta i Nicolau Dameto; els seus cosins Jordi —inquisidor— i Nicolau Truyols Dameto, Eleonor Truyols Bordils, Baltasar Serra Nadal, Gaspar i Francesc Puigdorfila —tresorer de la Seu—, Jordi i Joan Dameto; Joan Antoni Dureta; Joan Barceló, canonge; Jeroni Sales i Francisco Desbrull. Fou enterrat quatre dies després al convent de Sant Domingo, «en lo vas de sos authors, que està construït en la capella de Sta. Catharina màrtir». El 10 de juliol següent, Francesc Amar de Montaner Dameto rebé l’inventari de béns del seu difunt pare en poder del notari Miquel Morey. L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, davant el convent de les Caputxines, les possessions de Son Muntaner, Son Serra i Son Ponç dels Ullastres (Palma), el rafal de Son Peretó (Palma) i la possessió de Son Amar (Bunyola). Aleshores, Son Peretó no comptava amb estims de bestiar ni arreus perquè es conrava de forma conjunta amb Son Muntaner (íd.: 232; ARM, Not. M-1912, f. 104).

Francesc Amar de Montaner Dameto —I marquès del Reguer— es casà amb Beatriu Çanglada Puigdorfila (†1768) i en foren fills Josep, Beatriu i Caterina. Morí el 28 de novembre de 1761, amb codicil i testament que havia ordenat, respectivament, el dia anterior i el 26 d’abril de 1760 en poder del notari Miquel Morey, en què feu hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill, Josep. Nomenà marmessors la seva esposa; els seus fills: Josep, Beatriu i Caterina; la seva nora, Ignàcia Truyols Fortuny; la seva neta Maria Josepa Clariana Montaner i el seu espòs, Joan Sentmenat Boxadors, comtes de Múnter; les seves germanes sor Joana, sor Maria i sor Elisabet Montaner Dameto; els seus cunyats Antoni Meca Cardona i Maria Çanglada Puigdorfila, marquesos de Ciutadilla, i Jaume Brondo; els seus nebots Pere Jeroni i Francesc Net Montaner, prevere, i els marquesos de la Mina. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Domingo, «en la capella de S.ᵗᵃ Catherina verge y màrtir, vas de sos majors». Poc després, la viuda i l’hereu reberen l’inventari de béns del difunt, que comprenia les propietats abans esmentades i la possessió del Gallicant (Campos), adquirida per aquest anys abans (Oleza, 1923: 30; ARM, Not. M-2087, f. 296).

Josep Amar de Montaner Çanglada —II marquès del Reguer— es casà (1754) amb Ignàcia Truyols Fortuny i en foren fills Francesc, Josep Ignaci, Ferrando Ignaci, Ignàcia, Maria Josepa —monja caputxina— i Maria Lluïsa. Morí el 20 d’agost de 1775, amb testament que havia disposat el 13 de juliol anterior en poder del notari Miquel March, en què nomenà marmessors la seva esposa i els seus fills; els seus sogres, Fernando Truyols i Agnès Fortuny, marquesos de la Torre; la seva germana Caterina Montaner Çanglada; els seus cunyats Fernando, Francesc i Jordi Truyols Fortuny; les seves cunyades sor Maria Josepa i sor Maria Violant Truyols Fortuny, monges de Santa Clara; les seves ties sor Maria —monja de Santa Magdalena— i sor Elisabet Montaner Dameto, monja de Santa Clara; els seus nebots Joan Sentmenat Boxadors i Maria Josepa Clariana Montaner, marquesos de Sentmenat i comtes de Múnter, i els seus cosins Francesc —prevere— i Pere Jeroni Net Montaner. Fou enterrat el mateix dia al convent de Sant Domingo. El 7 de setembre següent, s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que comprenia, endemés de les propietats esmentades anteriorment i de les procedents del fideïcomís fundat per Mateu Gual Çanglada al testament que ordenà el 16 de gener de 1669 en poder del notari Joan Armengol —a què el difunt havia succeït després de la mort de Nicolau Montaner, ocorreguda el 9 d’agost de 1738—, unes cases al carrer del Born, les possessions de Son Puig del Llorer i Son Viscos (Valldemossa), el Coll d’en Ferragut (Manacor), Almallutx (Escorca) i Son Catlar (Campos) i el rafal de la Vinyassa (Palma) (Oleza, 1923: 56; ARM, Not. 904, f. 148).

Segons l’Apeo (1818), Son Peretó valia 21.000 lliures i ocupava una superfície de 30 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers (ARM, D-1530, f. 139v).

Francesc Amar de Montaner Truyols (†1828) —III marquès del Reguer— es casà amb Elisabet Puigdorfila Villalonga i en foren fills Josep Ignaci (†1805), Jordi (1782-1827), Francesc, Maria Ignàcia, Anna Maria i Elisabet, monja caputxina. Testà el 21 de novembre de 1826 en poder del notari Joan Oliver Mascaró, nomenà marmessors els seus fills i els seus germans Ferrando Ignaci i Ignàcia Montaner Truyols i feu hereu el seu fill Jordi. Deixà al seu fill Francesc les cases de davant les Caputxines (ARM, Not. O-409, f. 370).

Els germans Jordi i Francesc Montaner Puigdorfila formaren cases separades. Jordi, qui havia esdevengut hereu per la mort prematura del primogènit, Josep Ignaci, no arribà a esser marquès del Reguer perquè premorí a son pare el 22 de desembre de 1827; deixà dos fills, Francisco i María Isabel Montaner Villalonga (1822-1869). Francesc (n. 1794) —casat amb Luisa Iraola Sureda— succeí com a IV marquès del Reguer i passà a cognomenar-se Amar de Montaner, però la seva neboda María Isabel mogué plet i aconseguí desposseir-lo del títol, bé que no pogué privar-lo del fideïcomís dels Amar (GEM, XI, 119; RP2, 485-terme, 1a).

Francisco Montaner Villalonga morí sense testar el 2 de novembre de 1837 i, en sentència de 10 d’abril de 1866 dictada pel jutge Ciriaco Pérez de Larriba, en fou declarada única i universal hereva la seva germana, María Isabel, qui, amb escriptura de 3 de maig següent autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, acceptà els béns l’herència, entre els quals hi havia Son Peretó, que aleshores ocupava una superfície de 30 quarterades i confrontava, al nord, amb Son Serra; al sud, amb Son Dameto; a l’est, amb el camí de la Vileta, i, a l’oest, amb Son Quint. La propietat era travessada, d’est a oest, pel carreró del Rei. Era tenguda sots alou propi i prestava 36 lliures 4 sous cens el 6 de març al convent de religioses de la Puríssima Concepció de l’Olivar. Feia una renda anual de 5.790 reials (RP2, 485-terme, 1a).

El 1855, les cases de Son Peretó foren objecte d’una intervenció arquitectònica que els conferí l’aspecte que presenten actualment, com així ho testimonia la data que apareix damunt el portal forà: «MDCCCLV.» La reforma és atribuïda a Miguel Ferrá Font.

María Isabel Montaner Villalonga —IV marquesa del Reguer— es casà amb Luis San Simón Orlandis (1804-1881) —comte de San Simón— i en foren fills Jorge (1840-1919) i Luis San Simón Montaner. Morí el 5 d’abril de 1869, a l’edat de 46 anys, amb testament que havia ordenat el 24 de juliol de 1867 en poder del notari Pedro José Bonet, en què llegà per dret d’institució i llegítima al seu net Luis —fill de Luis San Simón Montaner i de Julia Ortega Ballesteros— la possessió de Son Catlar (Campos), amb els seus agregats denominats la Torre Redona i l’Hort d’en Vives i altres pertinences, amb els estims i mobles, entre d’altres. Nomenà hereu universal usufructuari el seu espòs, i propietari, el seu fill Jorge, amb substitució a favor de Luis San Simón Ortega per al cas de morir sense descendència legítima. Amb escriptura de 20 de maig de 1869 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Luis San Simón Orlandis acceptà els béns de l’herència, que comprenia unes cases situades al carrer del Príncipe —aleshores carrer de la Unión—; unes altres cases situades al carrer de Sant Jaume; les possessions de Son Serra (95 quarterades), Son Ponç (130 quarterades), Son Peretó (30 quarterades) i Son Muntaner (153 quarterades), situades al terme de Palma; Son Amar (Bunyola); la Marineta i el Coll d’en Ferragut (Manacor); Son Catlar, l’Hort d’en Vives i una peça de terra al lloc del Palmer (Campos) (íd.: 2a-3a, 10a; CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1869, Semestre 1r, f. 749).

Luis San Simón Orlandis morí el 9 de maig de 1881, amb testament que havia disposat el 20 de maig de 1869 en poder de dit notari Socías, en què nomenà hereu el seu net Luis San Simón Ortega, amb substitució a favor de Jorge San Simón Montaner per al cas de morir sense descendència legítima (RP2, 485-terme, 9a).

El 24 d’abril de 1891, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Jorge San Simón Montaner —amb presència de Francisco Alomar, com a vocal del Crédito Balear— vengué el domini útil de Son Peretó, per preu de 68.500 pessetes, als germans José, Francisco i Juan Salas Pascual, conradors del terme de la ciutat. Al seu torn, mitjançant escriptura de 6 de març de 1897 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, José Salas Pascual adquirí les parts indivises dels seus germans per preu global de 30.000 pessetes. Segons recent midament, ocupava una superfície de 31 quarterades, 3 quartons, 3 horts i 12 destres (íd.: 11a, 13a, 19a-20a; CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1891, Quadrimestre 2n, f. 1555).

José Salas Pascual es casà amb Margarita Nadal Lladó i en foren fills Margarita, Juan i Francisca Salas Nadal (†1905). Morí el 25 de març de 1905, amb testament que havia ordenat el 12 de juliol de 1903 en poder del notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill Juan, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 30 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 485-terme, 14a-15a).

Margarita Nadal Lladó morí el 28 de juliol de 1951, amb testament que havia disposat el 23 de març de 1910 en poder de dit notari Pons, en què nomenà hereus universals propietaris els seus fills Margarita —casada amb Bartolomé Simonet Cañellas— i Juan. Amb escriptura de 29 de setembre següent autoritzada pel notari José Masot Novell, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Peretó, que se la dividiren de la següent manera: Juan, una porció de 25 quarterades, 2 horts i 15 destres —amb les cases— situada entre el camí de la Vileta, Son Serra, Son Quint i Son Moix Blanc, i Margarita, la porció romanent —6 quarterades, 3 quartons i 22 destres—, situada entre el camí de la Vileta, Son Dameto i el camí dels Reis (íd., 16a; RP2, 26422-terme).

Amb escriptura privada de 12 de desembre de 1962, Juan Salas Nadal vengué a Jaime Bordoy Bauzá, per preu d’1.500.000 pessetes, una porció de 120.000 m² (RP2, 19559-VI, 1a).

El 1964, Juan Salas Nadal n’inicià la parcel·lació. Entre 1964-80, vengué un total de 80 trasts —29.496,3 m²— (RP2, 485-terme).

Mitjançant escriptura de 26 de gener de 1968 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Juan Salas Nadal feu donació de béns als seus fills, José Miguel i Juan Jesús Salas Carrasco, entre els quals hi havia una parcel·la de Son Peretó de 33.055 m² —situada entre el camí dels Reis, Son Moix Blanc, Son Dameto i la porció de Margarita Salas Nadal— que fou venuda a l’entitat Hansa Urbana SA, per preu de 2.076.072 euros amb 76 cèntims, mitjançant escriptura de 23 de març de 2000 autoritzada pel notari Luis Pareja Cerdó. Juan Salas Nadal morí a Palma el 23 d’agost de 1981, amb testament que havia ordenat l’11 de març de 1950 en poder del notari Juan Alemany Vich, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Lucía Carrasco González (†1983), i propietaris, els seus dos fills (RP2, 3682-VI, 1a-2a; RP2, 19559-VI, 1a).

En sessió celebrada el 29 de juliol de 1993, l’Ajuntament de Palma aprovà definitivament el Projecte d’estatuts i bases d’actuació de la unitat d’actuació 6.8.B Son Peretó del Pla general d’ordenació urbana, aprovat inicialment per la corporació municipal en sessió de 29 d’abril anterior. El pla estava integrat per 107 finques registrals, amb una superfície total de 122.533 m². Mitjançant escriptures de 2 de setembre de 1993, 16 de novembre de 1993 i 12 de maig de 1994 autoritzades pel notari Luis Pareja Cerdó, els promotors de la urbanització fundaren i constituïren la Junta de compensació de Son Peretó, integrada per Vicente Bayo García, Juan Mir Cerdó, Jaime Bordoy Bauzá, José Zarco García, Fernando González Moreno i les entitats Inexpla Santa Ponsa SL i Curling SL (RP2, 19559-VI).

Una de les finques resultants fou la parcel·la on es trobaven les cases de Son Peretó, les quals foren adquirides per projecte de compensació per l’Ajuntament de Palma, que les havia de destinar a equipament sociocultural —EQ0C/SC-P 27-02-P— (Expedient de patrimoni n. 883).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s