Aguiló, E. (1901). Fundació y documents relatius al Hospital de Sta. Catalina dels pobres: Testament de Ramon de Salelles. BSAL, X, 365-388.
Ajuntament de Palma. (s. d.). Entre el Canòdrom i l’Institut: Els arcs dels Tints. https://www.palma.cat/portal/PALMA/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_105183_1.pdf
Albertí, J., Rosselló, R. i Vibot, T. (2002). Son Valentí, Son Balaguer, ses Mosqueres. Palma: Antiga Impremta Soler.
Árbol genealógico de la familia de Poquet con todos sus enlaces y empleos que han obtenido varios individuos de la misma desde el año 1550 hasta la época presente de 1823
Atienza, J. (2000). Caballeros baleares en la orden de Montesa: Sus genealogías (1600-1860). Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 6-9.
Barceló, B. (1963). El Terreno: geografía urbana de un barrio de Palma. Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Palma de Mallorca, 640.
Barceló, M. (1988). Aspectes agraris d’un nucli urbà (Ciutat de Mallorca a la Baixa Edat Mitjana). BSAL, 44, 195-202.
Barceló, M. (2000). Agnès de Pacs i l’entorn humanista. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 10, 21-47.
Barceló, M. (2004). El casat de les possessions a la Mallorca baixmedieval: Estructura i funció. BSAL, 60, 101-126.
Barceló, M. (2013). Els Massanet: Poder econòmic i prestigi social (segle XV). Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 23, 79-107.
Barceló, M., Coll, B. i Rosselló, G. (1999). Espanyols i Pacs: Poder i cultura a la Mallorca del segle XV. Palma: Universitat de les Illes Balears.
Barceló, M. i Rosselló, G. (2006). La ciudad de Mallorca: La vida cotidiana en una ciudad mediterránea medieval. Palma: Lleonard Muntaner.
Bellido, E. J. (1997). Aula hípica «Santa Eulalia». Reseña histórica del predio. Palma: Centro Deportivo Militar «Es Fortí».
Beltran, G., Briñas, A. M., Creus, C., Gordiola, G. A. i Sans, J. (1998). Carmelites descalços a Mallorca: Presència al raval de Santa Catalina. Palma: Ajuntament de Palma.
Bernat, M. (1994). De la companyia al monopoli: El cas dels tints: Segle XV. Afers, 9, 443-460.
Bernat, M. (1995). Els «III Mesters de la Llana»: Paraires, teixidors de llana i tintorers a Ciutat de Mallorca (S. XIV-XVII). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.
Bernat, M. (2007). Llocs perduts: Cementeris i sinagogues de Ciutat de Mallorca (Segles XIII-XV). BSAL, 63, 7-40.
Bernat, M. (2012). Onofre Rodríguez contra la Universitat: Sobre tints i noves murades: Ciutat de Mallorca, 1576-1622. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 22, 99-117.
Bibiloni, G. (2012). Els carrers de Palma: Toponímia i patrimoni de la ciutat. Palma: Gabriel Bibiloni.
Bover, J. M. (1983). Nobiliario mallorquín. Barcelona: José J. de Olañeta.
Byne, A. i Stapley, M. (2002). Casas y jardines de Mallorca. Palma: José J. de Olañeta. Govern Balear.
Cadenas, V. (1991). Caballeros de la orden de Alcántara que efectuaron sus pruebas de ingreso durante el siglo XVIII: Tomo I. Madrid: Ediciones Hidalguía.
Cadenas, V. (1995). Caballeros de Montesa que efectuaron sus pruebas de ingreso durante el siglo XIX (2a ed.). Madrid: Ediciones Hidalguía.
Cantarellas, C. (1981). La arquitectura mallorquina desde la ilustración a la restauración. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.
Capellà, M. À. (2009). El vidre a Mallorca entre els segles XIV i XVIII (Tesi doctoral, UIB). Recuperat de http://hdl.handle.net/10803/9408
Capó, J. (1995). El santuario de Ntra. Sra. de la Bonanova. Palma: Bahía, Grup Impressor.
Carbonell, M. (2007). Cendres de Troia: El pintor Miquel Bestard (1592-1633). Palma: Fundació Sa Nostra, Caixa de Balears.
Carrió, G. (2006). L’església de la Puríssima Concepció de Maria: La Vileta. Palma: Ajuntament de Palma.
Cirera, J. (1993). Genealogia de la casa de Montanyans a Mallorca. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 5, 7-16. Recuperat de
https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2668223.pdf
Contreras, A. (1995). La cátedra de cirugía de Palma de Mallorca (1573). Medicina Balear: Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, 10(1), 44-50. Recuperat de
https://www.medicinabalear.org/pdfs/Vol10n1.pdf
Del Hoyo, X. i Company, A. (2005). Palma 1931-1936: L’evolució de la ciutat a través de la imatge. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.
Deyá, M. J. (2003). La energía eólica en la economía de las Islas Baleares durante el antiguo régimen: Los molinos de viento. Economia ed energia. Secc. XIII-XVIII.
Deyá, M. J. (2006). La aportación de los extranjeros en el comercio y la manufactura del Reino de Mallorca en los siglos XVI y XVII. BSAL, 62, 43-68.
Escalas, J. (1957). Aquella ciudad de Palma: Evocación gráfica de la ciudad de últimos del siglo XIX y primeros del XX y su comparación con la actual (2a ed.). Palma: Escalas.
Escalas, J. (1979). Aquella ciudad de Palma: Evocación gráfica de la ciudad de últimos del siglo XIX y su comparación con la actual (3a ed. puesta al día). Palma: Escalas.
Fajarnés, E. (1897). Los molinos de Santa Catalina, Arrabal de Palma (siglo XVII). BSAL, VII, 14-45.
Ferrá, B. (1996). Ciutat ha seixanta anys: 1850-1900. Palma: Miquel Font.
Ferrer, M. (1997). Represión de franceses en Mallorca (1808-1809). BSAL, 53, 185-220.
Ferrer, M. (1999). Irlandesos a Mallorca (Els O’Ryan i els O’Neill). Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 9, 25-38.
Forteza, B. (1994). Bartomeu Forteza Pinya: Reflexos. El Mirall, 70, 13-19.
Forteza, M. (1997). Poemes i traduccions (edició a cura de Pere Rosselló Bover). Palma: Universitat de les Illes Balears, Servei de Publicacions i Intercanvi Científic. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.
Forteza, M. (1998). Del meu temps: Volum II (edició a cura d’Antònia Sabater i Vallespir). Palma: Universitat de les Illes Balears. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Fuentes, J. (1977). La problemática de las murallas en el crecimiento de «Ciutat de Mallorca». Mayurqa, 17, 159-162.
Fullana, P., Ripoll, A., Marimon, A., Serra, S., Albertí, M. i Bover, P. (1994). Història del «Montepío» de Previsió de l’Arraval de Santa Catalina. Palma: Nazaret.
Furió, A. (1840). Panorama óptico-histórico-artístico de las Islas Baleares. Palma: Imprenta de Pedro José Gelabert.
Garau, G. (1893). Testamento de J. Garau (1604). BSAL, V, 129-141.
García, N. i Oliver, G. (1986). Cases de possessió: 1. Palma: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears.
Garí, M. G. (2013). Notas introductorias sobre el almacenamiento del cereal de la Administración en la ‘ciutat’ de Mallorca (circa 1580-1692). BSAL, 69, 159-175.
Ginard, A. (2008). Toponímia en disseminat a la perifèria de Palma: Sa Indioteria, segle XVIII. En R. Bassa, H. Planisi i A. Vallès, XX Jornada d’Antroponímia i Toponímia (p. 73-100). Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei lingüístic. Edicions UIB. Campus universitari.
Gomila, L. (2000). Derecho sobre el agua de la fuente de la Villa en la Huerta de Palma. Palma: Ajuntament. Servei d’arxius i biblioteques.
Gran Enciclopèdia de Mallorca. (1989-2005). Palma: Promomallorca.
Gualba, M. (1919). Historia del Colegio de Ntra. Sra. de Monte-Sión, de la Compañía de Jesús, de la Ciudad de Mallorca, desde su principio con el orden de los Rectores, y años. BSAL, XVII, 40-44, 60-64, 78-80, 109-112, 138-142, 153-159, 174-176, 189-190, 220-223, 238-240, 282-285, 298-301, 349-351, 374-376.
Habsburg Lorena, L. S. (1954). La ciudad de Palma: Parte de la obra Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Palma: Luis Ripoll.
Janer, G. i Matas, V. (1988). Palma: La ciutat i les ombres. Palma: Caixa de Pensions La Caixa.
Jover, G. (1999). Crisi agrària i endeutament nobiliari: La casa Gual Despuig (Mallorca, 1650-1750). Randa, 42, 11-46.
Juan, J. (1989). La distribución de los cultivos en la Mallorca del siglo XVI. BSAL, 45, 165-175.
Juan, J. (1994). L’evolució de la producció vitícola a Mallorca entre els segles XIV i XVII. Vinyes i vins: Mil anys d’història: Actes i comunicacions del III Col·loqui d’Història Agrària sobre mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcohòliques als Països Catalans: Febrer del 1990, 409-419.
Juan, J. (1996). El sistema de gobierno en el Reino de Mallorca: Siglos XV-XVII. Palma: El Tall.
Juan, J. (2002). Els virreis de Mallorca: Segles XVI-XVII. Palma: El Tall.
Juan, J. Lorenzo Ram de Montoro y Martínez de Marcilla. En Real Academia de la Historia. http://dbe.rah.es/biografias/40222/lorenzo-ram-de-montoro-y-martinez-de-marcilla
Juan, J. i Sánchez, E. (2003). Els Burgues: Una nissaga de poder. Mallorca: El Tall.
Ladaria, M. D. (1992). El Ensanche de Palma: Planteamiento del tema, problemática, construcción y valoración de un nuevo espacio urbano: 1868-1927. Palma: Ajuntament de Palma.
Lahoz, J. M. (2005). Graduados de Valencia y de las Islas Baleares en la Universidad de Huesca. Ivs Fvgit, 12, 339-381.
Le Senne, A. (1981). Canamunt i Canavall: Els conflictes socials a Mallorca en el segle XVII. Mallorca: Editorial Moll.
Llabrés, J. (1992). La destrucció de la Teulera: Una casa de possessió de Ciutat. El Mirall, 55.
Llauger, M. Á. (1992). Les rondes de Ciutat. Palma: Govern Balear. Conselleria d’Obres Públiques i Ordenació del Territori.
Llauger, M. Á. (2006). El camí de ponent: una reflexió sobre la carretera d’Andratx i el territori. Palma: Lleonard Muntaner.
Longás, M. (2016). Situación de la profesión de bibliotecario público en la Universidad de Mallorca (1770-1808). Revista General De Información Y Documentación, 26(1), 81-102. https://doi.org/10.5209/rev_RGID.2016.v26.n1.53050
López, G. A. (2009). El capità Jaume Canals i els negocis per mar. BSAL, 65, 141-154.
Mallorca eremítica. (1965). Palma: Impr. de los SS. Corazones.
Mansergas, Ó. (2015). El ensanche de Santa Catalina: Un urbanismo defensivo. Defensive Architecture of the Mediterranean: XV to XVIII centuries, II, 207-214.
Mas, J. (1994). Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans: 1767-1831: Biografia d’un il·lustrat liberal. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Mascaró, J. (1962-67). Corpus de toponimia de Mallorca: Relación alfabética de los topónimos registrados en el mapa general de Mallorca, escala 1:31.250. Palma: Imp. Gráficas Miramar.
Massot, M. J. (2010). Herencia y reproducción social en una Casa noble mallorquina: Los Desbrull. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 20, 7-42.
Memorial ajustado de el pleyto que pende en el consejo entre don Francisco Dameto, como marido y conjunta persona de doña Margarita Dameto y como padre y legítimo administrador de don Antonio Dameto, doña Beatriz de Salas, viuda y heredera de Alberto Dameto, marqués de Bellpuig, y Antonio de Salas, cavallero de la orden de Calatrava, sobre la sucesión de el fideicomiso fundado por don Pedro de Pax Español y el fundado por Pedro de Pax Español y sus agregados que vacaron por fin y muerte de don Albertín Dameto, último poseedor
Memorial ajustado formado en virtud del Consejo […] entre don Antonio Togores Net y otros, sobre la sucesión en propiedad del fideicomiso particular fundado por Juan Fuster en su testamento […]
Memorial en hecho del pleito y causa que prende del Consejo de Aragón entre don Jerónimo de Salas, caballero de Ntra. Sra. Montesa, y don Juan Pacs Boixadors, conde de Zavellá, sobre liquidación de los bienes de la herencia y fideicomiso instituido por Gregorio Burgues, procurador del reino […] que se ha mandado hacer de orden del Real Consejo con provisión del 24 de julio de 1665
Miró, L., Bauzá, S., Llodrá, J. i Malleus, J. M. (2017). Mallorca, otro tiempo… Campos: Sebastià Roig i Montserrat.
Miró Granada, L. (2005). Los Miró de Sóller. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 15, 41-73.
Molina de Dios, R. i Morey, A. (2012). Ferrocarril, localización empresarial y transformaciones urbanísticas en la ciudad de Palma: 1870-1940. TST, 23, 100-129.
Montaner, P. (1979). Aspectos de la esclavitud en Mallorca durante la Edad Media. BSAL, 37, 289-328.
Montaner, P. (1997). Son Vida en la historia de Mallorca. Hotel Son Vida 1997-1998, 7, 14-21.
Montaner, P. (2016). Una convivencia políticamente incómoda pero inevitable: Filipistas y carolinos en Mallorca, 1700-1715. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 26, 27-68.
Montaner, P. i Le Senne, A. (1977). Aproximación al estudio de la formación de la clase noble en Mallorca: El patrimonio de los Formiguera durante el siglo XVII. Treballs de geografia, 34, 55-85.
Montaner, P. i Le Senne, A. (1981). Explotació d’una possessió mallorquina durant la primera meitat del segle XVI: Son Sureda (Marratxí). Recerques: Història, Economia, Cultura, 11, 107-124.
Montaner, P. i Porqueres, E. (1994). Subendogamias en el Mediterráneo: Los ejemplos mallorquines de la aristocracia y de los descendientes de judíos. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 6, 79-106
Montojo, F. (2004). Alta mar. Recuperat de http://fabian.balearweb.net
Mora, P. i Andrinal, L. (1982). Diplomatari del Monestir de Santa Maria de la Real de Mallorca: Volum I: 1232-1360. Palma: Pau Mora i Lorenzo Andrinal.
Morey, A. (1989). L’heretat de Can Thomàs: Un exemple de transmissió fideïcomissària a Mallorca. Estudis Baleàrics, 34, 63-70.
Morey, A. (1999). Noblesa i desvinculació a Mallorca als segles XVIII i XIX: Les repercussions de la legislació desvinculadora sobre els patrimonis nobiliaris. Palma: Universitat de les Illes Balears. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Mulet, A. (1956). La Bonanova. Palma: Imprenta Mossén Alcover.
Muntaner, A. (1996). Memoria gráfica de Mallorca: Volum I. Palma: Editora Balear.
Muntaner, A. (1996). Memoria gráfica de Mallorca: Volum II. Palma: Editora Balear.
Muntaner, A. (1996). Memoria gráfica de Mallorca: Volum III. Palma: Editora Balear.
Muntaner, Ll., Aguiló, A. J., Gost, F. i Gost, Ll. A. (2008). Cooperativa d’Apotecaris: La distribución farmacéutica al servicio de las Islas Baleares (1931-2008). Palma: Lleonard Muntaner.
Oleza, J. (1921). Enterraments y Òbits del Real Convent de Sant Domingo de la Ciutat de Mallorca. BSAL, XVIII, 29-33, 53-57, 68-73, 82-86, 118-126, 140-143, 158-161, 201-205, 216-220, 228-234, 257-263, 294-298.
Oleza, J. (1923). Enterraments y Òbits del Real Convent de Sant Domingo de la Ciutat de Mallorca. BSAL, XIX, 7-11, 26-31, 51-60, 71-77, 90-96, 100-103, 134-136.
Oleza, J. (1923). Enterraments y Òbits del Real Convent de Sant Francesch de la Ciutat de Mallorca. BSAL, XIX, 193-200, 250-251, 264-266, 278-280, 294-296, 308-310, 336-341, 370-375.
Oleza, J. (1925). Enterraments y Òbits del Real Convent de Sant Francesch de la Ciutat de Mallorca. BSAL, XX, 6-9, 26-28, 57-64, 82-96, 151-160, 199-203, 211-224.
Ortega, A. (2011). El Fossar dels Jueus: De cementerio judío a atarazana comunal. Mallorca judaica: Asociación amigos del castillo de San Carlos: Aula General Weyler: Cuaderno de Historia, 5, 133-155.
Palomino, C. (1932). Baleares: Libro de la República del 14 de Abril de 1931. Inca: Talleres Gráficos Antonio Vich.
Pascual, A. (1993). Can Berard del carrer del Sol, más tarde Can Escoffet. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 5, 25-34.
Pascual, A. (2000a). Del gótico al neogótico: El caso de Can Thomàs des Predís des Born (Palma). BSAL, 56, 337-362.
Pascual, A. (2000b). Els Caülls de Marratxí: Un estudio arquitectónico y documental a partir de los pleitos y alianzas de la familia Salas. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 10, 105-135.
Pascual, A. (2012). La illeta del teatre Sans i el seu entorn. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 22, 63-98.
Pascual, A. i Llabrés, J. (2001). Alfàbia: història dels jardins i del patrocini artístic dels seus promotors (1740-1860). Bunyola: Ajuntament de Bunyola.
Pascual, A., Llabrés, J., Oliver, M. i Ollers, P. (1993). Can Salas Major. Palma: ARCA.
Pascual, A., Llabrés, J., Riera, C., Canut, M. L. i Manresa, M. A. (1999). Dones i Èpoques: Aproximació històrica al món de la dona a les Illes Balears. Palma: La Foradada.
Pascual, E. (2007). Aproximación al estudio del Marqués de la Torre: Propuesta de estudio y relación de hechos (Tesi doctoral, UIB). Recuperat de http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/memoriesUIB/import/Pascual_Ramos_Eduardo.pdf
Pascual, E. (2008). Francesc Truyols Font de Roqueta: Política i llinatge a la Mallorca del segle XVII. Palma: Lleonard Muntaner.
Pérez, P. i Planas, A. (2000). La Biblioteca de misser Gaspar de Villalonga, IUD (1559). BSAL, 56, 227-242.
Piferrer, F. (1859). Nobiliario de los reinos y señoríos de España. Madrid: Imp. de M. Minuesa.
Planas, A. (2001). Los juristas mallorquines del siglo XVII. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 11, 59-105.
Planas, A. (2002). Los juristas mallorquines del siglo XVIII. Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 12, 37-97.
Planas, A. (2015). La biblioteca del inquisidor Nicolau de Montanyans y de Berard (1565). Revista de la Inquisición: (intolerancia y derechos humanos), 19, 75-102. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5274950.pdf
Planas, R. (Octubre 2006). Caputxins: Història i cultura. Conferència presentada a l’església dels Caputxins de Palma. Recuperat de http://www.caputxins.cat/fraternitats/mallorca/any2006/centenari/conferencia.pdf
Pons, D. (2011). La família de Llorenç Riber. Dins Actes de les Jornades d’Estudi sobre Llorenç Riber: Binissalem-Campanet, 11 i 13 d’octubre de 2008 (p. 9-33). Palma: Consell Insular de Mallorca. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Porqueres, E. i Riera, F. (2004). Xuetes, nobles i capellans: Segles XVII-XVIII. Palma: Lleonard Muntaner.
Ramis de Ayreflor, J. (1911). Alistamiento noble de Mallorca del año 1762: Noticias genealógicas, heráldicas y biográficas de los individuos y familias continuados en el mismo. Palma: Imprenta de Amengual y Muntaner.
Ramis de Ayreflor, J. (1919). Notas genealógicas: Familias extinguidas de Mallorca: La casa de Berard. BSAL, XVII, 49-52, 81-89, 97-100, 193-204, 273-278, 305-336.
Renom, M. T. (1998). Miquel Ferrer i Bauçà: Protagonista en la societat de Mallorca. Barcelona: Abadia de Montserrat.
Revista de Santa Catalina (1981-1990). Palma: Associació de veïnats.
Ribas de Pina, M. (1929). La nobleza mallorquina en la orden de Malta. BSAL, XXII, 14-16, 20-22, 57-59, 79-80, 89-91, 97-98, 127-128, 138-142, 147-150, 175-176, 190-192, 218-223, 245-248, 258-262, 267-270, 292-296.
Riera, M., Vives, A., Company, A., Oliver, M., Comas, F., Bassa, R., Pujals, M. i Escartín, J. M. (2011). Palma: Recull gràfic 1860-1970. El Papiol: Efadós.
Ripoll, L. (1972). Salvemos Son Quint. Palma: Imp. Mossèn Alcover.
Roca, I. (2006). La ciutat dels records: Palma 1852-1943. Palma: Miquel Font.
Rodríguez, R. (1986). El barri de Santa Catalina: Aproximació a la seva geografia urbana. Quinze anys dels Premis d’Investigació Ciutat de Palma: 1970-1984, 167-172.
Roman, R. J. (2005). El jardí botànic de la Misericòrdia de Palma: Ciència i cultura de la botànica a Mallorca en els segles XVIII i XIX. Palma: Consell de Mallorca, Departament de Cultura.
Roman, R. J. (2013). Génesis y desarrollo histórico de un barrio burgués del siglo XIX: Del Bosque Real del Castillo de Bellver al barrio. Los lugares de la historia. Colección Temas y Perspectivas de la Historia, 3, 323-342.
Roman, R. J. (2017). Els jardins de Mallorca en els segles XVIII i XIX: Del paisatge il·lustrat a l’eclecticisme burgès. (Tesi doctoral, Universitat de les Illes Balears). http://hdl.handle.net/11201/148830
Ros, S. (1921). Testamento del doctor en ambos derechos D. José Bassa y Conrado. BSAL, XVIII, 266-274.
Rosselló, J. (1989). Els pergamins de l’arxiu parroquial de Santa Creu (Vol. I). Palma: Consell Insular de Mallorca.
Rosselló, J. (1989). Els pergamins de l’arxiu parroquial de Santa Creu (Vol. II). Palma: Consell Insular de Mallorca.
Rosselló, J. (2001). Els pergamins de l’arxiu parroquial de Santa Eulàlia: 1591-1630: Volum V. Palma: Consell de Mallorca.
Rosselló, V. M. (2008). Cartografia històrica dels Països Catalans. València: Publicacions de la Universitat de València. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Sabater, J. M. (1980). Son Rapinya: Cien años de historia. Palma: Taller Gràfic Ramón.
Salvá, J. (1974). Fiesta caballeresca en el Borne. BSAL, 33, 287-313.
Salvá, J. (1974). Una dama mallorquina del siglo XVII. BSAL, 33, 427-468.
Salvá, J. (1976). Memorias juveniles del cardenal Despuig. BSAL, 34, 32-49.
Sansó, J. Ll. i Sansó, R. (2009). Els Ballester: Nissaga manacorina. Dins El patrimoni cultural de Manacor: V Jornades d’Estudis Locals de Manacor (p. 155-164). Manacor: Ajuntament.
Santa Catalina de Sena: Memòria històrica d’un convent: 1659-1966. (2001). Palma: Universitat de les Illes Balears. Comunitat de Religioses Dominiques de Santa Catalina de Sena.
Santaner, J. (1967). Historia del arrabal de Santa Catalina. Palma: Gráficas Miramar.
Sastre, J. (2006). La actividad comercial del mercader mallorquín Johan Barthomeu a mediados del siglo XV. Mayurqa, 31, 251-273.
Sebastián, M. (2014). La creación arquitectónica y fotográfica de un espacio de ocio sobre el mar. El paseo Marítimo de Palma. Dins Actes del Seminari Internacional. Territoris del turisme: L’imaginari turístic i la construcció del paisatge contemporani (p. 713-724). Barcelona: Viguera Editores.
Seguí, M. (1990). Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947). Palma: Universitat de les Illes Balears. Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Balears.
Son Pisà de Palma. (1932). Mallorca Agrícola, 31.
Soto, R. (1984). Còdex català del llibre del repartiment de Mallorca. Palma: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear.
Tomás, F. (1972). El marco político de la desamortización en España. Barcelona: Ariel.
Torrens, J. (1988). Bosquejo histórico de Son Espanyolet, Son Cotoneret y su Parroquia. Palma: Sa Nostra.
Tous, J. (2009). Palma a través de la cartografia. Palma: Ajuntament de Palma.
Valero, G. (2008). Els noms de fora porta de la ciutat de Mallorca: Toponímia documentada del terme de Palma (1230-1901): Palma: Ajuntament de Palma.
Vicens, D. (2005). Les cavitats de la serra de na Burguesa: Zona 7: Les coves del Pilar i les mines de Guix. Endins, 27, 47-74.
Villalonga, J. (2013). Documentació comptable generada per un patrimoni nobiliari: El cas del primer Marquès de Solleric (1770-1790). Dins Comptes de senyor, comptes de pagès. Les comptabilitats en la història rural (p. 195-222). Girona: Universitat de Girona.
Villalonga, J. i Fernández, R. (2016). El terme de Palma: Evolució de la propietat i l’espai (Vol. I). Palma: José Villalonga Morell i Roberto Fernández Legido.
Villalonga, J. i Fernández, R. (2018). El terme de Palma: Evolució de la propietat i l’espai (Vol. II). Palma: José Villalonga Morell i Roberto Fernández Legido.
El terme de Palma 