Presentació

Aquesta obra és el resultat d’un ambiciós projecte que té com a objectiu explicar el procés de configuració de l’espai del terme de la ciutat a través de l’evolució de les propietats rústiques que encara l’ocupen o que ho feren en el passat.

Els autors —Roberto Fernández Legido i José Villalonga Morell— fa anys que ens dedicam a la investigació de les propietats que s’estenien més enllà dels límits que marcaven les antigues murades. Moltes han desaparegut, però d’altres aguanten l’imparable desenvolupament de la ciutat.

Aquest web pretén esser un complement de l’edició impresa de El terme de Palma: Evolució de la propietat i l’espai i alhora amplificar-ne la difusió.

Configuració de l’obra

El punt de partida és el Plano Topográfico Estadístico del distrito municipal de Palma de Mallorca Capital de las Yslas Baleares, que fou aixecat pel tinent de batle de l’Ajuntament de Palma José Antonio Togores el 1850 i aprovat per la Comisión de Estadística de las Baleares i per la d’Avalúo y Reparto dia primer de març de 1851. Aquest plànol, l’original del qual es custodia a l’Institut Geogràfic Nacional, és un document manuscrit dels que col·loquialment es denominen «els llençols» per la seva mida —les seves dimensions són de 151 x 200 cm— i entronca amb tots els treballs particulars previs a la creació de la Junta d’Estadística.

El plànol divideix el terme de la ciutat en 11 zones, alhora subdividides en diversos quarters, dins els quals es troben numerades les diferents propietats. Aquesta classificació en zones i quarters la utilitzarà posteriorment el Registre de la Propietat per a localitzar les finques pertanyents al terme de la ciutat —els districtes intramurs són distints i escapen a l’abast del mapa i de la present obra. Així mateix, al plànol s’assenyalen les delimitacions dels antics districtes parroquials —atenent la divisió de la ciutat emprada fins aleshores—, camins, torrents, alguns accidents costaners i els establiments de les propietats que llavors es trobaven parcel·lades o en procés de parcel·lació.

Zones1
Zona 1ª de la Bonanova
Zona 2ª de Son Serra
Zona 3ª de la Vileta
Zona 4ª del Real
Zona 5ª de Son Sardina
Zona 6ª de San Lázaro
Zona 7ª de Son Fuster
Zona 8ª de Pontiró
Zona 9ª de Chorrigo
Zona 10ª de S.n Jordi
Zona 11ª del mar de Levante
1 Els títols han estat transcrits literalment.

Esquema de les fitxes

Cada propietat estudiada disposa d’una fitxa individualitzada. Totes comencen amb un títol, que es correspon amb el topònim o antropotopònim amb què es coneix. En ocasions, a més, s’inclou també un subtítol que aporta altres noms amb els quals s’ha denominat la propietat al llarg de la història.

La majoria de les fitxes van acompanyades d’una galeria fotogràfica, però no sempre ha estat possible car hi ha propietats que han desaparegut fa molts d’anys. En aquest sentit, han estat de gran utilitat els fons fotogràfics de la família Escalas, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Editorial Efadós i Fotos Antiguas de Mallorca —FAM—, entre d’altres.

Els primers paràgrafs de cada fitxa donen compte de l’origen de la propietat i ofereixen una breu explicació o hipòtesi sobre el topònim. A continuació, es desenvolupa l’evolució dels propietaris i de l’espai que ocupava la propietat fins als nostres dies o fins al moment en què s’estableix o passa a formar-ne part d’una altra.

Antropònims

Els noms propis de persona s’han escrit respectant la llengua dels documents històrics. No obstant això, han estat normalitzats per tal d’adequar-los a les normes ortogràfiques vigents. Per exemple: Bartomeu per Barthomeu, Joan per Juan, Mateu per Matheu, Miquel per Michel i Rafel per Raphel.

Cal assenyalar que un nom propi pot aparèixer de diverses formes fins i tot a un mateix document, car abans no hi havia cap sistema ortogràfic que ho regulàs. Mitjançant la normalització dels antropònims, s’eviten confusions al lector i es facilita el treball als investigadors, que sempre trobaran la mateixa grafia per a referir-se a un mateix personatge.

D’altra banda, hi ha noms propis que han variat al llarg dels segles a mesura que es feia més patent la influència del castellà. Per exemple, noms com ara Antonina, Elisabet o Francina passen a esser, a partir del segle XIX, Antònia, Isabel i Francisca, respectivament. També es dona el cas contrari: és habitual que els antropònims Jerònia i Margalida apareguin com a Jerònima i Margarita abans del segle XVIII.

Així mateix, determinats noms conviuen en les formes catalana i castellana. És el cas de Pedro i Pere. Era habitual que els membres de la noblesa nomessin Pedro i la resta, Pere. En canvi, els noms Domingo, Mariano i Cayetano sempre presenten aquesta grafia i no trobam cap Domènec, Marià o Gaietà de nom propi, malgrat que aquest darrer de vegades apareix escrit com a Quietano —transcrivint la pronúncia dialectal mallorquina.

Finalment, cal assenyalar que els escrivans del regne tenien el costum de traduir els noms estrangers al català. Per citar-ne qualque exemple, els mercaders Carlo i Enrico Fontichelli apareixen documentats respectivament com a Carles i Enric.

Llinatges

Se n’ha descartat la normalització per tal de conservar les formes tradicionals i genuïnes, car els llinatges estan lligats a la identitat de les famílies.

No obstant això, en alguns casos particulars ha estat necessari establir uns criteris per a evitar confusions. La manca de normes ortogràfiques als documents històrics provoca, per exemple, que un personatge com Mateu Zaforteza sigui, segons l’escrivà, Mateu Fortesa, Matheu Forteza, Mateu Çafortesa i Matheu Çaforteza —o més d’un a la vegada a un mateix text. Paradoxalment, com més antics són els documents, els llinatges apareixen escrits amb una ortografia més propera al sistema actual.

Així doncs, a l’hora de transcriure els llinatges, s’han tengut en compte el segle en què neix el personatge i la grafia que predomina entre els escrivans als documents històrics d’aquell període. Per exemple, el llinatge Juan, fins al segle XVI, s’escriu Joan gairebé sempre. Per ço, trobareu que els membres d’aquesta família apareixen documentats amb la forma Joan quan han nascut abans o durant aquell segle i Juan per als nascuts posteriorment.

A partir del segle XIX, amb l’excepció dels contractes d’arrendament, la major part de la documentació es redacta en castellà. Sistemàticament, tots els noms i llinatges s’adapten a l’ortografia castellana. A més a més, amb la creació —a la segona meitat del segle XIX— dels registres civil i de la propietat, aquesta castellanització s’acaba imposant.

Això ens plantejà un problema, car, d’una banda, llevat d’algunes excepcions, la població continuava emprant les formes genuïnes catalanes, però, de l’altra, oficialment un senyor que nomia Bartomeu era Bartolomé. Per tal d’evitar conflictes, s’ha optat per escriure els antropònims i els llinatges així com apareixen predominantment als documents, és a dir, amb la grafia catalana fins al segle XVIII i amb la grafia castellana a partir del segle XIX.

A la següent taula, hi ha una mostra no exhaustiva de llinatges la major part dels quals prenen formes diferents segons el període històric. En cada cas, se n’ha respectat la grafia original.

LlinatgeSegle XVI
i anteriors
Segle XVIISegle XVIIISegle XIX
i posteriors
BauzáBauçàBauçàBauçàBauzá
CañellasCanyellesCañellasCañellasCañellas
DezcallarDescallarDescallarDescallarDezcallar
EspasesEspasesEspasesEspasesEspases
FortezaFortesaFortesaFortezaForteza
GarcíasGarciesGarciasGarciasGarcías
JuanJoanJuanJuanJuan
OlezaOlesaOlesaOlezaOleza
PascualPasqualPasqualPasqualPascual
Planes2PlanesPlanesPlanesPlanes
RossiñolRossinyolRossiñolRossiñolRossiñol
SalasSalesSalesSalasSalas
SocíasSociesSociesSociasSocías
SuñerSunyerSuñerSuñerSuñer
VillalongaVillalongaVillalongaVillalongaVillalonga
ZafortezaFortesaÇafortesaÇafortesaZaforteza
ZagranadaGranadaÇagranadaÇagranadaZagranada
ZangladaAngladaÇangladaÇangladaZanglada
2 Ens referim a una família d’amos pagesos que tenia propietats entre Gènova i el Vinyet i que apareix documentada, sistemàticament, amb la forma normalitzada Planes. Per a altres famílies, la grafia que predomina és Planas.

Notes genealògiques

La concentració de patrimoni en mans d’algunes famílies notables es donava amb molta freqüència. Per ço, no és gens estrany que les trobem en diverses ocasions en aquest web.

Precisament, per a evitar que la lectura sigui farragosa —repetint les mateixes dades genealògiques una vegada i una altra— s’ha seleccionat la propietat més representativa de cadascuna de les famílies que posseïa més d’un bé immoble i s’ha oferit a la seva fitxa corresponent una versió estesa. En canvi, a la resta de propie­tats s’exposen les notes estrictament necessàries per a explicar-ne l’evolució, però sense aprofundir en els vincles familiars. El mateix criteri ha estat aplicat a l’hora de transcriure els inventaris de béns.

Així mateix, amb l’objectiu d’evitar la còpia sistemàtica de dades procedents d’obres ja publicades, hom ha procurat fer un ús reduït de notes genealògiques sobre famílies que han estat molt estudiades per altres investigadors i sobre les quals hi ha abundant bibliografia. Un cas a part el constitueixen les fitxes elaborades ex professo sobre personatges determinats. Per contra, no s’ha escatimat informació quan es tractava de dades inèdites, com les procedents dels protocols notarials i dels llibres del terme que es custodien, respectivament, al Col·legi Notarial i al Deganat dels Registradors de la Propietat.

Sigles

ACAArxiu de la Corona d’Aragó
ACBArxiu Can Berga
ACMArxiu Capitular de Mallorca
ADMArxiu Diocesà de Mallorca
AIMBArchivo Intermedio Militar de Baleares
AMArxiu Morell
AMPArxiu Municipal de Palma
ANCArxiu Nacional de Catalunya
ANEIÀrea Natural d’Especial Interès
ARMArxiu del Regne de Mallorca
ASArxiu del Senat
BOCAIBButlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
BOIBButlletí Oficial de les Illes Balears
BSALBolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
CNIBCol·legi Notarial de les Illes Balears
CNIGCentre Nacional d’Informació Geogràfica
COComandancia de Obras
CPECatàleg de Protecció d’Edificis
DCVBDiccionari català-valencià-balear
ECREscrivania de Cartes Reials
GEMGran Enciclopèdia de Mallorca
ICGCInstitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
IGNInstitut Geogràfic Nacional
PGPalma General
PGOUPla General d’Ordenació Urbana
RPRegistre de la Propietat
SACESistemas Aéreos Comerciales Españoles