Son Serra

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre el camí de Puigpunyent, l’Hostalot o el rafal de Ca na Vinagre, Son Caulelles, Son Pacs, Son Quint i Son Peretó. Es formà mitjançant la unió de dues vinyes contigües que la família Descós adquirí en el segle XV. Prengué nom del doctor en drets Hugo Serra.

En una data que no podem precisar, Perot Descós comprà una de les dues vinyes. L’altra fou adquirida per Bartomeu Descós abans de 1464, moment en què apareix documentada a les confrontes de la vinya de Rafel Olesa —posteriorment, integrada dins la possessió de Son Quint— (ARM, Not. 291, f. 36; ARM, Not. M-190, f. 169).

Bartomeu Descós testà en poder del notari Pere Joan Arqués, nomenà hereu universal el seu fill Jeroni i llegà aquesta propietat al seu nebot Hugo Serra. El 19 de febrer de 1542, es redactà l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia i una vinya —antigament dues— que feia partió amb el camí reial de Puigpunyent i les vinyes de Ramon Quint, Albert Pachs i Joanot Caulelles. Aleshores, la propietat comptava amb torre i celler (ARM, Not. 291, f. 29).

La interpretació de la donació d’aquesta propietat a Hugo Serra suscità algunes qüestions entre aquest i Jeroni Descós i els seus descendents. Finalment, amb acta de 20 d’abril de 1549 signada a la cúria de la Governació, la propietat fou declarada a favor d’Hugo Serra. Anys més tard, mitjançant sengles actes de 14 de març i 2 de setembre de 1561 signades en poder dels notaris Perot Genovard i Guillem Sureda, els descendents de Bartomeu Descós acordaren entregar el ple domini de la propietat a Hugo Serra (ARM, Not. 6397, s/f; ARM, Not. S-397, f. 77).

Segons els estims de 1578, la propietat comprenia rafal i vinya, valia 4.500 lliures i pertanyia al misser Hugo Serra: «Rafal y vinya de misser Hugo Serra, quatre mília y sinch-centes liures» (ARM, D-1251, 149v).

Hugo Serra testà el 8 de juny de 1593 i nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Anna Fortuny de Ruescas, la qual, el 2 de març següent, rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia les cases majors de l’heretat, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer d’en Dusai, unes altres cases situades a la parròquia de Sant Miquel, a la plaça de Tagamanent, nombrosos censos i un rafal amb unes cases i vinya tancada de paret quasi derruïda que es trobava arrendat al conrador Pere Llull. De les cases es descriuen el celler —amb algunes botes congrenyades—, la cuina, la casa del molí de sang, la sala petita, la sala major, una cambra amb recambra i la cambra de damunt la sala (ARM, Not. 3067, f. 216).

Anna Fortuny de Ruescas testà el 23 d’agost de 1633 en poder del notari Joan Ferrà i nomenà hereu el seu net Rafel Gual Moix —fill de Rafel Gual Olesa i de Prudència Moix—, qui li premorí. Rafel testà el 7 de setembre de 1632 en poder del mateix notari i nomenà hereva usufructuària la dessusdita àvia seva, i propietari, el seu germà Ferrando. El 13 següent, reberen l’inventari de béns del difunt, que comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer de la Drassana, i el rafal de Son Moix, situat al camí de Puigpunyent. Ferrando Gual Moix heretà també els drets sobre l’herència d’Anna Fortuny de Ruescas, que comprenia, entre d’altres, el rafal de Son Serra (ARM, ECR-1149, f. 169; ACM, 14849, f. 240).

Ferrando Gual Moix morí el 24 de febrer de 1650, amb testament que havia ordenat el 8 de gener de 1641 en poder del notari Joan Ferrà, en què fundà el fideïcomís dels Gual-Moix. Fou enterrat a la Seu lo endemà i, tres dies després, el seu fill, Ferrando Gual Moix Verí, rebé l’inventari de béns del difunt, que consistien en unes cases i hort situades a la parròquia de Santa Creu i en els rafals de Son Serra i Son Moix. Aleshores, la propietat es trobava sembrada de xeixa —13 quarterades— i ordi —11 quarterades— i comprenia una casa amb torre. Les ametles i qualsevol altre fruit d’arbre, tant de Son Serra com de Son Moix, es trobaven arrendats per un any i ànnua mercè de 300 lliures (ACM, 14849, f. 651).

Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Ferrando Gual Moix Verí i valia 5.700 lliures: «Son Serre, de M.ᵒ Farrando Gual y Moix, sinch mil set-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 197v).

Ferrando Gual Moix Verí morí el 22 de novembre de 1697, amb testament que havia disposat el 25 de gener de 1674 en poder del notari Llorenç Busquets, en què nomenà hereu universal el seu fill Ferrando, nascut del seu matrimoni amb Maria Çanglada Sureda, els quals reberen l’inventari de béns del difunt el 21 de gener següent. L’heretat comprenia els béns fideïcomesos (1641) per Ferrando Gual Moix i la possessió d’Alcudiarrom, situada al terme de la vila de Petra, al lloc de Vilafranca, que fou incorporada al patrimoni del difunt per llegat de la seva àvia Onofra Sureda (ARM, Not. 1770, f. 180; ARM, Not. V-253, f. 285).

Ferrando Gual Moix Çanglada es casà amb Maria Puigdorfila Despuig —filla de Ramon Puigdorfila Dameto (†1717) i de Magdalena Despuig Martínez de Marcilla (†1741)— i en foren filles Magdalena i Ignàcia. Morí el 10 de març de 1743, amb testament que havia disposat el 22 d’octubre de 1726 en poder del notari Andreu Cirerol, en què nomenà hereva universal la seva esposa, amb la facultat de poder elegir hereu entre els seus fills (ARM, ECR-1157, f. 18v).

El 20 de desembre de 1763, Maria Puigdorfila Despuig capbrevà Son Serra declarant que es tractava d’un rafal —abans vinya— tengut sots alou propi i obligat a prestar 2 lliures cens a la confraria dels Àngels del convent de Sant Francisco de Paula. Aleshores, feia partió amb el camí de Puigpunyent, l’hostal que fou de Miquel Moll, Vinagre —aleshores d’Antonina Moll, esposa de Miquel Julià—, Son Caulelles —del convent de Sant Domingo—, Son Pacs —de dit convent, abans d’Albert Pachs—, Son Quint i Son Peretó (ARM, ECR-1121, f. 234v).

Maria Puigdorfila Despuig morí el 9 d’abril de 1766, amb testament que havia ordenat el 24 de març de 1751 en poder del notari Josep Bernad, en què feu hereva universal la seva filla Magdalena. Aquesta morí el 3 de juliol de 1789, amb testament que havia disposat el 2 de maig de 1787 en poder del notari Sebastià Oliver, en què nomenà hereva universal la seva germana, Ignàcia, aleshores viuda d’Ignaci Ferrandell Verí (ARM, ECR-1157, f. 18v).

Fruit del matrimoni entre Ignàcia Gual Moix Puigdorfila i Ignaci Ferrandell Verí nasqueren Antoni —mort fadrí el 10 de juliol de 1781—, Josep —mort també fadrí el 31 d’agost de 1772—, Maria Ignàcia —casada amb Felip Villalonga Mir Pinós— i Josep Ignaci. Ignàcia Gual Moix Puigdorfila morí el 12 de desembre de 1797, amb testament que havia ordenat el mateix dia, en què nomenà hereu el seu fill Josep Ignaci, qui unificà el patrimoni de les famílies Ferrandell i Gual-Moix. L’herència materna consistia en els rafals de Son Serra i Son Moix Negre, situats al terme de la ciutat; la possessió d’Alcudiarrom, situada a Petra, al lloc de Vilafranca; censos derivats dels establiments d’una part d’Alcudiarrom; la cavalleria de la Roca, que afectava terres de Porreres, Campos i Llucmajor, 180 lliures 12 sous cens sobre la Universitat i altres censos i drets (ARM, Not. O-365, f. 230).

Josep Ignaci Ferrandell Gual Moix —I marquès de la Cueva— es casà (1783) a València amb Maria del Carme Castellví Ferrer —filla de Joaquim Manuel de Betlem Castellví La Figuera, baró de Benafer, i de Maria Montserrat Ferrer Pròxida— i no deixà descendència. Morí a València el 18 de gener de 1804, amb testament que havia disposat el 8 de desembre anterior en poder del notari Joan Baptista Jover, en què nomenà hereva universal la seva esposa, amb substitucions a favor de les seves nebodes Maria de la Concepció Gual i Maria Francisca Villalonga Ferrandell, les quals reberen l’inventari de béns del difunt el 4 de maig següent en poder del notari Sebastià Oliver. L’heretat comprenia els béns de les famílies Ferrandell i Gual-Moix, que consistien en les cases majors, situades al carrer de Sant Jaume; les possessions de Son Pacs i Son Ferrandell (Valldemossa) i els censos procedents dels establiments de les terres anomenades la Cova; Calbet (Bunyola); Son Ferrandell (Felanitx); els Gomeles (Campos); Son Cànaves i Son Boscana (Llucmajor); la meitat de Son Cota (Porreres); Solanda (Sant Joan); Alcudiarrom (Petra); les cavalleries de la Roca, Orient i el Reguer; l’escrivania del Pariatge; els horts de Cal Capiscol i el Camp Redó i els rafals de Son Moix Negre i Son Serra, situats al terme de la ciutat (ARM, Not. O-366, s/f; Ramis de Ayreflor, 1911: 309, 323).

Maria del Carme Castellví Ferrer Pinós renuncià l’herència en favor de la seva neboda Maria Francisca Villalonga Ferrandell mitjançant acta de 17 de maig de 1804 signada en poder del notari Esteve Bonet (ARM, ECR-1159, f. 7v).

Maria Francisca Villalonga Ferrandell, II marquesa de la Cueva o de Casa Ferrandell, era filla de Felip Villalonga Mir Pinós (†7-11-1822) i de la seva primera esposa, Maria Ignàcia Ferrandell Gual Moix. El 20 de desembre de 1788, es casà amb Ramón Fernández Maroto González Perea Ruiz Herrera, tinent del regiment d’Espanya, i en foren fills Manuel (†17-10-1866) —capità de cavalleria, casat (1814) amb Elisabet Ventura Puigdorfila Brondo, filla de Gaspar i d’Anna—, José —comissari de guerra, casat amb Joaquina Rivera García— i Mariano, capità.

Segons l’Apeo (1818), Son Serra i Son Moix Negre ocupaven una superfície conjunta de 60 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valien 42.000 lliures (ARM, D-1530, f. 149).

El 2 de febrer de 1823, José Maroto Villalonga i sa mare, Maria Francisca Villalonga Ferrandell, vengueren a Pere Antoni Miró Granada Roca una porció de Son Serra d’unes 12 quarterades —incloses les cases— que feia partió amb el camí de Puigpunyent, l’hostal d’Antoni Moll, Vinagre, el rafal de Son Caulelles, el rafal de Son Puig i la possessió de Son Quint (ARM, Not. O-393, f. 23v).

La difícil situació econòmica que travessava la família obligà Manuel Ferrandell de Maroto Villalonga a haver d’establir algunes propietats al començament del segle XIX. Per reial carta de 16 de juny de 1835, se li autoritzava a vendre alguns béns immobles per a eixugar deutes. Prèviament, havia enviat una sol·licitud en la qual indicava que era propietari del rafal de Son Moix Negre, amb una peça de terra separada d’aquell pel camí reial que anava a la Vileta, és a dir, el rafal de Son Serra, que ocupava una superfície de 16 quarterades. S’argumentava que, si aquesta propietat s’establia, s’afavoriria, d’una banda, la població de la Vileta, que no podia créixer perquè no hi havia terres que no estiguessin vinculades o que no pertanyessin a mans mortes, i, de l’altra, l’exponent, qui trauria més rendiment dels censos derivats dels establiments que no arrendant la propietat. Per aquest motiu, es feu una taxació de les propietats, segons la qual Son Moix Negre valia 10.500 lliures en venda i 400 lliures en renda, mentre que Son Serra, que era més petita i tenia terres de pitjor qualitat, valia 6.000 lliures en venda i 190 lliures en renda. Aquesta acta s’aixecà per a assegurar als compradors que les propietats no tornarien al venedor a causa dels fideïcomisos (ARM, Not. O-402, f. 233).

La major part dels establiments de Son Serra s’efectuaren entre 1835-37. Les parcel·les feien partió, entre d’altres, amb la possessió de Son Quint mitjançant paret, el rafal de Son Peretó, el camí de la Vileta i un camí sender que anava a Son Quint. La superfície era generalment molt reduïda —entre 30 i 100 destres—, tot i que n’hi havia qualcunes de més extenses —entre mitja i 1 quarterada. Pel que fa als compradors, la majoria feien feina a les possessions dels voltants, però també hi havia alguns professionals liberals i comerciants, com per exemple Jaime Miró Granada Bosch —fill de Pere Antoni Miró Granada Roca—, qui, amb escriptura de 9 de setembre de 1835 autoritzada pel notari Joan Oliver Mascaró, adquirí de Manuel Ferrandell de Maroto Villalonga una porció de 3 quartons i 40 destres contigua a la que havia adquirit (1823) son pare (ARM, Not. O-402-404).

Pere Antoni Miró Granada Roca fou un destacat marí i navilier que ocupà llocs de responsabilitat al Tribunal de Comerç. Era propietari d’un xabec (1821) i de la pollacra goleta «San José» (1827), amb la qual feia viatges a Amèrica i que, més endavant, capitanejaran els seus fills Jaime i José. Endemés dels béns nàutics i comercials, posseïa bona part de Son Serra (Palma), Son Berenguer (Montuïri) i tres propietats urbanes situades a la plaça de les Copinyes, la Rambla i el carrer de la Samaritana. Nasqué el 16 de gener de 1783 i era fill de Jaume Miró Granada Salom (†9-12-1788) —viudo en primeres núpcies (7-6-1765) de Maria Antònia Tió Monde (†13-3-1779)— i de la seva segona esposa (22-6-1779), Eleonor Roca Terrades, viuda de Miquel Escalas. El 17 de gener de 1809, es casà en primeres núpcies a la parròquia de Sant Nicolau amb Joana Ignàcia Bosch Moner —filla de Bartomeu i de Magdalena— i en foren fills Jaime (1811-1873) —marí—, José (1816-1868) —marí—, Pedro Antonio (1822-1886) —pilot— i María Josefa Miró Granada Bosch (1824-1873). En segones núpcies, es casà amb Maria Vidal Deyà (†1845) i no deixà descendència. Morí el 4 d’abril de 1834, a l’edat de 51 anys, amb darrer testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 25 de setembre de 1825 i el 30 de març de 1830 en poder del notari Joan Oliver Mascaró, en què nomenà hereus universals en parts iguals els fills del seu primer matrimoni (Miró Granada, 2005: 61-63, 65; RP2, 3363-terme, 1a).

Amb escriptura de 22 d’octubre de 1845 autoritzada pel notari Joan Ignaci March, Maria Vidal Deyà —ja viuda de Pere Antoni Miró Granada Roca— feu cessió de tots els seus béns als germans Miró Granada Bosch (RP2, 3363-terme, 1a).

María Josefa Miró Granada Bosch morí sense testar el 21 d’abril de 1873 i, en sentència de 21 d’agost de 1876 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Ramón Mariano Ballester, en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills: Luis —oficial de la Secretaria del Consell Suprem de la Guerra—, Pedro Antonio —mort el 1866 a bord de la goleta de guerra Circe, de la qual era oficial—, Juan —rellotger—, Eugenio (†1865) —militar que participà en les guerres de Santo Domingo i Cuba—, María Ignacia —casada amb el militar José Blasco Gelpi— i María de la Concepción Vicat Miró Granada, nascuts del seu matrimoni amb el rellotger Juan Vicat Samarach —fill de francesos expatriats per la Revolució— (íd.; Miró Granada, 2005: 67-68).

José Miró Granada Bosch morí l’11 de gener de 1868, a l’edat de 51 anys, amb testament que havia disposat el 16 de març de 1841 en poder del notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Jerónima Comas Riera —filla de Jaume i de Clara—, i propietaris en parts iguals, els seus fills: María Ignacia —casada amb el militar Miguel Gonzálvez Lázaro—, Jaime (1846-1938) —pilot, casat amb Antonia Thomás Bernat—, María de la Concepción —casada amb Antonio Alós Cros— i Amalia Miró Granada Comas (†1919) —casada amb l’enginyer industrial català Pedro Bofill Soler— (RP2, 3363-terme, 1a).

Jaime Miró Granada Bosch morí el 12 de març de 1873, amb testament que havia ordenat el 20 de juliol de 1864 en poder del notari Sebastián Feliu Bonet, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María Magdalena Aleñar Ginard, i propietaris, els seus fills: Pedro Antonio (1840-1903) —cònsol de l’Uruguai a Palma—, María Luisa —casada en primeres núpcies amb Guillermo Campos Doménech, i en segones, amb Bernardo Amer Pons— i Miguel Miró Granada Aleñar (1844-1910) —pilot— (íd.; Miró Granada, 2005: 68).

El 24 de desembre de 1877, davant el notari Cayetano Socías Bas, Pedro Antonio Miró Granada Bosch i els seus nebots elevaren a escriptura pública el repartiment de l’herència de Pere Antoni Miró Granada Roca, la qual fou taxada i dividida per Antonio Coll Mestre, qui formà quatre parts d’igual valor que foren adjudicades mitjançant sorteig celebrat el 7 anterior. Pel que fa a Son Serra, se la repartiren de la següent manera: Pedro Antonio Miró Granada Bosch, 3 quarterades i 384 destres; els germans Miró Granada Aleñar, 2 quarterades i 95 destres —amb la casa principal—; els germans Miró Granada Comas, 3 quarterades i 283 destres, i Juan Vicat Samarach i els seus fills, 3 quarterades i 352 destres (RP2, 3363-3366-terme).

El 1878, Pedro Antonio Miró Granada Bosch inicià la parcel·lació de la seva porció —denominada divisió primera— a partir d’un plànol protocol·litzat aquell mateix any pel notari Juan Palou Coll. Els trasts eren venuts per via d’establiment i s’imposava un cens reservatiu pagador el 21 de desembre. El venedor es reservava el dret de lluïsme i el comprador li havia d’entregar a costes i despeses seves una còpia de l’escriptura degudament inscrita en el registre de la propietat. Així mateix, el comprador havia de tancar parcialment el solar amb una paret d’1,2 m d’alçada. Les escriptures de compravenda se signaven davant dit notari Palou. Entre els compradors cal citar la societat de socors mutus La Aldeana, que adquirí (1879-80) de la mà del seu president —el conrador Miguel Pascual Roca— un solar de 242 m² i un altre de 227 m² —situats a l’actual carrer de Matamusinos— que foren venuts el 1910 a Juan Camps Salas quan l’entitat fou dissolta i liquidada. A la mort de Pedro Antonio Miró Granada Bosch (†1886), la propietat fou heretada pel seu nebot Jaime Miró Granada Comas, qui només establí tres trasts d’aquesta divisió primera perquè en vengué (1892) la major part —24.200 m²— al seu cunyat Pedro Bofill Soler —casat amb Amalia Miró Granada Comas—, qui també adquirí (1892) de Jaime una porció de 25.461 m² que aquest havia comprat (1886) als germans Vicat Miró Granada i una porció de 25.128 m² que s’havia adjudicat en la divisió que practicaren (1877) els germans Miró Granada Bosch i els seus hereus. Jaime Miró Granada Comas parcel·là les porcions denominades divisió segona i tercera (RP2: 3363-terme, 8867-terme).

El 1897, Pedro Bofill Soler (†10-1-1921) inicià la parcel·lació de la porció denominada divisió quarta, tot i que només efectuà algunes segregacions aïllades. A les escriptures de compravenda apareixen documentats per primera vegada dos noms de carrer: Caballo (1897) i Hueso (1902). En morir, la seva porció —de 72.530 m²— fou heretada (1921) pel seu fill Narciso, de qui passà, successivament, al Banco Peninsular (1926), Emilio Morales Cirer (1930), Matías Gelabert Torres (1930), Guillermo Juan Pujol (1931), Agustín Barceló Petit (1931) i Vicente Vidal Barceló (1934). D’aquests propietaris, només els tres darrers vengueren solars. Guillermo Juan Pujol únicament en segregà dos, un de situat al carrer d’Abdón Bordoy —després Maribel— i un altre entre els carrers de Santa Ponsa i Cirio. Agustín Barceló Petit en vengué nou, situats als carrers de Masanella, Santa Ponsa, Higuera, Huertos —després Sargento Jaume—, Matamusinos, Cirio, Abdón Bordoy i Casa Granada. Cal destacar la parcel·la de 3.776,2 m² situada entre els carrers d’Abdón Bordoy i Casa Granada —o Granada— que Barceló vengué (1931) a l’Ajuntament de Palma per a construir-hi una escola. Entre 1934-46, Vicente Vidal Barceló vengué 35.628,02 m² en trasts situats als carrers de Masanella, Hueso, Cirio, Matamusinos, Maribel, Zaragoza, Santa Ponsa, Higuera, Huertos, Gelabert, Granada, Torrente i lletra B (RP2, 8867-terme).

Com s’ha assenyalat anteriorment, els germans Miró Granada Aleñar s’adjudicaren (1877) una porció de 2 quarterades i 95 destres que comprenia la casa principal, de planta baixa. Aleshores, confrontava, al sud i a l’est, amb establits de Son Serra; al nord, amb Son Cigala, i, a l’oest, amb Son Quint i Son Pacs (RP2, 3363-3364-terme).

El 26 de novembre de 1895, davant el notari José Socías Gradolí, María Luisa Miró Granada Aleñar vengué per 2.500 pessetes la seva part indivisa de Son Serra i d’una altra propietat als seus germans, Pedro Antonio i Miguel. Pedro Antonio morí el 26 d’abril de 1903, amb testament que havia disposat el 29 d’octubre anterior en poder del notari Alejandro Rosselló Pastors, en què instituí en la porció llegítima les seves dues filles, María Magdalena —casada amb Hilario Fuster Fuster— i María del Rosario Miró Granada Moya, nascudes del seu matrimoni amb Vicenta Moya Berdós, i nomenà hereva universal propietària María del Rosario. Miguel morí a Palma sense testar el 24 de juliol de 1910 i, en sentència de 22 de novembre següent dictada per Julio Torres —jutge de primera instància del districte de la Llonja— davant l’escrivà Antonio Tomás, en foren declarats hereus els seus fills, Jaime i Sebastián, nascuts del seu matrimoni amb Amparo Cónsul Beriaín (RP2, 3364-terme: 7a, 9a-10a).

Amb escriptura de 19 de juliol de 1911 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, els germans Miró Granada Cónsul i les germanes Miró Granada Moya procediren a la divisió de les herències dels seus respectius pares. Els primers s’adjudicaren la meitat de migjorn de la porció de Son Serra —amb la meitat de la casa principal, del jardí i de la casa de l’amo i l’íntegra contigua porció de terra de la part del sud—, i les segones, ço és, María del Rosario, una parcel·la que comprenia cotxeria, quadra, galliners i cisterna, i María Magdalena, la meitat de tramuntana de la porció abans referida —amb la meitat de la casa principal, del jardí i de la casa de l’amo, que vengué (1911) per 1.296 pessetes als germans Miró Granada Cónsul— (íd., 11a; RP2, 9691-terme, 2a).

El 2 de desembre de 1921, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, els germans Miró Granada Cónsul practicaren la divisió dels béns que posseïen per indivís i acordaren adjudicar a Sebastián la porció de Son Serra (RP2, 9690-terme, 2a; RP2, 9691-terme, 3a).

Sebastián Miró Granada Cónsul es casà en primeres núpcies amb Catalina Aguiló Bonnín i en foren fills Miguel i Amparo Miró Granada Aguiló. En segones núpcies, es casà amb Josefa Colombás Rubí i en fou filla María Ignacia Miró Granada Colombás. Morí el 30 d’agost de 1935, a l’edat de 49 anys, amb testament que havia ordenat el 12 de juny anterior en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus en parts iguals la seva esposa i els seus fills. Amb escriptura de 9 de gener de 1959 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, Josefa Colombás Rubí, Miguel Miró Granada Aguiló i María Ignacia Miró Granada Colombás vengueren per 26.000 pessetes les seves respectives parts indivises de la porció de Son Serra a Amparo Miró Granada Aguiló. Aleshores, ocupava una superfície de 7.946 m² i comprenia la casa principal —d’uns 100 m²—, el jardí i la casa de l’amo (RP2, 27097-terme, 1a-2a).

El 1987, les cases de Son Serra foren enderrocades en aplicació del PGOU de 1985, que preveia l’expropiació d’una parcel·la d’uns 570 m² —on es trobaven les cases— per a unir els barris de Son Rapinya i Son Serra a través dels carrers del Lago Cuatro Cantones i Maribel. El 15 de novembre de 1984, el negociat de Gestió Urbanística cità la propietària, Amparo Miró Granada Aguiló, «en relación a la adquisición por este Ayuntamiento del inmueble señalado con el nº _ _ de la calle apertura Cuatro Cantones-Maribel (Son Rapinya)». Poc abans de l’estiu de 1985, la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Palma acordà sol·licitar al Consell de Govern de la CAIB la declaració d’urgent ocupació de la parcel·la (Diario de Mallorca, 4-6-1985; Negociat de Gestió Urbanística, 008441-NOV-8-84).

Amparo Miró Granada Aguiló es casà amb Pedro Blanco Rullán i en foren fills Miguel José, Enrique i José María Blanco Miró Granada. Vengué la resta de la porció de la següent manera: 915 m² a l’Ajuntament de Palma, 504 m² a José Jaime Delgado, María Josefa Frau, Rafael Cortés i Margarita Vera, 582 m² a Pedro José Fernández Herrera i Marta Iniesta, 1.305,7 m² a Promociones La Vileta SL (1998), 1.629 m² a Sa Figuera Rotja SL (2004) i 2.626,7 m² a Cesgarden SL (2007) (RP2: 9914-VI, 49636-49637-VI).

Finalment, cal esmentar que a Son Serra es troba el Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez —CESAG—, situat damunt una parcel·la de 4.045 m² —enrevoltada pels carrers de la Figuera, Santa Ponça i Saragossa— adquirida en diverses compres, ço és, 1.865 m² el 1916, 1.083 m² entre 1920-21, 532 m² el 1939 i 565 m² el 1966, quan n’eren superiores generals, respectivament, Cayetana Alberta Giménez Adrover, María de la Consolación Vidal Casanova, Amalia Salvador Rubio i Juana Galmés Riera (RP2: 147-terme, 6537-terme, 10578-terme, 1419-terme, 4571-terme, 192-terme, 29907-terme, 399-terme, 1032-VI).