Son Antic

Son Brossa

Aquest rafal, que s’estenia entre els camins de Son Rapinya i de la Barrera, prengué nom de la família Antich, la qual al final del segle XVI adquirí dues propietats que havien estat antigament dels Brossa, de qui agafà l’altra denominació.

La família Brossa apareix documentada en aquesta zona des del segle XIV. Segons la capbrevació que Bernadí Brossa efectuà el 1517, la propietat havia estat adquirida per Bernat Brossa de la cúria del Batle el primer de les calendes de juny de 1300. D’acord amb dita capbrevació, el 1517, la propietat consistia en una vinya amb botigues, llavadors i horts contigus. Aleshores, feia partió amb el monestir de l’hospital de Santa Caterina, una vinya de Joan Berard —posteriorment Son Gili—, el camí públic anomenat de les Mans, una vinya de Jordi Pont —posteriorment la Punta— i el camí reial pel qual s’anava a Portopí. No obstant aquesta informació, altres referències indiquen que, el 1517, la família Brossa ja s’havia desfet d’alguns dels horts que es trobaven a devora l’hospital de Santa Caterina (ARM, ECR-1146, f. 14; ARM, Not. 5295, f. 349).

En qualsevol cas, entre el final del segle XV i l’inici del segle XVI, es començaren a establir terres d’aquesta propietat. En els contractes d’establiment, els Brossa normalment es reservaven el domini directe. El 1595, Bernat Brossa vengué el domini directe que pesava sobre algunes terres venudes pels seus avantpassats. En aquelles saons, les propietats que havien resultat dels primers establiments fets pels Brossa eren una casa i gerreria de Jaume Dionís que feia partió amb la via pública que anava de la porta de Santa Caterina a Sant Magí, un camp de Santa Caterina, un hortet de Gabriel Balle i una altra propietat de dit Dionís; una peça de terra del mateix Dionís que feia partió amb el camí que anava de Santa Caterina a Sant Magí, unes cases i gerreria de dit Dionís i el carreró que anava a l’hort del notari Gabriel Ciurana; una gerreria de Francesc Burgues que feia partió amb la mateixa via pública, l’hort del notari Gabriel Ciurana i l’hort del prevere Jaume Castanyer; i, finalment, un hort de Gabriel Balle que confrontava amb les propietats abans esmentades (ARM, Not. 3062, f. 97).

El 18 de novembre de 1527, Anna, Nicolau, Polisena i Miquel Brossa —fills i hereus ab intestato de Bernadí Brossa— reberen l’inventari de béns de son pare, que comprenia les cases majors, situades a la costa d’en Brossa, un celler a l’enfront, dos camps a prop de Santa Caterina —que cal identificar amb els que posteriorment es denominaran na Falaguera i el Jonquet— i una vinya que es correspon amb el que més endavant serà Son Antic. Aleshores, la propietat era tenguda sots alou propi i comptava amb unes cases i hort. Feia partió amb dos camins públics, la vinya d’en Pont, la vinya de Joan Berard i terres de l’hospital de Santa Caterina. De les cases es descriuen els quatre cups que hi havia, una sala, la casa del molí i la cambra gran. Segons aquest inventari, Bernadí Brossa era també propietari de diversos alous que pesaven sobre botigues i horts sorgits de l’establiment d’aquesta vinya, «qui stan situats de la iglésia de Santa Catalina fins a la vinya de dit difunt» (ARM, Not. M-779, f. 105).

Un contracte d’arrendament signat per Nicolau Brossa l’11 de setembre de 1555 posa de manifest que la propietat comptava amb torre, la cambra de la qual es reservava el propietari «per nostro estatge y per nostro servey» (ARM, Not. M-782, f. 34v).

En un moment que no podem precisar, se segregà d’aquesta propietat un camp d’unes 5 quarterades situat entre l’església dels Orfes i l’hospital de Santa Caterina, mentre que la resta romangué en mans de la família Brossa. Ambdues propietats seguiren evolucions diferents fins que el comerciant Bernat Nadal les unificà.

La primera la comprà a Eleonor —esposa de Nicolau Brossa— i al seu fill Bernat mitjançant instrument de 13 de febrer de 1564 atorgat en poder del notari Jeroni Vallori. Es tractava d’un rafal —abans vinya— denominat Son Brossa, sots alou propi, situat a la parròquia de Santa Creu, que feia partió amb terres d’en Ginard —prevere—, un hort de l’hortolà Bartomeu Calafat, una peça de terra de Martí Femenia, la via pública dita el camí de les Mans, una peça de terra del picapedrer Pere Garau i el camí que anava de la ciutat al rafal de Jaume Vida. Nicolau Brossa tenia la propietat com a hereu de son pare, Joan Nicolau Brossa, segons el testament que disposà el 29 de desembre de 1526 davant el notari Martí Prats (ARM, ECR-1146, f. 103).

La segona l’adquirí —juntament amb el domini directe— per donació que li signà el picapedrer Pere Garau amb instrument de 22 de juny de 1574 atorgat davant el notari Jaume Josep Oliver. Es tractava d’un camp d’unes 5 quarterades situat entre les esglésies dels Orfes i de Santa Caterina que feia partió amb el camí de les Mans, el camp de Garau Pont, el camí que anava de l’aljub de Santa Caterina al camí de les Mans —abans carreró d’en Brossa— i el rafal —abans vinya— del donatari. Pere Garau tenia la propietat en virtut de l’establiment que li signà el prevere Pere Salines amb instrument de 8 de juny de 1571 autoritzat pel notari Joanot Mora (íd.).

Poc temps després, el 3 de desembre de 1576, Bernat Nadal adquirí les terres i l’hospital de Santa Caterina, ço és, «hortos et totum territorium ubi erat ædificatum hospitale Santa Catharina cum suo iure aqua quod habet a sequia civitatis, una cum omnibus lapidibus qua sunt in dicto territorio dempta ecclesiam, et enfront dictum hospitale temetur facere desder cum commoditate, et aportar-se’n la pedra dita ecclesia et dicti enfront». Feia partió amb el camí de Portopí, la saboneria enderrocada de mestre Gallard —antigament dels hereus de Joanot Pi Desjuny—, l’hort derruït del prevere Jeroni Botí, el camp del prevere Cristòfol Ginard, la vinya del comprador —Son Antic, abans d’en Brossa—, l’hort de Bartomeu Calafat —antigament d’en Brossa—, la gerreria de Lleonard Comelles i la saboneria derruïda de Jaume Vich (ARM, Not. 1362, f. 166v).

Els estims de 1578 documenten les propietats que Bernat Nadal tenia a la contrada, amb un valor total de 4.500 lliures. D’una banda, Son Antic, que comprenia camp, sínia i vinya, i, de l’altra, els terrenys de Santa Caterina, amb horts d’arbres (ARM, D-1251, f. 150v).

Bernat Nadal testà el 24 d’agost de 1579 en poder del notari Jaume Moll i nomenà hereu el seu fill Miquel, qui, juntament amb sa mare —Joana—, vengué la propietat al notari Gabriel Antich mitjançant instrument de 24 d’abril de 1584 autoritzat pel notari Melcion Sans. Aleshores, comprenia 12 quarterades de vinya i 9 quarterades de camp. Era tenguda sots alou propi i feia partió amb l’hort dels hereus del mercader Jeroni Janer, terres de Martí Femenia, el camí de les Mans, el camp de Garau Pont, el camí que anava de l’aljub de Santa Caterina al camí de les Mans —antigament anomenat d’en Brossa— i uns horts que foren de l’hospital de Santa Caterina i que continuaren en mans de la família fins que, el 1609, Miquel Nadal els donà als trinitaris (ARM, ECR-1106, f. 551).

De Gabriel Antich, la propietat passà al seu fill Pere —notari—, l’inventari de béns del qual fou rebut pel seu germà i administrador —el també notari Joan Antich— el 7 d’octubre de 1588. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer dels Pelleters, un hort i vinya al camí Vell de Llucmajor i el rafal que posteriorment es denominarà Son Antic, d’unes 22 quarterades, amb cases, sínia, safareig i una vinya d’unes 20 quarterades (ARM, Not. R-350, f. 71).

El 16 de desembre de 1622 —a instàncies de Praxedis Villalonga i d’altres creditors—, el rafal de Son Brossa fou posat a la venda en pública subhasta i rematat per Jaume Bonafè —en representació del comerciant Miquel Francesc Pisà— per 1.000 lliures. Segons l’albarà de subhasta, la propietat estava obligada a la prestació de diversos censals: 43 lliures a Praxedis Villalonga, 7 lliures a Anna Serra —viuda de l’apotecari Tomàs Serra—, 10 lliures a Joan Antoni Martí, 4 lliures a Jerònima Pont Salvà i 10 lliures a Miquel Domenge —en representació del seu sogre, el notari Josep Amer— (ARM, Clero C-3203, f. 141v).

El 22 de febrer de 1638, Joan Antoni Güells —com a administrador de l’heretat de Miquel Francesc Pisà— l’establí al notari Guillem Alcover per 1.820 lliures, ço és, 1.720 d’entrada i sobre les 100 restants es creà un censal de 8 lliures anuals. Aleshores, la propietat era tenguda en alou propi —inclòs en l’establiment— i prestava un cens anual de 224 lliures 18 sous (ACM, 15571, s/f).

Guillem Alcover es casà amb Anna Garau i en foren fills Guillem, Sebastià, Joan —prevere— i Francesc. Morí el 22 d’octubre de 1653, amb testament que havia ordenat el 6 de juliol de 1652 en poder del notari Gabriel Vaquer, en què nomenà hereu usufructuari el seu fill Guillem, i propietari, el seu net Guillem, fill de l’anterior. El 4 de novembre de 1655, el mercader Joan Ferragut —com a administrador de l’heretat— rebé l’inventari de béns del difunt. Aquest document constata que Guillem Alcover havia participat en nombroses companyies que es dedicaven a arrendar delmes i determinats drets de la Universitat. Era arrendatari d’algunes possessions, com ara l’Aranjassa o l’Estremera (Bunyola). L’heretat consistia en les cases on morí el difunt, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer d’en Sanç, i el rafal de Son Antic, que devia comptar amb unes cases de certa entitat, car comprenien una sala, una torre, tres cambres més, un estable i una casa destinada a la residència del majoral. D’altra banda, un contracte d’arrendament que signà el difunt poc abans de morir assenyala que a Son Antic hi havia una vinya, nombrosos fruiters, un celler i un verger a devora la casa (ARM, Not. V-394: f. 159, 202, 248v; ARM, Not. M-1531, f. 251v).

Com a conseqüència de les companyies comercials en què participà, Guillem Alcover contragué un deute molt elevat amb Marc Vallès, fins al punt que, en el moment de la seva mort, li devia la quantitat de 8.572 lliures 11 diners. Com que l’heretat no disposava del líquid necessari per a eixugar el deute i es trobava segrestada a instància dels creditors, els administradors decidiren entregar-li el rafal mitjançant acta de 9 de juliol de 1657 signada davant el notari Llorenç Busquets. La propietat —que juntament amb l’alou havia estat valorada en 6.400 lliures per Joan Serralta i Joan Fuster— finalment fou venuda per 7.000 lliures (ARM, Not. 1683, f. 151).

La difícil situació econòmica que travessava Marc Vallès l’obligà a haver d’entregar (1672) el domini útil de Son Antic —pel seu valor de 6.200 lliures— a Elisabet Manera —esposa de Miquel Amer de la Punta— pel deute de 6.500 lliures que havia contret amb son pare. Anys abans, el 6 de gener de 1664, ja havia venut el domini directe per 800 lliures a Pere Joan Palou —com a administrador dels béns del seu fill Andreu Vallès— (ARM, Not. V-460, f. 269; ARM, Not. V-391, f. 6).

El 6 de juliol de 1688, Mateu Oliver —procurador de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat— rebé l’inventari de béns de Joan Manera, que comprenia, entre d’altres, el rafal de Son Antic, situat a devora el convent de Santa Caterina, aleshores arrendat a Joan Pasqual per ànnua mercè de 230 lliures (ARM, Not. M-1652, f. 410).

Segons els estims de 1685, pertanyia a Elisabet Manera i valia 4.600 lliures (ARM, D-1253, f. 195).

Al llarg del segle XVIII es construïren dins terres de Son Antic els set molins de vent que es documenten a diversos plànols de l’època. Els trasts on s’edificaren foren adquirits pel moliner Jaume Bestard (1712), Miquel Marcó (1721), Joan Bonet Salom (1736), Miquel Roig (1740), Jaume Flexas (1742), Sebastià Bonet (1744) i Jaume Roig (1771). Al registre de la propietat apareixen documentats els següents molins: el Molí de na Barbí, el Molí d’en Salom, el Molí d’en Semoler, el Molí d’en Tem i el Molí d’en Tià Gran. També s’hi documenta un molí sense denominació que es correspon amb el Molí d’en Burriada (AMP, Fons Morell, caixa 2, lligall 26; ARM, Not. O-393, f. 276v).

El 31 de gener de 1772, Antoni Vich de Superna Serra adquirí la propietat de la cúria dels Béns Confiscats del Sant Ofici per preu de 8.870 lliures 4 sous 10 diners, ço és, 2.956 lliures 13 sous 4 diners d’entrada i sobre la resta es creà un cens reservatiu de 177 lliures 8 sous que fou redimit poc després amb instrument atorgat en poder del notari Cristòfol Fonollar. Aleshores, la propietat estava en mans de l’herència embargada de Marc Vallès, probablement perquè els hereus de Joan Manera no havien pogut abonar les pensions dels censos que gravaven Son Antic (ARM, C-5445, f. 3; ARM, Not. 5802, f. 234).

Antoni Vich de Superna Serra nasqué el 13 de març de 1718. Era fill d’Antoni Vich de Superna Garriga (†1717) i de Margarita Serra Petro (†1742). Morí el 8 de novembre de 1789, amb testament que havia ordenat dos dies abans en poder del notari Pere Josep Bonet, en què nomenà hereu universal el seu fill Antoni, nascut del seu matrimoni amb Francina Suñer Mut (†6-2-1779), filla de Jaume Mateu Suñer Bassa i d’Anna Maria Mut. El 19 d’abril de 1790, Miquel Suau —com a procurador d’Antoni Vich de Superna Suñer— capbrevà la propietat declarant que tenia cases, sínia i safareig i que ocupava una superfície de 20 quarterades i mig quartó segons canació feta el 21 d’octubre de 1771 pel canador Miquel Binimelis. Feia partió amb el camí de la Barrera —que anava de Santa Caterina a les possessions de Son Quint i Son Puigdorfila—, les terres denominades la Punta —del marquès de Bellpuig—, el camí dels Molins —on hi havia set molins— i Son Gili i l’Hort d’Avall —dels hereus de Jeroni Garcias— (ARM, ECR-1155, f. 314).

Antoni Vich de Superna Suñer es casà amb Joana Anna Palou de Comasema Amer —filla de Jeroni Palou de Comasema Martorell i de Maria Amer, abans Mayol—, de qui no deixà descendència. «Morí de puagra y 55 anys de edad» el primer de novembre de 1810, amb testament que havia disposat el 29 d’octubre anterior en poder del notari Miquel Bonet. Dos dies després, «fonch enterrat en la sepultura de Vichs, construïda dins la capella del Roser» del convent de Sant Domingo (Ramis de Ayreflor, 1911: 357; Oleza, 1923: 94).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Joana Anna Palou de Comasema Amer, valia 11.800 lliures i ocupava una superfície de 17 quarterades, de les quals 8 eren camp de segona qualitat, 7 eren camp de tercera qualitat i les 2 restants es dedicaven a conreus de reguiu de primera qualitat (ARM, D-1530, f. 117).

Joana Anna Palou de Comasema Amer morí el 7 de febrer de 1853, amb testament que havia ordenat dia primer de maig de 1845 en poder del notari Pedro José Bonet, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva usufructuària María Europa Pérez de Quiñones Vich de Superna, i propietari, Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones. Aquest es casà amb Dionisia Truyols Salas —filla dels marquesos de la Torre— i en foren fills Manuel, Fernando, José, Juan Antonio, Francisco, Juana i Concepción (RP9, 1691-terme, 2a; RP11, 1423-terme, 1a).

El primer de setembre de 1857, Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones inicià l’establiment de Son Antic. Les primeres segregacions afectaren la part del rafal situada entre el camí de la Barrera i el camí d’accés a les cases (CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1857, Semestre 2n, f. 644-817).

El 7 d’agost de 1866, Juan Palou de Comasema sol·licità permís a les autoritats civils i militars per a establir la propietat. El 17 de maig de 1869, fou aprovat l’Anteproyecto para el ensanche del barrio de Santa Catalina, que comprenia, entre d’altres, Son Antic i el Jonquet. El 7 de juny següent, Juan Palou de Comasema apoderà Lorenzo Guasp Riera i Miguel Guasp Pujol perquè venguessin les 13 hectàrees i mitja del rafal. El procés d’urbanització s’executà a partir d’un plànol que fou protocol·litzat (1869) pel notari Cayetano Socías Bas i que dividia la propietat en 32 illetes —a pesar que inicialment només n’hi havia 25— delimitades pel camí de Son Rapinya, el camí de la Barrera i el carrer del Rayo —ara d’Anníbal. A llevant, confrontava amb l’Hort d’Avall i Son Gili, que la separaven del camí de Ronda, i, a ponent, amb la Punta —la partió amb la qual resta perfectament definida a les tres illetes delimitades pels actuals carrers del Metge Joan Bauzà Mestre, Despuig, Villalonga i Monterrey— (AIMB, Comandancia de Obras, 508/2, n. 26; CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1869, Semestre 1r, f. 830).

Mitjançant escriptura de 28 de juny de 1877 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Juan Palou de Comasema autoritzà Miguel Guasp Pujol perquè alienàs el domini útil dels solars que el 28 de febrer anterior encara restaven sense vendre, excepte una parcel·la unida pel costat oest a l’antiga casa del rafal i una faixa de terreny en què no era possible edificar segons el plànol aleshores vigent de l’arraval de Santa Caterina. Es pactà que, independentment de la quantitat que obtengués Guasp amb la venda dels solars, Palou de Comasema percebria un total de 57.120 pessetes pagadores en 6 terminis anuals i Guasp en retendria la resta. Posteriorment, mitjançant escriptura privada, Palou de Comasema facultà Guasp per a alienar la faixa de terreny en què abans no era possible edificar i que s’havia reservat en l’escriptura anterior (CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1890, Quadrimestre 1r, f. 670).

El 24 de febrer de 1890, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Juan Palou de Comasema vengué a Miguel Guasp, per preu de 17.493 pessetes, els següents trasts: 7 i 9 de la illeta 4 —300 m²—; 32 i 33 de la illeta 14 —200 m²—; 28 i 29 de la illeta 15 —200 m²—; 4 i part del 5 de la illeta 15 —200 m²—; 21 i part del 20 de la illeta 16 —200 m²—; 25-35 de la illeta 16 —1.600 m²—; 15 i part del 16 de la illeta 16 —200 m²—; 2, 5-12, 20-30 i part del 4 de la illeta 17 —2.600 m²—; 17 i part del 18 de la illeta 17 —200 m²—; 1-9 i 16-24 de la illeta 18 —2.400 m²—; 1-6, 10-18 i part del 7 de la illeta 19 —2.000 m²—; 1-3 i 6-12 de la illeta 20 —1.200 m²—; 1-13 de la illeta 21 —1.200 m²—; 26 i 27 de la illeta 22 —150 m²—; 4 i part del 3 de la illeta 22 —150 m²—; 7-13 i 20-26 de la illeta 24 —1.000 m²—; 17-19 i part del 16 de la illeta 24 —350 m²—; 4, part del 3 i part del 5 de la illeta 24 —300 m²—; 23-30 i part del 22 de la illeta 27 —1.200 m²—; 31-33 i part del 16 de la illeta 27 —525 m²—; 4-13 i 17-27 de la illeta 28 —1.800 m²—; 16-21 i part del 22 de la illeta 29 —700 m²—; 3-4 i part del 7 de la illeta 29 —190 m²—; 1 i 13-15 de la illeta 29 —500 m²— i 18 de la illeta 32 —84 m². Palou de Comasema es reservà la casa del rafal amb la porció de terreny annexa (íd.; RP6: 5364-terme, 5653-5663-terme, 5665-5677-terme).

Amb escriptura de 30 d’agost de 1888 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, els germans Manuel i Juan Antonio Palou de Comasema Truyols —en concepte d’apoderats de son pare, Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones— vengueren al senceller Jaime Castell Ramis, per preu global de 25.000 pessetes, les cinc propietats següents: 1) tres botigues amb pis i corral marcades amb els nombres 2, 4, 6, 8, 10 i 12 del carrer nombre 34 —ara Son Antic— i una botigueta que treia portal al carrer d’Aníbal —5.000 pessetes—; 2) cinc botigues marcades amb els nombres 3, 5, 9, 11 i 13 del mateix carrer nombre 34, dos pisos superiors marcats amb els nombres 1 i 7, una botiga amb dos pisos superiors que treia portal al carrer de la Pursiana i un trast contigu situat a la part de darrere de les cases del carrer nombre 34 —5.000 pessetes—; 3) la casa urbana denominada Can Llaudis, amb planta baixa, soterranis, quadra, jardí, pis principal i algorfa, situada al carrer Major de Dalt Vila (Eivissa) —2.000 pessetes—; 4) la propietat rústica denominada Can Llaudis, situada a la parròquia de Sant Francesc de l’Estany (Eivissa), de 42 quarterades de superfície —10.000 pessetes—; 5) la propietat rústica denominada les Feixes, situada a la mateixa parròquia eivissenca, amb una superfície de 9 quarterades i mitja —3.000 pessetes. Jaime Castell Ramis vengué (1891) per 5.000 pessetes les dues propietats procedents de Son Antic a Serafín Piña Forteza (†1892), de qui passaren a les seves filles Jerónima i Cecilia —nascudes del seu matrimoni amb Cecilia Bonnín Valls—, les quals les vengueren (1894-96) a Margarita Aguiló Piña (†1924) per 14.275 pessetes. Aquesta es casà amb Cayetano Aguiló Aguiló (†1888) i en foren fills Margarita (†1914), Bartolomé (†1923), Cayetano —casat amb Francisca Tarongí Aguiló— i Josefa Amada (†1916), casada amb José Aguiló Bonnín. Les dues propietats se les adjudicà (1925) Cayetano, de qui passaren (1950) a la seva filla Margarita Aguiló Tarongí, la qual les vengué (1975) per 2.979.324 pessetes a Miguel Ángel i María de la Concepción Forteza Aguiló (RP8: 1473-1474-II; RP6: 23907-23908-VII).

Son Antic contribuí més que cap altra propietat de la zona a la configuració de la barriada de Santa Caterina. A més a més, la seva proximitat al casc antic la convertí en un lloc idoni on instal·lar les fàbriques i els magatzems que la ciutat emmurallada no podia albergar per manca d’espai i qüestions d’higiene.

Jaime Ramis Gibert establí una fàbrica d’eixàrcies i teixits a una parcel·la de 12.238 m² que adquirí en quatre compres (1870-74) per preu total de 4.228 pessetes amb 92 cèntims. Comprenia un edifici destinat a magatzem de gèneres i un altre a maquinàries, magatzems i habitacions. S’estenia al llarg del camí de Son Rapinya, paral·lela als molins de Son Antic, entre els carrers de Pou, Borguny i Despuig. La propietat fou, successivament, de Cayetano Ferragut Capó (1879), La Industrial Mallorquina SA (1879), Miguel Puigserver Aleñar (1888), Antonio Ramis Garau (1893), María Margarita Sureda Rigo (1899), Bartolomé Catalá Amer (1899) i Gabriel i Catalina Catalá Escanellas (1922) (RP6: 1765-terme, 1868-terme, 2065-terme, 2150-terme, 3226-terme).

El gerrer Bartolomé León Arnau (†1906) instal·là una gerreria a un trast de 542,8 m² que comprà (1870) a Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones i que se situava entre els carrers d’Antich i de la Fábrica (RP6, 1676-terme).

Matías Lladó Torres (†1906) —canador i pèrit agrònom— obrí una guixeria a una parcel·la de 237,5 m² —trasts 16-17 de la illeta 15— que adquirí (1870) de dit Palou de Comasema. Tenia entrada pels nombres 54 i 56 del carrer la Fábrica i 9 del carrer d’Antich. Comprenia fàbrica, molí, forn, xemeneies, estables, magatzem i dos pisos amb dues habitacions cadascun (RP6, 1584-terme).

Una altra infraestructura industrial que albergà Son Antic fou el magatzem de fustes que el comerciant Bartolomé Pieras Florest (†1901) i el constructor de vaixells Francisco Mateu Mas emplaçaren a una parcel·la de 3.200 m² que adquiriren el 1884 —a pesar que una part fou venuda (1890) a l’Empresa Marítima de Vapor. Ocupava tota la illeta 26 del plànol i confrontava amb els carrers de Murillo, Caro, Cotoner i Antich. Juan Pieras Carbonell —fill del primer— s’associà (1909) amb Bartolomé Cabrer Serra (†1928) sota la raó social Pieras y Cabrer, la qual fou dissolta i liquidada el 1929 per acord entre aquell i Jaime Buenaventura Cabrer Vadell, fill del segon. Pieras s’adjudicà la propietat i la donà (1933) a la seva filla Antonia Pieras Pensabene, qui enderrocà les construccions i promogué (1958) damunt el solar un edifici de cinc plantes sota la direcció de l’arquitecte Francisco de Asís Casas Llompart. Uns anys abans, el 1942, Antonia Pieras havia venut als germans Julio i Mario Trujillo Costa una parcel·la de 1.417 m² que comprenia un edifici destinat a la indústria de fosa —marcat amb el nombre 60 del carrer de Caro— (RP6: 4437-4438-terme, 13897-terme, 20257-terme).

A l’altra banda del carrer de Caro, entre els carrers d’Hornabeque, Fábrica i Cotoner, Bartolomé Pieras Florest i Francisco Mateu Mas instal·laren (ca. 1879) una farinera i una fusteria. La parcel·la —que ocupava una superfície de 3.794 m² i comprenia tota la illeta 12 del plànol— es formà mitjançant l’agregació de tres solars que Pieras i Mateu adquiriren entre 1877-85. El conjunt estava format per dos edificis articulats al voltant d’un pati central (RP6: 2886-terme, 3020-terme, 4700-terme, 4752-terme).

Un anunci aparegut al Libro de la República (1932) documenta tota aquella infraestructura industrial de Pieras de la següent manera: «La Palmesana. Fundada en 1887. Hijo de Juan Pieras. Fábrica de hielo – Serrería mecánica – Talleres de carpintería – Fábricas de cementos y de baldosas hidráulicas – Construcción de carrocerías. Palma de Mallorca (Santa Catalina). Calle de Hornabeque, Caro, Fábrica, Cotoner, Murillo y Antich.»

També s’instal·laren (1879) a Son Antic les bodegues de La Vinícola Mallorquina SA, construïdes damunt un solar de 2.448 m² que Bartolomé Roca Estades adquirí en dues compres (1873-74) per preu total de 5.500 pessetes. L’edifici, de 1.050 m², era conegut com a Almacén de la Vinícola i confrontava amb els carrers de la Fábrica, Soler, Caro i Pou. El 1897, la societat fou liquidada i els seus béns posats a la venda en pública subhasta, entre els quals hi havia aquestes bodegues, que foren adquirides pel Crédito Balear SA per 43.000 pessetes (RP6: 2269-terme, 2377-terme, 3443-terme).

El gerrer Baltasar Juan Ramis i la seva esposa, Margarita Amengual Company, obriren una gerreria a una parcel·la de 611 m² que adquiriren en dues compres (1877-84) i que ocupava els trasts 13-18 de la illeta 17. Tenia entrada pel nombre 84 del carrer de Caro i feia cantonada amb el carrer de Despuig. El 1909, la comprà Juan Miralles Monjo, el qual la vengué (1917) a Miguel Vaquer Alegre i al comerciant Andrés Bestard Cañellas, que transformaren l’antiga gerreria en un forn de vidre. El 1920, vengueren la propietat a Carmen Castellá Morey, Miguel Cloquell Boscana i Juan Frau Xamena, els quals n’engrandiren la superfície —709 m²— amb la compra (1920) a Francisco Castelló Font d’una cotxeria i d’una casa marcades respectivament amb els nombres 86 i 88 del carrer de Caro. Aquell mateix any, constituïren juntament amb el vidrier andritxol Mateo Oliver Ferrá la societat regular col·lectiva Cloquell, Frau y Compañía, amb un capital de 20.400 pessetes. El 1928, Miguel Cloquell Boscana la vengué a Establecimientos y Vidrierías Llofriu SA, que la vengué (1965) al comerciant Juan Ordinas Rotger, qui, dos anys més tard, la vengué a l’industrial Rafael Ferrer Seguí. Aquest enderrocà les construccions i promogué damunt la parcel·la un edifici de 10 plantes (RP6: 3054-terme, 4551-terme, 6618-terme, 6968-terme, 9329-terme, 11192-terme).

L’industrial Vicente Torres Florest (†1902) aixecà una fàbrica i magatzem a una parcel·la de 1.142 m² que havia adquirit (1894) de Miguel Guasp Pujol. La porció estava formada pels trasts 29-30 i part dels trasts 26-28 i 35 de la illeta 16 i confrontava amb el carrer de Caro i el camí de la Barrera. Després passà per herència als seus fills, els germans Torres Oliver, els quals vengueren (1912) la propietat a la societat Ripoll Hermanos Sociedad en Comandita. Aquesta societat havia adquirit (1906) de Guillermo Borrás Palmer i Antonia Palmer Llabrés una porció de 715 m² contigua procedent de Son Riera i que feia partió amb el camí de la Barrera i els carrers de la Fábrica i Monterrey. El 1913, Ripoll Hermanos aportà ambdues propietats a La Fertilizadora SA Fábrica de Abonos Químicos. El 1935, la Compañía Trasmediterránea acordà cedir-les a Juan March Ordinas perquè la fàbrica de La Fertilizadora havia estat traslladada a uns terrenys adquirits a Son Fortesa. El 1940, les comprà Juan March Monjo, qui les agrupà sota una mateixa finca registral que fou aportada a l’entitat mercantil Vidrierías Mallorca SA, constituïda el 30 de desembre de 1941 en poder del notari Nicasio Pou Ribas per Juan March Monjo, Bernardo Balaguer Reus i els germans Rafael, Francisco i Bernardo Balaguer Frau. El 1944, Juan March Monjo —com a gerent de la companyia— vengué la propietat al comerciant Miguel Falconer Ferragut, qui la vengué (1950) a Francisco March Ques. Aleshores, la fàbrica tenia entrada pel nombre 90 del carrer de la Fábrica i el nombre 47 del carrer de Monterrey (RP6: 6359-terme, 6732-terme, 20686-terme).

Pel que fa a l’àmbit religiós i a l’ensenyament, cal assenyalar que a Son Antic s’establiren els germans carmelites de l’ensenyament. Amb ajuda de Tomás Quint Zaforteza Crespí de Valldaura, construïren (ca. 1880) una casa col·legi amb oratori damunt un trast que José Quint Zaforteza Togores havia adquirit (1878) d’Antonio Horrach Vidal —professor de primer ensenyament— per 880 pessetes; aquesta parcel·la ocupava els trasts 13-16 de la illeta 23, delimitada pels actuals carrers de Despuig, Antich, Villalonga i Murillo. El 1886, el germà carmelita Juan Turmo Bordetas (†1943) —superior del convent i director del col·legi entre 1878-91— comprà a Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones, per preu de 750 pessetes, una porció de 460 m² de la mateixa illeta 23 que comprenia els trasts 11-12, suplement del 12 i part dels trasts 10, 22 i 23. El 1923, Jaime Zanoguera Ferragut (†1930) i Juan Turmo Bordetas —qui eren els dos darrers germans carmelites de l’ensenyament que restaven a Mallorca— cediren el col·legi als pares carmelites descalços de la província religiosa de Catalunya. El 21 d’abril de 1926, fra Martín de Jesús María —en el segle Pedro Galofré Solé, com a superior de la Comunidad de la Orden de Carmelitas Descalzos— adquirí per 3.000 pessetes de José Quint Zaforteza Amat la porció que comprenia els trasts 13-16. El 6 de desembre següent, comprà a Miguel Juan Rebassa, per preu de 2.300 pessetes, una parcel·la contigua de 632 m² —amb casa, pati i cotxeries— que confrontava amb els carrers d’Antich i Villalonga. La superfície total del conjunt restà consolidada després que María Isabel Nadal Moré donàs (1929) a la comunitat una porció de 460 m² que confrontava amb el carrer de Villalonga. El 1927, s’inicià la construcció d’una nova església, obra de l’arquitecte Manuel Joaquín Raspall Mayol, la qual fou inaugurada el 1935 (RP6: 3279-terme, 3405-terme, 4909-terme, 5038-terme, 12010-terme, 13990-terme, 17300-terme).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s