Les notícies més antigues que en tenim són de mitjan segle XIX, quan Catalina Roca Pujol l’heretà del seu espòs, Miguel Antich Marcó. Es tractava del quart dels set molins denominats els Molins de Santa Caterina o el Molinar de Ponent. Tant aquest com els altres sis molins foren aixecats al llarg del segle XVIII damunt trasts procedents del rafal de Son Antic. Fou restaurat en el decenni de 1980 (RP8, 193-Llonja; RP11, 3246-terme, 1a).
En un moment que no podem determinar, el comerciant Bartolomé Pieras Florest (†1901) i el constructor de vaixells Francisco Mateu Mas adquiriren de Catalina Roca Pujol una peça de terra de 200 m² procedent del Molí d’en Semoler que comprenia la torre del molí i dues cases contigües de planta baixa marcades amb els nombres 50 i 52, la qual confrontava amb les cases de Francisco Valls i Julián Cortijos (RP11, 1530-terme).
Bartolomé Pieras Florest morí el 28 d’abril de 1901, amb testament que havia disposat el 24 de setembre de 1895 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Bartolomé (†3-11-1898) i Juan Pieras Carbonell i nomenà hereu aquest darrer, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 23 de desembre de 1901 autoritzada pel mateix notari. Al mateix acte, Francisco Mateu Mas i Juan Pieras Carbonell aportaren aquesta i altres vuit propietats a la societat mercantil regular col·lectiva Pieras y Mateu, el capital de la qual era de 200.000 pessetes (RP11, 4437-terme, 3a-4a).
Francisco Mateu Mas morí el 6 de novembre de 1902, amb testament que havia ordenat el 24 de març de 1892 en poder del notari Antonio Mulet Mas, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereves les seves germanes Catalina i María Mateu Mas. La mort de Francisco Mateu Mas determinà la liquidació de la societat Pieras y Mateu, que tenia un capital líquid de 150.000 pessetes, del qual corresponia a Juan Pieras Carbonell la quantitat de 135.000 pessetes perquè tenia una participació del 90%. Pieras s’adjudicà, entre altres béns, la propietat procedent del Molí d’en Semoler. La dissolució de la societat i la descripció dels béns es feu mitjançant escriptures de 4 de desembre de 1902 i 8 de juny de 1903 autoritzades pel notari José Alcover Maspons (RP11, 1530-terme, 7a).
Juan Pieras Carbonell morí el primer de febrer de 1948, amb testament que havia disposat el 29 de febrer de 1944 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus els seus fills Bartolomé —industrial—, Salvador —industrial—, Juan —industrial— i Antonia Pieras Pensabene, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 de juny de 1948 autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán (íd., 10a).
El 22 de novembre de 1974, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Pieras Pensabene vengueren la propietat, per preu de 50.000 pessetes, al comerciant Juan Femenías Alomar, al misser José Feliu Vidal i a l’administrador de finques Juan Feliu Vidal, els quals, amb escriptura de 4 de novembre de 1982 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, vengueren aquesta i altres quatre propietats, per preu global de 10 milions de pessetes, a l’entitat Promobau SA, que l’adquirí representada per l’industrial Mateo Bauzá Borrás, com a conseller delegat (RP11, 31458-III, 2a).
Al mateix acte, Promobau SA agrupà sota una mateixa finca registral aquesta i altres propietats confrontants, ço és: una peça de terra de 200 m² procedent del Molí d’en Semoler, una parcel·la de 2.037,2 m² procedent de diverses propietats, una casa procedent de Son Antic i tres cases procedents del Molí de na Barbí. En total, una superfície de 2.466,6 m², dels quals 2.156,65 m² eren urbanitzables i els 309,95 m² restants eren destinats a l’ampliació de carrers. Se situava entre els carrers de Borguny, Fátima i Industria. En sessió de 2 de setembre de 1982, la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Palma concedí llicència a Mateo Bauzá Borrás, com a conseller delegat de Promobau SA, per a construir dos blocs de pisos —amb dues plantes de soterrani, planta baixa i sis pisos— damunt una porció de 729,89 m². L’obra nova fou declarada amb escriptura de 6 de juny de 1984 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza. Formava part de l’edifici el Molí d’en Semoler, que fou restaurat, el qual ocupava una superfície plana de 164,9 m², tenia una superfície construïda de 228,51 m² i tenia dret d’aprofitar un terreny circumdant de 148,96 m². El molí fou adquirit (1989) per Tomás Francia Martínez i Catalina Antich Parma i és ocupat per Telepizza (RP11, 5314-VII: 1a, 3a).
Tant el Molí d’en Semoler com els molins de na Barbí, d’en Tià Gran i d’en Burriada foren declarats conjunt històric-artístic per Íñigo Cavero Lataillade —com a ministre de Cultura— mitjançant reial decret 3445/1981, de 13 de novembre. L’expedient de declaració fou iniciat el 17 de març de 1978 per Evelio Verdera Tuells, com a director general del Patrimoni Artístic, Arxius i Museus. El 1982, l’Ajuntament de Palma n’aprovà el projecte d’estudi de detall (BOE, 5-2-1982, n. 31; BOE, 26-4-1978, n. 99; Biblioteca de Cort, 352[46.72], 1982).
Aquests blocs de pisos construïts per Promobau SA i d’altres cinc aixecats per Talaiot SA, juntament amb els quatre molins, integraven el complex urbanístic denominat Residencial Los Molinos, que ocupava íntegrament la illeta delimitada pels carrers d’Antich, Comte de Barcelona, Indústria i Borguny.
Una altra propietat procedent del Molí d’en Semoler és la que l’habilitat Julián Cortijos Pérez adquirí de Catalina Roca Pujol, per preu de 792 pessetes amb 8 cèntims, mitjançant escriptura de 23 de maig de 1878 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner. Comprenia una casa de planta baixa marcada amb el nombre 62 —abans 33 i anteriorment 343— i confrontava amb les propietats de Jaime Ramis i Jaime Pujol. Al mateix acte, Cortijos adquirí de Juan Antich Roca —moliner o jornaler—, per preu de 45 pessetes, una peça de terra de 67 m² procedent de Son Antic que el venedor adquirí en major extensió —534 m²— del moliner Bartolomé Bonet Bosch, i aquest, també en major superfície —800 m²— de Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones mitjançant escriptura de 25 de novembre de 1874 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas (RP11, 3245-3246-terme).
El 21 de maig de 1880, davant dit notari Pujol, Julián Cortijos Pérez adquirí de Juan Antich Roca, per preu de 250 pessetes, una porció de Son Antic de 467 m², que era la resta del trast que el venedor adquirí de Bartolomé Bonet Bosch. Confrontava amb les propietats de Jaime Ramis, Miguel Oliver i Bartolomé Bonet (RP11, 3246-terme, 2a).
Julián Cortijos Pérez morí el 28 de gener de 1913, amb testament que havia disposat el 24 de maig anterior en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal usufructuària la seva esposa, Ana Cortijos Carbonero (†12-7-1934), i propietaris en parts iguals, l’ànima del testador i el seu nebot segon, Julián Cortijos Carbonero, militar o jornaler. Nomenà marmessors el prevere Antonio Mir Estarás (†19-5-1934) —vicari de la parròquia de Santa Creu—, el prevere Juan Bautista Nadal Bosch (†16-5-1927), Buenaventura Espases Estarellas (†24-10-1918) i Sebastián Suau Sagrera (†9-12-1922) perquè, en morir l’hereva usufructuària, venguessin la meitat pertanyent a l’ànima del testador i amb el producte pagassin misses resades per ell i la seva família i donassin 15 pessetes a les germanetes dels pobres. Per al cas de faltar els marmessors a la mort de l’hereva usufructuària, n’ocuparia el càrrec l’ecònom de la parròquia de Santa Creu. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de juliol de 1913 autoritzada per dit notari Massanet (íd., 3a).
Amb escriptura de 13 de juliol de 1935 autoritzada pel mateix notari, el prevere Sebastián Caldentey Maimó —com a ecònom de la parròquia de Santa Creu i per la mort dels marmessors nomenats per Julián Cortijos Pérez al seu testament— vengué a Julián Cortijos Carbonero, per preu de 500 pessetes, la meitat que pertanyia a l’ànima del testador de la casa de planta baixa nombre 62 del carrer nombre 37 de l’arraval de Santa Caterina, la qual confrontava amb les cases de Juan Pieras, Gabriel Seguí i Sebastián Colomar (íd.: 3a, 7a).
Julián Cortijos Carbonero vengué la propietat a Alfonso Bonnín Segura per 1.000 pessetes mitjançant escriptura de 6 de març de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 18 —abans 62— del carrer nombre 37. El primer de febrer de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Alfonso Bonnín Segura vengué aquesta i altres propietats, per preu global de 200.000 pessetes, al comerciant Juan Femenías Alomar, al misser José Feliu Vidal i a l’administrador de finques Juan Feliu Vidal, els quals, amb escriptura de 4 de novembre de 1982 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, les vengueren, per preu global de 10 milions de pessetes, a l’entitat Promobau SA, que les adquirí representada per l’industrial Mateo Bauzá Borrás, com a conseller delegat (íd., 8a; RP11, 29709-III, 1a-2a).
Amb escriptura de 31 d’octubre de 1942 autoritzada pel notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, el prevere Sebastián Caldentey Maimó —en el concepte abans referit— vengué al mestre picapedrer Mateo Barrera Coll i a Margarita Ramis Bibiloni, per preu de 9.600 pessetes, una casa amb jardí marcada amb els nombres 48-3r i 48-4t —dues botigues— d’una placeta sense nom que havia de formar part del carrer del Hornabeque —ara Comte de Barcelona— i amb el nombre 48-5è —l’algorfa— del carrer nombre 37. Confrontava amb una casa de Bartolomé Catalá mitjançant un carreró comú (RP11, 10072-terme: 1a, 5a).
El 23 de febrer de 1944, davant el notari Jaime Gelabert Ferrer, Mateo Barrera Coll vengué la seva meitat indivisa, per preu de 4.800 pessetes, a Margarita Ramis Bibiloni, la qual, amb escriptura de 26 de setembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, vengué la propietat, per preu de 10.000 pessetes, al comerciant Gabriel Catalá Escanellas (íd., 6a-7a).
Gabriel Catalá Escanellas morí el 30 d’octubre de 1966, amb testament que havia ordenat el 16 d’agost anterior en poder de dit notari Chacártegui, en què nomenà hereu el seu pubil, Bartolomé Catalá Salvá, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 14 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).
Amb escriptura de 6 de juny de 1973 autoritzada per dit notari Chacártegui, Bartolomé Catalá Salvá agrupà sota una mateixa finca registral les propietats contigües que havia heretat de son pare i que consistien en una casa marcada amb els nombres 72 i 74 del carrer de la Industria procedent del Molí d’en Tià Gran; una peça de terra de 266 m² procedent de Son Antic; tres cases marcades amb els nombres 68-1r, 70-1r, 76, 78 i 78-1r, amb torre de molí, procedents del Molí d’en Tià Gran; una peça de terra de 3.516 m² procedent de Son Antic; una casa marcada amb el nombre 80 del carrer de la Industria, amb una torre de molí, pati i jardí, de 465,8 m² de superfície, procedent del Molí d’en Burriada; una casa amb jardí marcada amb els nombres 48-3r, 48-4t i 48-5è dels carrers del Hornabeque i nombre 37. La propietat resultant ocupava una superfície total de 7.922 m² i confrontava amb els carrers d’Antich, Fátima, Borguny i Industria, el passatge particular nombre 37 i les propietats d’Alfonso Bonnín, els germans Pieras Pensabene, el senyor Florit i els germans Marcé Forteza. Amb escriptura de 4 de novembre de 1982 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Promobau SA adquirí una porció de 2.037,2 m² que confrontava amb els carrers de Borguny, Fátima i Industria (RP11: 24111-III, 5313-VII).
Finalment, cal esmentar un trast de 33,65 m² procedent del Molí d’en Semoler i també del Molí d’en Tem que confrontava amb el camí de Son Rapinya, cases i molí de Rafael Oliver, cases de Sebastián Bonet i el rafal de Son Antic mitjançant un camí d’establidors. Amb escriptura de 2 de setembre de 1921 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar, Josefa Forteza Valls —qui havia heretat la propietat de Juana María Fuster Fuster— la vengué per 650 pessetes a l’Ajuntament de Palma, que l’adquirí representat pel batle accidental, Antonio Oliver Roca. El preu just havia estat aprovat en sessió celebrada el 6 de juny anterior, que diu textualment: «Justiprecio parcela calle de la Industria. Igualmente se aprobó el justiprecio formado por el maestro de obras municipal D. José Segura con respecto a una porción de la finca unida al molino llamado de Ca’n Tem que ha de ser expropiada para dar salida a la calle llamada del Hornabeque, el que importa por todos conceptos la cantidad de seiscientas cincuenta pesetas.» Es pactà que la venedora havia d’esbucar les edificacions existents i que podia apropiar-se del material d’enderroc. L’obertura del carrer del Hornabeque fins a la plaça del Progreso estava prevista a l’Anteproyecto para el ensanche del barrio de Santa Catalina extramuros de esta plaza i fou aprovada per la corporació municipal en sessió celebrada el 15 de maig de 1920 a proposta de la Comissió d’Obres. La intervenció urbanística suposà haver de tomar el Molí d’en Tem o de Can Tem (RP8, 194-Llonja; RP11, 11567-terme, 1a; AMP, AH-2191, 6-6-1921, f. 61).
El terme de Palma 