Es tractava del setè i darrer dels set molins denominats els Molins de Santa Caterina o el Molinar de Ponent. Tant aquest com els altres sis molins foren aixecats al llarg del segle XVIII damunt trasts procedents del rafal de Son Antic. Fou restaurat en el decenni de 1980.
Les notícies més antigues que en tenim són de l’Apeo (1818), segons el qual la propietat comprenia molí i dues cases —nombres 50 i 303—, valia 1.400 lliures i pertanyia a Rafel Oliver, àlies Burriada. La família Oliver, Burriada, que dona nom al molí, apareix documentada des d’almanco el segle XVII amb propietats a l’arraval de Santa Caterina i a la possessió de Son Vic (ARM, D-1530, f. 332v).
Més endavant, pertanyé a Juan Oliver Bonet, viudo en primeres núpcies de Catalina Bonet i en segones de Juana María Triay, qui morí el 18 de febrer de 1884, amb testament que havia disposat el 29 de març de 1864 en poder del notari Sebastián Feliu Bonet, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, Antonio Oliver Bonet —pilot— i María Oliver Triay —casada amb Rafael Oliver García—, i nomenà hereu universal propietari el primer. Entre altres béns, Antonio s’adjudicà aquesta propietat, i María, una peça de terra de 3.516 m² procedent de Son Antic que son pare havia adquirit de Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones, per preu de 945 pessetes, mitjançant escriptura de 3 d’abril de 1871 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, la qual confrontava amb el molí del difunt mitjançant un camí de tres metres d’ample, el camí de Son Rapinya, terres de Son Antic, la fàbrica d’eixàrcies i teixits mitjançant una faixa de terreny de tres metres i mig d’ample i un camí de 10 metres d’ample que es correspon amb el carrer d’Antich (RP11: 7816-terme, 1814-terme).
Antonio Oliver Bonet morí viudo de Catalina Garcías el 17 de febrer de 1898, amb testament que havia disposat el 31 de gener anterior a l’arraval de Santa Caterina en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, llegava diverses propietats als germans Guillermo —maquinista— i Margarita Mateu Bonet —casada amb Matías Covas Coll— i nomenava hereva universal propietària la seva germana consanguínia María Oliver Triay. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de febrer de 1899 autoritzada pel notari José Socías Gradolí i la propietat se l’adjudicà María Oliver Triay. Aleshores, comprenia una casa marcada amb el nombre 80 del carrer de la Industria, la torre de molí, pati i jardí i ocupava una superfície de 465,8 m². Al mateix acte, agrupà sota una mateixa finca registral aquesta propietat i la peça de terra procedent de Son Antic, les quals ocupaven una superfície total de 3.981,8 m² (RP11, 7861-terme, 1a).
María Oliver Triay morí el 20 de juliol de 1912, amb testament que havia disposat el 23 de desembre de 1910 en poder del notari José Socías Gradolí, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos i de fer diversos llegats, nomenava hereva la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor. Nomenà marmessors els preveres Francisco Oliver Pagés i Jorge Frau Vey i disposà que la part romanent de béns —deduïts els llegats i obligacions— fos venuda i el producte destinat, ço és, una meitat en sufragi per la seva ànima, una quarta part en benefici dels pobres que els marmessors elegissin i l’altra quarta part a les obres de reforma o millora de l’església parroquial de Santa Creu i de la seva filial de Sant Magí a l’arraval de Santa Caterina, per meitat. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 10 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).
Amb escriptura de 3 d’abril de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Francisco Oliver Pagés i Jorge Frau Vey —com a marmessors de María Oliver Triay— vengueren la propietat, per preu de 10.000 pessetes, a l’industrial o comerciant Bartolomé Catalá Amer. Aquest morí el 8 de gener de 1922, a l’edat de 69 anys, amb testament que havia ordenat el 18 de febrer anterior en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Francisca, Catalina, Antonia i Gabriel Catalá Escanellas i nomenà hereu universal propietari el seu fill Gabriel. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 d’abril següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Gabriel (íd., 3a-4a).
Gabriel Catalá Escanellas morí el 30 d’octubre de 1966, amb testament que havia disposat el 16 d’agost anterior en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereu el seu pubil, Bartolomé Catalá Salvá, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 14 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a).
Amb escriptura de 6 de juny de 1973 autoritzada per dit notari Chacártegui, Bartolomé Catalá Salvá agrupà sota una mateixa finca registral les propietats contigües que havia heretat de son pare i que consistien en una casa marcada amb el nombre 37 —abans 72 i 74— del carrer de la Industria procedent del Molí d’en Tià Gran; una peça de terra de 266 m² procedent de Son Antic; tres cases marcades amb els nombres 68-1r, 70-1r, 76, 78 i 78-1r, amb torre de molí, procedents del Molí d’en Tià Gran; una peça de terra de 3.516 m² procedent de Son Antic; una casa marcada amb el nombre 80 del carrer de la Industria, amb torre de molí, pati i jardí, de 465,8 m² de superfície, procedent del Molí d’en Burriada; una casa amb jardí marcada amb els nombres 48-3r, 48-4t i 48-5è dels carrers del Hornabeque i nombre 37 procedent del Molí d’en Semoler. La propietat resultant ocupava una superfície total de 7.922 m² i confrontava amb els carrers d’Antich, Fátima, Borguny i Industria, el passatge particular nombre 37 i les propietats d’Alfonso Bonnín, els germans Pieras Pensabene, el senyor Florit i els germans Marcé Forteza. Amb escriptura de 4 de novembre de 1982 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Promobau SA adquirí una porció de 2.037,2 m² que confrontava amb els carrers de Borguny, Fátima i Industria (RP11: 24111-III, 5313-VII).
Amb escriptura de 17 de gener de 1985 autoritzada per dit notari Gil, Bartolomé Catalá Salvá manifestà que a la seva propietat —de 5.884,8 m²— li havia estat agregada una porció de 375,62 m² que pertanyia al misser José Feliu Vidal, al comerciant Juan Femenías Alomar i a l’administrador de finques Juan Feliu Vidal. La propietat resultant ocupava una superfície de 6.260,42 m² i fou inscrita en la proporció d’un 94% a favor de Bartolomé Catalá Salvá i d’un 2% a favor de cadascun dels altres tres propietaris. Confrontava amb els carrers d’Antich, Borguny i Indústria i terrenys de Promobau SA. Comprenia «varias edificaciones que han de ser objeto de demolición, salvo de los tres antiguos molinos harineros, que han de restaurarse». Es tractava dels molins de na Barbí, d’en Tià Gran i d’en Burriada. El solar es dividí en les següents porcions: A-1) 669,3 m² on s’havia de construir el bloc nombre 3, de dues plantes de soterrani, planta baixa, entresol, cinc plantes de pisos i una planta d’àtics; A-2) 698,4 m² on s’havia de construir el bloc nombre 4, de les mateixes característiques que l’anterior; B-1) 2.777 m² on s’havien de construir els blocs nombres 5, 6 i 7, de les mateixes característiques que els anteriors, però amb una planta de soterrani menys; B-2) 381 m² (sic) que ocupaven els tres molins; B-3) 1.734,72 m² destinats a zones enjardinades, passos i elements comuns (RP11, 9803-VII).
Al mateix acte, cediren a la companyia mercantil Talaiot SA —representada pels consellers delegats Pablo Servera Meliá, economista, i Sebastián Cañellas Bosch, contractista d’obres— el dret de superfície sobre les porcions A-1, A-2 i B-1, on s’havien de construir els cinc blocs de pisos segons projecte dels arquitectes Eugenio de la Fuente Cifre, Pedro Rabassa Sansaloni i Pedro Nicolau Bover. La cessió es valorà en 95.019.000 pessetes i, com a contraprestació, Bartolomé Catalá Salvá s’adjudicà un pis i un local comercial del bloc 3 i tres pisos i quatre places de pàrquing del bloc 4. Endemés, Catalá i els altres tres propietaris s’adjudicaren per indivís els tres molins, un local comercial del bloc 3, un local comercial del bloc 4, dos pisos i dues places de pàrquing del bloc 5, dos pisos, dues places de pàrquing i un local comercial del bloc 6 i el mateix del bloc 7. Els tres molins tenien una superfície construïda aproximada de 190 m² i tenien dret d’aprofitar un terreny circumdant de 41 m² —el Molí de na Barbí—, 182 m² —el Molí d’en Tià Gran— i 150 m² —el Molí d’en Burriada. L’obra nova fou declarada amb escriptura de 9 de febrer de 1988 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza (íd.).
Aquests tres molins i el d’en Semoler foren declarats conjunt històric-artístic per Íñigo Cavero Lataillade —com a ministre de Cultura— mitjançant reial decret 3445/1981, de 13 de novembre. L’expedient de declaració fou iniciat el 17 de març de 1978 per Evelio Verdera Tuells, com a director general del Patrimoni Artístic, Arxius i Museus. El 1982, l’Ajuntament de Palma n’aprovà el projecte d’estudi de detall (BOE, 5-2-1982, n. 31; BOE, 26-4-1978, n. 99; Biblioteca de Cort, 352[46.72], 1982).
Tant els blocs de pisos construïts per Talaiot SA com els altres dos que aixecà Promobau SA, juntament amb els quatre molins, integraven el complex urbanístic denominat Residencial Los Molinos, que ocupava íntegrament la illeta delimitada pels carrers d’Antich, Comte de Barcelona, Indústria i Borguny.
El terme de Palma 