El Molí d’en Tià Gran

Es tractava del sisè dels set molins denominats els Molins de Santa Caterina o el Molinar de Ponent. Tant aquest com els altres sis molins foren aixecats al llarg del segle XVIII damunt trasts procedents del rafal de Son Antic. Fou restaurat en el decenni de 1980.

Les notícies més antigues que en tenim són del 30 de juny de 1786, quan els germans Jaume i Josep Bestard —moliners— vengueren al moliner Sebastià Bonet el molí de vent en unió d’una porció de cases (ARM, Not. 5904, f. 244).

Segons l’Apeo (1818), la propietat comprenia molí i cases —nombre 334—, valia 1.200 lliures i pertanyia a Joan Bonet (ARM, D-1530, f. 340v).

Més endavant, pertanyé a Sebastián Bonet Bosch, de qui passà (1864) al seu fill Bartolomé Bonet Bosch, industrial. Aquest morí el 7 de setembre de 1893, a l’edat de 72 anys, amb testament que havia disposat el 13 de gener de 1890 en poder del notari Guillermo Sancho, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Sebastián, Rafaela (†17-11-1891) i Bartolomé Bonet Garcías i les seves netes Esperanza i Francisca Bonet Arabí i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Esperanza Garcías Oliver. Aquesta morí viuda el 31 de desembre de 1893, a l’edat de 68 anys, amb testament que havia ordenat el 29 anterior en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus, ço és, els seus fills Sebastián i Bartolomé d’una tercera part perhom i les seves netes Esperanza i Francisca Bonet Arabí de la tercera part restant. Acceptaren els béns d’ambdues herències amb escriptura de 29 de març de 1894 autoritzada per dit notari Font. Aleshores, la propietat era tenguda sots alou de l’herència de Marc Vallès, Major, i prestava 4 lliures 13 sous 1 diner cens redimible al for de 3% pagador l’11 d’abril a dita herència. Consistia en una casa, carrera i torre de molí de vent. Confrontava amb el Camp d’en Serralta, la fàbrica d’eixàrcies i teixits de La Industrial Mallorquina —abans de Jaime Ramis Gibert—, la casa —abans molí— de Miguel Moll i terres de Juan Oliver (RP11, 4854-terme: A, 2a-3a).

Amb escriptura de 24 de novembre de 1896 autoritzada pel notari Guillermo Sancho, Sebastián Bonet Garcías s’adjudicà la propietat després de pagar 2.000 pessetes al seu germà Bartolomé per la seva part indivisa d’aquesta i altres dues finques. Aleshores, comprenia tres cases amb carrera, una torre de molí de vent i una altra caseta. Confrontava amb el carrer de la Industria, la casa —abans molí— de Miguel Moll, la fàbrica d’Antoni Ramis Garau, la casa d’hereus de Bartolomé Bonet mitjançant el carrer nombre 37 i un terreny de Juan Oliver (íd., 6a-7a).

Sebastián Bonet Garcías es casà amb Emilia Torrente Navarro. Morí a Santander el 18 de juliol de 1899, amb testament que havia disposat el mateix dia en poder del notari d’aquella ciutat Urbano Agüero, en què nomenà únic i universal hereu el seu fill, Bartolomé Bonet Torrente, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 14 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).

El 10 de desembre de 1913, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Bartolomé Bonet Torrente —militar, veïnat d’Alcoi— vengué al comerciant Bartolomé Catalá Amer, per preu global de 2.650 pessetes, aquesta propietat i un trast de 266 m² procedent de Son Antic. Aleshores, el Molí d’en Tià Gran comprenia una caseta marcada amb el nombre 68-1r, tres cases marcades amb els nombres 70-1r, 76, 78 i 78-1r, carrera i una torre de molí. El trast de Son Antic tenia casa —marcada amb el nombre 66, abans 29— i confrontava amb el carrer nombre 37, la propietat de Julián Cortijos, la fàbrica del comprador —abans d’Antoni Ramis Garau— i un terreny de Juan Oliver (íd., 10a; RP11, 2537-terme, 10a).

Bartolomé Catalá Amer morí el 8 de gener de 1922, a l’edat de 69 anys, amb testament que havia disposat el 18 de febrer anterior en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Francisca, Catalina, Antonia i Gabriel Catalá Escanellas i nomenà hereu universal propietari el seu fill Gabriel. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 d’abril següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Gabriel (RP11, 4854-terme, 12a).

Gabriel Catalá Escanellas morí el 30 d’octubre de 1966, amb testament que havia ordenat el 16 d’agost anterior en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereu el seu pubil, Bartolomé Catalá Salvá, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 14 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 13a).

Amb escriptura de 6 de juny de 1973 autoritzada per dit notari Chacártegui, Bartolomé Catalá Salvá agrupà sota una mateixa finca registral les propietats contigües que havia heretat de son pare i que consistien en una casa marcada amb el nombre 37 —abans 72 i 74— del carrer de la Industria procedent del Molí d’en Tià Gran; una peça de terra de 266 m² procedent de Son Antic; tres cases marcades amb els nombres 68-1r, 70-1r, 76, 78 i 78-1r, amb torre de molí, procedents del Molí d’en Tià Gran; una peça de terra de 3.516 m² procedent de Son Antic; una casa marcada amb el nombre 80 del carrer de la Industria, amb torre de molí, pati i jardí, de 465,8 m² de superfície, procedent del Molí d’en Burriada; una casa amb jardí marcada amb els nombres 48-3r, 48-4t i 48-5è dels carrers del Hornabeque i nombre 37 procedent del Molí d’en Semoler. La propietat resultant ocupava una superfície total de 7.922 m² i confrontava amb els carrers d’Antich, Fátima, Borguny i Industria, el passatge particular nombre 37 i les propietats d’Alfonso Bonnín, els germans Pieras Pensabene, el senyor Florit i els germans Marcé Forteza. Amb escriptura de 4 de novembre de 1982 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Promobau SA adquirí una porció de 2.037,2 m² que confrontava amb els carrers de Borguny, Fátima i Industria (RP11: 24111-III, 5313-VII).

Amb escriptura de 17 de gener de 1985 autoritzada per dit notari Gil, Bartolomé Catalá Salvá manifestà que a la seva propietat —de 5.884,8 m²— li havia estat agregada una porció de 375,62 m² que pertanyia al misser José Feliu Vidal, al comerciant Juan Femenías Alomar i a l’administrador de finques Juan Feliu Vidal. La propietat resultant ocupava una superfície de 6.260,42 m² i fou inscrita en la proporció d’un 94% a favor de Bartolomé Catalá Salvá i d’un 2% a favor de cadascun dels altres tres propietaris. Confrontava amb els carrers d’Antich, Borguny i Indústria i terrenys de Promobau SA. Comprenia «varias edificaciones que han de ser objeto de demolición, salvo de los tres antiguos molinos harineros, que han de restaurarse». Es tractava dels molins de na Barbí, d’en Tià Gran i d’en Burriada. El solar es dividí en les següents porcions: A-1) 669,3 m² on s’havia de construir el bloc nombre 3, de dues plantes de soterrani, planta baixa, entresol, cinc plantes de pisos i una planta d’àtics; A-2) 698,4 m² on s’havia de construir el bloc nombre 4, de les mateixes característiques que l’anterior; B-1) 2.777 m² on s’havien de construir els blocs nombres 5, 6 i 7, de les mateixes característiques que els anteriors, però amb una planta de soterrani menys; B-2) 381 m² (sic) que ocupaven els tres molins; B-3) 1.734,72 m² destinats a zones enjardinades, passos i elements comuns (RP11, 9803-VII).

Al mateix acte, cediren a la companyia mercantil Talaiot SA —representada pels consellers delegats Pablo Servera Meliá, economista, i Sebastián Cañellas Bosch, contractista d’obres— el dret de superfície sobre les porcions A-1, A-2 i B-1, on s’havien de construir els cinc blocs de pisos segons projecte dels arquitectes Eugenio de la Fuente Cifre, Pedro Rabassa Sansaloni i Pedro Nicolau Bover. La cessió es valorà en 95.019.000 pessetes i, com a contraprestació, Bartolomé Catalá Salvá s’adjudicà un pis i un local comercial del bloc 3 i tres pisos i quatre places de pàrquing del bloc 4. Endemés, Catalá i els altres tres propietaris s’adjudicaren per indivís els tres molins, un local comercial del bloc 3, un local comercial del bloc 4, dos pisos i dues places de pàrquing del bloc 5, dos pisos, dues places de pàrquing i un local comercial del bloc 6 i el mateix del bloc 7. Els tres molins tenien una superfície construïda aproximada de 190 m² i tenien dret d’aprofitar un terreny circumdant de 41 m² —el Molí de na Barbí—, 182 m² —el Molí d’en Tià Gran— i 150 m² —el Molí d’en Burriada. L’obra nova fou declarada amb escriptura de 9 de febrer de 1988 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza (íd.).

Aquests tres molins i el d’en Semoler foren declarats conjunt històric-artístic per Íñigo Cavero Lataillade —com a ministre de Cultura— mitjançant reial decret 3445/1981, de 13 de novembre. L’expedient de declaració fou iniciat el 17 de març de 1978 per Evelio Verdera Tuells, com a director general del Patrimoni Artístic, Arxius i Museus. El 1982, l’Ajuntament de Palma n’aprovà el projecte d’estudi de detall (BOE, 5-2-1982, n. 31; BOE, 26-4-1978, n. 99; Biblioteca de Cort, 352[46.72], 1982).

Tant els blocs de pisos construïts per Talaiot SA com els altres dos que aixecà Promobau SA, juntament amb els quatre molins, integraven el complex urbanístic denominat Residencial Los Molinos, que ocupava íntegrament la illeta delimitada pels carrers d’Antich, Comte de Barcelona, Indústria i Borguny.

Una altra propietat procedent del Molí d’en Tià Gran és la que tenia Antonio Bonet Bosch, que consistia en una casa de planta baixa de 22,4 m² adjunta al molí marcada amb els nombres 50 i 51. Confrontava amb el camí de Son Rapinya, terres de Juan Oliver i la casa de Juan Bonet. Antonio Bonet Bosch morí el 28 de gener de 1861, amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, l’11 de gener de 1851 i el 17 de desembre de 1855 en poder del notari Pedro José Bonet, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, Catalina i Ana Bonet Sastre, i nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Juana María Sastre, i propietaris, els seus fills Sebastián —pilot—, Tomás (†8-6-1863) —casat amb Margarita Garcías Ribot— i Antonio Bonet Sastre. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de maig de 1870 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy i la propietat se l’adjudicà Sebastián (RP11, 2533-terme, 1a-2a).

Sebastián Bonet Sastre es casà amb Francisca Llabrés. Morí el 17 d’abril de 1883, a l’edat de 65 anys, amb testament que havia ordenat el primer d’octubre de 1878 en poder de dit notari Vicens, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu el seu nebot Antonio Oliver Bonet —pilot—, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 6 d’octubre següent autoritzada pel notari Juan Planas Palou (íd., 3a).

Antonio Oliver Bonet morí viudo de Catalina Garcías el 17 de febrer de 1898, amb testament que havia disposat el 31 de gener anterior a l’arraval de Santa Caterina en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, llegava diverses propietats als germans Guillermo —maquinista— i Margarita Mateu Bonet —casada amb Matías Covas Coll— i nomenava hereva universal propietària la seva germana consanguínia María Oliver Triay, casada amb Rafael Oliver García. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de febrer de 1899 autoritzada pel notari José Socías Gradolí i la propietat se l’adjudicà Margarita Mateu Bonet mitjançant escriptura de 30 de desembre següent atorgada davant el mateix notari. Aleshores, la casa estava marcada amb els nombres 72 i 74 del carrer de la Industria (íd., 4a-5a).

Amb escriptura de 10 de desembre de 1913 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar, Margarita Mateu Bonet —veïnada del Ferrol— vengué la propietat, per preu de 500 pessetes, al comerciant Bartolomé Catalá Amer. Aleshores, estava marcada amb el nombre 37 (íd., 6a).

Bartolomé Catalá Amer morí el 8 de gener de 1922, a l’edat de 69 anys, amb testament que havia ordenat el 18 de febrer anterior en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Francisca, Catalina, Antonia i Gabriel Catalá Escanellas i nomenà hereu universal propietari el seu fill Gabriel. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 d’abril següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Gabriel (íd., 7a).

Gabriel Catalá Escanellas morí el 30 d’octubre de 1966, amb testament que havia disposat el 16 d’agost anterior en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereu el seu pubil, Bartolomé Catalá Salvá, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 14 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).

Amb escriptura de 6 de juny de 1973 autoritzada per dit notari Chacártegui, Bartolomé Catalá Salvá agrupà sota una mateixa finca registral les propietats contigües que havia heretat de son pare i que consistien en una casa marcada amb el nombre 37 —abans 72 i 74— del carrer de la Industria procedent del Molí d’en Tià Gran; una peça de terra de 266 m² procedent de Son Antic; tres cases marcades amb els nombres 68-1r, 70-1r, 76, 78 i 78-1r, amb torre de molí, procedent del Molí d’en Tià Gran; una peça de terra de 3.516 m² procedent de Son Antic; una casa marcada amb el nombre 80 del carrer de la Industria, amb una torre de molí, pati i jardí, de 465,8 m² de superfície, procedent del Molí d’en Burriada; una casa amb jardí marcada amb els nombres 48-3r, 48-4t i 48-5è dels carrers del Hornabeque i nombre 37. La propietat resultant ocupava una superfície total de 7.922 m² i confrontava amb els carrers d’Antich, Fátima, Borguny i Industria, el passatge particular nombre 37 i les propietats d’Alfonso Bonnín, els germans Pieras Pensabene, el senyor Florit i els germans Marcé Forteza. Amb escriptura de 4 de novembre de 1982 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Promobau SA adquirí una porció de 2.037,2 m² que confrontava amb els carrers de Borguny, Fátima i Industria (RP11: 24111-III, 5313-VII).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s