El Molí d’en Tem

El Molí de Can Tem

Les notícies més antigues que en tenim són de mitjan segle XIX, quan pertanyia al moliner Antonio Bonet Bosch. Es tractava del tercer dels set molins denominats els Molins de Santa Caterina o el Molinar de Ponent. Tant aquest com els altres sis molins foren aixecats al llarg del segle XVIII damunts trasts procedents del rafal de Son Antic. Fou enderrocat quan l’Ajuntament de Palma obrí l’actual carrer del Comte de Barcelona fins a la plaça del Progrés.

Antonio Bonet Bosch era fill del moliner Sebastià Bonet Oliver i de Caterina Bosch Alemany.¹ Morí el 28 de gener de 1861, amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, l’11 de gener de 1851 i el 17 de desembre de 1855 en poder del notari Pedro José Bonet, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, Catalina i Ana Bonet Sastre, i nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Juana María Sastre, Bossa, i propietaris, els seus fills Sebastián —pilot—, Tomás (†8-6-1863) —casat amb Margarita Garcías Ribot— i Antonio Bonet Sastre. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de maig de 1870 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy i Sebastián s’adjudicà, entre altres béns, una casa de planta baixa —nombre 30— adjunta al Molí d’en Tem que confrontava amb el camí de Son Rapinya i les cases de Miguel Antich, Miguel Oliver i Juana María Palmer (RP11, 2532-terme, 1a-2a).

Sebastián Bonet Sastre es casà amb Francisca Llabrés. Morí el 17 d’abril de 1883, a l’edat de 65 anys, amb testament que havia ordenat el primer d’octubre de 1878 en poder de dit notari Vicens, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu el seu nebot Antonio Oliver Bonet —pilot—, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 6 d’octubre següent autoritzada pel notari Juan Planas Palou. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 42 —abans 30— del carrer de la Industria (íd., 3a).

Antonio Oliver Bonet morí viudo de Catalina Garcías el 17 de febrer de 1898, amb testament que havia disposat el 31 de gener anterior a l’arraval de Santa Caterina en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, llegava diverses propietats als germans Guillermo —maquinista— i Margarita Mateu Bonet —casada amb Matías Covas Coll— i nomenava hereva universal propietària la seva germana consanguínia María Oliver Triay, casada amb Rafael Oliver García. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de febrer de 1899 autoritzada pel notari José Socías Gradolí i la propietat se l’adjudicà Margarita Mateu Bonet mitjançant escriptura de 30 de desembre següent atorgada davant el mateix notari (íd., 4a-5a).

Amb escriptura de 25 de maig de 1921 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar, Margarita Mateu Bonet —veïnada de Barcelona— la vengué per 700 pessetes a l’Ajuntament de Palma, que l’adquirí representat pel batle accidental, Antonio Oliver Roca. El preu just havia estat aprovat en sessió celebrada el 20 de desembre anterior, que diu textualment: «Expropiación molino. Se aprobó un dictamen de la Comisión de Obras por el que propone al Ayuntamiento acuerde aceptar el justiprecio formado por el Maestro de Obras para la expropiación de las varias propiedades que constituyen el Molino de “Ca’n Tem”.» L’expropiació era necessària per a obrir el carrer del Hornabeque —ara Comte de Barcelona— fins a la plaça del Progreso. La intervenció urbanística estava prevista a l’Anteproyecto para el ensanche del barrio de Santa Catalina extramuros de esta plaza i fou aprovada per la corporació municipal en sessió celebrada el 15 de maig de 1920 a proposta de la Comissió d’Obres. Les obres suposaren l’enderrocament del Molí d’en Tem o de Can Tem (íd., 6a; AMP, AH-2190, 20-12-1920, f. 294).

Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa marcada amb el nombre 19 —abans 42 i anteriorment 30— del carrer de la Industria i ocupava una superfície de 33,59 m² segons recent midament. Confrontava amb les propietats de Josefa Forteza Valls, Gabriel Seguí Bujosa i els germans Jaime, José i Francisca Oliver Miserol (RP11, 2532-terme, 6a).

Al mateix acte, els dessusdits germans Oliver Miserol també vengueren a l’Ajuntament de Palma, per preu de 650 pessetes, una propietat procedent del Molí d’en Tem. Consistia en una casa de planta baixa de 28,42 m² marcada amb el nombre 48-bis del carrer de la Industria que confrontava amb les propietats de María Oliver García, Josefa Forteza Valls i Margarita Mateu Bonet. Els germans Oliver Miserol la tenien per herència de son pare, el comerciant Juan Oliver Pericás, qui l’adquirí de la seva germana María Oliver Pericás amb escriptura de 17 de novembre de 1891 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Juan Oliver Pericás morí el 6 de febrer de 1906, amb testament que havia disposat el 10 de gener de 1896 en poder del notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María Miserol Bisquerra (†18-12-1904), i propietaris, els seus fills: Jaime, José i Francisca Oliver Miserol —casada amb Juan Ferrer Reus— (RP11, 11542-terme, 1a-2a).


¹ Informació aportada per Manuel Rivera Ruiz.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s