El Molí d’en Nadal

Aquest molí era el més allunyat de la murada i el segon que s’aixecà damunt terrenys de Son Gili.

Les notícies més antigues que en tenim són del 27 d’octubre de 1727, quan els preveres Sebastià Pons i Sebastià Alomar —com a procuradors respectius dels convents del Sant Esperit i de Sant Francisco de Paula— l’establiren al moliner Miquel Gelabert, per preu d’entrada de 5 sous i cens reservatiu d’11 lliures, mitjançant acta signada en poder del notari Joan Salas. Confrontava amb el camí reial de Calvià, terres de dits convents i el molí de Joan Moll, Boter, antigament de Pere Pou. Era tengut sots alou de l’Hospital General, a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies i estava conobligat a la prestació d’un cens alodial de 25 sous el 24 de juny (ARM, Not. H-20, f. 100).

Més endavant, pertanyé a Rosa Gelabert Marcó, qui n’apareix com a propietària a l’Apeo (1818), segons el qual la propietat comprenia un molí marcat amb el nombre 356 i tres cases i valia 1.250 lliures. Gelabert la tenia des de 1788 per herència de son pare, Miquel Gelabert Morey (ARM, D-1530, f. 338v; RP11, 1126-terme).

Rosa Gelabert Marcó es casà en primeres núpcies amb Gaspar Riutort, i en segones, amb Nadal Ferragut. Del primer matrimoni nasqueren Rafael (†22-6-1864) i Gabriela Riutort Gelabert —casada amb Gabriel Ciurana Serra—, i del segon, Catalina —casada amb Pedro José Mas Bibiloni—, Coloma, Rosa, Francisca, Nadal —dement— i Miguel Ferragut Gelabert. Morí el 31 de maig de 1867, a l’edat de 80 anys, amb testament que havia disposat el 27 de març de 1851 en poder del notari Mateu Mora Carbonell, en què instituí en la porció llegítima els seus fills i nomenà hereu universal propietari el seu fill Miguel. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 de setembre de 1870 autoritzada pel notari Guillermo Sancho. Aleshores, la propietat consistia en una peça de terra de 772,26 m², un molí de vent denominat d’en Nadal i quatre casetes, marcat tot amb els nombres 8-14. Se situava al lloc denominat els Molins de Santa Caterina i confrontava, al nord, amb el camí de Ronda; al sud, amb el molí i cases d’hereus de Joan Moll; a l’est, amb terra d’Antonio Ripoll, i, a l’oest, amb el camí que anava de la porta de Santa Caterina al camí de Ronda. Prestava 3 lliures 6 sous cens a l’extingit convent de trinitaris (RP11, 1126-terme).

Per a esbrinar el que importava la llegítima espectant a cadascun dels fills de la difunta, encarregaren als missers Pedro de Alcántara Peña Nicolau i Antonio Barceló la formació d’una liquidació extrajudicial que fou aprovada judicialment en providència de 4 de maig de 1881 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Antonio Tomás. Rosa s’adjudicà la casa nombre 11; Francisca i Coloma, les casetes nombres 12 i 13 per indivís; Gabriela i Catalina, la caseta nombre 14 per indivís, i Miguel, el molí de vent, dues porcions de terreny i la caseta nombre 8 (íd.).

Coloma Ferragut Gelabert morí fadrina el 23 de novembre de 1871, a l’edat de 48 anys, amb testament que havia ordenat el 22 d’agost anterior en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà únic i universal hereu el seu germà Miguel, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 30 d’agost de 1883 autoritzada pel mateix notari. L’heretat comprenia les casetes nombres 12 i 13 (RP11, 4390-terme).

Amb escriptura de 26 d’octubre de 1883 autoritzada per dit notari Pujol, Miguel Ferragut Gelabert adquirí de Gabriela Riutort Gelabert i de Catalina Ferragut Gelabert, per preu de 1.000 pessetes, la caseta nombre 14 (RP11, 4391-terme).

Un mes abans, amb escriptura de 12 de setembre de 1883 autoritzada per dit notari Pujol, Miguel Ferragut Gelabert havia quitat el cens de 3 lliures 6 sous que gravava la propietat mitjançant el pagament a l’Estat de 109 pessetes amb 60 cèntims com a capital de dit cens al tipus de 10% (RP11, 1126-terme).

Miguel Ferragut Gelabert morí casat el 4 de novembre de 1903, a l’edat de 68 anys, amb testament que havia disposat el 26 de setembre anterior en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Juana Ana Lladó Oliver (†22-12-1906), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Nadal, Gaspar, Miguel, Nicolás i Rosa Ferragut Lladó (†6-10-1904), casada amb Sebastián Falconer Quintana (†22-5-1914). Segons un recent midament, la propietat ocupava una superfície de 807,34 m² i comprenia la torre del molí i diverses habitacions. Confrontava, al nord, amb el carrer de Cataluña; a l’est, amb el Molí d’en Xaloc; al sud, amb el camí de Son Rapinya, que la separava del glacis o esplanada de Santa Caterina, i, a l’oest, amb el camí o ronda de Poniente (RP11, 9440-terme).

La propietat se l’adjudicà Gaspar Ferragut Lladó, qui, amb escriptura de 13 d’octubre de 1922 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, la vengué per 14.532 pessetes amb 12 cèntims al comerciant o industrial Pedro Medina Montagut. El 18 de setembre de 1926, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Pedro Medina Montagut vengué la propietat, per preu de 2.500 pessetes, a Francisco Fortuny Moragues, qui, amb escriptura de 31 de maig de 1932 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, la vengué novament a Pedro Medina Montagut per 3.000 pessetes (íd.).

Mitjançant escriptura de 14 de maig de 1935 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Pedro Medina Montagut cedí aquesta propietat pel seu valor de 3.000 pessetes al Crédito Balear SA en pagament a compte del seu saldo deutor. Aleshores, n’era president l’enginyer Antonio Fortuny Moragues (íd.).

El 30 de desembre de 1967, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el Banco de Crédito Balear SA —representat pel misser Félix Pons Marqués, com a president del consell d’administració— vengué una parcel·la de 639 m², per preu de 205.000 pessetes, a Guillermo Ginard Oliver —agent de la propietat immobiliària— i a Francisco Moragues Bisquerra. Confrontava amb l’avinguda de Argentina i el carrer de Cataluña mitjançant una faixa de terreny de 111,54 m² que s’havia de cedir a l’Ajuntament per a eixamplar dit carrer (RP11, 9514-III).

Amb escriptura de 20 de novembre de 1968 autoritzada pel notari Ignacio Zabala Cabello, Guillermo Ginard Oliver i Francisco Moragues Bisquerra declararen que damunt el solar havien construït un edifici amb soterrani, planta baixa i entresol o algorfa que feia cantonada amb el carrer de Cataluña i l’avinguda de Argentina. Al mateix acte, cediren el dret de vol sobre aquesta propietat, per preu de 100.000 pessetes, a José Barona Alcalá —casat amb Carmen Vilar Sanchis—, qui podia aixecar 11 plantes més damunt el nombre 23 i 9 plantes més damunt el nombre 29 —després nombres 5 i 5-A—, ambdós del carrer de Cataluña, de manera que l’edifici tengués un total de 14 i 12 plantes, respectivament. Amb escriptura de 18 de desembre de 1969 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Guillermo Ginard Oliver vengué la seva meitat indivisa, per preu de 300.000 pessetes, a l’hoteler Bartolomé Moragues Barceló. José Barona Alcalá declarà l’obra nova amb escriptura de 26 de maig de 1970 autoritzada per dit notari Villanueva. Els pisos foren adquirits per: Bartolomé Salom Vidal, Jaime Juan Florit, Nicolás Moragues Barceló i Antonia Botey Xamena, Margarita Solivellas Rotger, Mariano Truyols Rovira, Pedro Ramonell Colom i Rosa María Arbona Trías, José Campins Gelabert, Pedro Bennásar Monserrat i Antonia Obrador Tauler, Marcos Pomar Escalas i Juana Gasser Willer, Miguel Roig Garau i Francisca Novell Fornés, John Robert Storey i Cleo Dorothy Storey, Catalina Reus Pujadas, Juan Bibiloni Pol i Faustina Tomé González (†5-12-1998), Carlos Villalonga Morell, Coloma Mójer Planisi, José Ferrer Marcel i María Isabel Tapia Fernández, Miguel Barceló Puigserver, Bartolomé Triay Montero, María Teresa Carratalá López, Francisco Lecha Luzzatti (1926-1996), Apartmobel SA, Inmobiliaria Mallorquina SA, Alejandro Villalba Salvador, Amparo Lázaro Mustieles, Vicente Luis Payo Garéiz, Anna Magdalena Alvenaar Est, Juan Ramón Artigues Salomé, María del Carmen Salas Vallespir, José Fandos Abad, Francisco Salas Reiner i Miguel Llull Vallespir (RP11, 9514-III).

Finalment, cal esmentar la part que s’adjudicà Rosa Ferragut Gelabert, que consistia en la caseta nombre 11, de 80 m² de superfície. Morí el 5 de maig de 1904, amb testament que havia disposat el 18 de juliol anterior en poder del notari Guillermo Sancho, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, Nadal —veïnat d’Algèria— i Francisca Moll Ferragut, i nomenà hereva aquesta darrera. Francisca morí sense testar el 29 de maig de 1925 i, en acte de 13 de juny de 1942 dictat per José Bernal —jutge de primera instància de Palma— davant l’escrivà M. Pérez, en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills: Juana (†4-9-1958), Rosa (†30-11-1933) —casada amb Clemente Rigo Rosselló (†15-11-1962)—, Sebastián (†11-11-1949), Gabriel (†20-6-1962) i Juan Cererols Moll (†27-8-1943), casat amb Bárbara Martorell Cererols. Amb escriptura de 30 de desembre de 1967 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, vengueren la propietat, per preu de 30.000 pessetes, al Banco de Crédito Balear SA, que l’adquirí representat pel misser Félix Pons Marqués, com a president del consell d’administració (RP11: 4389-terme, 22291-III).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s