Les notícies més antigues que en tenim són de mitjan segle XIX, quan pertanyia al moliner Antonio Bonet Bosch. Molt probablement, es tractava del primer o segon dels set molins denominats els Molins de Santa Caterina o el Molinar de Ponent. Tant aquest com els altres sis molins foren aixecats al llarg del segle XVIII damunts trasts procedents del rafal de Son Antic. Fou enderrocat quan l’Ajuntament de Palma eixamplà el tram del carrer de la Indústria comprès entre l’avinguda de l’Argentina i el carrer del Comte de Barcelona.
Antonio Bonet Bosch era fill del moliner Sebastià Bonet Oliver i de Caterina Bosch Alemany.¹ Morí el 28 de gener de 1861, amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, l’11 de gener de 1851 i el 17 de desembre de 1855 en poder del notari Pedro José Bonet, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, Catalina i Ana Bonet Sastre, i nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Juana María Sastre, Bossa, i propietaris, els seus fills Sebastián —pilot—, Tomás (†8-6-1863) —casat amb Margarita Garcías Ribot— i Antonio Bonet Sastre. Aleshores, la propietat comprenia un molí de vent i una casa composta de quatre habitacions amb cinc portals marcats amb els nombres 18, 19, 353 i 351 i un sense numerar de la illeta 16 de l’arraval de Santa Caterina. Confrontava, al nord, amb el camí de Son Rapinya; a l’est, amb terres de Juan Mulet; al sud, amb el rafal de Son Antic, i, a l’oest, amb terres de Rafael Estarellas. Prestava 4 lliures 13 sous cens al marquès de la Bastida. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de maig de 1870 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy i la propietat se la dividiren Sebastián Bonet Sastre i Margarita Garcías Ribot, aquesta en representació dels seus fills Antonio (†13-8-1873) i Miguel Bonet Garcías (†15-4-1866). Sebastián s’adjudicà les habitacions nombres 18 i 19, que consistien, respectivament, en una botiga de 6 metres d’ample per 5 metres de fons i en una botiga de 5 metres de fons per 5,5 metres d’ample. Margarita s’adjudicà la torre molí —nombre 351— i l’habitació adjunta amb dos portals —un sense numerar i l’altre nombre 353— (RP11, 2531-terme, 1a-3a).
Sebastián Bonet Sastre es casà amb Francisca Llabrés. Morí el 17 d’abril de 1883, a l’edat de 65 anys, amb testament que havia ordenat el primer d’octubre de 1878 en poder de dit notari Vicens, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereu el seu nebot Antonio Oliver Bonet —pilot—, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 6 d’octubre següent autoritzada pel notari Juan Planas Palou. Aleshores, la propietat consistia en una casa de planta baixa marcada amb els nombres 24 i 26 de la illeta 16 de l’arraval de Santa Caterina. Confrontava amb les cases de Juan Colomar i de Juan Mateu i amb una zona de terreny de 4 a 5 metres d’ample destinada a camí (íd., 4a).
Antonio Oliver Bonet morí viudo de Catalina Garcías el 17 de febrer de 1898, amb testament que havia disposat el 31 de gener anterior a l’arraval de Santa Caterina en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, llegava diverses propietats als germans Guillermo —maquinista— i Margarita Mateu Bonet —casada amb Matías Covas Coll— i nomenava hereva universal propietària la seva germana consanguínia María Oliver Triay, casada amb Rafael Oliver García. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de febrer de 1899 autoritzada pel notari José Socías Gradolí i la propietat se l’adjudicà Guillermo Mateu Bonet, qui, amb escriptura de 30 de desembre següent autoritzada pel mateix notari, la vengué, per preu de 600 pessetes, a Juan Colomar Llabrés (íd., 5a-7a).
Juan Colomar Llabrés morí viudo el 4 de febrer de 1929, amb testament que havia ordenat el 22 de novembre anterior en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills José (†13-7-1941) i Antonia Colomar Salas —religiosa trinitària amb el nom de sor Antonia de Jesús, veïnada de Felanitx— i els seus nets José, Catalina —casada amb Pedro Palou de Comasema Ripoll—, Juan, Ana i Miguel Mir Colomar, fills de Miguel Mir Mir. Nomenà hereus usufructuaris els seus fills, i hereus propietaris en parts iguals, els seus cinc nets. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 de juliol de 1942 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol. La propietat se l’adjudicà Catalina Mir Colomar després d’adquirir (1944-51) les parts indivises dels seus germans (íd.: 8a-9a, 14a-16a, 18a-19a).
En sessió celebrada el 22 de setembre de 1967, la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Palma acordà incloure aquesta propietat en el Registre Municipal de Solars i Altres Immobles d’Edificació Forçosa. En una altra sessió de 18 de desembre de 1970, el Ple acordà l’adquisició del solar, que era afectat del Pla d’Alineacions, aprovat el 30 de desembre de 1953, en virtut del qual passava a via pública. La propietat, de 350 m² de superfície, fou taxada en 2.021.250 pessetes i la compravenda fou elevada a escriptura pública el 22 de novembre de 1971 davant el notari Rafael Losada Perujo. En nom de la corporació municipal actuà el batle, Gabriel Alzamora López. L’acord de 18 de desembre de 1970 deia textualment en el punt 1: «Proceder a la adquisición del solar sito en la c/ Industria n.º 1 y afectado en su totalidad por el Plan de Alineaciones de las calles Industria, Fátima, Murillo, Cotoner, Antich, Avda. Argentina, Cataluña, Teniente Juan Llobera y Borguny, aprobado por la Superioridad en fecha 30 de diciembre de 1953 y que pasa a vía pública, propiedad de D.ª Catalina Mir Colomar.» (RP11, 19725-III, 1a; AMP, AH-2245, 18-12-1970, f. 110v).
Margarita Garcías Ribot agrupà sota una mateixa finca registral la torre molí amb l’habitació adjunta que heretà d’Antonio Bonet Bosch i una peça de terra de 436 m² procedent de Son Antic que adquirí de Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones, per preu de 166 pessetes, mitjançant escriptura de 15 d’abril de 1871 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas (RP11: 2531-terme, 1824-terme, 3118-terme).
El 9 de novembre de 1877, davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, vengué l’íntegra propietat, per preu de 1.664 pessetes, al ferrer Juan Mateu Payeras. Confrontava amb el camí de Son Rapinya, terres de Jaime Ramis Gibert i terres de Son Antic (RP11, 3118-terme, 1a).
Amb escriptura de 2 de juliol de 1884 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Juan Mateu Payeras la vengué a Ana Salas Sancho per 800 lliures, equivalents a 2.657 pessetes amb 44 cèntims. Aleshores, confrontava amb el camí de Son Rapinya i les propietats de La Industrial Mallorquina SA —abans de Jaime Ramis Gibert—, Guillermo Llabrés i Rafael Estarellas (íd., 2a).
Ana Salas Sancho morí el 28 de maig de 1895, amb testament que havia disposat el 29 d’abril de 1884 en poder de dit notari Sancho, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Juan Colomar Salas (†24-6-1887) i nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Juan Colomar Llabrés (†4-2-1929), i propietaris, els seus fills Juan, José, Margarita i Antonia Colomar Salas. Margarita i José moriren sense testar el 26 de març de 1923 i el 13 de juliol de 1941, respectivament, i en acte de 4 de febrer de 1942 dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma davant el secretari interí Manuel de la Guardia, foren declarats hereus de Margarita Colomar Salas els seus fills José, Catalina, Juan, Ana i Miguel Mir Colomar en parts iguals, amb reserva de l’usdefruit a favor del viudo, Miguel Mir Mir, i hereus de José Colomar Salas, d’una meitat la seva germana Antonia i de l’altra meitat en parts iguals els seus nebots Mir Colomar. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 de juliol de 1942 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (íd., 5a).
Al mateix acte, Antonia Colomar Salas transferí als seus nebots Mir Colomar en parts iguals la seva participació en aquesta i altres propietats a canvi d’una renda mensual vitalícia de 240 pessetes, el capital de la qual era de 21.600 pessetes. Finalment, la propietat se l’adjudicà Catalina Mir Colomar després d’adquirir (1944-51) les parts indivises dels seus germans (íd.: 6a-7a, 12a-14a, 16a-17a).
Amb escriptura de 5 de febrer de 1959 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Catalina Mir Colomar agrupà sota una mateixa finca registral la torre molí amb l’habitació adjunta procedents del Molí d’en Salom, la peça de terra de 436 m² procedent de Son Antic i una altra peça de terra de 210 m² també procedent de Son Antic. Formà un solar edificable de 646 m² que confrontava amb els carrers de la Industria, Murillo i Pou i la propietat de Teresa Estarellas Moll. Manifestà que les edificacions existents havien estat completament derruïdes (RP11: 3118-terme, 6268-terme, 31870-terme).
Al mateix acte, Catalina Mir Colomar vengué al comerciant Miguel Pascual Morey, per preu de 30.000 pessetes, un trast de 450 m² que confrontava amb els carrers de Murillo i Pou. En sessió de 5 d’agost de 1960, la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Palma concedí al comprador permís per a edificar-hi una casa. L’11 de novembre de 1961, davant dit notari Chacártegui, Miguel Pascual Morey vengué la propietat, per preu de 50.000 pessetes, a Condal Inmobiliaria SA (RP11, 31872-terme, 1a-2a).
Amb escriptura de 29 de novembre de 1968 autoritzada per dit notari Chacártegui, Catalina Mir Colomar adquirí de Cristóbal Cuart Burguera, per preu de 2.000 pessetes, l’alou o domini directe que pesava sobre els 196 m² restants, procedents de Son Antic. El 3 d’agost de 1971, davant el mateix notari, vengué aquest solar, per preu de 80.000 pessetes, al comerciant Antonio Sampol Campins i al pastor evangèlic José Luis Gómez Panete. Confrontava, a l’enfront, amb els terrenys adquirits per a eixamplar el carrer de la Indústria, i, al fons, amb la porció venuda a Condal Inmobiliaria SA (RP11, 31870-terme, 2a-3a).
¹ Informació aportada per Manuel Rivera Ruiz.
El terme de Palma 