Son Riera

El rafal es formà mitjançant la unió de dues propietats d’origen comú però evolució diferent. Prengué nom de l’apotecari Francesc Riera, qui l’adquirí a la segona meitat del segle XVI. Se situava a prop de l’església dels Orfes de Sant Magí, entre els camins de la Barrera i de Portopí.

Les notícies més antigues que en tenim són del primer de maig de 1535, quan Francesc Villalonga i la seva esposa, Anna, l’establiren a l’apotecari Julià Fornés i a la seva esposa, Caterina, mitjançant instrument autoritzat pel notari Guillem Riera. Consistia en una vinya amb un camp contigu i feia partió amb la vinya de Joan Ortal —abans de Bernadí Jòlit— i tres vies públiques. Era tenguda sots alou propi, comprès en l’establiment. El venedor la tenia per constitució dotal que li signà la seva esposa (ARM, Not. R-1000, f. 70).

El 24 de desembre de 1539, davant el notari Joanot Suaris, l’apotecari Julià Fornés vengué la propietat i l’alou propi al comerciant Arnau Figuera. Aleshores, consistia en una vinya d’unes 14 quarterades i tenia cases edificades (ARM, Not. S-1194, f. 143v).

Amb instrument de 20 d’abril de 1547 autoritzat pel notari Jaume Carbonell, el notari Miquel Torres la vengué a Pere Joan Espanyol (ARM, ECR-1087, f. 49v).

El 13 de gener de 1551, davant el notari Jerònim Vallori, Pere Joan Espanyol vengué la propietat al prevere Pere Veny. Aquest testà (1551) en poder del notari Pere Mestre i nomenà hereu universal el seu germà Joan —conrador—, el qual vengué la propietat i l’alou propi a l’apotecari Francesc Riera mitjançant instrument de 18 d’agost de 1561 autoritzat pel notari Joan Calafat. Prestava 9 lliures cens als hereus de Francesc Villalonga i 4 lliures cens als hereus d’Eleonor Pachs. Feia partió amb el camí que anava a la vinya denominada la Casa Blanca —dels hereus de Jerònim Espanyol—, la vinya o rafal del mariner Joan Ortal, el camí que anava a les vinyes del canonge Gaspar Bartomeu i de Nicolau Brossa i el camí reial que anava a l’església dels Orfes i a Portopí (ARM, Not. 2765, f. 78).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, pertanyia a l’apotecari Francesc Riera i valia 1.700 lliures (ARM, D-1251, f. 150v).

Fill i hereu de Francesc Riera fou Gabriel —també apotecari—, qui, amb instrument de 23 de novembre de 1613 autoritzat pels notaris Miquel Sanceloni i Pere Mut, establí el ple domini de la propietat —juntament amb els fems i guarets— a Violant Espanyol, filla de Pere Pachs, abans Espanyol, i esposa del procurador reial Pere Ramon Fortesa. Prestava 3 lliures 16 sous cens al comú de Santa Eulàlia i 4 lliures cens a la confraria de Sant Pere i Sant Bernat. Se situava a prop de l’església dels Orfes de Sant Magí i feia partió amb les sitges de la ciutat, el camí que anava a l’església de Sant Magí, terres de Jerònim Espanyol —mitjançant dit camí, que seguia i anava a les cases del rafal de dit Jerònim—, terres de Salvador Figuera procedents de Son Riera, el rafal de Gabriel Antich —mitjançant el camí que anava de l’església de Sant Magí a la parròquia de Puigpunyent— i la vinya o rafal de Joan Dameto Font de Roqueta —abans, del canonge Gaspar Calixte Bartomeu— (ARM, Not. M-1214, s/f).

A instàncies del prevere Urbà Salord —procurador del convent de Sant Domingo— i d’altres creditors i de part del batle de la ciutat, la propietat fou venuda en pública subhasta a Jaume Canals —capità de Bellver—, qui la rematà el 30 de maig de 1659 per 1.710 lliures. Endemés dels censos abans referits, prestava 40 lliures de nombre de 56 lliures a la confraria de Sant Pere i Sant Bernat. Feia partió amb el camí de davant les sitges de la ciutat, un carreró que anava a Son Espanyol, terres de Bernadí Figuera i el camí que anava a Son Quint i a Son Vida (ARM, Hospitals H-470, f. 91v).

Amb instrument de 19 de novembre de 1661 autoritzat pel notari Joan Baptista Sastre Mulet, Jaume Canals adquirí d’Antoni Peretó i de la seva esposa —Caterina Sanceloni— el ple domini d’un rafal contigu al seu denominat Son Figuera. La propietat procedia de Son Riera, de la qual se segregà a la segona meitat del segle XVI per qüestions hereditàries entre diversos representants de la família Figuera. Ocupava una superfície de 3 quarterades i era tenguda sots alou propi i franca de cens. Feia partió amb el camí de Son Antic, terres de Son Hortals, el camí de Son Espanyol i el rafal del comprador. Amb aquesta compravenda, Jaume Canals reunificà el rafal primitiu, de 12 quarterades de superfície. Antoni Peretó i Caterina Sanceloni tenien dita peça de terra com a hereus universals de Bernadí Figuera Sales, qui testà el 23 de setembre de 1651 en poder del notari Joan Ferrà. Bernadí la tenia com a hereu universal de sa mare, Jerònima Dusay, qui testà el 24 d’agost de 1626 en poder del notari Pere Alcanyís. Jerònima la tenia com a hereva universal del seu fill Ildefons Figuera Dusay, mort sense descendència, qui testà el 27 de novembre de 1617 en poder del notari Joan Peres. Ildefons la tenia com a hereu universal de Salvador Figuera Sales, qui testà el 17 d’octubre de 1613 en poder de dit notari Peres. Salvador era fill i hereu intestat de Rafel Figuera, a l’inventari de béns del qual —rebut el 10 de febrer de 1615 pels seus altres fills Bernadí i Ildefons— constava que tenia unes cases grans a la parròquia de Sant Jaume, al carrer del Bisbe, unes cases contigües a les anteriors situades al carrer dels Àngels, diverses botigues i algorfes a la ciutat i 3 quarterades de terra procedents d’un rafal de l’apotecari Gabriel Riera —que aleshores tenia el procurador reial Pere Ramon Fortesa— que foren adquirides mitjançant sentències i provisions de la Reial Audiència (ACM, 14849, f. 747; ARM, Not. P-746, f. 62; ARM, Not. S-965, f. 175).

El 10 de febrer de 1676, davant el notari Joan Servera, Jaume Canals vengué la propietat al capità Pere Flexas per 5.000 lliures. Aleshores, tenia casa i feia partió amb el camí públic que anava a Portopí per davant les Sitges, la via pública que anava a Son Hortals i a Son Espanyol, terres del rafal de Son Hortals —de l’heretat de Pedro Pachs, abans Español, Santacília— i el camí que anava a Son Quint i a Son Vida (ARM, Not. S-996, f. 56).

Segons els estims de 1685, la propietat, denominada Son Riera, pertanyia al capità Pere Flexas i valia 4.000 lliures (ARM, D-1253, f. 195).

Pere Flexas, natural de Catalunya, fou un destacat corsari estretament vinculat a Jaume Canals i fou governador de l’esquadra de Mallorca. Morí el 7 de juny de 1694, amb testament que havia disposat el 30 de maig de 1688 en poder del notari Miquel Dameto. El 7 de juliol següent, a instància de la viuda i hereva, Anna Martí, s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer de n’Adrover, diverses cases situades a dita parròquia —una de les quals s’ubicava al carrer dels Apuntadors—, el rafal de Son Riera —amb cases i torre— i participacions en quatre bergantins de patrons que aleshores navegaven (ARM, Not. 4356, f. 119; López, 2009: 141-154).

El 30 de juny de 1704, davant el notari Miquel Dameto, Anna Martí vengué el ple domini de Son Riera, per preu de 2.507 lliures, a Antonina Mora (ARM, Not. 4357, f. 163v).

Antonina Mora capbrevà la propietat almanco dues vegades: el 4 d’abril de 1718 i el 16 de setembre de 1731. En ambdues ocasions, declarava tenir un rafal denominat Son Riera que antigament eren dos, amb cases, situat a prop de l’església de Sant Magí, sots alou propi, franc de cens, que feia partió amb el camí reial de Portopí, el camí públic de Son Hortals i Son Espanyol, el rafal de Son Hortals —aleshores d’Antoni Fuster de Salas—, el camí de Son Vida i Son Quint i unes cases de Maria Anna Castellà —viuda del teixidor Pere Joan Cifre— (ARM, ECR-1120, f. 3; ARM, ECR-1152, f. 1).

Antonina Mora testà el 10 de setembre de 1742 en poder del notari Joan Muntaner i feu donació de Son Riera al seu fill Miquel, nascut del seu matrimoni amb Bernadí Moll. Miquel Moll Mora morí el 13 de juny de 1743, amb testament que havia ordenat el 20 d’agost de 1723 en poder del notari Joan Fullana, en què nomenà hereu universal el seu fill Bernat, nascut del seu matrimoni amb Maria Bauçà (ARM, ECR-1120, f. 128v).

Bernat Moll Bauçà morí intestat i sense deixar descendència el 21 d’octubre de 1750 i els seus béns passaren a la seva germana Antonina —casada amb Miquel Julià—, qui capbrevà Son Riera en tres ocasions: el 16 de juny de 1748, l’11 de gener de 1764 i el 3 de gener de 1774 (ARM, ECR-1121, f. 236v; ARM, Not. R-698, f. 43).

Antonina Moll Bauçà morí el 2 de maig de 1784, amb testament que havia disposat el 9 de gener de 1781 en poder del notari Miquel Joan Rosselló Quintana, en què fundà un fideïcomís que, inicialment, recaigué sobre Antonina Feliu, viuda en primeres núpcies del doctor en drets Antoni Mora Pisà i aleshores esposa de Joan Rosselló Planas (CNIB, Gregorio Vicens Bordoy, Any 1859, f. 221).

Segons l’Apeo (1818), Son Riera pertanyia a Antonina Feliu, valia 8.400 lliures i ocupava una superfície de 12 quarterades, de les quals 8 eren camp de segona qualitat, i les 4 restants, camp de tercera qualitat (ARM, D-1530, f. 142v).

El 8 de març de 1819, el comerciant Antoni Josep Pont —en concepte d’apoderat d’Antonina Feliu— capbrevà la propietat declarant que ocupava una superfície d’unes 10 quarterades i que feia partió amb el camí reial de Portopí, el camí de Son Hortals i Son Espanyol, terres de Son Hortals, el camí de Son Vida, diverses cases d’Antoni Nadal i altres cases de l’arraval de Santa Caterina. Ja l’havia capbrevada el 20 d’agost de 1807 (ARM, ECR-1160, f. 154).

En sentència de 25 de gener de 1831 —confirmada pel Suprem Tribunal de Justícia el 10 de desembre de 1839—, Macià Mora Pisà fou declarat successor al fideïcomís fundat per Antonina Moll en el plet que seguia amb Joan Rosselló —com a espòs d’Antonina Feliu— i Josep Vanrell. En conseqüència, fou possessionat del rafal de Son Riera (CNIB, Gregorio Vicens Bordoy, Any 1859, f. 221).

Macià Mora Pisà morí el 1835 i fou succeït pel seu fill Antonio, nascut del seu matrimoni amb Maria Antich. Aleshores, Son Riera ocupava una superfície d’unes 12 quarterades, tenia casa rústica i urbana —marcada amb el nombre 1— i valia 10.000 escuts. Confrontava, al nord, amb Son Espanyol; a l’est, amb el camí de la Barrera; a l’oest, amb el camí de Son Espanyol, i, al sud, amb la carretera d’Andratx. Prestava 72 lliures cens i 10 lliures cens a l’Estat —abans al comú de Santa Creu— i 121 lliures 13 sous 6 diners cens imposat per Antoni Moll a favor de la Corporació de Temporalitats (íd.; RP6, 1397-terme, 1a).

El 1859, Antonio Mora Antich inicià l’establiment de la propietat. Els seus límits eren, a llebeig, un camí que dividia Son Riera i Son Espanyol i que se situava a la part sud-oest de la illeta circuïda pels carrers de Quetglas, Monterrey, Rossiñol i Son Españolet —ara Joan Crespí—; d’aquest camí arrencava una paret —límit de ponent— que anava fins al camí de la Barrera —límit de tramuntana, gregal, llevant i xaloc—, el qual separava Son Riera de Son Espanyolet, la Punta i Son Antic; a migjorn, confrontava amb la carretera d’Andratx —coneguda en aquest tram com a carrer Major de Santa Caterina o carrer de Sant Magí—, tot i que la propietat també comprenia terres a l’altra banda d’aquesta via —procedents de les Sitges—, on es construïren algunes cases que tenien entrada pel carrer de Cabrinetty. Les primeres segregacions les feu el mateix Antonio Mora Antich entre 1859-78. La majoria dels trasts venuts en aquell període procedien de les Sitges i de la part de Son Riera que feia partió amb la carretera d’Andratx (RP6, 1397-terme).

El 14 de juliol de 1879, davant el notari de Montuïri José Gallard, Antonio Mora Antich donà a la seva filla María Mora Mora —casada amb el metge cirurgià Mateo Vidal Suñer— una porció de 7.697 m² que confrontava, al nord i a l’est, amb el camí de la Barrera. La donatària destinà les terres a la venda en parcel·les (RP6, 3539-terme).

Entre 1887-95, l’encarregat de vendre les parcel·les fou José Frau Rosselló, secretari del jutjat municipal de Porreres i gendre i apoderat d’Antonio Mora Antich. Una de les compradores més destacables fou la Compañía Mallorquina de Ómnibus, que adquirí (1891) bona part de la illeta 35 —2.365 m²—, malgrat que poc després fou venuda (1897) en pública subhasta a Rafael Garcías Moll, qui la vengué en parcel·les. Altres compradors remarcables foren Juan Enseñat Garcías —mariner—, Damián Pujol Palmer (†2-5-1931) —jornaler, casat amb Juana María Monserrat Palmer— i Juan Durán Clar —picapedrer—, els quals adquiriren diverses porcions de Son Riera que sumaven una superfície total de 3.516,5 m² i que també destinaren a la venda en parcel·les (RP6, 1397-terme).

Antonio Mora Antich morí a Porreres el primer de juny de 1895, amb testament que hi havia ordenat l’11 de febrer de 1892 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Damiana Mora Barceló, i propietari, el seu net Antonio Frau Mora, fill del dessusdit José Frau Rosselló, amb substitució per al cas de morir sense descendència a favor de la seva neboda Coloma Pastor Mora, casada amb Gaspar Barceló Sastre. Amb escriptura de 13 de febrer següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons, vengueren a Bernardino Borrás Pujol les 12 parcel·les que restaven de Son Riera per 18.000 pessetes. Aquests terrenys comprenien totalment o parcialment les illetes situades entre els carrers d’Artigues —ara Sobreposats—, Espartero, Quetglas, Despuig i Caro i s’estenien a banda i banda del carrer de Monterrey (RP6, 6725-6736-terme).

El 24 de març de 1898, davant el notari José Alcover Maspons, Bernardino Borrás Pujol vengué per 2.000 pessetes als cònjuges José Frau Rosselló (†1909) i Monserrat Juan Garau —en usdefruit— i a Antonio Frau Mora —en nua propietat— la parcel·la que comprenia la casa rústica i urbana de Son Riera. Tenia una superfície de 3.333,09 m² i ocupava tota la illeta del Plan general de ensanche del arrabal de Santa Catalina delimitada pels carrers d’Artigues, Despuig, Quetglas i Monterrey (RP6, 6725-terme, 1a-3a).

Entre 1909-13, Antonio Frau Mora establí tota la part d’aquesta illeta que limitava amb el carrer de Quetglas. El 23 d’abril de 1920, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, vengué al comerciant Faustino Salvá Borel, per preu de 15.000 pessetes, la nua propietat de la resta de la illeta, és a dir, una parcel·la de 1.934,89 m² que comprenia la casa principal de Son Riera, un magatzem que treia portal al carrer de Monterrey, una bugaderia i altres dependències. Confrontava, al sud, amb el carrer d’Artigues —per on tenia la casa l’entrada principal—; a l’est, amb el carrer de Despuig, i, a l’oest, amb el carrer de Monterrey. L’obertura dels carrers d’Artigues, Monterrey i Despuig feren necessària la construcció d’un mur de contenció per a salvar el desnivell. D’altra banda, l’obertura del carrer de Monterrey provocà, a més a més, l’enderrocament de part de les dependències auxiliars. Faustino Salvá Borel adquirí de Monserrat Juan Garau l’usdefruit d’aquesta parcel·la per 500 pessetes mitjançant escriptura de 4 d’agost de 1925 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 5a-6a).

Faustino Salvá Borel —natural de Deià— morí a Barcelona el 22 de juny de 1961, a l’edat de 85 anys, amb testament que havia ordenat el 6 d’octubre de 1956 en poder del notari de Barcelona Guillermo Alcover Sureda, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Mercedes Cosp Robin (†11-2-1958), i propietaris amb designació de béns, els seus tres fills: Fanny i José María Salvá de la Cruz —casat amb Leonor Paradela Mosteiro— i María Teresa Salvá Cosp. Amb escriptura de 19 de desembre següent autoritzada pel notari de Barcelona Antonio Serrat Argila, acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà María Teresa (íd., 7a).

Amb escriptures de 29 de gener de 1973 i 13 de setembre de 1977 autoritzades pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Teresa Salvá Cosp agrupà les sis parcel·les que posseïa de Son Riera en una única propietat que ocupava una superfície de 2.719,96 m². Comptava amb dues cases: una de 136,2 m² —amb planta baixa, dos pisos, porxo i terrassa— i una altra que treia portal al carrer de Monterrey —amb bugaderia i altres dependències— (RP6, 25438-III, 1a; RP6, 261-VII, 1a).

Mitjançant escriptura de 17 de desembre de 1987 autoritzada pel notari de Barcelona Roberto Follía Camps, María Teresa Salvá Cosp donà la nua propietat de la parcel·la a la seva filla Mercedes, nascuda del seu matrimoni amb Pedro Grau Esteban (RP6, 261-VII, 2a).

Pel que fa a les infraestructures de caire industrial que albergà Son Riera, cal esmentar en primer lloc la fàbrica de gas que La Económica construí damunt tres illetes delimitades pel Plan general de ensanche del arrabal de Santa Catalina: 1) una de 2.720 m² procedent de Son Riera que contenia dos cossos d’edifici on hi havia les oficines i magatzems d’efectes de la fàbrica, el comptador general, el comptador regulador i manòmetres, magatzems de carbons minerals i residus de la fabricació de gas, les dependències on hi havia quatre purificadors, l’extractor i el motor i dos bancs de quatre forns amb les seves corresponents retortes i les de recanvi per a la fabricació del gas, la qual feia partió amb els carrers de la Fábrica, Cervantes, Monterrey i Son Españolet; 2) una altra de 3.340 m² de Son Riera i 60 m² de Son Antic que feia partió amb els carrers de Caro, Antich, Fábrica, Monterrey i Son Españolet, tancada de paret, on hi havia un gasòmetre de ferro amb la corresponent cisterna capaç d’emmagatzemar 2.100 m³ de gas i una altra cisterna per a un altre gasòmetre de 3.100 m³; 3) i una tercera illeta de 2.720 m² procedent de Son Riera en què estava prevista la construcció d’uns magatzems per a estotjar-hi carbó que feia partió amb els carrers de Cervantes, Rossiñol, Monterrey i Son Españolet. Les tres illetes eren propietat de Bernardino Borrás Pujol i foren venudes entre 1898-1901 a La Económica, que les adquirí a través del seu delegat Joaquín Gual Gual per incompatibilitat de Borrás, que era alhora propietari dels terrenys i director gerent de la societat. La Económica fou constituïda amb escriptura de 16 de desembre de 1898 autoritzada pel notari José Alcover Maspons. El 2 de novembre de 1922, la junta general d’accionistes acordà la dissolució de La Económica i atribuí les funcions de dissolució i liquidació a la junta de govern de l’entitat Alumbrado por Gas, que estava integrada, entre d’altres, per Jorge Aguiló Forteza i Raimundo Fortuny Moragues, els quals vengueren (1924) la propietat als germans Martín i Rafael Pons Sastre (RP6: 6729-terme, 6730-terme, 6731-terme, 7681-terme, 12812-terme).

El 1902, Pedro Juan Aguiló Forteza (†1910), Cetre, adquirí de Bernardino Borrás Pujol una parcel·la de 8.488 m² on instal·là la fàbrica de ceràmica La Roqueta. El 1910, Juan Aguiló Valentí —en concepte d’apoderat de son pare— vengué a José Canet Crespí i Miguel Far Cañellas una parcel·la de 5.666,9 m² —amb la fàbrica— que feia partió amb els carrers de Son Españolet —ara Joan Crespí—, Morlá i Viñedo. El 1911, la vengueren a la raó social Jaume Hermanos, constituïda aquell mateix any pels germans Miguel, Alejandro i Andrés Jaume Rosselló. Aquesta societat engrandí la propietat amb la compra (1912) als germans María, Jorge i Juan Aguiló Valentí de la porció restant —2.821,1 m²— de la parcel·la que no havia estat adquirida per Canet i Far. El 1918, Jaume Hermanos l’aportà a La Roqueta SA, constituïda el 18 d’agost d’aquell any pels germans Jaume Rosselló, Juan March Ordinas, Antonio Ques Ventayol i Pedro José Pizá Rosselló amb escriptura autoritzada pel notari José Socías Gradolí. El 1924, Alejandro Jaume Rosselló —en representació de La Roqueta SA— la vengué a Juan March Servera —fill de Juan March Ordinas—, qui es desfeu de la propietat entre 1938-39. D’una banda, vengué a Tomás Pons Camps una porció de 2.098,1 m² —on instal·là una fàbrica de gomes que feia cantonada amb els carrers de Juan Crespí i Viñedo— que fou, successivament, de Manuel Alonso Rubio (1945) i de l’Estat – Ram de Marina (1946), que expropià la parcel·la per a construir-hi un quarter per a les Forces del Terç d’Infanteria de Marina. De l’altra, vengué a la companyia mercantil Industria Española de Perlas Imitación SA una porció de 2.552 m² que feia cantonada amb els carrers de Juan Crespí i Heredero i que, entre 1976-77, fou venuda a l’entitat Inversiones Tomir SA. El 1945, Juan March Servera i Juan March Ordinas aportaren a l’entitat Compañía Industrial Mercantil SA la resta de la propietat, que aleshores ocupava una superfície de 3.837,9 m² i confrontava amb els carrers d’Heredero, Morlá i Viñedo (RP11: 7815-terme, 9478-terme, 9903-terme, 18985-terme, 18986-terme, 19203-terme, 23370-terme).

La Fertilizadora SA Fábrica de Abonos Químicos aixecà una fàbrica damunt una parcel·la de 896 m² que confrontava amb els carrers de la Fábrica, Cervantes i Monterrey. La societat fou constituïda amb escriptura de 14 de maig de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, amb un capital social d’un milió de pessetes. N’eren socis Juan Marqués Luigi, Juan Aguiló Valentí, Guillermo Borrás Palmer, Rafael Rosselló Alemany, Antonio Mulet Ferragut, Juan March Ordinas i les entitats Crédito Balear SA i Ripoll Hermanos Sociedad en Comandita. La parcel·la es formà amb l’agregació de 8 trasts de 112 m² que Antonia Magraner Reinés i els seus fills Francisco, Miguel i José Ripoll Magraner —constituïts (1911) en la societat Ripoll Hermanos Sociedad en Comandita— havien adquirit (1906) del barceloní Eugenio Maigrot Verdaguer. El 1917, La Fertilizadora vengué la propietat a Felipe Villalonga Dezcallar (†1934), de qui passà (1937) per herència al seu fill Rafael Villalonga Blanes —misser—, nascut del seu matrimoni amb María de los Ángeles Blanes Tolosa (†1939). Aquest la vengué (1940) a l’industrial Damián Juncadella Mayol (†1941), qui hi obrí una fàbrica i magatzem de sabates. En morir, passà per herència a la seva filla Ana Bienvenida Juncadella Moyá, qui la vengué (1968) als comerciants Antonio Pieras Planas i José Roses Montis i a Isabel Monserrat Nadal. El 1973, fou adquirida pel Movimiento Nacional, que la comprà representat per Julio Gutiérrez Rubio, delegat nacional de Prensa y Radio del Movimiento. Aquesta parcel·la i una altra de contigua que també havia adquirit el Movimiento Nacional foren parcialment transformades en la plaça pública existent actualment entre els carrers de la Fàbrica, Monterrey i Cervantes (RP6: 7879-terme, 23293-III).

Finalment, cal assenyalar que Son Riera acollí la sala de projeccions Cine Progreso, instal·lada pel periodista José Tous Lladó a una casa de 186 m² que havia adquirit (1936) del comerciant Paul Frédéric Ernest Thebault. Aquest l’havia comprada (1919) al comerciant Luis Galantomini —cònsol de Bèlgica a Palma—, qui la tenia per compra (1913) a Guillermo Borrás Palmer i a sa mare, Antonia Palmer Llabrés. La casa —que abans havia estat taller— tenia entrada pel nombre 70 del carrer de Quetglas i se situava damunt una parcel·la de 998 m² delimitada pels carrers de Juan Crespí, Rossiñol i Quetglas. Tous engrandí la propietat amb la compra de tres porcions de terreny que sumaven 171,5 m² a Asunción Murillo Oliver, Guillermo Borrás Palmer i l’Ajuntament de Palma i que procedien, respectivament, de Son Espanyol, Son Riera i l’antic camí de Son Espanyol. El 1958, vengué la propietat a José Roses Rovira i a l’empresari Fernando Tous Lladó. Aquest darrer morí el 18 de setembre de 1960 i la seva meitat indivisa passà al seu pubil, el periodista José Tous Barberán, qui, en pagament de tots els drets que li espectaven en l’herència a la seva viuda, Francisca Castell Juncadella, li entregà un automòbil marca Seat. El 1970, es registrà la segregació d’una porció de 539 m² —amb la casa— a favor de Miguel Perelló Camps (RP6: 10017-terme, 10121-terme, 10122-terme, 27133-terme, 27134-terme, 28136-terme, 30537-terme, 12407-III).