Procés de parcel·lació d’Antonio Mora Antich
Pactes i condicions dels contractes de compravenda entre 1859-73
- Les línies que marquin l’extensió del solar seran traçades pel mestre picapedrer José Quetglas Ferrer i seran revisades per ell mateix en començar la construcció de les parets divisòries, les quals hauran de tenir la meitat del seu gruix al terreny que es ven i l’altra meitat al contigu, de manera que coincidesqui el centre del gruix de la paret amb la línia divisòria.
- El comprador haurà de construir i conservar a costes i despeses seves una paret o tanca de pedra de marès del gruix denominat «gruix ordinari» i de set pams d’alçada a la part extrema del trast, oposada a la carretera d’Andratx, o sia, al fons, en la qual no es podran obrir finestres ni altres servituds.
- El comprador haurà d’abonar a l’arrendatari de Son Riera la corresponent indemnització si vol possessionar-se del que adquireix abans de concloure l’arrendament actual, com també abonarà en tot temps els perjudicis que causi al sembrat per inadvertències comeses en edificar-hi.
- El comprador haurà de dur a Son Riera tota la terra de conreu que hi hagi al terreny que desmunti per a utilitat del seu propietari i acaramullar-la al punt més còmode.
Pactes i condicions dels contractes de compravenda a partir de 1874
- Els trasts es donen en emfiteusi.
- Les línies que marquen l’extensió del solar seran revisades pel mestre picapedrer José Quetglas Ferrer en començar la construcció de les parets divisòries, les quals hauran de tenir la meitat del seu gruix al terreny que es ven i l’altra meitat al contigu, de manera que coincidesqui el centre del gruix de la paret amb la línia divisòria. El comprador haurà de pagar 20 pessetes a dit Quetglas «en clase de derechos».
Pactes i condicions dels contractes de compravenda a partir de 1876
- El comprador haurà de satisfer tots els drets i altres despeses que s’ocasionin en virtut del contracte de compravenda, encara que siguin de compte del venedor, a qui haurà d’entregar una primera còpia autèntica degudament inscrita en el registre de la propietat.
- Les línies que marquen l’extensió del solar seran revisades pel mestre picapedrer José Quetglas Ferrer en començar la construcció de les parets divisòries, les quals hauran de tenir la meitat del seu gruix al terreny que es ven i l’altra meitat al contigu, de manera que coincidesqui el centre del gruix de la paret amb la línia divisòria. El comprador haurà de pagar 20 pessetes a dit Quetglas «en clase de derechos».
- El cens reservatiu creat no es podrà subdividir mai, encara que el trast es fraccioni, i el censalista podrà exigir que se li doni íntegre.
- El comprador haurà de construir i conservar a costes i despeses seves una paret a la part extrema, és a dir, la del nord de la finca, el gruix i elevació de la qual serà el que marcarà el municipi, i no s’hi podran fer obertures de cap tipus.
- No hi va comprès l’alou.
Algunes anotacions sobre els pactes i condicions
- Les dessusdites condicions varien en funció del propietari i de la localització del trast.
- No sempre es donen en emfiteusi.
- A partir de 1887, el verificador de parets és el mestre d’obres Gaspar Reinés, qui cobra 20 pessetes per trast verificat.
- A partir de 1887, es recuperen algunes condicions antigues, com la d’haver de dur a Son Riera la terra útil sobrant.
- El propietari, Antonio Mora Antich, imposa sempre el notari en poder del qual se signen les escriptures de compravenda.
- És destacable el nombre d’emfiteutes d’origen andritxol, amb abundància de professions relacionades amb la mar.
Primers establiments: 1859-61
Bartolomé Abraham Cladera adquirí (1859) el trast nombre 8, de 2.800 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera, el trast nombre 7 i terres destinades a via pública (f. 221).
José Sintes Nadal adquirí (1859) el trast nombre 9, de 4.160 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera, el trast nombre 10 i terres destinades a via pública (f. 224).
Tomás Bosch Antich adquirí (1859) el trast nombre 10, de 4.160 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera i els trasts nombres 9 i 11 (f. 229).
Guillermo Palmer Pujol adquirí (1859) el trast nombre 7, de 2.800 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera i els trasts nombres 6 i 8 (f. 232).
Gabriel Planas Flexas adquirí (1859) el trast nombre 6, de 2.800 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera i els trasts nombres 5 i 7 (f. 235).
El ferrer Juan Mir Fullana adquirí (1859) el trast nombre 3, de 2.800 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera i els trasts nombres 2 i 4 (f. 238).
Juan Oliver Vich adquirí (1859) el trast nombre 1, de 3.280 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera, les cases d’Ana Jofre i el trast nombre 2 (f. 283).
El matriculat de mar Juan Juan Berga adquirí (1859) el trast nombre 11, de 2.800 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera i els trasts nombres 10 i 12 (f. 286).
Rafaela Oliver Bosch adquirí (1859) el trast nombre 4, de 2.800 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera i els trasts nombres 3 i 5 (f. 289).
Bartolomé Galiana López adquirí (1859) el trast nombre 5, de 2.800 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera i els trasts nombres 4 i 6 (f. 292).
L’industrial Antonio Servera Mestre adquirí (1860) el trast nombre 13, de 2.800 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera, el trast de Juan Bauzá i el trast nombre 14 (f. 369).
Francisca Bosch Mulet adquirí (1861) el trast nombre 2, de 2.800 pams quadrats, que confrontava amb la carretera d’Andratx, el rafal de Son Riera i els trasts nombres 1 —de Juan Oliver— i 3 —de Juan Mir— (f. 131).
Antonia Salvá Monserrat adquirí (1861) una gaia d’1 quartó de superfície (f. 331).
Establiments entre 1869-96
El 20 de juliol de 1869, davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Antonio Mora Antich vengué a l’industrial Antonio Servera Mestre, per preu de 430 escuts, un trast de 3.380 pams quadrats. Confrontava amb terres del venedor, un trast del comprador i la carretera d’Andratx (RP11, 1438-terme, 1a).
El 25 d’octubre de 1869, davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Antonio Mora Antich vengué al matriculat de mar Juan Juan Berga —veïnat de l’arraval de Santa Caterina—, per preu de 191 lliures —o 253 escuts amb 785 mil·lèsimes—, un trast de 1.835 pams quadrats. Confrontava amb terres del venedor, la propietat del comprador, la propietat d’Antonio Servera Mestre i la carretera d’Andratx (RP11, 1520-terme, 1a).
El 25 d’octubre de 1869, davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Antonio Mora Antich vengué al ferrer Juan Mir Fullana, per preu de 168 lliures, un trast de 1.610 pams quadrats. Confrontava amb terres del venedor, del comprador i de Francisca Bosch (RP11, 1609-terme, 1a).
El 28 d’octubre de 1869, davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Antonio Mora Antich vengué a Rafaela Oliver Bosch —veïnada de l’arraval de Santa Caterina—, per preu de 87 lliures 4 sous —o 115 escuts amb 863 mil·lèsimes—, un trast de 805 pams quadrats. Confrontava amb terres del venedor, la propietat de la compradora i la propietat de Juan Mir Fullana (RP11, 1519-terme, 1a).
El 17 de juliol de 1874, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Antonio Mora Antich vengué al patró Jaime Rebassa Servera —veïnat de l’arraval de Santa Caterina—, per preu de 237 pessetes amb 50 cèntims, un trast de 54,24 m². Confrontava amb terres del venedor i les cases de Guillermo Palmer i Martín O’Donnell (RP11, 2488-terme, 1a).
El 14 d’agost de 1875, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Antonio Mora Antich vengué al mariner Jorge Planas Porcel —veïnat de l’arraval de Santa Caterina—, per preu de 50 lliures —o 166 pessetes amb 9 cèntims—, un trast de 96 m² situat al lloc denominat les Sitges. Confrontava amb terres de Son Riera destinades a l’obertura d’un carrer públic, terres dels hereus de Miguel i Rafael Moll i un terreny de Juan Flexas. Més endavant, la propietat estarà marcada amb els nombres 1, 3 i 5 del carrer de Cabrinetty (RP11, 2654-terme, 1a).
El 14 de setembre de 1875, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Antonio Mora Antich vengué a Antonia Porcel Pujol —veïnada de l’arraval de Santa Caterina, casada amb Pablo Servera Ballester— un trast de 116 m². El preu fou de 833 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 500 pessetes d’entrada i de les 333 pessetes amb 33 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 10 pessetes quitable al for de 3%. Confrontava amb terres romanents, el trast adquirit per Francisca Ana Porcel i la carretera d’Andratx o carrer Major de Santa Caterina (RP11, 2659-terme, 1a).
El 14 de setembre de 1875, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Antonio Mora Antich vengué a Francisca Ana Porcel Pujol —veïnada de l’arraval de Santa Caterina— un trast de 116 m². El preu fou de 833 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 500 pessetes d’entrada i de les 333 pessetes amb 33 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 10 pessetes quitable al for de 3%. Confrontava amb terres romanents, la casa d’Antonio Servera i la carretera d’Andratx o carrer de Sant Magí (RP11, 2660-terme, 1a).
El 14 de setembre de 1875, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Antonio Mora Antich vengué a Benita Tous Roca —veïnada de l’arraval de Santa Caterina, casada amb Pedro Juan Andreu Ballester— un trast de 116 m². El preu fou de 833 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 500 pessetes d’entrada i de les 333 pessetes amb 33 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 10 pessetes quitable al for de 3%. Confrontava amb terres romanents, el trast d’Antonia Porcel i la carretera d’Andratx o carrer de Sant Magí (RP11, 2661-terme, 1a).
El 19 de maig de 1876, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Antonio Mora Antich vengué al pilot Bartolomé Matas Oliver —veïnat de l’arraval de Santa Caterina— un trast de 140 m². El preu fou de 833 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 500 pessetes d’entrada i de les 333 pessetes amb 33 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 10 pessetes quitable al for de 3%. Confrontava amb terres romanents, la casa de Benita Tous i la carretera d’Andratx (RP11, 2803-terme, 1a).
El 4 d’agost de 1876, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Antonio Mora Antich vengué al mariner Juan Terrasa Alemany —veïnat de l’arraval de Santa Caterina— un trast de 124 m². El preu fou de 833 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 500 pessetes d’entrada i de les 333 pessetes amb 33 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 10 pessetes quitable al for de 3%. Confrontava amb terres romanents, el trast de Bartolomé Matas i la carretera d’Andratx (RP11, 2844-terme, 1a).
El 9 de març de 1878, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Antonio Mora Antich vengué a Antonia Porcel Pujol —veïnada de l’arraval de Santa Caterina, casada amb Pablo Servera Ballester—, per preu de 150 pessetes, un trast de 770 pams quadrats. Confrontava amb terres romanents, terrenys de la compradora i el trast de Francisca Ana Porcel (RP11, 3196-terme, 1a).
El 29 d’agost de 1878, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Antonio Mora Antich vengué a Francisca Ana Porcel Pujol —veïnada de l’arraval de Santa Caterina—, per preu de 150 pessetes, un trast de 770 pams quadrats. Confrontava amb terres romanents, terres de la compradora, la casa d’Antonio Servera i terres d’Antonia Porcel (RP11, 3329-terme, 1a).
El 18 d’octubre de 1881, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Mateo Vidal Suñer —com a apoderat del seu sogre, Antonio Mora Antich— vengué al fabricant d’envinagrats Antonio Servera Mestre, per preu de 100 pessetes, un trast de 15 m². Confrontava amb terres de Son Riera destinades a via pública, terres romanents i terres d’Antonio Servera (RP11, 4054-terme, 1a).
El 13 d’abril de 1882, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Mateo Vidal Suñer —com a apoderat del seu sogre, Antonio Mora Antich— vengué a la jornalera María Tous Roca i a Benita Tous Roca —veïnades de l’arraval de Santa Caterina—, per preu de 400 pessetes, un trast de 90,91 m². Confrontava amb terres romanents, el corral de les cases de Pablo Servera, terra de Juan Terrasa i cases de María i Benita Tous (RP11, 4079-terme, 1a).
El primer de juny de 1887, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Pablo Bosch Pieras —veïnat de l’arraval de Santa Caterina— el trast nombre 30, de 252 m², de la illeta nombre 34 del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina, és a dir, la illeta delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Mir, Bayarte, Cotoner i Dameto. El preu fou de 780 pessetes d’entrada i 10 pessetes de cens reservatiu. Confrontava amb la plaça del Progreso, el trast nombre 1 i terres romanents (RP11, 5195-terme, 1a).
El 14 de juliol de 1887, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué al mariner Bartolomé Abraham Enseñat —veïnat de l’arraval de Santa Caterina— el trast nombre 29, de 326 m², de la illeta nombre 34 del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina, és a dir, la illeta delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Mir, Bayarte, Cotoner i Dameto. El preu fou de 500 pessetes d’entrada i 10 pessetes de cens reservatiu. Confrontava amb la plaça del Progreso, terreny de Pablo Bosch i terres romanents (RP11, 5196-terme, 1a).
El 14 de juliol de 1887, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué al mariner Francisco Garcías Moll —veïnat de l’arraval de Santa Caterina— els trasts nombres 21 i 22, de 256 m², de la illeta nombre 34 del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina, és a dir, la illeta delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Mir, Bayarte, Cotoner i Dameto. El preu fou de 700 pessetes d’entrada i 20 pessetes de cens reservatiu. Confrontava amb terres romanents, el trast nombre 20, terreny destinat a plaça pública i terreny destinat a carrer públic —després, carrers de Bayarte i Mir— (RP11, 5207-terme, 1a).
El 15 de juliol de 1887, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué al ferrer Antonio Mir Colom —veïnat de l’arraval de Santa Caterina— el trast nombre 19, de 168 m², de la illeta nombre 34 del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina, és a dir, la illeta delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Mir, Bayarte, Cotoner i Dameto. El preu fou de 400 pessetes d’entrada i 10 pessetes de cens reservatiu. Confrontava amb terra de Pablo Bosch, la propietat de Rafael Roca, terreny destinat a via pública —després, carrer de Bayarte— i el trast nombre 26 (RP11, 5208-terme, 1a).
El 22 d’octubre de 1887, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué al mariner Pedro José Cañellas Oliver —veïnat de l’arraval de Santa Caterina— el trast nombre 31, de 112 m², de la illeta nombre 34 del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina, és a dir, la illeta delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Mir, Bayarte, Cotoner i Dameto. El preu fou de 500 pessetes d’entrada i 10 pessetes de cens reservatiu. Confrontava amb la plaça del Progreso, terreny destinat a via pública —després, carrer de Mir— i terreny romanent (RP11, 5276-terme, 1a).
El 12 de novembre de 1887, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a l’hisendat Salvador Coll Terrasa els trasts nombres 1, 2 i 22 i part del nombre 3 de la illeta nombre 35, de 368 m². El preu fou de 1.195 pessetes d’entrada i 30 pessetes de cens reservatiu. Confrontava amb terres romanents i terrenys destinats a via pública (RP11, 5281-terme, 1a).
El 10 de maig de 1889, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Catalina Bonnín Terradas els trasts nombres 17 i 18 de la illeta nombre 35, de 224 m². El preu fou de 500 pessetes d’entrada i 20 pessetes de cens reservatiu. Confrontava amb la plaça del Progreso, terres romanents i terreny destinat a via pública —després, carrer de Mir— (RP11, 5536-terme, 1a).
El 16 de maig de 1891, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué la resta de la illeta nombre 35, de 2.365 m², a la Compañía Mallorquina de Omnibús, que l’adquirí representada per l’administrador, José Oliver Berga, veïnat de l’arraval de Santa Caterina. El preu fou de 6.500 pessetes d’entrada i 10 pessetes de cens reservatiu. Confrontava amb el carrer del Hornabeque, la plaça del Progreso, el carrer de Mir i la plaça de la Iglesia (RP11, 5855-terme, 1a).
El 6 de desembre de 1897, davant el notari Juan Palou Coll, José Oliver Berga, com a gerent de la Compañía Mallorquina de Omnibús, vengué la propietat, per preu de 20.001 pessetes, al pilot Rafael Garcías Moll, qui la destinà a la venda en parcel·les. Aleshores, hi havia unes cotxeries, un pati i diverses dependències (íd., 6a).
L’11 de juliol de 1893, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Sebastiana Nadal Noguera —veïnada de Cuba— un trast de 223 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Cervantes, Rossiñol i Despuig. El preu fou de 1.566 pessetes amb 67 cèntims d’entrada i 20 pessetes de cens reservatiu. Confrontava amb la plaça del Progreso i el carrer de Rossiñol (RP11, 6241-terme, 1a).
El 22 d’agost de 1893, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué al mariner Juan Enseñat Garcías un trast de 175,5 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Quetglas, Rossiñol i Despuig. El preu fou de 1.250 pessetes, ço és, 750 pessetes d’entrada i de les 500 pessetes restants es creà un cens reservatiu de 15 pessetes. Confrontava amb la plaça del Progreso, el carrer de Quetglas i terrenys romanents (RP11, 6269-terme, 1a).
El 22 d’agost de 1893, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué al mariner Bernardo Seguí Ballester, per preu de 731 pessetes amb 50 cèntims, un trast de 172,59 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Quetglas, Rossiñol i Despuig. Confrontava amb la plaça del Progreso, terres romanents i les porcions de Felipe Alemany i Juan Enseñat (RP11, 6270-terme, 1a).
El 22 d’agost de 1893, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué al mariner Felipe Alemany García —veïnat de l’Havana—, per preu de 1.187 pessetes amb 50 cèntims, un trast de 264,42 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Quetglas, Rossiñol i Despuig. Confrontava amb la plaça del Progreso, terres romanents i les porcions de Bernardo Seguí Ballester i María Juan Roca (RP11, 6271-terme, 1a).
El 29 d’agost de 1893, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué al ferrer José Palmer Flexas un trast de 112 m². El preu fou de 583 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 250 pessetes d’entrada i de les 333 pessetes amb 33 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 10 pessetes. Confrontava amb la plaça del Progreso, terres romanents i les propietats de Bartolomé Abraham i José Cañellas (RP11, 6272-terme, 1a).
El 29 d’agost de 1893, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Sebastiana Juan Porcel —com a apoderada del seu espòs, Baltasar Moner Lladó—, per preu de 300 pessetes, un trast de 138 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Cervantes, Rossiñol i Despuig. Confrontava amb la plaça del Progreso, el carrer de Cervantes i terrenys romanents (RP11, 6265-terme, 1a).
El 21 de novembre de 1893, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Sebastiana Juan Porcel —veïnada d’Andratx, com a apoderada del seu espòs, Baltasar Moner Lladó—, per preu de 300 pessetes, un trast de 138 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Cervantes, Rossiñol i Despuig. Confrontava amb la plaça del Progreso, terres romanents i la porció de Baltasar Moner (RP11, 6296-terme, 1a).
El 21 de novembre de 1893, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a María Andreu Ballester un trast de 138,75 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Cervantes, Rossiñol i Despuig. El preu fou de 716 pessetes amb 66 cèntims, ço és, 300 pessetes d’entrada i de les 416 pessetes amb 66 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 12 pessetes. Confrontava amb la plaça del Progreso, terres romanents i la porció de Sebastiana Nadal (RP11, 6297-terme, 1a).
El 6 de febrer de 1894, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a María Alemany Garcías, per preu de 300 pessetes, un trast de 139 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Cervantes, Rossiñol i Despuig. Confrontava amb la plaça del Progreso, terres romanents i les porcions de Baltasar Moner i María Andreu (RP11, 6334-terme, 1a).
El 6 de febrer de 1894, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Guillermo Calafell Obrador un trast de 167 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Quetglas, Rossiñol i Despuig. El preu fou de 750 pessetes, ço és, 250 pessetes d’entrada i de les 500 pessetes restants es creà un cens reservatiu de 15 pessetes. Confrontava amb la plaça del Progreso, el carrer de Rossiñol, terreny de Felipe Alemany i terres romanents (RP11, 6341-terme, 1a).
El 6 de febrer de 1894, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Juan Palmer Massot i a Antonio Llabrés Coll un trast de 224 m² de la illeta nombre 34 del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina, és a dir, la illeta delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Mir, Bayarte, Cotoner i Dameto. El preu fou de 1.166 pessetes amb 67, ço és, 500 pessetes d’entrada i de les 666 pessetes amb 67 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 20 pessetes pagador el 30 de maig. Confrontava amb el carrer de Mir i els trasts de José Cañellas, José Flexas, Bartolomé Alemany i Rafael Pujol (RP11, 6342-terme, 1a).
El 6 de febrer de 1894, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Rafael Pujol Moll —veïnat de Mazagan— un trast de 224 m² de la illeta nombre 34 del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina, és a dir, la illeta delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Mir, Bayarte, Cotoner i Dameto. El preu fou de 1.166 pessetes amb 67, ço és, 500 pessetes d’entrada i de les 666 pessetes amb 67 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 20 pessetes pagador el 30 de maig. Confrontava amb el carrer de Mir i els trasts d’Antonio Llabrés i Juan Palmer, Margarita Nadal, Bartolomé Abraham i Gabriel Pujol (RP11, 6370-terme, 1a).
El 24 de setembre de 1894, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Margarita Nadal Porcel un trast de 142 m² de la illeta nombre 34 del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina, és a dir, la illeta delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Mir, Bayarte, Cotoner i Dameto. El preu fou de 583 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 250 pessetes d’entrada i de les 333 pessetes amb 33 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 10 pessetes pagador el 30 de maig. Confrontava amb la propietat de Bartolomé Abraham, el carrer de Bayarte i les cases d’Antonio Mir i Francisco Garcías (RP11, 6451-terme, 1a).
El 22 de desembre de 1894, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Matías Alemany Palmer, per preu de 200 pessetes, un trast de 140 m². El preu fou de 750 pessetes, ço és, 250 pessetes d’entrada i de les 500 pessetes restants es creà un cens reservatiu de 15 pessetes. Confrontava amb la plaça del Progreso, el carrer de Cervantes, terres de Matías Alemany i Ana Capó i terres romanents (RP11, 6505-terme, 1a).
El 13 d’abril de 1895, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Guillermo Pujol Flexas un trast de 333 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Quetglas, Rossiñol i Despuig. El preu fou de 1.566 pessetes amb 67 cèntims, ço és, 566 pessetes amb 67 cèntims d’entrada i de les 1.000 pessetes restants es creà un cens reservatiu de 30 pessetes. Confrontava amb terres romanents i els carrers de Despuig i Quetglas (RP11, 6556-terme, 1a).
El 13 d’abril de 1895, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Juan Albertí Ballester —qui morí a ultramar— un trast de 222 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Quetglas, Rossiñol i Despuig. El preu fou de 1.066 pessetes amb 66 cèntims, ço és, 400 pessetes d’entrada i de les 666 pessetes amb 66 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 20 pessetes. Confrontava amb els carrers de Rossiñol i Despuig i terres romanents (RP11, 6573-terme, 1a).
El 13 d’abril de 1895, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Juan Enseñat Garcías, Damián Pujol Palmer i Juan Durán Clar un trast de 389 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Cervantes, Despuig, Fábrica i Antich, la qual era dividida en dues porcions pel camí de la Barrera. El preu fou de 1.300 pessetes, ço és, 300 pessetes d’entrada i de les 1.000 pessetes restants es creà un cens reservatiu de 30 pessetes. Confrontava amb els carrers de Cervantes i Despuig i una porció de la mateixa illeta mitjançant el camí de la Barrera (RP11, 6574-terme, 1a).
El 13 d’abril de 1895, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Juan Enseñat Garcías, Damián Pujol Palmer i Juan Durán Clar un trast de 557 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Cervantes, Rossiñol i Despuig. El preu fou de 2.166 pessetes amb 67 cèntims, ço és, 500 pessetes d’entrada i de les 1.666 pessetes amb 67 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 50 pessetes. Confrontava amb els carrers de Cervantes i Despuig i trasts de Sebastiana Nadal (RP11, 6575-terme, 1a).
El 13 d’abril de 1895, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Juan Enseñat Garcías, Damián Pujol Palmer i Juan Durán Clar un trast de 223 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Quetglas, Rossiñol i Despuig. El preu fou de 867 pessetes amb 67 cèntims, ço és, 200 pessetes d’entrada i de les 667 pessetes amb 67 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 20 pessetes. Confrontava amb el carrer de Despuig i trasts de Juan Albertí i Guillermo Pujol (RP11, 6576-terme, 1a).
El 13 d’abril de 1895, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Juan Enseñat Garcías, Damián Pujol Palmer i Juan Durán Clar un trast de 782,5 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada pels carrers de Quetglas, Monterrey, Rossiñol i Despuig. El preu fou de 3.033 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 700 pessetes d’entrada i de les 2.333 pessetes amb 33 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 70 pessetes. Confrontava amb els carrers de Rossiñol, Quetglas i Despuig (RP11, 6577-terme, 1a).
El 13 d’abril de 1895, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Juan Enseñat Garcías, Damián Pujol Palmer i Juan Durán Clar un trast de 782,5 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada pels carrers de Monterrey, Cervantes, Rossiñol i Despuig. El preu fou de 3.033 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 700 pessetes d’entrada i de les 2.333 pessetes amb 33 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 70 pessetes. Confrontava amb els carrers de Rossiñol, Cervantes i Despuig (RP11, 6578-terme, 1a).
El 13 d’abril de 1895, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich— vengué a Juan Enseñat Garcías, Damián Pujol Palmer i Juan Durán Clar un trast de 782,5 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada pels carrers de Monterrey, Fábrica, Despuig i Cervantes. El preu fou de 3.033 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 700 pessetes d’entrada i de les 2.333 pessetes amb 33 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 70 pessetes. Confrontava amb els carrers de la Fábrica, Despuig i Cervantes i terres romanents (RP11, 6579-terme, 1a).
El 13 de febrer de 1896, davant el notari José Alcover Maspons, José Frau Rosselló i Gaspar Barceló Sastre —en representació, respectivament, d’Antonio Frau Mora, fill del primer i net d’Antonio Mora Antich (†1895), i de Damiana Mora Barceló, àvia d’Antonio Frau Mora— vengueren a Ana Noguera Monserrat —en representació de la seva filla Sebastiana Nadal Noguera—, per preu de 500 pessetes, un trast de 223 m² de la illeta del plànol d’eixample de l’arraval de Santa Caterina delimitada per la plaça del Progreso i els carrers de Rossiñol, Despuig i Cervantes. Confrontava amb els carrers de Rossiñol i Despuig i trasts de Sebastiana Nadal Noguera, Juan Enseñat Garcías, Damián Pujol Palmer i Juan Durán Clar (RP11, 6724-terme, 1a).
El terme de Palma 