Son Riera / Rafael Garcías Moll

Procés de parcel·lació de Rafael Garcías Moll

El 6 de desembre de 1897, davant el notari Juan Palou Coll, el pilot Rafael Garcías Moll comprà a José Oliver Berga —com a gerent de la Compañía Mallorquina de Omnibús—, per preu de 20.001 pessetes, una porció de 2.365 m² de la illeta nombre 35 que dita companyia havia adquirit per via d’emfiteusi de José Frau Rosselló —secretari del jutjat municipal de Porreres, com a apoderat d’Antonio Mora Antich—, per preu d’entrada de 6.500 pessetes i cens reservatiu de 10 pessetes, mitjançant escriptura de 16 de maig de 1891 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner. Confrontava amb el carrer del Hornabeque, la plaça del Progreso, el carrer de Mir i la plaça de la Iglesia. Aleshores, hi havia unes cotxeries, un pati i diverses dependències. Rafael Garcías Moll parcel·là la propietat (RP11, 5855-terme).

Rafael Garcías Moll morí el 20 de febrer de 1911, a l’edat de 65 anys, amb testament obert que havia disposat el 13 de gener de 1909 en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Francisca Estades Bosch (†30-4-1923), qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 8 d’agost següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera. Una de les propietats era una casa de 390,6 m² que consistia en quatre botigues i dues algorfes de dos pisos cadascuna —alhora subdividits en dues habitacions cadascun—, marcada amb els nombres 8, 10, 12, 14, 16 i 18 del carrer de Mir. El testador llegà l’usdefruit vitalici d’aquesta finca a la seva esposa, i la nua propietat, als fills del seu germà Jaime Garcías Moll: Matías, Isabel, Antonio Jorge, María del Carmen, Jaime, Rafael, Catalina —casada amb Guillermo Covas Roca—, María del Pilar, Lucas, Eduardo, Ricardo Gregorio, Julio Federico, Antonia i Blanca Inés Garcías Darder, els quals l’acceptaren amb escriptura de 29 d’octubre de 1923 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar. Amb escriptura de 22 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari, la propietat se l’adjudicà Catalina Garcías Darder (RP11, 8203-terme, 7a; RP11, 9738-terme, 4a).


El 20 d’abril de 1898, davant el notari Rafael Togores Palou, Rafael Garcías Moll permutà amb la Congregación de Hermanas o Hijas de la Misericordia de la Caridad Terciarias de San Francisco de Asís un trast de 124,2 m² per una porció de terra jardí (RP11, 7159-terme, 1a).


El 3 de setembre de 1900, davant el notari José Alcover Maspons, Rafael Garcías Moll vengué a Rafael Juan Fornés —veïnat de l’Havana—, per preu de 1.500 pessetes, una porció de 562,3 m² que confrontava amb el carrer d’Espartero, la plaça del Progreso, terreny romanent i la propietat d’hereus de José Cambra (RP11, 7584-terme, 1a).


El 8 d’abril de 1902, davant el notari Rafael Togores Palou, Rafael Garcías Moll feu donació entre vius d’una porció de 62,73 m² a la Congregación de Hermanas o Hijas de la Misericordia de la Caridad Terciarias de San Francisco de Asís, qui l’acceptà per mitjà de la superiora general, sor Josefa de Jesús, en el segle Coloma Rigo Riera. Confrontava amb una altra propietat de la congregació, la propietat de Rafael Juan i terreny romanent (RP11, 7837-terme, 1a).


El 10 de novembre de 1903, davant el notari José Alcover Maspons, Rafael Garcías Moll vengué a Juan Cladera Garcías, per preu de 2.250 pessetes, una porció de 245,47 m² que confrontava amb el carrer d’Espartero, el carrer de Bayarte i terreny romanent (RP11, 8203-terme, 1a).


El 13 de maig de 1904, davant el notari Juan Palou Coll, Rafael Garcías Moll vengué a María Guadalupe Gutiérrez Solana Gutiérrez Solana —casada amb Gaspar Berga Oliver—, per preu de 9.850 pessetes amb 50 cèntims, una porció de 597 m² que confrontava amb el trast de Juan Cladera Garcías, l’edifici residència de religioses carmelites, terrenys romanents, diversos corrals i la plaça de la Iglesia (RP11, 8283-terme, 1a).


El 17 d’abril de 1918, davant el notari Mateo Jaume Servera, Francisca Estades Bosch vengué a l’industrial Francisco Florit Pujol (†15-12-1927) —casat amb Juana Ana Pons Ferrá—, per preu de 1.500 pessetes, un trast de 380 m² que confrontava amb el trast de Juan Cladera Garcías, el trast de Rafael Juan Fornés, la propietat de María Guadalupe Gutiérrez Solana i el carrer d’Espartero (RP11, 5855-terme: 12a, 14a).


El 17 de novembre de 1954, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Catalina Garcías Darder vengué a Juana Cánaves Cánaves, per preu de 75.000 pessetes, una casa de 390,6 m² que consistia en quatre botigues i dues algorfes de dos pisos cadascuna —alhora subdividits en dues habitacions cadascun—, marcada amb els nombres 8, 10, 12, 14, 16 i 18 del carrer de Mir. Confrontava amb la propietat dels successors de José Cambra, l’edifici de les religioses carmelites i el trast de Rafael Juan Fornés (RP11, 9738-terme: 1a, 7a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s