L’Hort Nou, Son Touet
La propietat es formà amb la unió de dues peces de terra procedents del rafal de Son Tous, el qual, a la segona meitat del segle XVIII, pertanyia al prevere Josep Deyà Maura, doctor en teologia, beneficiat de la Seu i receptor i tresorer del Sant Ofici. Entre 1769-74, establí algunes porcions, donant lloc a propietats com, per exemple, l’Hort Nou. Posteriorment, es denominarà Can Salí en al·lusió al malnom d’un dels seus propietaris: Jaume Oliver, àlies Salí.
El 22 de gener de 1769, Josep Deyà Maura establí a Bartomeu Palmer, Estella —fill d’Antoni i de Caterina Castelló—, una peça de terra d’unes 6 quarterades i mitja que confrontava amb terres de Portopí, terres de Martí Aleñar —Son Buit—, la Cova —dels hereus de Nicolau Sala—, el camí de la Porrassa i la resta de Son Tous, on es trobaven les cases del rafal. S’imposà un cens reservatiu de 24 lliures (ARM, Not. R-702, f. 4).
Al seu torn, Bartomeu Palmer Castelló, Estella, amb instrument de 27 d’abril de 1787 signat davant el notari Cayetano Socias Bover, establí a l’impressor Melcion Guasp —fill de Josep i de Coloma Rosselló— una porció d’1 quarterada procedent de dita peça de terra amb unes cases edificades. El 24 de febrer de 1797, davant el mateix notari, Melcion Guasp vengué la propietat al seu cunyat Josep Barberí —prevere i beneficiat de la Seu, fill de Joan Baptista i de Rosa Sanceloni—, per preu de 300 lliures i l’obligació de pagar 6 lliures cens als hereus de Josep Deyà. Aleshores, confrontava amb el camí de la Porrassa, terres de Joan Roca, terres de Jaume Espases i terres de Bartomeu Palmer (ARM, Not. S-1413, f. 15).
El 31 d’agost de 1804, Josep Barberí l’establí, amb cens reservatiu de 12 lliures, al mestre picapedrer Pere Joan Bauçà, qui, el 28 de febrer de 1807, la vengué a Jaume Oliver, Salí (ARM, Not. S-1414: f. 39, 295).
Jaume Oliver disposà testament el 12 de gener de 1808 davant el notari Jordi Colomar, en què feu hereva universal la seva esposa, Margalida Bennàsser, a qui també nomenà administradora dels béns dels fills del matrimoni: Gabriel, Joana Maria i Àngela. El 21 de maig de 1816, davant el notari Agustí Marcó Guardiola, Margalida Bennàsser vengué la propietat al tinent retirat de la plaça de Palma Pablo Gómez —natural de Torquemada, fill de Pablo i de María Antonia Romero. Aleshores, la propietat era coneguda com a Son Touet, ocupava una superfície d’1 quarterada i tenia una caseta i nombrosos arbres. Confrontava amb el camí reial que anava a la Porrassa, terres dels hereus de Joan Roca, terres de Jaume Espases i terres de Bartomeu Palmer (ARM, Not. 2297, f. 163v).
Segons l’Apeo (1818), era denominada Can Salí, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de tercera qualitat i tenia cases. Pertanyia a Pablo Gómez i valia 500 lliures (ARM, D-1530, f. 158v).
El 30 d’agost de 1822, Pablo Gómez la vengué, per preu de 2.000 lliures, a Miquel Joan Planas —fill d’Antoni i de Joana Pi—, el qual, el 30 de desembre de 1825, la vengué, per preu de 1.150 lliures, al pare Pere Sancho —qui l’adquirí com a vicerector del col·legi de Monti-sion— (ARM, Not. M-2299, f. 171; ARM, Not. M-2300, f. 318).
En virtut de les lleis desamortitzadores, l’Estat s’apropià de Can Salí i la tragué a pública subhasta. La rematà Felip Guasp —fill de Melcion i de Teresa Barberí— i l’escriptura de compravenda se signà el 21 de juny de 1839 davant Miquel Pizà Nadal, notari i escrivà d’Amortització (ARM, Not. P-1411, f. 184).
Amb escriptura de 5 de juliol de 1846 atorgada en poder del notari Joan Muntaner Riera, Felip Guasp Barberí feu donació de la propietat al seu fill José Guasp Pascual —capità del regiment d’infanteria Isabel II— (ARM, Not. M-2368, f. 289; ARM, Not. R-703, f. 114; RP6, 3340-terme, 1a).
Poc abans, el 17 de maig de 1846, José Guasp Pascual havia adquirit per cessió de Margalida Planes Roca —esposa de Francesc Serra— l’altra peça de terra que formarà la propietat, que ocupava una superfície de mitja quarterada. Margalida Planes Roca la tenia per cessió que, el 8 de desembre de 1844, li signaren Antoni Roca Vich i els germans Planes Roca —fills de Maria Roca i de Bartomeu Planes. Antoni Roca Vich i els seus nebots la tenien per herència intestada de son pare, Joan Roca —fill de Joan i de Joana, mort el 4 de novembre de 1780—, qui l’adquirí per via d’establiment d’Antoni Vich Frau amb instrument de 20 de març de 1779 autoritzat pel notari Miquel March. Aquest la tenia per establiment que li signà Josep Deyà Maura el 13 de març de 1774 davant el notari Guillem Rosselló, amb cens reservatiu de 4 lliures 10 sous (ARM, Not. M-2133, f. 259; ARM, Not. M-2368, f. 289; ARM, Not. M-2370, f. 99v; ARM, Not. R-703, f. 114).
José Guasp Pascual morí a Palma el 24 de març de 1878, a l’edat de 60 anys, amb disposició testamentària que ordenà en forma privilegiada pel fòrum militar, protocol·litzada dia primer de maig següent pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què llegà a la seva esposa, Cecilia Barceló Muntaner (†1880), el dret de poder habitar a la part de la casa de Can Salí que donava a la Bonanova. Nomenà hereves usufructuàries la seva referida esposa i la seva filla María Antonia, a la qual també nomenà hereva propietària. Amb escriptura de 17 d’agost de 1878 autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Can Salí —abans l’Hort Nou—, que valia 3.540 pessetes i ocupava una superfície de 2 quarterades i 28 destres. Confrontava, al nord, amb terres d’Isabel Espases i Can Capellà; al sud, amb el camí de Gènova; a l’est, amb Son Alegre —de Pedro Gorostiza—, i, a l’oest, amb la casa de Son Tous i la propietat denominada Son Vatlori —de dita Espases— mitjançant carreró. Era tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic. Prestava 12 lliures cens el 31 d’agost a Felip Guasp, en representació del doctor Josep Barberí (RP6, 3340-terme, 1a).
Amb escriptura d’11 de desembre de 1905 atorgada davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María Antonia Guasp Barceló —assistida del seu espòs, Juan Feliu Jaume— vengué la propietat a Miguel Pons Bujosa, per preu de 7.500 pessetes (íd., 3a).
Miguel Pons Bujosa es casà en primeres núpcies amb Constanza Martorell Casablanca, de qui no deixà descendència, i en segones, amb Rafaela Ramonell Marroig (†1968), amb qui tengué cinc fills: Juan —militar—, Bartolomé —maquinista naval—, Antonia —religiosa—, Josefa i Ángela. Morí a Palma el 2 de desembre de 1941, amb testament que havia disposat el 23 d’abril de 1940 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Antonia i llegà el dret d’habitació a la seva esposa i a la seva filla Josefa. De la resta dels seus béns, nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietaris, els seus fills Juan, Bartolomé i Josefa, en una quarta part a cadascú, i en la quarta part restant, els seus nets Bartolomé —doctor en Filosofia i Lletres—, Miguel —misser— i Catalina Barceló Pons —fills de la seva difunta filla Ángela. Manifestà el desig que, en la partició dels seus béns, Can Salí fos adjudicada al seu fill Bartolomé. Amb escriptura de 22 de desembre de 1972 atorgada davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, acceptaren i procediren a la divisió dels béns, entre els quals hi havia Can Salí, que la vengueren, per preu de 900.000 pessetes, a l’entitat Gregorio Ferrero SA, la qual, amb escriptura de 15 d’octubre de 1987 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau, la vengué, per preu de 30 milions de pessetes, a l’entitat Corporación Inmobiliaria Hispamer SA. Segons un recent midament, la propietat ocupava una superfície de 9.899 m² (RP6, 24391-III, 1a-2a; RP6, 15890-VII, 1a).
Amb escriptura de 25 de novembre de 1994 atorgada en poder del notari Raimundo Clar Garau, l’entitat Vallehermoso SA —la qual n’era propietària per absorció (1989) de les entitats Corporación Inmobiliaria Hispamer SA i Inmobiliaria para el Fomento de Arrendamientos SA— la vengué, per preu de 100 milions de pessetes, a l’entitat Promociones Arape SA. A l’escriptura de compravenda es feia constar que la casa ja havia estat enderrocada. Sobre aquesta parcel·la es construïren quatre blocs de pisos de quatre plantes cadascun. Una franja de terreny de 351,19 m² fou cedida a l’Ajuntament de Palma per a alinear el carrer de Saridakis (RP6, 15890-VII: 2a, 4a-5a).
El terme de Palma 