Can Estella

Cal Capellà

La propietat té l’origen en el rafal de Son Tous, el qual, a la segona meitat del segle XVIII, pertanyia al prevere Josep Deyà Maura, doctor en teologia, beneficiat de la Seu i receptor i tresorer del Sant Ofici. Entre 1769-74, establí algunes porcions i donà lloc a propietats com ara Can Estella o Cal Capellà, situada al camí que anava de Gènova a Portopí. Prengué nom de Bartomeu Palmer Castelló, àlies Estella, i del prevere José Mariano Forteza Aguiló.

El 22 de gener de 1769, Josep Deyà Maura establí a Bartomeu Palmer Castelló, Estella —fill d’Antoni i de Caterina—, una peça de terra d’unes 6 quarterades i mitja que confrontava amb terres de Portopí, terres de Martí Aleñar —Son Buit—, la Cova —dels hereus de Nicolau Sala—, el camí de la Porrassa i la resta de Son Tous, on es trobaven les cases del rafal. S’imposà un cens reservatiu de 24 lliures (ARM, Not. R-702, f. 4).

Amb instrument de 5 de febrer de 1804 atorgat davant el notari Bartomeu Josep Rosselló, Bartomeu Palmer Castelló feu donació universal en contemplació de matrimoni a la seva esposa, Maria Anna Moranta, qui, el 8 de març de 1832, ja viuda, vengué Can Estella, per preu de 12 lliures, a Pere Ramonell Pons, fill de Miquel i de Margalida. Aleshores, ocupava una superfície d’unes 5 quarterades i mitja de terra erma, garriga i roquissar, i no comptava amb cases. Confrontava amb Portopí, Son Buit, la Cova, Son Sèmola i Can Salí —dels pares jesuïtes i abans de Jaume Oliver— (ARM, Not. M-2303, f. 141).

L’11 d’octubre de 1835, Pere Ramonell Pons la vengué, per preu de 60 lliures, al prevere José Mariano Forteza Aguiló, fill d’Antoni i de Maria. Segons un recent midament, la propietat ocupava una superfície de 8 quarterades (ARM, Not. M-2304, f. 77v).

Amb instrument de 28 de maig de 1851 atorgat en poder del notari Miguel Font Muntaner, José Mariano Forteza Aguiló vengué una porció de 8 quarterades de Can Estella, per preu de 700 lliures, a José Cáceres Aguirre, qui, un mes abans, havia adquirit de Martín Aleñar Ramis el rafal confrontant de Son Buit, d’unes 4 quarterades i mitja. Aleshores, Can Estella ja comptava amb unes cases edificades, les quals restaren excloses de la venda. Comprador i venedor es repartiren el cens de 18 lliures que gravava l’íntegra propietat, pagador el 22 de gener a José Guasp Pascual. Quant a les cases, el 26 de juny de 1854, José Mariano Forteza Aguiló les vengué a Antonio María Forteza Aguiló en unió de dues tanques de terra i una porció de terreny un poc separada situada a la part de Son Coll (ARM, Not. 6141, f. 275; ARM, Not. 6144, f. 532; RP6, 44-terme, 1a).

José Cáceres Aguirre feu una darrera compra el 5 d’agost de 1853, amb la qual restà consolidat el rafal de Son Buit. Es tractava d’una peça de terra de 54 destres procedent de Portopí que confrontava amb la casa i terres de Son Buit. L’adquirí, per preu de 332 rals 6 morabatins, de Sebastián Morro Ferrer mitjançant instrument atorgat en poder del notari Pedro José Bonet (RP6, 44-terme, 1a).

Antonio María Forteza Aguiló —fill de Domingo i de Jerònia— morí el 10 d’abril de 1861, a l’edat de 45 anys, amb testament que havia ordenat el 7 anterior davant el notari Miguel Font Muntaner, en què nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Esperança Martí Valentí. Amb escriptura de 30 de desembre de 1863 atorgada en poder del notari Gaspar Sancho Coll, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia Can Estella o Cal Capellà, que consistia en una peça de terra de 2 quarterades quasi del tot tancada de paret i en una casa de planta baixa i pis. Confrontava, al nord, amb terra d’Antonio Espases; al sud, amb terra de Pedro i Miguel Oliver Soler; a l’est, amb terra de José Cáceres, i, a l’oest, amb terra de José Guasp. La propietat prestava 9 lliures cens de nombre de 18 lliures cens i aquestes de nombre de 24 lliures cens al for de 3% el 22 de gener de cada any a José Guasp Pascual, qui el tenia per compra (1850) a Juan Bautista Billón Bauzá (RP6, 28-terme, 1a-2a).

Esperança Martí Valentí morí dia primer de setembre de 1884, a l’edat de 86 anys, amb testament que havia disposat el 14 de gener de 1882 davant dit notari Sancho, en què nomenà hereu universal el seu germà Mariano —argenter—, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 25 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).

Mariano Martí Valentí es casà en primeres núpcies amb Paula Bonnín, i en segones, amb Francisca Tarongí. Del primer matrimoni nasqué Antonio, argenter, i del segon, María Margarita (†1897), casada amb l’argenter Enrique Portas Segura. Morí el primer de febrer de 1899, amb testament que havia ordenat l’11 d’octubre de 1897 en poder del notari Rafael Togores Palou, en què instituí en la porció llegítima la seva filla i nomenà hereu el seu fill, qui, amb escriptura de 22 d’abril de 1899 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, adjudicà en pagament la propietat al seu cunyat, Enrique Portas Segura, pel seu valor de 2.500 pessetes (íd., 8a-9a).

Del matrimoni concertat entre María Margarita Martí Tarongí i Enrique Portas Segura nasqueren sis fills: María Mercedes (†1909) —casada amb Manuel Moya Sánchez—, Joaquín —industrial—, Francisca —casada amb l’argenter Cayetano Aguiló Piña—, Mariana (†1900) —morta en edat pupil·lar—, Isabel i Mariano. María Margarita Martí Tarongí morí el 6 de juny de 1897. Enrique Portas Segura morí el 22 de desembre de 1908, a l’edat de 57 anys, amb testament que havia disposat el 9 anterior en poder del notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus fills. Amb escriptura de 12 de març de 1917 autoritzada pel mateix notari, procediren a la partició dels béns de l’herència, entre els quals hi havia Can Estella o Cal Capellà, que fou adjudicada a Francisca Portas Martí (íd., 11a-15a).

El 20 de juny de 1919, davant dit notari Pons, Francisca Portas Martí vengué la propietat, per preu de 2.500 pessetes, als cònjuges Juan Mayol Amer i Paula Antonia Cañellas Alba. Juan Mayol Amer morí el 17 de juliol de 1935, amb testament que havia ordenat el 5 de novembre de 1910 en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què llegà la llegítima als seus descendents pòstums —que ho vengué a esser la seva filla, Isabel, casada amb José Mir Vanrell— i nomenà hereva la seva esposa. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de juliol de 1936 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Paula Antonia Cañellas Alba morí el 17 de gener de 1940, amb testament que havia disposat el 24 de juliol de 1935 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva la seva filla, la qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 13 d’abril de 1940 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (íd., 18a-20a).

El 5 de setembre de 1942, davant dit notari Cerdó, Isabel Mayol Cañellas vengué a Margarita Forteza Cortés —esposa de José Forteza Fuster—, per preu de 2.000 pessetes, una porció de 1.125 m² que confrontava amb Son Vatlori, un camí d’establidors, Son Buit i una peça de terra de la mateixa procedència expropiada per a la línia fèrria que anava «de las obras del antepuerto de esta ciudad a la comarca de Gènova». El 5 de febrer de 1949, davant el mateix notari, Margarita Forteza Cortés la vengué als cònjuges Antonio Díaz Rodríguez —picapedrer— i Juana Millán Bermejo (RP6, 21783-terme, 1a).

Amb escriptura de 21 de juny de 1963 autoritzada pel notari José Clar Salvá, Isabel Mayol Cañellas segregà al seu favor una parcel·la de 3.305,25 m² que comprenia la casa, de planta baixa i pis. Confrontava, al nord, amb terra de Son Vatlori de Sebastián i Antonio Nadal Espases; al sud, mitjançant camí d’establidors, amb terrenys de Josefa Oliver, d’hereus de Sebastián Domenge Rosselló i d’Eduardo Morro Español; a l’oest, amb Son Touet, de Miguel Pons Bujosa, i casa i jardí de Pedro, Miguel, Josefa i Francisca Font Gorostiza, i, a l’est, en part mitjançant camí particular, amb terreny romanent (RP6, 1538-III, 1a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s