Son Ventó, Son Romaní
El seu origen es troba en la divisió que de Son Vent feren els germans Josep i Caterina Ramis Tortella, adjudicant-se aquesta la propietat en qüestió, que prengué per nom Son Ventet.
El 28 de maig de 1843, José Mir Ferrer i Bartolomé Mulet Ramis signaren acta de permuta davant el notari Sebastián Feliu Bonet, per la qual el primer li cedia al segon la meitat indivisa de les cases majors que adquiriren per indivís de Margarita María Sampol, i Mulet, a canvi, li donava la propietat denominada Son Ventet, que acabava d’heretar de sa mare (RP6, 947-terme, 1a).
Jaime Quetglas Alemany —en representació del menor Pedro Roca Amengual— interposà demanda contra José Mir Ferrer reclamant-li la quantitat que devia al seu representat en concepte d’aliments. En sentència de 8 d’agost de 1892 dictada per Francisco Rodríguez —jutge de primera instància de la Llonja— davant l’escrivà Guillermo Vidal, la propietat fou embargada per la quantitat de 21.999 pessetes amb 60 cèntims, més 2.000 pessetes en concepte de costes, i posada a la venda en pública subhasta. La rematà el corredor de comerç Juan Binimelis Quetglas el 17 de novembre següent, per la quantitat de 1.735 pessetes, i la transacció s’elevà a escriptura pública el 6 de març de 1893 davant el notari Guillermo Sancho. Aleshores, la propietat era denominada Son Romaní i se situava al paratge dit Son Vent. Consistia en una casa d’esbarjo de planta baixa i una porció de terra contigua. Confrontava, al nord, amb l’hort de Son Vent —d’Antonio Ramis—; al sud, amb la vorera de la mar, i, a l’est i a l’oest, amb terrenys de Portopí, de Sebastián Morro (íd., 1a-2a).
Juan Binimelis Quetglas morí a Palma el 13 de març de 1919, a l’edat de 68 anys, amb testament que havia disposat el 19 de febrer de 1918 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima la seva pubila, Antonia Binimelis Planas —casada amb Jaime Binimelis Castañer. Llegà a la seva germana Francisca Binimelis Quetglas i a la seva cunyada Juana Planas Singala dret d’habitació a totes i cadascuna de les propietats urbanes del testador i dret d’esser mantengudes per l’hereva. Nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Catalina Planas Singala, amb substitució vulgar a la seva filla, les quals, amb escriptura de 8 de maig següent atorgada en poder del mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Romaní (íd., 3a).
Per iniciativa del comandant general de la base naval de Balears i en escrit dirigit al Ministeri de Marina el 22 de desembre de 1943, es considerà indispensable la compra de diverses edificacions particulars per a construir la futura base naval. La petició fou aprovada per dit Ministeri, passant l’oportú expedient a la Intervenció General de l’Administració de l’Estat el 22 de febrer de 1945. El 6 d’abril de 1945, el Consell d’Estat passà l’expedient al Consell de Ministres, que l’aprovà amb decret de 13 següent. L’expropiació afectava també Son Vent i altres propietats, que foren adquirides —en representació de l’Estat-Ram de la Marina de Guerra— pel tinent coronel Manuel González Mariscal. La transacció s’elevà a escriptura pública l’11 de desembre de 1945 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán i es verificà pel preu de 317.540 pessetes amb 30 cèntims (íd., 4a).
El 20 de juliol de 1993, el Ministeri de Defensa cedí Son Vent i Son Ventet a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears perquè fossin posades a disposició de la família reial, restant així integrades dins el recinte de Marivent. La cessió era per un període de 99 anys. La casa de Son Ventet esdevengué la residència d’estiu de la infanta Cristina de Borbó i del seu espòs, Iñaki Urdangarin (ABC, 20/07/2004; El País, 21-07-1993).
El terme de Palma 