L’Hort Nou, Son Touet
La propietat es formà amb la unió de dues peces de terra procedents del rafal de Son Tous, el qual, a la segona meitat del segle XVIII, pertanyia al prevere Josep Deyà Maura, doctor en teologia, beneficiat de la Seu i receptor i tresorer del Sant Ofici. Entre 1769-74 establí algunes porcions, donant lloc a propietats com, per exemple, l’Hort Nou. Posteriorment es denominà Can Salí en al·lusió al malnom d’un dels seus propietaris: Jaume Oliver, àlies Salí.
El 22 de gener de 1769 Josep Deyà Maura establí a Bartomeu Palmer, Estella (fill d’Antoni i de Caterina Castelló), una peça de terra d’unes 6 quarterades i mitja que confrontava amb terres de Portopí, terres de Martí Aleñar (Son Buit), la Cova (dels hereus de Nicolau Sala), el camí de la Porrassa i la resta de Son Tous, on es trobaven les cases del rafal. S’imposà un cens reservatiu de 24 lliures (ARM, Not. R-702, f. 4).
Al seu torn, Bartomeu Palmer Castelló, Estella, mitjançant escriptura de 27 d’abril de 1787 autoritzada pel notari Cayetano Socias Bover establí a l’impressor Melcion Guasp (fill de Josep i de Coloma Rosselló) una porció d’1 quarterada procedent de dita peça de terra amb unes cases edificades. El 24 de febrer de 1797 davant el mateix notari, Melcion Guasp vengué la propietat al seu cunyat Josep Barberí (prevere i beneficiat de la Seu, fill de Joan Baptista i de Rosa Sanceloni) per preu de 300 lliures i l’obligació de pagar 6 lliures cens als hereus de Josep Deyà. Aleshores confrontava amb el camí de la Porrassa, terres de Joan Roca, terres de Jaume Espases i terres de Bartomeu Palmer (ARM, Not. S-1413, f. 15).
El 31 d’agost de 1804 Josep Barberí l’establí amb cens reservatiu de 12 lliures al mestre picapedrer Pere Joan Bauçà, qui el 28 de febrer de 1807 la vengué a Jaume Oliver, Salí (ARM, Not. S-1414: f. 39, 295).
Jaume Oliver testà el 12 de gener de 1808 davant el notari Jordi Colomar i feu hereva universal la seva dona, Margalida Bennàsser, a qui també nomenà administradora dels béns dels fills del matrimoni: Gabriel, Joana Maria i Àngela. El 21 de maig de 1816 davant el notari Agustí Marcó Guardiola, Margalida Bennàsser vengué la propietat al tinent retirat de la plaça de Palma Pablo Gómez (natural de Torquemada, fill de Pablo i de María Antonia Romero). Aleshores la propietat era coneguda com a Son Touet, ocupava una superfície d’1 quarterada i tenia una caseta i nombrosos arbres. Confrontava amb el camí reial que anava a la Porrassa, terres dels hereus de Joan Roca, terres de Jaume Espases i terres de Bartomeu Palmer (ARM, Not. 2297, f. 163v).
Segons l’Apeo (1818), era denominada Can Salí, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de tercera qualitat i tenia cases. Pertanyia a Pablo Gómez i valia 500 lliures (ARM, D-1530, f. 158v).
El 30 d’agost de 1822 Pablo Gómez la vengué per preu de 2.000 lliures a Miquel Joan Planas (fill d’Antoni i de Joana Pi), el qual el 30 de desembre de 1825 la vengué per preu de 1.150 lliures al pare Pere Sancho, qui l’adquirí com a vicerector del col·legi de Monti-sion (ARM, Not. M-2299, f. 171; ARM, Not. M-2300, f. 318).
En virtut de les lleis desamortitzadores, l’Estat s’apropià de Can Salí i la tragué a pública subhasta. La rematà Felip Guasp (fill de Melcion i de Teresa Barberí) i l’escriptura de compravenda se signà el 21 de juny de 1839 davant Miquel Pizà Nadal, notari i escrivà d’Amortització (ARM, Not. P-1411, f. 184).
Mitjançant escriptura de 5 de juliol de 1846 autoritzada pel notari Joan Muntaner Riera, Felip Guasp Barberí feu donació de la propietat al seu fill José Guasp Pascual (capità del regiment d’infanteria Isabel II) (ARM, Not. M-2368, f. 289; ARM, Not. R-703, f. 114; RP6, 3340-terme, 1a).
Poc abans, el 17 de maig de 1846, José Guasp Pascual havia adquirit per cessió de Margalida Planes Roca (casada amb Francesc Serra) l’altra peça de terra que formà la propietat, que ocupava una superfície de mitja quarterada. Margalida Planes Roca la tenia per cessió que el 8 de desembre de 1844 li signaren Antoni Roca Vich i els germans Planes Roca, fills de Maria Roca i de Bartomeu Planes. Antoni Roca Vich i els seus nebots la tenien per herència intestada de son pare, Joan Roca (fill de Joan i de Joana, mort el 4 de novembre de 1780), qui l’adquirí per via d’establiment d’Antoni Vich Frau mitjançant escriptura de 20 de març de 1779 autoritzada pel notari Miquel March. Aquest la tenia per establiment que li signà Josep Deyà Maura el 13 de març de 1774 davant el notari Guillem Rosselló amb cens reservatiu de 4 lliures 10 sous (ARM, Not. M-2133, f. 259; ARM, Not. M-2368, f. 289; ARM, Not. M-2370, f. 99v; ARM, Not. R-703, f. 114).
José Guasp Pascual morí als 60 anys el 24 de març de 1878 amb disposició testamentària que ordenà en forma privilegiada pel fòrum militar, protocol·litzada el primer de maig següent pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què llegà a la seva dona, Cecilia Barceló Muntaner (†1880), el dret de poder habitar a la part de la casa de Can Salí que donava a la Bonanova. Nomenà hereves usufructuàries la seva referida dona i la seva filla María Antonia, a la qual també nomenà hereva propietària. Mitjançant escriptura de 17 d’agost de 1878 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Can Salí (abans l’Hort Nou), que valia 3.540 pessetes i ocupava una superfície de 2 quarterades i 28 destres. Confrontava al nord amb terres d’Isabel Espases i Can Capellà; al sud, amb el camí de Gènova; a l’est, amb Son Alegre (de Pedro Gorostiza), i a l’oest, amb la casa de Son Tous i la propietat denominada Son Vatlori (de dita Espases) mitjançant carreró. Era tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic. Prestava 12 lliures cens el 31 d’agost a Felip Guasp, en representació del doctor Josep Barberí (RP6, 3340-terme, 1a).
Mitjançant escriptura d’11 de desembre de 1905 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María Antonia Guasp Barceló (casada amb Juan Feliu Jaume) vengué la propietat a Miguel Pons Bujosa per preu de 7.500 pessetes (íd., 3a).
Miguel Pons Bujosa es casà en primeres núpcies amb Constanza Martorell Casablanca, de qui no deixà descendència, i en segones, amb Rafaela Ramonell Marroig (†1968), amb qui tengué cinc fills: Juan (militar), Bartolomé (maquinista naval), Antonia (religiosa), Josefa i Ángela. Morí el 2 de desembre de 1941 amb testament que havia disposat el 23 d’abril de 1940 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Antonia i llegà el dret d’habitació a la seva dona i a la seva filla Josefa. En la resta dels seus béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus fills Juan, Bartolomé i Josefa en una quarta part perhom, i en la quarta part restant, els seus nets Bartolomé (doctor en Filosofia i Lletres), Miguel (misser) i Catalina Barceló Pons, fills de la seva difunta filla Ángela. Manifestà el desig que en la partició dels seus béns Can Salí fos adjudicada al seu fill Bartolomé. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de desembre de 1972 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (RP6, 24391-III, 1a-2a).
El terme de Palma 