Son Anglada

Rahal Gemila, Biniganella

La possessió s’estenia entre el camí d’Esporles, les possessions de Pocafarina i Son Quint i els rafals de Son Puigdorfila i Belldeport. Prengué nom d’aquesta important família de la noblesa mallorquina, documentada indistintament com a Anglada, Çanglada o Zanglada, qui en fou propietària des de mitjan segle XV.

Les notícies més antigues que en tenim vinculen aquesta possessió a l’antic Rahal Gemila, que, segons el Llibre del Repartiment de Mallorca, correspongué als homes de Marsella (ACB, pergamí 1591b).

Al llarg del segle XIII tengué lloc un procés de fragmentació de la propietat i posterior unificació que configuraren el latifundi. Així, per exemple, mitjançant escriptures de 8 de gener, 28 de febrer, primer de setembre i 21 de novembre de 1245 autoritzades pels notaris Bernat d’Artés i Berenguer de Rees, Pere Pintor adquirí 13 quarterades de terra procedents de l’alqueria Biniganella, ço és, 3 quarterades de Guillem Dani i de la seva dona, Floreta; 5 quarterades de Martí Ferrandis i de la seva dona, Saurina; 2 quarterades de Guillem Gallard, de Marsella, i de la seva dona, Cília, i 3 quarterades de Pere Andreu, de Marsella, i de la seva dona, Cecília (ACB: pergamins 1585a, 1591b, 1592 i 1593).

Mitjançant escriptura de 10 de setembre de 1295 autoritzada pel notari Guillem Morató, Ramon de Lleida feu donació al seu parent Ramon de Ràfols del seu rafal denominat Biniganella i d’una peça de terra contigua, en franc alou (ACB, pergamí 686a).

El mateix dia davant el notari Guillem de Marina, Ramon de Ràfols vengué a Guillem de Saragossa el seu rafal denominat Biniganella, juntament amb la seva alqueria anomenada Blanca, situats al terme de la ciutat, a prop del monestir de la Real, en lliure i franc alou, excepte un camp que era en alou del bisbe (ACB, pergamí 686b).

El 2 de novembre de 1295 davant el notari Gerard de Marina, Bernat Duran aprovà i confirmà la venda o vendes que Ramon de Ràfols havia fet a Guillem de Saragossa de l’alqueria Blanca i d’un tros de terra en alou de l’Església de Mallorca. Aquest tros de terra cal identificar-lo amb la part que posteriorment es denominarà la Vinyassa, que formà part de la possessió fins a les parcel·lacions efectuades en el segle XIX (ACB, pergamí 1371c).

Poc després d’adquirir la propietat, el 24 de març de 1300, Guillem de Saragossa obtengué el dret de percebre les aigües perdudes de Bunyolí i de Superna. A nombroses capbrevacions dels segles XVI-XIX el propietari de Son Anglada capbrevà aquest dret (Andrinal i Mora, 1982: 393).

El 6 de març de 1398 el rafal de Biniganella fou venut en pública subhasta per la cúria del Reial Patrimoni. Fou adjudicat a Blai Desjuny, juntament amb el domini directe i el dret d’aigua. Mitjançant escriptura de 12 de febrer de 1423 autoritzada pel notari Guillem Castellar, Blai Desjuny feu donació de béns al seu fill Pere. El 18 de novembre de 1449 davant el notari Pere Martorell, Bàrbara (viuda de Pere Desjuny i com a curadora dels béns del seu fill Francesc) vengué la propietat a Mateu Anglada. El mateix dia a la cúria de la Porció Temporal se signà la venda de la peça de terra dita la Vinyassa (tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu de Mallorca), que estava agregada a la possessió des d’antic. Les confrontes que proporcionen les esmentades escriptures i l’anàlisi de la documentació generada posteriorment permeten de concloure que la part tenguda sots alou del bisbe de Mallorca se situava entre el camí d’Esporles, la possessió de Belldeport, el torrent de la Riera i la part restant de Son Anglada, que es trobava en alou propi (ACB, pergamí 3023; ARM, ECR-1106, f. 658).

Mateu Anglada testà el 8 d’agost de 1479 davant el notari Miquel Abellar i feu hereu universal Bernadí Anglada, qui al testament que disposà el 2 d’abril de 1494 davant el notari Francesc Natali nomenà hereu universal el seu fill Francesc. Aquest testà el 18 de juliol de 1499 davant el notari Arnau Carbonell i feu hereu universal el seu germà Bernadí, qui testà el 9 de maig de 1526 davant el notari Nicolau Tomàs i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Elisabet Sala (filla de Pere), i propietària, la seva filla Joana Onofra. El 29 de juliol de 1527 la viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que consistien en unes cases amb dret d’aigua situades a la parròquia de l’Almudaina, a prop del convent de Sant Domingo, i la possessió que més endavant es denominarà Son Anglada, que aleshores tenia una torre edificada (ARM, Not. T-499, f. 15).

Joana Onofra Anglada es casà amb Pere Anglada (fill de Miquel) i aportà com a dot matrimonial aquesta propietat, la qual, segons els estims de 1578, consistia en una possessió valorada en 7.500 lliures: «La possessió de mossèn Pere Anglada, set mília y sinch-centes liures» (ARM, Not. P-244, f. 51; ARM, D-1251, f. 148v).

Al testament que disposà el 24 de setembre de 1582 davant el notari Joan Bonet, Pere Anglada feu llegat de la possessió al seu fill Pere Onofre, qui el 24 de febrer de 1588 capbrevà la part tenguda sots alou propi i declarà que tenia dret de percebre les aigües perdudes de Bunyolí. Aleshores feia partió amb el camí d’Esporles, la possessió dels hereus de Ramon Gual, la possessió dels hereus de Rafel Olesa («ara d’en Quint»), el rafal de Lluís Ximénez de Aragüés, el rafal dels pares de la Companyia de Jesús (abans de Joanot Puigdorfila), el rafal de Belldeport (de Joan Baltasar Thomàs Sureda) i una tanca anomenada la Vinyassa que antigament era vinya i garriga i que era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu de Mallorca (ARM, ECR-1106, f. 658).

Pere Onofre Anglada Anglada es casà (1567) amb Joana Valentí i en foren fills Pere, Miquel, Jaume i Magdalena (monja de Santa Clara). Joana Valentí morí el 30 de juliol de 1590 amb testament que havia ordenat el 16 de febrer de 1582 davant el notari Joan Bonet. Pere Onofre testà el 5 d’agost de 1590 davant el notari Guillem Socies i fou enterrat el 3 d’octubre de 1608 al convent de Sant Francesc «en lo vas de la capella de Sant Diego». Poc abans de la seva mort, el 25 de juny de 1608, Pere Onofre Anglada feu donació de la propietat al seu fill Pere, qui el 16 de maig de 1612 la capbrevà declarant que era tenguda sots alou propi i que tenia dret de percebre les aigües perdudes de Bunyolí. Aleshores feia partió amb el camí d’Esporles, la possessió de Pocafarina (de Caterina Axaló, casada amb Pere Gual, antigament de Ramon Gual), la possessió de Pere Joan Quint (antigament de Rafel Olesa), terres del conrador Gabriel Oliver (Son Ximelis), el rafal dels pares de la Companyia de Jesús (antigament de Joanot Puigdorfila), el rafal de Belldeport (de Joanot Baltasar Thomàs) i la tanca del denunciant dita la Vinyassa (antigament vinya i garriga, en alou del bisbe i capítol de la Seu de Mallorca) (Oleza, 1923: 265, 279; ARM, ECR-1112, f. 155).

Pere Anglada Valentí era hereu fideïcomissari del seu germà Miquel (†1645) i hereu universal del seu oncle Jaume Valentí (†1622). Es casà amb la seva neboda Joana Anglada Suñer (filla del seu germà Miquel i de Caterina Suñer Anglada) i en foren fills Jaume, Pere Onofre (n. 1600), Joan (†1636) i Beatriu. En enviudar fou doctor en teologia i en dret civil i canònic, canonge i degà (Albertí et al., 2002: 38-39, 44; Oleza, 1923: 338, 372).

Mitjançant escriptura de 27 de juny de 1645 autoritzada pel notari Bartomeu Parets, Pere Anglada Valentí (prevere, degà i canonge de la Seu, «òlim conjugat») feu donació de la propietat al seu fill Jaume (ARM, Not. P-752, f. 468).

Dos contractes d’arrendament signats per Jaume Anglada el 5 de setembre de 1641 aporten informació quant a la microtoponímia de Son Anglada. És interessant assenyalar la Portassa, que era el nom que antigament rebia el camí que anava a les cases: «camí de la Portassa de Son Anglada.» Un dels sementers que s’hi documenten és «lo qui pren del camí de la casa de dita poss.ᵒ y va a Ciutat per la part de la Dresera fins a la part de la Montaña». També s’hi esmenten els sementers del Rafal, del Puig del Bou, de l’Olivar Espès i de la Portassa (ARM, Not. 3313, f. 47).

Jaume Anglada Anglada es casà el 24 de desembre de 1642 amb Magdalena Sureda Santacília (filla de Joan i de Maria), de qui no deixà descendència. Testà el 14 d’abril de 1650 davant el notari Bartomeu Parets i codicil·là el 20 d’octubre de 1651 fent hereus usufructuaris la seva dona i son pare, i propietària, la seva germana, Beatriu. Fou enterrat el 24 següent al convent de Sant Francesc, i el 13 de novembre es redactà l’inventari dels seus béns, que fou rebut per son pare, la seva germana, Beatriu, i l’home d’aquesta, Gabriel Berga Gual. El patrimoni del difunt consistia en unes cases situades a prop de les Corts i les possessions de Son Valentí i les Mosqueres (Banyalbufar) i Son Anglada. D’aquesta darrera es descriuen la capella, el celler (amb dues botes congrenyades), la botiga de l’oli, la tafona (de dues bigues i un trull), la sala bona i la cuina del majoral (íd.; Albertí et al., 2002: 40-42).

Beatriu Anglada Anglada (†1658) es casà en primeres núpcies amb Jeroni Sant Joan. En segones es casà amb Gabriel Berga Gual (†1672), fill de Nicolau Berga Lloscos i d’Elisabet Gual, i en foren fills Gabriel (†1717), Nicolau (n. 1624), Nicolau Antoni (n. 1632), Pere (n. 1634) i Jaume (†1686). Testà el 4 de maig de 1658 davant el notari Josep Mateu i fou enterrada el 8 següent al convent de Sant Domingo. Després de la seva mort, el seu home i hereu usufructuari rebé l’inventari dels seus béns, que consistien en les cases majors de l’heretat, situades a la parròquia de l’Almudaina, al carrer prop de Cort, els emoluments i rendes de la cúria del Batle, les possessions de Son Valentí i les Mosqueres (Esporles), Betlem i Solleric (Llucmajor), Castellitx (Algaida), el Fontanàs i el Bosc (Petra), l’Estepar i Xiclati (Artà) i Son Anglada (Oleza, 1921: 86; ARM, Not. M-1538, f- 29).

Segons els estims de 1685, Son Anglada pertanyia a Gabriel Berga Çanglada Valentí i valia 20.000 lliures: «Son Anglada, de M.ᵒ Gabriel de Berga Çanglada y Valentí, del hàbit de Santiago, vint mília lliuras» (ARM, D-1253, f. 198v).

Gabriel Berga Çanglada Valentí es casà el 28 de juliol de 1659 amb Eleo­nor Santacília Togores Muntanyans (1644-1677), filla de Pedro Santacília Pachs i de Margarita Togores Muntanyans, i en foren fills Gabriel (1662-1706), Nicolau (†1740) i Beatriu (2002: 54).

Gabriel Berga Santacília es casà el 16 de juny de 1699 amb Elisabet Çafortesa Sureda de Sant Martí (1681-1746), filla de Pere Antoni Çafortesa Verí i de Beatriu Sureda de Sant Martí Desbrull, de qui nasqueren Gabriel, Eleonor (n. 1701) i Beatriu (1704-1774). Morí d’un tret al pit el 27 de setembre de 1706, devora l’església de Sant Francisco de Paula, en sortir de ca seva, com a conseqüència de defensar la causa de Felip V contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria (2002: 55; Salvá, 1974: 312).

Gabriel Berga Çanglada Valentí morí el 17 de gener de 1717 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Antoni Josep Mulet, en què nomenà hereva usufructuària la seva nora, Elisabet Çafortesa Sureda de Sant Martí, la qual capbrevà la propietat el 18 de juliol de 1718 declarant que era tenguda sots alou propi i que tenia dret de percebre les aigües sobrants de Bunyolí. Feia partió amb el camí reial d’Esporles, la possessió de Pocafarina (d’Antoni Pueyo), la possessió que fou d’Antoni Dameto i abans de Pere Joan Quint, el rafal de Son Ximelis (que fou de Joan Lleó Ximénez de Aragüés), el rafal dels pares de la Companyia de Jesús (abans de Joanot Puigdorfila), el rafal de Belldeport (de Francisco Baltasar Thomàs, abans Sureda Valero Fortuny) i la tanca de la denunciant denominada la Vinyassa (que fou vinya i garriga) (ARM, ECR-1152, f. 44v).

La proximitat de les possessions de Son Anglada i Son Berga i que ambdues estiguessin en mans del mateix propietari determinà que fossin arrendades conjuntament en moltes ocasions. Així, per exemple, el 3 d’abril de 1726 Elisabet Çafortesa les arrendà a Joan Planes Llull, fill de Jaume, per temps de 9 anys i ànnua mercè de 1.300 lliures. Aleshores Son Anglada es componia dels següents sementers: el Galambre, el camp del Sarrió, la Vinyassa, la tanca de la Vinya, la tanca del Donzell, el pas d’en Bover, la coma Fonda i la Cabana (ARM, Not. 3598, f. 154v).

Elisabet Çafortesa Sureda de Sant Martí morí el 6 de novembre de 1746 amb testament que havia ordenat el 6 de febrer anterior, en què nomenà hereu universal el seu fill Gabriel, qui el 22 de desembre següent rebé l’inventari de béns de la difunta davant el notari Pere Cladera (2002: 58).

Gabriel Berga Çafortesa (1705-1754) es casà el 9 de desembre de 1731 amb la seva cosina Eleonor Berga Salas (†1735), filla de Nicolau Berga Santacília i de Magdalena Sales Sales, de qui nasqué un sol fill, Gabriel. Morí el 19 de juny de 1754 amb testament i codicil que havia ordenat, respectivament, el primer de maig de 1747 i el dia abans de la seva mort davant el notari Antoni Joan Serra, en què nomenà hereu universal el seu pubil. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Domingo «en lo vas de Bergas». El 10 de juliol següent s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns. L’heretat comprenia unes cases situades a la plaça del Mercat; Son Bunyola, Son Balaguer, Son Valentí i la Baronia (Esporles i Banyalbufar); Son Cotoner d’Amunt (Puigpunyent); Castellitx (Algaida); el Bosc i Son Burgues (Petra); Son Fortesa, el Racó, l’Estepar i Xiclati (Artà); Galdent, Betlem, Solleric i l’Estelella (Llucmajor); Alfàbia, Honor i Son Ignaci (Bunyola) i l’Aigua Dolça, Son Anglada, Ca l’Ardiaca, Son Berga, Son Fortesa, Son Pardo, Son Sametes i Son Valentí (ARM, Not. S-745, f. 440; Oleza, 1923: 26).

Gabriel Berga Berga morí fadrí als 21 anys el 28 de novembre de 1756 amb testament que havia disposat el 16 d’abril anterior davant el notari Antoni Joan Serra, en què nomenà hereva universal la seva cosina Cecília Çafortesa Berga (†1789), filla de Tomàs Burgues Çafortesa Dameto (1695-1753, II marquès del Verger) i d’Eleonor Berga Çafortesa (1701-1767). Fou enterrat el mateix dia al convent de Sant Domingo «en lo vas de Bergas». La mort de Gabriel sense descendència propicià lluites sobre vincles i herències entre els legítims hereus fideïcomissaris per tal de fer-se amb bona part del patrimoni de la casa Berga. Mitjançant escriptura de 25 de febrer de 1757 autoritzada pel notari Josep Bernad, Cecília Çafortesa Berga es veu obligada a cedir al seu germà Tomàs, entre altres propietats, la possessió de Son Anglada (ARM, Not. 2137, f. 107; Oleza, 1923: 26).

Tomàs Burgues Çafortesa Berga (1720-1772) es casà el 8 d’abril de 1739 amb Caterina Sureda Togores (1722-1814), filla de Joan Sureda Villalonga i de Caterina Togores Gual Térmens, marquesos de Vivot, i en foren fills Pedro (1764-1837); Maria, morta en edat pupil·lar; Eleonor (†1769), casada amb Joan Sureda Verí, III marquès de Vivot; Aina Maria (†1798), clarissa; Joan (1756-1825), casat amb Cecília Melciona Borràs Feliu; Tomàs (†1772), casat amb Joana Sureda de Sant Martí; Caterina (†1783), concepcionista; Ignaci, mort en edat pupil·lar; Josep (1762-1812), casat amb Maria Francisca Dameto Sureda (1772-1842); Cecília (†1811), concepcionista; Maria (†1832), casada amb el seu cosí Jaume Melcion Thomàs, abans Sureda Verí; Maria Gabriela (†1771), concepcionista, i Isabel (1744-1828), casada amb Joan Despuig Dameto, IV comte de Montenegro i VI de Montoro. Morí el 31 d’agost de 1772 amb testament que havia ordenat el 10 d’octubre de 1762 i codicils que havia signat el 10 de febrer de 1771 i el 28 d’agost de 1772 davant el notari Josep Bernad, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill primogènit, Joan. El 19 de setembre següent davant el mateix notari s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut per la viuda. L’heretat comprenia les cases majors (Can Fortesa del Sitjar), situades al carrer de la Concepció, on morí el difunt; unes cases grans situades a la parròquia de Sant Nicolau, al Pas d’en Quint; Son Dameto, el Rafal Vell, Son Fortesa, Son Valentinet, Son Anglada, Son Berga, Son Quint i Santa Eulàlia (Palma); Son Valentí, les Mosqueres, Son Bunyola i Son Balaguer (Esporles); l’Estelella (Llucmajor); l’Alqueria, l’Ermitori i Vinagrella (Llubí); Son Fortesa, Son Josep, So na Moixa i Son Vell (Manacor), més la posada; Son Boronat (Calvià); Alfàbia, Honor i Son Ignaci (Bunyola) i la cavalleria de Lloscos (Muro). De les cases de Son Anglada es descriuen la cuina, l’estable, la païssa, la tafona (de quatre bigues i dos trulls), el molí de sang, l’era i tres aljubs. Formaven part de la propietat els sementers denominats la coma Fonda, el camp del Pi, el camp Redó, la tanca de Baix, la Vinya, la tanca del Daurell, el Mirador i la Riera. La tenia en arrendament Jaume Bonet, Vinyota (Albertí et al., 2002: 71; ARM, Not. 2150: f. 120, 152).

El 24 de maig de 1790 Joan Burgues Çafortesa Sureda feu donació de tots els seus béns al seu germà Josep amb una sèrie de pactes. No obstant això, el 1791 es casà amb la filla d’un carnisser, Cecília Melciona Borràs Feliu. Aleshores, com a primogènit, reclamà tots els drets que li pertanyien i que ja havia cedit en part al seu germà Josep. Aquest s’hi oposà i aleshores començaren les diferències i els plets, que arribaren fins al Reial i Suprem Consell de Castella. La resolució del monarca fou salomònica i aconsellà la formació de dues cases Zaforteza, de manera que els germans Joan i Josep fundaren respectivament les branques Burgues-Zaforteza i Quint-Zaforteza i es dividiren el patrimoni familiar, inclòs l’arxiu. La concòrdia i divisió de béns se signà davant el notari Esteve Bonet Perelló amb sengles escriptures de 24 de desembre de 1805 i 8 de novembre de 1806. Joan continuà la línia principal del llinatge (que s’anomenà línia dels Burgues-Zaforteza a causa dels llinatges emprats pels hereus) i heretà els fideïcomisos dels Zaforteza, Santacília, Marí, Lloscos, Villalonga, Berga-Zanglada, Pachs, Burgues-Sallambé i Oleza de Vinagrella i la meitat del vincle de Miquel Çanglada Busquets, mentre que el seu germà Josep succeí als fideïcomisos dels Quint, Berga, Valentí-Sestorres (amb agregats) i la meitat del vincle de Miquel Çanglada Busquets (ARM, ECR-1161, f. 366; Ramis de Ayreflor, 1911: 202-203).

Josep Quint Çafortesa Sureda fou batiat el 14 d’octubre de 1762. Es casà el 30 de maig de 1790 amb Maria Francisca Dameto Sureda (1772-1842), filla de Francesc Dameto i d’Isabel Sureda, i en foren fills Lleonard (1791-1800), Maria de la Concepció (1792-1845), Tomàs (1794-1854), Isabel (n. 1796) i Francesc (1799-1800). Morí el 12 de maig de 1812 amb testament que havia ordenat dos dies abans davant el notari Agustí Marcó Guardiola, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Tomàs (1794-1853) (Albertí et al., 2002: 81-82).

Segons l’Apeo (1818), Son Anglada valia 45.000 lliures i ocupava una superfície de 280 quarterades, de les quals 170 eren camp de tercera qualitat amb oliveres i garrovers, 10 eren camp de reguiu de primera qualitat amb arbres, i les 100 restants, garriga (ARM, D-1530, f. 143v).

Un contracte d’arrendament signat el 12 d’octubre de 1828 per Maria Francisca Dameto Sureda a favor de Miquel Salas Morey, d’Alaró, davant el notari Gabriel Oliver Salvà proporciona informació interessant quant a la microtoponímia existent aleshores a la possessió. Al document s’esmenten el sementer de la Coma Fonda, la tanca baix l’era dita la Vinya, la tanca del Donzell, la tanca de baix el Mirador fins a la Riera pel camí de carro qui va a Ciutat, el pla de la Xeixa i el camp Redó. Segons el contracte d’arrendament, la tafona era de quatre bigues (ARM, Not. O-422, f. 331v).

El mes de novembre de 1838 Maria Francisca Dameto Sureda inicià l’establiment de la propietat. En un principi s’establí la part compresa entre el camí d’Esporles i el torrent de la Riera, des de la partió amb la possessió de Belldeport fins a la partió amb el terme d’Establiments. Entre els pactes que contenien les escriptures d’establiment s’estipulava que els nous propietaris disposaven d’un any per a tancar de paret de 7 pams i mig a la part de divisió entre garriga i bosc i de 7 pams a les zones de sementer. Endemés, per cada arbre tallat el nou propietari havia de plantar dos ametlers. Per a major comoditat dels establidors se cedien els camins que el propietari considerava convenients, els quals no podien esser obstruïts pels compradors. La senyora es reservava el domini directe sobre les parcel·les establides. Les escriptures de compravenda eren signades per Antonio Henales, mestre de cerimònies de l’Ajuntament de Palma, qui actuava com a apoderat de Maria Francisca Dameto Sureda, i atorgades davant el notari Gabriel Oliver Salvà (ARM, Not. O-438, f. 10v; ARM, Not. O-459, fardell 5è).

Els primers propietaris de parcel·les superiors a 1 quarterada foren el forner Pere Antoni Marroig Gamundí (6 quarterades); el fuster Joan Coll, Majoralet (3 quarterades i 2 quartons); el jornaler Jaume Castelló, Ros (1 quarterada i 2 quartons); Nicolau Canals, Guitarró (1 quarterada, 1 quartó i 30 destres); Jaume Suñer, Salí (8 quarterades); Nicolau Coll, Majoralet (2 quarterades); Bernadí Cabrer, Dagos (3 quarterades); Joan Cabrer, Dagos (2 quarterades); Antoni Llinàs (1 quarterada); Sebastià Mateu, Pina (1 quarterada); Margalida Alemany, casada amb Francesc Martorell, del Secar (1 quarterada, 2 quartons i 12 destres); Miquel Ordinas, Magí (1 quarterada); l’hortolà Rafel Sastre (2 quarterades); Guillem Gil, Pancuit (1 quarterada); Mateu Terrasa, de Guillem (1 quarterada); Francesc Llinàs (1 quarterada); Antoni Llinàs (1 quarterada); Joana Aina Coll (1 quarterada); Gabriel Coll (2 quarterades); Joan Cañellas, Jai (1 quarterada); Bernat Cabot (1 quarterada); Antoni Coll, Majoralet (5 quarterades), i Antoni Nicolau, Frarí (1 quarterada i 1 quartó) (ARM, Not. O-450, fardell 5è).

Tomàs Quint Zaforteza Dameto nasqué el 17 de setembre de 1794. Es casà el 4 d’agost de 1818 amb María Antonia Togores Denti (1801-1863), filla de Mateu Togores Çanglada i d’Estefanía Denti Paratore, i en foren fills José (1821-1880), Mateo (1825-1898), Tomás (1828-1844), María Francisca (1830-1905) i Catalina (1833-1912), casada amb Mariano Villalonga Togores (1811-1869), VII marquès de Casa Desbrull. Morí als 58 anys el 7 de juliol de 1853. En execució de l’acta de donació que ordenà a la possessió de Son Nebot (Marratxí) el 18 de juny de 1850 davant el notari Sebastià Coll, tots els béns, drets i accions passaren al seu fill primogènit, José. Mitjançant escriptura de primer de març de 1866 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia acceptà la donació, que consistia en les cases majors de l’heretat, situades al carrer de Sant Feliu, inclòs l’oratori homònim; unes cases situades al carrer de Palacio, on posteriorment s’aixecarà l’edifici de la Diputació; unes cases al carrer de la Concepció; Son Sametes (8 quarterades), Son Quint (660 quarterades), el que restava de Son Anglada (139 quarterades de bosc i garriga), Son Valentí (50 quarterades), Son Berga Nou (13 quarterades), Son Berga Vell (132 quarterades), el Molí de la Terra i l’Aigua Dolça (5 quarterades), situades al terme de la ciutat; la possessió de Son Quint (193 quarterades), situada a Esporles; Son Bunyola (390 quarterades), situada a Banyalbufar; Son Naci (56 quarterades) i l’Heretat (257 quarterades), situades a Bunyola; Castellitx de l’Oratori (200 quarterades), situada a Algaida, i Solleric (300 quarterades) i l’Estelella (370 quarterades), situades a Llucmajor. La resta de Son Anglada confrontava al nord amb Son Gual de Pocafarina i Can Rosselló; a l’est, amb el camí de Puigpunyent i establits de Son Anglada, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent (CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1866, f. 267; RP2, 438-terme, 1a).

José Quint Zaforteza Togores continuà el procés d’establiment. Les escriptures de compravenda eren atorgades també davant el notari Gabriel Oliver Salvà i molt sovint eren signades per Miguel José Moragues, qui actuava com a apoderat de Quint Zaforteza. El senyor es reservava el domini directe. De totes les parcel·les venudes, una de les més notables fou la que adquiriren els comerciants Ignacio i Juan Villalonga Jordá el 28 de febrer de 1855. Es tractava d’una porció de 103 quarterades que comprenia les cases principals. Aquesta part de la propietat era la més fèrtil, car de les 103 quarterades que ocupava, 93 eren camp i arbres, i la resta, garriga. Feia partió amb el torrent de la Riera, terres de Juan Bonet dites Can Rosselló, el camí de Puigpunyent, terres d’Antonio Terrasa, terres que s’havien d’establir a Antonio Coll i terres de Bernardino Cabrer. S’imposà un cens reservatiu de 556 lliures (RP2, 2146-terme, 1a; ARM, Not. O-438, f. 92).

Un altre comprador destacat fou Bernardo Roca Pascual, propietari de les Algorfes (Calvià) i Son Esteve (Andratx), fill de Juan i Magdalena. Mitjançant escriptura de 15 de desembre de 1854 autoritzada per dit notari Oliver adquirí una porció de 56 quarterades que confrontava, entre d’altres, amb la propietat denominada el Galambre (procedent de Son Anglada), Cals Enagistes, Belldeport, terres de Pedro Antonio Marroig i terres de Magdalena Pascual, mare del comprador. Roca destinà la seva porció a la venda en parcel·les. Entre 1862-69 vengué prop de 41 quarterades, majoritàriament en porcions d’1 quarterada de superfície. Les escriptures de compravenda eren atorgades també davant el notari Gabriel Oliver Salvà, i en ocasions les parcel·les eren venudes pel misser Jacinto Feliu Ferrá, qui actuava com a apoderat de Roca (ARM, Not. O-437, f. 370; RP2, 254-PG).

La Congregación de Hermanas de la Caridad establí la seva casa d’espiritualitat a terres de Son Anglada situades gairebé a la partió amb Son Roqueta, Son Roca i Son Ximelis. Es tractava d’uns terrenys delimitats pels actuals carrers de Can Suau i del Reverend Gabriel Bestard que la congregació formà a partir de l’agrupació de diverses peces de terra procedents d’una porció que Domingo Rosselló Coll adquirí (1874) de José Quint Zaforteza Togores. La primera compra consistia en una parcel·la de 2.993 m² que sor Victoria de la Cruz Salvá Salvá (en el segle Antonia, com a superiora general de la congregació) adquirí del matrimoni José Durán Salvá i Dolores Rius Ballestreri per preu de 5.000 pessetes mitjançant escriptura de 30 de juny de 1913 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Mitjançant escriptura de primer de febrer de 1926 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, sor Alberta Nadal Mulet (en el segle Margarita, com a superiora general de la congregació) adquirí una peça de terra de 533 m² de forma triangular dels germans Salom Monjo, els quals l’heretaren de son pare, Magín Salom Sacarés (†1893), qui l’adquirí (1890) dels germans Rosselló Rubí, fills del referit Domingo Rosselló Coll. El 10 de juny de 1946 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, sor Alberta Nadal Mulet (en el mateix concepte) adquirí de Magdalena Jaume Jordá per preu de 3.950 pessetes una peça de terra de 568 m². Posteriorment la superfície fou ampliada mitjançant una donació que Catalina Crespí Rosselló feu a la congregació mitjançant escriptura de 12 de març de 1954 autoritzada pel notari José Masot Novell. Es tractava d’una peça de terra d’uns 560 m² contigua a les anteriors, amb cotxeria i altres edificacions, que la donant havia heretat (1914) de la seva tia Juana Rosselló Mascaró i que donà a les religioses a través de la seva superiora general, sor Isabel de Jesús Mestre Bennásar, amb el desig de «contribuir a la realización de la obra de apostolado que lleva a término la congregación diocesana de Hermanas de la Caridad de San Vicente de Paúl, tanto en el aspecto religioso como en el social, y para poder mejorar en su día la institución del noviciado de dicha congregación» (RP2: 10037-terme, 10224-terme, 5700-terme, 5712-terme).

José Quint Zaforteza Togores (1821-1880) es casà (1849) amb María del Carmen Crespí de Valldaura Caro (1828-1902), VIII comtessa d’Olocau, i en foren fills Tomás (1849-1888), Joaquín (1850-1884), María Antonia (1853-1881), Mateo (1856-1927), José (1856-1898, casat amb María de las Mercedes Amat Olivar [1869-1946]) i Mariano (1861-1918). Morí el 20 de maig de 1880 amb testament que havia ordenat el dia de la seva mort a la possessió de Son Berga del terme de la ciutat davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereus usufructuaris la seva dona i el seu germà Mateo, i propietari, el seu fill primogènit, Tomás, amb una sèrie de substitucions per al cas de morir sense descendència masculina. Com que Tomás morí sense fills mascles i li premorí sense successió el seu germà Joaquín, el caràcter d’hereu universal propietari recaigué sobre José en sentència de 5 d’octubre de 1888 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral (Albertí et al., 2002: 85-86; RP2, 439-terme, 3a-5a).

Mitjançant escriptura de 29 d’agost de 1891 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, els germans José, Mateo i Mariano Zaforteza Crespí de Valldaura i les germanes María del Carmen i María de la Concepción Josefa Zaforteza Verí (filles del difunt Tomás Quint Zaforteza Crespí de Valldaura) es dividiren els béns de l’herència. Les germanes Zaforteza Verí s’adjudicaren les possessions de Son Quint (Esporles) i Castellitx (Algaida) i el rafal de Son Puig, situat al pla de Sant Jordi. Mateo, el rafal de Son Valentí (Palma, 50 quarterades) i la possessió de Son Bunyola (Banyalbufar, 390 quarterades). Mariano, el Molí de la Terra, la porció de Son Anglada que encara posseïa la família (Palma, 92 quarterades) i la possessió de l’Heretat (Bunyola, 182 quarterades). José s’adjudicà, ço és, com a legitimari dels seus oncles Joaquín i María Antonia Zaforteza, les possessions del Racó (Artà, 352 quarterades), Xiclati (Son Servera, 356 quarterades), el Bosc (Petra, 500 quarterades) i Son Sametes (Palma, 8 quarterades), i com a hereu, les cases del carrer de Sant Feliu, les possessions de Son Quint, Son Berga Nou, Son Berga Vell i l’Aigua Dolça (Palma), Son Naci (Bunyola), l’Heretat i na Maians (Capdepera), una casa a Artà, una casa a Manacor (al carrer del Palau) i una part indivisa del castell de Capdepera (CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1891, Protocol 3r, n. 1060, f. 3084).

Mitjançant escriptura de 5 de desembre de 1898 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Mariano Zaforteza Crespí de Valldaura vengué per preu de 5.000 pessetes al notari Miguel Ignacio Font Muntaner (†1913) les darreres 92 quarterades que posseïa de Son Anglada i que feien partió amb el camí de Puigpunyent, Can Rosselló, terres de Gabriel Forteza, Son Gual de Pocafarina, establits de Son Anglada i la Cabana. Aquesta propietat passà, successivament, a Antonio Font Sbert (1913), María Sbert Canals (1939), els germans Pujol Moner (1942) i el misser Tomás Capllonch Darder (1954). Els germans Pujol Moner vengueren (1953) a Vicente Juan de Sentmenat una porció de 10 quarterades que confrontava amb Bellagre (propietat del comprador) i Son Quint. Capllonch també vengué diverses parcel·les. Un dels compradors fou novament Vicente Juan de Sentmenat, qui adquirí (1954) una porció de gairebé 3 quarterades que feia partió amb terres de la seva propietat i Son Quint. Altres compradors destacats foren la Unión Española de Explosivos SA (després [1970] Unión Explosivos Río Tinto SA), que adquirí (1958) una porció d’unes 26 quarterades que confrontava amb Son Gual de Pocafarina, Son Quint, Can Petit París i la propietat de Vicente Juan de Sentmenat; Prebetong Baleares SA, que comprà (1973) una porció de gairebé 33 quarterades (la Garrigueta Rasa) que confrontava amb el camí de Puigpunyent, Can Rosselló, Son Gual de Pocafarina i Can Maneguí o la Cabana i que passà, successivament, a la Compañía Catalana de Cementos Portland SA (1990), Readymix Asland SA (2005), Aricemex SA (2005), Cemex España Operaciones SLU (2012) i Terral Holding 2005 SL (2017); Terrenos y Deportes de Mallorca SA, que, representada per Fernando Dameto Cotoner, adquirí (1990) una porció d’unes 38 quarterades (puig de les Gatoves) que confrontava amb Son Gual de Pocafarina i les propietats de Prebetong Baleares SA i Unión Explosivos Río Tinto SA i que passà, successivament, a Readymix Asland SA (1993), Aricemex SA (2005), Cemex España Operaciones SLU (2012) i Terral Holding 2005 SL (2017) (CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1866, Protocol 1r, f. 267; CNIB, Francisco de Paula Massanet Beltrán, Any 1913, Semestre 2n, f. 1347; RP2: 438-terme, 27027-terme, 27456-terme, 30901-terme, 23404-III, 33874-VI, 35497-III, 27452-VI, 27453-bis-VI).

L’establiment de Son Anglada donà lloc a l’aparició de nombroses propietats o indrets que contribuïren a enriquir la microtoponímia preexistent. En són exemples: l’Aljub, el Pla de l’Aljub, la Cabana, el Collet, Cal Dago, Can Donarda, Cals Enagistes, Can Ferragut, Cal Forner (antigament la Vinyassa), la Garriga, la Garriga o la Garrigueta Rasa, Can Gualet, Can Jordi, Can Lledó, Can Llobera, Ca Madò Botera, Can Maneguí, Ca la Mestra de la Punta, Can Milló, Can Morella, Son Muntaner, l’Olivar Espès, Can Petit París, Cal Pifoler (Can Miret, Ca na Francina o Damunt Ca na Francina), Can Prim, el Puig dels Bous, la Punta, la Punta Nova, les Quarterades, la Roca o Cal Sedasser, la Rota, la Rota Nova, la Rota Vella, Can Salí, Can Sanç i Serra, Cal Segall, les Set Cases, Tetuan o Vista Hermosa, Can Teura, Can Toni, la Vela, Can Xamarrí i Can Xesc del Pinar.

Ignacio Villalonga Jordá morí fadrí als 51 anys el 28 d’abril de 1861 amb testament que havia ordenat el 5 de maig de 1859 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereu universal el seu germà Juan. Entre moltes altres disposicions, imposà l’obligació als seus hereus de continuar exercint la professió comercial sota la raó social «Villalonga y hermano» mentre s’hi dedicassin (RP2, 2146-terme, 1a).

Juan Villalonga Jordá es casà amb Francisca Mateu i en foren fills Juan, Francisco, Concepción i Francisca. Morí sense testar el 12 de gener de 1868, i en sentència de 8 de juliol següent dictada pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Ciriaco Pérez de Larriba en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills. El 22 següent reberen l’inventari de béns dels germans Ignacio i Juan Villalonga Jordá, que comprenia moltes cases situades dins la ciutat de Palma, participacions en fàbriques de filats i saboneries, la possessió de Son Burguet (Puigpunyent, 278 quarterades), el rafal del Retiro (Palma, 7 quarterades), el rafal de Sant Llorenç (Palma, 13 quarterades), una part de Son Gallard (Palma, 30 quarterades), una part de Son Anglada (Palma, 103 quarterades), l’Hort de l’Escaire (Palma, 1 quarterada), la possessió de Son Costa (Búger, 30 quarterades), les comunes de Petra (656 quarterades) i les propietats denominades la Garriga (19 quarterades), la Garrigueta (20 quarterades) i el Taurell Nou (53 quarterades), situades a la Pobla d’Uialfàs. D’altra banda, també s’inventariaren algunes propietats adquirides pels germans Villalonga Mateu: una part del rafal de Son Vic de la Bonanova (4 quarterades), Ca na Ponça (5 quarterades), el Calvari, Son Sabrià (14 quarterades) i unes cases a la Pobla d’Uialfàs i les possessions de Son Guineu (170 quarterades) i Son Bacs (69 quarterades) i unes cases i sorts de terra a la vila de Petra (íd.: 1a, 5a; CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1868, Semestre 2n, f. 1005).

En sentència de 9 de setembre de 1872 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja fou aprovat el repartiment de les herències dels germans Ignacio i Juan Villalonga Jordá (valorades en 509.893 escuts amb 553 mil·lèsimes) entre els hereus de la següent manera: 3/8 parts per a Juan, altres 3/8 parts per a Francisco, 1/8 part per a Concepción i 1/8 part per a Francisca. Mitjançant escriptura de 23 següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns de les herències, entre els quals hi havia Son Anglada, que se l’adjudicà Francisco. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 103 quarterades, de les quals 10 eren bosc i garriga, i valia 112.941 pessetes amb 18 cèntims. Tenia casa rústica i urbana i el dret de percebre durant sis dies quinzenals les aigües sobrants de les possessions del Canyar i Bunyolí. Era tenguda sots alou de José Quint Zaforteza Togores o dels seus hereus i prestava diversos censos. Confrontava al nord amb terres d’Antonio Sancho, Juan Bonet, Catalina Palmer i Bernardo Cabrer; a l’est, amb terres de Jaime Castañer, Pablo Balaguer, Jerónimo Calvó, Jaime Cabrer, María Martorell, Antonia Martorell, Bartolomé Salom, Rafael Font, Miguel Manera, Julián Llinás i les germanes Francisca, Catalina, Margarita i Juana Ana Terrasa; al sud, amb terres de Bartolomé Roca, Francisco Aguiló i Isidro Cladera, i a l’oest, amb terres de Juan Ordinas, Sebastián Garau, Juan Llaneras, Antonio Terrasa i José Forteza (RP2, 2146-terme: 1a, 5a).

Francisco Villalonga Mateu no pogué fer front als deutes que havia contret i es declarà en concurs de creditors. El 14 de juny de 1903 davant dit notari Font, Son Anglada fou adquirida pel seu germà, Juan, per preu de 88.873 pessetes amb 34 cèntims (íd., 11a; RP6, 107-terme, 8a).

Juan Villalonga Mateu es casà amb Isabel Feliu Salas i en foren fills Juan, Isabel (casada amb el tinent coronel Federico Muñoz Gui), Ana (†2001, casada amb Raimundo Montis Allendesalazar) i Francisca. Morí viudo el 29 de gener de 1907 amb testament que havia disposat el 25 d’abril de 1872 davant dit notari Font, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill, Juan. Mitjançant escriptura d’11 de juliol següent autoritzada pel mateix notari, els germans Villalonga Feliu acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, que comprenien una casa situada al carrer de Monti-sion consistent en pati, entresol, pis principal i quadra, marcada amb els nombres 12 i 14 (abans 35, 36 i 37) de la illeta 45 (antiga 44); una cotxeria situada a la plaça del Call, a la cantonada dels carrers de Monti-sion i del Sol, marcada amb el nombre 2 de dit carrer de Monti-sion; el rafal de Son Espases Vell (36 quarterades) amb els seus agregats denominats el Camp de l’Alzina, el Figueral, Can Blanc i l’Hort dels Magraners; el rafal del Retiro (11 quarterades i 267 destres) amb els seus agregats denominats Son Fideu, Can Mates i Ca na Fideu; la possessió de Son Anglada (101 quarterades i 236 destres); la possessió de Son Burguet (Puigpunyent, 268 quarterades); la possessió de Son Guineu (Petra, 170 quarterades), les comunes de Petra (466 quarterades) i diverses cases i peces de terra a Petra; un crèdit de 2.250 pessetes contra José Arbona; 14 obligacions de la Compañía de Ferrocarriles de Mallorca, valorades en 1.650 pessetes; una acció de la Isleña Marítima; 13 accions de la Sociedad Ferrocarriles de Mallorca, diversos depòsits que sumaven 35.500 pessetes i una part indivisa d’una casa situada a la ciutat de Matanzas (Cuba) marcada amb el nombre 2 del carrer de Matanzas, abans del Río. Isabel s’adjudicà Son Anglada; Ana, el Retiro i 35.500 pessetes en efectiu, i Juan, la resta dels béns. Aleshores Son Anglada comprenia casa rústica i urbana, terra camp amb arbrat i bosc i el dret de percebre 6 dies cada 15 les aigües sobreres del Canyar i Bunyolí. Era tenguda sots alou de José Quint Zaforteza i a desè de lluïsme. Estava obligada a la prestació d’un tassó d’aigua, caliu i sopluig a la casa quan fos reclamat i a cens anuals d’un parell de coloms (CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1907, Quadrimestre 3r, f. 1687).

Isabel Villalonga Feliu morí el 2 d’agost de 1958 amb testament que havia ordenat el 21 de desembre de 1956 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què deixà Son Anglada, entre altres béns, a la seva filla María del Carmen, qui inscrigué la propietat al seu favor mitjançant escriptura de 9 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 2146-terme, 14a).

María del Carmen Muñoz Villalonga es casà amb Juan Jaume Llobera (†1983) i en foren fills María del Carmen, Sebastián i Federico. Morí el 27 d’abril de 1960 amb testament que havia disposat el 21 de febrer de 1959 davant dit notari Chacártegui, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, i propietaris en parts iguals indivises, els seus tres fills. Mitjançant escriptura de 10 d’abril de 1986 autoritzada pel notari José María Feliu Bauzá cessaren en la proindivisió i procediren al repartiment dels béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Anglada, que se l’adjudicà Sebastián (RP2, 15985-VI, 1a).

En sentències de 27 de novembre de 1989 i 9 d’abril de 1990 dictades pel magistrat jutge del jutjat de primera instància nombre 7 de Palma Antonio José Terrasa García, es declarà redimit l’alou o domini directe que gravava Son Anglada una vegada consignats els lluïsmes i dos terços de lluïsme del seu valor (íd., 2a).