La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa entre el camí homònim i la carretera de Puigpunyent. És un dels sementers en què s’organitzava el latifundi i el tenim documentat des d’almanco el 1726. Desconeixem l’origen del topònim. Així defineix galambre o galambro el Diccionari Alcover-Moll: «Demble; manera de caminar o d’obrar; aspecte general d’una persona.»
El 13 de juliol de 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, José Quint Zaforteza Togores establí a Francisco de Sales Aguiló Forteza el sementer denominat el Galambre, que ocupava una superfície de 10 quarterades, 2 quartons i 44 destres. Confrontava al nord amb el camí de Son Anglada; al sud, amb un camí d’establidors i terres de Jaume Castelló; a l’est, amb terres de José Camps, Miguel Mascaró, Sebastià Garau, Jaime Simó i Antonio Llabrés, i a l’oest, amb el camí Vell de Puigpunyent (ARM, Not. O-437, f. 210).
Mitjançant escriptura de 5 de desembre de 1864 autoritzada per dit notari Oliver, Francisco de Sales Aguiló Forteza adquirí de Bernardo Roca Pascual una peça de terra de 8 quarterades procedent de Son Anglada que confrontava al nord amb terres de Juan Villalonga mitjançant camí; a l’est i al sud, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb terres del comprador. El preu fou de 3.400 lliures i l’obligació de prestar 48 lliures cens de nombre de 279 lliures 4 sous 9 diners cens que es prestava el 8 de setembre als germans Villalonga Jordá i als seus hereus (ARM, Not. O-446, f. 187; RP2, 212-terme, 1a).
Francisco de Sales Aguiló Forteza morí a Bunyola als 56 anys el 14 de novembre de 1877 amb testament que havia disposat el 14 de juny de 1864 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què instituí hereu universal propietari el seu fill José Luis. Nomenà curadora dels seus fills menors la seva dona, Ana Cortés Forteza, a qui manà executar extrajudicialment l’inventari i partició dels seus béns el més aviat possible. El 3 de març de 1880 el jutjat de primera instància del districte de la Llonja autoritzà l’inventari, avaluació, liquidació i adjudicació dels béns del difunt. Segons aquestes operacions l’haver líquid de l’herència de Francisco de Sales sumava la quantitat de 563.241 pessetes amb 95 cèntims, la meitat de la qual (281.620 pessetes amb 97 cèntims) corresponia a l’hereu, José Luis. L’altra meitat s’havia de repartir a raó de 40.231 pessetes amb 56 cèntims per a cadascun dels set germans en concepte de llegítima. A José Luis se li adjudicaren béns per valor de 337.313 pessetes, amb un excés de 55.692 pessetes amb 79 cèntims. Mitjançant escriptura de 5 d’abril següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, que consistien en una casa botiga i algorfa situada darrere les monges de la Misericòrdia, una casa consistent en quatre botigues i dues algorfes a la costa d’en Berga, una casa botiga i algorfa al carrer del Segell, una casa botiga i algorfa al carrer d’en Bosc, els rafals de Son Cotoner (56 quarterades), Son Moix Blanc (54 quarterades) i Son Roqueta (10 quarterades), els horts de Can Curt (4 quarterades), l’Escaire i Son Pontivic, la peça de terra denominada Can Salí Vell (Establiments) i les possessions de Son Garcies (Bunyola) i Son Creus (Banyalbufar). José Luis s’adjudicà, entre altres béns, el Galambre (RP2, 212-terme, 6a-7a; CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1880).
El 1885 José Luis Aguiló Cortés inicià l’establiment de la propietat.
El 24 de setembre de 1885 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, José Luis Aguiló Cortés vengué per preu de 5.717 pessetes a Margarita Mascaró Ribas una peça de terra de 2 quarterades i 180 destres que confrontava al nord amb les terres venudes a Isabel Enseñat; al sud, amb un camí d’establidors de Son Anglada; a l’est, amb les terres venudes a Antonia Juan Sastre, i a l’oest, amb la carretera Vella de Puigpunyent (RP2, 4847-terme, 1a).
Margarita Mascaró Ribas es casà amb el picapedrer Matías Font Salom (†24-8-1892) i en foren fills Juan, Nicolás i Antonia Ana Font Mascaró. Morí als 75 anys el 12 de novembre de 1888 amb testament que havia disposat a Son Anglada el 13 de setembre anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, i propietaris amb designació de béns, els seus tres fills. Mitjançant escriptura de 30 d’abril següent autoritzada pel mateix notari, els germans Font Mascaró es dividiren la propietat en tres porcions de 5.730 m² cadascuna (íd., 3a).
Juan Font Mascaró feu construir una casa damunt la porció que s’adjudicà, la qual confrontava al nord amb terres d’Isabel Enseñat; al sud, amb la porció que s’adjudicà Nicolás Font Mascaró; a l’est, amb terres d’Antonia Juan, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent. Es casà en primeres núpcies amb Francisca Llodrá i en fou fill Matías Font Llodrá. En segones núpcies es casà amb María Mir Torres i en fou fill Antonio Font Mir, pintor. Morí als 53 anys el primer de novembre de 1897 amb testament que havia ordenat dos dies abans davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus dos fills i la seva dona. Mitjançant escriptura de 14 de juliol de 1899 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren María Mir Torres i el seu fill, Antonio Font Mir (RP2, 5564-terme, 1a-3a).
El 18 d’agost de 1917 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán la vengueren per preu de 2.000 pessetes al matrimoni Matías Font Mas i María Delfina Medana Bussi, veïnats de Saint Étienne (França). Matías Font Mas morí sense testar el 25 de novembre de 1962 i en fou declarada hereva legal la seva pubila, Elena Juana María Font Medana, en acte de 18 de maig de 1968 dictat pel jutjat de primera instància nombre 3 de Palma. María Delfina Medana Bussi morí el 3 de desembre de 1966 amb testament que havia disposat el 17 d’abril de 1963 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereva la seva pubila. Aleshores confrontava al sud amb la propietat d’Antonia Font Mas (íd.: 14a, 17a).
El 6 de setembre de 1971 davant el notari Rafael Losada Perujo la vengué per preu de 10.000 pessetes a Petronila Verger Ferragut, qui ja ocupava la propietat com a llogatera (íd., 19a).
Nicolás Font Mascaró, sabater, s’adjudicà una porció que confrontava al nord amb la porció que s’adjudicà Juan Font Mascaró; al sud, amb la porció que s’adjudicà Antonia Ana Font Mascaró; a l’est, amb terres d’Antonia Juan, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent. Morí el 19 de juliol de 1930 amb testament obert autoritzat pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán el 25 d’octubre de 1919, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Margarita, Matías (veïnat de Lió, França), Catalina, Esperanza, Antonia i Juan Font Mas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de març següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas i la propietat se l’adjudicà Antonia (RP2, 4847-terme: 4a, 13a).
El 6 de setembre de 1971 davant el notari Rafael Losada Perujo la vengué per preu de 10.000 pessetes a Petronila Verger Ferragut, qui ja ocupava la propietat com a llogatera (íd., 15a).
Antonia Ana Font Mascaró s’adjudicà una porció que confrontava al nord amb la porció que s’adjudicà Nicolás Font Mascaró; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terres d’Antonia Juan, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent. Es casà amb Lorenzo Mestre Ramón (†16-7-1934) i en foren filles Antonia Ana, Margarita i Catalina Mestre Font, casades amb Jerónimo Oliver Ripoll, José Llabrés Jaume i Miguel Suau Gelabert, respectivament. Morí sense testar el 30 d’abril de 1896 i en foren declarades hereves legals les seves filles en acte de 20 de novembre de 1919 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Ignacio de Lecea Grijalba davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester (RP2, 5561-terme: 1a, 10a).
Mitjançant escriptura de 25 d’octubre de 1934 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, les germanes Mestre Font es dividiren l’herència i Catalina s’adjudicà aquesta porció i una peça de terra contigua d’1 quarterada amb cases. Agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral denominada Can Xomeu, la qual ocupava una superfície de 12.872 m² i confrontava al nord i al sud amb terres d’hereus de Nicolás Font; a l’est, amb terres d’Antonia Juan i Gabriel Alemany, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent. La travessava un camí d’establidors (RP2, 16647-terme, 1a).
El 19 de desembre de 1964 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría la vengué per preu de 40.000 pessetes a l’entitat Compás SA. El 23 d’octubre de 1967 davant el mateix notari la vengué per preu de 42.000 pessetes al contractista d’obres Miguel Ferrer Pons, qui la vengué pel mateix preu a l’entitat Contratistas Mallorquines Asociados SA (representada pel contractista d’obres Juan Perelló Cerdá) mitjançant escriptura de 30 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a-4a).
L’alou que gravava la propietat fou redimit mitjançant escriptura de 2 de gener de 1976 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada després que Contratistas Mallorquines Asociados SA pagàs 5.000 pessetes a María Olives Olives i als seus fills (íd., 8a).
El 24 de setembre de 1885 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, José Luis Aguiló Cortés vengué per preu de 2.333 pessetes a Antonia Juan Sastre (casada amb Melchor Picornell Abraham) una peça de terra d’1 quarterada que confrontava al nord amb les terres venudes a Isabel Enseñat; al sud, amb un camí d’establidors de Son Anglada; a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb les terres venudes a Margarita Mascaró Ribas (RP2, 4853-terme, 1a).
El 21 d’octubre de 1885 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, José Luis Aguiló Cortés vengué per preu de 3.270 pessetes al taverner Francisco Llabrés Ribas, veïnat d’Establiments, una peça de terra de 2 quarterades que confrontava al nord amb les terres venudes a Nadal i Gabriel Salamanca Lladó; al sud, amb les terres venudes a Miguel Quintana Palmer; a l’est, amb les terres de José Camps i Miguel Mascaró, i a l’oest, amb un camí de 4 metres d’ample per a adquiridors del Galambre (RP2, 4857-terme, 1a).
El 21 d’octubre de 1885 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, José Luis Aguiló Cortés vengué per preu de 6.364 pessetes al jornaler Miguel Quintana Palmer una peça de terra de 4 quarterades que confrontava al nord amb les terres de Francisco Llabrés Ribas; al sud, amb les terres de Jaume Castelló Vaquer; a l’est, amb les terres de Miguel Mascaró, Sebastià Garau, Jaime Simó, Antonio Llabrés i Luis Armajach, i a l’oest, amb un camí de 4 metres d’ample per a adquiridors del Galambre (RP2, 4858-terme, 1a).
El 21 d’octubre de 1885 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, José Luis Aguiló Cortés vengué per preu de 3.270 pessetes als jornalers Nadal (†16-4-1894) i Gabriel Salamanca Lladó una peça de terra d’1 quarterada i 335 destres que confrontava al nord amb terres de Francisco Villalonga mitjançant el camí que anava a les cases de Son Anglada; al sud, amb les terres de Francisco Llabrés Ribas; a l’est, amb les terres de José Camps, i a l’oest, amb un camí de 4 metres d’ample per a adquiridors del Galambre (RP2, 4862-terme, 1a).
El 5 de febrer de 1887 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, José Luis Aguiló Cortés vengué per preu de 5.000 pessetes al jornaler Juan Vich Balaguer una peça de terra de 3 quarterades i 147 destres que comprenia la casa rústica de l’íntegra propietat. Confrontava al nord amb terres de Francisco Villalonga; al sud, amb terres de Margarita Mascaró, terres d’Antonia Juan i terres romanents al venedor; a l’est, amb un camí de 4 metres d’ample per a adquiridors del Galambre, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent (RP2, 5120-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 16 de desembre de 1898 autoritzada pel mateix notari, Juan Vich Balaguer vengué per preu de 2.000 pessetes a José Castelló Cabrer una porció d’1 quarterada i 65 destres (RP2, 7259-terme, 1a).
Juan Vich Balaguer morí casat el 30 de juliol de 1899 amb testament que havia disposat el 6 de març anterior davant dit notari Font, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Isabel Enseñat Bosch, i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Guillermo, Magdalena, Eleonor, José i Juan Vich Enseñat. Mitjançant escriptura de 2 de novembre de 1909 autoritzada pel mateix notari es dividiren la propietat (RP2, 5120-terme, 10a).
José Vich Enseñat, jornaler, s’adjudicà una porció de 2.220 m² que comprenia una casa. Confrontava al nord amb el camí de Son Anglada; al sud, amb les terres d’Antonia Juan i Juan Font, i a l’est i a l’oest, amb les porcions que s’adjudicaren respectivament els germans Magdalena i Guillermo Vich Enseñat (íd.).
L’11 de maig de 1920 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán la vengué per preu de 1.300 pessetes a la seva germana Magdalena, qui la vengué al picapedrer Jaime Bonet Vich per preu de 150 pessetes mitjançant escriptura de 10 d’agost de 1939 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd.: 11a, 14a).
Guillermo Vich Enseñat, mariner, veïnat d’Andratx, s’adjudicà una porció de 3.729 m² amb una part de la casa existent a l’íntegra propietat. Confrontava al nord amb el camí de Son Anglada; al sud, amb terres de Juan Font, abans d’hereus de Matías Mascaró; a l’est, amb la porció que s’adjudicà José Vich Enseñat, i a l’oest, amb la porció de terra i casa que s’adjudicà Juan Vich Enseñat (RP2, 9415-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 de novembre de 1911 autoritzada pel notari José Socías Gradolí la vengué per preu de 1.500 pessetes al seu germà Juan (íd., 2a).
Juan Vich Enseñat s’adjudicà una porció de 5.540 m² amb l’altra part de la casa existent a l’íntegra propietat. Confrontava al nord amb el camí de Son Anglada; al sud, amb terres de Juan Font; a l’est, amb la porció de terra i casa que s’adjudicà Guillermo Vich Enseñat, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent (RP2, 9416-terme, 1a).
Juan Vich Enseñat morí el 8 de setembre de 1946 amb testament que havia ordenat el 9 de juny de 1943 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Ripoll Palmer (†10-9-1950), i propietaris en parts iguals, els seus sis fills: Juan, Juana María (casada amb Jaime Jofre Nadal), Pedro, Guillermo, Margarita (casada amb Andrés Palou Sampol) i Jaime Vich Ripoll. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de juny següent autoritzada pel mateix notari, entre els quals hi havia dues porcions contigües procedents del Galambre que foren inscrites sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície d’1 quarterada i 122 destres. Confrontava al nord amb el camí de Son Anglada; al sud, amb terres de Juan Font; a l’est, amb terres de José Vich, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent (RP2, 10482-terme: 1a, 3a).
El 26 d’abril de 1952 davant el notari Tomás Sastre Gamundí la vengueren per preu d’11.333 pessetes amb 35 cèntims a Carmen González Rosselló, professora de tall i confecció, casada amb Bartolomé Calafell Oliver (íd., 5a-6a).
Mitjançant escriptura de 2 de novembre de 1957 autoritzada per dit notari Sastre la vengué per preu de 10.000 pessetes al conrador José Juan Juan, veïnat de Santa Eulària del Riu (Eivissa) (íd., 7a).
El 30 de novembre de 1892 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, José Luis Aguiló Cortés vengué per preu de 5.000 pessetes al matrimoni Jerónimo Castelló Vaquer i Antonia Cabrer Martorell una peça de terra de 3 quarterades i 366 destres que confrontava al nord amb les terres de Juan Vich Balaguer; al sud, amb un camí d’establidors de Son Anglada; a l’est, amb un camí de 4 metres d’ample per a adquiridors del Galambre, i a l’oest, amb les terres d’Antonia Juan (RP2, 212-terme, 8a).
Jerónimo Castelló Vaquer, jornaler, morí casat als 75 anys el 5 de març de 1894 amb testament que havia disposat el 17 de juliol de 1877 davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus fills: Vicente, Miguel, Jaime i José Castelló Cabrer, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 de juliol de 1895 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Al mateix acte la viuda donà als seus quatre fills la nua propietat de la seva meitat indivisa de la finca i els germans José i Jaime se la repartiren a raó de 2 quarterades el primer i 1 quarterada i 366 destres el segon (íd., 9a-11a; RP2, 6600-terme, 1a).
El terme de Palma 