La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa entre la carretera de Puigpunyent i el camí de Son Roca. Tal volta, l’origen de l’antropotopònim es troba en un dels seus primers propietaris, Antonio Palmer Lladó.
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Lorenzo Tomás, de na Llinassa, casat amb María Ginón, adquirí de José Quint Zaforteza Togores una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres de Magdalena Enseñat Coll, terres de Juan Pujol, un camí sender i terres romanents. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre creat damunt un capital de 200 lliures (ARM, Not. O-437, f. 214).
Mitjançant escriptura de 15 de gener de 1855 autoritzada pel mateix notari, els germans Gabriel, Margarita (casada amb José Roca) i Francisca Tomás Ginón (casada amb José Coll), fills de Lorenzo i de María, la vengueren a Antonio Palmer Lladó, veïnat de la Vileta, fill de Guillem i d’Antonina, per preu de 200 lliures i l’obligació de prestar el cens reservatiu de 6 lliures. Aleshores comprenia unes cases de planta baixa de 314 m² i confrontava al nord amb terres de Juan Sampol; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terres de Magdalena Enseñat, i a l’oest, amb terres de Salvador Janer (RP2, 155-terme, 1a).
Antonio Palmer Lladó morí sense testar el 10 de febrer de 1884. En acte de 29 d’agost següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Francisco Bello Baile davant l’escrivà Antonio María Rosselló en foren declarats hereus legals els seus fills, Guillermo i Antonia Palmer Calafell. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 d’abril de 1885 autoritzada pel notari Emilio Guasp Vicens i la propietat se l’adjudicà Guillermo. Aquest document és el primer que es refereix a la finca amb la denominació de Can Lledó. Aleshores confrontava al nord amb terres dels germans Magdalena, Matías i Miguel Sampol; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terres de Catalina Ana Saurina Vallcaneras, i a l’oest, amb terres de Salvador Janer i Juan Martorell (íd., 2a-3a).
Catalina Orpí Covas, casada amb Damián Mas Beltrán, interposà demanda executiva contra Guillermo Palmer Calafell per un deute de 2.500 pessetes que aquest havia contret amb son pare, Jaime Orpí Cánaves, del qual era hereva legal. En conseqüència, la propietat fou embargada i posada a la venda en pública subhasta. El 29 de març de 1894 fou rematada per la quantitat de 3.434 pessetes amb 34 cèntims per Jaime Ferrer Garcías, qui la cedí a la seva dona, Ana María Llinás Saurina. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 31 de maig següent davant el notari Juan Palou Coll (íd., 8a).
Ana María Llinás Saurina morí als 61 anys el 18 de juliol de 1922 amb testament que havia disposat el 20 de juliol de 1904 davant el notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima la seva pubila, Ana Ferrer Llinás, i nomenà hereu universal propietari el seu home, Jaime Ferrer Garcías. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de gener següent autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar (íd., 11a).
Endemés de Can Lledó, la difunta era propietària d’una peça de terra contigua de mitja quarterada que heretà de sa mare, Catalina Ana Saurina Vallcaneras, la qual morí als 84 anys viuda de Francisco Llinás Balaguer el 2 d’abril de 1900 amb testament que havia ordenat el 20 de juny de 1892 davant el notari Juan Palou Coll, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Rafael i Arnaldo Llinás Saurina i nomenà hereva universal la seva filla Ana María Llinás Saurina, la qual s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 22 de maig següent autoritzada pel mateix notari. Catalina Ana Saurina Vallcaneras l’adquirí (1872) de Magdalena Enseñat Coll per preu de 350 lliures i l’obligació de prestar 3 lliures cens al for de 3% el 8 de setembre mitjançant escriptura autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. Magdalena Enseñat Coll, casada amb Pedro Alorda Perelló, filla de Luciano i de Francisca, l’adquirí de José Quint Zaforteza Togores mitjançant escriptura de 24 de setembre de 1854 autoritzada per dit notari Oliver. Confrontava al nord amb terres de Juan Sampol; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb la carretera de Puigpunyent, i a l’oest, amb terres d’Antonio Palmer Lladó (RP2, 2027-terme, 1a-3a).
El 14 de maig de 1932 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Jaime Ferrer Garcías i la seva filla, Ana Ferrer Llinás, casada amb l’amo pagès Miguel Trías Company, vengueren al xofer Antonio Pujol Pericás per preu de 500 pessetes una porció de 855 m² procedent de la peça de terra de mitja quarterada descrita al paràgraf anterior que confrontava a l’est amb la carretera de Puigpunyent, i al sud, amb el camí de Son Roca. El 1977 la propietat fou dividida en dues porcions: una de 225 m² amb una casa de planta baixa i pis per a Miguel Pujol Barceló en nua propietat i Antonia Barceló Bauzá en usdefruit i una altra de 600 m² amb una casa de planta baixa per a Margarita Pujol Barceló en nua propietat i Antonia Barceló Bauzá en usdefruit (RP2, 15342-terme, 1a-2a; RP2: 40084-III, 40088-III).
Mitjançant escriptura de 8 de febrer de 1934 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, José Quint Zaforteza Amat i Ángela Lund Ugarte quitaren els censos de 3 i 6 lliures que gravaven les dessusdites propietats després que Jaime Ferrer Garcías, Ana Ferrer Llinás i Antonio Pujol Pericás pagassin 600 pessetes (RP2: 155-terme, 2027-terme, 15342-terme).
Jaime Ferrer Garcías morí viudo el 2 de gener de 1937 amb testament que havia disposat el 20 de juliol de 1904 davant el notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima la seva pubila, Ana Ferrer Llinás, i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Ana María Llinás Saurina (íd.).
Mitjançant escriptura d’11 de maig de 1940 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Ana Ferrer Llinás agrupà Can Lledó i la peça de terra contigua sota una mateixa finca registral i la vengué per preu de 6.000 pessetes a Elisa Jornet Racolta, veïnada de Barcelona. Aleshores ocupava una superfície de 8.399 m² i tenia casa (RP2, 20341-terme, 1a-2a).
El 8 d’octubre de 1969 davant el notari de Barcelona Juan Francisco Emilio Royo Zurita Trallero, Elisa Jornet Racolta vengué la propietat per preu de 280.000 pessetes a Juliana Gómez Arnáiz, veïnada de Barcelona (íd., 3a).
El terme de Palma 