Cal Panerer
La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa al carrer de Joan Mascaró i Fornés. Pren nom d’una illeta de set cases que existia a la finca.
El 18 de febrer de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el moliner d’aigua Joan Cañellas Ramon, Jai, fill de Josep i d’Antonina, adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda una peça de terra de mitja quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, el camí de la Tanca del Pi (que anava a Son Anglada), terres de Gabriel Coll i terres de Son Anglada. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures pagador el primer de gener creat damunt un capital de 100 lliures (ARM, Not. O-427, f. 78).
Mitjançant escriptura de 18 de novembre següent autoritzada per dit notari Oliver, Joan Cañellas Ramon vengué la propietat a Bernat Cabot Palmer, fill d’Antoni i de Joana, per preu de 200 lliures i l’obligació de prestar el cens reservatiu de 3 lliures (RP2, 397-PG, 1a).
El 18 de juliol de 1863 davant dit notari Oliver, Bernat Cabot Palmer vengué al jornaler Juan Riutort Garau una peça de terra de 171 destres amb una casa de planta baixa novament edificada de 469,39 m². Confrontava al nord amb una casa del venedor; al sud, amb terra de Gabriel Coll; a l’est, amb una tanca de terra del venedor, i a l’oest, amb un camí que anava a la possessió de Son Anglada. El preu fou de 1.000 lliures i l’obligació de prestar el cens reservatiu de 3 lliures que gravava l’íntegra propietat (RP2, 398-PG, 1a).
Bernat Cabot Palmer, veïnat de la Vileta, morí als 80 anys el 15 d’agost de 1868 amb testament que havia disposat el 27 de febrer de 1850 davant el notari Joan Muntaner Riera, en què nomenà hereva universal la seva dona, Josefa Antonia Navarro Bolinches, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 de desembre següent autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas. Aleshores la propietat consistia en vuit cases, ço és, una d’aïllada i set d’agrupades en una illeta. La casa aïllada tenia la façana principal orientada al sud, comprenia una tanca contigua i carrera, ocupava una superfície de 104,89 m², estava marcada amb el nombre 23 del quarter 8è de la zona 3a i confrontava a la dreta amb la carretera d’Establiments; a l’esquerra, amb terreny de Josefa Antonia Navarro Bolinches, i al fons, amb la resta de la propietat mitjançant camí. Les set cases restants tenien la façana principal orientada a l’est, formaven una illeta que ocupava una superfície de 519,75 m², estaven marcades amb el mateix nombre 23, constaven de planta baixa i carrera i confrontaven a la dreta amb terra d’Onofre Sorá; a l’esquerra, amb la casa aïllada mitjançant camí, i al fons, amb la finca rústica de la mateixa procedència (RP2, 397-PG, 2a).
L’herència comprenia una altra propietat procedent de la possessió de Son Anglada. Es tractava d’una peça de terra ametlerar i figueral de 7.000 m² amb casa de labor que confrontava al nord amb terra d’Onofre Sorá; a l’est, amb cases de la mateixa procedència; al sud, amb un camí que anava a la propietat de Juan Riutort Garau i una altra propietat, i a l’oest, amb la mateixa i el camí de la Tanca del Pi. Bernat Cabot Palmer la tenia per compra a Maria Francisca Dameto Sureda mitjançant escriptura de 23 de febrer de 1840 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. Prestava 6 lliures cens al for de 3% el primer de gener (RP2, 1276-terme, 1a).
Josefa Antonia Navarro Bolinches morí als 80 anys l’11 de maig de 1877 amb testament que havia ordenat el 20 d’abril de 1870 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereu universal el seu germà Carmelo (RP2, 397-PG, 3a).
Carmelo Navarro Bolinches, veïnat de València, viudo en segones núpcies al temps de la seva mort de Vicenta Reverter Ferrer, premorí a la seva germana als 63 anys el 7 de novembre de 1873 amb testament que havia disposat el mateix dia davant el notari de València Manuel Atard Llobell, en què nomenà hereus els seus fills: Carmen (casada amb Tomás Ferrer Moliner), Cristina (casada amb Mariano Bosch Delter), Carmelo, Juan (enginyer) i Francisca Navarro Reverter, i els seus nets Isabel, Juan, Josefa, Carmen i Carmelo Sales Navarro, fills de la difunta Josefa Antonia Navarro Reverter i de Juan Sales Álvarez, comissari de primera classe. Mitjançant escriptures de 19 de desembre de 1877 i 20 d’abril de 1878 autoritzades respectivament pel notari de Meliana Francisco Guanter Vicent i pel notari de València Francisco Adell Zanón acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i Juan Navarro Reverter s’adjudicà les dues propietats procedents de Son Anglada (íd.).
Mitjançant escriptura de 16 de juliol de 1878 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Teodoro Cerdá Oliver, com a apoderat de Juan Navarro Reverter, vengué ambdues propietats de la següent manera:
Antonio Vidal Clar adquirí una peça de terra ametlerar i figueral de 1.961 m² que formava dues marjades, una tanca on hi havia una casa de labor i una de les vuit cases de la finca pròpiament dita les Set Cases, la que tenia la façana orientada al sud, amb tanca contigua i carrera, que ocupava una superfície de 104,89 m². El preu fou de 3.750 pessetes i l’obligació de prestar el primer de gener 19 sous 6 diners cens de nombre de 6 lliures cens (RP2, 3291-terme, 1a; RP2, 397-PG, 4a).
José Palmer Barceló adquirí una peça de terra ametlerar i figueral de 5.708 m² i la resta de la finca pròpiament dita les Set Cases, la qual consistia en la illeta de set cases. El preu fou de 5.000 pessetes (RP2, 1276-terme, 3a; RP2, 397-PG, 5a).
Juan Riutort Garau, casat al temps de la seva mort amb Antonia Camps Abraham, morí als 57 anys el 15 de maig de 1875 amb testament que havia disposat el 30 d’abril anterior davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Margarita, Antonia María, Juan, Catalina, Miguel, Josefa, María, Magdalena i Isidro Riutort Camps. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de juny següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 398-PG, 2a-3a).
El 30 de gener de 1902 davant el notari Rafael Togores Palou, els germans Riutort Camps es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Antonia María, jornalera (íd., 4a).
Antonia María Riutort Camps morí el 13 de maig de 1940 amb testament que havia ordenat el 22 de setembre de 1916 davant dit notari Togores, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Jaime Tugores Frau (†11-8-1933), i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Jaime, Miguel, Isidro i Antonia María Tugores Riutort (casada amb Lorenzo Coll Nadal) (íd., 15a).
El 17 de gener de 1941 davant el notari Asterio Unzué Undiano, els germans Tugores Riutort vengueren la propietat per preu de 3.103 pessetes amb 7 cèntims al matrimoni Vicente Roig Bonet i Margarita Mateu Verdera, els quals la vengueren per preu de 3.750 pessetes a Juana Ferrer Mulet (casada amb Domingo Noguera Riutort) mitjançant escriptura de 16 de maig següent autoritzada pel notari Valentín Salas Medrano (íd., 16a-17a).
El 4 de maig de 1960 davant el notari José Clar Salvá, Juana Ferrer Mulet vengué la propietat per preu de 6.300 pessetes a Vicenta Pueyo Doring (†20-5-1981). Aleshores estava marcada amb el nombre 229 (després 119) del carrer del Coronel Beorlegui (íd.: 18a, 20a).
Mitjançant escriptures de 25 d’abril i 27 de maig de 1879 autoritzades pel notari Antonio Cañellas Clar, José Palmer Barceló vengué al fuster Pablo Mateu Cabrer la casa nombre 23-4t (de planta baixa, carrera, dos aiguavessos i 67,5 m² de superfície) i una peça de terra contigua de 693 m². Confrontava al nord amb casa i terra romanent al venedor i la casa i terra venuda al mateix acte al jornaler Jaime Lladó Balaguer; al sud, amb la propietat dels hereus d’Antonio Vidal Clar mitjançant un carreró; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb el camí de la Tanca del Pi. El preu fou de 250 lliures i l’obligació de prestar un cens reservatiu d’1 lliura 1 sou al venedor o als seus hereus el primer de gener (RP2, 3508-terme, 1a).
Pablo Mateu Cabrer morí el 21 d’octubre de 1907 amb testament que havia disposat el 16 d’abril de 1888 davant dit notari Cañellas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Juana Ana Balaguer Florit, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Onofre, Francisca i Juana Ana Mateu Balaguer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de març següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera i la propietat se l’adjudicà Onofre (íd., 2a).
Onofre Mateu Balaguer morí el 12 de desembre de 1940 amb testament que havia ordenat el 31 d’agost anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Catalina Terrasa Sastre (†1-11-1960), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Pablo (†10-12-1985, fuster) i Juana Mateu Terrasa (†22-1-1974). Mitjançant escriptura de 21 de febrer de 1961 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juana. Aleshores estava marcada amb el nombre 249 del carrer del Coronel Beorlegui, abans amb el nombre 131 de la carretera d’Esporles (íd., 11a).
Mitjançant escriptures de 25 d’abril i 27 de maig de 1879 autoritzades pel notari Antonio Cañellas Clar, José Palmer Barceló vengué al jornaler Jaime Lladó Balaguer la casa nombre 23-5è (de planta baixa, carrera, dos aiguavessos i 67,5 m² de superfície) i una peça de terra contigua de 693 m². Confrontava al nord amb casa i terra romanent al venedor; al sud, amb la casa i terra venuda al mateix acte al fuster Pablo Mateu Cabrer; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb el camí de la Tanca del Pi. El preu fou de 250 lliures i l’obligació de prestar un cens reservatiu d’1 lliura 1 sou al venedor o als seus hereus el primer de gener (RP2, 3510-terme, 1a).
Jaime Lladó Balaguer morí viudo als 76 anys el 7 de juny de 1899 amb testament que havia disposat el 17 de maig de 1883 davant el notari Juan Palou Coll, en què instituí en la porció llegítima els seus fills mascles: Rafael Lladó Buades i Lorenzo Lladó Sabater, i de la resta de béns nomenà hereves en parts iguals les seves filles: Antonia (casada amb Bartolomé Roca) i Catalina Lladó Sabater (casada amb José Espases). Rafael Lladó Buades morí sense testar el 20 d’agost de 1887, i en acte de 26 de novembre de 1900 dictat pel jutge de primera instància de Palma Pedro Armenteros Ovando davant l’escrivà Pedro Gazá en foren declarats hereus legals els seus fills: Jaime i Antonio Lladó Barceló, nascuts del seu matrimoni amb Catalina Barceló Roca. Mitjançant escriptura de 28 d’abril de 1901 autoritzada pel mateix notari es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina Lladó Sabater (íd., 2a-3a).
Catalina Lladó Sabater morí el 21 de febrer de 1951 amb testament que havia ordenat al Secar de la Real el 4 de desembre de 1930 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, José Espases Marimón (†7-12-1930), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Jaime, fuster; Sebastián (†26-6-1986), ferrer, casat amb Francisca Ferrá Palmer (†5-12-1982), i Francisca Espases Lladó, casada amb Arnaldo Abraham Morey, «siendo su voluntad que en la partición sea adjudicada a su hijo Sebastián su casa y terreno anejo en el Secar del Real punto ses Set Casas». Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 12a).
Mitjançant escriptura de 12 d’abril de 1881 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar, José Palmer Barceló vengué al jornaler Pedro Juan Vidal Morey la casa nombre 23-6è (de planta baixa, carrera, dos aiguavessos i 67,5 m² de superfície) i una peça de terra contigua de 693 m². Confrontava al nord amb casa i terra romanent al venedor; al sud, amb la casa i terra del jornaler Jaime Lladó Balaguer; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb el camí de la Tanca del Pi. El preu fou de 400 lliures i l’obligació de prestar un cens reservatiu d’1 lliura 1 sou al venedor o als seus hereus el primer de gener (RP2, 3910-terme, 1a).
Pedro Juan Vidal Morey morí als 76 anys el 13 de setembre de 1921 amb testament que havia disposat el 22 de novembre de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Juana María Roca Palliser, i propietàries amb designació de béns, les seves dues filles: Juana Ana (casada amb Bartolomé Tomás Gil) i Margarita Vidal Roca. Mitjançant escriptura de 13 de març següent autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i els béns donats per Juana María Roca Palliser a les seves filles i aquesta propietat se l’adjudicà Juana Ana (íd., 7a).
Mitjançant escriptura de 30 d’abril de 1954 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Juana Ana Vidal Roca donà aquesta i altres dues propietats als seus fills Pedro Juan (conrador), Juana Ana (casada amb el conrador Bartolomé Cañellas Terrasa) i Margarita Tomás Vidal (casada amb el tramvier Antonio Daviu Salom) destinant aquesta finca a Pedro Juan. Altres fills seus eren Bartolomé, Francisco, Gabriel i Lorenza Tomás Vidal, conradors els mascles. Aleshores la casa constava de planta baixa i pis i estava marcada amb el nombre 253 de la carretera d’Esporles (íd., 11a).
Pedro Juan Tomás Vidal vengué la propietat mitjançant escriptura de 31 de juliol de 1975 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría. Al mateix acte fou quitat l’alou que gravava la finca després que la compradora pagàs a María Olives Olives i als seus fills la quantitat de 2.000 pessetes. Aleshores la casa estava marcada amb els nombres 253 i 255 del carrer del Coronel Beorlegui. La peça de terra contigua, situada darrere la casa, ocupava una superfície de 760,5 m² (íd.: 12a, 14a; RP2, 40715-III, 1a).
Antonio Vidal Clar morí als 65 anys el 16 d’agost de 1878 amb testament que havia disposat el 19 d’abril de 1875 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Josefa Carbonell Amorós (†15-8-1897), i propietari, el seu cosí i fillol Miguel Fernández Caimari. Segons l’escriptura de 19 de setembre de 1890 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, la propietat consistia en una peça de terra de 1.971 m² que formava dues marjades, amb una casa botiga i pis amb carrera de 104,89 m² marcada amb el nombre 23 del quarter 8è de la zona 3a i una altra casa de labor amb diverses dependències. Confrontava al nord amb casa i terra de José Palmer Barceló mitjançant carreró; al sud i a l’oest, amb casa i terra d’hereus de Juan Riutort Garau i el camí que hi donava accés, i a l’est, amb la carretera d’Establiments (RP2, 5750-terme, 1a).
Miguel Fernández Caimari contragué deutes amb Catalina Ferrá Salvá per valor de 3.000 pessetes. En virtut de judici executiu seguit al jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Guillermo Vidal, la propietat fou embargada i posada a la venda en pública subhasta. El 19 de setembre de 1893 fou rematada per 2.500 pessetes per Melchor José Cloquell Sebastiá, qui designà després al seu nebot Miguel Cloquell Boscana, fill de María de la Concepción Boscana Furió. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 27 d’octubre següent davant el notari Juan Palou Coll (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 30 de gener de 1899 autoritzada pel mateix notari, Miguel Cloquell Boscana vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Antonio Abraham Garcías (íd., 5a).
Antonio Abraham Garcías morí el 10 d’agost de 1951 amb testament que havia ordenat el 23 d’octubre de 1947 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus amb designació de béns el seu fill Arnaldo Abraham Morey i el seu net Jaime Balaguer Abraham, fuster, fill de la difunta Antonia Abraham Morey. Mitjançant escriptura de 27 d’octubre de 1960 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol es dividiren els béns hereditaris de conformitat amb el testament i aquesta propietat se l’adjudicà Arnaldo Abraham Morey (†4-9-1966), carter rural del Secar de la Real, casat amb Francisca Espases Lladó. Segons aquest document, la propietat es denominava Cal Panerer i estava marcada amb el nombre 245 del carrer del Coronel Beorlegui (íd., 14a).
El terme de Palma 