El 17 de novembre de 1838 Maria Francisca Dameto Sureda (†1842) inicià l’establiment de Son Anglada. En un principi s’establí la part compresa entre el camí d’Esporles i el torrent de la Riera, des de la partió amb la possessió de Belldeport fins a la partió amb el terme d’Establiments. Entre els pactes que contenien les escriptures d’establiment s’estipulava que els nous propietaris disposaven d’un any per a tancar de paret de 7 pams i mig a la part de divisió entre garriga i bosc i de 7 pams a les zones de sementer. Endemés, per cada arbre tallat l’emfiteuta havia de plantar dos ametlers. Per a major comoditat dels establidors se cedien els camins que la propietària considerava convenients, els quals no podien esser obstruïts pels compradors. La senyora es reservava el domini directe sobre les parcel·les establides. Les escriptures de compravenda eren signades per Antonio Henales, mestre de cerimònies de l’Ajuntament de Palma, qui actuava com a apoderat de Maria Francisca Dameto Sureda, i atorgades davant el notari Gabriel Oliver Salvà (ARM, Not. O-438, f. 10v; ARM, Not. O-459, fardell 5è).
El 1854 José Quint Zaforteza Togores continuà el procés d’establiment. Les escriptures de compravenda eren atorgades també davant el notari Gabriel Oliver Salvà i molt sovint eren signades per Miguel José Moragues, qui actuava com a apoderat de Quint Zaforteza. El senyor es reservava el domini directe.
El 1862 Bernardo Roca Pascual inicià la venda en parcel·les d’una porció de 56 quarterades que adquirí mitjançant escriptura de 15 de desembre de 1854 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. Entre 1862-69 vengué prop de 41 quarterades, majoritàriament en porcions d’1 quarterada de superfície. Les escriptures de compravenda eren atorgades també davant el notari Gabriel Oliver Salvà, i en ocasions, les parcel·les eren venudes pel misser Jacinto Feliu Ferrá, qui actuava com a apoderat de Roca (ARM, Not. O-437, f. 370; RP2, 254-PG).
El 17 de novembre de 1838 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el forner Pere Antoni Marroig adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda una peça de terra de 6 quarterades que confrontava amb el camí reial d’Esporles, el rafal de Belldeport i terres romanents. Aquesta i una altra peça de terra formaran la propietat denominada Cal Forner (ARM, Not. O-427, f. 65; RP2, 241-terme, 1a).
El 17 de novembre de 1838 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el fuster o conrador Joan Coll Deyà, Majoralet, fill d’Antoni i de Joana Aina, adquirí una peça de terra de 3 quarterades i mitja que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Pere Antoni Marroig i terres romanents. Es pagà un preu d’entrada de 700 lliures i s’imposà un cens reservatiu de 21 lliures redimible al for de 3% pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denominarà el Collet (ARM, Not. O-427, f. 65v; RP2, 127-terme, 1a).
El 21 de novembre de 1838 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Jaume Castelló Vaquer, Ros, adquirí una peça de terra d’1 quarterada i mitja que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Joan Coll Deyà i terres romanents (ARM, Not. O-427, f. 65v).
El 22 de desembre de 1838 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Nicolau Canals Ferrer, Guitarró, fill de Sebastià i de Magdalena, adquirí una peça de terra de 3 quartons i 30 destres procedent del camí Vell d’Esporles que confrontava amb el Pinar de la Real mitjançant paret i el camí reial d’Esporles. Una part d’aquesta propietat es denominarà Can Llobera (ARM, Not. O-427, f. 66).
El 2 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el ferrer Jaume Suñer, Salí, adquirí una peça de terra de 7 quarterades i mitja que confrontava amb terres de Jaume Castelló, el camí reial d’Esporles i terres romanents. Aquesta propietat es denominarà Can Salí (ARM, Not. O-427, f. 66v).
El 6 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Nicolau Coll, Majoralet, adquirí una peça de terra d’1 quarterada i mitja que confrontava amb terres de Jaume Suñer i el camí reial d’Esporles (ARM, Not. O-427, f. 67).
El 17 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Bartomeu Sans, Berri, adquirí una peça de terra de 15 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles i terres romanents (ARM, Not. O-427, f. 67v).
El 17 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Pere Joan Buades, Barba, adquirí una peça de terra de 15 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles, terres de Bartomeu Sans i terres romanents (ARM, Not. O-427, f. 68).
El 17 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Jeroni Roca, Terrola, adquirí una peça de terra de 13 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles, terres de Pere Joan Buades i terres romanents (ARM, Not. O-427, f. 68).
El 20 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Sebastià Garau Jaume, Segall, fill de Sebastià i de Sebastiana, adquirí una peça de terra de 30 destres procedent del camí Vell d’Esporles que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles, terres de Jeroni Roca i terres romanents. El comprador hi feu construir una casa marcada amb el nombre 14 (ARM, Not. O-427, f. 68v; RP2, 609-terme, 1a).
El 17 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Antoni Garau, Segall, adquirí una peça de terra de 30 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles, terres del seu germà Sebastià Garau i terres romanents (ARM, Not. O-427, f. 69).
El 17 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Tomàs, Mostatxo, adquirí una peça de terra de 30 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles, terres d’Antoni Garau i terres romanents (ARM, Not. O-427, f. 69).
El 17 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Mateu Terrades, de sa Polla, adquirí una peça de terra de 60 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles, terres de Josep Tomàs i terres romanents (ARM, Not. O-427, f. 69v).
El 17 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Bartomeu Sabater, Culet, adquirí una peça de terra de 30 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles, terres de Mateu Terrades i terres romanents (ARM, Not. O-427, f. 70).
El 17 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Joan Vich Bauçà adquirí una peça de terra de 30 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles, terres de Bartomeu Sabater i terres romanents. Aquesta propietat es denominarà Can Jordi (ARM, Not. O-427, f. 70; RP2, 2270-terme, 1a).
El 27 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Vicenç Tomàs, Xotero, adquirí una peça de terra de 60 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles i terres romanents (ARM, Not. O-427, f. 70v).
El 27 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Magdalena Lladó adquirí una peça de terra de 30 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles i terres de Vicenç Tomàs (ARM, Not. O-427, f. 71).
El 27 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el metge Joan Siquier Capó, de Búger, fill de Francesc i d’Apol·lònia, adquirí una peça de terra de 30 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles, terres de Magdalena Lladó i terres de la mateixa procedència (ARM, Not. O-427, f. 71).
El 27 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el taverner Joan Dalmau Ribot adquirí una peça de terra de 60 destres que confrontava amb el camí reial d’Esporles i la propietat del doctor en medicina Joan Siquier. Una part de la propietat es denominarà Can Dalmau Nou (ARM, Not. O-427, f. 71v).
En aquest terreny s’edificà posteriorment una gerreria, com així apareix documentada el 1847, quan fou venuda als germans Schembri (ARM, Not. M-2440, f. 8v). El 29 d’agost de 1864 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, els germans Schembri la vengueren a Juan Aguiló Valentí, Cera.
El 27 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Lleonard Reus Mascaró, Mater, adquirí una peça de terra de 30 destres que confrontava amb el camí reial d’Esporles, la Vinya de la Real i terres de la mateixa procedència. Aquesta propietat tendrà una casa marcada, successivament, amb els nombres 9, 38 i 114 (ARM, Not. O-427, f. 72; RP2, 1778-terme, 1a).
El 27 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Bernardino Cabrer Mercant, Dagos, adquirí una peça de terra de 3 quarterades procedent del sementer denominat el pla de l’Aljub. Confrontava amb el camí reial d’Esporles i Son Anglada. Aquesta propietat es denominarà Cal Dago (ARM, Not. O-427, f. 72; RP2, 418-terme, 1a).
El 27 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Juan Cabrer Mercant, Dagos, adquirí una peça de terra d’1 quarterada i mitja que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Bernardino Cabrer Mercant i Son Anglada. S’imposà un cens reservatiu de 9 lliures redimible al for de 3% pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denominarà les Quarterades (ARM, Not. O-427, f. 72v).
El 5 de febrer de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Antoni Llinàs Colomar, fill de Francesc i de Margalida Rosa, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Bernardino Cabrer Mercant i terres de Son Anglada (ARM, Not. O-427, f. 73; RP2, 1132-terme, 1a).
El 5 de febrer de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Francesc Llinàs Colomar, fill de Francesc i de Margalida Rosa, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, la propietat del seu germà Antoni Llinàs i terres de Son Anglada (ARM, Not. O-427, f. 73v).
El 5 de febrer de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el fuster Sebastià Mateu, Pina, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Francesc Llinàs i terres de Son Anglada (ARM, Not. O-427, f. 73v).
El 6 de febrer de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Margalida Alemany Bestard, casada amb Francesc Martorell, del Secar, adquirí una peça de terra camp ametlerar d’1 quarterada, 2 quartons i 12 destres que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Son Anglada i el camí que anava a la possessió. S’imposà un cens reservatiu de 8 lliures 8 sous 10 diners al for de 3% pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denominarà Can Xesc del Pinar (ARM, Not. O-427, f. 74; RP2, 3423-terme, 1a).
El 6 de febrer de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Miquel Ordinas, Magí, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres de Margalida Alemany i el camí que anava a Son Anglada (ARM, Not. O-427, f. 74v).
El 10 de febrer de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Cosme Salvà adquirí una peça de terra de 24 destres i mig que confrontava amb terres de Joan Dalmau, el pinar de la Real mitjançant paret i el carreró del Pinar (ARM, Not. O-427, f. 75).
El 19 de febrer de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, l’hortolà Rafel Sastre adquirí una peça de terra de 2 quarterades que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Margalida Alemany i Son Anglada (ARM, Not. O-427, f. 75).
El 29 de novembre de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el picapedrer Guillem Gil Palliser, Pancuit, fill de Joan i de Francina, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Rafel Sastre i terres de Son Anglada (ARM, Not. O-427, f. 75v; RP2, 275-terme, 1a).
El 29 de novembre de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Mateu Terrasa Pons, fill de Guillem i d’Esperança, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, Son Anglada, terres de Guillem Gil i terres de Juan Cabrer (ARM, Not. O-427, f. 76).
El 2 de desembre de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Francesc Llinàs Colomar adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, Son Anglada i terres de Sebastià Mateu (ARM, Not. O-427, f. 76v).
El 7 de març de 1847 davant el mateix notari la vengué al seu germà Antoni. Aleshores confrontava amb terres de Sebastià Mateu, terres del comprador, terres de Son Anglada mitjançant paret i el camí reial d’Esporles (RP2, 1132-terme, 1a).
El 2 de desembre de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Antoni Llinàs adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, Son Anglada i terres de Francesc Llinàs (ARM, Not. O-427, f. 76v).
El 18 de febrer de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Joana Aina Coll Deyà adquirí una peça de terra de mitja quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, el camí de la Tanca del Pi (que anava a Son Anglada) i terres de la possessió. Aquesta propietat es denominarà la Punta (ARM, Not. O-427, f. 77).
El 18 de febrer de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Gabriel Coll adquirí una peça de terra d’1 quarterada i mitja que confrontava amb el camí reial d’Esporles, el camí de la Tanca del Pi (que anava a Son Anglada), terres de Pere Espases i terres de Son Anglada (ARM, Not. O-427, f. 77v).
El 18 de febrer de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el moliner d’aigua Joan Cañellas Ramon, Jai, fill de Josep i d’Antonina, adquirí una peça de terra de mitja quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, el camí de la Tanca del Pi (que anava a Son Anglada), terres de Gabriel Coll i terres de Son Anglada. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures pagador el primer de gener creat damunt un capital de 100 lliures. Aquesta propietat es denominarà les Set Cases, i una petita part, Cal Panerer (ARM, Not. O-427, f. 78).
El 23 de febrer de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Bernat Cabot Palmer, veïnat de la Vileta, casat amb Josefa Antonia Navarro Bolinches, fill d’Antoni i de Joana, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Joan Cañellas i Son Anglada (ARM, Not. O-427, f. 78; RP2, 1276-terme, 1a).
El 23 de febrer de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Antoni Coll Deyà, Majoralet, adquirí 5 quarterades que estaven dividides en dues porcions: una de 3 quarterades que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Nicolau Coll i terres de Francesc Llinàs, i una altra de 2 quarterades i 6 destres que confrontava amb terres de Bernat Cabot i Son Anglada. La peça de terra de 2 quarterades i 6 destres es denominarà la Punta o la Punta Nova (ARM, Not. O-427, f. 78v).
El 23 de febrer de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Antoni Nicolau, Frarí, adquirí una peça de terra d’1 quarterada i 1 quartó que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, terres de particulars i Son Anglada. La travessava el camí que anava a Son Anglada (ARM, Not. O-427, f. 79).
El 23 de febrer de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Pere Josep Espases Salamanca, fill de Gabriel i de Margalida, casat amb Joana Maria Coll Salas, adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb el camí reial d’Esporles, el camí de la Tanca del Pi (que anava a Son Anglada) i terres de la possessió. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures. Aquesta propietat es denominarà Ca la Mestra de la Punta (ARM, Not. O-428, f. 40v).
El 31 de maig de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Miquel Manera Comas, Xoriguer, casat amb Josepa Mulet Carbonell, adquirí una peça de terra d’1 quarterada i 60 destres que confrontava amb Son Anglada, el torrent de la Riera i el camí reial de Puigpunyent. Aquesta propietat es denominarà Ca Madò Botera (ARM, Not. O-427, f. 79v; RP2, 1928-1930-terme, 1a).
El 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Bartomeu Pons Barceló, Salados, adquirí una peça de terra d’1 quarterada i 13 destres que confrontava amb terres de la mateixa procedència i el torrent de la Riera. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures 3 sous 10 diners i mig redimible al for de 3% pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denominarà Son Muntaner (ARM, Not. O-428, f. 94v).
El 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Mateu Terrasa Pons, fill de Guillem i d’Esperança, adquirí una peça de terra d’1 quarterada i 18 destres que confrontava amb el camí de Puigpunyent. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures damunt un capital de 200 lliures. Aquesta propietat es denominarà Can Milló (ARM, Not. O-428, f. 96).
El 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Magdalena Martorell Garriga, casada amb Bartomeu Reus, filla de Bernat i d’Antonina Aina, adquirí una peça de terra d’1 quarterada i 3 destres que confrontava amb terres de Mateu Terrasa de la mateixa procedència, el torrent de la Riera i un camí reial (ARM, Not. O-428, f. 101).
El 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Jaume Terrasa Amengual, Espereta, fill de Jaume i de Caterina, adquirí una peça de terra de 27 destres que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, terres de Mateu Terrasa, una casa i terra del comprador i terres de Sebastiana Terrasa (ARM, Not. O-428, f. 104).
El 19 de juliol de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Pau Terrades Mateu, Ramona, casat amb Sebastiana Terrasa Alemany, adquirí una peça de terra de 17 destres que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, terres de Jaume Terrasa, terres de Maria Alemany i Son Anglada (ARM, Not. O-428, f. 113; RP2, 1888-terme, 1a).
El 19 de juliol de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Pere Josep Terrasa Alemany, Espereta, fill de Pere Josep i de Maria, adquirí una peça de terra de 17 destres que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, terres de Pau Terrades i terres de Miquel Alemany (ARM, Not. O-428, f. 114v).
El 8 de març de 1868 davant el mateix notari la vengué al jornaler Matías Sampol Font. Aleshores confrontava al nord amb terres de Maria Alemany; al sud, amb el camí reial de Puigpunyent; a l’est, amb terres de Pau Terrades, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP2, 1022-terme, 1a).
El 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Joana Maria Bernat Gelabert, casada amb Miquel Ripoll, filla de Joan i de Jaumeta, adquirí una peça de terra de 18 destres que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, terres de Pere Josep Terrasa, Espereta, terres de la compradora i terres de Bartomeu Pons (ARM, Not. O-428, f. 116v).
El 17 de setembre de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el prevere Miquel Planas Trobat, doctor en teologia, fill de Melcion i de Margalida, adquirí una peça de terra de 67 destres procedent del camí Vell d’Esporles que confrontava amb el camí Nou i terres de Bartomeu Sans (ARM, Not. O-428, f. 144v).
El 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Jaume Terrasa Togores, Prim, fill de Guillem i de Joana Aina, adquirí una peça de terra de 2 quarterades que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, terres de Margalida Martorell, el torrent de la Riera i Son Anglada (ARM, Not. O-428, f. 146v).
El 3 de novembre de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Nicolau Canals Ferrer, Guitarró, fill de Sebastià i de Magdalena, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres de Jaume Terrasa, el torrent de la Riera i terres d’Antoni Nicolau (ARM, Not. O-428, f. 158).
Salvador Picornell Abraham, de la viuda, àlies Retura, fill de Melcion i de Caterina, adquirí una peça de terra d’1 quartó i 17 destres que confrontava amb terres de Joan Dalmau, terres de Joan Siquier i els camins Nou i Vell d’Esporles (ARM, Not. O-429, f. 354).
Gaspar Pou Palmer, de na Gaspara, fill de Joan i de Caterina, adquirí una peça de terra de 13 destres (ARM, Not. O-429, f. 1v).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Gabriel Coll Villalonga adquirí de José Quint Zaforteza Togores una porció d’1 quarterada que confrontava amb Cals Enagistes, terres romanents, un camí sender i terres de Margarita Alemany (ARM, Not. O-437, f. 184).
El 2 de juliol de 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Margarita Alemany Bestard adquirí una peça de terra de 2 quarterades plantada d’ametlers i figueres que confrontava amb terres de Mariana Santandreu, Cals Enagistes i un camí sender. Aquesta propietat es denominarà Cals Enagistes (ARM, Not. O-437, f. 187; RP2, 3422-terme, 1a).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Francisco Torres adquirí una porció d’1 quarterada que confrontava amb un camí sender, terres d’establidors, terres de Miguel Llompart i terres d’Antonio José Vaquer (ARM, Not. O-437, f. 190).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Jerónimo Castelló Vaquer adquirí una porció d’1 quarterada i 82 destres que confrontava amb terres romanents, terres de Jaime Cabrer Martorell i un camí sender (ARM, Not. O-437, f. 196).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Jaime Cabrer Martorell adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb terres romanents, un camí sender i terres de Jerónimo Castelló Vaquer (ARM, Not. O-437, f. 199).
El 9 de juliol de 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el matrimoni Matías Font Salom (picapedrer, fill de Joan i d’Antonina Aina) i Margarita Mascaró Ribas (jornalera, filla de Joan i d’Àngela), veïnats d’Establiments, adquiriren una peça de terra de 3 quarterades que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, terres romanents i dos camins senders. El preu fou de 1.224 lliures, ço és, 624 lliures d’entrada i damunt les 600 lliures restants es creà un cens reservatiu de 18 lliures al for de 3% pagador el 8 de setembre (ARM, Not. O-437, f. 202; RP2, 2028-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 7 d’abril de 1874 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Matías Font Salom (†24-8-1892) cedí a la seva dona la seva meitat indivisa de la propietat. Aleshores comprenia unes cases de planta baixa i ocupava una superfície de 2 quarterades i 3 quartons perquè havia estat venut un quartó al jornaler Juan Pujol Camps, fill d’Antoni i de Magdalena, amb l’obligació de prestar 6 lliures cens al for de 3% el 8 de setembre. Confrontava al nord amb un camí sender; al sud, amb terres d’Antonia Sastre Vallcaneras, abans de Juan Pujol Camps; a l’est, amb terres de Gabriel Alemany, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent (RP2, 2028-terme, 3a; RP2, 460-terme, 1a).
Margarita Mascaró Ribas morí als 75 anys el 12 de novembre de 1888 amb testament que havia disposat a Son Anglada el 13 de setembre anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, i propietaris amb designació de béns, els seus tres fills: Juan, Nicolás i Antonia Ana Font Mascaró. A Juan li deixà una porció de 3 quartons d’aquesta finca i una porció de 5.730 m² del Galambre; a Nicolás, una porció d’1 quarterada d’aquesta finca i una porció de 5.730 m² del Galambre, i a Antonia Ana, una porció d’1 quarterada d’aquesta finca amb una casa i una porció de 5.730 m² del Galambre. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 2028-terme, 12a).
Antonia Ana Font Mascaró s’adjudicà una porció que confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb la porció que s’adjudicà Nicolás Font Mascaró; a l’est, amb terres de Gabriel Alemany, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent. Es casà amb Lorenzo Mestre Ramón (†16-7-1934) i en foren filles Antonia Ana, Margarita i Catalina Mestre Font, casades amb Jerónimo Oliver Ripoll, José Llabrés Jaume i Miguel Suau Gelabert, respectivament. Morí sense testar el 30 d’abril de 1896 i en foren declarades hereves legals les seves filles en acte de 20 de novembre de 1919 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Ignacio de Lecea Grijalba davant el secretari d’actuacions Sebastián Gazá Ballester (íd.: 13a, 19a).
El cens que gravava la propietat fou redimit mitjançant escriptura de 27 de desembre de 1927 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán després que Lorenzo Mestre Ramón i les seves filles pagassin 400 pessetes a José Quint Zaforteza Amat i Ángela Lund Ugarte (íd., 21a).
Mitjançant escriptura de 25 d’octubre de 1934 autoritzada per dit notari Massanet, les germanes Mestre Font es dividiren l’herència i Catalina s’adjudicà aquesta porció i una peça de terra contigua de 5.730 m² procedent del Galambre. Agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral denominada Can Xomeu, la qual ocupava una superfície de 12.872 m² i confrontava al nord i al sud amb terres d’hereus de Nicolás Font; a l’est, amb terres d’Antonia Juan i Gabriel Alemany, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent. La travessava un camí d’establidors (RP2, 16647-terme, 1a).
El 19 de desembre de 1964 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría la vengué per preu de 40.000 pessetes a l’entitat Compás SA. El 23 d’octubre de 1967 davant el mateix notari la vengué per 42.000 pessetes al contractista d’obres Miguel Ferrer Pons, qui la vengué pel mateix preu a l’entitat Contratistas Mallorquines Asociados SA (representada pel contractista d’obres Juan Perelló Cerdá) mitjançant escriptura de 30 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a-4a).
L’alou que gravava la propietat fou redimit mitjançant escriptura de 2 de gener de 1976 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada després que Contratistas Mallorquines Asociados SA pagàs 5.000 pessetes a María Olives Olives i als seus fills (íd., 8a).
Nicolás Font Mascaró, sabater, feu construir una casa de 104 m² damunt la porció que s’adjudicà, la qual confrontava al nord amb la porció que s’adjudicà Antonia Ana Font Mascaró; al sud, amb la porció que s’adjudicà Juan Font Mascaró i la casa i terra d’Antonio José Vaquer; a l’est, amb terres que foren de Gabriel Alemany, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent. Morí viudo als 67 anys el 19 de juliol de 1930 amb testament obert autoritzat pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán el 25 d’octubre de 1919, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Margarita (casada amb Bartolomé Mulet Carbonell), Matías (veïnat de Lió, França), Catalina (casada amb Juan García Cabrer), Esperanza, Antonia (casada amb Luciano Alorda Frontera) i Juan Font Mas (veïnat de Millery, França). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de març següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas i la propietat se l’adjudicà Esperanza (RP2, 5562-terme: 1a, 6a).
El 6 de setembre de 1971 davant el notari Rafael Losada Perujo la vengué per preu de 10.000 pessetes a Petronila Verger Ferragut, qui ja ocupava la propietat com a llogatera (íd., 15a).
Juan Font Mascaró s’adjudicà una porció que confrontava al nord amb la porció que s’adjudicà Nicolás Font Mascaró; al sud, amb terra i cases d’Antonia Sastre; a l’est, amb terres d’Antonio José Vaquer, i a l’oest, amb el camí Vell de Puigpunyent. Es casà en primeres núpcies amb Francisca Llodrá i en fou fill Matías Font Llodrá. En segones núpcies es casà amb María Mir Torres i en fou fill Antonio Font Mir, pintor. Morí als 53 anys el primer de novembre de 1897 amb testament que havia ordenat dos dies abans davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus dos fills i la seva dona. Mitjançant escriptura de 14 de juliol de 1899 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Matías Font Llodrá (RP2, 5563-terme, 1a-3a).
El 20 de març de 1946 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengué per preu de 4.900 pessetes a María Rosselló Vives, qui al mateix acte quità el cens de 6 lliures que gravava la propietat després de pagar 666 pessetes amb 66 cèntims a Ángela Lund Ugarte i José Quint Zaforteza Amat (íd., 16a-17a).
María Rosselló Vives morí el 30 de gener de 1963 amb testament que havia disposat el 13 d’abril de 1957 davant el notari José Masot Novell, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Salvador Picornell Juan (†3-12-1958), i propietaris en parts iguals, els seus dos únics fills: Melchor, agricultor, i Miguel Picornell Rosselló, mestre. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de juny de 1965 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría i la propietat se l’adjudicà Melchor (íd., 18a-19a).
El 26 de març de 1968 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengué per preu de 50.000 pessetes al constructor Pedro Nadal Salas (íd., 20a).
Finalment, hi havia el quartó que adquirí el jornaler Juan Pujol Camps, qui hi feu construir una casa de planta baixa d’un aiguavés de 1.596 pams quadrats. El 12 de febrer de 1861 davant el notari Gabriel Oliver Salvà la vengué a Antonia Sastre Vallcaneras, viuda de José Navarro, filla de Josep i de Sebastiana, per preu de 365 lliures i l’obligació de prestar 6 lliures cens al for de 3% el 8 de setembre. Confrontava al nord amb terres d’Antonio José Vaquer; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terres de Matías Font Salom i Margarita Mascaró Ribas, i a l’oest, amb el camí de Puigpunyent (RP2, 460-terme, 1a).
Antonia Sastre Vallcaneras morí viuda als 79 anys el 31 d’octubre de 1904 amb testament que havia ordenat el 20 de maig de 1903 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva filla, Amalia Carmen, i propietaris, els seus dos fills, Bartolomé i José Navarro Sastre (íd., 8a).
Bartolomé Navarro Sastre morí sense testar el 7 de juny de 1908. En acte de 16 de desembre de 1910 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Carlos Lago Freire davant Gregorio Jaume Sastre, oficial auxiliar de l’escrivà Sebastián Gazá, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: José, Antonio i Rafael Navarro Jaume, nascuts del seu matrimoni amb Ana Jaume Crexell (íd., 9a-11a).
Mitjançant escriptura de 15 de març de 1911 autoritzada pel notari José Alcover Maspons es dividiren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Amalia Carmen Navarro Sastre (íd.).
El 10 de desembre de 1918 davant el notari Rafael Togores Palou la vengué per preu de 800 pessetes a Magdalena Company Sastre, casada amb Juan Durán Amer (íd., 14a).
Mitjançant escriptura de 15 de desembre de 1971 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, Magdalena Company Sastre donà una meitat indivisa de la propietat a la seva filla Margarita Durán Company. Aleshores ocupava una superfície de 1.544 m² perquè havia estat segregada una porció de 231 m² a favor de Segundo Fernández Ramos i Soledad Bustos Moreno. Confrontava al nord amb terres de Matías Font Llodrá; al sud, amb el carrer de Tetuan; a l’est, amb terres de Francisco Cardils Simó, i a l’oest, amb la carretera de Puigpunyent (íd., 22a; RP2, 2924-III, 1a).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Luciano Enseñat, Reüll, adquirí una porció d’1 quarterada que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, terres romanents i el segon camí sender començant per Son Ximelis (ARM, Not. O-437, f. 207).
El 13 de juliol de 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Francisco de Sales Aguiló Forteza adquirí el sementer denominat el Galambre, que ocupava una superfície de 10 quarterades, 2 quartons i 44 destres. Confrontava al nord amb el camí de Son Anglada; al sud, amb un camí d’establidors i terres de Jaume Castelló; a l’est, amb terres de José Camps, Miguel Mascaró, Sebastià Garau, Jaime Simó i Antonio Llabrés, i a l’oest, amb el camí Vell de Puigpunyent (ARM, Not. O-437, f. 210).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Lorenzo Tomás, de na Llinassa, casat amb María Ginón, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres de Magdalena Enseñat Coll, terres de Juan Pujol, un camí sender i terres romanents. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre creat damunt un capital de 200 lliures. Aquesta propietat es denominarà Can Lledó (ARM, Not. O-437, f. 214; RP2, 155-terme, 1a).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Juan Bauzá, Gall, adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb terres de Margarita Alemany, un camí sender i terres romanents (ARM, Not. O-437, f. 217).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, l’esparter Pedro Antonio Catany adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb terres de Juan Bauzá, terres de Magdalena Simó, un camí d’establidors i un camí sender (ARM, Not. O-437, f. 220).
El 16 de juliol de 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Gabriel Llinás Pou, fill de Jaume i de Francina, adquirí una porció d’1 quarterada que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, Son Ximelis, un camí sender i terres romanents (ARM, Not. O-437, f. 223; RP2, 979-terme, 1a).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Antonio José Vaquer, Ros, adquirí una porció d’1 quarterada que confrontava amb un camí sender, terres de Francisco Torres i terres de Matías Font (ARM, Not. O-437, f. 227).
El 6 d’agost de 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Salvador Janer Roca, fill d’Andreu i de Praxedis, adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb terres de Lorenzo Llinás, terres romanents i un camí d’establidors. La propietat tendrà una casa d’un aiguavés de 1.600 pams quadrats marcada amb el nombre 4 (ARM, Not. O-437, f. 250; RP2, 530-terme, 1a).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Francisco Nadal Bosch adquirí una peça de terra de 2 quarterades, 2 quartons i 19 destres que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, Cals Enagistes, terres romanents i un camí sender (ARM, Not. O-437, f. 253).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Antonia Calafat adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb terres romanents, un camí d’establidors, terres de Jaime Cabrer i terres de Margarita Borrás (ARM, Not. O-437, f. 262).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Paula Ramón, casada amb Salvador Bosch, adquirí una peça de terra de 3 quartons que confrontava amb terres de Gabriel Llinás, un camí d’establidors, terres romanents i Son Ximelis (ARM, Not. O-437, f. 269).
El 20 d’agost de 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Antonio Pujol Camps, fill d’Antoni i de Magdalena, adquirí una porció d’1 quarterada que confrontava amb terres de Francisco Torres, terres de Francisco àlies Xoriguer, terres de Juan Mas, un camí sender, terres de María Bauzá i terres romanents. El comprador hi feu construir una casa d’un aiguavés de planta baixa i pis (ARM, Not. O-437: f. 272, 297; RP2, 572-terme, 1a).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el matrimoni Francesc Manera Comas (viudo en primeres núpcies d’Aina Mulet Terrasa) i María Bauzá Pujol adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb un camí sender, terres romanents i terres de Jerónimo´Castelló (ARM, Not. O-437, f. 291).
El 24 de setembre de 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Magdalena Enseñat Coll, filla de Luciano i de Francisca, casada amb Pedro Alorda Perelló, adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb terres de Juan Sampol, el camí reial de Puigpunyent, terres de Lorenzo Tomás i un camí d’establidors. Aquesta i una altra peça de terra formaran la propietat denominada Can Lledó (ARM, Not. O-437, f. 294; RP2, 2027-terme, 1a).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Juana Ana Frau Vich, filla de Gabriel i de Margalida, adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb terres de Juan Sampol, un camí sender i terres romanents (ARM, Not. O-437, f. 310).
El 19 d’abril de 1856 davant el mateix notari la vengué a María Francisca Llompart Bauzá, casada amb Ignacio Zavaleta, filla de Pere Joan i d’Antonina. Aleshores confrontava amb un camí d’establidors, el torrent de la Riera i terres de Juan Sampol àlies Garriga. Més endavant, el 14 de novembre de 1925 davant el notari Juan Alemany Valent, serà adquirida per l’Ajuntament de Palma, que la destinarà a casa de colònies (RP2, 1574-terme).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Antonio Salas Juan adquirí una peça de terra de 3 quartons que confrontava amb terres de Luciano Enseñat, un camí sender i un camí d’establidors (ARM, Not. O-437, f. 313).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el ferrer Juan Mas adquirí una peça de terra d’1 quarterada, 3 quartons i 67 destres que confrontava amb terres de Guillermo Gelabert, terres de Jaime Cabrer, terres de Jerónimo Castelló i terres d’Antonio Pujol (ARM, Not. O-437, f. 322).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Gabriel Alemany Roca adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb un camí sender, terres de Matías Font, terres de Francisco Torres i terres de María Bauzá (ARM, Not. O-437, f. 331).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Bartolomé Flexas Arbós, fill d’Antoni i de Caterina, adquirí una peça de terra de 2 quarterades, 2 quartons i 70 destres que confrontava amb un camí sender, el bosc de la possessió i un torrent o xaragall (ARM, Not. O-437, f. 334).
El 15 de gener de 1862 davant el mateix notari la vengué al metge cirurgià Sebastián Carbonell Pou, fill de Mariano i de Margalida, casat amb Margarita Pou. Aleshores hi havia una casa en construcció. Confrontava amb terres de José Quint Zaforteza, un torrent o xaragall, un camí sender i terra i casa de Juan Martorell (RP2, 1402-terme, 1a).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Pablo Balaguer Mateu adquirí una peça de terra de 2 quarterades, 2 quartons i 85 destres que confrontava amb el torrent de la Riera, terres romanents i un camí carreter que des de la possessió de Son Anglada passava per devora la paret d’establidors de l’any 1838 i anava al camí reial. Aquesta propietat es denominarà la Roca o Cal Sedasser (ARM, Not. O-437, f. 367).
El 7 de juny de 1854 davant el notari Miguel Font Muntaner, Pere Antoni Marroig Gamundí, forner, fill d’Antoni i de Caterina, adquirí una peça de terra d’11 quarterades i mig quartó denominada la Vinyassa, de pertinences de Son Anglada, que confrontava amb Belldeport, el torrent de la Riera, Son Anglada, terres del comprador, terres de Joan Coll, terres de Jaume Castelló, terres de Jaume Suñer i terres de Bernardo Roca. Aquesta i una altra peça de terra formaran la propietat denominada Cal Forner (RP2, 241-terme, 1a).
El 15 de desembre de 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Bernardo Roca Pascual, fill de Joan i de Magdalena, adquirí una peça de terra de 56 quarterades que confrontava amb el Galambre, Cals Enagistes, Belldeport, terres de Pere Antoni Marroig i terres de Magdalena Pascual, mare del comprador (ARM, Not. O-437, f. 370).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Melcion Planes Morey, fill de Jaume Planes Trobat i de Maria Josepa Morey, adquirí 3 quarterades que confrontaven, ço és: 2 quarterades, amb un camí carreter que anava a la possessió, terres de Juan Ordinas, terres romanents i un camí d’establidors; i 1 quarterada, amb un camí d’establidors, terres de Rafael Sastre, terres de Pablo Balaguer i terres romanents (ARM, Not. O-437, f. 373).
El 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Rafael Sastre adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb un camí d’establidors, un camí sender que anava a Son Anglada, terres de Pablo Balaguer i terres de Melcion Planes Morey (ARM, Not. O-437, f. 376).
El 17 de desembre de 1854 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Antonio Terrasa Bosch, Salí, fill de Pere i de Caterina, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres de Francisco Martorell, terres d’Antonio Bonet Manera, terres de Rafael Sastre i el torrent de la Riera (ARM, Not. O-437, f. 379; RP2, 1364-terme, 1a).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Juan Llaneras, de Son Tries, adquirí una peça de terra de 13 quarterades, 2 quartons i 50 destres que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, el bosc i garriga de la possessió i un camí d’establidors (ARM, Not. O-438, f. 7).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Juana María Lliteras adquirí una peça de terra de 2 quarterades d’oliverar i garroverar que confrontava amb terres d’Antonio Salas, terres de Josefa Vich i dos camins d’establidors (ARM, Not. O-438, f. 10).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josefa Vich adquirí una peça de terra de 2 quarterades d’oliverar i garroverar que confrontava amb terres de Juana María Lliteras, terres d’Antonio Salas i dos camins d’establidors (ARM, Not. O-438, f. 13).
El 22 de gener de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Antonio Llabrés Terrasa adquirí una peça de terra d’1 quarterada i 80 destres d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors i terres de Gabriel Coll, Francisco Martorell, Melchor Planas i Jaume Castelló. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures 15 sous. Aquesta propietat es denominarà la Rota Vella (ARM, Not. O-438, f. 22; RP2, 5966-terme, 1a).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el picapedrer Jaime Martí adquirí una peça de terra de 3 quarterades d’oliverar i garroverar que confrontava amb terres romanents, un camí d’establidors i terres romanents destinades a establidors (ARM, Not. O-438, f. 27).
El 29 de gener de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Bartolomé Bernat Homar, veïnat de Bunyola, fill de Josep i d’Esperança, adquirí una peça de terra de 6 quarterades, 2 quartons i 10 destres d’oliverar i garroverar procedent del sementer denominat el Puig dels Bous. Confrontava amb un camí d’establidors, terres de Jaime Martí i terres destinades a l’establiment (ARM, Not. O-438, f. 30).
El 3 de setembre de 1859 davant el mateix notari adquirí d’Antonio Mir Palmer, fill d’Antoni i de Francina, una peça de terra de mitja quarterada d’oliverar i garroverar que confrontava amb terres del comprador, terres de Jaime Martí i un camí d’establidors (RP2, 809-terme, 1a).
Més endavant la propietat comptarà amb una casa marcada amb el nombre 25, confrontarà amb la casa d’expòsits i serà adquirida pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd.).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Bernardino Cabrer adquirí una peça de terra de 2 quarterades d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors i terres romanents d’establidors (ARM, Not. O-438, f. 36).
El 9 de febrer de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Antonio Terrasa Capllonch, conductor de Valldurgent, fill de Joan i de Caterina, adquirí una peça de terra de 8 quarterades, 1 quartó i 82 destres d’oliverar i garroverar procedent del sementer denominat l’Olivar Espès. Confrontava, ço és: 4 quarterades, amb la Garriga Rasa, un camí d’establidors i terres romanents; i les 4 quarterades restants, amb terres de Bartolomé Bernat, un camí d’establidors, terres de Juan Llaneras, el bosc o garriga de la possessió i un camí d’establidors (ARM, Not. O-438, f. 39; RP2, 1196-terme, 1a).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Margarita Alcover, dona de Rafael Pons, conductor de Santa Eulàlia, adquirí una peça de terra de 5 quarterades, 1 quartó i 16 destres d’oliverar i garroverar que confrontava amb el bosc de la possessió, terres d’Antonio Terrasa, terres de Bartolomé Bernat, terres de Jaime Martí, un camí d’establidors i terres destinades a l’establiment (ARM, Not. O-438, f. 42).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Rafael Sampol adquirí una porció d’1 quarterada d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors, terres de Bartolomé Bernat i terres romanents destinades a l’establiment (ARM, Not. O-438, f. 47).
El 13 de febrer de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler o teixidor Juan Ordinas Lladó, fill de Miquel i d’Antonina, adquirí una porció d’1 quarterada d’oliverar i garroverar que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, un camí d’establidors, terres de Rafael Sampol i terres romanents (ARM, Not. O-438, f. 50; RP2, 1113-terme, 1a).
Juan Ordinas Lladó ja era propietari d’una peça de terra de 143 destres procedent de Son Anglada per compra a Miguel Ordinas Oliver, fill de Joan i d’Isabel, mitjançant escriptura de 4 d’agost de 1844 autoritzada pel mateix notari. Comprenia una caseta d’un aiguavés de planta baixa i alts de 100 m². Confrontava amb el camí de Palma a Son Anglada, terres de Son Anglada, terres de Jerónima Martorell i terres de Jaime Simó (RP2, 1112-terme, 1a).
El 17 de febrer de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, fra Francesc Coll Nicolau, dominic exclaustrat, en la religió Benet, fill de Gabriel i de Joana, natural de Llorito, adquirí una porció d’1 quarterada d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors, Son Ximelis, terres d’establidors i el bosc de la possessió (ARM, Not. O-438, f. 57; RP2, 31-PG, A).
Aquesta i altres dues porcions formaran la propietat denominada Can Ferragut.
El 18 de febrer de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el matrimoni Sebastià Garau Jaume (fill de Sebastià i de Sebastiana) i Isabel Maria Ordinas Lladó (filla de Miquel i d’Antonina) adquirí una porció d’1 quarterada d’oliverar i garroverar amb una casa d’un aiguavés de planta baixa marcada amb el nombre 33. Confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, un camí d’establidors i terres de Magdalena Ordinas Lladó. Aquesta propietat es denominarà Cal Segall (ARM, Not. O-438, f. 60; RP2, 1331-terme, 1a).
El 18 de febrer 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Magdalena Ordinas Lladó (filla de Miquel i d’Antonina), casada amb el jornaler Jaime Simó Pons (fill de Sebastià i de Magdalena), adquirí una peça de terra d’1 quarterada d’oliverar i garroverar procedent del sementer denominat el Puig dels Bous. Confrontava amb un camí d’establidors, terres de Sebastià Garau, terres d’Isabel Ordinas i terres de Bartolomé Bernat (ARM, Not. O-438, f. 63; RP2, 1340-terme, 1a).
El 19 de febrer de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Francisco Calafell Villalonga, de Son Roca, adquirí una porció d’1 quarterada d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors, terres de Félix Mas i terres destinades a l’establiment (ARM, Not. O-438, f. 66).
El 8 d’abril de 1868 davant el mateix notari vengué una porció de mitja quarterada a la seva filla María Calafell Morey, jornalera, casada amb Antonio Salleras Garau. Comprenia garrovers, oliveres i ametlers i confrontava amb terres d’Antonio Morella, un camí d’establidors, terres d’Antonio Salleras i terres de Felipe Mas (RP2, 1088-terme, 1a).
El 19 de febrer de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el mosso Félix Mas Oliver, fill de Bartomeu i de Caterina Maria, adquirí una peça de terra d’1 quarterada i 16 destres d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors, terres de Francisco Calafell i terres romanents de la possessió (ARM, Not. O-438, f. 69; RP2, 151-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 31 de juliol de 1864 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Félix Mas Oliver donà a la seva filla Jerónima Mas Barceló, casada amb Domingo Ferrá Ginard, una porció de 200 destres en concepte de dot (RP2, 152-terme, 1a).
Amb escriptures de 24 de febrer i 2 d’octubre de 1855 autoritzades pel notari Gabriel Oliver Salvà, Mariano Fuster Fuster adquirí una peça de terra de 4 quarterades, 3 quartons i 63 destres d’oliverar i garroverar dividida pel camí reial de Puigpunyent. La peça de terra principal confrontava amb terres de Juan Bonet, el torrent de la Riera, terres de Luciano Llinás i el camí reial de Puigpunyent. El bocí restant confrontava amb un camí de Gabriel Genestar, terres de Gabriel Verdera i terres del comprador (ARM, Not. O-438, f. 81; RP2, 1209-terme, 1a).
Aquesta porció fou agregada a la propietat del comprador denominada Son Vent, part de la qual se situava dins el terme d’Establiments.
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Salvador Bosch adquirí una porció d’1 quartó i 7 destres d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors, Son Ximelis i terres de Gabriel Llinás (ARM, Not. O-438, f. 83).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Guillermo Palmer adquirí una peça de terra de 2 quarterades d’oliverar i garroverar que confrontava amb dos camins d’establidors, terres de Juana María Llinás i terres romanents (ARM, Not. O-438, f. 86).
El 25 de febrer de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Juan Bennásar Bauzá, de la Cabana, fill de Miquel i de Francina Aina, adquirí una porció d’1 quarterada i 47 destres d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors, terres de Francesc Coll Nicolau i terres romanents. El comprador hi feu construir una casa de planta baixa de 1.533 pams quadrats (ARM, Not. O-438, f. 89; RP2, 802-terme, 1a).
El 28 de febrer de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, els comerciants Ignacio i Juan Villalonga Jordá adquiriren una porció de 103 quarterades que comprenia les cases principals de Son Anglada. Confrontava amb el torrent de la Riera, terres de Juan Bonet dites Can Rosselló, el camí reial de Puigpunyent, terres d’Antonio Terrasa, terres que s’havien d’establir a Antonio Coll i terres de Bernardino Cabrer. S’imposà un cens reservatiu de 556 lliures (ARM, Not. O-438, f. 92; RP2, 2146-terme, 1a).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Antonio Salas Juan adquirí una porció d’1 quartó d’oliverar i garroverar que confrontava amb terres de Josefa Vich, terres del comprador i un camí d’establidors (ARM, Not. O-438, f. 101).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Luciano Enseñat, Reüll, adquirí una porció d’1 quarterada d’oliverar i garroverar que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, un camí d’establidors, terres de Gabriel Ripoll i terres del comprador (ARM, Not. O-438, f. 106).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Gabriel Ripoll adquirí una porció d’1 quarterada que confrontava amb un camí d’establidors, terres de Josefa Vich, terres d’Antonio Salas i terres de Luciano Enseñat (ARM, Not. O-438, f. 109).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Juan Carbonell, Bou, adquirí una porció d’1 quarterada d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors, terres de Jaime Mir, terres de Rafael Sampol i terres romanents (ARM, Not. O-438, f. 112).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Jaime Guasp Roca adquirí una peça de terra de 4 quarterades d’oliverar i garroverar que confrontava amb terres de Guillermo Palmer, un camí d’establidors, terres romanents i un xaragall (ARM, Not. O-438, f. 115).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Juan Sampol Pons adquirí una porció d’1 quarterada, 3 quartons i 13 destres d’oliverar i garroverar que confrontava amb terres de Juana Ana Frau, terres de Magdalena Enseñat, terres de Gabriel Llinás, el camí reial de Puigpunyent, un camí d’establidors i un xaragall (ARM, Not. O-438, f. 130).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Margarita Borrás Borrás adquirí una peça de terra de 3 quartons i 72 destres d’oliverar i garroverar que confrontava amb terres de Mariana Santandreu, Cals Enagistes, terres de Bernardo Roca i un camí d’establidors (ARM, Not. O-438, f. 133).
El 14 d’abril de 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Catalina Palmer Moner, filla de Jaume i de Joana, casada amb Juan Bonet, adquirí una peça de terra de 3 quarterades d’oliverar i garroverar procedent del sementer denominat la coma Fonda. Confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, un camí d’establidors, terres de Bernardo Cabrer, terres de Juan àlies Maneguí i terres de Juan i Ignacio Villalonga Jordá (ARM, Not. O-438, f. 165; RP2, 1509-terme, 1a).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Rafael Massot Ferrer adquirí una peça de terra d’1 quarterada, 1 quartó i 64 destres d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors, terres de Rafael Pons, terres romanents i terres de Francisco Roca. S’imposà un cens reservatiu de 14 lliures 13 sous redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre. Aquesta propietat es denominarà Can Morella (ARM, Not. O-438, f. 198).
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Mariano Fuster Fuster adquirí una peça de terra de 2 quartons d’oliverar i garroverar (ARM, Not. O-438, f. 317).
El 3 de gener de 1857 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Ignacio Ferragut Santandreu, casat amb María Francisca Pou, fill de Guillem i de Maria Ignàcia, adquirí una peça de terra de 5 quarterades i 2 quartons que confrontava al nord amb un camí d’establidors que anava a Son Roqueta, terres destinades a Catalina Arnau Calvó, terres de Francisca Llompart i altres terres; al sud, amb un camí d’establidors i Son Ximelis; a l’est, amb terres d’en Castelló i d’en Cabrer i terres de Salvador Janer, i a l’oest, amb terres de Benet Coll, en el segle Francesc (ARM, Not. O-440, f. 1; RP2, 4978-terme, 1a).
Aquesta i altres dues porcions formaran la propietat denominada Can Ferragut.
El 1857 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Catalina Arnau Calvó, casada amb José León, filla de Magí i d’Antonina, adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb terres d’Ignacio Ferragut, terres de Francisca Llompart i un camí d’establidors (ARM, Not. O-440, f. 4).
Aquesta i altres dues porcions formaran la propietat denominada Can Ferragut.
El 1857 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Juana Ana Terrasa, casada amb Pedro Terrades, adquirí una porció d’1 quartó que confrontava amb el torrent de la Riera, terres de María Jofre, terres de Magdalena Martorell i terres de la compradora (ARM, Not. O-440, f. 20).
El 5 de juny de 1857 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Juan Roca Cánaves, Millo, casat amb Catalina Pujol, fill de Jaume i d’Antonina, adquirí una peça de terra de mitja quarterada d’oliverar i garroverar que confrontava amb el camí reial de Puigpunyent, un camí d’establidors, terres de Juan Ordinas, Magí, i terres romanents. Aquesta propietat es denominarà Tetuan, estarà tancada de paret i tendrà casa rústica i urbana de dos aiguavessos de 2.912 pams quadrats (ARM, Not. O-440, f. 162; RP2, 49-terme, 1a).
El 5 de juny de 1857 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Magdalena Rubí Rigo, casada amb Juan Bonet, filla de Climent i d’Esperança, adquirí una peça de terra de 3 quartons que confrontava amb un camí d’establidors i les terres de Juan Roca, Juan Carbonell, dels Bous, Juana María Llinás, Domingo Rosselló i Juan Ordinas. Aquesta propietat es denominarà Vista Hermosa (ARM, Not. O-440, f. 165; RP2, 7244-terme, 1a).
El 1857 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Jaume Castelló Vaquer, Ros, viudo de Joana Aina Abraham, fill de Vicenç i d’Antonina, adquirí una peça de terra de 3 quarterades, 1 quartó i 67 destres (ARM, Not. O-440, f. 329).
El 28 de juliol de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el criat Isidro Cladera Suau, natural de Bunyola, adquirí una porció d’1 quarterada que confrontava al nord i a l’est amb terres de Juan Villalonga Jordá; al sud, amb el camí de Son Anglada, i a l’oest, amb el camí reial de Puigpunyent (ARM, Not. O-448, f. 149; RP2, 558-terme, 1a).
El 12 de gener de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el tinent d’infanteria Hermenegildo Rentierre Antich, fill de Luis Rentierre, adquirí una peça de terra de 4 quarterades i 2 quartons situada a la garriga de Son Anglada. Confrontava al nord-est amb un camí del venedor; al sud-est, amb terres de Son Quint del venedor; al sud, amb terres de Son Quint establides a Antonio María Sbert, i a l’oest, amb la garriga de Son Quint (ARM, Not. O-449, f. 1; RP2, 1270-terme, 1a).
El 24 d’abril de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el metge cirurgià Sebastián Carbonell Pou, fill de Mariano i de Margalida, adquirí una peça de terra de 3 quarterades i 24 destres situada a la garriga de Son Anglada. Confrontava al nord i a l’oest amb terres de José Quint Zaforteza Togores; a l’est, amb terres del comprador, i al sud, amb un camí de dit Quint (ARM, Not. O-449, f. 61; RP2, 1401-terme, 1a).
El 25 de juny de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el teixidor o botiguer Jaime Bosch Servera adquirí dues porcions situades a la garriga de Son Anglada: una de 6 quarterades, 2 quartons i 71 destres que confrontava amb un camí del venedor, terres d’Hermenegildo Rentierre i terres del venedor; i una de 3 quarterades, 3 quartons i 44 destres que confrontava amb terres d’Hermenegildo Rentierre, un camí, terres del venedor i terres d’Antonio María Sbert. El comprador destinà la propietat a la venda en parcel·les (ARM, Not. O-449, f. 125; RP2, 1421-1422-terme, 1a).
El 24 de març de 1870 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el banquer Pedro Sans Serra adquirí una peça de terra de 6 quarterades, 3 quartons i 29 destres procedent de la garriga de Son Anglada per preu d’entrada de 1.364 lliures 10 sous i l’obligació de satisfer 40 lliures 19 sous 2 diners cens redimible al for de 3% el 8 de setembre. Confrontava al nord-est amb la garriga de Son Anglada del venedor; al sud-est, amb terres adquirides el mateix dia pel banquer Esteban Gil Buenaventura Fabra Illas, i a l’est, amb establits de Son Anglada d’Antonio Terrasa, Rafael Pons, Antonio Morella, Francisco de Son Roca i Bartolomé Feliu. Aquesta i altres dues peces de terra formaran la propietat denominada Can Sanç i Serra (RP2, 1630-terme, 1a).
El 24 de març de 1870 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el banquer Esteban Gil Buenaventura Fabra Illas adquirí una peça de terra de 3 quarterades, 2 quartons i 15 destres procedent de la garriga de Son Anglada per preu de 1.131 lliures 16 sous. Confrontava al nord amb la garriga de Son Anglada del venedor; al sud, amb terres de Sebastián Carbonell; a l’est, amb terres de Bartolomé Guasp, i al nord-est, amb terres adquirides el mateix dia pel banquer Pedro Sans Serra. Aquesta i altres dues peces de terra formaran la propietat denominada Can Sanç i Serra (RP2, 1631-terme, 1a).
El 9 de juliol de 1870 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el banquer Esteban Gil Buenaventura Fabra Illas adquirí per preu de 1.280 lliures una peça de terra de 4 quarterades i 78 destres procedent de la garriga de Son Anglada que confrontava amb terres del venedor i del comprador. Aquesta i altres dues peces de terra formaran la propietat denominada Can Sanç i Serra (RP2, 1631-terme: A, 4a).
El 19 de juliol de 1872 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Catalina Borrás Borrás, casada amb Bartolomé Garau Mas, adquirí una peça de terra d’1 quarterada, 1 quartó i 26 destres i mig que confrontava al nord amb terres de Melchor Picornell; al sud, amb terres de Juan Llaneras mitjançant paret, i a l’oest, amb un camí i la garriga del venedor. El preu fou de 467 lliures 8 sous, ço és, 205 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 7 lliures 17 sous 6 diners redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre (RP2, 2094-terme, 1a).
El 19 de juliol de 1872 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Melchor Picornell Abraham adquirí una peça de terra de 2 quarterades, 1 quartó i 26 destres i mig que confrontava al nord i a l’oest amb un camí d’establidors; al sud, amb terres romanents, i a l’est, amb terres de Miguel Ignacio Font Muntaner. El preu fou de 867 lliures 8 sous, ço és, 405 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 13 lliures 17 sous 6 diners redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre (RP2, 8793-terme, 1a-3a).
El 22 d’agost de 1879 davant el notari Miguel Pons Barrutia, Miguel Ignacio Font Muntaner adquirí una peça de terra de 3 quarterades i 360 destres que confrontava al nord, oest i sud amb terres de Son Anglada; també al sud, amb terres dels hereus de Pedro Sans Serra i terres del comprador, i a l’est, amb una faixa de terra de Son Anglada destinada a camí d’establidors d’1 destre d’ample. El preu fou de 5.191 pessetes, ço és, 2.591 pessetes d’entrada i damunt les 2.600 pessetes restants es creà un cens reservatiu de 78 pessetes redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre (RP2, 3555-terme, 1a).
El 22 de març de 1862 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Jaume Castelló Vaquer, Ros, fill de Vicenç i d’Antonina, adquirí de Bernardo Roca Pascual una peça de terra ametlerar de 2 quarterades que confrontava amb terres de Guillermo Terrasa i un camí sender (RP2, 432-terme, 1a).
El 24 de març de 1862 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Miguel Suau Bosch adquirí una peça de terra d’1 quarterada on feu construir una casa de planta baixa. Confrontava amb dos camins senders i terres de Pedro Borrás i Francisco Fernández. El preu fou de 425 lliures i l’obligació de prestar 6 lliures cens al for de 3% el 8 de setembre a Juan Villalonga Jordá. Aquesta propietat s’agruparà (1953) amb una peça de terra contigua procedent de Cal Pifoler (RP2, 2775-terme, 1a).
El 28 de març de 1862 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Margarita Terrasa Vallés, casada amb Juan Alemany, fill de Mateu i de Joana Aina, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb un camí sender, terres de Jaime Jofre, el torrent de la Riera i terres de Jaume Castelló (RP2, 907-terme, 1a).
El 28 d’abril de 1862 davant el notari Gabriel Oliver Salvá, el matrimoni Antonio Barceló Arbós (fill de Joan i de Margalida) i Juana Ana Simó Colomar (filla de Sebastià i de Magdalena) adquirí una peça de terra de 169 que confrontava amb terres de Matías Sampol, Cals Enagistes i un camí sender. Aquesta propietat es denominarà Can Toni (RP2, 1561-terme, 1a).
El 6 de desembre de 1862 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Bartolomé Garau Mas, veïnat de Puigpunyent, fill d’Onofre i de Margalida, adquirí el trast nombre 2, d’1 quarterada de superfície, per preu de 400 lliures i l’obligació de prestar 6 lliures cens de nombre de 358 lliures cens al for de 3% el 8 de setembre a Juan Villalonga Jordá. Confrontava amb terres de Miguel Suau Bosch, terres de Pedro Borrás, terres del venedor i un camí d’establidors. Aquesta propietat es coneixerà per Cal Pifoler. Altres denominacions: Can Miret, Ca na Francina i Damunt Ca na Francina (RP2, 906-terme, 1a).
El 1863 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Antonio José Vaquer adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb un camí d’establidors, terres de Pedro Borrás i terres de Bernardo Garau (ARM, Not. O-446, f. 136).
El 5 de desembre de 1864 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Francisco de Sales Aguiló Forteza adquirí una peça de terra de 8 quarterades que confrontava al nord amb terres de Juan Villalonga mitjançant camí; a l’est i al sud, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb terres del comprador. El preu fou de 3.400 lliures i l’obligació de prestar 48 lliures cens de nombre de 279 lliures 4 sous 9 diners cens que es prestava el 8 de setembre als germans Villalonga Jordá i als seus hereus (ARM, Not. O-446, f. 187; RP2, 212-terme, 1a).
El 21 de febrer de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Jaume Castelló Vaquer, Ros, adquirí una peça de terra de 2 quarterades que confrontava amb terres de Francisco Aguiló, terres de Francisco Torres, terres romanents al venedor, terres de Jaime Cabrer i un camí d’establidors (RP2, 434-terme, 1a).
El 21 de febrer de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Francisco Torres Arbós, casat amb Margarita Quintana Bernat, adquirí una peça de terra de 2 quarterades que confrontava amb terres romanents, un camí d’establidors, terres de Jaime Cabrer i terres d’Antonia Calafat (ARM, Not. O-448, f. 19; RP2, 433-terme, 1a).
El 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Jaume Castelló Vaquer, Ros, adquirí una peça de terra de 2 quarterades que confrontava amb terres de Francisco Aguiló, terres de Francisco Torres, terres romanents, terres de Jaime Cabrer i un camí d’establidors (ARM, Not. O-448, f. 23).
El 17 de març de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Francisco Nadal Bosch adquirí una peça de terra de 4 quarterades que confrontava amb terres romanents, un camí d’establidors, el camí que anava a la casa del venedor i terres de Francisco Torres. El comprador la destinà a la venda en parcel·les (ARM, Not. O-448, f. 49).
El 20 d’abril de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el comerciant José Camps Llabrés, casat amb Antonia Enseñat Coll, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres del venedor, el torrent de la Riera i un camí carreter que anava a la casa del venedor (ARM, Not. O-448, f. 65; RP2, 474-terme, 1a).
El 28 d’abril de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, la teixidora de teles Antonia Vaquer Gelabert adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb terres de José Camps, terres de María Nadal, el torrent de la Riera i un camí carreter que anava a la casa del venedor (ARM, Not. O-448, f. 71; RP2, 477-terme, 1a).
El 28 d’abril de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, la jornalera María Nadal Covas, casada amb Antonio Juaneda Veny, adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb terres d’Antonia Vaquer, terres del venedor, el torrent de la Riera i un camí carreter que anava a les cases del venedor (ARM, Not. O-448, f. 75).
El 17 de juny de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el picapedrer Antonio Nadal Covas adquirí una peça de terra d’1 quartó que confrontava amb terres del venedor, terres de Jerónimo Castelló, el torrent de la Riera i un camí d’establidors (ARM, Not. O-448, f. 125; RP2, 527-terme, 1a).
El 17 de juny de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el matrimoni Juan Barceló Palmer, conrador, i Margarita Arbós Mir, jornalera, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres de José Vaquer, terres de Juan Borrás, un camí d’establidors i terres de Pedro Borrás (ARM, Not. O-448, f. 129; RP2, 518-terme, 1a).
El 17 de juny de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el matrimoni Miguel Quintana Palmer i Magdalena Terrasa Lladó, jornalers, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava al nord amb terres del venedor; al sud, amb terres de José Camps; a l’est, amb el torrent de la Riera, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP2, 526-terme, 1a).
El 24 de novembre de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el director de fàbrica Luis Armajach Borrás adquirí una peça de terra de 2 quarterades, 2 quartons i 39 destres que confrontava amb terres del venedor, terres de Salvador Janer, un camí d’establidors i terres de Jaume Castelló (ARM, Not. O-448, f. 197; RP2, 600-terme, 1a).
El 24 de novembre de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, la jornalera Francisca Roca Salamanca, casada amb Salvador Janer Roca, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres de Luis Armajach, terres de Francisco Nadal, un camí d’establidors que anava a les cases del venedor i terres de Jaume Castelló (ARM, Not. O-448, f. 215; RP2, 607-terme, 1a).
El 24 de novembre de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el mestre marger Antonio Salas Juan adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres del venedor, terres de Miguel Quintana, el torrent de la Riera i un camí d’establidors que anava a la casa del venedor (ARM, Not. O-448, f. 219; RP2, 608-terme, 1a).
El 24 de novembre de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el matrimoni Antonio Llabrés Juan i Lorenza Bonet Cabrer, jornalers, adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres del venedor, terres d’Antonio Salas, el torrent de la Riera i un camí d’establidors que anava a les cases del venedor (ARM, Not. O-448, f. 231; RP2, 620-terme, 1a).
El 29 de maig de 1867 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Miguel Riera Bennásser adquirí una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb terres del venedor, terres d’Antonio Llabrés i un camí d’establidors (ARM, Not. O-448, f. 83; RP2, 803-terme, 1a).
El 29 de maig de 1867 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Juan Alemany Mascaró adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb un camí d’establidors, terres del venedor i terres de Francisco Aguiló (ARM, Not. O-448, f. 87; RP2, 804-terme, 1a).
El 12 de novembre de 1868 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el prevere Pedro Juan Juliá Uguet, canonge de la Seu, adquirí per preu de 1.350 lliures una peça de terra de 2 quarterades i 46 destres que cedí al Seminari per temps de 99 anys. Confrontava amb terres romanents al venedor, terres de Miguel Riera Bennásser, el torrent de la Riera i un camí d’establidors. La propietat tenia una casa rústica d’un aiguavés de planta baixa i pis de 260 m² marcada amb el nombre 37 i el terreny estava poblat d’ametlers i figueres. Aleshores la propietat del venedor, Bernardo Roca Pascual, ocupava una superfície de 16 quarterades i 19 destres (ARM, Not. O-449, f. 193; RP2, 1302-terme, 1a).
El 27 de març de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Antonio Llabrés Terrasa adquirí una peça de terra d’1 quarterada que confrontava al nord amb terres romanents al venedor; al sud, amb terres de Luis Armajach; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres de Francisco de Sales Aguiló. El preu fou de 350 lliures i l’obligació de prestar 6 lliures cens de nombre de 105 lliures 19 sous 9 diners cens el 8 de setembre als germans Villalonga Jordá o als seus successors. Aquesta propietat es denominarà la Rota Nova, i una part, Ca l’Amo en Bernat (ARM, Not. O-449, f. 33; RP2, 1333-terme, 1a).
El 27 de març de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el conrador Sebastià Garau Jaume adquirí per preu de 400 lliures una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres romanents al venedor, un camí d’establidors i terres de Francisco de Sales Aguiló Forteza (ARM, Not. O-449, f. 37; RP2, 1332-terme, 1a).
El primer d’abril de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Rafael Font Roca adquirí per preu de 258 lliures 15 sous una peça de terra de 3 quartons amb casa que confrontava amb terres de María Nadal, terres de Jerónimo Castelló, terres d’Antonio Nadal, el torrent de la Riera i un camí d’establidors (ARM, Not. O-449, f. 47; RP2, 1337-terme, 1a).
El 6 d’abril de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, la jornalera Magdalena Ordinas Lladó adquirí per preu de 450 lliures una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres de Sebastià Garau, terres d’Antonio Llabrés, un camí d’establidors i terres de Francisco de Sales Aguiló Forteza (ARM, Not. O-449, f. 53; RP2, 1345-terme, 1a).
El 20 d’abril de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, la jornalera Juana Ana Lladó Balaguer adquirí per preu de 900 lliures una peça de terra de 2 quarterades, 3 quartons i 204 destres que confrontava amb terres d’hereus de Juan i Ignacio Villalonga Jordá, terres del prevere Pedro Juan Juliá, el torrent de la Riera i un camí d’establidors (ARM, Not. O-449, f. 57; RP2, 1354-terme, 1a).
El 28 d’abril de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Antonio Bonet Manera adquirí per preu de 105 lliures una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres d’Antonio Terrasa, terres de Guillermo Gil, terres de Bartolomé Balaguer, terres de Juan Cabrer, terres de Bernardino Cabrer, terres romanents i un camí d’establidors (ARM, Not. O-449, f. 65; RP2, 1363-terme, 1a).
El 28 d’abril de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, la jornalera Margarita Sampol Terrades, casada amb Juan Cabrer París, adquirí per preu de 193 lliures 6 sous 8 diners una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres d’Antonio Bonet, terres romanents al venedor, terres de Bernardino Cabrer i un camí d’establidors (ARM, Not. O-449, f. 71; RP2, 1362-terme, 1a).
El 28 d’abril de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el jornaler Cristóbal Sampol Terrades adquirí per preu de 193 lliures 6 sous 8 diners una peça de terra camp ametlerar d’1 quarterada que confrontava amb terres de Margarita Sampol, terres romanents al venedor, terres de Bernardino Cabrer, terres d’Antonio Llinás i un camí d’establidors (ARM, Not. O-449, f. 75; RP2, 1360-terme, 1a).
El 28 d’abril de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el sabater Gabriel Palmer Gil, casat amb Magdalena Cabrer, adquirí per preu de 193 lliures 6 sous 8 diners una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres de Cristóbal Sampol, terres romanents al venedor, terres d’Antonio Llinás, terres de Magdalena Pascual i un camí d’establidors (ARM, Not. O-449, f. 79; RP2, 1361-terme, 1a).
El 17 de desembre de 1869 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el picapedrer Miguel Mascaró Tomás adquirí per preu de 600 lliures una peça de terra d’1 quarterada i 2 quartons que confrontava amb terres de Francisco de Paula Aguiló, terres de Sebastià Garau, un camí d’establidors i terres de José Camps (ARM, Not. O-449, f. 205; RP2, 1564-terme, 1a).
El terme de Palma 