Son Cloquell i la Taverneta de Jesús

El Rafal, la Vinya, Son Oliver, Cal Jutge

La propietat estava formada per un rafal i una pertinença seva que antigament havia estat vinya separada d’aquell pel camí del Cementeri. Ocupava una extensa àrea entre el convent de Jesús, Ca Dona Aina, el torrent de la Riera, Son Valentí, Son Tril·lo, Ca l’Ardiaca, el Camp Roig i Can Domenge.

Fins al segle XVII el rafal no tenia cap nom en particular, tot i que alguns documents l’anomenen el Rafal o el Rafal Major. A partir del segle XVIII és anomenat Son Cloquell, tot i que no hem pogut determinar l’origen d’aquest antropotopònim, i a partir del XIX, Son Oliver o Cal Jutge, denominacions que prengué de Lleonard Oliver, oïdor de la Reial Audiència. Pel que fa a la seva pertinença, era denominada la Vinya perquè antigament havia estat dedicada en aquest conreu, però el nom fou progressivament substituït pel de Taverneta de Jesús en construir-se una taverna als seus terrenys, situats davant el convent de Nostra Senyora dels Àngels de Jesús.

Les primeres notícies que en tenim són del 27 de març de 1511, quan el curador de Jordi Dameto vengué la propietat a l’hortolà Joan Puig mitjançant escriptura autoritzada pel notari Pere Torres. Tenia dret de percebre 11 hores d’aigua cada 20 dies de la síquia de la ciutat, ço és, 8 hores de la tanda d’en Beltran per al Rafal i 3 hores de la tanda d’en Ponç Feliu per a la Vinya. Una part d’aquesta propietat cal identificar-la amb el que posteriorment seran Son Cloquell i la Taverneta de Jesús, mentre que una altra porció es correspon amb el rafal del Lledoner, que formarà part de Ca Dona Aina (ARM, Not. 3135, f. 529).

Posteriorment, la cúria de Clavaris de la Universitat de Mallorca vengué la propietat a Pere Joan Santacília Sant Joan. Aquest testà el primer de desembre de 1558 en poder del notari Pere Suaris i nomenà hereu universal el seu fill Arnau, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578: «Terra de mossèn Arnau Sanctacília, quatre mília y sinch-centes liures» (íd.; ARM, D-1251, f. 147).

Arnau Santacília Bennàssar morí el 30 d’agost de 1588 amb testament que havia disposat el 21 de setembre de 1580 en poder del notari Julià Oliver, en què nomenà hereu universal el seu fill Joan Miquel, qui rebé l’inventari de béns del difunt el 19 de setembre següent. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Sant Nicolau, unes altres cases a la mateixa parròquia, la possessió de Païssa (Llucmajor), les possessions d’Alfàbia i Honor i un molí d’aigua (Bunyola), un rafal a prop de Jesús devora el monestir de la Real (probablement Son Verinet) i dos rafals contigus al camí de Jesús, ço és, un que feia partió amb el rafal de Felip Valentí, el rafal de Son Gelabert (adquirit pel difunt), el torrent de la Riera i un rafal que havia estat del notari Joan Calafat i que aleshores pertanyia a Eleonor Valentí, casada amb Pere Ignaci Torrella, i un altre denominat Son Gelabert (després Son Togoretes) que confrontava amb el rafal de Felip Valentí mitjançant camí, el rafal de la senyora Torrella (és a dir, Eleonor Valentí) i l’altre rafal del difunt (ARM, Not. O-78, f. 761).

Joan Miquel Santacília Togores testà el 24 de setembre de 1594 en poder de dit notari Oliver i feu hereu universal el seu fill Arnau, nascut del seu matrimoni amb Margarita Pachs Burgues, filla de Pere i de Caterina. Arnau Santacília Pachs testà el 21 de novembre de 1606 en poder del notari Pau Ribes i nomenà hereu universal el seu fill Joan Miquel, nascut del seu matrimoni amb Beatriu Togores (ARM, Not. 3135, f. 529).

Amb escriptura de 30 d’octubre de 1621 autoritzada pels notaris Francesc Femenia i Pere Canyelles, Joan Miquel Santacília Togores cedí amb pacte de retrovenda al seu oncle Nicolau Pachs, abans Espanyol, els dos rafals que tenia al terme de la ciutat, situats abans i després del monestir de Jesús, per a fer front al pagament de 5.516 lliures 13 sous 4 diners que es devien de les 8.000 lliures i interessos que Margarita Santacília prometé en dot del matrimoni que contragué amb Nicolau Pachs, abans Espanyol. Es tractava del rafal del Lledoner, que acabarà formant part de Ca Dona Aina, i de la propietat que aquí ens ocupa, formada pel Rafal i la Vinya (íd., f. 521v).

El 22 de novembre de 1627 davant el notari Joan Antoni Carbonell Armengol, Joan Miquel Santacília Togores i Nicolau Pachs, abans Espanyol, signaren acta de transacció en virtut de la qual els dos rafals retornaven al primer. Al mateix acte Santacília i Beatriu Togores establiren el Rafal i la Vinya al botiguer Pere Miquel Martí imposant un cens reservatiu de 184 lliures. Aleshores la propietat comptava amb unes cases edificades i tenia dret de percebre 9 hores d’aigua de nombre d’11 cada 20 dies de la síquia de la ciutat, car 2 de les 3 hores que percebia la Vinya passaren al rafal del Lledoner, establit al mateix acte al mercader Francesc Serra Esteva. Ocupava una superfície de 14 quarterades i 3 quartons. Se situava a prop del convent de Jesús i feia partió amb el camp del monestir de Jesús, una peça de terra dels hereus de Ramon Verí (doctor en ambdós drets del Reial Consell), la síquia de na Bastera, el rafal de Pere Fortesa, el rafal d’Andreu Joan i una via pública. Era tenguda, ço és, una meitat sots alou propi (comprès en la venda) i l’altra meitat en alou de Jaume Rossinyol, franca de cens, a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies. Amb escriptura de 19 de gener de 1630 autoritzada pel notari Joan Baptista Mir, Pere Miquel Martí adquirí de Jaume Rossinyol per preu de 100 lliures l’alou que gravava la meitat de la propietat. Rossinyol el tenia com a successor del seu germà Baltasar, i aquest, com a successor de son pare, Pere Rossinyol, qui el tenia com a successor del seu, Bartomeu Rossinyol (íd.: f. 521v, 529; ARM, Not. M-1453, f. 20v).

Pere Miquel Martí, Major, morí el 2 d’octubre de 1642 amb testament que havia disposat el 14 de setembre anterior en poder de dit notari Carbonell, en què feu prellegat d’aquesta propietat al seu net Pere Miquel Martí, car el seu fill primogènit, el botiguer Rafel Ramon Martí, li havia premort. A l’inventari de béns d’aquest darrer, rebut el 18 d’agost de 1642 en poder del mateix notari pel botiguer Pere Joan Moyà i per Francesc Cosme Martí (com a administradors de l’heretat), es documenta, d’una banda, el Rafal, que ocupava una superfície de 14 quarterades i 3 quartons i tenia cases i dret d’aigua, i de l’altra, la Vinya, d’unes 5 quarterades, tancada de paret, situada davant el convent de Jesús. Endemés d’aquestes dues propietats, l’heretat comprenia unes cases situades al carrer del Segell (ARM, Not. 597, f. 87; ARM, Not. 3165, f. 395; RP11, 2754-terme, 4a).

Després de la mort sense descendència de Pere Miquel Martí (fill de Rafel Ramon Martí) el fideïcomís fundat pel seu avi recaigué damunt el seu cosí Francesc Jordi Martí Tarongí (mercader), qui apareix als estims de 1685 com a propietari del Rafal i de la Vinya: «Rafal de Fran.ᶜʰ Jordi Martí, sinch mil y dos-centas lliuras. Casas devant lo convent de Jesús que servex per taverna, mil lliuras, de Francesch Jordi Martí» (ARM, ECR-1151, f. 268; ARM, D-1253, f. 198).

El 9 de juliol de 1692 Francesc Jordi Martí Tarongí capbrevà la propietat declarant que prestava 20 lliures cens el 22 de novembre de nombre de les 184 lliures que s’havien creat en l’establiment de 1627. Feia partió amb el garrigó i camp del convent de Jesús, el camí reial de Puigpunyent, el camí sender «junt al sementiri de les persones se enterraren en lo any del contagi», el rafal de Son Valentí (de Nicolau Santacília) mitjançant camí sender, el rafal de Son Tril·lo (del doctor en drets Bernadí Bauçà), Ca l’Ardiaca, el Camp Roig (de l’heretat de Mateu Fortesa) mitjançant la síquia de na Bastera i terres de Felip Sales que foren de Tomàs Verí (ARM, ECR-1151, f. 268).

Un contracte d’arrendament signat el 15 d’octubre de 1707 per Francesc Jordi Martí Tarongí a favor de Francesc Joan, Biel, i el seu fill Gabriel Joan, Bujosa, aporta dades interessants sobre el Rafal. D’una banda, al document se l’anomena el Rafal Major. De l’altra, s’informa que les cases de la propietat comprenien sala, quadra, cuina, clastra amb jardinet i arbres i estableta davall la cuina per a la galera. De més a més, els conductors tenien l’obligació «de donar vuit horas de mitja aygua de la tanda d’en Bertran en lo mes de abril cada any» (ARM, Not. M-1898, f. 199).

Francesc Jordi Martí Tarongí era fill de Pere Jordi Martí Fortesa (1609-1636) i de Joana Tarongí Aguiló (1614-1709). Nasqué el 18 de desembre de 1636, quatre mesos després de morir son pare. Es casà el 26 de desembre de 1656 amb Margarita Fuster (†1708) i en foren fills Maria Anna (n. 1656), Margarita (1659-1660), Margarita Anna (n. 1660), Elisabet (n. 1663), Pere (n. 1666), Eleonor (n. 1669), Joan (1671-1708) —casat (1693) amb Beatriu Reura Rosselló, filla d’Antoni i de Beatriu— i Joana (†1709), casada (1680) amb Francesc Moyà Tarongí. Morí el 23 de maig de 1712 amb testament que havia disposat el 22 de maig de 1709 en poder del notari Miquel Llabrés, en què nomenà hereu universal el seu net Francesc Jordi Martí Reura, negociant. Aquest morí el primer de setembre de 1773 amb testament que havia disposat el 5 de juny anterior en poder del notari Pere Josep Bonet, en què feu hereu universal el seu fill Ramon (nascut del seu matrimoni amb Elisabet Albar), qui el 19 d’octubre de 1774 capbrevà la propietat declarant que ocupava una superfície de 14 quarterades i 3 quartons i que prestava al doctor Josep Borràs (abans als hereus de Josep Bassa, drethavent de Pedro Dameto Español, successor del seu avi Pedro Pachs Español) 12 lliures cens el 22 de novembre de nombre de les 184 lliures que s’havien creat en l’establiment de 1627 (ARM, ECR-1154, f. 140).

Ramon Martí Albar morí el 27 de novembre de 1778 amb testament que havia ordenat el dia anterior en poder del notari Pere Josep Bonet, en què nomenà hereu universal el seu germà Joan Antoni, qui el primer d’abril de 1786 establí la Taverneta de Jesús al procurador Joan Arrom Vidal (fill de Guillem i de Joana), el qual la reté en un moment que desconeixem. Aleshores la propietat estava carregada amb nombrosos deutes, es trobava en un estat lamentable i les cases amenaçaven ruïna. Ocupava una superfície d’unes 5 quarterades de terra (antigament vinya) tancades de paret i era tenguda sots alou de Ramon Puigdorfila Cotoner, com a successor d’Antoni Galiana, jutge degà que fou de la Seu. Tenia dret de percebre 1 hora d’aigua cada 20 dies per a regar el rafal que tenia al costat. Feia partió amb el camí reial de Puigpunyent, un carreró o passatge pel qual s’anava d’aquest camí a la Riera (el camí de Son Eriçó), el torrent de la Riera i el rafal de Ca Dona Aina (de Guillem Doms) (ARM, Not. 5923, f. 234).

Joan Antoni Martí Albar morí el primer de febrer de 1788 amb testament que havia disposat el 23 de juny de 1787 en poder del notari Joan Martorell Mas, en què feu hereves usufructuàries les seves germanes Elisabet i Margalida, i propietari, el seu nebot Jordi Martí Oliver, fill de Jordi i de Margalida (ARM, Not. S-1413, f. 585).

El 19 de juliol de 1801 davant el notari Cayetano Socias, el mariner Jordi Martí Oliver i la seva germana Ramona establiren Son Cloquell a Lleonard Oliver Oliver de Moranta, del Consell de Sa Majestat i oïdor de la Reial Audiència, imposant un cens reservatiu de 300 lliures. El mateix dia davant el notari Jordi Colomar, els mateixos actors signaren la compravenda de la Taverneta de Jesús imposant un cens reservatiu de 70 lliures. El comprador adquirí també l’obligació d’eixugar els deutes que havien contret els germans Martí Oliver, que importaven unes 2.000 lliures (RP11, 2753-2754-terme).

Prèviament, els germans Martí Oliver hagueren de demanar llicència reial per a vendre aquestes i altres propietats que pertanyien al fideïcomís fundat per Pere Miquel Martí, el seu cincavi, al testament que disposà el 14 de setembre de 1642 en poder del notari Joan Antoni Carbonell Armengol. En aquell moment les propietats dels germans Martí Oliver es trobaven segrestades «por las relevantes causas y efectos de nuestra miseria y necesidad, […] sin esperanzas de poder redimir, conservar y mejorar, por lo cual y con respeto de estos graves perjuicios y males que está padeciendo la misma hacienda en nuestro detrimento y en perjuicio de la agricultura, del comercio, del público y del estado […]» (ARM, S-1413, f. 585).

Una vegada obtenguda la reial llicència i permís jura juribus addenda, la compravenda fou confirmada per Joan Frau (apoderat de Jordi Martí Oliver, absent) i Ramona Martí Oliver mitjançant escriptura de 20 de gener de 1803 autoritzada pel notari Cayetano Socias. Aquesta escriptura de ratificació es feu amb la nova circumstància que el cens reservatiu que s’havia de pagar per Son Cloquell era de 254 lliures 6 sous 4 diners, car, d’una banda, se li havien restat les 49 lliures 13 sous 8 diners cens que corresponien al deute de 1.656 lliures 6 sous 8 diners que encara devien els venedors, i de l’altra, se li havien sumat les 12 lliures cens de nombre de 184 lliures que es prestaven el 22 de novembre als hereus del doctor Josep Borràs, prevere (RP11, 2753-2754-terme).

Aleshores Son Cloquell ocupava una superfície de 14 quarterades i 3 quartons. Tenia cases, safareig i dret de percebre 9 hores d’aigua cada 20 dies de la síquia de la ciutat. D’altra banda, la Taverneta de Jesús, abans vinya, ocupava una superfície de 5 quarterades i tenia una casa petita. Era tenguda sots alou de Ramon Puigdorfila i a incert de lluïsme. Tenia dret de percebre 1 hora d’aigua cada 15 dies de la síquia de la ciutat de la tanda dita d’en Ponç Feliu (íd.).

A la mort de Jordi Martí Oliver es produí vacant en la successió al fideïcomís de Pere Miquel Martí. Aleshores Margalida Cortès, com a mare i tutora de Rafel Mariano Martí Cortès, mogué plet contra Ramona Martí Oliver. El 5 de novembre de 1807 la Reial Audiència dictà sentència favorable a la demandant i Ramona es veu obligada a entregar-li els béns del fideïcomís, entre els quals es trobaven els censos reservatius que gravaven Son Cloquell i la Taverneta de Jesús i la meitat de l’alou de la primera. Rafel Mariano inscrigué els béns al seu favor mitjançant escriptura de 23 de gener de 1809 autoritzada pel notari Jordi Colomar (íd.).

Segons l’Apeo (1818), Lleonard Oliver era propietari de Son Oliver i de la Taverneta. La primera valia 13.000 lliures, tenia casa i ocupava una superfície de 14 quarterades, de les quals 10 eren de reguiu de primera qualitat, i les 4 restants, de reguiu de segona qualitat amb ametlers. La segona valia 3.000 lliures, tenia casa i ocupava una superfície de 4 quarterades de reguiu de segona qualitat amb arbres (ARM, D-1530, f. 217).

Lleonard Oliver era fill del notari Joan Oliver Roig i de Magdalena Oliver de Moranta. Nasqué el 21 de març de 1750 i fou batiat a la Seu. Del seu primer matrimoni amb Teresa Vila nasqueren Joan (bibliotecari primer de la Universitat de Mallorca) i Jaume. El 1816 es casà en segones núpcies amb Jerònia Alzamora i en foren fills Luis i Juan. Morí el desembre de 1825 (Planas, 2002: 78-79; Longás, 2016: 94; RP11, 2754-terme: 1a, A).

Juan Oliver Alzamora morí el 27 de novembre de 1899 amb testament que havia disposat set dies abans en poder del notari de Madrid Vicente Castañeda Diana, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos ordenà els següents llegats: a la seva neboda política Concepción Moragas Ena li deixà Son Cloquell; als seus nebots segons Honorato Oliver Hernández i Pablo Cabot Hernández, la Taverneta de Jesús, i a Buenaventura Barceló Ramis i a Ernesto Canut Choussat, una casa situada al carrer d’en Roig. Nomenà hereves universals les seves nebodes polítiques Dolores i Manuela Reta Garzón, les quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de febrer de 1901 autoritzada pel mateix notari. Aleshores Son Cloquell era denominada Son Oliver, Cal Jutge o el Rafal del Jutge, tenia casa rústica i urbana, safareig i dret d’aigua, valia 42.266 pessetes amb 66 cèntims i era dedicada a conreus de reguiu amb arbres. La Taverneta de Jesús se situava a l’esquerra de la carretera de Puigpunyent, abans d’arribar al cementeri, a l’esquena del derruït convent de Jesús, comprenia terra de conreu (abans vinya), arbrat i casa, tenia dret de percebre 1 hora d’aigua cada 15 dies de la síquia de la ciutat de la tanda d’en Ponç Feliu, ocupava una superfície de 5 quarterades i confrontava al nord amb un camí sender que anava de la carretera de Puigpunyent al torrent de la Riera (el camí de Son Eriçó); al sud, amb terres de María Zaforteza i el rafal de Ca Dona Aina; a l’est, amb dita carretera, i a l’oest, amb dit torrent (RP11, 2753-terme: A, 12a; RP11, 2754-terme: A, 14a).

El 19 de desembre de 1910 el jutge de primera instància del districte de la Catedral Carlos Lago Freire despatxà manament d’execució contra els béns de Concepción Moragas Ena per l’impagament de 10.000 pessetes que li havia prestat el Crédito Balear SA. El 31 següent Son Oliver fou embargada, i el 29 de juliol de 1911 posada a la venda en pública subhasta. La propietat fou rematada per preu de 33.313 pessetes per Rafael Amorós Alzina, qui la inscrigué al seu favor mitjançant escriptura de 27 de setembre següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (RP11, 2754-terme, 18a).

Mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Rafael Amorós Alzina hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma el dret que tenia de percebre 8 hores d’aigua de la síquia de la ciutat a canvi d’una indemnització de 30.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 2a).

L’expropiació de tots els drets sobre la font de la Vila estimulà la compravenda d’hores d’aigua de la font Major de la Granja (Esporles) per a continuar explotant les propietats amb conreus de reguiu. Mitjançant escriptura de 17 de març de 1915 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Rafael Amorós Alzina adquirí de José i Cecilia Feliu Guasp per preu de 3.700 pessetes «el derecho de percibir y aprovechar tres horas de agua cada quince días desde el quince de febrero al quince de noviembre de cada año del manantial o fuente llamada Mayor, que surge en el predio llamado la Granja del término de Esporlas, dentro del cual se sumerge luego y aparece después en el sitio llamado la Viña o Uyal del predio Son Quint de dicho término en uno de sus lindes con el denominado Canet, desde cuyo punto es conducida el agua a esta ciudad por la acequia llamada den Baster, nombre que se da a dicha fuente» (íd., 20a).

Rafael Amorós Alzina tengué quatre fills: Luis Rafael, Margarita Esperanza (casada amb Juan Villalonga Feliu), Isabel María (casada amb el misser Joaquín Fuster de Puigdorfila Zaforteza, comte d’Olocau) i Antonio Tiburcio Amorós Amorós. Morí el 18 de novembre de 1934 amb testament que havia ordenat el 15 de desembre de 1927 en poder de dit notari Socías, en què deixà a les seves filles diverses propietats per dret d’institució i llegítima i nomenà hereus en parts iguals els seus fills mascles. Amb escriptura de 17 d’abril de 1939 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Oliver, que se l’adjudicà Margarita Esperanza (íd., 23a).

El 10 de març de 1945 davant el notari José Vidal Busquets, Margarita Esperanza Amorós Amorós vengué la propietat per preu de 200.000 pessetes a la Diputació Provincial de Balears, que l’adquirí representada pel president, l’enginyer agrònom Fernando Blanes Boysen (íd., 24a).

L’adquisició de Son Oliver fou la quarta de tot un seguit de compres selectives que la Diputació Provincial de Balears dugué a terme a la zona del desaparegut convent de Nostra Senyora dels Àngels de Jesús. La ciutat intramurs no disposava d’espai suficient per a albergar algunes infraestructures que es creia convenient construir i per això se cercaren terrenys fora porta. Entre 1904-48 la Diputació adquirí l’Hort de Jesús (1904), Son Casimiro (1928), una porció de Can Domenge (1945), Son Oliver (1945), una porció de Son Bastard o Son Tril·lo (1947) i dues porcions de Ca l’Ardiaca (1947-48). En total, 345.596 m² situats entre el camí de Jesús, el camí de Ca l’Ardiaca, el carrer del General Riera i la Travessia de Jesús (RP11: 8399-terme, 1961-terme, 2754-terme, 23274-terme, 22777-terme, 18334-terme, 27621-terme).

Mitjançant instància de 28 de novembre de 1982 subscrita per Maximiliano Morales Gómez, com a president del Consell Insular de Mallorca, se sol·licità la inscripció d’aquesta propietat a nom de l’entitat supramunicipal de conformitat amb el que disposava l’apartat primer de l’article quart del Reial decret 2873/1979, de 17 de desembre, sobre la transferència de la titularitat dels drets, els censos i els béns de domini públic i patrimonials de l’extinta Diputació Provincial de Balears entre els Consells Insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera i el Consell General Interinsular (RP11, 8399-terme, 3a).

El 10 d’abril de 1987 davant el notari Emilio Mulet, Jerónimo Albertí Picornell, com a president del Consell Insular de Mallorca, agrupà sota una mateixa finca registral totes les propietats contigües que la Diputació Provincial de Balears havia adquirit a la zona, excepte les porcions procedents de Ca l’Ardiaca (RP11, 17501-VI, 1a).

El buc de les cases de Son Cloquell es conservava al pàrquing del poliesportiu de Sant Ferran i fou enderrocat el 2020 pel Departament de Transició, Turisme i Esports del Consell de Mallorca.

Amb escriptura de 19 de juny de 1902 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Honorato Oliver Hernández vengué la seva meitat indivisa de la Taverneta de Jesús per preu de 400 pessetes a Pablo Cabot Hernández (RP11, 2753-terme, 13a).

El 4 de febrer de 1904 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Pablo Cabot Hernández vengué la Taverneta de Jesús per preu de 1.500 pessetes al metge solleric Antonio Frontera Bauzá, qui cinc anys abans havia adquirit Ca Dona Aina, amb la qual feia partió pel sud (íd., 14a; RP11, 6219-terme: A, 3a).

L’expropiació dels drets d’aigua de la síquia de la ciutat també afectà la Taverneta de Jesús. Mitjançant escriptura de 30 de desembre de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Antonio Frontera Bauzá hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma el dret que tenia de percebre 1 hora d’aigua de la tanda d’en Ponç Feliu a canvi d’una indemnització de 4.000 pessetes (RP11, 2753-terme, 2a).

Antonio Frontera Bauzá morí a Palma el 3 d’agost de 1921 a l’edat de 88 anys amb testament obert que havia autoritzat el notari Miguel Pons Pons el 28 de setembre de 1916, en què nomenà hereus els seus tres fills: Juan (†1933) —enginyer—, Luis (metge) i María Ignacia Frontera Estelrich, amb substitució per al cas de morir sense descendència a favor de la Institución de Cultura, fundada al seu testament. Nomenà comptadors i partidors de l’herència José Oliver Coll (degà de la Seu), Mateo Garau Estrany (canonge penitencier de la Seu), Mateo Togores Maimó (rector de la parròquia de Sant Pere d’Esporles), el seu cosí Antonio Bauzá Pons (prevere) i el seu nebot Juan Marqués Frontera (metge cirurgià). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 de novembre de 1921 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 17a).

El 17 de gener de 1941 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, els germans María Ignacia i Luis Frontera Estelrich i María Magdalena Bestard Maura (viuda de Juan Frontera Estelrich) vengueren la Taverneta de Jesús i la porció que els romania de Ca Dona Aina (23.973 m² amb les cases) per preu global de 28.000 pessetes al conrador José Cabot Massot (íd., 19a; RP11, 6219-terme, 11a).

José Cabot Massot morí el 26 de març de 1968 amb testament que havia ordenat el 26 de novembre de 1961 en poder del notari José Clar Salvá, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva dona, Francisca María Bergas Inglada, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 12 de juny següent autoritzada pel mateix notari (RP11, 2753-terme, 25a; RP11, 6219-terme, 13a).

El 3 de febrer de 1986 davant el notari Alfredo Arturo Lorenzo Otero, Guillermo Mascaró Bergas (en representació de Francisca María Bergas Inglada) vengué la Taverneta de Jesús i la porció de Ca Dona Aina (per preu la primera de 18 milions de pessetes) a la Unión de Empresarios de Atracciones Diversas, que agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral que tenia casa i ocupava una superfície de 48.580 m², tot i que una porció de la Taverneta de Jesús de 5.818 m² fou expropiada per a unir els actuals carrers de Salvador Dalí i l’Uruguai (RP11: 22802-III, 14851-14852-VI).

En sessió celebrada el 17 de maig de 2000 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma acordà iniciar l’expropiació de totes les finques registrals afectades del SGEL/PJ-P 47-01-P i 47-02-P, més conegut com a Falca Verda, entre les quals es trobaven la Taverneta de Jesús i la porció de Ca Dona Aina, que fins aleshores havien estat ocupades per les instal·lacions de la Fira del Ram. El 21 de maig de 2003 el Ple de l’Ajuntament de Palma n’aprovà el projecte bàsic d’urbanització amb un pressupost d’execució material de 24.580.000 euros. Les actes d’ocupació foren signades entre 2002-05 pels aleshores tinents de batle d’Urbanisme Rafael Vidal Roca (2002-03) i Rodrigo de Santos López (2003-05) en representació respectiva dels batles Juan Fageda Aubert (2002-03) i Catalina Cirer Adrover (2003-05).