El Molí de les Covetes
Prengué nom del molí d’aigua que hi hagué fins al segle XVII. A les acaballes d’aquell segle passà a formar part del rafal de Son Tril·lo i deixà d’esser una propietat independent.
Les notícies més antigues que en tenim són del 10 d’agost de 1548, quan el picapedrer Pere Llopis l’arrendà a Tomàs Ballester per ànnua mercè de 6 lliures i la condició de moldre de franc un sac de forment per a Francesc Burgues, a qui l’arrendador havia de pagar 3 lliures de nombre de les 6 lliures de renda anual (ARM, Not. 6389, s/f).
En una data que no podem precisar la propietat passà a Pere Cassà, qui la capbrevà el 25 de gener de 1571 (ARM, Not. R-893, f. 12v).
Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un molí, pertanyia a Pere Cassà i valia 2.500 lliures: «Lo molí de Pere Cassà, dos mília y sinch-centes lrs.» (ARM, D-1251, f. 147).
El 14 de novembre de 1585 Pere Cassà, la seva dona (Sebastiana) i els seus fills Miquel i Pere Cassà vengueren la propietat a Rafel Verí amb càrrec de prestar els censos i de moldre 2 quarterades de forment a l’herència de Francesc Burgues. Rafel Verí fou enterrat al convent de Sant Domingo el 10 d’octubre de 1593, i tres dies després es redactà l’inventari dels seus béns a instància dels germans Pere Onofre (canonge de la Seu), Francesc (prevere), Tomàs i Nicolau Verí, els quals actuaven en nom propi i com a administradors del seu germà menor Ramon (absent del Regne) i de les germanes Bàrbara i Caterina Verí, filles i hereves d’Antoni Verí, germà dels anteriors. El patrimoni del difunt consistia en unes cases situades a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer de Sant Nicolau Vell, nombrosos censos en metàl·lic i en espècie, un rafal en alou propi situat al terme de la ciutat i un molí d’aigua fariner de dues rodes amb una quarterada de terra contigua i magranerar dit de les Covetes, tengut sots alou de la Real i arrendat a Joan Cassà per 18 lliures (ARM, Not. R-893, f. 12v; Oleza, 1921: 55; ACB, Llibre d’escriptures vàries de Burgues Zaforteza, tom 2n, f. 204).
El 21 de maig de 1594 davant el notari Melcion Sans, els germans Nicolau, Tomàs, Pere Onofre i Francesc Verí es dividiren els béns del difunt i adjudicaren aquesta propietat a Nicolau, casat amb Violant Togores. Aquest testà el 4 de gener de 1599 en poder del notari Pau Ribes i feu hereu universal el seu fill Antoni. El 14 d’abril següent Violant Togores rebé l’inventari de béns del difunt, que consistien en unes cases i hort situades al carrer de Sant Jaume i en un molí d’aigua fariner de dues rodes i cases amb hort i magranerar que feia partió amb el camí de la Real i terres i vinya de Gregori Fortesa (ardiaca de la Seu), el qual es trobava arrendat al moliner Jerònim Sastre amb fermança de Francesc Mesquida per 21 lliures (ARM, Not. R-350, f. 284).
El 12 de novembre de 1612 Violant Togores capbrevà la propietat declarant que comprenia un casal i dues peces de terra tancades de paret i que era tenguda sots alou de la Real, a mercè de lluïsme i a cens de 8 lliures (ARM, ECR-1113, f. 7).
Antoni Verí Togores disposà testament el 10 de gener de 1641 en poder del notari Joan Mas, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu fill Nicolau, qui també succeí al vincle instituït per la seva àvia Violant Togores al testament que ordenà el 16 de novembre de 1637 en poder del mateix notari (ARM, Not. A-648, f. 340).
El 21 de novembre de 1651 s’inicià la redacció de l’inventari de béns de Nicolau Verí, que fou rebut pel seu germà Antoni, hereu intestat. El patrimoni del difunt consistia en unes cases situades al carrer de Sant Jaume, devora les cases d’Onofre Morrelles; una botiga davant el Banc de l’Oli; un rafalet i un molí d’aigua devora la Vinya de l’Ardiaca que cal identificar amb Son Verinet i el Molí de les Covetes; el rafal de Son Togores amb els seus molins d’aigua fariners denominats Gran i Petit; el rafal de Sant Llorenç, situat al camí de Sóller; un hort denominat la Vela, devora el convent d’Ítria; la meitat de la possessió de Son Cotà (Porreres) —abans Son Garcies—, la possessió de Solanda (Sant Joan) i les cavalleries del Reguer (Alaró) i Orient (Bunyola) (íd.).
Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra denominada les Covetes, pertanyia a Antoni Verí i valia 200 lliures: «Pessa de terra dita las Covetas, de M.ᵒ Antoni Varí, dos-centas lliuras.» No es documenta el molí, així que, probablement, ja s’havia abandonat (ARM, D-1253, f. 199).
En una data que no podem precisar entre 1685-95 Antoni Verí feu donació d’aquesta propietat a Bernadí Bauçà mitjançant escriptura autoritzada pel notari Joan Antoni Parets. De llavors ençà, la propietat restà integrada dins el rafal de Son Tril·lo (ARM, Not. 1897, f. 128).
El terme de Palma 