L’origen de la propietat es troba en els terrenys del convent franciscà de Nostra Senyora dels Àngels de Jesús, que foren desamortitzats durant el Trienni Liberal (1820-23).
Mitjançant escriptures de 23 i 24 de juliol de 1822 atorgades a la Reial Oficina d’Amortització, Mariano Valentí Forteza Aguiló adquirí les tanques denominades de l’Hort, de l’Ametler i del Clot de Jesús, que formaven un conjunt denominat l’Hort de Jesús. La propietat ocupava una superfície total de 9 quarterades, 3 quartons i 50 destres. Tenia casa rústica, marcada amb el nombre 2, i safareig. Comprenia l’antiga cel·la del pare guardià, de planta baixa, pis i porxo i 6.510 pams quadrats d’extensió, que estava enclavada dins el que restava de l’edifici conventual. Confrontava al nord amb Cal Jutge; a l’est, amb Can Domenge; al sud, amb Son Vatlori, i a l’oest, amb el camí del Cementeri. Tenia dret de treure aigua de la font o depòsit existent a l’edifici conventual i una dobla, és a dir, dret de percebre contínuament aigua de la síquia de la ciutat sempre que en corregués (RP11, 1101-terme, 1a).
Mariano Valentí Forteza Aguiló, Moixina, era fill del negociant Bartomeu Valentí Forteza Aguiló (†1821), Moixina, i de Margalida Aguiló Piña. Es casà fins a tres vegades. Del seu primer matrimoni amb Dorotea Forteza no deixà descendència. El 4 de maig de 1816 es casà en segones núpcies amb Josefa Forteza Forteza, de qui nasqueren María Margarita, María Ignacia (casada amb Baltasar Valentí Forteza Valls) i Leocadia. El 2 de març de 1838 es casà en terceres núpcies amb Josefa Aguiló Bonnín i en foren fills Bartolomé, Dorotea (casada amb el comandant d’infanteria Pedro Cervera Ferrer) i Gumersinda. El 1852 fou nomenat cavaller de l’orde de Sant Joan de Malta per la condonació del préstec al Govern que ell i son pare havien fet per a la guerra contra els francesos. Morí el 4 de febrer de 1866 a l’edat de 66 anys amb testament que havia disposat el 23 d’abril de 1864 en poder del notari Miguel Pons Barrutia, en què feu hereu propietari el seu fill Bartolomé amb la condició que si moria sense fills legítims i naturals nomenava hereva, ço és, la seva filla María Margarita de la propietat denominada Son Ametler (amb els mobles i arreus) i de la casa principal que habitava al carrer de Sant Miquel (amb els mobles i adorns i la botiga contigua), mentre que la resta de béns s’havien de repartir en parts iguals entre la viuda i les altres filles del testador: María Ignacia, Leocadia, Dorotea i Gumersinda. Nomenà comptador i partidor de l’herència Antonio Piña, el qual, juntament amb Vicente i José Forteza, procedí a la formació de l’inventari, liquidació i adjudicació per sorteig de l’herència, valorada en 189.471 lliures 18 sous 7 diners, la meitat de la qual corresponia a l’hereu, i l’altra meitat, als sis fills del testador en parts iguals. La quantia per llegítima que li espectava a cadascun dels hereus era de 15.789 lliures 6 sous 6 diners i mig. Les operacions foren aprovades particularment pels interessats i després pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja en providència de 28 de setembre de 1866. Mitjançant escriptura de 20 de març de 1868 autoritzada pel notari Antonio Fernández, acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia l’Hort de Jesús, valorat en 10.862 lliures 10 sous, que fou adjudicat a Gumersinda (íd.; RP9, 650-terme, 1a-2a).
Gumersinda Valentí Forteza Aguiló (†1918) es casà (ca. 1876) amb el misser Gabriel Fausto Fuster Forteza (1851-1923) i en foren fills Gabriel (1876-1942) —casat (1912) amb Margarita Mayans Escandell—, Mariano, Concepción i Josefa.
Cap a 1878 Gabriel Fausto Fuster Forteza adquirí de Joaquín José Basora y Compañía l’edifici que havia estat convent i església dels franciscans observants de Jesús (aleshores pràcticament derruït), amb la carrera o plaça d’entrada, patis i altres dependències, que ocupava tot una superfície de 6.000 m². Com que aquesta propietat i les tanques de l’Hort, de l’Ametler i del Clot de Jesús eren contigües, se sol·licità (1904) que fossin inscrites sota una mateixa finca registral (RP11, 6035-terme, 1a; RP11, 8399-terme, 1a).
En virtut de dues reials ordres de 18 de juny de 1901 i 10 de juliol de 1903 dictades pel ministre d’Hisenda, la Diputació Provincial de Balears en sessió celebrada el 10 de desembre de 1903 acordà adquirir els terrenys, les construccions i els materials procedents de la part arruïnada del convent de Jesús per la suma de 62.500 pessetes. En conseqüència, Gumersinda Valentí Forteza Aguiló i Gabriel Fausto Fuster Forteza vengueren la propietat per dit preu a la Diputació Provincial de Balears, que l’adquirí representada pel president, el notari José Socías Gradolí, davant el qual s’atorgà l’escriptura de compravenda el 19 d’octubre de 1904. Per tal d’adquirir la propietat, la Diputació havia estat autoritzada a invertir certs títols procedents d’interessos de l’Hospital General fins a obtenir 100.000 pessetes, amb la finalitat de comprar uns terrenys per a ubicar un manicomi. Endemés, se l’autoritzà a adquirir la propietat per gestió directa perquè no s’havien presentat licitadors en els dos concursos celebrats per a l’ocasió (RP11, 8399-terme, 2a).
La Diputació encarregà (1909) el projecte del nou manicomi provincial a l’arquitecte Francisco Roca Simó, qui havia estat nomenat arquitecte provincial l’any anterior per jubilació de Juan Guasp. Primerament, Roca elaborà un projecte eclèctic per a la construcció d’un gran conjunt hospitalari compost per 12 pavellons destinats a malalts mentals, però no es dugué a terme a causa de la precària situació econòmica de la corporació provincial. Finalment, sota la seva direcció s’aixecà un pavelló provisional destinat a dormitoris. Aquestes instal·lacions foren completades amb un nou cos d’edifici dedicat a serveis generals, perpendicular a l’altre pavelló, construït per l’aleshores arquitecte provincial Guillermo Reynés Font, que entrà en funcionament el 1911 amb el trasllat dels primers malalts de la secció de psiquiatria de l’Hospital General de Mallorca. El 1926 la Diputació encarregà a l’arquitecte provincial Carlos Garau Tornabells la confecció d’un avantprojecte que concebia un gran conjunt hospitalari compost per 15 pavellons amb una àmplia capella central. Inicialment, rebé el nom de Manicomi Provincial de Balears, tot i que era conegut popularment com a Manicomi de Jesús. El 1936 passà a anomenar-se Clínica Mental de Jesús (Seguí, 1990: 71).
Mitjançant escriptura de 5 de novembre de 1915 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, el misser Juan Massanet Verd (com a president de la Diputació Provincial de Balears) cedí a Jaime Suau Pons (com a batle president de l’Ajuntament de Palma) el dret d’una dobla d’aigua (equivalent a 6 hores del tandeig general ordinari) que tenia l’Hort de Jesús a canvi d’una indemnització de 25.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (RP11, 8399-terme, 1a).
L’adquisició de l’Hort de Jesús fou la primera de tot un seguit de compres selectives que la Diputació Provincial de Balears dugué a terme a la zona del desaparegut convent de Nostra Senyora dels Àngels de Jesús. La ciutat intramurs no disposava d’espai suficient per a albergar algunes infraestructures que es creia convenient construir i per això se cercaren terrenys fora porta. A la compra de l’Hort de Jesús (76.055 m²) li seguiren Son Casimiro (12.700 m²), adquirida el 1928; Son Oliver (104.760 m²) i una porció de Can Domenge (24.181 m²), comprades el 1945; una porció de Son Bastard o Son Tril·lo (49.721 m²) que s’adquirí el 1947 i dues porcions de Ca l’Ardiaca de 21.309 m² i 56.870 m² comprades entre 1947-48. En total, 345.596 m² situats entre el camí de Jesús, el camí de Ca l’Ardiaca, el carrer del General Riera i la Travessia de Jesús (RP11: 8399-terme, 1961-terme, 2754-terme, 23274-terme, 22777-terme, 18334-terme, 27621-terme).
Mitjançant instància de 28 de novembre de 1982 subscrita per Maximiliano Morales Gómez, com a president del Consell Insular de Mallorca, se sol·licità la inscripció d’aquesta propietat a nom de l’entitat supramunicipal de conformitat amb el que disposava l’apartat primer de l’article quart del Reial decret 2873/1979, de 17 de desembre, sobre la transferència de la titularitat dels drets, els censos i els béns de domini públic i patrimonials de l’extinta Diputació Provincial de Balears entre els Consells Insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera i el Consell General Interinsular (RP11, 8399-terme, 3a).
El 10 d’abril de 1987 davant el notari Emilio Mulet, Jerónimo Albertí Picornell, com a president del Consell Insular de Mallorca, agrupà sota una mateixa finca registral totes les propietats contigües que la Diputació Provincial de Balears havia adquirit a la zona, excepte les porcions procedents de Ca l’Ardiaca (RP11, 17501-VI, 1a).
El terme de Palma 