Son Eriçó

Ca l’Eriçó, Son Ferragut

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre Son Moix Negre, Son Bosquet, Son Togoretes i Son Cotoner. Desconeixem l’origen del topònim principal, però probablement es tracta d’un antropotopònim format a partir d’un malnom que ara per ara no tenim documentat. L’altra denominació la prengué de la família Ferragut, qui en fou propietària durant el segle XVII.

Les notícies més antigues que en tenim són del 8 de setembre de 1529, quan el mercader Pere Gibert la vengué al picapedrer Pere Salvador. Aleshores era tenguda sots alou de Guillem Net i consistia en una vinya amb un camp contigu. Feia partió amb un camí que anava al celler de la vinya de Joan Moix, la vinya de dit Moix, un camp i vinya de Miquel Pujals i una vinya del mercader Bartomeu Massot que havia estat de Joanot Moyà (ACM, 16339, f. 23).

En un moment que no podem precisar, Pere Salvador reté la propietat a favor de Pere Valero, Net, qui la vengué a Joan Bauçà amb escriptura de 2 d’octubre de 1536. Aleshores la vinya de la propietat es trobava derruïda (ARM, Not. P-552, f. 79).

Joan Bauçà testà el 30 de desembre de 1553 en poder del notari Bartomeu Bramona i la propietat passà al seu net Antoni per premoriència de Bartomeu, fill del testador i pare de l’hereu. El 3 de novembre de 1566 Antoni Bauçà i la seva dona, Blanca, establiren la propietat (qualificada com a rafal, abans vinya) al notari Joan Calafat (ARM, Not. S-399, f. 47v).

Segons els estims de 1578 el notari Joan Calafat era propietari de dos rafals contigus que es corresponen amb Son Eriçó i Son Calafat. Estaven separats per un camí i valien 2.000 lliures: «Dos rafals de mossèn Joan Calafat, nott., contiguos ab camí al mitg, dos mília liures» (ARM, D-1251, f. 148).

En una data que no podem precisar Joan Calafat es desfeu de la propietat. El 23 de novembre de 1594 davant el notari Joan Bonet, Jaume Gibert i Elisabet la vengueren al comerciant Gabriel Ferragut (ARM, Not. P-1003, f. 96v).

Gabriel Ferragut es casà amb Agnès Falcó i en foren fills Francesc; Joan, prevere i canonge de la Seu; Onofra, casada amb Miquel Joan Fuster Sant Joan; Joana (†1616), casada amb Francesc Comelles Bauçà de Mayà (†1636), a qui aportà una dot de 8.000 lliures, i Elisabet, casada amb Pere Llabrés, a qui també aportà 8.000 lliures. Testà el 22 de juny de 1614 en poder del notari Mateu Oliver i nomenà hereu universal el seu fill Francesc, qui el 12 de novembre següent rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia unes cases al carrer de Sant Jaume que el difunt havia adquirit amb dues actes, unes altres cases a la parròquia de Sant Jaume, unes altres cases i una botiga a la parròquia de Santa Creu, les possessions de Son Creus (Bunyola) i Son Baró (Sant Joan), nombrosos crèdits i censos i tres rafals al terme de la ciutat que cal identificar amb Son Hugo, Son Ferragut i Son Eriçó. Aleshores feia partió amb el rafal de la senyora Elisabet Pachs (viuda), el rafal dels hereus de Ferrando Moix i el rafal de la senyora Valentina. La propietat es trobava arrendada al conrador Joan Gil i hi havia una vinya plantada (ARM, Not. O-133, f. 112).

Francesc Ferragut Falcó testà el 7 de novembre de 1629 en poder del notari Joan Ferrà i feu hereu universal durant la seva vida el seu germà Joan amb l’obligació que al seu testament nomenàs hereva usufructuària la seva germana Onofra, i propietari, el fill d’aquesta. El 14 següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que consistien en els mateixos que havia deixat son pare (ACM, 14844, f. 80; ACM, 14849, f. 151).

Joan Ferragut Falcó testà el 26 de gener de 1632 en poder del notari Joan Ferrà i nomenà hereva universal sa mare, Agnès Falcó, la qual l’11 d’octubre següent rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia les mateixes propietats descrites anteriorment. Agnès Falcó testà el 23 d’octubre de 1632 en poder del mateix notari i feu hereva universal la seva filla Onofra, la qual el 20 de setembre de 1633 rebé l’inventari de béns de la difunta (ACM, 14849, f. 249).

Onofra Ferragut Falcó testà el 23 de febrer de 1638 en poder de dit notari Ferrà i nomenà hereu universal el seu fill Gabriel, i administrador dels béns d’aquest, el seu home, Miquel Joan Fuster Sant Joan, qui el 14 de setembre de 1650 rebé l’inventari de béns de la seva difunta dona. L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, posteriorment conegudes com a Can Puig del Rellotge; les possessions de Son Creus i Son Llorongo (Bunyola); el rafal de Son Fuster o Son Ferragut, situat al terme de la ciutat, al camí de Bunyola, i un rafal contigu a l’anterior que fou de l’heretat d’Hugo Berard. Finalment es descriu un rafal situat al terme de la ciutat, damunt el convent de Jesús, on hi havia una vinya derruïda, que aleshores es trobava arrendat a Pere Gil (fill de Joan) per ànnua mercè de 140 lliures. De les cases del rafal es descriuen un cup, dues portadores, una pipa vella i un molí de sang (íd., f. 557).

El 18 de juny de 1682 davant el notari Guillem Poderós, Gabriel Fuster Ferragut entregà la propietat a Joana Comellas Garriga en pagament del deute de 4.666 lliures 13 sous 4 diners que hi havia contret per les pensions degudes d’un cens de 600 lliures que li prestava anualment. Aleshores la propietat es trobava franca de cens (ARM, Not. P-1003, f. 96v).

Joana Comellas Garriga (filla i hereva de Gabriel i d’Anna) es casà (1658) amb Pere Ramon Villalonga Armengol (fill de Jaume Joan Villalonga Sant Martí i de la seva segona dona, Jerònima Armengol Ferrandell) i en foren fills Jaume Joan (casat amb Jerònima Rossiñol de Çagranada Truyols), Pere Ramon (prevere) i Anna.

Segons els estims de 1685 la propietat consistia en un rafal valorat en 3.000 lliures: «Rafal de M.ᵒ Pere Ramon de Vilallonga, tres mil lliuras» (ARM, D-1253, f. 197v).

Pere Ramon Villalonga Armengol testà el 25 de juliol de 1672 en poder del notari Guillem Poderós i fou enterrat el 4 de gener de 1687 al convent de Sant Domingo «en lo vas de sos antepassats en la capella de Sant Thomàs de Aquino». Joana Comellas Garriga fou enterrada al mateix lloc l’11 de maig de 1718. Havia ordenat testament el 9 d’abril anterior en poder del notari Guillem Roca, en què nomenà hereus per indivís els seus fills Pere Ramon i Anna. Pere Ramon morí sense testar el 15 de gener de 1737 i la seva part passà a la seva germana Anna, la qual morí el 17 de març de 1737 amb testament que havia ordenat el 28 de febrer anterior en poder del notari Bartomeu Martorell, en què feu hereu universal el seu nebot Gabriel Villalonga Rossiñol de Çagranada, religiós novici de l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Aleshores la propietat era denominada Son Ferragut, era tenguda en alou propi i prestava 10 lliures 13 sous 6 diners cens (ACM, 3429, f. 457; Oleza, 1921: 143, 230, 262).

Gabriel Villalonga Rossiñol de Çagranada era fill de Jaume Joan Villalonga Comellas i de Jerònima Rossiñol de Çagranada Truyols. Testà el 25 de juny de 1742 en poder de dit notari Martorell i nomenà hereu universal el seu nebot i fillol Francesc Villalonga Truyols, secundogènit de Pere Ramon Villalonga Rossiñol de Çagranada i de Maria Agnès Truyols Sant Joan. Fou enterrat el 4 de juliol següent al convent de Sant Domingo «en lo vas de Villalongas» (Oleza, 1921: 296).

Francesc Villalonga Truyols nasqué el 10 d’octubre de 1741 i fou batiat el mateix dia a la Seu. Es casà l’11 de novembre de 1766 amb Maria Rossiñol de Çagranada Desclapés, filla de Baltasar Rossiñol de Çagranada Dameto i d’Anna Desclapés Fuster. Testà el 24 de setembre de 1775 a la possessió de la Torre (Montuïri) i nomenà hereu universal el seu fill Ramon. Fou enterrat lo endemà a la capella del Sant Crist de la parròquia de Santa Eulàlia, on també fou enterrada la seva dona el 12 de febrer de 1808 (Ramis de Ayreflor, 1911: 297).

Ramon Villalonga Rossiñol de Çagranada es casà amb la pubila María del Carmen Aguirre Malonda, hereva de nombrosos patrimonis menors, formant així la branca coneguda com a Villalonga Aguirre.

Segons l’Apeo (1818) la propietat era denominada aleshores Ca l’Eriçó, pertanyia a Ramon Villalonga i valia 7.500 lliures. La capbrevació que en feu Villalonga el 16 de juny de 1831 documenta la propietat amb la denominació de Son Eriçó. Era tenguda sots alou propi i feia partió amb Son Togores (del comte d’Aiamans), el rafal de Son Bosquet, el rafal de Son Moix Negre i el rafal dels hereus de Martí Landívar (ARM, D-1530, f. 147; ARM, ECR-1125, f. 401).

El 23 de setembre de 1828 Jaume Joan Comellas interposà demanda contra Ramon Villalonga al jutjat de Censos pel deute de 4.436 lliures 6 sous 1 diner que aquest hi havia contret per les pensions degudes d’un cens de 99 lliures 1 sou 9 diners a què estava obligada la seva possessió de la Torre (Montuïri). Davant la manca de liquiditat, Villalonga es veu obligat a entregar el domini útil de Ca l’Eriçó a Jaume Joan Comellas amb escriptura de 20 de juliol de 1831. El 16 d’agost següent davant el notari Miquel Servera, Comellas vengué la propietat per preu de 9.000 lliures a Antoni Valentí Forteza Aguiló, Moixina (ARM, Not. S-542: f. 62, 66).

Antoni Valentí Forteza Aguiló, Moixina, es casà en primeres núpcies amb Joana Anna Tarongí Valls (†1804) i en fou filla Rosa (1797-1835), casada (1813) amb Baltasar Valentí Forteza Cortès. El 19 de juny 1804 es casà en segones núpcies amb Maria Josepa Valls Tarongí i en foren fills Baltasar (n. 1819) —casat amb María Ignacia Valentí Forteza Forteza—, Juan Ignacio i María del Carmen. Morí a Palma el 6 de gener de 1833 amb testament que havia disposat el 7 de juny de 1829 en poder del notari Bartomeu Socias. Amb escriptura de 26 de febrer de 1839 autoritzada pel notari Antonio Fernández, els germans Valentí Forteza Valls es dividiren els béns procedents de l’herència paterna, entre els quals hi havia Son Eriçó, que se l’adjudicà Juan Ignacio (RP11, 4176-terme, 1a).

El 15 d’octubre de 1842 José Villalonga Aguirre (fill de Ramon i de María del Carmen Aguirre i hereu intestat de son pare, mort el 9 de gener de 1836) vengué el domini directe sobre la propietat a Maria Josepa Valls Tarongí, viuda d’Antoni Valentí Fortesa, per preu de 800 lliures (ARM, ECR-821, f. 34).

Juan Ignacio Valentí Forteza Valls, Moixina, nasqué el 17 de novembre de 1824 a les 19 hores i fou batiat el mateix dia a l’església de Santa Eulàlia. Es casà el 22 d’abril de 1847 amb María Francisca Forteza Forteza i en foren fills María Josefa (†1896) —casada amb Pedro Juan Aguiló Forteza—, Teresa, María de las Mercedes (n. 1863) —casada amb Joaquín Aguiló Valentí—, María de la Concepción (n. 1867), Antonio (n. 1851) —misser, casat amb Juana María Aguiló Forteza (n. 1852)— i José Ignacio (†1924), escriptor. Morí a Palma el 22 de maig de 1876 a l’edat de 51 anys amb testament que havia ordenat el 7 de juliol de 1867 en poder del notari Miguel Pons Barrutia, en què feu hereus universals propietaris els seus fills mascles. Nomenà la seva dona tutora i curadora dels seus fills pupils: José Ignacio, Teresa, María de las Mercedes i María de la Concepción, i dels seus fills púbers: Antonio i María Josefa. Nomenà comptadors la seva dona, Luis Piña Forteza, Antonio Forteza Valentí i Antonio Pomar Cortés perquè verificassin extrajudicialment totes les operacions de testamentaria, les quals foren determinades el 20 de juny de 1879 i aprovades pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja en providència recaiguda el 18 de setembre següent. L’herència líquida del difunt ascendia a la quantitat de 385.046 pessetes amb 74 cèntims, la meitat de la qual corresponia als dos hereus i l’altra meitat havia d’esser repartida entre els sis fills, de manera que a cadascú li corresponia en concepte de llegítima la quantitat de 32.087 pessetes amb 23 cèntims. Amb escriptura de 20 de desembre de 1881 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar acceptaren els béns de l’herència, que consistien en unes cases majors i unes de menors situades al carrer de Vicente Mut, antigament del Segell; unes altres cases situades al carrer de Jaime II; nombrosos crèdits, accions i drets; la possessió de Son Roig (326 quarterades) i el seu hort (Calvià) i els rafals contigus de Son Togoretes (8 quarterades i 12 destres) i Son Eriçó (10 quarterades i 59 destres). Aleshores la propietat estava plantada d’ametlers, tenia un hort tancat de paret amb alguns fruiters, depòsit d’aigua i una roda volant per a treure aigua. Confrontava al nord amb les Cases Noves i Son Togoretes; al sud, amb Son Cotoner mitjançant el camí de Son Calafat o carreró de Son Eriçó; a l’est, amb Son Togoretes, i a l’oest, amb Son Moix Negre i les cases i terres d’Eduardo Sureda dites Vista Alegre. Era tenguda sots alou propi i franca de cens. Una vegada practicades les operacions divisòries, els béns foren repartits de la següent manera: Antonio i José s’adjudicaren per meitats indivises la casa principal de Palma i la casa rústica i urbana de Son Roig, més una porció de Son Roig perhom; endemés, Antonio s’adjudicà títols del deute públic exterior i algunes accions de les societats establertes a Palma, i José, dues cases botiga situades al carrer de Jaime II, títols del deute interior de l’Estat i algunes accions de les societats Seguro Marítimo, Seguros Contra Incendios, ex Banco Balear i Empresa Mallorquina de Vapores; María Josefa s’adjudicà una porció de Son Togoretes amb la casa, títols del deute interior de l’Estat i accions de les societats Seguro Marítimo, Seguros Contra Incendios i ex Banco Balear; Teresa s’adjudicà sengles porcions de Son Togoretes i Son Eriçó, títols del deute públic, accions de les dessusdites societats i dos crèdits hipotecaris contra Francisco Martorell Carbonell; María de las Mercedes s’adjudicà una porció de Son Eriçó i títols del deute interior de l’Estat, i María de la Concepción, les restants porcions de Son Togoretes i Son Eriçó, un crèdit hipotecari contra Gabriel Serra Serra, títols del deute interior de l’Estat, sengles accions de l’ex Banco Balear i de l’Empresa Mallorquina de Vapores, vuit accions de la societat Seguro Marítimo i dues accions de Seguros Contra Incendios i de La Balear (CNIB, Antonio Cañellas Clar, Any 1881, f. 389; RP11, 4176-terme, 2a).

El 15 de juliol de 1892 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, les germanes Valentí Forteza Forteza vengueren al jornaler Mateo Castelló Calafell per preu ajornat de 20.000 pessetes les seves respectives porcions de Son Eriçó i Son Togoretes, ço és: María de las Mercedes, una porció de Son Eriçó de 4 quarterades i 371 destres; María Josefa, una porció de Son Togoretes de 5 quarterades i 36 destres amb la casa, marcada amb el nombre 21; Teresa, una porció de Son Togoretes de 305 destres i una altra de Son Eriçó de 4 quarterades i 108 destres, i María de la Concepción, una porció de Son Togoretes d’1 quarterada i 220 destres i una altra de Son Eriçó d’1 quarterada i 240 destres amb la casa d’aquesta darrera, l’hort, l’aljub i altres dependències (RP11: 4176-4179-terme).

Mateo Castelló Calafell reunificà les porcions sota dues finques registrals amb llurs confrontes originals, de manera que per un costat hi havia Son Eriçó, i per l’altre, Son Togoretes. Es casà amb Catalina Salas Martorell (†1957) i en foren fills Catalina (casada amb Juan Rubert Estelrich), Mateo, Lorenzo, Antonio, María, Magdalena i Jaime Castelló Salas. Morí a Establiments el 10 de març de 1944 amb testament que havia disposat el 17 de febrer de 1942 en poder del notari de Llucmajor Jerónimo Massanet Sampol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietàries en parts iguals, les seves filles María i Magdalena. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 4 d’octubre de 1947 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent i Son Eriçó se l’adjudicaren María i Magdalena per meitats indivises (RP11, 6053-terme, 5a).

El 14 d’agost de 1953 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, les germanes María i Magdalena Castelló Salas vengueren als germans Onofre i José Fuster Fuster (caps del cos de telègrafs) per preu de 6.105 pessetes una porció de 14.400 m² que confrontava amb Son Moix Negre (oest) i el camí de Son Eriçó (sud). Al seu torn, els germans Fuster la vengueren (1954) per 53.315 pessetes a l’entitat Radio Mallorca SA, que l’adquirí representada pel seu president, Antonio Garrigues Díaz Cañabate. El 24 de febrer de 1955 davant el mateix notari, Radio Mallorca SA (representada per Onofre Fuster Fuster) adquirí una altra porció de Son Eriçó contigua a l’anterior (de 5.200 m²) per 20.000 pessetes (RP11: 27140-terme, 28406-terme).

Amb escriptura de 5 de març de 1979 autoritzada pel notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada, les germanes María i Magdalena Castelló Salas vengueren el que restava de Son Eriçó per preu de 275.000 pessetes als germans Mateo (enginyer) i Pedro Antonio Castelló Mas (arquitecte) i a Miguel Capellá Bennássar, els quals l’adquiriren per terceres parts indivises (RP11, 2893-VI, 1a).

El 15 de gener de 1988 davant el notari Raimundo Clar Garau, els germans Castelló Mas i Miguel Capellá vengueren a Radio Mallorca SA (representada per Cayetano Fuster Aguiló) per preu de 6.522.500 pessetes una porció de 2.609 m² contigua a les que havia adquirit l’entitat anteriorment. El 9 de febrer de 1999 la Sociedad Española de Radiodifusión SA, que havia absorbit Radio Mallorca SA, sol·licità que fossin inscrites al seu favor les tres porcions de Son Eriçó, i el 15 d’abril següent en vengué dues (que sumaven 6.992 m²) per preu de 48.957.646 pessetes a l’entitat Promociones Son Dameto SA. El 26 d’abril de 2000 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma n’acordà l’expropiació per a destinar-les a sistema general d’equipament comunitari esportiu i equipament docent. S’estipulà com a preu just la quantitat de 114.590.273 pessetes (RP11, 20312-VI, 1a-5a; RP11, 49740-VI, 2a).

El 26 de juny de 1998 davant dit notari Clar, els germans Castelló Mas i Miguel Capellá vengueren a l’entitat Urbanizadora Inmobiliaria Fadese SA per preu de 177.535.963 pessetes una porció de 21.736 m² que comprenia les antigues edificacions i que confrontava amb la via de cintura (que la separava de la resta de Son Eriçó), Son Togoretes i Son Cotoner mitjançant el camí de Son Eriçó. El 22 de desembre de 1999 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma aprovà el Projecte de compensació de la UE 37-01 «Son Cotoner-Fadesa», que ocupava una superfície de 78.322 m², ço és, 21.736 m² de Son Eriçó i 56.586 m² de Son Cotoner, de la qual 65.496,32 m² eren d’ús lucratiu, i la resta, de cessió obligatòria a la corporació municipal. El 3 d’agost de 2006 el consistori inaugurà a terrenys de Son Eriçó el casal de barri de Son Cotoner, amb una extensió total entre l’edifici (de dues plantes) i el solar que l’enrevoltava de més de 3.000 m² (RP11, 48510-VI; Diario de Mallorca, 04-08-2006).

El 2 de març de 1999 davant el notari Luis Pareja Cerdó, els germans Castelló Mas i Miguel Capellá vengueren els 10.101 m² que restaven de la propietat per preu ajornat de 47.864.000 pessetes a l’entitat Promociones Son Dameto SA. Aquesta parcel·la passà a formar part del Projecte de compensació de la UE 28-01 «Son Moix Negre-Son Dameto», aprovat inicialment per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma en sessió celebrada el 10 de maig de 2000. També fou agregada a dit projecte la darrera parcel·la que restava en mans de la SER (1.400 m²), la qual fou venuda per 522.240,33 euros a Promociones Son Dameto SL mitjançant escriptura de 16 de juny de 2005 autoritzada per dit notari Pareja. Les llicències de construcció foren concedides pel Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma en sessions celebrades el 25 de juliol de 2001 (expedients CN 2001/01695, CN 2001/01696 i CN 2001/01823) i el 5 de setembre de 2001 (expedient CN 2001/00621), en virtut de les quals s’aixecaren: un edifici aïllat d’habitatges a la parcel·la A; 108 habitatges, 9 ascensors i 137 pàrquings a la parcel·la B; quatre edificis d’habitatges i dues piscines a les parcel·les C i E i habitatges unifamiliars entre mitgeres a la parcel·la D (RP11: 2893-VI, 54993-54997-VI, 65138-VI).