Ca Dona Aina

La propietat es formà mitjançant la unió, al començament del segle XVIII, de dos rafals contigus denominats la Vinya i el Lledoner. Molt probablement prengué nom d’Anna Verí Rossinyol.

Les notícies més antigues que hem trobat damunt la propietat denominada la Vinya es remunten a 1470, quan fou adquirida per Ramon Descós amb escriptura signada a la cúria del Batle. Aquest en feu donació al seu fill Mateu Descós, qui l’establí a Carles Burguet amb escriptura de 14 de juliol de 1499 autoritzada pel notari Gabriel Martorell. Carles Burguet testà el 21 de gener de 1506 i nomenà hereva universal la seva filla Esclarmonda Burguet, qui testà l’11 de desembre de 1551 en poder del notari Sebastià Llaneres (ARM, ECR-1103, f. 27v).

El 23 de maig de 1559 davant dit notari Llaneres, els germans Mir Burguet (fills i hereus universals d’Esclarmonda Burguet) signaren acta de transacció per la qual la propietat passà a Jordi Mir, qui la capbrevà el 20 d’octubre de 1579 declarant que la tenia sots alou propi (íd.).

Segons els estims de 1578 pertanyia a Jordi Mir, comprenia terra, vinya i cases i valia 600 lliures: «Terra, vinya y cases de mossèn Jordi Mir, sis-centes liures» (ARM, D-1251, f. 149v).

Jordi Mir testà el 13 de juliol de 1595 en poder del notari Antoni Jaume Boscà i nomenà hereva universal la seva filla Eleonor Mir, la qual feu hereu universal el seu nebot Miquel Joan Despuig —fill de Francesc Despuig (†1603)— al testament que disposà el 9 de juny de 1623 en poder del notari Joanot Bonet. Miquel Joan Despuig testà el 15 d’octubre de 1641 en poder del notari Joan Antoni Carbonell Armengol i nomenà hereu universal el seu fill Jaume, nascut del seu matrimoni amb Praxedis Caselles (ARM, Not. Ll-293, f. 100).

Segons els estims de 1685 pertanyia a Jaume Despuig, era denominada Son Puig i valia 700 lliures: «Son Puig, de M.ᵒ Jaume Despuig, capità de cavalls, set-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 197v).

Jaume Despuig Casellas es casà amb Caterina Gual Burguet i en foren fills Miquel, Antoni (†1727), Ramon (†1718), Francesc, Francina, Clara (clarissa) i Praxedis (†1676), casada amb Pere Jordi Pont. Testà el 3 de maig de 1699 en poder del notari Gaspar Llabrés i nomenà hereu universal el seu fill Antoni, cognomenat Gual Despuig per raons fideïcomissàries. Dos dies després fou enterrat a la Seu «en el seu vas, qui està devant de le capella de Sanct Martí» (ACM, 1381, f. 75v).

El 20 d’abril de 1707 Antoni Gual Despuig i la seva dona, Beatriu Brondo, vengueren la propietat per preu de 1.100 lliures a Antoni Berard Descallar, fill de Joan Berard Berard i d’Anna Descallar Verí. Aleshores feia partió amb el camí públic de Son Gil, el rafal de Son Gil, el rafal del comprador, el rafal de Son Cotoner (de Francesc Boix de Berard) i el torrent de la Riera, que n’havia variat el recorregut per dins el rafal (ARM, Not. Ll-239, f. 100).

L’altre rafal que formà Ca Dona Aina es correspon amb la propietat que en ocasions apareix documentada com a «lo rafal del Lledoner del camí de Jesús». Formava part de la propietat que l’administrador de l’heretat de Jordi Dameto vengué a l’hortolà Joan Puig el 27 de març de 1511. Posteriorment passà a Antoni Torres, qui la reté davant la impossibilitat de pagar les càrregues censals a què estava obligada. Per aquest motiu passà al posseïdor del benefici fundat pel doctor en drets Antoni Galiana a la capella de Sant Salvador a l’altar de les Ànimes del Purgatori. Amb escriptura de 7 de juny de 1525 autoritzada pel notari Nicolau Tomàs, Antoni Galiana vengué la propietat a Pere Joan Santacília Sant Joan. Aleshores feia partió amb el camí de Jesús, el torrent de la Riera i uns camps de Joan Puig. Era tenguda sots alou del benefici fundat per Antoni Galiana (ARM, Not. T-468, f. 88).

Pere Joan Santacília Sant Joan testà el primer de desembre de 1558 en poder del notari Pere Suaris i nomenà hereu universal el seu fill Arnau, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578: «Lo rafal de mossèn Arnau Sanctacília, mil y vuit-centes liures» (ARM, Not. 3135, f. 529; ARM, D-1251, f. 149v).

Arnau Santacília Bennàssar morí el 30 d’agost de 1588 amb testament que havia disposat el 21 de setembre de 1580 en poder del notari Julià Oliver, en què nomenà hereu universal el seu fill Joan Miquel, qui rebé l’inventari de béns del difunt el 19 de setembre següent. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Sant Nicolau, unes altres cases a la mateixa parròquia, la possessió de Païssa (Llucmajor), les possessions d’Alfàbia i Honor i un molí d’aigua (Bunyola), un rafal a prop de Jesús devora el monestir de la Real (probablement Son Verinet) i dos rafals contigus al camí de Jesús, ço és, un que feia partió amb el rafal de Felip Valentí, el rafal de Son Gelabert (adquirit pel difunt), el torrent de la Riera i un rafal que havia estat del notari Joan Calafat i que aleshores pertanyia a Eleonor Valentí, casada amb Pere Ignaci Torrella, i un altre denominat Son Gelabert (després Son Togoretes) que confrontava amb el rafal de Felip Valentí mitjançant camí, el rafal de la senyora Torrella (és a dir, Eleonor Valentí) i l’altre rafal del difunt (ARM, Not. O-78, f. 761).

Joan Miquel Santacília Togores testà el 24 de setembre de 1594 en poder de dit notari Oliver i feu hereu universal el seu fill Arnau, nascut del seu matrimoni amb Margarita Pachs Burgues, filla de Pere i de Caterina. Arnau Santacília Pachs testà el 21 de novembre de 1606 en poder del notari Pau Ribes i nomenà hereu universal el seu fill Joan Miquel, nascut del seu matrimoni amb Beatriu Togores (ARM, Not. 3135, f. 529).

Amb escriptura de 30 d’octubre de 1621 autoritzada pels notaris Francesc Femenia i Pere Canyelles, Joan Miquel Santacília Togores cedí al seu oncle Nicolau Pachs, abans Espanyol, els dos rafals que tenia al terme de la ciutat, situats abans i després del monestir de Jesús, per a fer front al pagament de 5.516 lliures 13 sous 4 diners que es devien de les 8.000 lliures i interessos que Margarita Santacília prometé en dot del matrimoni que contragué amb Nicolau Pachs, abans Espanyol. Es tractava del rafal del Lledoner, que acabarà formant part de la propietat denominada Ca Dona Aina, i del Rafal, que més endavant s’anomenarà Son Cloquell (íd., f. 521v).

El 22 de novembre de 1627 davant el notari Joan Antoni Carbonell Armengol, Joan Miquel Santacília Togores i Nicolau Pachs signaren acta de transacció en virtut de la qual els dos rafals retornaven al primer. Al mateix acte Santacília i Beatriu Togores establiren el rafal del Lledoner al mercader Francesc Serra Esteva. Aleshores la propietat comptava amb unes cases edificades i tenia dret de percebre 2 hores d’aigua de nombre de 3 cada 20 dies de la síquia de la ciutat de la tanda dita d’en Ponç Feliu, car l’hora restant la continuava percebent la Vinya, establida al mateix acte al botiguer Pere Miquel Martí. Feia partió amb la via pública que anava al monestir de Jesús, amb la terra (abans vinya) venuda per dit Santacília el mateix dia al botiguer Pere Miquel Martí i per dues parts amb el torrent de la Riera. Era tenguda sots alou de Jerònim Pau Puigdorfila (com a successor del prevere Antoni Galiana, doctor en ambdós drets i degà de la Seu) i prestava 12 lliures cens al prevere Guillem Bremona (beneficiat de la Seu) (íd.: f. 521v, 534v).

El 20 de gener de 1642 s’inicià la redacció de l’inventari de béns de Francesc Serra Esteva a instàncies del seu fill Tomàs Serra, prevere i beneficiat, com a administrador de l’heretat. Els béns del difunt consistien en unes cases i hortet situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de la Cadena de Cort, 3 quartons de terra situats devora el monestir d’Ítria i el rafal del Lledoner, d’unes 10 quarterades de superfície, situat a prop del monestir de Jesús (ARM, Not. 597, f. 87).

Amb escriptura de 3 de novembre de 1644 autoritzada pel notari Joan Ferrà, Tomàs Serra (diaca i doctor en teologia, en concepte de marmessor de Francesc Serra) vengué el rafal del Lledoner a Anna Verí Rossinyol (ARM, Not. S-1295, f. 5).

Anna Verí Rossinyol nasqué el 31 de març de 1592 i fou batiada a la Seu. Era filla del doctor del Reial Consell Ramon Verí Moyà (†1614) i de la seva segona dona, Anna Rossinyol Desmàs (n. 1565). El 29 d’agost de 1610 es casà en primeres núpcies amb Nicolau Burgues Quint Fuster (†1635), fill de Nicolau Quint de Morell i d’Esperança Fuster, i l’11 d’abril de 1638 es casà en segones núpcies amb el procurador reial Francesc Sureda Vivot (†1644), viudo de Magdalena Santacília. No deixà descendència de cap dels dos matrimonis. Morí el 23 de febrer de 1673 amb testament que havia ordenat el 21 de novembre de 1668 en poder del notari Felip Pasqual, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva neboda Anna Descallar Verí, casada amb Joan Berard Berard, i propietari, el fill d’aquests Antoni Berard Descallar. Llegà l’usdefruit vitalici del rafal del Lledoner al canonge Guillem Rossiñol de Çagranada Sant Joan, prevere abans conjugat. Fou enterrada lo endemà al convent de Sant Domingo «en lo vas de Verins». Vivia al carrer d’en Morei, a la parròquia de Santa Eulàlia (ARM, Not. S-1295, f. 5; Salvá, 1974: 431; Oleza, 1921: 123).

Després de la mort de Rossiñol de Çagranada la propietat passà a Anna Descallar Verí (documentada també com a Anna Berard per raó del seu matrimoni), qui el 23 de desembre de 1683 presentà una suplicació davant la Reial Audiència declarant que no li compensava continuar amb la propietat del rafal, car, d’una banda, Rossiñol de Çagranada l’havia deixat en molt mal estat, i de l’altra, les vengudes de la Riera causades pel nou traçat del torrent provocaven la caiguda d’arbres. Finalment s’establí a Joan Berard Berard, home de la suplicant, mitjançant escriptura autoritzada pel notari Salvador Suau. Aleshores era denominat «lo rafal del Lladoner del camí de Jesús», era tengut sots alou de Ramon Puigdorfila (com a successor pels seus mitjans d’Antoni Galiana, doctor en drets i degà de la Seu) i prestava 100 lliures cens. Feia partió amb el camí de Jesús, terres del botiguer Jordi Martí i el torrent de la Riera (ARM, Not. S-1295, f. 5).

Segons els estims de 1685 pertanyia a Joan Berard i valia 2.000 lliures: «Rafal de M.ᵒ Joan de Berard, dos mil lliuras» (ARM, D-1253, f. 198).

Joan Berard Berard testà el 28 de maig de 1666 en poder del notari Pere Antoni Lledó i nomenà hereu universal el seu fill Antoni, qui, com s’ha vist abans, comprà (1707) el rafal de la Vinya i agrupà ambdues propietats. Fou enterrat el 16 de febrer de 1704 al convent de Sant Francesc «en lo vas de Bararts» (ARM, Not. 1897, s/f; Oleza, 1925: 89).

Antoni Berard Descallar es casà el 19 de gener de 1692 amb Joana Net Armengol (†1693) —filla de Marc Antoni Net (†1702) i d’Onofra Armengol Desmur (†1713)— i en foren fills Antoni i Anna. Joana Net Armengol testà el 26 de gener de 1693 en poder del notari Domingo Balle i fou enterrada el 19 de desembre següent al convent de Sant Francesc «en lo vas de Bararts». Antoni Berard Descallar testà el primer de febrer de 1728 en poder del notari Joan Baptista Bennàssar, morí lo endemà i fou enterrat el sendemà al convent de Sant Francesc «en lo vas de Barards». El 5 següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt a instància de la seva pubila, Anna Berard Net, car el fill major, Antoni, havia premort a son pare. L’heretat comprenia les cases majors, situades al carrer del Sol, denominades Can Berard o Can Escofet; els censals alodials sobre terres de la vila de Selva; una quarta part de la possessió de les Sitjoles (Campos); els alous sobre terres establides de la possessió de Son Llompard (Llucmajor); una tercera part de la cavalleria dels Lloscos, posseïda per Caterina Berard, procedent del fideïcomís fundat per Pere Lluís Lloscos al testament que disposà el 14 d’octubre de 1632 en poder del notari Jaume Cerdó; els béns posseïts pel prevere Pere Lluís Berard, que principalment eren censos sobre molins de vent situats devora la porta del Camp, i els rafals de la Vinya i el Lledoner, que el difunt havia adquirit, ço és, el primer per compra a Antoni Gual Despuig i el segon per herència de son pare (íd.; íd.: 86, 94).

Anna Berard Net es casà el 14 de setembre de 1710 amb Antoni Doms Descallar, fill de Jeroni i de Beatriu. Morí el 17 de febrer de 1729 amb testament que havia disposat l’11 de gener anterior en poder del notari Antoni Martorell, en què nomenà hereu el seu fill Joaquim. El 26 de març següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns de la difunta, que comprenia tots els béns paterns i materns. L’herència paterna consistia en les cases majors (amb hort i caseta), situades al carrer de l’Almudaina, denominades Can Oms; unes cases i trast a la vila de Petra, devora l’església; diverses peces de terra que sumaven unes 42 quarterades, un rafal d’11 quarterades denominat Son Prom, un molí d’aigua, un molí de vent i els rafals de Son Reixac i Son Cuixa, situat tot al terme de Petra; la possessió de Son Doblons, situada al terme de Santa Margalida, un rafalet contigu a Son Doblons situat dins Petra i la possessió de Son Trobat, a Bunyola. L’herència materna comprenia unes cases al carrer del Sol, una quarta part de la possessió de les Sitjoles (Campos), el rafal de Ca Dona Aina (abans el Lledoner) i un rafal contigu i, en definitiva, els mateixos béns que apareixen a l’inventari elaborat l’any anterior (ARM, Not. Ll-466, f. 149; Ramis de Ayreflor, 1911: 181).

Joaquim Doms Berard es casà el 14 de novembre de 1742 amb la seva tia Maria Magdalena Descallar Fuster (†1790) —filla de Guillem i de Magdalena— i en foren fills Joaquim, Guillem (†1806), Anna, Jordi, Antoni (†1790) —prevere— i Josep. Morí el 7 de gener de 1784 amb testament i codicil que havia ordenat, respectivament, el 18 d’octubre de 1758 i el 2 de juliol de 1769 en poder del notari Cristòfol Fonollar, en què nomenà hereu universal el seu fill Joaquim (ARM, Not. S-1429, f. 73v; ARM, H-489, s/f; Ramis de Ayreflor, 1911: 181; Oleza, 1925: 199, 212).

Joaquim Doms Descallar nasqué el 25 d’octubre de 1743 i fou batiat a la Seu lo endemà. Es casà (1768) amb Caterina Tomàs Torrella Gual Despuig —filla de Joan Torrella Gual Despuig (1705-1791) i de la seva cosina germana Beatriu Gual Despuig Descallar (†1789)— i en foren filles Maria Magdalena i Josepa. Joaquim morí el 27 de febrer de 1784 amb testament que havia disposat el 25 anterior en poder del notari Pere Joan Fonollar, en què nomenà hereva la seva filla Maria Magdalena (ARM, Not. S-1429, f. 73v; Ramis de Ayreflor, 1911: 116, 308; Oleza, 1925: 199).

Maria Magdalena Doms Torrella es casà el 27 de desembre de 1802 amb Henri Joseph Chauveron Lavergne (1767-1835) —viudo en primeres núpcies de Louise Catherine Chauveron— i en fou filla Joaquima, la qual morí el 24 de març de 1847. Aquesta es casà amb Ignaci Truyols Villalonga i en foren fills Francisco, Enrique i Joaquín (Ramis de Ayreflor, 1911: 308; RP11, 6219-terme, A).

Segons l’Apeo (1818), Ca Dona Aina era de Magdalena Doms, tenia casa, valia 10.900 lliures i ocupava una superfície de 12 quarterades, de les quals 7 eren camp de primera qualitat amb arbres, i les 5 restants, camp de segona qualitat amb ametlers (ARM, D-1530, f. 217).

El 21 d’abril de 1823 Maria Magdalena Doms Torrella vengué al botiguer binissalemer Joan Moyà Ramonell per preu de 1.500 lliures la part del rafal antigament denominada la Vinya, d’unes 6 quarterades, on hi havia unes cases ja derruïdes. Dins la propietat venuda hi havia una peça de terra d’1 quarterada i mitja de pertinences de Ca Dona Aina separada de la resta pel torrent de la Riera. Les terres procedents de la Vinya eren tengudes en alou dels hereus d’Antoni Gual Despuig, i la part procedent del Lledoner, sots alou dels hereus de Ramon Puigdorfila. Feia partió amb terres de Pere Gil, terres de Bernadí Trias, les cases de Son Gil, el camí que anava a Son Gil, Son Cotoner i la Riera. Fou pacte que si el comprador volia construir un marge per a evitar les vengudes de la Riera no podia variar-ne el recorregut (ARM, Not. S-1429, f. 73v).

Joan Moyà Ramonell engrandí la propietat amb la compra de terres veïnades. Podeu fer-ne seguiment a la fitxa de Son Gual o la Sínia d’en Gil.

Amb escriptura de 29 de març de 1899 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisco Truyols Chauveron vengué Ca Dona Aina per preu de 25.000 pessetes al metge solleric Antonio Frontera Bauzá. Aleshores ocupava una superfície d’unes 15 quarterades i mitja i tenia cases. Confrontava al nord amb el camí de Jesús; al sud, amb Son Maçanet; a l’est, amb terres de José Sintes, i a l’oest, amb Son Cotoner i el torrent de la Riera, que travessava el rafal. Tenia dret de percebre 2 hores d’aigua de la síquia de la ciutat de la tanda dita d’en Ponç Feliu (RP11, 6219-terme: A, 3a).

Mitjançant escriptura de 30 de desembre de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Antonio Frontera Bauzá hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma el dret que tenia de percebre 2 hores d’aigua de la síquia de la ciutat a canvi d’una indemnització de 8.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent la corporació municipal acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 7a).

Antonio Frontera Bauzá morí a Palma el 3 d’agost de 1921 a l’edat de 88 anys amb testament obert que havia autoritzat el notari Miguel Pons Pons el 28 de setembre de 1916, en què nomenà hereus els seus tres fills: Juan (†1933) —enginyer—, Luis (metge) i María Ignacia Frontera Estelrich, amb substitució per al cas de morir sense descendència a favor de la Institución de Cultura, fundada al seu testament. Nomenà comptadors i partidors de l’herència José Oliver Coll (degà de la Seu), Mateo Garau Estrany (canonge penitencier de la Seu), Mateo Togores Maimó (rector de la parròquia de Sant Pere d’Esporles), el seu cosí Antonio Bauzá Pons (prevere) i el seu nebot Juan Marqués Frontera (metge cirurgià). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 de novembre següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 8a).

El 12 de febrer de 1924 davant dit notari Alcover, els germans Frontera Estelrich vengueren una porció de 7.906 m² a la Provincia de la Inmaculada y de San Alfonso de la Orden Teatina i una altra de 19.400 m² al comerciant solleric Antonio Marqués Borrás (RP11, 12325-12326-terme).

La Provincia de la Inmaculada y de San Alfonso de la Orden Teatina vengué (1933) la seva porció (que confrontava al sud amb el torrent de la Riera, i a l’est, amb el camí de Jesús) als militars retirats Pedro Vila Ramón i Eduardo García Serena, que hi construïren un camp d’esports. El 1940 la vengueren a Juan Berga Muñoz (casat amb Francisca Fernández Tur), Damián Perelló Monjo (†1963) —casat amb Catalina Monjo Monjo— i Pedro Pujol Muñoz (†1963) —casat amb María Pujol Estarellas—, els quals l’engrandiren amb la compra (1943) a José Cabot Massot d’una parcel·la de 1.348,12 m². El 1945 es dividiren la propietat de la següent manera: Damián Perelló Monjo s’adjudicà la parcel·la nombre 1, de 2.689 m², que comprenia un magatzem; Juan Berga Muñoz, la parcel·la nombre 2, de 3.496 m², que també tenia un magatzem, i Pedro Pujol Muñoz, la parcel·la nombre 3, de 2.542 m², que comprenia un safareig, un magatzem i altres construccions. Tots aquests terrenys foren expropiats (2004-05) per a la construcció de la Falca Verda (RP11: 12325-terme, 22909-terme, 23364-23368-terme, 41351-III, 59480-VI, 64958-VI, 67005-VI, 67008-67009-VI).

Antonio Marqués Borrás construí una fàbrica damunt la seva parcel·la. El 1946 passà al seu fill Juan Marqués Ferrá (químic), qui vengué (1957) una porció d’1 quarterada, 3 quartons i 52 destres a la Real Sociedad Hípica de Mallorca, que l’adquirí representada pel seu president, Francisco Villalonga Blanes. Damunt aquests terrenys s’aixecà un hipòdrom que fou venut (1966) a l’entitat Son Pardo SA (representada per l’industrial Juan Mora Gornals i Mariano Moragues Morell) a canvi de l’ús i gaudi de l’hipòdrom que aquesta societat construïa aleshores damunt terres del rafal de Son Pardo. Posteriorment, a instància de la Recaptació de Tributs de l’Estat de la Zona Primera de Palma, la propietat fou embargada, subhastada i finalment rematada (1985) per la Unión de Empresarios de Atracciones Diversas de Baleares (representada pels firers José Asensio Hernández i José García Perea), que també adquirí (1986) la propietat contigua denominada la Taverneta de Jesús, amb casa i una superfície de 5 quarterades, tot i que una porció de 5.818 m² fou expropiada per a unir els actuals carrers de Salvador Dalí i l’Uruguai. De llavors ençà i fins a la construcció de la Falca Verda, aquests terrenys foren ocupats per les instal·lacions de la Fira del Ram. Juan Marqués Ferrá morí el 10 de novembre de 1979 amb testament que havia ordenat el 13 de febrer de 1967 en poder del notari Florencio Villanueva Echeverría, en què llegà a la seva filla María de la Concepción —nascuda del seu matrimoni amb Pilar Delgado Roses (†1996)— la resta de la seva porció de Ca Dona Aina (que segons recent midament ocupava una superfície de 8.592 m²), la qual fou expropiada (2004) per a la construcció de la Falca Verda (RP11: 12326-terme, 29281-terme, 22802-III, 14851-14852-VI, 16681-VI).

El 9 de desembre de 1925 davant el notari José Socías Gradolí, els germans Frontera Estelrich vengueren una porció de 9.100 m² amb caseta i font a La Instrucción Popular SA, que hi construí el camp de futbol de La Salle (posteriorment denominat Rafael Puelles), al qual s’accedia per un camí de 6 metres d’ample que arrancava del camí de Jesús. El 1977 Antonio Martí Sureda (en representació de La Instrucción Popular SA) vengué la propietat a l’òptic Miguel Bennásar Munar, a qui li fou expropiada (2003) per a la construcció de la Falca Verda (RP11: 13141-terme, 47589-III, 60944-VI).

El 6 d’octubre de 1932 davant el notari Pedro Alcover Maspons, els germans Frontera Estelrich vengueren a Juan Sendra Estarás una porció de 7 quarterades que confrontava amb Son Cotoner i Son Maçanet. Sendra segregà diversos trasts situats entre els actuals carrers de Francesc Martí i Mora i la Sínia d’en Gil on s’edificaren algunes cases. Un dels compradors més destacats fou el contractista d’obres Bernardo Salvá Campins (†1958) —casat amb María Moncada Sayago—, qui adquirí (1951) una porció de 26.210 m² que confrontava amb el torrent de la Riera, el camí del Cementeri i les propietats denominades les Veletes, la Sínia d’en Gil i Son Cotoner; els seus fills aportaren (1963) la propietat (que comprenia diversos edificis destinats a la fabricació i emmagatzematge de materials de construcció) a l’entitat Salmon SA, que la vengué (1990) als germans Llabrés Juan, a qui els fou expropiada (2004) per a la construcció de la Falca Verda. Un altre comprador destacat fou el Club Deportivo Mallorca, que comprà (1944-45) mitjançant el seu president, Luis Sitjar Castellá, un total de 26.952,5 m² procedents, ço és, 17.143,6 m² de Ca Dona Aina i la resta de la Sínia d’en Gil, on s’aixecà el camp d’esports denominat, successivament, Es Fortí i Lluís Sitjar. Aquesta darrera porció comprenia dues cases rústiques amb pou i feia partió amb Son Maçanet, establits de la Sínia d’en Gil i els carrers de Gabriel Miró, Doctor Gómez Ulla (ara Ramon Picó i Campamar) i Miguel de los Santos Oliver (RP11: 15278-terme, 15908-terme, 23004-terme, 23445-terme, 28935-terme, 17817-terme, 20844-terme, 21916-terme, 22163-terme, 26737-terme, 41764-III, 26539-VI, 23282-terme, 25446-terme, 26349-terme, 26737-terme, 23841-terme, 26054-terme).

Amb escriptura de 17 de gener de 1941 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Frontera Estelrich vengueren per preu de 28.000 pessetes al conrador José Cabot Massot el que romania de Ca Dona Aina (23.973 m² amb les cases) i la propietat contigua denominada la Taverneta de Jesús (que havia estat adquirida per Antonio Frontera Bauzá el 1904) (RP11, 6219-terme, 11a; RP11, 2753-terme: 14a, 19a).

José Cabot Massot morí el 26 de març de 1968 amb testament que havia ordenat el 26 de novembre de 1961 en poder del notari José Clar Salvá, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la seva dona, Francisca María Bergas Inglada, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 12 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 13a; íd., 25a).

Mitjançant escriptura de 4 d’abril de 1984 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Francisca María Bergas Inglada es reservà una porció de 7.632 m² i vengué la resta, ço és, 2.970 m² amb les cases a l’administratiu Guillermo Mascaró Bergas, 6.719 m² al xofer Miguel Font Bergas i 6.652 m² a Coloma Font Bergas (RP11: 10889-VI, 10900-10902-VI).

Francisca María Bergas Inglada morí a Maria de la Salut el 19 de gener de 1991 amb testament que havia disposat el 13 de juliol de 1973 en poder del notari de Sineu Mateo Oliver Verd, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus els seus nebots Margarita Bergas Ximenis, Miguel i Coloma Font Bergas i Guillermo Mascaró Bergas. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de juliol de 2003 autoritzada pel notari Gonzalo López Fando Raynaud (RP11, 10902-VI).

En sessió celebrada el 17 de maig de 2000 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma acordà iniciar l’expropiació de totes les finques registrals afectades del SGEL/PJ-P 47-01-P i 47-02-P, més conegut com a Falca Verda, entre les quals es trobaven també les porcions que havien estat de Francisca María Bergas Inglada. El 21 de maig de 2003 el Ple de l’Ajuntament de Palma n’aprovà el Projecte bàsic d’urbanització amb un pressupost d’execució material de 24.580.000 euros. Les actes d’ocupació foren signades entre 2002-05 pels aleshores tinents de batle d’Urbanisme Rafael Vidal Roca (2002-03) i Rodrigo de Santos López (2003-05) en representació respectiva dels batles Juan Fageda Aubert (2002-03) i Catalina Cirer Adrover (2003-05). Les cases de Ca Dona Aina foren enderrocades com a conseqüència de l’execució d’aquest sistema i del desdoblament del camí de Jesús.