Son Togoretes

La propietat se situava al lloc del Vinyet, molt a prop del convent de Jesús, entre el torrent de la Riera i Son Eriçó. Prengué nom de la família Togores, qui en fou propietària entre els segles XVII-XIX.

Les notícies més antigues que en tenim són del 17 de novembre de 1540, quan Miquel Desclapés i la seva dona, Eleonor, establiren la propietat (aleshores vinya) al notari Antoni Ribes i a la seva dona. Era tenguda sots alou de Joanot Moyà. Se situava al puig que hi havia a prop del monestir de Jesús. Feia partió amb el torrent de la Riera, un camí públic pel qual s’anava a Puigpunyent, la vinya de Joan Bauçà (abans de Carles Despuig) i un camí que donava accés a la vinya. Dins la propietat hi havia unes cases amb dos cups (un de gran de 80 somades i un de petit de 10 somades), un molí, diverses botes i altres eines. Poc després, el 22 de desembre de 1541, Antoni Ribes vengué la propietat a Gregori Burgues, qui la hi retrovengué tres anys més tard (ARM, Not. 1109, f. 110v; ARM, Not. 1110, f. 113v; ARM, Not. 1113, f. 120v).

Amb escriptura de 24 de febrer de 1548 autoritzada pel notari Jeroni Falcó, Caterina (viuda i hereva del notari Antoni Ribes) i el seu fill Joanot vengueren la propietat a Jeroni Cavalleria. Aquest testà el 13 de setembre de 1549 en poder de dit notari Falcó i nomenà hereu el seu germà Francesc, qui amb escriptura de 27 de gener de 1552 autoritzada pel notari Melcion Sans establí la propietat a Antoni Ballester, germà de l’orde de Sant Llàtzer, imposant un cens reservatiu de 24 lliures. Aleshores la propietat consistia en una vinya amb cases edificades (ARM, Not. S-66, f. 109).

El 7 de març de 1559 Margarita Ballester (viuda d’Antoni Ballester, qui actuava en nom propi pels seus drets dotals) establí la vinya (amb les cases i els arreus que s’hi trobaven, ço és, un cup i cinc carretells) a Joanot Gelabert. Aleshores era tenguda sots alou de Joanot Quint (com a hereu de Joanot Moyà) i a mercè de lluïsme. Feia partió amb dos carrers públics, la vinya dels hereus de Bartomeu Bauçà i la vinya d’en Catany (ARM, Not. 6395, s/f).

El 28 d’agost de 1567 Joanot Gelabert la permutà amb Arnau Santacília Bennàssar, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578: «La vinya de mossèn Arnau Sanctacília, mil y dos-centes liures» (ARM, Not. M-1185, f. 219v; ARM, D-1251, f. 148).

Arnau Santacília Bennàssar morí el 30 d’agost de 1588 amb testament que havia disposat el 21 de setembre de 1580 en poder del notari Julià Oliver, en què nomenà hereu universal el seu fill Joan Miquel, qui rebé l’inventari de béns del difunt el 19 de setembre següent. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Sant Nicolau, unes altres cases a la mateixa parròquia, la possessió de Païssa (Llucmajor), les possessions d’Alfàbia i Honor i un molí d’aigua (Bunyola), un rafal a prop de Jesús devora el monestir de la Real (probablement Son Verinet) i dos rafals contigus al camí de Jesús, ço és, un que feia partió amb el rafal de Felip Valentí, el rafal de Son Gelabert (adquirit pel difunt), el torrent de la Riera i un rafal que havia estat del notari Joan Calafat i que aleshores pertanyia a Eleonor Valentí, casada amb Pere Ignaci Torrella, i un altre denominat Son Gelabert que confrontava amb el rafal de Felip Valentí mitjançant camí, el rafal de la senyora Torrella (és a dir, Eleonor Valentí) i l’altre rafal del difunt (ARM, Not. O-78, f. 761).

Amb escriptura de 20 de setembre de 1589 autoritzada pel notari Josep Amer, Joan Miquel Santacília vengué la propietat al prevere Francesc Verí per preu de 790 lliures. Aleshores era tenguda sots alou de Nicolau Quint Burgues (com a successor de Joanot Moyà) i prestava 20 lliures cens a diversos particulars. El 22 de setembre de 1601 davant el notari Jaume Soler, Francesc Verí adquirí el domini directe de Nicolau Quint Burgues per preu de 100 lliures (ARM, Not. 455, f. 204v; ARM, Not. S-1506, f. 164).

El 9 de setembre de 1604 davant el notari Lluís Garí, Francesc Verí l’establí al canonge Joan Lloscos. Aleshores la propietat ja era considerada rafal. Era tenguda sots alou propi (inclòs en l’establiment) i feia partió amb el torrent de la Riera, un camí reial que anava a la Portassa, el rafal de Miquel Bosch (antigament de Pere Catany), el rafal del comerciant Gabriel Ferragut (antigament dels hereus del notari Joan Calafat) i un carreró (ARM, Not. 6439, s/f).

El 7 de gener de 1613 davant el notari Joan Baptista Mulet, Joan Lloscos establí la propietat a Elisabet Fuster, viuda de Miquel Pachs. S’imposà un cens reservatiu de 112 lliures, el qual fou redimit per la propietària amb escriptures de 7 i 13 de gener de 1614 autoritzades pel notari Joan Antoni Carbonell Armengol (ARM, Not. M-1185, f. 219v; ARM, ECR-1086, f. 447).

Elisabet Fuster testà el 28 d’agost de 1624 en poder del notari Jaume Despuig i nomenà hereu universal el seu nebot Joanot Fuster amb substitucions a favor de les seves nebodes Francina Fuster Caulelles i Joana Fuster Togores, germanes de l’anterior, per al cas de morir sense descendència. Morí el 4 de novembre de 1633 i lo endemà fou enterrada al convent de Sant Francesc «en lo vas de Pax». El mateix dia de l’enterrament Joanot Fuster rebé l’inventari de béns de la seva tia, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, al carrer dels Àngels, nombrosos censals, la possessió de Barcelona (Bunyola) i «lo rafal de la Señora Pax», situat a prop del monestir de Jesús, que feia partió amb el torrent de la Riera, el camí que anava a Son Anglada, el rafal de Francesc Bosch, el rafal dels hereus de Gabriel Ferragut i el camí que anava a Son Moix. De les cases del rafal es descriuen la sala, un estudi, la cambra de la sala, una cambra nova i el celler (ARM, Not. P-752, f. 1216; Oleza, 1923: 337).

Joanot Fuster testà el 17 d’agost de 1635 i declarà que si moria sense deixar descendència del seu matrimoni amb Dionísia Gual llegava a la seva germana Joana Fuster Togores tots els censos de l’herència de la seva tia Elisabet Fuster, un rafal de dita heretat, 200 lliures de renda anual i altres 100 lliures de renda anual. Morí el 23 d’octubre de 1647 i lo endemà fou enterrat al convent de Sant Domingo: «Sepultura y cos gener.ᵐ del Sr. Dn. Juan Fuster, del hàbit de Calatrave; lo aportaren cavallers crusats; acompañat son cos del visrey, y tot lo magistrat; sepultat en una tomba a la cap.ᵃ dels Fusters a la mà dreta devant la porta del Segrari; ab las suas armas» (ARM, ECR-1086, f. 447; Memorial, f. 3-4; Oleza, 1921: 84).

Joana Fuster Togores es casà amb Miquel Joan Togores, cosí d’Albertí (†1644) —casat amb Francina Net— i Jeroni Ballester de Togores Dameto (†1662) —canonge de la Seu—, II i III comte d’Aiamans, respectivament. Miquel Joan Togores testà el 16 de juliol de 1639 en poder del notari Melcion Sans i fou enterrat el 20 següent al convent de Sant Francesc «en depòsit a capítol». Joana Fuster Togores testà el 12 d’octubre de 1653 en poder del notari Jaume Pujol i el 5 de maig de 1655 fou enterrada al convent de Sant Francesc «en depòsit a capítol». Per decret dictat per la Reial Audiència, la propietat passà al seu fill primogènit, Miquel Joan, qui la capbrevà declarant que era tenguda sots alou propi i franca de cens i que feia partió amb el torrent de la Riera, el pont homònim, un carreró que pujava a la muntanya que anava a Puigpunyent, el rafal de Jaume Joan Villalonga (abans de Gabriel Fuster Ferragut), el rafal dels hereus de Rafel Bosch i el camí que anava del pont de la Riera a Son Anglada i al rafal de Son Ximenes (ARM, ECR-1086, f. 447v; Oleza, 1923: 339; Oleza, 1925: 6).

Miquel Joan Ballester de Togores Fuster, IV comte d’Aiamans, nasqué el 18 de març de 1608. Es casà el 21 de març de 1641 amb Cecília Olesa Moix (nascuda el 21 de novembre de 1622, filla de Jaume i de Jerònima) i en foren fills Jaume, Joan Miquel (prevere i canonge), Francesc (prevere i canonge) i Joana. Testà el 2 de gener de 1663 en poder del notari Antoni Morro i lo endemà fou enterrat al convent de Sant Francesc «depositat a capítol» (Sansó i Sansó, 2009: 159; Cadenas, 1991: 82; Oleza: 1925: 27).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en un rafal denominat Son Togores que pertanyia a l’«egrègio don Jaume Ballester Fuster Sant Martí y Togores» i valia 1.600 lliures (ARM, D-1253, f. 197v).

Jaume Ballester de Togores Olesa, V comte d’Aiamans, nasqué el 23 de juny de 1643. Es casà el 26 d’agost de 1676 amb Caterina Gual Togores i en foren fills Miquel Joan, Violant (casada amb Joan Sales Berga, gentilhome de cambra del rei), Ramon (†1745) —sagristà de la Seu—, Caterina (†1723) —casada amb Jeroni Sales—, Elisabet (casada amb Joan Sureda Villalonga, I marquès de Vivot), Jaume (canonge coadjutor) i Cecília (†1701). Jaume Ballester de Togores Olesa testà el 6 de juliol de 1695 en poder del notari Ramon Morey i el 19 d’octubre de 1703 fou enterrat «en depòsit a capítol» al convent de Sant Francesc. Caterina Gual Togores (nascuda el 20 de setembre de 1655) era filla de Ramon Gual Puigdorfila (n. 1625) i de Violant Togores Aubra (n. 1636). Testà el 29 de setembre de 1718 en poder del notari Lleonard Mesquida i el 20 de juny de 1722 fou enterrada «en depòsit a capítol» al convent de Sant Francesc (Cadenas, 1991: 82; Oleza, 1925: 88, 92).

Miquel Joan Ballester de Togores Gual, VI comte d’Aiamans, nasqué el 15 d’octubre de 1677. Es casà amb Margarita Sales Berga (filla d’Antoni Fuster de Sales i de Beatriu Berga Santacília) i en foren fills Jaume (hereu dels fideïcomisos familiars), Antoni (†1798) —casat amb Onofra Net Ferrandell (†1771)—, Caterina —casada (1737) amb Agustí Sureda Valero Fortuny—, Beatriu (religiosa), Ramon (1723-1788) —col·legial de Lluc i canonge de la Seu—, Joan (†1791) —sagristà de la Seu— i Margarita, Maria i Maria Magdalena, religioses del convent de Santa Clara. Miquel Joan Ballester de Togores Gual testà el 2 de febrer de 1732 en poder del notari Miquel Florit i el 14 de febrer de 1741 fou enterrat «en depòsit a capítol» al convent de Sant Francesc. Margarita Sales Berga testà el 22 de juny de 1756 en poder del notari Miquel Morey i el 7 de gener de 1757 fou enterrada «en depòsit a capítol» al convent de Sant Francesc (Oleza, 1925: 152, 155).

Jaume Ballester de Togores Salas, VII comte d’Aiamans, nasqué el 6 de febrer de 1709 i heretà després de la mort de son pare (1741) el patrimoni, els vincles i els fideïcomisos. Es casà en primeres núpcies amb Eleonor Cotoner Núniç de Sant Joan i en fou filla Margalida (n. 1736), casada (1754) amb Pedro Verí. En segones núpcies es casà amb Magdalena Cotoner Salas, filla de Miquel i d’Eleonor, i en foren fills Miquel Mariano i Maria Magdalena, religiosa del convent de Santa Clara. Amb escriptura de 30 d’agost de 1759 autoritzada pel notari Pere Joan Canals, Jaume Ballester de Togores Salas empenyorà la propietat a Joan Planes pels deutes que hi havia contret. Entre altres quantitats, el comte li devia 377 lliures 3 sous 3 diners per les obres de reedificació de les cases de Son Togoretes que havia pagat Joan Planes. Jaume Ballester de Togores Salas morí el 10 d’abril de 1789 amb testament que havia disposat el 21 d’octubre anterior en poder del notari Cayetano Socias i fou enterrat lo endemà al convent de Sant Francesc. Magdalena Cotoner Salas testà el 17 de novembre de 1741 en poder del notari Guillem Rosselló i el 5 de gener de 1787 fou enterrada «en depòsit a capítol» al convent de Sant Francesc (ARM, Not. 3783, f. 69; ARM, Not. R-482, f. 186; Mas, 1994: 27-29; Ramis de Ayreflor, 1911: 132-133; Oleza, 1925: 201, 212).

Miquel Mariano Ballester de Togores Cotoner (VIII comte d’Aiamans i capità de caçadors del regiment provincial de milícies de Mallorca) es casà amb Maria Puigdorfila Cotoner (†1825), filla de Ramon i de Beatriu, i en fou filla Magdalena Ventura. Morí a Hostalric (Catalunya) el 9 de març de 1795 amb testament que havia ordenat el 29 de juny anterior en poder del notari Cayetano Socias. Fou enterrat dos dies després a la capella de la Puríssima de l’església de Santa Maria d’Hostalric (Catalunya) (Oleza, 1925: 215).

La mort sense descendència masculina de Miquel Mariano Ballester de Togores Cotoner originà un plet per la successió als fideïcomisos familiars entre el seu gendre, Josep Francesc Villalonga Desbrull (marquès de Casa Desbrull, casat amb la pubila Magdalena Ventura Togores Puigdorfila), i el seu cosí Antoni Togores Net, fill d’Antoni Togores Salas i d’Onofra Net Ferrandell. El litigi es resolgué el 1804 i el títol de comte d’Aiamans passà a Josep Togores Çanglada (fill d’Antoni Togores Net i de Joana Çanglada Rossiñol) a canvi de la cessió de diverses propietats als Desbrull (Sansó i Sansó, 2009: 159).

En sentència de 12 de juny de 1818 dictada pel Reial i Suprem Consell de Castella, Josep Togores Çanglada fou possessionat dels vincles familiars. No obstant aquesta informació, segons l’Apeo (1818) la propietat pertanyia a la comtessa viuda d’Aiamans, Maria Puigdorfila Cotoner, tal volta perquè des de la mort del seu home actuava com a cap de la casa i de la cúria d’Aiamans. Aleshores la propietat era denominada Son Togoretes i valia 4.000 lliures (ARM, ECR-1161, f. 278v; ARM, D-1530, f. 146v).

Josep Togores Çanglada (1767-1831), IX comte d’Aiamans, nasqué el 12 de juliol de 1767. Perdé el llinatge Ballester, car s’havia trencat la línia successòria originada pel matrimoni d’Humbert Togores, senyor de Lloseta, amb Montserrat Ballester, filla de Miquel Joan Ballester, el Gran, qui la feu (1503) hereva amb gravamen de nom i armes. Fou un destacat militar i escriptor. Il·lustrat i liberal, rompé el pacte de les Nou Cases en contreure matrimoni (1802) amb Antonina Anna Rosselló Rosselló (1769-1820), filla de Bernat i de Magdalena (Cadenas, 1995: 79; Sansó i Sansó, 2009: 159).

Fill dels anteriors fou Pascual Felipe Togores Rosselló, X comte d’Aiamans, nascut el 31 d’octubre de 1805, qui vengué Son Togoretes a Juan Ignacio Valentí Forteza Valls amb escriptura de 23 de maig de 1859 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner (Mas, 1994: 78; ARM, CH-669).

Juan Ignacio Valentí Forteza Valls, Moixina, era fill d’Antoni Valentí Forteza Aguiló, Moixina, i de la seva segona dona, Maria Josepa Valls Tarongí. Nasqué el 17 de novembre de 1824 a les 19 hores i fou batiat el mateix dia a l’església de Santa Eulàlia. Es casà el 22 d’abril de 1847 amb María Francisca Forteza Forteza i en foren fills María Josefa (†1896) —casada amb Pedro Juan Aguiló Forteza—, Teresa, María de las Mercedes (n. 1863) —casada amb Joaquín Aguiló Valentí—, María de la Concepción (n. 1867), Antonio (n. 1851) —misser, casat amb Juana María Aguiló Forteza (n. 1852)— i José Ignacio (†1924), escriptor. Morí a Palma el 22 de maig de 1876 a l’edat de 51 anys amb testament que havia ordenat el 7 de juliol de 1867 en poder del notari Miguel Pons Barrutia, en què feu hereus universals propietaris els seus fills mascles. Nomenà la seva dona tutora i curadora dels seus fills pupils: José Ignacio, Teresa, María de las Mercedes i María de la Concepción, i dels seus fills púbers: Antonio i María Josefa. Nomenà comptadors la seva dona, Luis Piña Forteza, Antonio Forteza Valentí i Antonio Pomar Cortés perquè verificassin extrajudicialment totes les operacions de testamentaria, les quals foren determinades el 20 de juny de 1879 i aprovades pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja en providència recaiguda el 18 de setembre següent. L’herència líquida del difunt ascendia a la quantitat de 385.046 pessetes amb 74 cèntims, la meitat de la qual corresponia als dos hereus i l’altra meitat havia d’esser repartida entre els sis fills, de manera que a cadascú li corresponia en concepte de llegítima la quantitat de 32.087 pessetes amb 23 cèntims. Amb escriptura de 20 de desembre de 1881 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar acceptaren els béns de l’herència, que consistien en unes cases majors i unes de menors situades al carrer de Vicente Mut, antigament del Segell; unes altres cases situades al carrer de Jaime II; nombrosos crèdits, accions i drets; la possessió de Son Roig (326 quarterades) i el seu hort (Calvià) i els rafals contigus de Son Togoretes (8 quarterades i 12 destres) i Son Eriçó (10 quarterades i 59 destres). Aleshores la propietat estava plantada d’ametlers i tenia casa rústica, marcada amb el nombre 21. Confrontava al nord amb el camí de Puigpunyent; al sud, amb Son Cotoner mitjançant el camí de Son Eriçó; a l’est, amb el torrent de la Riera, i a l’oest, amb Son Eriçó i les Cases Noves. Era tenguda sots alou del comte d’Aiamans. Una vegada practicades les operacions divisòries, els béns foren repartits de la següent manera: Antonio i José s’adjudicaren per meitats indivises la casa principal de Palma i la casa rústica i urbana de Son Roig, més una porció de Son Roig perhom; endemés, Antonio s’adjudicà títols del deute públic exterior i algunes accions de les societats establertes a Palma, i José, dues cases botiga situades al carrer de Jaime II, títols del deute interior de l’Estat i algunes accions de les societats Seguro Marítimo, Seguros Contra Incendios, ex Banco Balear i Empresa Mallorquina de Vapores; María Josefa s’adjudicà una porció de Son Togoretes amb la casa, títols del deute interior de l’Estat i accions de les societats Seguro Marítimo, Seguros Contra Incendios i ex Banco Balear; Teresa s’adjudicà sengles porcions de Son Togoretes i Son Eriçó, títols del deute públic, accions de les dessusdites societats i dos crèdits hipotecaris contra Francisco Martorell Carbonell; María de las Mercedes s’adjudicà una porció de Son Eriçó i títols del deute interior de l’Estat, i María de la Concepción, les restants porcions de Son Togoretes i Son Eriçó, un crèdit hipotecari contra Gabriel Serra Serra, títols del deute interior de l’Estat, sengles accions de l’ex Banco Balear i de l’Empresa Mallorquina de Vapores, vuit accions de la societat Seguro Marítimo i dues accions de Seguros Contra Incendios i de La Balear (CNIB, Antonio Cañellas Clar, Any 1881, f. 389; RP11, 4177-terme, 1a-2a).

El 15 de juliol de 1892 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, les germanes Valentí Forteza Forteza vengueren al jornaler Mateo Castelló Calafell per preu ajornat de 20.000 pessetes les seves respectives porcions de Son Eriçó i Son Togoretes, ço és: María de las Mercedes, una porció de Son Eriçó de 4 quarterades i 371 destres; María Josefa, una porció de Son Togoretes de 5 quarterades i 36 destres amb la casa, marcada amb el nombre 21; Teresa, una porció de Son Togoretes de 305 destres i una altra de Son Eriçó de 4 quarterades i 108 destres, i María de la Concepción, una porció de Son Togoretes d’1 quarterada i 220 destres i una altra de Son Eriçó d’1 quarterada i 240 destres amb la casa d’aquesta darrera, l’hort, l’aljub i altres dependències (RP11: 4176-4179-terme).

Mateo Castelló Calafell reunificà les porcions sota dues finques registrals amb llurs confrontes originals, de manera que per un costat hi havia Son Eriçó, i per l’altre, Son Togoretes. Es casà amb Catalina Salas Martorell (†1957) i en foren fills Catalina (casada amb Juan Rubert Estelrich), Mateo, Lorenzo, Antonio, María, Magdalena i Jaime Castelló Salas. Morí a Establiments el 10 de març de 1944 amb testament que havia disposat el 17 de febrer de 1942 en poder del notari de Llucmajor Jerónimo Massanet Sampol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills i nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietàries en parts iguals, les seves filles María i Magdalena. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 4 d’octubre de 1947 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent i Son Togoretes se l’adjudicaren María i Magdalena per meitats indivises (RP11, 6054-terme, 7a).

El 20 de juny de 1966 davant el notari Rafael Losada Perujo, les germanes María i Magdalena Castelló Salas vengueren una porció de 19.155,69 m² per preu de 3.300.000 pessetes a la Real Federación Española de Fútbol, que l’adquirí representada per Miguel Nadal Pont, com a president de la Federación Balear de Fútbol. Segons l’escriptura de compravenda, la parcel·la no comprenia cap edificació i confrontava amb els camins de Puigpunyent i Son Eriçó. Al mateix acte, l’alou o domini directe que gravava Son Togoretes fou quitat mitjançant el pagament de 5.000 pessetes a Juana Ana Jaume Llabrés. Damunt aquests terrenys la Federación Balear de Fútbol construí el primer camp de futbol propi, que duu per nom Miquel Nadal. El 23 de febrer de 1990 la Federación Territorial Balear de Fútbol i l’Ajuntament de Palma (representats, respectivament, per Antonio Borrás del Barrio, president, i Ramón Aguiló Munar, batle) subscriviren un conveni pel qual la corporació municipal adquiria la propietat per 5 milions de pessetes. La compravenda havia estat aprovada per la Real Federación Española de Fútbol en assemblea extraordinària celebrada el 27 de juliol de 1989 amb el vistiplau del president, Ángel María Villar, i fou elevada a escriptura pública el 30 d’octubre de 1990 davant el notari José Manuel de la Cruz Lagunero. El conveni fou ratificat per la junta directiva de la RFEF en sessió celebrada el 2 de març de 1990 i aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Palma en sessió celebrada el 6 de novembre de 1989 (íd., 9a; RP11, 8665-III, 1a; RP11, 50890-VI, 1a).

El 4 d’abril de 1967 davant el notari de Santanyí Salvador Balle Oliver, les germanes María i Magdalena Castelló Salas vengueren la resta de la propietat a l’agricultor Bartolomé Pastor Perelló. Segons les dades registrals, la porció ocupava una superfície de 34.400 m², tot i que un midament posterior li atribuïa una extensió de 33.221 m² (RP11, 7926-III, 1a).

Amb escriptura de 3 de novembre de 1972 autoritzada pel notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada, Bartolomé Pastor Perelló vengué a José Pablo Ribas Fuster (fundador d’Autoescuela Ribas) per preu de 100.000 pessetes una parcel·la d’1 quarterada que confrontava amb la carretera de Puigpunyent i Ca l’Eriçó. Damunt aquests terrenys es construí una pista de pràctiques per a aprenents de conductor (RP11, 22142-III, 1a).

Bartolomé Pastor Perelló es casà amb Juana Oliver Matas i en foren fills Bartolomé, Miguel, Concepción, Catalina María i Antonio María Pastor Oliver. Morí a Sant Joan l’11 de juliol de 1992 amb testament que havia ordenat el 22 de gener de 1986 en poder del notari Salvador Balle Oliver, en què instituí en la porció de llegítima estricta els seus fills Bartolomé, Miguel i Concepción. Nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, els seus fills Catalina María i Antonio María. Amb escriptura de 22 de juliol de 1993 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza acceptaren els béns de l’herència, que només comprenia una participació indivisa del 48% sobre la porció de Son Togoretes, la qual fou adjudicada a Antonio María, qui ja posseïa (1988) el 52% restant per compra a son pare. Més endavant, l’entitat Banca March SA l’adquirí en pública subhasta per preu de 50.000 pessetes en virtut de la sentència ferma dictada el 27 de gener de 1997 per Miguel Álvaro Artola Fernández, jutge de primera instància nombre 10 de Palma. El 4 de maig de 2001 davant el notari Miguel Mulet Ferragut, Banca March SA la vengué a l’entitat Arenal Nou SL per preu de 60 milions de pessetes (RP11, 34054-VI: 1a, 3a, 6a, 8a-9a).

En sessió celebrada el 17 de maig de 2000, la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma acordà iniciar l’expropiació de totes les finques registrals afectades del SGEL/PJ-P 47-01-P i 47-02-P, més conegut com a Falca Verda, entre les quals es trobava aquesta porció de Son Togoretes, que aleshores ocupava una superfície de 32.329 m². S’estipulà com a preu just la quantitat d’1.950.925,41 euros, que fou satisfeta mitjançant l’entrega d’11 parcel·les municipals de valor equivalent (BOIB, n. 15, 03-02-2001).