Son Bosquet

Cal Patró Torres, Les Cases Noves

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre Son Santiscle, Son Moix Negre, Son Eriçó, Son Togoretes i el camí de Puigpunyent. Prengué nom de la família Bosch i del patró Bartomeu Torres, els quals en foren propietaris entre els segles XVI-XVIII i durant el primer terç del XIX, respectivament. Quan adquirí la propietat, el patró Torres rehabilità totalment les cases, que es trobaven pràcticament derruïdes, i així s’originà l’altra denominació.

Les notícies més antigues que en tenim són indirectes i les hem extretes de l’escriptura de compravenda de part del domini directe que Pereta Catany (casada amb el blanquer Joan Baró) feu (1589) a Mateu Catany. Segons aquest document, el 15 de desembre de 1531 davant el notari Perot Genovard, Miquel Pujals vengué la propietat al forner Martí Frígola. El 19 de gener de 1545 davant el notari Joanot Ferro, Frígola l’establí al picapedrer Pere Catany (ARM, Not. 455, f. 72).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, pertanyia a mestre Pere Catany i valia 500 lliures: «Rafal de mestre Pere Catany, picapedrer, sinch-centes liures.» Catany era també propietari d’un tros de terra valorat en 210 lliures situat «entre lo camí de Incha y de Manacor» (ARM, D-1251: f. 137, 148).

El 23 de gener de 1588 davant el notari Sebastià Llaneres, Pere Catany establí la propietat al conrador Miquel Bosch i retengué el domini directe. Miquel Bosch testà el 28 d’abril de 1618 i fundà un fideïcomís agnatici a favor del seu fill Francesc, ordenà substitucions a favor dels altres fills mascles (Mateu, Antoni, Miquel i Jeroni) i manà que el rafal fos conservat dins la família. Només per al cas de morir tots els fills mascles nomenava successora al fideïcomís la seva filla Pereta. Morí el 15 de maig següent i nou dies després es redactà l’inventari dels seus béns, que comprenia únicament el rafal de Son Bosc. Aleshores feia partió amb el camí reial que anava de Jesús al carreró del Rei, el rafal de Salvador Armengol (abans dels hereus de Gabriel Santiscle), el rafal de Ferrando Moix, el rafal de Gabriel Ferragut i el rafal d’Elisabet Pachs (abans del canonge Lloscos). Tenia cases amb clastra, menjador, cambra, torre i cuina. Prestava 24 lliures cens a Mateu Catany, qui també apareix documentat com a Macià (ARM, Not. 3794, f. 72; ARM, Not. 4214, f. 116).

Pel que fa al domini directe que gravava la propietat fou repartit entre els hereus de Pere Catany, els quals se’n desferen i restà dividit entre diversos propietaris.

Fill i hereu fideïcomissari de Miquel Bosch fou Francesc, qui es casà amb Margarita Rosselló. Morí el 22 d’agost de 1652 amb testament que havia disposat el 10 anterior en poder del notari Bernadí Martorell, en què nomenà hereu el seu fill Miquel i ordenà substitucions a favor dels altres fills Francesc i Jaume per al cas de premorir-li o de morir sense descendència. Finalment, la propietat passà al seu fill Francesc (ARM, Not. 6851, f. 33).

Segons els estims de 1685, la propietat era denominada Son Bosc, pertanyia als hereus de Francesc Bosch i valia 1.400 lliures: «Son Bosch, de hereus de Fran.ᶜʰ Bosch, mil quatre-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 197).

Francesc Bosch es casà amb Magdalena Rosselló i en fou fill i hereu intestat Francesc. Aquest maridà amb Magdalena Arbós i en foren fills Francesc i Jaume, nascuts el 12 d’agost de 1688 i el 30 d’octubre de 1695, respectivament. Francesc Bosch Rosselló morí el 4 de maig de 1739 amb testament que havia ordenat tres dies abans, en què nomenà hereu el seu fill Jaume, qui rebé l’inventari dels seus béns amb presència de Margalida Ferragut, esposa en segones núpcies del difunt i hereva usufructuària. L’heretat consistia únicament en el rafal de Son Bosc, que aleshores ocupava una superfície de 6 quarterades i es trobava arrendat a Jaume Bosch per ànnua mercè de 55 lliures. Comptava amb unes cases on morí el difunt (ARM, Not. 6857, f. 281).

El 18 de juliol de 1739 l’hortolà Francesc Bosch Arbós interposà demanda davant la Reial Audiència sol·licitant la propietat de Son Bosc, car li espectava com a successor al fideïcomís fundat (1618) per Miquel Bosch. El 14 de setembre de 1741 davant els notaris Sebastià Garau i Francesc Crespí es protocol·litzà la liquidació del fideïcomís fundat per Miquel Bosch a instància dels germans Francesc i Jaume Bosch Arbós. Després de les corresponents operacions d’avaluació i liquidació de l’herència, la propietat passà finalment a Francesc (ARM, Not. 6851, f. 47v).

En acte judicial de 20 de febrer de 1744 i com a conseqüència de l’ajustament de comptes entre els germans Francesc i Jaume Bosch Arbós es produí una divisió de la propietat que durarà uns 80 anys. Francesc s’adjudicà una peça de terra d’unes 2 quarterades i 3 quartons amb les cases del rafal (pràcticament derruïdes), i Jaume, una peça de terra de 3 quarterades i 3 quartons. Ambdues propietats eren tengudes, ço és, per 1/3 part sots alou dels respectius propietaris i per les 2/3 parts restants en alou del comerciant Joan Galera. La part corresponent a Jaume fou venuda per la seva viuda al comerciant Domingo Cortès Cortès, Bossa, el 13 de setembre de 1767. Feia partió amb el rafal de Joan Planes, el rafal anomenat la Sella Blanca, el rafal de Son Santiscle (del comprador), Son Moix Negre i terres de Francesc Bosch de la mateixa procedència (ARM, Not. 3794, f. 72).

Francesc Bosch Arbós, propietari de l’altra part del rafal, testà l’11 de febrer de 1751 en poder del notari Miquel Garau i nomenà hereu universal el seu fill Francesc (teixidor de lli), qui al testament que disposà el 22 d’agost de 1798 (efectiu per la seva mort lo endemà) feu hereva universal la seva neboda Margalida Genestar Bosch, casada amb el patró Bartomeu Torres (ARM, Not. M-2304, f. 308).

La part adquirida per Domingo Cortès Cortès, Bossa, passà (1796) al seu fill Bruno, qui la vengué al patró Bartomeu Torres amb escriptura de 30 de març de 1804 autoritzada pel notari Agustí Marcó Guardiola. El mateix dia davant la cúria de la Conservadoria de l’Hospital General, els mateixos actors signaren la compravenda d’una peça de terra procedent del rafal veïnat de Son Santiscle que, de llavors ençà, restarà unida a Son Bosquet (íd.).

Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava les Cases Noves, pertanyia a Bartomeu Torres, ocupava una superfície de 7 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 4.900 lliures (ARM, D-1530, f. 147v).

El patró Bartomeu Torres testà el 3 d’octubre de 1834 en poder del notari Joan Sancho i nomenà hereva universal la seva dona, Margalida Genestar Bosch (filla de Joan Baptista), la qual vengué Son Bosquet al conrador Julià Calafell Ginard (de la possessió de Son Pont de Puigpunyent, fill de Macià i de Francina) per preu de 6.477 lliures 1 sou 8 diners amb escriptura de 4 d’abril de 1838 autoritzada pel notari Agustí Marcó Guardiola. Aleshores la propietat era denominada també Cal Patró Torres, ocupava una superfície de 7 quarterades i les cases rústiques i urbanes havien estat totalment reformades per Bartomeu Torres. Era tenguda sots els alous següents: mitja quarterada aferrada al rafal d’en Bossa o Son Santiscle, ço és, per 1/3 part en alou de l’Hospital General i per les 2/3 parts restants en alou de Domingo Cortès, mentre que la resta de la propietat es trobava part sots alou de Joan Baptista Galera i part en alou propi, no inclòs en la venda. Feia partió amb el rafal de Domingo Cortès, Bossa, abans Son Santiscle, terres de Son Moix Negre, Son Eriçó, Son Togoretes i el camí de Superna, que anava a Puigpunyent. Prestava 3 lliures 13 sous 9 diners cens a Josep Massa, abans Ripoll, i 6 lliures cens al convent dels agustins de Palma (íd.).

Julià Calafell Ginard morí a Puigpunyent el 2 de gener de 1846 amb testament que havia disposat el 19 d’octubre de 1843 en poder del notari Manuel Sancho, en què llegà a les seves filles Francina i Esperança Calafell Sans béns determinats en concepte de llegítima. Instituí en la porció llegítima els seus nets Benita (†1844), Francisca i Julián Calafell Roca. Prellegà al seu net Julián 2 quartons de terra de pertinences de Can Reforçat. Nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Beneta Sans Vicens (†1860) —amb substitució a favor de la seva nora Martina Roca Salas (†1863) a la mort d’aquella—, i el seu net Julián, al qual també nomenà hereu universal propietari (RP2, 6894-terme, 1a-3a).

Julián Calafell Roca morí sense testar a Palma el 3 d’octubre de 1892 i en fou declarada única hereva la seva filla, Bárbara —nascuda del seu matrimoni amb Margarita Roca Pallicer (†1911)—, en sentència de 6 de febrer de 1893 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Catedral José Escolano de la Peña davant l’escrivà Pedro Gazá. Acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 22 d’agost de 1894 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas i Son Bosquet fou adjudicada a favor de Francisca Calafell Roca en pagament del que li pogués espectar en béns del seu avi Julià Calafell Ginard i de sa mare, Martina Roca Salas (íd.: 1a, 4a-5a).

El 25 d’abril de 1913 davant el notari José Socías Gradolí, Francisca Calafell Roca vengué la propietat per preu de 8.000 pessetes a Miguel Salom Nicolau. Aquest morí viudo a Palma l’11 d’octubre de 1950 amb testament que havia disposat el 20 de febrer de 1946 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereves en parts iguals les seves tres filles: Micaela, María i Catalina Salom Mayol. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de juliol de 1951 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada i la propietat se l’adjudicà María (íd.: 10a, 13a).

El 12 de gener de 1972 davant dit notari Chacártegui, María Salom Mayol vengué la propietat per preu de 265.500 pessetes al gestor administratiu Tomás Pizá Ferrer, qui l’adquirí en representació del comerciant Bartolomé Llabrés Moranta (íd., 32a).

El 5 de juliol de 1985 davant el notari Manuel López Leis, Bartolomé Llabrés Moranta vengué la propietat per preu de 12.500.000 pessetes a l’entitat Antonio Muñoz y Cía SA (RP2, 12763-VI, 2a).

Amb motiu de la construcció del tram III-A de la Via de Cintura, la propietat patí l’expropiació de 17.860 m². Es tractava de la finca marcada amb el nombre 10 al plànol del projecte. El 5 de febrer de 1987 el Consell de Govern de la CAIB acordà la declaració d’urgent ocupació dels terrenys afectats de l’expropiació i el 3 de març següent s’aixecà l’acta prèvia d’ocupació. La parcel·la fou ocupada a les 11:00 del 10 de juliol següent. Inicialment, el preu just es fixà en 48.435.673 pessetes, al qual se li hagué de sumar la quantitat de 23.278.044 pessetes en concepte d’interessos de demora pels 1.987 dies que havien transcorregut des de lo endemà de l’aixecament de l’acta d’ocupació (11-7-1987) fins a la publicació al BOIB nombre 152 de l’anunci de pagament (17-12-1992). L’expedient d’expro­piació informa que en aquell moment hi havia «un sr. que se ha metido a vivir en la casa sin permiso del dueño. El edificio tiene una superficie de 540 m²» (AGCM, 25393/2).

El 27 de febrer de 1997 el Ple de l’Ajuntament de Palma acordà iniciar l’expedient expropiatori de béns i drets necessaris per a l’ampliació del poliesportiu de Son Moix, que afectava una superfície total de 15.538 m², ço és, 11.032 m² de Son Santiscle i 4.506 m² de Son Bosquet, classificats al PGOU com a SGEC/DP-P, és a dir, equipament comunitari d’ús esportiu, i identificats amb el codi 28-02-P. El preu just dels terrenys de Son Bosquet afectats es fixà en 13.484.205 pessetes i l’acta d’ocupació i pagament s’aixecà el 13 de març de 1998. Per part de l’Ajuntament actuà Carlos Ripoll Martínez de Bedoya, tinent de batle d’Urbanisme, i del venedor, Salvador Ciller de Gea (BOIB, n. 37, 27-03-1997; RP2: 12763-VI, 49876-VI).