Son Cotoner

Son Cotoner del Vinyet

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre Ca l’Eriçó, la Sínia d’en Gil, Ca Dona Aina, Son Maçanet, el camí de Puigpunyent i Son Moix Negre. Es formà mitjançant l’agregació de tres rafals que Bernat Cotoner Tomàs adquirí entre 1528-47. Prengué nom de la família Cotoner, qui en fou propietària entre els segles XVI-XVIII. Encara es conserven parcialment les cases principals, reconvertides en centre comercial.

El 3 de gener de 1528 Bernat Cotoner Tomàs adquirí de la seva neboda Joana (pubila i hereva de Nicolau Cotoner) un camp amb 8 quarterades de vinya en alou propi (inclòs en l’establiment) que feia partió amb la vinya i el rafal del comprador i el camp i la vinya dits d’en Verí (ARM, Not. 1160, f. 1).

El 9 de gener de 1540 davant el notari Alexandre Brondo, Bernat Cotoner Tomàs i Joan Espanyol adquiriren de Joanot Gual dos camps contigus que antigament s’anomenaven la Vinya de Mossèn Tomàs Verí. Al mateix acte se’ls dividiren: un passà a formar part de Son Calafat i l’altre fou agregat a Son Cotoner. Joanot Gual els tenia perquè el notari Martí Prats (a qui els havia venut amb escriptura de 3 de setembre de 1528 autoritzada pel notari Antoni Boscà) els reté a la cúria del Batle. El camp major tenia casa, era tengut en alou propi i franc de cens. El camp menor es trobava sots alou d’Antoni Ferrer (canonge de la Seu) i prestava 24 sous cens el dia de Sant Antoni. Feien partió per dues parts amb la vinya i el rafal de Bernat Cotoner, el torrent de la Riera, un carreró pel qual s’anava a les vinyes de la Muntanya i la vinya de Joan Espanyol (ARM, Not. 1109, f. 2).

Finalment, el 2 de juny de 1547 davant la cúria del Batle adquirí una tercera propietat que agregà a les anteriors (ARM, ECR-1151, f. 534).

Bernat Cotoner Tomàs era fill de Nicolau Cotoner Sala i d’Eulàlia Tomàs i net de Bernat Cotoner Çaguals, fundador d’una de les tres línies del llinatge. Testà el 21 de setembre de 1548 en poder del notari Perot Genovard i nomenà hereu universal el seu fill Bernat, nascut del seu matrimoni amb Eulàlia Sant Joan, filla d’Huguet (ARM, ECR-1106, f. 634v).

Bernat Cotoner Sant Joan es casà amb Elisabet Cavalleria i morí sense testar. La propietat passà al seu pubil, Bernat, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578, segons els quals era un rafal valorat en 4.500 lliures: «Rafal de mossèn Bernat Cotoner, quatre mília y sinch-centes liures» (ARM, D-1251, f. 148).

Bernat Cotoner Cavalleria es casà el 9 de novembre de 1597 amb Magdalena Rossinyol Gual (†1621), filla de Martí i de Beatriu, i en foren fills Francesc i Anna, casada amb Alfons Cavalleria. Testà el 4 d’abril de 1613 en poder del notari Joan Antoni Carbonell Armengol i nomenà hereu universal el seu fill Francesc. Morí el 23 de març de 1626 i lo endemà fou enterrat al convent de Sant Domingo. El 18 d’abril següent l’hereu rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Sant Jaume, a l’illa del Forn Cremat, amb un hort contigu a la travessa del Sepulcre, i un «gran rafal alodial» que antigament eren tres rafals, amb unes cases edificades. Segons sembla, la propietat era administrada directament pel propietari, excepte la fruita, que estava arrendada a Bernat Galmés per 100 lliures anuals (Ribas de Pina, 1929: 140; Oleza, 1921: 70-71; ARM, Not. 3165, f. 554).

És probable que part de les cases actuals ja existissin en aquella època, com ho prova una finestra gòtica tardomedieval d’arc conopial que fou descoberta en la darrera reforma que s’executà de l’immoble.

Francesc Cotoner Rossinyol (†1630) es casà amb Eleonor Descallar Berard (†1640) i en foren fills Bernat, Magdalena, Eleonor i Beatriu, casades amb Jeroni Boix de Berard Descallar, Francesc Berard Gual i Miquel Joan Serralta, respectivament. Testà el 16 d’octubre de 1630 en poder del notari Miquel Seguí i feu hereu universal el seu fill Bernat, qui el 20 de setembre de 1656 capbrevà la propietat declarant que es tractava d’un rafal, antigament dos, que feia partió amb el camí de Puigpunyent, el rafal del conrador Joan Massanet, el torrent de la Riera, el rafal de Jordi Vidal (antigament d’Eleonor Valentí) i el rafal de Ferrando Gual Moix (Ribas de Pina, 1929: 140; ARM, ECR-1149, f. 47v).

Bernat Cotoner Descallar morí fadrí a l’edat de 30 anys amb testament que havia disposat el 5 de març de 1660 en poder del notari Martí Seguí, en què nomenà hereva universal la seva germana Magdalena, la qual apareix com a propietària de Son Cotoner als estims de 1685, on és documentada com a Magdalena Berard Cotoner per raó del seu matrimoni: «Son Cotoner, de la señora Magdalena Berard y Cotoner, v.ᵃ, nou mil lliuras» (Ribas de Pina, 1929: 140; ARM, ECR-1151, f. 323v; ARM, D-1253, f. 197v).

Magdalena Cotoner Descallar es casà el 24 de febrer de 1641 a la parròquia de Sant Jaume amb Jeroni Boix de Berard Descallar, fill de Nicolau i d’Elisabet, i en foren fills Nicolau, mort infant (†1648); Francesc (1645-1728), continuador de la casa; sor Elisabet (1647-1718), religiosa de Sant Jeroni; Jeroni (1650-1691), eclesiàstic, i Eleonor (1653-1699), casada amb Pere Joan Morell de Pastoritx Burguet. Jeroni Boix de Berard Descallar testà el 2 de setembre de 1654 en poder del notari Bartomeu Llabrés i dos dies després fou enterrat al convent de Sant Francesc «en lo vas de Bararts». Magdalena Cotoner Descallar morí el 5 d’octubre de 1703 amb testament que havia ordenat el 19 de setembre de 1684 en poder del notari Joan Sabater, en què nomenà hereu universal el seu fill Francesc. Fou enterrada lo endemà de la seva mort al mateix convent i vas que el seu home (Ramis de Ayreflor, 1919: 196; Oleza, 1925: 6, 88).

Francesc Boix de Berard Cotoner nasqué el 19 de maig de 1645. Seguí primerament la carrera de les armes i fou capità d’infanteria espanyola. Es casà el 7 de febrer de 1677 amb la seva cosina segona Margarita Berard Descallar (1645-1692), filla de Joan Berard Berard i d’Anna Descallar Verí, la qual testà el 24 d’agost de 1692 en poder del notari Joan Sabater, morí el 28 de setembre següent i lo endemà fou enterrada al convent de Sant Francesc. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Jeroni (†1750), Magdalena (1681-1750) —clarissa—, Joan (1684-1694) i Francesc (1687-1752), carmelita. En enviudar s’ordenà de prevere el 29 de novembre de 1693. Vivia al carrer de la Portella a un casal denominat Can Fontirroig, que manà construir (1710-12) per 950 lliures al mestre picapedrer Macià Rosselló, Moro, ornamentat amb frescs i olis de Silvestre Pueyo. Morí al seu casal de Palma el 9 de juny de 1728 amb testament que havia ordenat tres dies abans en poder del notari Miquel Llabrés i fou enterrat al convent del Carme (GEM, XIV, 385; Ramis de Ayreflor, 1919: 196).

Joan Despuig Martínez de Marcilla, II comte de Montenegro i IV de Montoro, interposà demanda contra Francesc Boix de Berard Cotoner sobre el pagament de 6.865 lliures del cens de 200 lliures que tenia dret de percebre sobre Son Cotoner. En sentència de 8 de juny de 1718 la Reial Audiència de Mallorca ordenà que la propietat fos posada a la venda en pública subhasta. El 3 d’octubre següent la rematà el negociant Onofre Joaquim Aguiló Cortès per 11.625 lliures i la compravenda fou elevada a escriptura pública el 26 següent davant el notari Lleonard Mesquida. Aguiló deposità 7.625 lliures en poder de Despuig per haver-ho així acordat entre les parts. Sobre les 4.000 lliures restants es creà un cens reservatiu de 200 lliures pagador cada 26 d’octubre a Francesc Boix de Berard Cotoner i als successors al fideïcomís fundat per Magdalena Cotoner Descallar (RP11, 1187-terme: 1a, 5a-6a).

Aleshores Son Cotoner ocupava una superfície de 40 quarterades. Feia partió amb el camí reial de Puigpunyent, Son Maçanet, el torrent vulgarment anomenat la Riera de Jesús, Son Calafat i Son Moix. Era tenguda en alou dels successors al fideïcomís de Magdalena Cotoner Descallar i prestava diversos censos: un de 200 lliures d’ànnua pensió al for de 5% pagador cada 5 d’octubre al comte de Montenegro, un altre de 8 lliures al for de 8% al convent de Nostra Senyora del Carme, un altre de 40 lliures al for de 5% a Jeroni Berard i un de 45 lliures al for de 5% a Rafel Rosselló (íd., 1a).

Amb escriptura de 21 de febrer de 1722 autoritzada pel notari Miquel Llabrés, Aguiló adquirí del doctor en drets Antoni Landívar Coll el rafal veïnat de Son Calafat, que fou agregat a Son Cotoner. Es pagaren 1.347 lliures 10 sous d’entrada i s’imposà un cens reservatiu de 114 lliures 12 sous 6 diners (ARM, Not. Ll-406, f. 142v; RP11, 1187-terme, 1a).

Entre 1718-41 Aguiló redimí tots els censos que gravaven Son Cotoner i Son Calafat mitjançant el pagament de 10.827 lliures 10 sous (RP11, 1187-terme, 7a-21a).

Onofre Joaquim Aguiló Cortès (1665-1748) era fill del negociant Pere Joan Aguiló Moyà (1619-1689), botiguer de teixits, i d’Elisabet Cortès Fuster (1620-1710), xuetes reconciliats el 1679. Es casà el 24 de juny de 1696 amb Anna Rosa Cortès Cortès (1680-1750) i en foren fills Elisabet Anna (1697-1718), Eleonor (†1723) i Agustí Antoni. «Passà de esta a millor vida als 10 agost 1748 circa las dos de la tarde» amb testament que havia ordenat el 13 de juny de 1729 en poder del notari Miquel Llabrés, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu net Onofre Josep Aguiló Cortès, fill d’Agustí Antoni. El 9 de setembre següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt davant el mateix notari. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, davant les cases del Dret del Segell; unes cases a la parròquia de Sant Nicolau; l’Hort de l’Escaire, situat al terme de la ciutat; diverses peces de terra i cases que sumaven un total de 35 quarterades procedents del rafal denominat el Forn del Vidre, situat al terme d’Esporles; unes cases a Esporles; la possessió de la Coma i terres de Son Nero, al terme de Petra; un hort de 3 quarterades devora la creu de Pedra Marbre i els rafals de Son Roqueta, Son Calafat i Son Cotoner, situats al terme de la ciutat. Fou enterrat «en la S.ᵗᵃ Ig.ᵃ Cathedral en el vas de Aguilons, qui està construït devant la capella de Nra. S.ʳᵃ de la Pietat». Anna Rosa Cortès Cortès testà el 26 d’abril de 1750 i morí quatre dies després (ARM, Not. R-935, f. 104v; ACM, 13883: f. 89, 148v; ACM, 13885, f. 33).

Agustí Antoni Aguiló Cortès, negociant, es casà el 15 d’agost de 1724 amb Paula Cortès, la qual li aportà una dot de 1.800 lliures. En ocasió de l’acord matrimonial Onofre Joaquim Aguiló Cortès havia assignat al seu fill 25.000 lliures i li havia fet donació dels horts de la Creu de Pedra Marbre i del Molinar de Llevant, ambdós situats al terme de la ciutat. Fills del matrimoni foren Maria (†1746) —albat—, Anna (casada amb Rafel Cortès), Onofre Josep, Tomàs i Eleonor. «Passà de esta a millor vida als 25 febrer 1750 circa la una de la tarde» amb testament que havia disposat el 26 de setembre de 1745 en poder del notari Miquel Llabrés, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus fills Onofre i Tomàs. El 29 de març següent Tomàs i sa mare reberen l’inventari de béns del difunt (GEM, XVIII, 278; ACM, 1428, f. 50; ACM, 13885, f. 82v).

Onofre Josep Aguiló Cortès nasqué el 20 d’abril de 1728. Es casà a la parròquia de Sant Nicolau el 14 de febrer de 1751 amb Eleonor Aguiló Aguiló i en foren fills Agustí Antoni, batiat a Sant Nicolau el 4 d’abril de 1754, i Mariano, batiat també a Sant Nicolau el 20 d’octubre de 1761. Onofre Josep morí el 14 de febrer de 1762 «circa las dos horas y mitja de la matinada» amb testament que havia disposat el dia anterior en poder del notari Nicolau Roca Mora, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Agustí Antoni amb substitució a favor de l’altre fill, Mariano, per al cas de morir sense descendència. El 25 de maig següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt en poder del mateix notari (Porqueres i Riera, 2004: 90; RP2, 5713-terme, 1a; ACM, 13885, f. 248v).

El 5 de març de 1764 Eleonor Aguiló Aguiló es casà en segones núpcies amb Domingo Cortès Cortès, Bossa, a Sant Nicolau. En foren fills Joan Josep (1765-1771), Bruno (1766-1811) i Maria Teresa (1767-1779). Morí el 16 de febrer de 1767 amb testament que havia ordenat el 4 de desembre de 1765 en poder del notari Nicolau Roca Mora, en què nomenà hereus en parts iguals els dos fills del primer matrimoni (Agustí Antoni i Mariano Aguiló Aguiló), el fill mascle del segon (Joan Josep Cortès Aguiló, car Bruno encara no era nat), el fill de què estava embarassada (si era mascle) i els altres fills mascles pòstums i naixedors del seu segon matrimoni amb el referit Domingo Cortès Cortès «de manera que vull que sien tants hereus per mi instituïts com fills mascles tindré el die de mon òbit de un y altre matrimoni». Per al cas de morir tots els fills mascles sense descendència masculina ordenava que l’herència fos dividida entre les seves filles. Amb posterioritat a la data del testament relacionat nasqueren de la testadora dos fills, Bruno i Maria Teresa Cortès Aguiló. Com que Joan Josep Cortès Aguiló morí el 30 de gener de 1771 (havia estat batiat a Sant Nicolau el 2 de gener de 1765), el caràcter d’hereu universal propietari recaigué damunt Bruno Cortès Aguiló (Porqueres i Riera, 2004: 95; RP2, 5713-terme, 1a).

Agustí Antoni Aguiló Aguiló es casà el primer de desembre de 1777 a Sant Nicolau amb Maria Cortès Aguiló, filla de Rafel i d’Anna, de qui no deixà descendència. Morí el 21 de novembre de 1796 amb testament que havia disposat el 16 de febrer de 1794 en poder del notari Marc Joaquim Rosselló, en què nomenà hereu universal el seu germà Mariano (Porqueres i Riera, 2004: 107).

Mariano Aguiló Aguiló es casà el 2 de maig de 1786 a Sant Nicolau amb Maria Anna Cortès Aguiló (†1812), filla de Tomàs Cortès Cortès (1721-1791) i d’Eleonor Aguiló Cortès, i en foren fills Onofre (albat), Onofre, Maria Josepa, Anna Maria Josepa, Paula i Tomàs, casat (1824) amb Maria Francina Fuster Forteza. Morí el 15 de novembre de 1808 amb testament que havia disposat el dia anterior en poder del notari Agustí Marcó Guardiola, en què nomenà hereu universal el seu fill Onofre. Aquest apareix documentat a l’Apeo (1818) com a propietari de Son Cotoner, que aleshores valia 32.400 lliures i ocupava una superfície de 59 quarterades, de les quals 29 eren camp de segona qualitat, i les 30 restants, camp de tercera qualitat (íd.; ARM, Not. P-267, f. 241v; ARM, D-1530, f. 99v).

Onofre Aguiló Cortès es casà amb Teresa Forteza (†1850) i en foren fills José, Pedro Domingo de Santa Teresa (en el segle Mariano), Francisco de Sales (†1877), María i Teresa. Amb escriptura de 4 de març de 1846 autoritzada pel notari de Roma Orazio Milanesi, Mariano Aguiló Forteza feu donació universal al seu germà Francisco de Sales en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Ana Cortés Forteza, efectiva el 7 de gener de 1847. Fills d’aquests foren José Luis (misser), Mariano (1852-1924) —metge—, Francisco de Sales, Isidoro María (1862-1940) —enginyer agrònom—, María Teresa, Francisca de Sales i Rosalía (RP11, 1187-terme: 4a-5a, 22a-23a).

Francisco de Sales Aguiló Forteza morí a Bunyola el 14 de novembre de 1877 a l’edat de 56 anys amb testament que havia disposat el 14 de juny de 1864 en poder del notari Miguel Pons Barrutia, en què instituí hereu universal propietari el seu fill José Luis. Nomenà curadora dels seus fills menors la seva dona, a qui manà executar extrajudicialment l’inventari i partició dels seus béns el més aviat possible (íd., 22a).

El 3 de març de 1880 el jutjat de primera instància del districte de la Llonja autoritzà l’inventari, avaluació, liquidació i adjudicació dels béns del difunt. Segons aquestes operacions l’haver líquid de l’herència de Francisco de Sales sumava la quantitat de 563.241 pessetes amb 95 cèntims, la meitat de la qual (281.620 pessetes amb 97 cèntims) corresponia a l’hereu, José Luis. L’altra meitat s’havia de repartir a raó de 40.231 pessetes amb 56 cèntims per a cadascun dels set germans en concepte de llegítima. A José Luis se li adjudicaren béns per valor de 337.313 pessetes, amb un excés de 55.692 pessetes amb 79 cèntims. Amb escriptura de 5 d’abril següent autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, que consistien en una casa botiga i algorfa situada darrere les monges de la Misericòrdia, una casa consistent en quatre botigues i dues algorfes a la costa d’en Berga, una casa botiga i algorfa al carrer del Segell, una casa botiga i algorfa al carrer d’en Bosc, els rafals de Son Cotoner (56 quarterades), Son Moix Blanc (54 quarterades) i Son Roqueta (10 quarterades), els horts de Can Curt (4 quarterades), l’Escaire i Son Pontivic, la peça de terra denominada Can Salí Vell (Establiments) i les possessions de Son Garcies (Bunyola) i Son Creus (Banyalbufar). José Luis s’adjudicà, entre altres béns, el rafal de Son Cotoner, que juntament amb Son Calafat ocupava una superfície d’unes 56 quarterades i valia 80.000 escuts. Confrontava al nord amb el camí de Ca l’Eriçó; al sud, amb el camí de la Vileta; a l’est, amb la Sínia d’en Gil i Ca Dona Aina, i a l’oest, amb Son Moix Negre (íd.: 1a, 22a-23a; CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1880).

José Luis Aguiló Cortés es casà amb Catalina Tomás Aguiló Villaseñor (†1904) i en foren fills Victorino, Eugenio (pèrit agrícola), Ana, Teresa (casada amb Isidro Forteza Forteza), Josefa, Catalina i María de los Ángeles, casada amb Fernando Forteza Segura. Morí el primer de gener de 1903 amb testament que havia disposat el dia anterior en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què deixà a les seves filles en cobriment de la llegítima una meitat indivisa de l’hort de Can Curt, i a més a les quatre primeres, Son Garcies, i a María de los Ángeles, els 19 censos que posseïa. Nomenà hereus propietaris els seus dos fills mascles. A Victorino li deixà Son Roqueta i l’altra meitat indivisa de Can Curt, i a Eugenio, Son Cotoner. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (RP11, 1187-terme, 22a-24a).

El 10 de setembre de 1919 Eugenio Aguiló Aguiló vengué a Honorato Salom Cabrer una porció de 3.063 m² que feia partió amb Ca Dona Aina (est) i Son Maçanet (sud i oest). Salom l’agrupà (1922) amb una porció de Son Maçanet de 90.172 m² contigua a l’anterior i el seu fill Honorato Salom Calafell la destinà (1940) a la venda en parcel·les (RP11: 11021-terme, 11028-terme, 11742-terme).

El 1936 Eugenio Aguiló Aguiló inicià la parcel·lació de la propietat a partir d’un plànol protocol·litzat aquell mateix any en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, davant el qual se signaren (1936-60) la pràctica totalitat de les escriptures de compravenda. Entre 1936-60 es vengueren un total de 67.272,8 m² d’ús lucratiu. El trast mitjà tenia una superfície de 210 m² i els encarregats de vendre’ls eren Juan Valentí Aguiló (1936-52), el mateix Eugenio Aguiló Aguiló (1953-58) i el seu fill Eugenio Aguiló Valentí (a partir de 1958). Els carrers que apareixen documentats a les escriptures signades entre 1936-60 són: lletra A (després Francesc Martí i Mora), lletra C (després Legionario Aleixo i Ocells, successivament), lletra D (després Sargento Llitrá March i Sagasta, successivament), lletra E (després Capitán Clar Aloy i Principat, successivament), lletra F (després Sargento Febrer Adrover i Mont Lueri, successivament), lletra H (després Cabo Ferrer Sureda i Trobada, successivament), lletra J (després Gabriel Font i Martorell), lletra L (després Teniente Jofre i Margarida Xirgu, successivament), lletra X (després Arc de Sant Martí) i lletra Y (després Tomàs Aguiló i Forteza). En aquest període (1936-60) els majors compradors foren José Ferrer Ferragut (1.407,5 m²), la Congregación Pontificia de Religiosas Teatinas de la Inmaculada Concepción Hijas de Nuestra Señora de la Providencia (2.804,31 m²) i la societat cooperativa de cases barates Protectora del Hogar (21.000 m²) (RP11: 1187-terme, 21549-terme, 22985-terme, 26966-terme).

Amb escriptura de 6 de novembre de 1964 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, Eugenio Aguiló Aguiló donà el que restava de Son Cotoner i Son Calafat als seus fills Antonio (†1981) —llicenciat en Ciències Físiques, casat amb Mercedes Pérez Rodríguez—, María Asunción (1913-2006) i Eugenio Aguiló Valentí (†1992) —comerciant, casat amb María de las Mercedes Aguiló de Cáceres— (RP11, 4808-III, 1a).

A la segona meitat del decenni de 1960 s’efectuaren algunes segregacions importants quant a superfície. Així, el 1966 el contractista Guillermo Ferragut Mulet adquirí 29.000 m² (que segons midament posterior resultaren esser 33.741 m²) situats entre el torrent de la Riera i el carrer nombre 303 (després Joan Dameto), dels quals 31.578 m² foren expropiats (2003-2005) per a la construcció de la Falca Verda. També el 1966 l’entitat Carbones Isleños SA comprà 5.000 m² (que resultaren esser 5.852 m²) situats a prop de la Riera que igualment foren expropiats (2004) pel mateix motiu. El 1967 el metge Luis Juncosa Iglesias (com a president del consell d’administració de l’entitat Agrupación Médica Balear SA) adquirí una porció de 40.000 m² on s’aixecà la Policlínica Miramar (RP11: 7150-III, 31362-VI, 7152-III, 15480-VI, 9729-III, 2370-VI, 11557-III, 11857-III, 51270-VI, 53018-VI).

El 1969 s’aprovà inicialment el projecte d’urbanització del sector nord de Son Cotoner, promogut per Eugenio Aguiló Valentí, i el 1973, de forma definitiva amb l’aprovació del Pla Ribas Piera. És aleshores quan es documenten les primeres compres de parcel·les per a fer-hi edificis plurifamiliars. Entre 1974-84 adquiriren solars Inmobiliaria Cepal SA (6208,06 m²), Construcciones Illetas SA (468 m²), Construcciones Prohens Vidal SA, Jaime Bibiloni SA (651 m²), Balear de Construcciones SA (1.461 m²), Improstructura SA (1.004,8 m²) i Mont-Matre SA (1.315 m²). Inmobiliaria Cepal SA (representada per l’industrial Hilario Calm Farrés) construí els edificis plurifamiliars de l’íntegra illeta lletra E, delimitada pels actuals carrers de Joan Muntaner i Bujosa (abans lletra M), Ocells, Margarida Xirgu i Tomàs Aguiló i Forteza, i dels trasts nombres 11, 23 i 24 de la illeta lletra F, flanquejada pels mateixos carrers excepte el de Tomàs Aguiló i Forteza (AMP, Memòria de Secretaria, 1969: 53; íd., 1973: 63; RP11: 26396-III, 36400-III, 28488-III, 29905-III, 34740-III, 34744-III, 34748-III, 5392-VI, 35996-III, 36000-III, 5161-VI, 6192-VI, 6193-VI, 6351-VI, 6465-VI, 7448-VI, 7449-VI, 7861-VI, 8143-VI, 8898-VI, 9760-VI).

El ràpid desenvolupament urbanístic de la barriada feu necessària l’edificació de diversos centres educatius. Així, en sessió ordinària celebrada el 10 de desembre de 1969 el Ple de l’Ajuntament de Palma acordà acceptar l’informe emès per l’arquitecte municipal en cap el 5 anterior d’adquirir una parcel·la de 7.250 m² per a construir-hi un col·legi nacional mixt de 16 unitats. Els terrenys confrontaven al nord amb el camí de Ca l’Eriçó o de Son Moix, i al sud, amb la via de cintura projectada al Pla Alomar (1943) (actual carrer de Salvador Dalí) fins a la Riera. S’estipulà una compensació econòmica de 500.000 pessetes. L’Ajuntament es comprometia a realitzar en un termini de 2 anys la prolongació del vial referit fins a la carretera de Puigpunyent i la construcció d’un pont per a enllaçar la barriada amb el centre escolar en projecte i el camp d’esports que la Federació Nacional d’Esports aixecava aleshores. El 20 de setembre de 1973 el Ple de l’Ajuntament aprovà l’adjudicació definitiva de les obres de construcció de l’escola a favor de Pefersan SA per la quantitat de 19.847.188,24 pessetes, i el 20 d’agost següent sol·licità al Ministeri d’Educació i Ciència que el nou centre educatiu es denominàs Marian Aguiló, «patriarca del Renacimiento literario catalán, nacido en Mallorca». L’escola inicià la seva activitat el 1975 (AMP, AH-2243, 10-12-1969, f. 159v; AMP, AH-2293/2, 20-09-1973, f. 225; AMP, AH-2294/2, 20-08-1974, f. 137).

El 3 de novembre de 1977 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, l’Ajuntament de Palma adquirí per 19.581.000 pessetes una parcel·la de 16.050 m² per a construir-hi l’Institut de Batxillerat mixt nombre 4, rebatiat amb el nom de Guillem Sagrera per ordre del Ministeri d’Educació de 2 de març de 1981. La compra es feu en execució de l’acord del Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el 20 de setembre de 1977, quan n’era batle Paulino Buchens Adrover (RP11, 43694-III, 1a; BOE, n. 87, 11-04-1981).

El 7 d’abril de 1983 davant el notari Salvador Balle Oliver, l’Ajuntament de Palma adquirí per 19.800.000 pessetes una parcel·la d’11.000 m² quan n’era batle Ramón Aguiló Munar. A l’acta de compravenda «se hace constar que el destino de la parcela adquirida es para la construcción de un centro de enseñanza general básica». Per ordre de la Conselleria d’Educació de 9 de març de 1998, l’aleshores Institut d’Educació Secundària nombre 12 passà a denominar-se Emili Darder (RP11, 7861-VI, 1a; BOIB, n. 47, 07-04-1998).

Des de 1936, quan s’inicià la parcel·lació de la propietat, fins al 1984 es vengueren més de 20 hectàrees d’ús lucratiu (RP11: 1187-terme, 2420-III, 4808-III).

El 6 de febrer de 1990 davant el notari Raimundo Clar Garau, María Asunción Aguiló Valentí (en nom propi i en representació del seu germà Eugenio i dels seus nebots Eugenio i Mercedes Aguiló Pérez) vengué una porció d’11.524 m² per preu de 85.250.000 pessetes a Plamayor SA (21%); a Promotora de Servicios Mallorca SA (40%); al matrimoni Miguel Antich Adrover i Inés Coll Rigo i als seus fills Miguel, Catalina i Francisco Javier (15%); al matrimoni Juan Sureda Llinás i Francisca Morey Amorós i a les seves filles Bárbara i María Francisca (7,2%), al matrimoni Manuel Aguilera Gómez i María José Povedano Ruiz (7,8%) i a María Amengual Dols i a les seves filles María Elena i Margarita Abad Amengual (9%). La parcel·la estava marcada amb la lletra B del pla d’urbanització del sector nord de Son Cotoner, consistia en els trasts nombres 70-84 i comprenia les antigues cases del rafal. Confrontava amb els carrers de Joan Muntaner i Bujosa, Ocells, Pasqual Ribot i Jaume Lladó i Ferragut (RP11, 27438-VI, 1a).

Al mateix acte els compradors es reservaren (cadascú en la seva proporció) una participació indivisa del 7,3342% i vengueren la restant participació indivisa del 92,6658% per preu de 379 milions de pessetes a l’entitat Giromall Center SA (íd., 2a).

Damunt aquesta parcel·la Giromall Center SA construí un centre comercial que comprenia tres cossos diferents: 1) un edifici de nova planta amb pàrquing subterrani (4.034,56 m²), planta inferior (3.608,07 m²) i planta baixa (4.164,42 m²); 2) les antigues cases de possessió, de planta baixa (773,35 m²) i pis (591,33 m²), que foren rehabilitades perquè estaven catalogades; 3) un grup de locals comercials disposats al llarg dels carrers dels Ocells i de Joan Muntaner i Bujosa. La llicència d’obra fou concedida l’11 de maig de 1988. La construcció, valorada en 385 milions de pessetes, l’executà (1990-92) la UTE formada per Construccions Embat SA i Construcciones Gómez Quintero SA sota la direcció de l’arquitecte Miguel Vicens i dels aparelladors Abdón Campins i Pedro Estarellas (íd., 3a).

En junta general d’accionistes de 30 de juny de 1995 s’acordà la fusió de les entitats Valvi SA i Giromall Center SA mitjançant l’absorció d’aquesta per part de la primera, la qual inscrigué la propietat al seu favor amb escriptura de primer de setembre següent autoritzada pel notari de Girona Ramón Coll Figa. Al seu torn, mitjançant escriptura de 15 de juliol de 1996 autoritzada pel notari de Barcelona Roberto Follía Camps, Valvi SA la cedí en arrendament a Caprabo SA per un termini de 10 anys prorrogables i preu de 72 milions de pessetes anuals. Amb escriptura de 29 de gener de 2002 autoritzada pel notari de Granollers Luis Pichó Romaní, les entitats Valvi SA i Osteoperon Dos SA foren fusionades mitjançant l’absorció de la primera per part de la segona (RP11, 27796-VI: 8a, 11a, 18a).

Amb escriptura de 26 de juny de 1998 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau, María Asunción Aguiló Valentí, els germans Aguiló Pérez i els germans Aguiló Aguiló vengueren a l’entitat Urbanizadora Inmobiliaria Fadese SA (després (1999) Fadesa Inmobiliaria SA) per preu de 462.184.855 pessetes una porció de 56.586 m² que confrontava amb la via de cintura, l’IES Guillem Sagrera, terrenys de la Policlínica Miramar, el carrer de Salvador Dalí i el camí de Son Eriçó. Aquesta porció passà a formar part del Projecte de compensació de la UE 37-01 «Son Cotoner-Fadesa», aprovat per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma en sessió celebrada el 22 de desembre de 1999. La UE 37-01 ocupava una superfície de 78.322 m², ço és, 56.586 m² procedents de Son Cotoner, i la resta, de Son Eriçó. Segons el Projecte de compensació, 65.496,32 m² eren d’ús lucratiu, i la resta, de cessió obligatòria a la corporació municipal (RP11, 48510-48511-VI).

Mitjançant escriptura de 2 de març de 1999 autoritzada pel notari Luis Pareja Cerdó, María Asunción Aguiló Valentí, els germans Aguiló Pérez i els germans Aguiló Aguiló vengueren a l’entitat Promociones Son Dameto SA per preu de 133.951.000 pessetes els 28.277 m² que restaven de Son Cotoner. En realitat, aquesta porció (que originalment ocupava una superfície de 5 quarterades, 1 quartó, 3 horts i 11 destres) procedia de Son Moix Negre i l’havia adquirida (1918) Eugenio Aguiló Aguiló de les germanes Luisa i Soledad Maroto Moxó per 3.676 pessetes. Confrontava amb Son Moix Negre, Son Eriçó, la porció venuda a Fadesa, el carrer de Salvador Dalí, l’IES Guillem Sagrera, terrenys de la Policlínica Miramar i el camí de la Vileta. Aquesta porció passà a formar part del Projecte de compensació de la UE 28-01 «Son Moix Negre-Son Dameto», aprovat inicialment per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma en sessió celebrada el 10 de maig de 2000. La UE 28-01 ocupava una superfície de 40.105 m², dels quals 28.277 m² procedien de Son Cotoner, i la resta, de Son Eriçó (RP11: 39428-VI, 2893-VI; RP2, 1651-terme, 20a).