Aquest rafal existí com a propietat independent fins al primer terç del segle XVIII, quan fou agregat a Son Cotoner. Prengué nom del notari Joan Calafat, qui en fou propietari durant gairebé 40 anys.
Les notícies més antigues que en tenim són del 1526, quan Francesc Olesa adquirí la propietat del capítol de la Seu de Mallorca com a hereu del canonge Grua mitjançant escriptura autoritzada pel notari Nicolau Olivar. El 19 de març de 1529 l’establí a Asbert Pachs imposant un cens reservatiu de 24 lliures. Aleshores la propietat consistia en una vinya tenguda sots alou propi (inclòs en l’establiment) que feia partió amb un carreró de pobladors pel qual s’anava a la vinya de Joan Moix, un tros de terra o camp de Joan Moix, la vinya de Bernat Cotoner i el camp o vinya del notari Martí Prats. Tenia casa, dins la qual hi havia dues botes congrenyades (ARM, Not. S-1075, f. 34).
En una data que no podem precisar la vinya passà a Ramon Fortesa Burgues i a la seva dona, Beatriu, viuda en primeres núpcies de Joanot Muntanyans. Amb escriptura de 7 de novembre de 1534 autoritzada pel notari Pere Font l’establiren a Joan Espanyol i a la seva dona, Elisabet (ARM, Not. 4835, f. 47).
El 9 de gener de 1540 davant el notari Alexandre Brondo, Joan Espanyol i Bernat Cotoner adquiriren de Joanot Gual dos camps contigus que antigament s’anomenaven la Vinya de Mossèn Tomàs Verí. Al mateix acte se’ls dividiren: un passà a formar part de la propietat que aquí ens ocupa i l’altre fou agregat a Son Cotoner. Joanot Gual els tenia perquè el notari Martí Prats (a qui els havia venut amb escriptura de 3 de setembre de 1528 autoritzada pel notari Antoni Boscà) els reté a la cúria del Batle. El camp major tenia casa, era tengut en alou propi i franc de cens. El camp menor es trobava sots alou d’Antoni Ferrer (canonge de la Seu) i prestava 24 sous cens el dia de Sant Antoni. Feien partió per dues parts amb la vinya i el rafal de Bernat Cotoner, el torrent de la Riera, un carreró pel qual s’anava a les vinyes de la Muntanya i la vinya de Joan Espanyol (ARM, Not. 1109, f. 2).
El 18 d’agost de 1546 davant el notari Joan Calafat, Joan Espanyol i la seva dona, Elisabet, vengueren la vinya i el camp contigu a Miquel Pau Nadal i a la seva dona, Caterina. Aleshores la vinya consistia en part de vinya i en part de camp i era tenguda sots alou propi. El camp era tengut part en alou propi i part en alou dels aniversaris de la Seu (ARM, Not. M-808, f. 198).
El 8 d’agost de 1547 davant el notari Perot Mulet, Miquel Pau Nadal i la seva dona, Caterina, vengueren la propietat al notari Joan Calafat (íd.).
Segons els estims de 1578 el notari Joan Calafat era propietari de dos rafals contigus que es corresponen amb Son Calafat i Son Eriçó. Estaven separats per un camí i valien 2.000 lliures: «Dos rafals de mossèn Joan Calafat, nott., contiguos ab camí al mitg, dos mília liures» (ARM, D-1251, f. 148).
Amb escriptura de 23 de juliol de 1586 autoritzada pel notari Pere Canyelles, Joan Calafat, la seva dona (Anna) i el seu fill Jeroni establiren la propietat a Eleonor Valentí (casada amb Pere Ignaci Torrella Sant Joan) imposant un cens reservatiu de 30 lliures. Aleshores era tenguda sots alou propi (inclòs en l’establiment) i prestava nombrosos censals. Feia partió amb un altre rafal del venedor mitjançant camí, el rafal de Ferrando Moix Gual, el rafal de Bernat Cotoner, el torrent de la Riera i el rafal i vinya d’Arnau Santacília mitjançant camí (ARM, Not. 2904, f. 81).
El 24 de maig de 1588 el notari Pere Canyelles (com a procurador d’Eleonor Valentí) capbrevà la propietat. El 16 de novembre següent Eleonor Valentí testà en poder de dit notari i dos dies després fou enterrada al convent de Sant Francesc «en lo vas de la capella de Torrellas» (ARM, ECR-1103, f. 116; Oleza, 1923: 200).
En un moment que no podem precisar la propietat caigué en mans de Felip Valentí, de qui passà a Eleonor Quint (casada amb Teseu Valentí) mitjançant escriptura de transacció de 21 de juny de 1622 autoritzada pel notari Joan Mas. Aquesta testà el 25 d’agost de 1646 en poder del notari Joan Mas i llegà la propietat al mercader Jordi Vidal. Fou enterrada el 30 d’abril de 1647 al convent de Sant Francesc «en lo vas de Valentins devant la capella del Sagrari» (ARM, Not. 1687, f. 823v; Oleza, 1923: 371).
Jordi Vidal testà el 31 de gener de 1662 en poder del notari Macià Ferrer i la propietat passà a la seva dona i hereva universal, Caterina Vaquer, la qual amb escriptura de 6 de desembre de 1670 autoritzada pel notari Llorenç Busquets entregà el rafal al seu gendre Martí Landívar Sangüesa en pagament dels deutes que el seu home hi havia contret com a conseqüència de les operacions comercials que ambdós efectuaven conjuntament. En compensació, Martí Landívar es comprometé a pagar-li 120 lliures anuals i a entregar-li la terça de l’arrendament caiguda el dia de Nadal (ARM, Not. 1687, f. 823v).
Martí Landívar Sangüesa (mercader d’origen navarrès) es casà en dues ocasions. Del primer matrimoni amb Eleonor Vidal Vaquer nasqué Martí. En segones núpcies maridà amb Francina Coll i en foren fills Antoni Manuel i Eleonor, casada en primeres núpcies amb el doctor en drets Joan Antoni Güells Mesquida i en segones amb l’enginyer militar Martín Gil de Gaínza Echagüe. Morí el 25 de maig de 1682 amb testament que havia disposat el 29 de juny de 1660 en poder del notari Joan Armengol, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill primogènit, Martí, qui el 4 de juliol de 1682 rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia les cases majors (amb hortet), situades a la parròquia de Sant Jaume, nombrosos censos i crèdits i el rafal de Son Calafat (ARM, Not. 5562, f. 250).
Segons els estims de 1685 el rafal pertanyia a Martí Landívar i valia 2.800 lliures: «Rafal de Martí Landívar, dos mil vuyt-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 197v).
Martí Landívar Vidal morí a Madrid el 22 d’abril de 1703 amb testament que havia ordenat el 14 de maig de 1687. Nomenà marmessors la seva madrastra, Francina Coll, Martín Gil de Gaínza i Francesc Villalonga Mir. Feu hereu universal el seu germà consanguini Antoni Manuel (ARM, Not. 5563, f. 32).
Antoni Manuel Landívar Coll (doctor en drets) es casà amb Praxedis Martorell Ansaldo (†1752), filla de Rafel Martorell Squella i de Joana Ansaldo Pilio. Amb escriptura de 21 de febrer de 1722 autoritzada pel notari Miquel Llabrés establí la propietat juntament amb el domini directe al negociant Onofre Joaquim Aguiló Cortès per preu de 1.347 lliures 10 sous, del qual el venedor reconegué haver rebut 840 lliures abans de la formalització de l’escriptura, i les restants 507 lliures 10 sous, el dia de Pasqua de Resurrecció de 1722. S’imposà un cens reservatiu de 114 lliures 12 sous 6 diners. A més a més, la propietat prestava 7 lliures 10 sous cens en dues partides a la comunitat de preveres de Sant Nicolau. Aleshores feia partió amb el rafal de Ferrando Gual Moix, Son Cotoner (del comprador), el torrent de la Riera i un camí que anava a diversos rafals (ARM, Not. Ll-406, f. 142v; RP11, 1187-terme, 1a).
Quatre anys abans, Onofre Joaquim Aguiló Cortès havia adquirit el rafal contigu de Son Cotoner, al qual fou agregat. Per aquest motiu, de llavors ençà l’evolució de Son Calafat serà la mateixa que la de Son Cotoner.
El terme de Palma 