Son Maçanet

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre el camí de Puigpunyent, Son Gual i Son Cotoner. Es formà mitjançant la unió de tres peces de terra tengudes sots alous diferents. Prengué nom de la família Massanet, qui en fou propietària durant bona part del segle XVII.

Les notícies més antigues que en tenim són del 20 de desembre de 1524, quan Joanot Moyà vengué la propietat (aleshores vinya) a Damià Mulet. Poc després la seva dona, Joana, en feu donació a la seva filla Anna Mulet en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Gabriel Ribes. Per la mort intestada i sense descendència d’Anna Mulet i de Gabriel Ribes, els seus parents Damià Mulet (doctor en lleis) i Gabriel Vallespir es repartiren els béns de l’herència amb escriptura de 27 de febrer de 1578 autoritzada pel notari Joan Calafat, en virtut de la qual la propietat passà a Damià Mulet (ARM, ECR-1129, f. 166).

Segons els estims de 1578 la propietat era aleshores un rafal, valia 1.500 lliures i pertanyia al misser Damià Mulet (ARM, D-1251, f. 149v).

Dos anys després, el 6 de juliol de 1580, Damià Mulet i la seva dona, Elisabet, establiren el rafal (abans vinya) a Antoni Joan Axartell imposant un cens reservatiu de 90 lliures. Segons l’acta de compravenda 12 quarterades eren tengudes sots alou dels hereus de Ramon Moyà a incert de lluïsme, 3 quarterades es trobaven en alou del bisbe i capítol de la Seu de Mallorca a vintè de lluïsme i prestaven 1 sou cens el dia de Nadal i 1 quartó era tengut en alou del rei de la porció que fou de Nunó Sanç a vintè de lluïsme (ARM, ECR-525, f. 141v).

Després de la mort d’Antoni Joan Axartell la propietat passà (1580) al seu parent Francesc Axartell mitjançant escriptura de donació particular autoritzada pel notari Joan Calafat. El 16 de desembre de 1587 l’establí al doctor en drets Ramon Verí, qui el 22 d’octubre de 1603 l’establí al conrador Miquel Massanet imposant un cens reservatiu de 20 lliures. Aleshores ocupava una superfície de 15 quarterades i 1 quartó. Tenia cases, sínia i vinya i prestava 59 lliures cens a Francesc Axartell que percebia Paula Quint, viuda de Nicolau Quint d’Eivissa. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, el rafal del doctor en medicina Joanot Gual i el rafal de Bernat Cotoner (ARM, ECR-529, f. 4; ARM, ECR-535, f. 229).

Miquel Massanet testà el 15 d’octubre de 1621 en poder del notari Bartomeu Gili i fundà un fideïcomís que, després de diverses substitucions, recaigué damunt Bartomeu Massanet. Aquest testà el 15 d’agost de 1659 i feu hereu universal el seu net Joan Massanet (fill de Joan Massanet), el qual el 26 de febrer de 1662 rebé l’inventari de béns del seu avi davant el notari Francesc Groñard. L’heretat consistia només en el rafal de Son Maçanet, de la casa del qual es descriuen la sala (decorada amb alguns quadres), la cambra a mà dreta de la sala, la cambra nova, l’estudiet a mà esquerra de la sala i la cambra per on es pujava a la sala que hi havia al primer pis. Aleshores el tenia arrendat el paraire Antoni Vidal per ànnua mercè de 140 lliures. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, el camí de Son Gual i el rafal dels hereus de Bernat Cotoner (ARM, Not. G-442, f. 31).

El 1672 Joan Massanet capbrevà el rafal, que aleshores es trobava segrestat a instància dels creditors contra l’heretat. Prestava 59 lliures 18 sous al comte de Formiguera i a Maria Anna Guixar (abans a Francesc Axartell) i 20 lliures 2 sous al doctor del Reial Consell Ramon Verí, derivats dels establiments abans esmentats. La difícil situació econòmica de Joan Massanet determinà que la propietat fos venuda a instància del saboner Josep Pujol, Maria Anna Seguí i altres creditors. L’adquirí dit Pujol pagant un terç al comptat, i la resta, mitjançant la creació d’un cens reservatiu (ARM, ECR-1129, f. 156; ARM, ECR-480, f. 490v).

Segons els estims de 1685 n’era propietari el saboner Josep Pujol i valia 4.000 lliures (ARM, D-1253, f. 197v).

Josep Pujol testà el 3 de juliol de 1687 en poder del notari Bartomeu Mir i nomenà marmessors els procuradors de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat, els quals el 18 de gener de 1688 reberen l’inventari de béns del difunt, que només comprenia el rafal de Son Maçanet, el qual aleshores es trobava arrendat al forner Joan Seguí per ànnua mercè de 210 lliures (ARM, Not. M-1652, f. 410).

Poc després, el primer d’octubre de 1688, els preveres Miquel Oliver (procurador de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat de la Seu) i Miquel Sastre (beneficiat de la Seu) establiren la propietat al blanquer Joanot Mas imposant un cens reservatiu de 133 lliures 7 sous 4 diners. Segons l’albarà de subhasta la propietat ocupava una superfície de 15 quarterades i 1 quartó i tenia cases. Se situava davant el Fortí Nou, devora el camí de Puigpunyent. Era tenguda, ço és, 1 quartó que tenia forma de vela llatina, en alou del rei de la porció que fou de Nunó Sanç; 3 quarterades, en alou del bisbe i capítol de la Seu, i 12 quarterades, en alou dels successors de Margarita Santacília, com a hereva de Josep Santacília, i aquest, com a hereu de Ramon Moyà. Feia partió amb un camí que es trobava entre aquesta propietat i el rafal del doctor en medicina Joanot Gual, el camí de Puigpunyent i el rafal dels hereus de Bernat Cotoner (ARM, ECR-561, f. 29).

Joanot Mas redimí íntegrament el cens reservatiu i els altres censals que prestava la propietat mitjançant escriptura que atorgà el 20 de desembre de 1688. Morí el 2 de desembre de 1701 amb testament que havia ordenat el 13 de juliol anterior en poder del notari Nicolau Maura, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu fill Jeroni, blanquer, nascut del seu matrimoni amb Joana Anna Ferragut (ARM, ECR-1130, f. 115v).

El 10 d’agost de 1737 Jeroni Mas Ferragut arrendà Son Maçanet a Pere Joan Gil per temps de 4 anys i l’obligació de dur el rafal a quatre sementers. El propietari es reservava habitació als alts de les cases i a l’estudi que hi havia al mig de l’escala que pujava al primer pis. Un dels sementers feia partió amb «lo camí de pobladors qui passa per junt dita Sènia d’en Gil» (ARM, Not. S-1940, f. 459).

Jeroni Mas Ferragut morí el 27 de setembre de 1737 i nomenà hereu universal el seu fill Jeroni, mort el 3 d’octubre de 1774, qui fou succeït pel seu germà Andreu (o Antoni), prevere i beneficiat de la Seu. Aquest morí el 24 de febrer de 1790 amb testament que havia disposat el 6 de juny de 1789, en què fundà una obra pia i nomenà marmessora la confraria de Sant Pere i Sant Bernat, la qual (representada pel prevere i procurador Bartomeu Juan) procedí a la liquidació del fideïcomís fundat per Joanot Mas al testament que ordenà el 13 de juliol de 1701 en poder del notari Nicolau Maura. Després de practicar les corresponents operacions de liquidació, que foren protocol·litzades el 27 de març de 1790 pel notari Guillem Vallès Cladera, es declarà que a Joanot Mas Bisbal (fill de Llorenç i de Magdalena i descendent de Joanot Mas) li corresponia cobrar 8.804 lliures 14 sous 4 diners. El 14 de desembre següent els administradors testamentaris li vengueren Son Maçanet per preu de 9.650 lliures, bona part del qual fou cobert amb la quantitat que li espectava (ARM, ECR-580, f. 464v).

Segons l’Apeo (1818) pertanyia a Joanot Mas Bisbal, valia 9.700 lliures i ocupava una superfície de 15 quarterades, de les quals 7 eren camp de segona qualitat, i les 8 restants, camp de tercera qualitat amb ametlers (ARM, D-1530, f. 142).

Amb escriptures de 30 de juliol i 11 d’agost de 1820 autoritzades pel notari Bartomeu Socias Desí, Joanot Mas Bisbal donà la propietat a Magdalena Mas, qui la reté amb escriptura d’11 de maig de 1822 autoritzada pel mateix notari. El 27 d’octubre següent Joanot Mas Bisbal establí al conrador Gaspar Llabrés Sorà una peça de terra de 3 quarterades i 1 quartó que feia partió amb el camí de la Sínia d’en Gil, terres de Son Cotoner i terres romanents. El 18 d’abril de 1823 Mas establí al seu gendre Salvador Bordoy Armengol part de les cases del rafal i una peça de terra de 5 quarterades i 3 quartons que feia partió amb el camí de la Sínia d’en Gil, les terres adquirides per Gaspar Llabrés, el camí de Puigpunyent i la Vileta i la resta de les cases i terres de Son Maçanet. Francesc Josep Bordoy (fill i hereu de Salvador) augmentà la superfície de la seva porció mitjançant l’entrega que (per qüestions hereditàries) li feu Elisabet Amengual (viuda de Joanot Mas Pieras) d’una peça de terra d’1 quarterada i 34 destres contigua a la que havia heretat de son pare. Aquesta divisió de la propietat és perceptible al Plano Topográfico Estadístico de Palma, de 1850 (ARM, Not. O-392, f. 397; ARM, Not. O-393, f. 101; CNIB, Gregorio Vicens, Any 1856, f. 258).

L’11 d’octubre de 1828 davant l’escrivà Joan Antoni Perelló Pou, la Reial Audiència donà possessori judicial de la propietat a Joanot Mas Pieras (fill de Joanot Mas Bisbal) en l’expedient que seguia sobre fideïcomís (ARM, ECR-1123, f. 146).

Joanot Mas Pieras es casà amb Elisabet Amengual i en foren fills Salvador (mariner), Eulàlia, Andreua i Joanot (†1863), casat amb Maria Margalida Guiscafrè Font. Morí intestat el 30 d’abril de 1840 a l’edat de 52 anys, i en providència de 23 de juliol de 1863 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Gregorio Romea davant l’escrivà Antonio Cañellas en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills. Amb escriptura de 28 de maig de 1866 autoritzada pel notari Pedro José Bonet procediren a la divisió de Son Maçanet: Eulàlia s’adjudicà una porció de 10.122,84 m² que confrontava amb les cases, el camí de la Sínia d’en Gil i el camí de la Vileta; Andreua, una porció de 10.122,84 m² que confrontava amb terres de Gabriel Mas, terres d’Eulàlia Mas, el camí de la Vileta i terres de Salvador Mas; Salvador, dues porcions de 10.913,31 m² i 4.913 m² que confrontaven amb terres d’Andreua Mas, el camí de la Vileta, Son Cotoner, el camí de la Sínia d’en Gil i terres de Gabriel Mas; Joanot, una porció de 17.137 m² que confrontava amb terres de Salvador Mas, el camí de la Sínia d’en Gil, terres de Gabriel Mas i Son Cotoner (RP11: 502-506-terme).

Gabriel Mas Alemany unificà novament la propietat amb l’adquisició de totes les porcions en què havia estat dividida. Així, amb escriptura de primer d’abril de 1856 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas comprà a Miguel Palmer Pizá, Juan Sánchez Miró i Juan Henales la peça de terra de 7 quarterades i 1 quartó (amb part de les cases) que Salvador Bordoy Armengol (1823) i el seu fill Francesc Josep Bordoy (1856) havien adquirit de Joanot Mas Bisbal i d’Elisabet Amengual, respectivament. El preu fou de 4.150 lliures i es creà un cens reservatiu de 18 lliures. D’altra banda, malgrat no s’hagi pogut trobar l’escriptura, en aquell moment la porció de 3 quarterades i 1 quartó que havia adquirit (1822) Gaspar Llabrés Sorà ja es trobava integrada novament a la propietat (CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1856, Semestre 1r, f. 278).

El 27 de juny de 1866 davant el notari Pedro José Bonet, Gabriel Mas Alemany adquirí dels germans Eulàlia, Andreua i Salvador Mas Amengual les seves porcions respectives imposant un cens reservatiu de 75 lliures a favor de cadascun dels germans pagador el 8 de setembre de cada any. Finalment, amb escriptura de 18 de juny de 1878 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner adquirí de Maria Margalida Guiscafrè Font (viuda de Joanot Mas Amengual) la porció restant per 3.333 pessetes (RP11: 502-506-terme).

Després de la reunificació Son Maçanet ocupava una superfície de 14 quarterades i 332 destres, estava valorada en 51.250 pessetes i tenia cases i altres dependències. Confrontava al nord amb Ca Dona Aina mitjançant el camí de la Sínia d’en Gil i un altre camí; al sud, amb el camí de la Vileta i Son Cotoner; a l’est, amb el creuer dels camins de la Vileta i de la Sínia d’en Gil, i a l’oest, amb Son Cotoner. Prestava 18 lliures cens que imposà Joanot Mas Bisbal damunt 845 lliures que tenia de crèdit sobre Son Maçanet a favor del procurador de la confraria de la Mare de Déu del Bon Camí de Santa Creu. Estava carregada amb la consigna que Joanot Mas Pieras feu de les ànnues mercès de Son Maçanet a favor de Gaspar Llabrés perquè es reintegràs de 541 lliures 9 sous 5 diners que li devia i per les altres partides que si a cas li bestragués dit Llabrés durant els 9 anys que havia de durar l’arrendament que li feu de Son Maçanet. La porció comprada a Miguel Palmer Pizá, Juan Sánchez Miró i Juan Henales era tenguda en alou dels successors de Diego Dezcallar Montornés. La propietat tenia empriu en la cisterna que compartia amb el propietari de la resta de la casa (RP11, 7222-terme, 1a).

Aleshores hi havia a la propietat una fàbrica de tatxes. El 4 de febrer de 1880 Gabriel Mas demanà llicència a les autoritats militars per a substituir el fumeral de ferro per un altre de maó, però el 8 d’abril següent la sol·licitud fou desestimada (AIMB, Comandancia de Obras, 539/10).

Gabriel Mas Alemany morí viudo el 12 de desembre de 1895 a l’edat de 93 anys amb testament que havia disposat el 29 d’agost anterior en poder del notari Juan Palou Coll, en què instituí en la porció llegítima les seves filles María Ana (casada amb Francisco Singala) i Francisca Mas Salom (casada amb Juan Moner) i els seus nets Gabriel, José, Francisco i Catalina Mas Salas (fills del fill difunt del testador Francisco Mas Salom) i nomenà hereu universal el seu altre fill Gabriel Mas Salom. Acceptaren i es repartiren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de maig de 1898 autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Gabriel Mas Salom (RP11, 7222-terme, 2a-3a).

Gabriel Mas Salom morí el 31 de març de 1917 a l’edat de 73 anys amb testament que havia ordenat el 13 de gener de 1896 en poder de dit notari Palou, en què després de declarar que mancava d’ascendents i de descendents nomenà hereva universal la seva dona, Monserrata Bonet Palmer (íd., 10a).

Amb escriptura de primer d’agost de 1919 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, Monserrata Bonet Palmer vengué a Honorato Salom Cabrer per preu de 15.000 pessetes una porció de 90.172 m² situada a la part de llebeig. El 10 de setembre següent davant el mateix notari, Salom adquirí d’Eugenio Aguiló Aguiló per preu de 300 pessetes una porció de Son Cotoner de 3.063 m² que agrupà amb la porció de Son Maçanet sota una mateixa finca registral. Honorato Salom Cabrer la donà (1922) als seus vuit fills, els germans Salom Calafell, i el 1940 se l’adjudicà Honorato Salom Calafell a títol de divisió (RP11: 11021-terme, 11028-terme, 11742-terme).

El mateix 1940 Salom inicià la parcel·lació de la propietat. Entre 1940-64 es vengueren un total de 24.016,05 m² d’ús lucratiu. Els solars tenien una superfície mitjana de 232 m². Les escriptures de compravenda se signaven davant els notaris Juan Alemany Valent (1940-50) i José Masot Novell (a partir de 1952). Els carrers que apareixen documentats entre 1940-64 són: Capitán Clar Aloy (després Principat), nombre 219 (després Nostra Senyora de Bonany), nombre 1 (després nombre 304 i Bisbe Sastre, successivament), avinguda lletra B (després lletra G i Sant Ferran, successivament), nombre 20 (després Antoni Maria Alcover), nombre 21 (després Teniente Lizasoaín i Niceto Alcalá Zamora, successivament), lletra H (després Pasqual Ribot), Legionario Aleixo (després Ocells), nombre 27 (després nombre 261, Cronista Alemany i Jeroni Alemany, successivament), lletra X (després Arc de Sant Martí), nombre 26 (després Geólogo Darder i Bartomeu Darder, successivament) i lletra J (després Francesc Martí i Mora). En aquest període (1940-64) els majors compradors foren l’industrial José Tascón Ortega (3.993 m²), Pedro Rosselló Vidal i el marí Pablo Roca Roca (2.030,25 m²) i l’agent José Díaz Marina (1.035,25 m²). Un altre comprador destacat fou el comerciant José Planas Montanyá, qui adquirí (1969) de José Tascón Ortega una parcel·la de 793,59 m² on construí (1971) un edifici que treia portal a l’avinguda de San Fernando i al carrer d’Antonio María Alcover (RP11: 11742-terme, 20560-terme, 11341-III, 16394-III).

El 9 de maig de 1923 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Monserrata Bonet Palmer vengué a Guillermo Vicens Bonet tota la planta baixa de la casa principal de Son Maçanet (excepte el vestíbul), que comprenia nou botigues, ço és, dues sense nombre i les altres amb els nombres de l’1 al 13 senars (RP11, 7222-terme, 13a).

El 13 d’octubre de 1939 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Monserrata Bonet Palmer vengué a María Comas Salas (casada amb Guillermo Vicens Bonet) el que li restava de Son Maçanet, ço és, els alts de la casa i una porció de terreny de 15.156 m² que feia partió amb els camins de la Sínia d’en Gil i de la Vileta (íd., 16a).

Amb escriptura de 12 de desembre de 1950 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, María Comas Salas permutà amb l’Ajuntament de Palma una porció de 2.700 m² que confrontava amb els carrers de Francisco Martí Mora i Pascual Ribot per un solar de 69 m² procedent del Fortí afrontat amb els carrers de Francisco Martí Mora i Manos i «el arbolado que dicho Ayuntamiento cortará de la finca que adquiere y entregará a la señora Comas» (RP11: 26256-26257-terme).

Guillermo Vicens Bonet morí el 9 de desembre de 1957 amb testament que havia ordenat el 5 de novembre de 1956 en poder del notari José Vidal Busquets, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Comas Salas, i propietari, el seu pubil, Pedro José Vicens Comas (RP11, 7222-terme, 19a).

María Comas Salas morí el 16 de maig de 1959 a l’edat de 83 anys amb testament que havia disposat el 5 de novembre de 1956 en poder de dit notari Vidal, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, i propietari, el seu pubil, Pedro José Vicens Comas. Amb escriptura de 17 de juliol següent autoritzada pel mateix notari acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Maçanet de 12.456 m² i la casa principal (íd., 18a).

El 21 d’agost de 1963 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Pedro José Vicens Comas vengué una porció de 9.405,6 m² amb les cases per preu de 7 milions de pessetes a la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y de Previsión Social, que l’adquirí representada pel seu conseller Rafael Feliu Blanes i pel delegat general a Balears, Luis Profitós Parrot. L’entitat bancària hi construí (1973) el grup immobiliari Es Fortí, situat entre els carrers de Pascual Ribot, Francisco Martí Mora i Teniente Lizasoaín i la plaça de Madrid, format per una torre de 23 plantes i terrat, un bloc rectangular d’11 plantes i terrat i un bloc irregular de 6 plantes i terrat. La construcció d’aquest conjunt residencial i la transformació del camí de la Sínia d’en Gil en el carrer de Francesc Martí i Mora provocaren l’enderrocament de les cases de Son Maçanet (RP11: 1337-III, 2004-III, 22857-III, 21472-VI).