La propietat es formà mitjançant la unió de dues peces de terra procedents del rafal de Son Gual. Se situava devora la fortificació de la porta del Sitjar, de la qual prengué nom.
El 7 d’abril de 1667 Pere Gil i la seva dona, Margarita Palmer, establiren a Jaume Planes (fill d’Antoni, «dit de Son Quint») una porció de Son Gual de 12 quarterades en alou propi (comprès en l’establiment) que feia partió amb el camí de Puigpunyent, terres de mestre Jaume Forner (paraire), el torrent de la Riera i la resta de Son Gual. El preu es taxà a raó de 270 lliures per quarterada, és a dir, 3.240 lliures, emperò deduïdes les 2.000 lliures del capital del cens de 100 lliures que es prestava a Miquel Capó, restà en 1.240 lliures (ARM, Not. R-882, f. 119).
El 4 de novembre de 1676 Jaume Planes adquirí de Margarita Palmer (ja viuda del conrador Pere Gil) i dels seus fills (Joan, Llorença, Antoni, Pere, Jaume, Miquel, Margarita i Caterina) una peça de terra de 7 quarterades procedent de Son Gual que feia partió amb terres del comprador de la mateixa procedència, el camí de Puigpunyent, el carreró dit d’en Maçanet i terres romanents de Son Gual. Era tenguda en alou propi, comprès en l’establiment. El preu es taxà a raó de 270 lliures per quarterada, ço és, 1.890 lliures, emperò deduïdes les 700 lliures del capital del cens de 35 lliures que es prestava a Vicenç Mut Comellas, restà en 1.190 lliures més la imposició d’un cens al for de 5%, és a dir, 41 lliures (ARM, Not. 1788, f. 274).
Jaume Planes morí el 29 de juny de 1679 amb testament que havia disposat el 25 anterior en poder del notari Domingo Balle, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt els seus descendents. El 4 de febrer de 1680 Joan i Antoni Planes (en concepte d’administradors de l’heretat) capbrevaren la propietat declarant que ocupava una superfície de 20 quarterades, de les quals 5 quarterades i mitja eren tengudes en alou del monestir de la Real, i sots dit alou prestaven 8 sous cens alodial. Tenia empriu en el pou o sínia que hi havia al rafal. Feia partió amb el torrent de la Riera a la part del camí de Jesús fins arribar al camí del Fortí, on afrontava amb el camí de Puigpunyent, el camí de Son Maçanet i la part restant del rafal (de Pau Gil) (ARM, ECR-1151, f. 38v).
Antoni Planes (fill de Jaume, «dit lo Hereu») es casà en primeres núpcies amb Caterina Ripoll, de qui nasqué l’hereu, Jaume, i en segones, amb Jerònia Villalonga, amb qui tengué els següents fills: Antoni, Guillem, Melcion, Jerònia (casada amb Pere Joan Gil) i Caterina, viuda de Miquel Reus. Morí intestat el 19 d’agost de 1727, i el primer de setembre següent la viuda, Jerònia Villalonga, rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia els rafals contigus de Son Flor i Son Perelló, situats al lloc del Vinyet, dues botigues i una algorfa a l’arraval de Santa Caterina, la Punta (7 quarterades) i el Camp del Fortí (18 quarterades) (ARM, Not. 3598, f. 182v).
Les disputes sorgides per qüestions hereditàries entre el fill del primer matrimoni, Jaume Planes Ripoll, i la viuda, Jerònia Villalonga, donaren lloc a un plet que es despatxà a la cúria del Corregiment i es formaren els corresponents cossos hereditaris i liquidacions del patrimoni d’Antoni Planes. La peça de terra procedent de Son Gual fou valorada (juntament amb el domini directe) en 5.750 lliures, i les càrregues censals a què estava obligada, en 3.416 lliures, restant un valor net de 2.334 lliures. S’acordà la divisió de la propietat entre Jerònia Villalonga i els seus fills, d’una banda, i Jaume Planes Ripoll, de l’altra (ARM, Not. S-196, f. 70v).
El 1742 Jerònia Villalonga (com a administradora dels seus fills) capbrevà la seva part de la propietat declarant que ocupava una superfície de 12 quarterades, de les quals 5 quarterades i mitja eren tengudes sots alou del monestir de la Real, i la resta, en alou propi. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, terres de la denunciant i el torrent de la Riera (ARM, Not. R-895, f. 24v).
El 10 d’agost de 1747 Jerònia Villalonga i els seus fills vengueren la propietat a Antoni Planes Balaguer. Com que era tenguda sots dos alous diferents s’hagueren de signar dues actes de compravenda. D’una banda, el 10 d’agost davant la cúria del Monestir de la Real es vengué la porció de 5 quarterades i mitja, tenguda en alou de la Real. Sis dies després davant el notari Marc Rosselló se signà l’acta de compravenda de la part restant, tenguda sots alou propi, que feia partió amb el camí de Puigpunyent, l’altra porció en alou de la Real (contigua a la Feixina), terres de la mateixa procedència i terres de Pere Joan Gil (íd., f. 343).
Antoni Planes Balaguer es casà amb Joana Salas. Morí el 25 de febrer de 1755 amb testament que havia ordenat el 24 de març de 1750 en poder del notari Francesc Servera, en què nomenà marmessors la seva dona, els seus cunyats Antoni Salas, Silvestre, i Francina Salas, el seu nebot Guillem Coll Planes i el seu cosí Jaume Planes Ripoll. Feu hereus els seus fills pòstums i naixedors. Per al cas de morir sense fills instituïa hereus, ço és, d’una tercera part, Antonina i Onofra Seguí (filles del seu nebot Agustí Seguí) i Guillem, Francesc i Sebastià Coll (els seus nebots, fills de Sebastià); d’una altra tercera part, les seves nebodes Joana Anna i Antonina Coll, i la restant tercera part era destinada a obra pia (ARM, Not. S-1880, f. 119).
El mes d’abril de 1758 Guillem Coll Planes capbrevà dues peces de terra procedents de Son Gual. D’una banda, dia 16 declarà que tenia una peça de terra de 2 quarterades i 2 quartons i mig (abans de major nombre) que feia partió amb el camí de Puigpunyent, el torrent de la Riera, terres del prevere Guillem Planes de la mateixa procedència i terres dels hereus d’Antoni Planes Balaguer també de la mateixa procedència. La tenia per venda que li havia signat Melcion Planes (fill d’Antoni) el 25 de febrer anterior. D’altra banda, dia 25 declarà que tenia una peça de terra de 2 quarterades i 1 quartó (abans de major nombre) que confrontava amb la Feixina, el camí reial de Puigpunyent, terres del denunciant sots alou diferent, terres del prevere Guillem Planes de la mateixa procedència i terres del denunciant de la mateixa procedència. La tenia com un dels hereus del seu oncle Antoni Planes Balaguer i per renúncia de la viuda i hereva usufructuària, Joana Salas, mitjançant instrument de 12 d’octubre de 1755 autoritzat pel notari Joan Ginard (ARM, Not. R-895, f. 343).
El 16 de desembre de 1792 el doctor en teologia Antoni Moll (prevere i rector de Santa Creu), el pare Guillem Roca (guardià del convent de Jesús), Rafel Torrents (del convent del Sant Esperit), Guillem Coll —conductor de la possessió de Son Llebrés (Esporles)—, Sebastià Coll (conductor de Talapi) i d’altres vengueren per 4.850 lliures a Maria Caro Sureda (filla de Pedro i de Margalida, marquesos de la Romana) la porció de la propietat tenguda en alou propi (inclòs en la venda), que ocupava una superfície de 6 quarterades, 2 quartons i 2 horts. Feia partió amb terres de Jerònia Gil, el Camp d’en Serralta (de Nicolau Brondo Villalonga), el torrent de la Riera, el camí públic de la Porta de Jesús i terres dels venedors que eren tengudes sots alou del monestir de la Real. El mateix dia davant la cúria del Monestir de la Real se signà la compravenda de la part tenguda en alou de la Real (ARM, Not. S-1599, f. 119).
El 4 de juny de 1796 davant el notari Antoni Francesc Cànaves, Maria Caro Sureda vengué la part tenguda en alou propi al conrador puigpunyentí Francesc Pasqual Martí, fill de Miquel i de Joana. Feia partió amb terres de Jerònia Gil, terres dites el Camp d’en Serralta (del comprador), el torrent de la Riera i la part tenguda en alou del monestir de la Real. En la venda no anava comprès l’alou propi (ARM, Not. 3827, f. 68).
El mateix dia Francesc Pasqual Martí adquirí la part de la propietat tenguda sots alou del monestir de la Real, que consistia en una peça de terra d’1 quarterada i mitja de nombre de 2 quarterades i mitja i aquestes de nombre de 5 quarterades i mitja. Feia partió amb el camí reial de Puigpunyent, el camí reial del Pont del Tirador, terres del Camp d’en Serralta (del comprador), terres de Magdalena Salas de la mateixa procedència, terres de Jeroni Gil i la part que el comprador havia adquirit de Maria Caro Sureda (ARM, Not. R-888, f. 58).
Francesc Pasqual Martí era un conrador molt vinculat a la possessió puigpunyentina de Son Net. En poc temps formà un interessant patrimoni al terme de la ciutat mitjançant la compra de propietats com ara el Camp d’en Serralta (1793), el Fortí (1796), el Garrigó (1799) i Cal Capiscol (1811).
Segons l’Apeo (1818) el Fortí i les Cases Noves (el Garrigó) valien conjuntament 7.700 lliures. Ocupaven una superfície total de 14 quarterades, de les quals la meitat eren camp de segona qualitat, i l’altra meitat, camp de tercera qualitat amb ametlers (ARM, D-1530, f. 141v).
Francesc Pasqual Martí es casà amb Margalida Pons i en foren fills Miquel, Joana Maria, Caterina (casada amb Domingo Betti), Magdalena (casada amb Joan Morey) i Josepa (casada amb Joan Alemany). Morí el 9 de novembre de 1825 amb testament que havia ordenat el 3 de novembre de 1814 en poder del notari Joan Oliver Mascaró, en què nomenà hereu universal el seu fill Miquel (ARM, ECR-1124, f. 146; ARM, Not. O-409, f. 132).
Miquel Pasqual Pons morí el 7 de desembre de 1846 amb testament que havia ordenat el 10 de novembre anterior en poder del notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereu el seu fill Francisco Pascual Juan, natural d’Esporles. Aquest morí al terme de la ciutat el 4 d’octubre de 1860 a l’edat de 58 anys amb testament que havia disposat el primer de desembre de 1848 en poder del notari Miguel Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Miguel, Margarita, Magdalena, Isabel María (†1876) i Antonia Pascual Roca. Nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Roca Salas, i propietari, el seu fill Miguel (RP11, 3070-terme, 1a).
Francisca Roca Salas morí el 6 d’octubre de 1876 amb testament que havia disposat el 25 de setembre de 1870 en poder del notari Miguel Pons Barrutia, en què llegà la quota llegítima a les seves filles: Margarita, Magdalena, Isabel María i Antonia, i nomenà hereu el seu fill Miguel. Amb escriptura de 24 de desembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el Fortí (valorat en 6.625 pessetes), que fou adjudicat a Isabel María en cobriment de la llegítima paterna. Aquesta havia mort fadrina l’11 d’abril anterior amb testament que havia ordenat el 5 d’abril de 1875 en poder del mateix notari, en què nomenà hereva universal usufructuària sa mare, i propietari, el seu germà, Miguel. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 6 quarterades i 262 destres i era travessada per la carretera que anava de la porta de Jesús a la de Santa Caterina. Confrontava al nord amb la Sínia d’en Gil; al sud, amb el glacis de la fortificació mitjançant terra que fou de Francisco Pascual; a l’est, amb una altra terra dita el Fortí, de José Sintes, i a l’oest, amb els camins de la Vileta i de la Sínia d’en Gil. Era tenguda en alou de Maria Caro Sureda i prestava 9 lliures cens al for de 3% el 27 juny als majordoms de la confraria de Nostra Senyora de Betlem del convent de Jesús (íd.).
Miguel Pascual Roca es casà amb Isabel Alemany Riutord i en foren fills Francisco, Francisca i Isabel Pascual Alemany, casats respectivament amb María Pascual Mayol, Ramón Coll Bisbal i Francisco Berga Oliver. Morí viudo a Palma el 5 de gener de 1894 amb testament que havia ordenat el 23 de gener de 1880 en poder del notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Francisco. Amb escriptura de 20 d’octubre de 1901 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, que consistien en el rafal de Cal Capiscol, el rafal de les Cases Noves, una peça de terra de 3 quarterades procedent de la Sínia d’en Gil, la propietat denominada la Veleta (procedent de Son Gual) i una peça de terra de secà denominada el Fortí (8 quarterades i 1 quartó) (íd., 2a; CNIB, Miguel Pons Pons, Any 1901, f. 620).
El 7 de novembre de 1902 davant dit notari Pons, els germans Pascual Alemany vengueren el Fortí al comerciant Andrés Jaume Nadal i al misser i notari Alejandro Rosselló Pastors per 21.456 pessetes. Al mateix acte també els vengueren per 8.800 pessetes una porció de 3 quarterades i 1 quartó amb casa procedent de la Sínia d’en Gil i la propietat denominada les Veletes (150 destres, procedent de Son Gual), ambdues adquirides (1890) per Miguel Pascual Roca de Francisco Bonnín Bonnín (RP11: 2735-terme, 7881-terme, 3070-terme).
En sentència de 16 de juny de 1917 dictada per Gabriel Fuster Valentí, jutge accidental del jutjat de primera instància del districte de la Seu, es cancel·là totalment l’alou que pesava sobre la propietat i que s’havia reservat Maria Caro Sureda quan vengué (1796) a Francesc Pasqual Martí la part de la propietat tenguda en alou propi. La redempció de l’alou fou instada per Francisco Pascual Alemany (RP11, 3070-terme, 4a).
Andrés Jaume Nadal es casà amb Isabel Rosselló Pastors i en foren fills Francisca (casada amb Gabriel Ferret Obrador), María (casada amb Bartolomé Maura Ribot), Miguel (†1927) (casat amb Rosa Estarás Valeri), Alejandro (†1937), Andrés (†1941) (casat amb Juana Rovira Truyols), Isabel i Amelia Jaume Rosselló, casada amb Luis Alemany Pujol. Morí viudo a Palma el 2 de juliol de 1924 a l’edat de 82 anys amb testament que havia ordenat el 4 de febrer de 1923 en poder del notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills, els quals acceptaren els béns de les herències paterna i materna amb escriptura de 2 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
Alejandro Rosselló Pastors morí el 8 de febrer de 1928 amb testament que havia disposat el 21 de setembre de 1925 davant ell mateix, en què nomenà hereves universals en parts iguals les seves filles: María, Catalina i Margarita Rosselló Aleñar, les quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 de juliol següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 6a).
Dos anys abans, l’octubre de 1926, Alejandro Rosselló Pastors i els germans Jaume Rosselló havien iniciat el procés d’urbanització de la propietat, que estava delimitada aproximadament pels actuals carrers de Rafael Rodríguez Méndez, Francesc Martí i Mora, Ramon Picó i Campamar, Miquel dels Sants Oliver i Damas Calvet. Aixecaren un plànol que dividia els terrenys en 14 illetes demarcades pels següents carrers: nombre 21 (després Andrés Torrens), nombre 22 (després successivament Briand, Soldado Cifre Gomila i Joan Pons i Marqués), nombre 23 (després dos carrers: Diana i un altre que serà successivament Stresemann, Nakens, Manos i Emili Darder), nombre 25 (després dos carrers: Gabriel Miró i Aldea de Cariño), nombre 33 (després J. W. Goethe), nombre 34 (després Dámaso Calvet), lletra H (després Rafael Rodríguez Méndez), lletra I (després la Balanguera), lletra J (després Francisco Martí Mora), lletra L (després Pablo Piferrer) i Doctor Gómez Ulla (ara Ramon Picó i Campamar) (RP11, 3070-terme).
Entre 1926-27 els venedors foren Alejandro Rosselló Pastors i els germans Jaume Rosselló; entre 1930-40, les germanes Rosselló Aleñar, els germans Jaume Rosselló i Rosa Estarás Valeri; a partir de 1942, les germanes Rosselló Aleñar, els germans Feliu Rosselló, les germanes Jaume Rosselló, Rosa Estarás Valeri, els germans Jaume Rovira, Juana Rovira Truyols, Isabel Planes Serra i els germans Jaume Planes. Entre 1926-67 foren venuts un total de 37.985,28 m² d’ús lucratiu. La majoria de les escriptures de compravenda foren signades davant els notaris Pedro Alcover Maspons (1926-35), Antonio Gual Ubach (1938-40), Luis Gonzaga Pascual Ruiz (1940-42), Jaime Gelabert Ferrer (1944-46) i Juan Alemany Valent (1947-50). Entre els compradors que adquiriren parcel·les més grans trobam el misser Francisco Juan de Sentmenat (1.383,93 m²), el comerciant Miguel Forteza Aguiló (1.259 m²), Isabel Marqués Pol (1.181,7 m²), el comerciant Jaime Arrom Ferragut, el conrador Juan Martorell Martorell i Jaime Figuerola Ferrer (1.122 m²) i Antonio Seguí Salvá (1.022 m²). D’altra banda, l’industrial Emilio Arañó Pasant adquirí una parcel·la de 1.091 m² (delimitada pels carrers de Pablo Piferrer i Goethe) on aixecà (1958) un edifici destinat a indústria; el 1966 vengué la propietat a Tabacalera SA, que l’adquirí representada pel seu director gerent, José Moreno Torres (comte de Santa Marta de Babío), en presència del delegat d’Hisenda de Balears, Francisco Jorro Guirao. El 1946 l’Ajuntament de Palma adquirí una parcel·la de 486,8 m² situada al carrer de J. W. Goethe; fou agrupada amb una altra de 1.517,92 m² procedent de l’enderrocament de les murades i l’Institut Nacional de l’Habitatge hi construí (1952) 44 habitatges protegits que treien portal als carrers de J. W. Goethe, Dámaso Calvet i Miguel de los Santos Oliver. L’Ajuntament també adquirí (1969) un edifici de planta baixa i dos pisos al carrer de Rafael Rodríguez Méndez que fins aleshores havia estat ocupat pel Servei Municipalitzat de Pompes Fúnebres (RP11: 3070-terme, 22176-terme, 23880-terme).
Pel que fa a la part de la propietat que correspongué a Jaume Planes Ripoll, en perdem el rastre fins a l’Apeo (1818), segons el qual pertanyia a «Francisca Planas del Fortí», ocupava una superfície de 7 quarterades de camp de segona qualitat i valia 3.500 lliures. Francina Planes Perelló (filla d’Antoni i de Francina i viuda del cirurgià Jordi Ribas) feu donació universal al seu nebot Fermín Melchor Besabes Planes (fill de Josep i d’Antonina) amb instrument de 22 de febrer de 1839 autoritzat pel notari Antonio Fernández (ARM, D-1530, f. 189; ARM, Not. 6104, f. 37v).
El 19 de gener de 1854 davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Fermín Melchor Besabes Planes establí la propietat a Llorenç Borel Abraham, fill d’Antoni i de Joana Francina. Aleshores ocupava una superfície d’unes 6 quarterades i feia partió amb el torrent de la Riera, terres de Son Gual de la mateixa procedència i terres de Miquel Roca. Estava obligada a pagar anualment un cens de 6 lliures al convent de les Tereses de Palma i les 50 lliures cens que s’imposaren en l’establiment. Set dies després davant el mateix notari Llorenç Borel Abraham establí la propietat a Guillem Llabrés Sorà (ARM, Not. 6026, f. 17).
Guillem Llabrés Sorà morí el 18 de gener de 1855 amb testament que havia disposat el 27 de desembre anterior en poder de dit notari Feliu, en què, entre altres coses, llegà el Fortí al seu fill Juan (casat amb Pedrona Roca Salas), nascut del seu matrimoni amb Antonina Mateu Bonet (†1852) (Gomila, 2000: 87; RP11, 140-PG, A; RP11, 8204-terme, 1a).
Juan Llabrés Mateu (conrador de la vila de Puigpunyent) contragué deutes per valor d’11.942 lliures amb José Sintes Nadal, veïnat de l’arraval de Santa Caterina. Per a saldar el compte, el 9 de juliol de 1867 davant el notari Gaspar Sancho Coll li cedí Son Borràs i Son Vatlori (valorats en 7.977 lliures 12 sous) i el Fortí, valorat en 3.964 lliures 8 sous. Aleshores el Fortí ocupava una superfície de 9 quarterades i estava plantat d’ametlers. El travessava el torrent de la Riera i confrontava al nord amb terres de Jaume Moyà; a l’est, amb el camí de Jesús; al sud, amb terres de Pedro Francisco Vallespir i de Matías Juan, i a l’oest, amb terres de Francisco Pascual (RP11, 140-PG: A, 2a).
José Sintes Nadal morí a Palma el 20 d’octubre de 1900 amb testament que havia ordenat el 5 d’agost de 1892 en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: Juan, Guillermo, José (metge), Jaime, Tomás, Rafael, Isabel, Margarita, Antonia, Águeda i Ana Sintes Llabrés. Deixà al seu fill José el Fortí, 5.000 pessetes en metàl·lic i la quota que li corresponia dels béns que no estaven designats de forma especial. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de desembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 3a).
José Sintes Llabrés morí a Barcelona el 26 de juny de 1907 a l’edat de 59 anys amb testament que havia disposat el 14 de març anterior en poder de dit notari Alcover, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Salas Sancho (†1909), i propietaris amb designació de béns, els seus germans: Jaime (comerciant), Juan, Guillermo, Tomás, Rafael, Margarita, Antonia, Isabel, Águeda i Ana Sintes Llabrés. Deixà el Fortí i tres casetes de Son Borràs al seu germà Jaime amb l’obligació de donar la meitat del valor d’ambdues propietats als seus germans en parts iguals. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
Atès que els germans Sintes Llabrés no es posaven d’acord sobre el valor del Fortí i Son Borràs, Jaime acudí al jutjat de primera instància del districte de la Catedral perquè nomenàs pèrits que duguessin a terme una taxació imparcial. Per part seva fou nomenat pèrit Juan Malberti Rigo; per part dels altres germans, Antonio Ballester Llambías, i en qualitat de tercer per al cas de discòrdia, Juan Frontera Estelrich. El Fortí fou taxat en 30.596 pessetes amb 9 cèntims, i Son Borràs, en 2.500 pessetes, ço és, 33.096 pessetes amb 9 cèntims en total, de manera que la meitat repartible era de 16.548 pessetes amb 5 cèntims, corresponent a cada germà 1.838 pessetes amb 67 cèntims que reberen el 28 de juliol de 1910 davant dit notari Alcover (íd., 6a).
El 14 de desembre de 1912 davant el notari Emilio Fernández Sánchez, Jaime Sintes Llabrés (domiciliat a Las Palmas de Gran Canaria) vengué el Fortí a Buenaventura Rubí Mateu per 5.000 pessetes (RP11, 140-terme, 7a).
Buenaventura Rubí Mateu morí el 21 de febrer de 1926 amb testament que havia ordenat el 28 de març de 1887 en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, el qual perdé validesa quan es casà amb Isabel Rotger Pizá el 2 de juliol de 1906. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren tres fills: Buenaventura, Catalina i Margarita Rubí Rotger, els quals en foren declarats hereus legals en parts iguals mitjançant acte de 19 de maig de 1926 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant el secretari Juan Bestard. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de juny següent autoritzada pel notari José Fernández del Busto (íd., 8a).
Buenaventura Rubí Rotger morí sense testar el 4 de març de 1936, i en acte de 26 de juny següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Venancio Catalán Antón davant l’oficial habilitat Juan Bennáser Llinás en fou declarat hereu legal el seu pubil, Buenaventura Francisco de Sales Rubí Servera, amb reserva de la quota legal usufructuària a la viuda, Elisa Servera Roca. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 2 de març de 1937 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (íd., 9a).
Amb escriptura de 14 d’abril de 1945 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent es dividiren els béns procedents de l’herència de Buenaventura Rubí Mateu i adjudicaren el Fortí a Catalina Rubí Rotger (casada amb Jerónimo Torres Cladera), qui al mateix acte la vengué per 15.000 pessetes a María Coll Roca, marquesa viuda de Casa Ferrandell (íd., 10a-11a).
En sessió celebrada el mateix 14 d’abril de 1945, el Ple de la Junta Regional d’Aquarteraments de Balears acordà la compra de la propietat per la quantitat de 470.850 pessetes per a construir-hi un camp militar d’esports d’una superfície d’uns 50.000 m². El 27 següent el capità general inicià les gestions per a adquirir les terres i ordenà a la Comandància de Fortificacions i Obres de Balears que procedís amb urgència a aixecar el plànol topogràfic de la propietat. La venda comprenia, a més dels terrenys, les cases i el pou existents. L’arrendatari tenia temps fins al mes de juny per a fer les collites. La compravenda fou elevada a escriptura pública el primer de juny de 1945 davant dit notari Alemany, substitut del notari Manuel Cerdó Pujol. En representació de l’Estat actuaren el cap de propietats del Ram de l’Exèrcit a Palma, Bartolomé Sampol Antich, comandant d’intendència; el comandant interventor de propietats de l’Exèrcit, Adolfo Noguera Yanguas, comandant d’intervenció, i Mateo Zaforteza Musoles, assessor jurídic, coronel del cos jurídic militar (íd., 12a).
El 21 de març de 1949 la Junta Regional d’Aquarteraments de Balears acordà la venda dels terrenys sobrers del camp militar d’esports, ço és, una superfície de 1.612,49 m². Les escriptures de compravenda foren signades el 6 de setembre de 1949 davant dit notari Alemany i en foren compradors: el militar Juan Sard Juan (514,6 m²), José Estarás Valeri (137,29 m²), Magdalena Garau Vich (558,29 m²), el militar Francisco Cañellas Serra (273,46 m²) i el comerciant Miguel Forteza Aguiló (128,85 m²) (RP11: 25259-terme, 25361-terme, 25397-terme, 25531-terme, 25661-terme).
Finalment cal esmentar la propietat que adquirí (1898) la Sociedad del Veloz Sport Balear per a construir-hi (1899-1901) el denominat velòdrom del Tirador. En realitat es tractava de tres peces de terra contigües que ocupaven una superfície total de 10.600 m² i que foren adquirides quan n’era president Miguel Mestre Font. Confrontava al nord amb terres de José Sintes i d’hereus de Juan Llabrés; a l’est, amb terres de Mateo, àlies de s’Aigo, i el torrent de la Riera; al sud, amb el torrent de la Riera i el camí de Ronda, i a l’oest, amb terres d’hereus de Juan Llabrés i de successors de Francisco Pascual (RP11, 7230-terme, 1a).
Les tres porcions que formaven la propietat de la Sociedad del Veloz Sport Balear eren les següents:
1) Una parcel·la de 5.300 m² que adquirí de Rosa Riera Parera i que confrontava al nord amb terres de José Sintes; al sud, amb el torrent de la Riera; a l’est, amb terres de Mateo, de s’Aigo, i a l’oest, amb terres de Francisco Vallespir. Rosa Riera Parera la tenia com a hereva de Juana Juan Palmer (†1892), la qual n’era propietària juntament amb la seva germana María de la Concepción (†1888) per cessió (1871) de Matías Juan Coll en pagament d’un deute. Aquest la tenia com a hereu universal propietari de sa mare, Antonina Coll Fornés (†1845), viuda d’Antoni Juan i casada amb Joan Vanrell (RP11, 1105-terme: 1a, 4a, 7a-9a).
2) Una porció de 2.368 m² en alou del rei que comprà a Miguel Mir Riera i que feia partió al nord amb terra d’hereus de Magdalena Serra; al sud, amb el camí de la Vileta; a l’est, amb el torrent de la Riera, i a l’oest, amb terra de Francisco Pascual, Seda. Miguel Mir Riera la tenia per divisió que practicà (1897) amb la seva germana Sebastiana. Els germans Mir Riera la tenien per herència de sa mare, la jornalera Sebastiana Riera Cabot (†1897), qui l’havia adquirida (1886) d’Antonio Henales Ferrer, fill de Tomás Henales Vallcaneras. Aquest la tenia per compra (1884) a dita Sebastiana Riera Cabot, qui l’adquirí (1861) del jutjat de primera instància del districte de la Llonja per incompareixença de Francisca Coll (RP11, 4501-terme: 1a-5a).
3) Una parcel·la de 168 destres i 13 sous que adquirí de Francisco Vallespir Mir i que confrontava al nord amb terres de Rosa Riera; al sud, amb terres de Miguel Mir; a l’est, amb el torrent de la Riera, i a l’oest, amb terres de Francisco Pascual. Francisco Vallespir Mir la tenia (1891) per herència intestada de son pare, Antonio Vallespir Serra, i aquest, per herència del seu, Francisco Vallespir Vanrell (RP11, 7183-terme, 1a-2a).
El 30 de març de 1979 la junta general de socis de la Sociedad del Veloz Sport Balear acordà per unanimitat la creació d’accions limitades perquè fossin adquirides pels 86 socis de nombre, i el 2 de novembre de 1983 emeté els corresponents títols de propietat, cadascun dels quals valia 50.000 pessetes i representava 1/86 part indivisa de la propietat. Mitjançant contracte privat de 27 de gener de 1984, Antonio Jover Rosselló (com a president de l’entitat des de 1978) vengué participacions a: Miguel Pujol Moner, Jorge Homar Ferriol, Guillermo Pujol Rimbau, Mateo Vallori Mas, Vicente Rotger Buils, Gabriel Comas Rosselló, Manuel Deliperi Dellepiane, Antonio Roca Ballester, Antonio Roca Rodríguez, Juan Darder Borrás, Isidoro Juan Fullana, Petra Darder Pons, José Luis Ballester Binimelis, Bartolomé Bover Marí, Pedro Antonio Salom Orell, Pedro Antonio Salom Moyá, Onofre Flexas Contestí, José Luis Darder Pons, Cayetano Pomar Bisquerra, Miguel Bonet Vidal, Onofre Flexas Perelló, Guillermo Pou Vidal, Margarita Miró Munar, Francisco Rigo Pol, Juan José Concejo Villamor, Jesús Tomás Benito Santiago, Antonio Sanz Sampedro, Jesús Felipe Boyero Aragón, Mateo Miró Mulet, Enrique Moreno Fresno, María Durán Bibiloni, María Dolores Romero Gallego, Juana Ballester Binimelis, Lorenzo Vallés Gual, Jaime Roiget Cabrer (2/86 parts indivises), Antonio Estarellas Jover, Miguel Estarellas Jover, Juan José Mas Garau, José Manuel Ramos Perelló, Antonio Jover Rosselló, Miguel Jover Barceló, Guillermo Durán Vila, Juan Mir Borrás, Juan José Pery Botet, Domingo Balle Pérez, Antonio Picó Homar, José Picó Enrich, Miguel Mas Font, Antonio Mut Bestard, Isidro Cortada Sureda, Francisco Alzina Homar, Jaime Escandell Torres, Jaime Juan Garau Garau, Miguel Pons Sastre (2/86 parts indivises), Gabriel Ángel Salom Cifre, Tomás Torres Rullán, José Noguerol Moyer, Emilio Rullán Seguí, Antonio Jover Barceló, Antonio Jover Aristondo, Isabel Jover Aristondo, Catalina Aristondo Janer, Lorenzo Vallés Gual, Gabriel Maura Bosch, Francisco Solivellas Fons, Juan José Romero Cabrera, José Luis Onofre Fuster Llorca, Santiago Escanellas Sabater, Pedro Durán Barceló, Guillermo Pons Fiol, Jorge María Coll Pons, María de los Desamparados Fuster Llorca, Juan Manuel Ripoll Bibiloni, Lorenzo Riera Corredor, Manuel Martínez Guillén, Cayetano Fuster Aguiló, Ana María Moreno Fresno, Felio Morey Cruellas, Pedro Manuel Servera López, Antonio Servera López, Jerónima Salleras Espases, Enrique Fuster Aguiló, Gerhard W. Robert Pfitsch i Juan Ramón Picó Omar (RP11: 7230-terme, 12622-VI).
En sessió celebrada el 17 de maig de 2000 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma acordà iniciar l’expropiació de totes les propietats afectades del SGEL/PJ-P 47-01-P i 47-02-P, més conegut com a Falca Verda, entre les quals es trobava el velòdrom del Tirador. El preu just de cada participació indivisa es fixà en 10.614,08 euros.
El terme de Palma 