Son Muntaner

Son Muntaneret

La propietat se situa a la part de la Muntanya, entre Son Vida, Son Quint, la Teulera, Son Puigdorfila i Son Suredeta. Prengué nom de la família Montaner, qui en fou propietària entre els segles XVI-XIX. En el segle XVII, també apareix citada com a l’Alqueria d’Avall. Hi ha documentació que la denomina Son Muntaneret.

Les notícies més antigues que en tenim són del 30 de gener de 1402, quan Berenguer Vida i Martina —esposa de Lluís Vida— imposaren un cens de 7 lliures sobre aquesta alqueria mitjançant instrument autoritzat pel notari Pere Vidal (ARM, ECR-1106, f. 126).

Al començament del segle XVI, la propietat era de Jaume Vida, qui morí sense testar. El 12 d’octubre de 1509, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns amb intervenció de Mateu, Francina —esposa de Pere Andreu— i Joana Vida. L’heretat del difunt comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, al carrer del Sitjar, i aquesta alqueria, que aleshores prestava —entre d’altres— 14 lliures cens a Domingo Olesa i 17 lliures cens a Antoni Dureta. De les cases de la propietat es descriuen la cuina d’avall i la botiga de l’oli (ARM, Arxiu Truyols, Fons Desmàs i Vida, lligall 15, plec 2).

Mateu Vida testà el 29 de setembre de 1525 en poder del notari Nicolau Tomàs i nomenà hereu universal el seu fill Jaume. El 28 d’octubre següent, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que comprenia, entre altres propietats, dues possessions contigües que cal identificar amb el que posteriorment seran Son Vida i Son Muntaner. De les cases d’aquesta darrera es diu que tenien una botiga entrant a mà dreta i una botiga en el pati entrant a mà dreta (Barceló, 2004: 124-125).

Segons els estims de 1578, tant la possessió —Son Vida— com el rafal —més endavant, Son Muntaner— pertanyien a Jaume Vida —fill de Mateu— i valien 15.000 lliures: «La possessió de mossèn Jaume Vida y lo rafal, quinse mília liures» (ARM, D-1251, f. 149).

El 9 de maig de 1580, davant el notari Joan Calafat, Jaume Vida feu donació universal de béns a favor del seu fill Berenguer —casat (1581) amb Joana Montaner Font (1567-1601)—, qui, amb instrument de 6 de febrer de 1588 autoritzat pel notari Martí Perelló, vengué la propietat —juntament amb l’alou— al seu cunyat Francesc Montaner Amar. Aleshores, feia partió amb el camí d’Andratx, la possessió de la Teulera —de Felip Despuig—, el rafal de Ferrando Moix, la possessió de Nicolau Quint Valls anomenada la Vinya, la possessió de dit Jaume Vida denominada Son Vida, la possessió de Valldurgent —de Jordi Miquel Brondo—, la muntanya de la possessió de Bendinat —dels hereus de Francesc Burgues—, la possessió de Santa Eulàlia —de Nicolau Quint Morell— i la possessió de Joanot Baltasar Thomàs (ARM, ECR-1106, f. 126; ARM, ECR-1121, f. 254; ARM, Not. O-138, f. 123).

Amb instrument de 3 d’octubre de 1590 autoritzat pel notari Martí Perelló, Francesc Montaner Amar vengué una porció de la propietat —juntament amb el domini directe— al conrador Jaume Llull. Més endavant, aquesta peça de terra serà denominada Son Llull (ARM, ECR-1149, f. 9v).

Molt probablement, Francesc Montaner Amar feu aixecar en aquests terrenys les cases de Son Muntaner. La construcció fou commemorada amb la col·locació d’un escut a la façana principal que mostra la data de finalització —1597— i les armes de les famílies Vida i Montaner: la copinya dels Vida superposada al turó flordelisat dels Montaner, unes armes que també es troben a la clau de volta de la capella. Segons l’historiador Pedro Montaner Alonso, la copinya és la cochlea que cita el privilegi de cavalleratge de 1592 i és un element heràldic afegit a les armes pures amb motiu d’aquesta nova dignitat. D’aquesta manera, Francesc Montaner volia deixar constància de la importància del seu enllaç amb Elisabet Vida —filla de Jaume Vida—, amb qui es casà el 1583.

Francesc Montaner Amar morí a la ciutat de Mallorca el 4 d’abril de 1602, amb testament que havia disposat l’11 d’octubre de 1600 en poder del notari Jaume Soler, en què nomenà hereu universal fideïcomissari el seu fill Francesc i llegà Son Muntaner —juntament amb 200 lliures cens— al seu fill Jaume, a qui també trobam documentat com a Onofre Jaume. Fou sepultat com a cavaller nou al convent de Sant Domingo: «Als 7 abril 1602, sepultura ab hàbit del señor Francesch Muntaner, cavaller nou. Aportà 12 atxes. Espasa, daga, esperons y gorra també» (ARM, ECR-1121, f. 254; Oleza, 1921: 57).

Jaume Montaner Vida testà el 22 de juny de 1650 en poder del notari Andreu Ferragut i morí sense deixar descendència de la seva esposa, Jerònima Llull. Fou enterrat el 5 de març de 1653 al convent de Sant Domingo: «Sepultura del cos gener.ᵐ del senyor Jaume Muntaner: estave com entram per lo carrer del Sol.» El dia anterior, la viuda i Francesc Brondo —nebot del difunt— reberen l’inventari dels seus béns, que comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de la Claveguera del Call, la possessió de Son Amar (Bunyola) i les possessions de Son Serra, la Torre, Son Gentili, Son Ponç i Son Muntaner, situades al terme de la ciutat. De les cases de Son Muntaner es descriu la tafona, dotada d’una biga (ARM, Not. 5474, f. 338; Oleza, 1921: 85).

Un contracte d’arrendament signat el 21 de maig de 1602 per Guillem Noguera de Superna —com a administrador de l’heretat de Francesc Montaner Amar— a favor de Mateu Serra —de Bunyola— proporciona informació microtoponímica molt interessant sobre Son Muntaner. Alguns topònims que s’hi esmenten són la coma d’en Mas, el puig de la Regalèssia «a hont són els amel·lés», la Vinyassa, el puig del Figueral i el pla del Pou (ARM, Not. 4151, f. 188).

En sengles sentències de 10 de desembre de 1655 i 22 de desembre de 1659 dictades per la Reial Audiència i la cúria civil del Sant Ofici —manades executar el 23 de gener de 1660—, els béns del fideïcomís fundat per Francesc Montaner Amar recaigueren sobre Marc Antoni Amar de Montaner Net —fill de Francesc Montaner Vida i de la seva tercera esposa, Joana Net— i es declarà extingit el llegat que d’aquesta propietat s’havia fet a favor de Jaume Montaner Vida (ARM, ECR-1121, f. 254; ARM, Not. O-406, f. 107).

Marc Antoni Amar de Montaner Net es casà amb Caterina Comellas Gual (†1702) —filla de Domingo Comelles Castanyer i de Maria Anna Gual Binimelis— i en foren fills Maria Anna (†1682) i Francesc. Morí el 12 de maig de 1682, amb testament que havia disposat el 7 de març anterior en poder del notari Martí Seguí, en què nomenà marmessors la seva esposa, el seu fill, els seus cunyats Vicenç Mut Armengol i Miquel Comellas i el seu cosí germà Marc Antoni Net. Feu hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Domingo, «en lo vas de Muntaners» (ARM, Not. O-406, f. 107; Oleza, 1921: 141).

Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Francesc Amar de Montaner Comellas i valia 9.000 lliures: «Son Muntaner, de M.ᵒ Fran.ᶜʰ Muntaner, nou mília lliuras» (ARM, D-1253, f. 196v).

Francesc Amar de Montaner Comellas es casà amb Maria Dameto Rossiñol i en foren fills Jordi, Francesc, Vicenç, Caterina, Joana —monja de Santa Magdalena—, Maria —monja de Santa Magdalena— i Elisabet, monja de Santa Clara. Testà el 2 d’abril de 1724 en poder del notari Miquel Morey, feu hereu universal el seu fill Francesc i nomenà marmessors la seva esposa; els seus fills Jordi, Francesc, Vicenç i Caterina; les seves cunyades Anna Dameto Puigdorfila, Beatriu Dameto Desbrull i Eufrasina Vallespir Trobat Dameto; la seva cosina Maria Mut Dureta; els seus cunyats Antoni Serralta i Nicolau Dameto; els seus cosins Jordi —inquisidor— i Nicolau Truyols Dameto, Eleonor Truyols Bordils, Baltasar Serra Nadal, Gaspar i Francesc Puigdorfila —tresorer de la Seu—, Jordi i Joan Dameto; Joan Antoni Dureta; Joan Barceló, canonge; Jeroni Sales i Francisco Desbrull. Fou enterrat quatre dies després al convent de Sant Domingo, «en lo vas de sos authors, que està construït en la capella de Sta. Catharina màrtir». El 10 de juliol següent, Francesc Amar de Montaner Dameto rebé l’inventari de béns del seu difunt pare en poder del notari Miquel Morey. L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, davant el convent de les Caputxines, les possessions de Son Muntaner —qualificada com a possessió d’oli, dotada de tafona amb una biga i un trull—, Son Serra i Son Ponç dels Ullastres (Palma), el rafal de Son Peretó (Palma) —que incorporà per herència del seu oncle Miquel Comellas Gual— i la possessió de Son Amar (Bunyola). Son Muntaner i Son Peretó eren explotades conjuntament (Oleza, 1921: 232; ARM, Not. M-1912, f. 104).

Francesc Amar de Montaner Dameto —I marquès del Reguer— es casà amb Beatriu Çanglada Puigdorfila (†1768) i en foren fills Josep, Beatriu i Caterina. Morí el 28 de novembre de 1761, amb codicil i testament que havia ordenat, respectivament, el dia anterior i el 26 d’abril de 1760 en poder del notari Miquel Morey, en què feu hereva usufructuària la seva esposa, i propietari, el seu fill, Josep. Nomenà marmessors la seva esposa; els seus fills: Josep, Beatriu i Caterina; la seva nora, Ignàcia Truyols Fortuny; la seva neta Maria Josepa Clariana Montaner i el seu espòs, Joan Sentmenat Boxadors, comtes de Múnter; les seves germanes sor Joana, sor Maria i sor Elisabet Montaner Dameto; els seus cunyats Antoni Meca Cardona i Maria Çanglada Puigdorfila, marquesos de Ciutadilla, i Jaume Brondo; els seus nebots Pere Jeroni i Francesc Net Montaner, prevere, i els marquesos de la Mina. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Domingo, «en la capella de S.ᵗᵃ Catherina verge y màrtir, vas de sos majors». Poc després, la viuda i l’hereu reberen l’inventari de béns del difunt, que comprenia les propietats abans esmentades i la possessió del Gallicant (Campos), adquirida per aquest anys abans (Oleza, 1923: 30; ARM, Not. M-2087, f. 296).

Josep Amar de Montaner Çanglada —II marquès del Reguer— es casà (1754) amb Ignàcia Truyols Fortuny i en foren fills Francesc, Josep Ignaci, Ferrando Ignaci, Ignàcia, Maria Josepa —monja caputxina— i Maria Lluïsa. Morí el 20 d’agost de 1775, amb testament que havia disposat el 13 de juliol anterior en poder del notari Miquel March, en què nomenà marmessors la seva esposa i els seus fills; els seus sogres, Fernando Truyols i Agnès Fortuny, marquesos de la Torre; la seva germana Caterina Montaner Çanglada; els seus cunyats Fernando, Francesc i Jordi Truyols Fortuny; les seves cunyades sor Maria Josepa i sor Maria Violant Truyols Fortuny, monges de Santa Clara; les seves ties sor Maria —monja de Santa Magdalena— i sor Elisabet Montaner Dameto, monja de Santa Clara; els seus nebots Joan Sentmenat Boxadors i Maria Josepa Clariana Montaner, marquesos de Sentmenat i comtes de Múnter, i els seus cosins Francesc —prevere— i Pere Jeroni Net Montaner. Fou enterrat el mateix dia al convent de Sant Domingo. El 7 de setembre següent, s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que comprenia, endemés de les propietats esmentades anteriorment i de les procedents del fideïcomís fundat per Mateu Gual Çanglada al testament que ordenà el 16 de gener de 1669 en poder del notari Joan Armengol —a què el difunt havia succeït després de la mort de Nicolau Montaner, ocorreguda el 9 d’agost de 1738—, unes cases al carrer del Born, les possessions de Son Puig del Llorer i Son Viscos (Valldemossa), el Coll d’en Ferragut (Manacor), Almallutx (Escorca) i Son Catlar (Campos) i el rafal de la Vinyassa (Palma). Aleshores, Son Muntaner —que hi és documentada com a Son Muntaneret— es trobava arrendada al comerciant Antoni Marcel per ànnua mercè de 725 lliures (Oleza, 1923: 56; ARM, Not. 904, f. 148).

Segons l’Apeo (1818), Son Muntaner valia 36.680 lliures i ocupava una superfície de 106 quarterades, de les quals 30 eren camp de segona qualitat amb arbres, altres 30 eren camp de tercera qualitat, i les 46 restants, garriga (ARM, D-1530, f. 139v).

Francesc Amar de Montaner Truyols (†1828) —III marquès del Reguer— es casà amb Elisabet Puigdorfila Villalonga i en foren fills Josep Ignaci (†1805), Jordi (1782-1827), Francesc, Maria Ignàcia, Anna Maria i Elisabet, monja caputxina. Testà el 21 de novembre de 1826 en poder del notari Joan Oliver Mascaró, nomenà marmessors els seus fills i els seus germans Ferrando Ignaci i Ignàcia Montaner Truyols i feu hereu el seu fill Jordi. Deixà al seu fill Francesc les cases de davant les Caputxines (ARM, Not. O-409, f. 370).

Els germans Jordi i Francesc Montaner Puigdorfila formaren cases separades. Jordi, qui havia esdevengut hereu per la mort prematura del primogènit, Josep Ignaci, no arribà a esser marquès del Reguer perquè premorí a son pare el 22 de desembre de 1827; deixà dos fills, Francisco i María Isabel Montaner Villalonga (1822-1869). Francesc (n. 1794) —casat amb Luisa Iraola Sureda— succeí com a IV marquès del Reguer i passà a cognomenar-se Amar de Montaner, però la seva neboda María Isabel mogué plet i aconseguí desposseir-lo del títol, bé que no pogué privar-lo del fideïcomís dels Amar (GEM, XI, 119; RP2, 486-terme, 1a).

Francisco Montaner Villalonga morí sense testar el 2 de novembre de 1837 i, en sentència de 10 d’abril de 1866 dictada pel jutge Ciriaco Pérez de Larriba, en fou declarada única i universal hereva la seva germana, María Isabel, qui, amb escriptura de 3 de maig següent autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, acceptà els béns l’herència, entre els quals hi havia Son Muntaner, que aleshores ocupava una superfície de 153 quarterades i 2 quartons i confrontava, al nord, amb Son Vida; al sud, amb la Teulera; a l’est, amb Son Puigdorfila, i a l’oest, amb Son Sureda. Feia una renda anual de 13.490 reials (RP6, 486-terme, 1a).

María Isabel Montaner Villalonga —IV marquesa del Reguer— es casà amb Luis San Simón Orlandis (1804-1881) —comte de San Simón— i en foren fills Jorge (1840-1919) i Luis San Simón Montaner. Morí el 5 d’abril de 1869, a l’edat de 46 anys, amb testament que havia ordenat el 24 de juliol de 1867 en poder del notari Pedro José Bonet, en què llegà per dret d’institució i llegítima al seu net Luis —fill de Luis San Simón Montaner i de Julia Ortega Ballesteros— la possessió de Son Catlar (Campos), amb els seus agregats denominats la Torre Redona i l’Hort d’en Vives i altres pertinences, amb els estims i mobles, entre d’altres. Nomenà hereu universal usufructuari el seu espòs, i propietari, el seu fill Jorge, amb substitució a favor de Luis San Simón Ortega per al cas de morir sense descendència legítima. Amb escriptura de 20 de maig de 1869 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Luis San Simón Orlandis acceptà els béns de l’herència, que comprenia unes cases situades al carrer del Príncipe —aleshores carrer de la Unión—; unes altres cases situades al carrer de Sant Jaume; les possessions de Son Serra (95 quarterades), Son Ponç (130 quarterades), Son Peretó (30 quarterades) i Son Muntaner (153 quarterades), situades al terme de Palma; Son Amar (Bunyola); la Marineta i el Coll d’en Ferragut (Manacor); Son Catlar, l’Hort d’en Vives i una peça de terra al lloc del Palmer (Campos) (íd., 2a-4a; CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1869, Semestre 1r, f. 749).

Luis San Simón Orlandis morí el 9 de maig de 1881, amb testament que havia disposat el 20 de maig de 1869 en poder de dit notari Socías, en què nomenà hereu el seu net Luis San Simón Ortega, amb substitució a favor de Jorge San Simón Montaner per al cas de morir sense descendència legítima (RP6, 486-terme, 7a).

El 4 de maig de 1891, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Jorge San Simón Montaner vengué el domini útil de Son Muntaner al comerciant Conrado Planas Izquierdo, per preu de 100.000 pessetes, la meitat del qual es destinà al pagament de deutes que San Simón havia contret amb el Crédito Balear. El venedor es reservà el domini directe i el dret de lluïsme al 2% en aquesta i en futures vendes. Aleshores, la propietat prestava cada 30 d’agost un cens de 33 lliures a l’obtentor del benefici fundat a l’altar de la Mare de Déu del Confaló de l’església de Santa Eulàlia, el qual havia estat subrogat per San Simón sobre Son Muntaner en substitució del cens d’igual quantia que prestava el rafal de les Basses o de Cal Sucrer (Marratxí) (íd., 9a; CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1891, Quadrimestre 2n, n. 585).

El 21 d’abril de 1899, davant dit notari Font, Conrado Planas Izquierdo la vengué per les mateixes 100.000 pessetes al fabricant José Juan Ribas, qui, al mateix acte de compravenda, en segregà 15 quarterades a favor del seu germà Gabriel que foren agregades a Son Puigdorfila. Després d’aquesta alienació, la propietat restà reduïda a una superfície de 140 quarterades. Tenia casa rústica i urbana, terres de conreu i garriga. Confrontava, al nord, amb Son Vida i Son Quint; al sud, amb la Teulera; a l’est, amb Son Puigdorfila i la porció segregada, i a l’oest, amb Son Sureda o Son Suredeta mitjançant —en part— el camí de Calvià (RP6, 486-terme, 11a-12a).

Mitjançant escriptura de 25 de maig de 1899 autoritzada per dit notari Font, José Juan Ribas adquirí de Francisco Mateu Nicolau, Uetam, per preu de 1.000 pessetes, una porció de Son Suredeta de 4 quarterades, 2 horts i 12 destres que fou agregada a Son Muntaner (RP6, 7352-terme, 1a).

José Juan Ribas es casà amb Esperanza García Ferrá (†1936), de qui no deixà descendència. Morí el 25 de març de 1933, amb testament que havia ordenat el 25 d’octubre de 1929 en poder del notari José Socías Gradolí, en què, entre altres disposicions, declarà que mancava d’hereus forçosos i que, per ço, llegava diverses propietats als seus nebots Vicente i Bartolomé Juan Serra i Antonio, Miguel i Paula Juan Mulet. Deixà a la seva esposa l’usdefruit de diverses propietats. Adjudicà Son Muntaner —valorada en 250.000 pessetes— al seu nebot Bartolomé Juan Serra. De la resta dels seus béns, nomenà hereus en parts iguals els dessusdits Vicente i Bartolomé Juan Serra i Antonio i Miguel Juan Mulet, amb l’obligació de conservar dits béns en comunitat durant 10 anys, excepte si n’acordaven la divisió per absoluta necessitat. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 22 de març de 1939 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 2a).

Bartolomé Juan Serra morí a Palma el 30 de gener de 1959, amb testament que havia disposat el 19 de novembre de 1930 en poder del notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María de la Concepción Llobera Amer (†1998), i propietaris, el seu fill, Vicente, i els fills pòstums i naixedors, que resultaren esser Pedro, José Francisco, Enrique i Fernando Juan Llobera, nascuts amb posterioritat a l’atorgament del testament. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 de maig següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 3a).

Fernando Juan Llobera redimí el domini directe que pesava sobre la propietat mitjançant el pagament de 23.723 pessetes i en virtut de la sentència dictada el primer de desembre de 1980 —i providència recaiguda el 6 de febrer de 1981— pel jutjat de districte nombre 3 de Palma. Així mateix, amb escriptura de 26 de juny de 1995 autoritzada pel notari Miguel Tomás Sorell, fou redimit el cens de 112 pessetes amb 77 cèntims que gravava la propietat mitjançant el pagament de 3.759 pessetes (íd.: 4a, 6a).

Amb escriptura de 7 d’abril de 1988 autoritzada pel notari Manuel López Leis —qui actuava en substitució del notari Alfredo Arturo Lorenzo Otero—, Son Muntaner —que segons recent midament ocupava una superfície de 163 quarterades, 3 horts i 9 destres— fou dividida en tres porcions: una de 83 quarterades i 32 destres, una altra de 41 quarterades i una altra de 39 quarterades i 52 destres —on anaven compreses les cases— (RP6, 16372-VII, 5a).

Mitjançant escriptures de 2 i 3 d’agost de 2000 autoritzades pel notari José Andrés Herrero de Lara, els germans Juan Llobera cessaren en la proindivisió dels béns que compartien com a hereus de son pare. La parcel·la de Son Muntaner que comprenia les cases se l’adjudicaren Fernando —60%— i Vicente —40%— (RP6, 16374-VII, 4a).

Vicente Juan Llobera morí fadrí a Palma el 6 de gener de 2001, sense descendents ni ascendents i sense haver atorgat testament. En sentència de 19 de juliol següent dictada pel jutjat de primera instància nombre 14 de Palma, en foren declarats únics i universals hereus en parts iguals els seus quatre germans, els quals, amb escriptura de 27 de setembre de 2002 autoritzada pel notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, adjudicaren a Fernando la participació del 40% que el seu germà Vicente tenia sobre la parcel·la de Son Muntaner que comprenia les cases i n’esdevengué propietari únic. La superfície havia restat reduïda a 38 quarterades i 12 destres després d’haver-se segregat (1994) una porció d’1 quarterada i 40 destres a favor de l’entitat Vibelba SL. Poc després, Fernando Juan Llobera feu rehabilitar les cases sota la direcció de l’arquitecte Luis Bartolomé Moranta Jaume (íd., 5a).

Pel que fa a les altres dues porcions de Son Muntaner, la de 41 quarterades —que comprenia el puig de Son Muntaner i la denominada Caseta d’en Ribas— fou adjudicada íntegrament a favor de José Francisco Juan Llobera (RP6, 16375-VII).

L’altra, de 83 quarterades i 32 destres, fou venuda —en unió d’altres dues propietats amb què sumava una superfície total de 95 quarterades i 384 destres—, mitjançant escriptura de 7 d’abril de 1988 autoritzada pel notari Manuel López Leis, a Luis Belart Alberni —qui l’adquirí en representació de Josef Schörghuber—, el qual, amb escriptura de 12 de març de 1994 autoritzada pel notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, l’aportà en unió d’altres tres propietats procedents de Son Muntaner, Son Suredeta i Son Quint —pel seu valor global de 210 milions de pessetes— a l’entitat Vibelba SL. Més endavant, s’hi afegiren altres parcel·les, fins a formar una propietat de 119 quarterades i 272 destres de superfície. Sobre aquests terrenys, Vibelba SL projectà i executà la construcció del camp de golf de Son Muntaner, amb un cost de 4.531.631,27 euros. La llicència fou concedida pel Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma en sessió celebrada el 18 de febrer de 1998 —amb una altra de modificada de 14 de juny de 2000. El certificat de final d’obra i habitabilitat fou atorgat el 14 de març de 2000 per l’arquitecte tècnic encarregat de l’obra, Julio Pérez Amigo, amb finals d’obra verificats per l’arquitecte Pablo Carvajal Urquijo, segons resulta de l’escriptura de 18 de maig de 2001 autoritzada per dit notari Alonso (RP6: 16373-VII, 41393-VII).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s