Son Sèmola

Son Estada, Àustria

Aquesta propietat, que fins al segle XVIII fou denominada Son Estada, procedeix de la possessió de Son Vic. Se situa al lloc de la Bonanova, entre Can Porreres, Ca les Rafeles, Ca Mestre Nofre, Can Catany, Can Billon i Son Palerm. Prengué nom del cirurgià Joan Estada.

Amb instrument de 23 de maig de 1624 atorgat davant el notari Pere Femenia, el paraire Pere Cerdà la vengué a Joan Estada. Aquest testà el 24 d’octubre de 1631 en poder del notari Joan Antoni Carbonell Armengol i nomenà hereva universal la seva filla Elisabet —morta sense testar—, de qui passà, successivament, als seus fills Joan i Elisabet Brotat Estada (ARM, Not. 3476, f. 146).

Segons els estims de 1685, Son Estada era de Margarita Brotat i valia 600 lliures (ARM, D-1253, f. 202v).

Elisabet Brotat Estada testà el 30 de gener de 1693 davant el notari Joan Vanrell, fent hereu universal el seu fill Guillem Oliver Brotat, qui, amb instrument de 14 de setembre de 1696 autoritzat pel notari Joan Campamar, establí Son Estada al mercader Pere Antoni Morro Martorell, imposant un cens reservatiu de 12 lliures 10 sous. Aleshores, ocupava una superfície d’unes 9 quarterades i mitja i era tenguda sots alou de la cavalleria de Son Vic. Confrontava amb el camí de la Porrassa, terres de Caterina Sureda, terres del rafal de la Bonanova —abans l’Ermita del Carme—, terres del carnisser Antoni Mateu, terres de Son Vic Vell —dels hereus d’Antoni Planes— i Son Palerm —de dita Caterina Sureda. Prestava 12 lliures a les almoines de la Seu i 2 gallines alodials (ARM, Not. 3476, f. 146).

El 8 de novembre de 1699, davant el notari Ramon Morey, Pere Antoni Morro Martorell i la seva esposa —Francina Tries— vengueren Son Estada, per preu de 125 lliures, al prevere Antoni Cañellas Mulet, qui, al seu torn, amb escriptura de dia primer de desembre següent autoritzada per dit notari Morey, la vengué pel mateix preu al prevere Antoni Figuera Garcia —canonge de la Seu de Mallorca— (ARM, Not. M-1760: f. 212, 218v).

El 10 de juny de 1746, Antoni Figuera Garcia capbrevà el rafal de Son Sèmola, abans Son Estada, davant el notari Guillem Rosselló, declarant que ocupava una superfície d’unes 9 quarterades i que confrontava amb el camí reial que anava a la possessió de la Porrassa, terres del denunciant que abans foren de Caterina Sureda, el rafal de la Bonanova, terres procedents del rafal de la Bonanova que abans foren del carnisser Antoni Mateu, el rafal de Son Vic i el rafal de Son Palerm. També capbrevà una peça de terra contigua a Son Sèmola que antigament es denominava la Rota, de 2 quarterades, que confrontava amb el camí de la Porrassa, Son Sèmola i la Cova, la qual tenia per venda que li signà Caterina Sureda, per preu de 160 lliures, l’11 d’abril de 1702 davant el notari Ramon Morey (ARM, Not. M-1763, f. 96; ARM, Not. R-692, f. 1).

Antoni Figuera Garcia morí el 23 de setembre de 1747, amb testament que havia disposat el 16 d’agost de 1727, en què fundà un fideïcomís que recaigué sobre el seu nebot Nicolau Ferrer de Sant Jordi Figuera —doctor en drets—, qui, el 10 d’octubre següent, rebé l’inventari dels seus béns. El patrimoni del difunt consistia en unes cases situades al carrer de les Minyones Òrfenes, unes altres cases situades al carrer de la Barreteria, un forn a devora el convent de Sant Domingo, la possessió de Son Marron i altres peces de terra a Sineu i el rafal de Son Sèmola, d’unes 9 quarterades, amb una peça de terra contigua (ARM, Not. T-361, f. 259).

Després de la mort de Nicolau Ferrer de Sant Jordi Figuera, el fideïcomís del canonge Figuera recaigué sobre Miquel Francesc Ramis de Ayreflor, qui morí el 10 de gener de 1811, amb testament que havia disposat el 23 de maig de 1794 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, en què nomenà hereva usufructuària Maria Magdalena Marcel —filla de Claudio i de Joana Bestard—, la qual, el 17 d’abril de 1812, vengué Son Sèmola a Josep Pierre —fill d’Antoni i de Magdalena Carbonell—, per preu de 2.000 lliures. Prèviament, Miquel Francesc Ramis de Ayreflor hagué de sol·licitar llicència per a vendre béns vinculats, ja que el rafal formava part del fideïcomís fundat per Antoni Figuera, segons consta de l’acta signada el 16 de juny de 1809 en poder del notari Bartomeu Josep Rosselló. Aleshores, la propietat ocupava una superfície d’unes 11 quarterades —amb camp, bosc i garriga— i tenia cases. Confrontava amb el camí reial que anava a la Porrassa, terres de Josep Roca, Carraixet, terres de la Bonanova —dels pares del Carme—, terres de la Cova —de Bartomeu Castelló—, el rafal de Son Palerm i terres de Son Vic —del prevere Mateu Trias— (ARM, Not. M-2296, f. 31).

Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava aleshores Àustria, pertanyia a Josep Pierre Carbonell, valia 2.700 lliures, tenia casa i ocupava una superfície de 9 quarterades de camp de tercera qualitat amb garrovers i ametlers (ARM, D-1530, f. 162).

Josep Pierre Carbonell morí fadrí i sense testar el 8 de novembre de 1840. En fou declarada successora legal la seva germana Maria, qui morí el 26 de juny de 1846, amb testament que havia ordenat el 25 de novembre de 1840, en què nomenà administrador el notari Pedro José Bonet, el qual rebé l’inventari dels seus béns el 20 de juliol següent. El patrimoni de la difunta comprenia unes cases situades a la parròquia de l’Almudaina, al carrer de la Porteria de Sant Domingo, i el rafal de Son Sèmola, situat a prop de l’oratori de la Bonanova, d’unes 15 quarterades, amb casa rústica i urbana, de la qual es descriuen la sala dels alts, el quarto principal, un altre quarto, la cuina i el quarto de la sala (ARM, Not. M-2341, f. 111).

El 5 de juliol de 1847, a instància del notari Pedro José Bonet —com a administrador de l’herència de Maria Pierre—, se subhastà el rafal denominat Àustria, antigament Son Estada i aleshores Son Sèmola, de 13 quarterades i 1 quartó, amb cases rústiques i urbanes. El rematà Miguel Villalonga —fill d’Antoni i d’Antonina Villalonga—, per preu de 4.200 lliures. L’acta de compravenda se signà davant el notari Joan Muntaner Riera. El comprador adquirí l’obligació de pagar anualment 2 gallines alodials al comte d’Aiamans i 54 lliures a Maciana Vicens. Aleshores, confrontava amb la Cova, Can Carraixet, Ca na Fornera, Ca na Porreres, Son Vic, Son Palerm, Son Vatlori i Ca na Mariaina (íd., f. 316v).

El 16 d’abril de 1862, Miguel Villalonga Villalonga adquirí dels marmessors de Francesc Maria Ascher i dels hereus confidencials de Margalida Pujals el rafal de Son Palerm, de 6 quarterades, 120 destres i 56 cèntims, per preu de 3.155 lliures 11 sous. Atès que Son Palerm i Son Sèmola confrontaven entre si, sol·licità que fossin inscrits sota una mateixa finca registral (RP6, 104-terme, 4a).

Amb escriptura de 30 de maig de 1863 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner, Miguel Villalonga Villalonga vengué al navilier Rafael Cerdá Lasserra, per preu de 13.287 rals amb 19 cèntims —3.321 pessetes amb 79 cèntims—, les cases de Son Palerm, amb dos horts tancats de paret (ARM, Not. 6154, f. 287; RP6, 3550-terme, 1a).

Miguel Villalonga Villalonga —escrivà del jutjat d’Hisenda— es casà amb Margarita Puig Lasserra. Morí a Palma el 27 de gener de 1883, a l’edat de 72 anys, amb testament que havia ordenat el 22 de febrer de 1880 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietaris en parts iguals, els seus nets Gabriel i Ana Alomar Villalonga —fills del comissari de guerra Juan Alomar Barbarín— (RP6, 104-terme, 7a).

Per tal d’eixugar els deutes de Miguel Villalonga, Juan Alomar Barbarín —en representació dels seus fills menors— vengué a la poetessa Margarita Caimari Vila —esposa de Miguel Bauló Oliver—, per preu de 25.500 pessetes, els rafals contigus de Son Sèmola i Son Palerm, coneguts amb la denominació única de Son Sèmola, mitjançant escriptura de 28 de març de 1883 atorgada davant el notari Juan Palou Coll. Aleshores, tenia casa rústica i urbana i altres dependències i ocupava una superfície de 19 quarterades de terra camp amb arbrat. Confrontava, al nord, amb terres de Son Vic —de Mariano Oliver—; al sud, amb la propietat de José Cáceres i terres de Son Vatlori; a l’est, amb la Cova, i, a l’oest, amb el camí de Son Boter (íd., 8a).

Margarita Caimari Vila morí a Palma el 20 de desembre de 1921, a l’edat de 82 anys, amb testament que havia ordenat el 13 de juliol de 1918 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima la seva pubila, María Bauló Caimari, i de la resta dels seus béns i drets nomenà hereva universal la seva neta i fillola Margarita Fons Bauló —casada amb Bartolomé Solivellas Llampayes—, les quals, amb escriptura de 8 de març de 1922 autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Sèmola, que se l’adjudicà Margarita Fons Bauló (íd., 13a).

El 1962, s’inicià l’establiment del rafal. Els primers compradors foren Francisco Rugama Carasa —1.200 m²—, l’entitat Hapimag Hotel und Appartementhaus Immobilien Anlage AG —1.565 m²—, Dirk Lucas Asjes i Anne Wilhelmina Asjes Klopper —1.470 m²—, Anna Clasina Brinkman de Hens —2.000 m²—, Guillermo Borrás Rosselló —842 m²—, José i Antonia Munar Jaume —3.653 m²—, Antonio Barroso García —1.080 m²—, l’entitat Promociones Urbanísticas y Turísticas SA —7.179 m²—, l’entitat Juan y Antonio Salvá, Hijos de Bernardo Salvá, SRC —17.174 m²—, Margarita Payeras Alomar i Margarita Garí Salom —1.980 m²—, Bartolomé Matas Isern —1.220 m²—, María Magdalena Fornés Moragues —903 m²—, Julián Juan Carrasco —1.045 m²— i Mercedes Cotoner de las Casas —1.152 m²— (RP6, 104-terme).

Amb escriptura de 17 d’octubre de 1967 atorgada davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Margarita Fons Bauló vengué a cadascun dels seus fills Margarita, Luis i Francisco Solivellas Fons una tercera part indivisa d’una porció de Son Sèmola de 8.029 m² que comprenia les cases rústica i urbana i altres dependències. Al mateix acte, Margarita adquirí una tercera part indivisa d’altres 11 propietats i Luis i Francisco, una tercera part indivisa cadascú d’altres 12 propietats. Margarita i Francisco pagaren 930.000 pessetes i Luis, 915.000 pessetes. Confrontava, al nord, amb el camí de la Bonanova i les propietats denominades Can Porreres i Ca les Rafeles; al sud, amb els carrers de la urbanització de Son Sèmola; a l’est, amb dits carrers i les propietats denominades Ca Mestre Nofre i Can Catany, i, a l’oest, amb Can Billon i la casa de Son Palerm (RP6, 8494-III, 1a-4a; RP6, 14348-VII, 4a).

El 28 de setembre de 1998, davant el notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol, els germans Francisco, Margarita i Luis Solivellas Fons la vengueren a Arturo Salabert Coll —25%—, als cònjuges Arturo Salabert Fernández i María Coll Mulet —40%— i a l’entitat Astora SL —35%— (RP6, 14348-VII, 5a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s