Son Vic

Rafal Falcó

Fins al segle XVI, fou denominat el Rafal Falcó. Prengué el seu nom de Bartomeu Vich, àlies Totxo, qui en fou propietari poc temps.

Les notícies més antigues que hem pogut documentar es remunten al 28 de desembre de 1403, quan Felip Térmens, davant el notari Nicolau Castellar, vengué a Gregori Burgues Fortesa, Sallambé, una muntanya procedent d’aquella propietat, que cal identificar amb la part de Bendinat que quedà dins Palma i no amb la muntanya coneguda com a na Burguesa (ACB, Llibre d’actes de Tomàs Burgues Zaforteza I, n. 75).

Més endavant, pertanyé a la família Zacoma. Jaume Çacoma, Major, i Jaume Çacoma, Menor, carregaren la propietat amb un cens de 10 quarteres de forment a favor de Joan Sala Dolcet, que fou quitat el 1604 pels procuradors de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat (ARM, Not. 3047, f. 167).

La propietat entrà a la família Dameto pel matrimoni de Margalida Çacoma —filla de Nicolau i de Coloma— amb Gaspar Dameto Sant Joan —fill de Joan i net d’Albertí—, a qui li fou constituïda en dot una alqueria situada a Portopí, a prop del port de la ciutat, valorada en 2.500 lliures, que cal identificar amb el Rafal Falcó, endemés de tres albergs situats a la parròquia de Sant Jaume i nombrosos censos (ARM, Not. A-97, f. 151; Barceló et al., 1999: 80).

Amb instrument de 7 de desembre de 1485 atorgat en poder del notari Antoni Piris, Albertí Dameto vengué el Rafal Falcó a Miquel Vida (ARM, Not. M-735, f. 72v).

El 12 de febrer de 1510, s’inicià la redacció de l’inventari de béns de Miquel Vida, que fou rebut pel seu fill i hereu universal, Mateu. Comprenia un alberg en què vivia el difunt i un rafal situat al terme de la ciutat, en alou propi, de les cases del qual únicament es descriuen una sala i la païssa i es diu que tenia un sementer de forment i un altre d’ordi (ARM, Marquès de la Torre, Fons Desmàs Vida, lligall 15, plec 23).

El 29 d’abril de 1511, Eleonor —viuda de Miquel Vida— establí la propietat a Bartomeu Vich, Totxo, natural del terme de la vila d’Esporles —lloc de Banyalbufar. Era tenguda sots alou propi —comprès en l’establiment— i prestava, entre altres censos, 13 quarteres 2 barcelles d’ordi als hereus de Joan Sala Dolcet i 10 quarteres d’ordi a Joanot Berard. Confrontava amb el castell de Bellver, el rafal de Bernadí Berga, la muntanya de Francesc Burgues i la vorera de la mar a Portopí. S’imposà un cens reservatiu de 20 lliures (ARM, Not. M-735, f. 72v).

El 16 de novembre de 1524, Elisabet —filla del difunt Bartomeu Vich, casada amb el peixater Joanot Pasqual— feu donació entre vius de la seva possessió a Benet Armadans (ARM, Not. Ll-38, f. 70v).

Benet Armadans disposà testament el 21 de gener de 1572 davant el notari Bernadí Llaneres, en què nomenà hereva universal la seva pubila, Francina —casada amb Joanot Sunyer—, qui apareix documentada com a propietària del rafal de Son Vic als estims de 1578, amb una valoració de 1.100 lliures (ARM, D-1251, f. 150v; ARM, ECR-1106, f. 136).

En una data que no podem precisar, Francina Armadans feu donació i llegat de la propietat a Jaume Rossinyol mitjançant acta signada davant el notari Joanot Mollet (ARM, Not. 5182, f. 82).

Jaume Rossinyol inicià la parcel·lació i establiment de Son Vic l’any 1604. De forma general, als contractes de compravenda es reservava l’alou o domini directe i el delme sobre les noves propietats. D’altra banda, cedia als nous propietaris uns terrenys de la part de la muntanya com a comunes.

El 21 de març de 1604, establí les següents propietats: 1) als germans Arnau i Antoni Tou —conradors—, una peça de terra d’unes 115 quarterades, amb l’obligació de pagar 115 lliures cens i 6 gallines cens alodial anual, que confrontava amb Bendinat, la vorera de la mar, terres romanents de la possessió i el territori destinat per Jaume Rossinyol a comunes dels nous pobladors; 2) a Antoni Palerm, una peça de terra de 27 quarterades, amb l’obligació de pagar 27 lliures anuals i 2 gallines alodials, que confrontava amb les comunes, terres dels germans Antoni i Arnau Tou i la vorera de la mar; 3) a Antoni Calafell, una peça de terra de 8 quarterades i 1 quartó que confrontava amb les comunes, terres d’Antoni Palerm, un camí reial i terres romanents de la possessió; 4) al bracer Bartomeu Serra, una peça de terra de 22 quarterades que confrontava amb la comuna, terres d’Antoni Calafell i un camí sender de la possessió que acabava a la punta de Son Sunyer —Son Berga—; 5) a Pere Palmer i a Joan Colomar, una peça de terra de 30 quarterades i 1 quartó que confrontava amb un camí reial, terres d’Antoni Palerm, la vorera de la mar de Cala Major, terres de Gabriel Fluxà, terres de Bartomeu Roca i terres de Magí Camps; 6) a Magí Camps, una peça de terra de 9 quarterades i 1 hort que confrontava amb terres de Pere Palmer i Joan Salom, terres de Bartomeu Roca i terres de Bartomeu Serra mitjançant camí sender; 7) a Bernat Calafat, 21 quarterades, 1 sou i 15 diners de terra que confrontaven amb terres de Gabriel Fluxà, terres de Llorenç Ripoll, els conradissos de la possessió, les garrigues del castell de Bellver i la partió amb Portopí; 8) a Gabriel Fluxà, una peça de terra de 17 quarterades i 9 sous de terra que confrontava amb la vorera de la mar, terres de Pere Palmer, els conradissos de la possessió i terres de la possessió; 9) a Gabriel Antich i a Llorenç Ripoll, 23 quarterades de terra que confrontaven amb terres del forner Gabriel Fluxà, els conradissos de la possessió, terres de Son Vic i terres de Portopí; 10) i al conrador Bartomeu Roca, una peça de terra de 6 quarterades i 1 quartó i mig que confrontava amb terres de Bartomeu Serra mitjançant camí sender, terres de Magí Camps, terres de Pere Palmer, terres de Joan Colom, la Rota del Pou dels Porcs i els conradissos de la possessió (ARM, Not. 3047, f. 124-132).

El 23 de juny de 1604, establí a Julià Grisso una cova i mitja quarterada de terra de Son Vic (íd., f. 258v).

Finalment, el 22 d’agost de 1604, establí al conrador sineuer Rafel Berga els terrenys on es trobaven les cases amb els conradissos, que confrontaven amb el castell de Bellver, Son Berga i terres establides de dit rafal (íd., f. 312).

Alguns d’aquests nous propietaris no pogueren fer front al pagament dels censals o alous i hagueren de retre les terres a Jaume Rossinyol, qui les restablí a d’altres. Per ço, trobam establiments signats amb posterioritat a 1604. Són contractes de compravenda de peces de terra que havien retut els primers establidors. De totes maneres, els Rossiñol no es quedaren amb cap propietat, llevat de les comunes, que —en el segle XIX i després de les revolucions liberals— foren establides (ca. 1850) pel comte d’Aiamans, aleshores propietari de la cavalleria de Son Vic.

Com hem vist abans, la part del rafal que comprenia les cases i els conradissos de Son Vic fou establida al conrador Rafel Berga el 22 d’agost de 1604, amb l’obligació de prestar anualment 93 lliures cens reservatiu i 2 parells de gallines cens alodial. Ocupava una superfície de 31 quarterades i confrontava amb el castell de Bellver, el rafal de Son Berga —del doctor en drets Francesc Sunyer—, les garrigues de Bartomeu Roca i les terres de Pere Palmer, Gabriel Fluxà —forner—, Gabriel Antich, Llorenç Ripoll i Bernat Calafat —propietaris de terrenys procedents de Son Vic— (íd.).

Rafel Berga disposà testament el 4 de setembre de 1619 davant el notari Domingo Balle, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills Nadal i Rafel, els quals, amb instrument de 10 de gener de 1630 atorgat en poder del notari Miquel Sastre, vengueren la propietat al conrador Antoni Planes, per preu de 275 lliures (ARM, Not. S-1681, f. 279).

Antoni Planes morí l’11 de gener de 1661, amb testament que havia ordenat el 14 de febrer de 1652 davant el notari Joan Mateu, en què nomenà hereu universal el seu fill Jaume Planes Trias i feu diversos llegats als seus altres fills Antoni, Joan i Llorenç. Per fer front al pagament dels llegats, els germans Joan i Llorenç Planes Trias i el seu nebot Antoni Planes —fill i hereu d’Antoni Planes Trias— es dividiren la propietat mitjançant acta de transacció de 23 d’octubre de 1677 signada en poder del notari Domingo Balle: 1) a Antoni Planes —fill d’Antoni— li correspongué la meitat de les cases de la possessió, la part que mirava a Son Sunyer —Son Berga—, amb l’obligació de prestar 1 gallina cens alodial i, de tres en tres anys, 2 gallines i 25 lliures 12 sous a les almoines de la Seu i 9 lliures 12 sous al prevere Antoni Comes per son benefici. Confrontava amb les garrigues del castell de Bellver mitjançant el torrent que provenia de la coma de na Beiana i anava a la mar, la possessió de Son Sunyer —de Jerònima Fortesa Brondo, esposa de Bartomeu Fuster—, terres de la mateixa procedència que foren del doctor Pau Ximenis i de Llorenç Planes mitjançant camí d’establidors i terres i cases de Joan Planes. També li foren assignades les cases del carrer dels Oms. 2) A Joan Planes Trias se li adjudicà la part de la propietat que mirava a Sant Antoni —la Bonanova—, amb l’obligació de prestar 1 gallina cens alodial i, de tres en tres anys, 2 gallines i 25 lliures 7 sous 2 diners, ço és, 8 lliures al doctor Joan Flor, 8 lliures al notari Antoni Moll i 1 lliura 7 sous 2 diners de nombre de 4 lliures a la confraria dels Àngels del convent de Sant Francesc. Confrontava amb la propietat de la mateixa procedència denominada el Pou dels Porcs mitjançant camí —del seu germà Llorenç, que posteriorment passarà al propietari de Cala Major—, terres dels hereus del doctor Pere Joan Sureda, terres de Jerònima Isern, l’ermita de Sant Antoni —de Josep Santacília—, el pinar del castell de Bellver mitjançant torrent i l’altra meitat de cases i terres del seu nebot Antoni Planes. 3) Finalment, a Llorenç Planes Trias li correspongué el camí sender avall que travessava pel mig de dit lloc i anava a la comuna que s’anomenava el Pou dels Porcs, amb l’obligació de pagar 1 gallina i 2 gallines de tres en tres anys, 19 lliures 9 sous 6 diners, ço és, 16 lliures 6 sous 8 diners a Jaume Olesa i 3 lliures 2 sous 10 diners a la confraria dels Àngels de Sant Francesc. Confrontava amb terres de Joan i Antoni Planes mitjançant camí sender, terres del doctor Pau Ximenis, terres dels germans Bartomeu i Miquel Coll i terres dels hereus dels germans Bartomeu Moll, Boter, i Miquel Moll, Simó (ARM, Not. 1784, f. 181v).

Segons els estims de 1685, Son Vic era de Joan, Antoni i Llorenç Planes i valia 3.000 lliures (ARM, D-1253, f. 202v).

Ja hem vist que a Llorenç Planes Trias li correspongué la peça de terra denominada el Pou dels Porcs, de 7 quarterades. Amb instrument de 15 de febrer de 1706 atorgat davant el notari Gabriel Petro, Llorenç Planes i el seu fill Antoni la donaren a Joana Anna Palou —viuda de Guillem Abrines—, qui, dia primer de maig de 1714, la vengué a Gabriel Flor Amer de la Punta, propietari del rafal de Cala Major, del qual passà a formar part (ARM, Not. M-1898, f. 17).

Pel que fa a Antoni Planes, li correspongué la part del rafal més propera a Son Berga. Era fill d’Antoni, de Son Quint, i disposà testament el 31 de desembre de 1694 davant el notari Domingo Balle, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Francina Balaguer, i propietari, el seu fill Antoni. El 26 de març següent, es redactà l’inventari dels seus béns, que comprenia el rafal de Son Pere Onofre, situat dins la mateixa cavalleria de Son Vic, unes cases al carrer dels Oms i la part del rafal de Son Vic que li fou adjudicada en la divisió que practicà amb els seus oncles Joan i Llorenç Planes. De més a més, descriu els sementers i fruits de Son Quint, Son Boronat, Son Dameto i altres possessions de què era arrendatari (ARM, Not. 1796, f. 90).

El 9 de desembre de 1699, Antoni Planes Balaguer vengué a Jerònima Fontcuberta —qui també era propietària de les altres parts de Son Vic, com després es veurà—, per preu de 600 lliures, una part de les cases que consistia en torre, cuina, cambra, forn, porció de cavallerissa i mitja clastra amb una cisterna (ARM, Not. M-1760, f. 223).

Antoni Planes Balaguer es casà amb Joana Salas. Morí el 25 de febrer de 1755, amb testament que havia ordenat el 24 de març de 1750 davant el notari Francesc Servera, en què nomenà hereus els seus fills pòstums i naixedors. Per al cas de morir sense fills, instituïa hereus, ço és, d’una tercera part, Antonina i Onofra Seguí —filles del seu nebot Agustí Seguí— i Guillem, Francesc i Sebastià Coll —els seus nebots, fills de Sebastià—; d’una altra tercera part, les seves nebodes Joana Anna i Antonina Coll i la restant tercera part era destinada a obra pia. Segons les estimacions posteriors, Antoni Planes havia augmentat el seu patrimoni de forma considerable. Pel que fa a Son Vic, havia construït una vinya tancada amb marges i parets estimada en 244 lliures 15 sous i havia plantat nombrosos ametlers i figueres (ARM, Not. 3754, f. 91; ARM, Not. S-1880, f. 119).

El 18 de juny de 1761, es redactà l’inventari de béns de Francina Planes Balaguer, que comprenia unes cases situades al carrer dels Oms i els rafals de Son Pere Onofre i Son Vic (ARM, Not. S-786, f. 118).

Poc després de morir Antoni Planes, la seva heretat fou administrada per diversos administradors mentre els seus possibles hereus solucionaven la testamentaria.

Joan Planes Trias —propietari de la part restant de Son Vic— disposà testament el 8 de gener de 1692 davant el notari Joan Campamar, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills Antonina, Joan, Jaume, Pere, Miquel i Llorenç Planes, els quals reberen l’inventari de béns de son pare el 9 de març de 1692, on s’assenyalava que el difunt era propietari d’una porció de Son Vic, amb part de les cases. Era explotada a mitges amb Sebastià Pallisser. Segons aquest document, Joan Planes tenia arrendats els rafals de la Teulera i Son Puigdorfila, situats al terme de la ciutat (ARM, Not. 3458, f. 122).

Amb instrument de 2 d’abril de 1699 atorgat davant el notari Ramon Morey, els hereus de Joan Planes establiren aquesta part del rafal de Son Vic a Jerònima Fontcuberta, imposant un cens reservatiu de 49 lliures. La compravenda s’efectuà en pública subhasta a instància dels creditors, ja que la propietat estava carregada amb molts de censals. Confrontava amb terres del castell de Bellver, terres del rafal de la Bonanova —abans de Sant Antoni—, terres d’Antoni Mates, Son Estada —de Pere Antoni Gallard—, Son Palermet —dels hereus del doctor en medicina Pere Joan Sureda— i terres de Llorenç i Antoni Planes de la mateixa procedència (ARM, Not. M-1760, f. 56v).

Com hem vist abans, poc després, Jerònima Fontcuberta adquirí d’Antoni Planes una porció de les cases (íd., f. 223).

El 27 de juliol de 1712, es redactà l’inventari de béns de Jerònima Fontcuberta davant el notari Joan Campamar, que fou rebut per Margarita Mas, esposa i procuradora general de Jordi Descallar, el qual fou nomenat hereu al testament que disposà la difunta. A l’inventari es detallen les cases de Jerònima Fontcuberta, situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer de Sant Pere, a devora la porta del bastió de la Font Nova, i el rafal de Son Vic, que es trobava arrendat a Antoni Cañellas (ARM, Not. 3458, f. 382).

Amb instrument de 7 de gener de 1740 atorgat davant el notari Pau Servera, Jordi Descallar i Margarita Mas vengueren Son Vic a Antoni Planes Balaguer —propietari de l’altra meitat del rafal—, qui capbrevà la propietat el 5 de juny de 1740. Aleshores, confrontava amb les garrigues del castell de Bellver, el rafal de la Bonanova —abans de Sant Antoni—, terres d’Antoni Mateu —aleshores del convent del Carme—, el rafal de Son Estada —aleshores Son Palerm—, terres de Llorenç Planes de la mateixa procedència —aleshores de Gabriel Flor— i terres del denunciant de la mateixa procedència (ARM, Not. 5738, f. 70).

Anys després, els hereus d’Antoni Planes, Major i Menor, es dividiren l’heretat. Son Vic fou dividit en tres parts.

Una part correspongué a l’obra pia d’Antoni Planes Balaguer. El 3 de desembre de 1792, fou establida pels marmessors al prevere Mateu Trias —beneficiat de Santa Eulàlia. Ocupava una superfície de 10 quarterades i mig quartó, comprenia una part de les cases i confrontava amb les cases de Mateu Trias i unes altres de la mateixa procedència, un camí que anava a Can Frau, terres dels germans Trias de la mateixa procedència, terres de Son Sèmola, establits de la Bonanova i terres dels germans Sebastià i Guillem Coll de la mateixa procedència (ARM, Not. S-1411, f. 525).

Amb instrument de 20 d’agost de 1814 atorgat davant el notari Joan Oliver Oliver, Mateu Trias feu donació d’aquesta propietat a Margalida Martorell, qui, mitjançant escriptura de 24 de març de 1816 atorgada en poder del notari Agustí Marcó Guardiola, la vengué, per preu de 5 sous, al sabater Josep Moll —fill de Rafel i d’Anna Santandreu. Prestava 138 lliures 1 sou 7 diners cens (ARM, Not. 2297, f. 146).

Segons l’Apeo (1818), mestre Josep Moll era propietari d’una part de Son Vic valorada en 4.000 lliures que comprenia cases i 10 quarterades de camp de tercera qualitat amb ametlers i garrovers (ARM, D-1530, f. 160v).

Amb decret de 12 de juny de 1830 fet per la cúria de Censos, la propietat tornà als administradors de l’obra pia d’Antoni Planes Balaguer, probablement perquè Josep Moll Santandreu no pogué fer front al pagament dels censals. El 21 d’octubre següent, davant el notari Agustí Marcó Guardiola, els administradors tornaren a establir la propietat, en aquesta ocasió a Francina Sureda —filla de Pere i de Francina Massot i viuda del guixer Pere Joan Oliver. S’imposà un cens reservatiu de 82 lliures, a repartir entre el rector de Santa Creu, els pares trinitaris i el pare guardià del convent de Jesús, a raó de 27 lliures 6 sous 8 diners per a cadascú (ARM, Not. M-2302, f. 425).

El 18 de setembre de 1845, els germans Pedro Juan i Miguel Mariano Oliver —fills de Pere Joan i de Francina Sureda— es dividiren les herències paterna i materna davant el notari Joan Ignasi March. A Pedro Juan li correspongué la casa de dos pisos situada a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer dels Paraires, i la meitat del rafal de Son Vic, ço és, la planta baixa de la casa que es trobava a prop del Retiro, amb botiga, quarto, cuina, quarto de les garroves, païssa i estable. Miguel Mariano s’adjudicà la fàbrica de guix que tenien a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer dels Guixers, unes cases que servien de magatzem situades al mateix carrer i la part alta de la meitat de les cases de Son Vic Nou, que consistia en sala, dos quartos, cuina, menjador, terrat i una quadra situada a devora l’aljub, que confrontava amb el camí de Gènova, terres de Son Vic Vell, el camí de Cala Major, terres de Son Sèmola i terres del seu germà Pere Joan Oliver (ARM, Not. M-2369, f. 316v).

Amb escriptura de 25 de febrer de 1847 atorgada davant el notari Joan Ignasi March, Pedro Juan Oliver —fill de Pedro Juan i de Sebastiana María Mas— i María Luisa Florit —viuda de dit Pedro Juan, filla de Josep i de Caterina Aloy, en concepte de tutora i curadora de la seva filla Francisca Oliver Florit— vengueren a Miguel Mariano Oliver Sureda una peça de terra de 5 quarterades i mitja, que era la meitat de Son Vic, i la casa de baix, per preu de 29.379 rals 15 morabatins. Confrontava amb terres i cases de Joaquina Jaquotot, terres i casa de Juan Villalonga denominades Ca na Fideu o el Retiro, terres denominades Ca na Porreres, Son Sèmola i l’altra meitat de Son Vic —propietat del comprador— (RP6, 960-terme, 1a).

El 12 de juny de 1856, davant el notari Miguel Font Muntaner, María Luisa Florit Aloy vengué a Miguel Mariano Oliver Sureda, per preu de 5.314 rals amb 88 cèntims, la part superior de la casa de Son Vic, que confrontava amb la casa del comprador, el camí de Gènova i la casa de Joaquina Jaquotot. D’aquesta manera, Miguel Mariano Oliver Sureda passà a esser propietari de tota la part de Son Vic que havia estat de sa mare, Francina Sureda Massot (íd.).

Amb instrument de 24 de març de 1847 autoritzat pel notari Joan Ignasi March, Miguel Mariano Oliver Sureda vengué als germans Juan i Ignacio Villalonga Jordá, per preu de 940 lliures, una peça de terra d’1 quarterada, 3 quartons i 52 destres procedent de Son Vic que confrontava amb el camí que anava a les cases de Son Vic, terres de Joaquina Jaquotot, el Retiro i Ca la Marquesa (íd.).

Miguel Mariano Oliver Sureda morí viudo a Palma el 13 de maig de 1871, a l’edat de 71 anys, amb testament que havia disposat dia primer de desembre de 1853 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Pedro Juan Oliver Palmer, fabricant de guix. Amb escriptura de 31 de desembre de 1877 atorgada davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Vic, una casa botiga i fàbrica de guix situada al nombre 7 del carrer dels Guixers, una casa magatzem i entresòl situada als nombres 14 i 16 de dit carrer i dues propietats més. Aleshores, aquesta part de Son Vic era denominada també Cal Guixer, en referència a l’activitat econòmica de la família (íd., 6a).

Amb escriptura de 8 de juliol de 1880 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Pedro Juan Oliver Palmer vengué a Sebastián García Puigserver el rafal de Son Vic, quatre propietats més i dues terceres parts d’una altra, per preu Son Vic de 1.000 pessetes i totes elles de 57.500 pessetes, del qual el comprador retengué 39.519 pessetes amb 89 cèntims per a extingir els deutes que havia contret el venedor amb Jacinto Sastre Quetglas —18.269 pessetes amb 89 cèntims—, Pedro Juan Oliver Mas —13.750 pessetes— i Gregorio Salvá Fullana —7.500 pessetes— (íd., 9a).

El 9 d’abril de 1883, davant el notari Juan Palou Coll, Sebastián García Puigserver vengué Son Vic a Miguel Bauló Oliver, per preu de 4.000 lliures —13.333 pessetes amb 34 cèntims— (íd., 12a).

Amb escriptura de 19 d’abril de 1884 atorgada davant el notari Juan Palou Coll, Miguel Bauló Oliver adquirí del tinent de la guàrdia civil Guillermo Moragues Bibiloni, per preu de 17.500 pessetes, la part de Son Vic que correspongué als germans Mateu, Guillem i Anna Trias —fills del doctor en medicina Bernadí Trias. Guillermo Moragues Bibiloni la tenia, ço és, 2/5 parts indivises per donació que li feu Elisabet Serra Trias amb instrument de 3 de setembre de 1869 autoritzat pel notari Cayetano Socías Bas i les altres 3/5 parts indivises, com a hereu universal propietari del seu oncle Lleonard Serra Trias (†1861) —comandant graduat i capità d’infanteria, casat amb Ceferina Bibiloni Bisquerra—, qui morí a Palma el 26 de juny de 1869, a l’edat de 77 anys, amb testament que havia disposat el 7 de setembre de 1866 davant dit notari Socías, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva cunyada Maria Ignàcia Bibiloni Bisquerra —viuda de Moragues— i propietari, el referit Guillermo Moragues Bibiloni. Lleonard Serra Trias la tenia —des de 1825— per indivís amb els seus germans Guillem (†1861), Miquel (†1867) i Elisabet com un dels hereus de Bernadí Trias Vich, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual valia 6.600 lliures i ocupava una superfície de 15 quarterades, de les quals 13 eren camp de segona qualitat amb ametlers i garrovers i les 2 restants, garriga amb pins (ARM, D-1530, f. 160; RP6, 1682-terme: 1a-4a, 6a, 10a).

Miguel Bauló Oliver morí a Palma l’11 de novembre de 1894, amb testament que havia ordenat el 23 de maig de 1869 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, la poetessa Margarita Caimari Vila, i propietària, la seva pubila, María Bauló Caimari (1869-1940), qui unificà sota una sola finca registral les dues parts de Son Vic que havia adquirit son pare. Amb escriptura de 25 de febrer de 1895 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Vic (RP6, 1682-terme, 13a; RP6, 20596-terme, 1a).

Entre 1920-37, María Bauló Caimari segregà set parcel·les. Els compradors foren Andrés Bestard Payeras —1.036 m²—, Francisco Salvá Marcús —1.386 m²—, Lorenzo Pons Moragues —840 m²—, Eileen Gladys Wall —4.415 m²—, Margarita i Catalina Coll Sierra —500 m²—, Ramona Rubio Michells —882 m²— i Antonio Barceló Prats i María Bauzá Tomás —800 m²— (RP6, 960-terme, 1a).

María Bauló Caimari morí viuda a Palma el 3 d’abril de 1940, amb testament que havia disposat el 30 de gener de 1935 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què deixà a la seva neta Margarita Solivellas Fons la propietat denominada Can Porreres. De la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva filla, Margarita Fons Bauló —casada amb Bartolomé Solivellas Llampayes—, i propietaris, tots els fills i filles de l’hereva usufructuària. Amb escriptura de 28 de setembre següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Vic, que tenia casa i ocupava una superfície de 22 quarterades, 2 quartons i 56 destres. Confrontava, al nord, amb terres del castell de Bellver i el Retiro —de successors de Juan Villalonga Jordá—; al nord-oest, amb Son Berga; a l’est, amb el Retiro; al sud, amb Son Sèmola —de Margarita Fons Bauló— i el camí de Cala Major, i, a l’oest, amb el camí de Cala Major i el camí que anava de la Bonanova a Gènova. Era tenguda sots alou del comte d’Aiamans. La part de Son Vic procedent de l’obra pia d’Antoni Planes Balaguer prestava un cens alodial d’1 gallina, 1/4 i 1/3 de gallina a dit senyor alouer (RP6, 20596-terme, 1a-2a).

Amb escriptura de 5 de desembre de 1949 atorgada davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Margarita Fons Bauló vengué al comerciant Francisco Salvá Marcús, per preu de 60.000 pessetes, el rafal de Son Vic, que aleshores ocupava una superfície de 21 quarterades i 304 destres i confrontava, al nord, amb terrenys del parc del castell de Bellver i del rafal del Retiro —de successors de Juan Villalonga—; a l’est, amb el Retiro i porcions segregades del primitiu rafal de Son Vic; al sud, amb Son Sèmola i un camí que el separava de les propietats de Martina Llabrés i d’altres; a l’oest, amb el camí de Cala Major i el provincial que anava de la Bonanova a Gènova, i, al nord-oest, amb Son Berga (íd., 3a).

Prèviament, l’Estat-Junta d’Obres del Port de Palma havia adquirit dues trinxes de terra que sumaven 6.279 m², on s’aixecà la via fèrria per la qual passava el tren que transportava des de Gènova la pedra necessària per a construir el dic de l’Oest (íd., 2a-3a).

Francisco Salvá Marcús també segregà algunes parcel·les. Els compradors foren Anna Jacobson (1.000 m²), Camilo Molins Garriga (800 m²), Juana Ana Font Jaubert (120 m²), Carlos Galofre Folch (2.347,8 m²) i els germans Salvá Ques —fills del propietari— (68.932 m²) (íd.).

Amb escriptura de 16 d’abril de 1963 atorgada en poder del notari Jerónimo Massanet Sampol, Francisco Salvá Marcús adquirí de Juana Ana Jaume Llabrés l’alou o domini directe que pesava sobre Son Vic, per preu de 5.000 pessetes, de manera que passà a posseir la propietat en ple domini (íd., 4a; RP6, 14593-VII, 2a).

Francisco Salvá Marcús es casà amb Catalina Ques Torrens (†1985), de qui nasqueren Francisca, Francisco i Antonia. Morí el 30 de març de 1964, amb testament que havia disposat el 25 d’octubre de 1955 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa i propietaris en parts iguals, els seus tres fills, els quals, amb escriptura de 25 de setembre de 1964 atorgada en poder del notari Jerónimo Massanet Sampol, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Vic —amb casa—, que havia restat reduïda a una superfície de 12 quarterades i 1 hort després de les segregacions efectuades (RP6, 20596-terme, 4a).

Amb escriptura de 30 de març de 1987 atorgada davant el notari Rafael Gil Mendoza, els germans Salvá Ques manifestaren que desitjaven cessar en la proindivisió sobre aquesta propietat i altres dues i se la repartiren de la següent manera: una porció de 13.800 m² i una altra de 52.852 m² per als tres germans i una parcel·la de 3.087 m², amb les cases principals, per a Francisco, que aleshores confrontava, a l’enfront, amb el carrer de Francisco Vidal Sureda; a la dreta entrant, amb el camí de la residència de gent gran de la Bonanova; a l’esquerra, amb la resta de Son Vic, i, al fons, amb dita resta i la propietat de Juan Albons o dels seus successors. Tenia entrada pel nombre 234 del carrer de Francisco Vidal Sureda (RP6, 14593-VII, 1a-2a; RP6, 15853-VII, 1a).

Francisco Salvá Ques es casà amb Elvira Armengod Martorell, de qui nasqueren Francisco, Emilio Tomás, Catalina i Elvira. Morí el 10 d’abril de 1988, amb testament que havia disposat el 4 de febrer de 1971 davant el notari d’Esporles José Rafael Clar Garau, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills, els quals, mitjançant escriptura de 12 de novembre de 2007 autoritzada pel notari José Andrés Herrero de Lara, cessaren en la proindivisió sobre vuit propietats i 12.000 accions de la societat mercantil Francisco Salvá Ques SA i adjudicaren la porció de Son Vic que comprenia les cases, per terceres parts indivises, als germans Francisco, Catalina i Elvira (RP6, 15853-VII, 2a-3a).

Finalment, hi havia la part de Son Vic que correspongué als germans Guillem i Sebastià Coll —fills de Sebastià i d’Antonina Salvà— i a Guillem Coll —com a administrador de Sebastià, Miquel, Guillem i Antonina Coll. El 22 de desembre de 1792, l’establiren al doctor en drets Ignasi Maria Serra —fill del doctor en medicina Cristòfol Serra i de Magdalena Frau—, imposant un cens reservatiu de 17 lliures. Ocupava una superfície d’unes 5 quarterades i comprenia una porció de les cases. Confrontava amb cases i terres adquirides per Mateu Trias, el rafal del Retiro —de Bartomeu Domenge— mitjançant paret, terres del castell de Bellver i terres de Son Vic de Mateu Trias i dels seus germans (ARM, Not. S-1411, f. 544).

Segons l’Apeo (1818), aquella part de Son Vic era coneguda amb el nom de Son Vic Nou, pertanyia a Antonia Ruiz —viuda del doctor Serra—, valia 2.450 lliures i ocupava una superfície de 5 quarterades, de les quals 4 eren camp de segona qualitat amb ametlers i garrovers i la resta, garriga (ARM, D-1530, f. 161).

Més endavant, pertanyé a Marcelina Serra Ruiz —casada amb Joaquín Jaquotot—, qui morí el 17 d’octubre de 1853, amb testament que havia ordenat el 9 de juny anterior en poder del notari Joan Muntaner Riera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Ignacio, María Margarita, María Antonia —casada amb Ignacio Montes— i Joaquina Jaquotot Serra. Nomenà hereva universal usufructuària la seva filla Joaquina i propietàries, les seves filles María Margarita, María Antonia i Joaquina, les quals, amb escriptura de 5 de setembre de 1863, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una part de Son Vic, que se l’adjudicà Joaquina després d’haver pagat la llegítima a la seva germana María Antonia i d’haver renunciat els seus germans Ignacio i María Margarita al seu favor. Joaquina s’obligà a donar allotjament al seu germà Ignacio a la casa que tenia al Born de Santa Clara —aleshores carrer d’Alonso Rodríguez. En aquella època, la propietat ocupava una superfície de 5 quarterades —amb ametlers, garrovers, figueres i oliveres—, tenia cases rústiques i urbanes i valia 66.435 rals amb 97 cèntims. Confrontava, al nord i a l’oest, amb terres de Leonardo Serra; al sud, amb terres de Juan Villalonga, i, a l’est, amb terres del castell de Bellver. Era tenguda sots alou del comte d’Aiamans i prestava 17 lliures 6 diners cens al for de 3% el 22 de desembre a Macià Juan i d’altres (RP6, 551-PG, 1a).

Amb escriptura de 22 de març de 1864 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner, Joaquina Jaquotot Serra vengué a Juan Villalonga Jordá, per preu de 2.400 lliures, una porció de 4 quarterades i 267 destres, que el comprador agregà a la seva propietat denominada el Retiro, amb la qual confrontava pel costat de migjorn. Després d’aquesta segregació, la part de Son Vic de Joaquina Jaquotot Serra quedà reduïda a la casa i a una peça de terra de 133 destres que confrontava, al nord i a l’oest, amb terres de Lleonard Serra, i, a l’est i al sud, amb el Retiro —dels germans Villalonga Jordá— (íd.; RP6, 107-terme, 1a).

Joaquina Jaquotot Serra morí fadrina a Palma el 2 de setembre de 1898, a l’edat de 76 anys, amb testament que havia disposat dia primer de juny de 1889 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció hereditària el seu fill natural José García Galán Jaquotot —barber de Madrid— i nomenà hereva universal propietària la seva altra filla natural María del Pilar Fuster Jaquotot, els quals, amb escriptura de 25 de novembre següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el que restava de Son Vic, que s’ho adjudicà María del Pilar després d’haver pagat a José el que li corresponia de l’herència materna (RP6, 551-PG, 3a-4a).

María del Pilar Fuster Jaquotot morí fadrina a Palma el 6 de juny de 1918, a l’edat de 74 anys, amb testament que havia disposat el 5 d’abril de 1913 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, deixava als cònjuges Juan Alejo Albons Oliver (†1957) i Catalina Salvá Ginart (†1944) l’usdefruit de Son Vic i d’una altra propietat situada a la Soledat. Deixà als germans Sebastián i María del Pilar Albons Salvá —fills dels anteriors—, ço és, al primer, Son Vic i a la segona, la propietat de la Soledat. De la resta dels seus béns feu hereva la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor i nomenà administradors de la seva obra pia els seus parents José Ribera Jaquotot —prevere— i Pedro Francisco Marcó Font. Amb escriptura de 16 de novembre de 1918 atorgada davant el mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Vic, una propietat a la Soledat i altres dos béns immobles (íd., 6a).

Sebastián Albons Salvá es casà amb Clara Medinas Mut, de qui nasqueren Catalina i Juan —casat amb Jacqueline Helene Tobiass Gruardet. Morí a Palma el 4 de març de 1980, amb testament que havia disposat el 20 d’agost de 1931 davant el notari de Llucmajor Sebastián Ballester Castell, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa i propietaris en parts iguals, els seus fills, els quals, amb escriptura de dia primer de setembre següent autoritzada pel notari Bartolomé Torres Serra, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Vic, que la dividiren en dues porcions, ço és, una de 1.148 m² amb casa de 217,8 m² que la inscrigueren per meitats indivises els dos germans i una altra de 1.114 m² amb casa de 279,8 m² que se l’adjudicà Juan. Ambdues parcel·les tenien l’accés pel nombre 74 del carrer de Francesc Vidal i Sureda (RP6, 13316-VII, 1a; RP6, 13317-VII, 1a).

Amb escriptura d’11 de setembre de 1992 autoritzada pel notari Jaime Cerdó Serra, Catalina Albons Medinas vengué al seu germà Juan, per preu de 3 milions de pessetes, la seva meitat indivisa de la parcel·la que posseïen per indivís (RP6, 13316-VII, 3a).

En sentència ferma de 22 de juliol de 1999 dictada pel jutjat de primera instància nombre 9 de Palma, el domini útil de Son Vic fou posat a la venda en pública subhasta i el rematà, per preu de 16.900.000 pessetes, la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares, la qual, al seu torn, el vengué, per preu de 55 milions de pessetes, a l’entitat Futuros Recreativos SL mitjançant escriptura de 19 de febrer de 2001 atorgada en poder del notari Gonzalo López Fando Raynaud (íd., 6a-7a; RP6, 13317-VII, 5a-6a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s