La Cova

La Cova d’en Castelló, Can Roca

El seu origen es troba en una peça de terra de 9 quarterades procedent de Son Vic que Jaume Rossinyol establí al conrador Bernat Calafat mitjançant instrument de 30 de juliol de 1619 atorgat en poder del notari Pere Femenia, imposant un cens reservatiu de 25 lliures anuals. Confrontava amb Portopí i amb terres de Bartomeu Caldentey, Nadal Gibert, Gabriel Genestar i Pere Cerdà (ARM, Not. 5159, f. 164v).

Ara bé, la referència més antiga a la cova que donà nom a la propietat ens remet al 23 de juny de 1604, quan Jaume Rossinyol establí a Julià Grisso una peça de terra de mitja quarterada on hi havia una cova que el comprador podia emprar com a magatzem, tal com s’havia fet fins aleshores. No disposam de dades per a seguir l’evolució d’aquesta propietat, però, probablement, fou retuda per Julià Grisso a Jaume Rossinyol (ARM, Not. 3047, f. 258v).

El 29 de desembre de 1632, Bernat Calafat establí la propietat al prevere Jordi Tauler —beneficiat de la Seu de Mallorca—, amb cens reservatiu de 5 lliures, més les 25 lliures cens que Jaume Rossinyol imposà en l’establiment que d’aquesta propietat signà a favor del venedor el 30 de juliol de 1619 (ARM, Not. S-1749, f. 1).

En desconeixem l’evolució fins al 1685, quan apareix documentada als estims d’aquell any a nom dels hereus de Pere Sanches i amb una valoració de 800 lliures (ARM, D-1253, f. 202v).

A instàncies d’Elisabet Llabrés, administradora dels béns de Francesc Armengol, a qui Pere Sanches devia moltes pensions del cens de 25 lliures que prestava la propietat, la cúria del Batle tragué a pública subhasta el rafal de la Cova, que fou rematat pel forner Joan Seguí el 17 de novembre de 1685, per preu de 61 lliures. Confrontava amb terres de Nicolau Tou, la Bonanova —dels hereus de Josep Santacília—, terres de Son Estada —d’Elisabet Brotat— i el torrent del Pont del Diable (ARM, C-3354, s/f).

Amb actes de 9 de juny i 12 de juliol de 1694 atorgades en poder del notari Joan Campamar, Joan Seguí quità les 29 lliures a què estava obligada la propietat. El 27 d’agost de 1700, l’establí al prevere Miquel Serralta —doctor en teologia i canonge de la Seu—, imposant un cens reservatiu de 25 lliures. Tenia cases i cisterna. Confrontava amb el rafal de Son Estada —del canonge de la Seu Antoni Figuera—, la Bonanova —dels pares del Carme—, Bellver —mitjançant el torrent del Diable— i terres de Nicolau Tou, Caterina Sureda Dusay i Joan Moll, Boter (ARM, Not. M-1761, f. 141).

El 2 de febrer de 1716, davant el notari Lluís Blascos, Miquel Serralta —canonge de la Seu i jutge canceller de competències del regne de Mallorca— feu donació de la Cova a Joa­na Pol, qui, al testament que disposà el 22 de setembre de 1723 en poder del notari Antoni Cirer, nomenà hereu universal el seu fill Felip, nascut del seu matrimoni amb Nicolau Sala —doctor en ambdós drets i sagrada teologia que posteriorment es feu prevere. Miquel Serralta morí a Palma el 15 de setembre de 1718 (ARM, Not. 5738, f. 57).

L’11 de desembre de 1746, Felip Sala Pol —prevere i beneficiat de la Seu— capbrevà la propietat davant el notari Guillem Rosselló. Era tenguda en alou, directe domini, jurisdicció i presentació de fadiga de 10 dies de Jaume Ballester —comte d’Aiamans—, a mercè de lluïsme i delme de tots els fruits collidors de 20/1 a dit senyor alouer franca. Sots dit alou, prestava 25 lliures cens al for de 5% el 8 de setembre al convent i monges de Sant Bartomeu denominat de la Misericòrdia i un parell de gallines cens alodial a dit senyor alouer el 29 de setembre. Confrontava amb el castell de Bellver mitjançant torrent, el rafal de la Bonanova, el rafal de Son Sèmola, terres de Bernat Moll, Vinagre, i terres d’en Boter (ARM, Not. R-692, f. 28v).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Bartomeu Castelló, valia 1.300 lliures, tenia casa i ocupava una superfície de 8 quarterades, de les quals 5 eren camp de tercera qualitat amb garrovers i les 3 restants, bosc amb garrovers i oliveres (ARM, D-1530, f. 161v).

El 27 de maig de 1852, Bartolomé Castelló Mas mogué plet contra Juan Flor O’Ryan —administrador de l’herència jacent de Lluís Martorell Castelló (†1861) i de Rita Castelló Orell, hereva i posseïdora dels béns de Bartomeu Castelló Sala—, a qui reclamava la meitat de la llegítima i fruits que li espectaven a son pare —Bartomeu Castelló Puig—, les llegítimes i fruits corresponents als seus oncles Jeroni i Antonina Castelló Orell i la tercera part de la llegítima de Margalida Castelló, més diversos crèdits que contra dita herència li espectaven. Amb providència de 26 de juliol de 1861 dictada pel Tribunal Superior, fou aprovada la reforma practicada de la liquidació de l’herència de Bartomeu Castelló Sala, segons la qual el compte particular de Bartolomé Castelló Mas importava, ço és, 1.070 lliures 9 sous 10 diners en béns i 3.489 lliures 6 sous 4 diners en metàl·lic. Amb una altra providència de 31 d’agost següent, es manà satisfer la quantitat deguda en béns de la següent manera: 9 lliures 12 sous del cens actiu que prestava a dita heretat la Universitat de Selva i 817 lliures 3 sous 2 diners amb terreny del rafal de la Cova, amb l’obligació de prestar 2 lliures del cens de 15 lliures de què era afectada dita propietat. En compliment de la sentència, el pèrit tercer assenyalà la part de la Cova situada a mà esquerra del camí de carro que pujava a la Bonanova, la casa menor de dit rafal —marcada amb el nombre 9 de la zona 4a— i una porció de l’hort i l’aljub, de les quals se li donà possessori judicial el 14 de maig de 1862. Una vegada fet el compte de fruits fins al dia del possessori, resultà que a Bartolomé Castelló Mas li espectava la quantitat de 4.153 lliures 15 sous 2 diners. Ordenat el pagament de dita quantitat, es tragué a pública subhasta la part restant del rafal de la Cova. Com que no s’hi presentà cap postor, Bartolomé Castelló Mas s’adjudicà dita porció restant, per la quantitat de 2.774 lliures 8 sous 10 diners, de la qual se li donà possessori judicial el 7 de maig de 1863. D’aquesta manera, passà a esser propietari de l’íntegre rafal, en el qual hi havia dues cases, ço és, unes majors de 4.930 pams quadrats amb clastra i unes menors de 2.106 pams quadrats. Ocupava una superfície de 13 quarterades i mitja, inclosa una porció de l’hort, aljub i unes altres casetes a la part de dalt marcades amb el nombre 9 de la zona 4a. Confrontava, al nord, amb terres de la Bonanova de Can Mates i de Villalonga; a l’est, amb el castell de Bellver mitjançant el torrent del Mal Pas —abans del Diable—; al sud, amb terres de José Cáceres Aguirre —abans de Son Buit—, i, a l’oest, amb terres de Son Sèmola (RP6, 68-terme, A-2a).

El 1865, Bartolomé Castelló Mas inicià l’establiment del rafal. Aquell mateix any, vengué una porció de 10 quarterades i 3 quartons al botiguer Guillermo Rotger Llabrés. Altres compradors foren Guillermo Carbonell Fornés i Tomás Morey Capdebou, els quals adquiriren la meitat de l’hort de les cases majors, de 79 destres i 74 cèntims; José Cáceres Aguirre, qui comprà una porció de 2 quarterades, 2 quartons i 11 destres, per preu de 1.000 lliures, i Juan Rubert Trías, el qual adquirí una peça de terra hort de 364 m² (íd., A; RP6, 3811-terme, 1a-2a).

Bartolomé Castelló Mas morí viudo a Palma el 8 de gener de 1885, amb testament que havia ordenat tres dies abans en poder del notari Gaspar Sancho, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Bartolomé, Francisco de Paula i Manuel Castelló Quetglas (†1877) i nomenà hereu universal propietari el seu altre fill Luis Castelló Quetglas, els quals, amb escriptura de 10 de maig de 1899 autoritzada pel notari Joa­quín Pujol Muntaner, acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia la casa nombre 56 del carrer de la Calatrava (Palma), que se l’adjudicà Bartolomé; la propietat denominada el Molí dels Lledoners, que li correspongué a Luis, i la Cova, adjudicada a Francisco de Paula, que, després de les segregacions practicades, havia restat reduïda a les cases majors —amb la clastra—, la part de l’hort no venuda a Guillermo Carbonell Fornés i una caseta. Confrontava, al nord, amb terres de María Mir Cáceres; a l’est, amb la costa antiga de la Bonanova i terres de dita senyora Mir; al sud, amb un camí que anava a l’oratori de la Bonanova i terres de Francisco Mir, i, a l’oest, amb terres de Guillermo Carbonell (RP6, 68-terme, E-8a).

D’altra banda, a Bartolomé Castelló Quetglas —com a fill primogènit— li corresponia la meitat dels béns compresos en el fideïcomís que Bartomeu Castelló Thomàs fundà al testament que ordenà el 19 de gener de 1698, que fou adjudicat a son pare, Bartolomé Castelló Mas, en sentència de 26 de novembre de 1831 dictada per l’Audiència Territorial. Aquests béns consistien en la casa nombre 56 del carrer de la Calatrava (Palma), la propietat denominada el Molí dels Lledoners —situada al terme de la ciutat, a devora la síquia de la font de la Vila— i un cens contra l’Ajuntament de Selva (íd., 7a; RP2, 363-PG, 3a).

Amb escriptura de 21 de juny de 1899 atorgada davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Andrés Reynés Capó —com a apoderat de Francisco de Paula Castelló Quetglas, veïnat de Cenicientos (Madrid)— vengué la Cova a Francisco Fons Salvá, qui l’adquirí en representació del comandant d’Estat Major Antonio Roca Simó, per les 4.150 pessetes estipulades a les condicions de licitació acordades a la subhasta pública que tengué lloc el 6 d’abril de 1897 (RP6, 68-terme, 9a).

Antonio Roca Simó es casà amb Concepción Salvá Oliver (†1945), de qui nasqueren Antonio (†1936), Miguel, Francisca i María Concepción. Morí sense testar el 16 de novembre de 1928 i, en sentència dictada el 21 de gener següent per Adolfo Fernández Moreda Martínez Chacón —jutge de primera instància del districte de la Llonja—, en foren declarats hereus legals els seus quatre fills —amb reserva a la viuda de la quota legal que en usdefruit li correspongués—, els quals, amb escriptures de 24 de maig i 3 d’octubre de 1932 atorgades en poder del notari José Socías Gradolí, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia la Cova (RP6, 7508-terme, 8a).

El 17 de febrer de 1946, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Miguel i Francisca Roca Salvá vengueren les seves respectives terceres parts indivises del domini útil de la Cova a la seva germana, María Concepción, i al seu espòs, Tomás Henales Bernat Verí, per preu global de 14.666 pessetes amb 66 cèntims. La casa estava marcada amb el nombre 40 del carrer del Soldado Bonilla Mir —abans camí de l’oratori de la Bonanova— (íd., 12a).

Tomás Henales Bernat Verí morí sense testar a Palma el 2 de juliol de 1973 i, en sentència de 23 d’octubre següent dictada pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus en parts iguals els seus dos únics fills, Isabel i Antonio Henales Roca —amb reserva de la quota legal usufructuària a favor de la viuda—, els quals, amb escriptura de 20 de juliol de 1988 atorgada davant el notari Raimundo Clar Garau, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una meitat indivisa de la Cova, que se l’adjudicaren per meitats indivises. Aleshores, ocupava una superfície de 2.000 m². Tenia una casa amb clastra i una altra caseta adjunta amb un hort, marcades amb el nombre 40 del carrer del Soldado Bonilla Mir (RP6, 21578-VII, 1a).

María Concepción Roca Salvá morí sense testar a Palma el 28 de setembre de 1994. Mitjançant acta de notorietat atorgada el 25 de juny de 2002 davant el notari Rafael Gil Mendoza, els germans Isabel i Antonio Henales Roca foren declarats hereus ab intestato de sa mare en parts iguals i inscrigueren la seva meitat indivisa de la Cova al seu favor. Aleshores, la propietat tenia entrada pel nombre 46 del carrer de Francesc Vidal i Sureda i pel nombre 32 del carrer de Bartomeu Pons i Coll —abans Soldado Bonilla Mir— (íd., 2a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s