El Retiro

Aquesta propietat sorgí a les acaballes del segle XVIII, quan els frares carmelitans establiren el rafal de la Bonanova. El topònim sembla fer referència al seu caràcter de residència d’esbarjo. De fet, és en aquella època quan comencen a construir-se a Son Vic i al Terreno les primeres cases destinades al descans i entreteniment de les persones que vivien a la ciutat.

El 22 de gener de 1804, Pere Joan Roca —fill de Joan i de Maria Aina Nicolau— vengué a mestre Mateu Guardiola, boter —fill de Jacinto i de Francina Malondra—, dues peces de terra procedents d’una propietat d’1 quarterada, 1 quartó i 12 sous que el venedor havia adquirit de pertinences de la Bonanova. Consistia, d’una banda, en una marjada situada a devora les terres del Retiro que feia partió amb el rafal del Retiro, «que també haveu comprat y en estos dias se vos ha de firmar escritura de venda», terres de Son Vic del prevere Mateu Trias i terres del venedor de la mateixa procedència, i, de l’altra, en una gaia tirant des de la paret de la terra de la marquesa de Solleric fins a la terra de l’església de la Bonanova dels pares carmelitans que confrontava amb terres del venedor de la mateixa procedència, terres de la marquesa de la Bonanova i terres del Retiro (ARM, Not. S-1414, f. 1).

Set dies després, s’elevà a escriptura pública la compravenda del rafal del Retiro per part de Joana Maria Colom —viuda i hereva universal del sucrer Bartomeu Domenge— a favor de mestre Mateu Guardiola Malondra, per preu de 2.500 lliures. Tenia cases i ocupava una superfície de 4 quarterades i 2 quartons. Confrontava amb terres del comprador que prèviament havia adquirit de Pere Joan Roca Nicolau, terres i cases de la Bonanova —dels pares carmelitans—, la Cova —del prevere Felip Sala—, les garrigues del castell de Bellver, terres del doctor Ignasi Serra i terres de Son Vic de Mateu Trias. Bartomeu Domenge dit rafal tenia, ço és, 1 quarterada, 1 quartó i 1 hort per establiment que li signaren els pares del Carme el 27 d’abril de 1780 a l’escrivania d’Amortització i Segell, imposant un cens reservatiu de 9 lliures 7 sous 6 diners; 1 quarterada, 2 quartons i 86 sous de terra per compra que feu a Antoni Abraham el 14 de juny de 1788 i 1 quarterada, 2 quartons i 14 sous per venda que li signà Bartomeu Abraham el 8 de març de 1793. El 19 d’abril de 1788, Bartomeu Domenge havia cedit al prevere Jaume Terrassa —ardiaca de la Seu— una porció de terreny dins el rafal del Retiro amb la condició que hi edificàs una casa. I, el 31 de maig de 1797, acordà la venda del rafal del Retiro per 2.000 lliures. Bartomeu Domenge morí el 20 d’octubre de 1802, amb testament que havia ordenat el 8 de maig de 1800 davant el notari Pere Miquel Roig (íd., f. 3).

Segons l’Apeo (1818), el Retiro era de mestre Mateu Guardiola Malondra, ocupava una superfície de 7 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i garrovers i valia 4.200 lliures (ARM, D-1530, f. 160v).

Mateu Guardiola Malondra morí el 5 d’abril de 1837, amb testament que havia ordenat el 29 d’agost de 1836 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva la seva ànima i encarregava als seus marmessors que el producte de la seva heretat s’esmerçàs en sufragis (ARM, Not. O-427, f. 463).

El 14 de desembre de 1839, el prevere Sebastià Pou —beneficiat de la Seu—, Joan Gelabert, Joan Tomàs i el notari Gabriel Oliver Salvà —marmessors de la pia herència de Mateu Guardiola— i Joana Aina Ferrà —viuda i hereva usufructuària d’aquest— tragueren el Retiro a pública subhasta. Fou rematat, per preu de 4.256 lliures, pels germans Juan i Ignacio Villalonga —fills de Joan i d’Elisabet Maria Jordà—, els quals elevaren la compravenda a escriptura pública el 21 següent davant dit notari Oliver. Aleshores, ocupava una superfície de 5 quarterades, 1 quartó i 10 destres i tenia cases urbanes i rústiques, cisternes, aljub i altres dependències. Era tengut sots alou de la cavalleria de Son Vic i obligat al cens alodial de 3 gallines. Prestava un cens redimible de 5 gallines i un altre de 36 lliures 9 sous al for de 3% a la Comissió Principal d’Amortització —abans al suprimit convent de carmelitans. Confrontava amb terres del castell de Bellver, Son Vic, Can Mates, la Bonanova, la Cova, Ca na Capet i Ca la Marquesa. Entre les condicions pactades a l’acta de compravenda, s’estipulà que l’hereva usufructuària es reservava el dret de romandre al Retiro dos pics a l’any durant 15 dies amb una criada, «y se adverteix que dita usufructuària té la hedat de setanta-sinch anys y accidentada», i es reservava el quarto petit que hi havia a mà esquerra a la casa urbana i un rebost (íd.; RP6, 107-terme, 2a).

Els germans Juan i Ignacio Villalonga Jordá engrandiren el rafal mitjançant l’adquisició de diverses propietats: 1) amb instrument de 24 de setembre de 1843 autoritzat pel notari Agustí Marcó Guardiola, compraren a Catalina Abraham —esposa d’Antonio Roca, filla de Rafel i de Francina Cañellas—, per preu de 100 lliures, una peça de terra camp d’1 quartó i 7 sous de nombre de 7 quartons i 42 sous de terra —amb una caseta— denominada Can Mates, situada a devora l’església de la Bonanova, obligada a cens de 2 lliures a l’Amortització, que confrontava amb terres de Bartolomé Abraham —germà de la venedora—, terres d’Antoni Español Tomàs, el Retiro —dels compradors— i la Cova d’en Castelló; 2) amb instrument de 30 de novembre de 1843 atorgat davant el mateix notari, adquiriren de Juana María Roca —esposa de Miguel Espases, filla de Pere Joan i d’Antonina Calafell—, per preu de 100 lliures, una peça de terra camp de mig quartó i 3 horts de nombre d’1 quartó, amb oliveres, garrovers i figueres, denominada Son Fideu, lliure de cens, que confrontava amb el Retiro —dels compradors— mitjançant paret, terres de Vicenta Gual i terres de Pedro Juan i Antonia Roca; 3) amb instrument de 17 d’octubre de 1844 atorgat davant el referit notari, compraren als germans Antonio i Pedro Juan Roca —fills de Joan i de Margalida Espases—, per preu de 150 lliures, una peça de terra camp i arbres —amb una caseta derruïda— d’1 quartó denominada Ca na Fideu, situada a devora les cases de la Bonanova, lliure de cens, que confrontava amb Son Vic —d’hereus de Francina Sureda—, Ca la Marquesa —de Vicenta Gual— i el Retiro —dels compradors—; 4) amb instrument de 24 de març de 1847 autoritzat pel notari Joan Ignasi March, adquiriren de Miguel Mariano Oliver —fill de Pere Joan i de Francina Sureda—, per preu de 940 lliures, una peça de terra d’1 quarterada, 3 quartons i 52 destres procedent de Son Vic que confrontava amb el camí que anava a les cases de Son Vic, terres de Joaquina Jaquotot, el Retiro i Ca la Marquesa; 5) finalment, amb escriptura de 22 de març de 1864 atorgada davant el notari Miguel Font Muntaner, Juan Villalonga Jordá comprà a Joaquina Jaquotot —filla de Marcelina Serra Ruiz—, per preu de 2.400 lliures, una peça de terra camp i bosc procedent de Son Vic de 4 quarterades i 267 destres que confrontava, al nord, amb terres de Leonardo Serra; a l’est, amb terres del castell de Bellver; al sud, amb el Retiro —del comprador—, i, a l’oest, amb la resta de Son Vic de la venedora (RP6, 107-terme, 1a-2a).

Poc després d’adquirir la propietat, els germans Villalonga Jordá intentaren establir-la, com així es documenta a la sol·licitud que presentaren davant l’autoritat militar, demanant permís per a construir-hi un llogaret amb diverses cases i un molí de vent per al servici dels nous propietaris. Tanmateix, el projecte no es pogué dur a terme perquè, a causa de la seva proximitat al castell de Bellver, estava inclosa a dedins una zona polèmica (AIMB, Comandancia de Obras, 508/3, n. 51).

Ignacio Villalonga Jordá morí fadrí a Palma el 28 d’abril de 1861, a l’edat de 51 anys, amb testament que havia ordenat el 5 de maig de 1859 en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereu universal el seu germà Juan (RP6, 107-terme, 3a).

Juan Villalonga Jordá es casà amb Francisca Mateu i en foren fills Juan, Francisco, Concepción i Francisca. Morí sense testar el 12 de gener de 1868 i, en sentència de 8 de juliol següent dictada per Ciriaco Pérez de Larriba —jutge de primera instància del districte de la Seu—, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills, els quals, amb escriptura de 23 de setembre de 1872 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el Retiro, que se l’adjudicà Francisco. Aleshores, ocupava una superfície d’11 quarterades i 267 destres, tenia casa rústica i urbana i valia 39.811 pessetes amb 59 cèntims. Estava format pel primitiu rafal del Retiro i per cinc peces de terra agregades, de les quals tres procedien de Son Fideu, Can Mates i Ca na Fideu i dues de Son Vic. Era tengut sots alou de la cavalleria de Son Vic —posseïda pel comte d’Aiamans— i una part de 5 quarterades, 1 quartó i 10 destres estava gravada amb un cens alodial de 3 gallines. La resta de censos que pesaven sobre la propietat havien estat quitats. Confrontava, al nord, amb terres del castell de Bellver —del Reial Patrimoni— i de Leonardo Serra; a l’est, amb dites terres de Bellver, la Cova —de Guillermo Rotger— i Can Mates —de Bartolomé Abraham—; al sud, amb terres de Son Vic —de Joaquina Jaquotot—, i, a l’oest, amb Ca la Marquesa —de Juan O’Neille— (íd.).

Francisco Villalonga Mateu no pogué fer front als deutes que havia contret i es declarà en concurs de creditors. El 15 d’octubre de 1904, el jutjat de primera instància de Palma —davant l’escrivà Juan Bestard— tragué a pública subhasta el Retiro, que fou rematat pel seu germà Juan, per preu de 17.040 pessetes. La venda s’elevà a escriptura pública el primer de març següent davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 8a).

Juan Villalonga Mateu es casà amb Isabel Feliu Salas i en foren fills Juan, Isabel —casada amb el tinent coronel Federico Muñoz Gui—, Ana (†2001) —casada amb Raimundo Montis Allendesalazar— i Francisca. Morí viudo el 29 de gener de 1907, amb testament que havia disposat el 25 d’abril de 1872 davant dit notari Font, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietari, el seu fill, Juan. Amb escriptura d’11 de juliol següent autoritzada pel mateix notari, els germans Villalonga Feliu acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, que comprenien una casa situada al carrer de Monti-sion, consistent en pati, entresol, pis principal i quadra, marcada amb els nombres 12 i 14 -abans, 35, 36 i 37- de la illeta 45, antiga 44; una cotxeria situada a la plaça del Call, a la cantonada dels carrers de Monti-sion i del Sol, marcada amb el nombre 2 de dit carrer de Monti-sion; el rafal de Son Espases Vell (36 quarterades), amb els seus agregats denominats el Camp de l’Alzina, el Figueral, Can Blanc i l’Hort dels Magraners; el rafal del Retiro (11 quarterades i 267), amb els seus agregats denominats Son Fideu, Can Mates i Ca na Fideu; la possessió de Son Anglada (101 quarterades i 236 destres); la possessió de Son Burguet (Puigpunyent, 268 quarterades); la possessió de Son Guineu (Petra, 170 quarterades), les comunes de Petra (466 quarterades) i diverses cases i peces de terra a Petra; un crèdit de 2.250 pessetes contra José Arbona; 14 obligacions de la Compañía de Ferrocarriles de Mallorca, valorades en 1.650 pessetes; una acció de la Isleña Marítima; 13 accions de la Sociedad Ferrocarriles de Mallorca, diversos depòsits que sumaven 35.500 pessetes i una part indivisa d’una casa situada a la ciutat de Matanzas (Cuba), marcada amb el nombre 2 del carrer de Matanzas, abans del Río. Ana s’adjudicà el Retiro i 35.500 pessetes en efectiu; Isabel, Son Anglada, i Juan, la resta dels béns (CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1907, Quadrimestre 3r, f. 1687).

Amb escriptura de 23 de desembre de 1966 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Ana Villalonga Feliu (†2001) —viuda de Raimundo Montis Allendesalazar— feu donació del domini útil del Retiro i d’una altra propietat als seus fills María de la Concepción, Isabel, Antonio —militar—, Francisca i Raimundo Montis Villalonga —enginyer industrial—, per cinquenes parts iguals i indivises (íd., 12a).

Mitjançant escriptura de 26 de novembre de 1971 autoritzada per dit notari Villanueva, els germans Montis Villalonga procediren al repartiment dels béns que posseïen per indivís i adjudicaren el Retiro a Isabel, qui, amb escriptura de 16 de novembre de 1972 autoritzada pel mateix notari, feu donació del Retiro i d’una altra propietat a les seves sis filles: Rosa María, Ana María, Magdalena, Mercedes, María José i María Isabel Alabern Montis —casada amb Sebastián María Llompart Moragues—, les quals, amb escriptura de 18 de maig de 1973 autoritzada per dit notari, quitaren l’alou o domini directe que pesava sobre el Retiro mitjançant el pagament de 5.000 pessetes a Juana Ana Jaume Llabrés. Aleshores, ocupava una superfície d’11 quarterades i 267 destres, ço és, uns 82.874,25 m² (RP6, 21808-III, 1a-3a).

En sessió celebrada el 31 de desembre de 1976, el Ple de l’Ajuntament de Palma acordà l’adquisició d’una porció de 40.000 m², per preu de 700 pessetes el metre quadrat, «con destino a una residencia mixta de ancianos». Confrontava, al nord-oest, amb Son Vic; al sud-oest, amb el carrer de Francisco Vidal, Son Vic i el picador de Gènova; al nord-est, amb el parc de Bellver, i, al sud-est, amb la resta de la propietat. La compra estava condicionada a l’acceptació de la ubicació per part de la Delegació de Mutualitats Laborals i del Servei d’Assistència a Pensionistes de la Seguretat Social, els quals, el 18 de gener següent, ratificaren l’acord de compra dels terrenys per preu de 26.500.000 pessetes. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 5 de maig de 1977 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría. En representació de l’Ajuntament actuà el batle, Paulino Buchens Adrover (RP6, 39970-III, 1a-2a).

En sessió extraordinària celebrada el 4 de novembre de 1977, el Ple de l’Ajuntament acordà cedir gratuïtament la propietat al Ministeri de Treball-Servei de Mutualitat Laboral perquè hi construís una residència d’ancians pensionistes. La cessió fou elevada a escriptura pública el 8 de juliol de 1982 davant el notari Miguel Antich Pujol. En representació de l’Ajuntament actuà el batle, Ramón Aguiló Munar, i de la Tresoreria General de la Seguretat Social, el tresorer territorial, Antonio Barceló Salas (íd., 3a).

En sessió celebrada el 31 de juliol de 1997, l’Ajuntament de Palma acordà iniciar l’expedient d’expropiació per imperatiu legal dels 46.617 m² que restaven de la propietat, la qual confrontava amb el parc de Bellver, la residència de gent gran de la Bonanova i el carrer de Francesc Vidal i Sureda. Segons el PGOU de 1985, els terrenys estaven classificats com a sòl no urbanitzable i qualificats com a equipament del tipus espai lliure i zona verda i havien de passar a formar part del bosc de Bellver. Tenia cases, de 558,24 m², incloses dins el Catàleg de protecció d’edificis. El 28 de juny de 1999, es constituïren a Cort, d’una banda, Carlos Ripoll Martínez de Bedoya —tinent de batle d’Urbanisme—, Sara Lozano Ibáñez —cap del Servei de Gestió Urbanística— i Teresa Solsona Espriu —tècnica d’Administració General de la Secció d’Adquisicions i Expropiacions—, i de l’altra, les germanes Alabern Montis, per tal de procedir a l’ocupació i pagament del preu just fixat pel Jurat Provincial d’Expropiació. El preu just que per Decret de batlia 5650 de 27 de maig de 1999 s’acordà abonar fou impugnat en via contenciosa administrativa per les propietàries, les quals hagueren d’esser indemnitzades per l’Ajuntament en virtut de la sentència dictada (2006) pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (BOIB, n. 109, 30-08-1997; Mallorca Diario, 6-9-2006; RP6, 34287-VII, 1a).

Des de 2001, alumnes de les escoles taller i dels tallers d’ocupació de l’IMFOF han fet feines de manteniment de la propietat, segons consta a les memòries de secretaria: lluita contra la processionària, delimitació de camins, repoblació forestal, podes de formació, retirada d’arbrat caigut, neteja de residus urbans, manteniment de punts permanents d’aigua, lluita contra l’erosió i reconstrucció de parets i marjades. El 2007, iniciaren la rehabilitació de les cases del Retiro, on l’Ajuntament tenia previst ubicar un centre d’interpretació de la natura, endemés de la creació d’horts urbans i la utilització d’energies renovables. El projecte per a reformar tota la fusteria i la vidrieria de les cases, encarregat aquell mateix any, fou valorat en 81.447,68 euros, mentre que el projecte bàsic i executiu i el plec de clàusules administratives particulars de les obres de l’accés a les cases, elaborat el 2010, ascendí a 182.405,86 euros.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s