La Bonanova

Aquest antic rafal prengué el seu nom de l’ermita que es construí als seus terrenys al començament del segle XVII.

El seu artífex fou el prevere Antoni Mayol, comanador de la Casa Hospital de Sant Antoni, qui aixecà una capella dedicada a la Mare de Déu sobre una peça de terra de 4 quarterades procedent de Son Vic: «de dicto amore Dei et dicti Sancti Antonii mihia dicto comendatore et succesoribus meis in dicta comanda sive preceptoris quasdam domos in quibus construvit capella Beata Maria Congregacioniis […] cum domuscula et quator quarteriatis terre.»

L’11 de juliol de 1640, el prevere Guillem Barrera —comanador de la Casa Hospital de Sant Antoni— l’establí al també prevere Onofre Morrelles —tresorer i canonge de la Seu—, per preu de 200 lliures. Aleshores, ocupava una superfície de 4 quarterades, era tenguda sots alou dels hereus de Jaume Rossinyol i prestava 2 gallines cens alodial el dia de Nadal i 10 lliures cens a Jerònima Caselles —viuda del notari Andreu Caselles— (ARM, Not. M-1453, f. 14v).

El 12 de desembre de 1648, Onofre Morrelles engrandí la propietat amb la compra d’una peça de terra de 2 quarterades i 1 quartó als germans Antoni i Josep Salvà, per preu de 60 lliures. Confrontava amb terres de Gaspar Palerm i terres del prevere Jordi Tauler denominades la Cova. Prestava 2 lliures 12 sous 6 diners cens a les monges de Sant Jeroni. Antoni —conrador— i Josep —mariner— la tenien, juntament amb el seu germà Joan —absent del regne i captiu de sarraïns—, com a hereus de son pare, Joan Baptista Salvà, segons el testament que disposà el 27 de setembre de 1643 davant el notari Joan Agustí Alemany. Joan Baptista Salvà la tenia en major extensió per venda que li signà Nadal Gibert amb instrument de 15 de juny de 1621 autoritzat pel notari Pere Femenia. Nadal Gibert la tenia per establiment que li signà Jaume Rossinyol davant dit notari Femenia el 30 de juliol de 1619 (íd.).

El 15 de gener de 1666, es redactà l’inventari de béns d’Onofre Morrelles, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume i el rafal de l’Ermita o de Nostra Senyora de la Bonanova (ARM, Not. 1632, f. 364).

Amb instrument d’11 d’octubre de 1668 atorgat a la cúria de la Conservadoria de l’Hospital General, Jacinto Blanco —com a administrador de l’heretat d’Onofre Morrelles— establí la propietat a Josep Santacília, imposant un cens reservatiu de 65 lliures 16 sous 10 diners. Aleshores, ocupava una superfície de 6 quarterades i mig quartó. Tenia cases, capella i una vinya tancada de paret (ARM, Not. 3485, s/f).

Josep Santacília engrandí la propietat amb l’adquisició d’una peça de terra denominada les Figueres. La comprà als hereus de Gaspar Palerm mitjançant instrument de 14 d’octubre de 1670 atorgat a la cúria del Batle. Ocupava una superfície de 4 quarterades, de les quals 2 eren tengudes a 10è de lluïsme. Gaspar Palerm —negociant i artiller de Sa Majestat del castell de Sant Carles, espòs de Francina Morey— la tenia per venda que li signà el botiguer Joan Baptista Salvà el 26 d’octubre de 1638. Joan Baptista Salvà la tenia per compra a Nadal Gibert mitjançant instrument de 15 de juny de 1621 atorgat davant el notari Pere Femenia. Nadal Gibert la tenia per establiment que li signà Jaume Rossinyol el 30 de juliol de 1619 davant el mateix notari (íd.; ARM, Not. 5417, f. 562; ARM, Not. M-1453, f. 109).

Josep Santacília disposà testament el 18 de desembre de 1678 davant el notari Jaume Fe, en què nomenà hereva la seva pubila, Margarita Santacília —casada amb Diego Desclapés. El 30 de novembre de 1682, es redactà l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume i el rafal de l’Ermita, situat a darrere el castell de Bellver, de les cases del qual es descriuen la sala, el menjador, dues cambres, el rebostet, la cambra alta, el porxo, la cuina, el celler, l’estable i la capella —que tenia una tauleta amb el seu calaixet on hi havia un calis amb patena i una sacra— (ARM, Not. V-198, f. 68).

Segons els estims de 1685, la propietat es denominava la Bonanova, pertanyia a Margarita Santacília i valia 800 lliures (ARM, D-1253, f. 202v).

Amb instrument d’11 de juliol de 1687 atorgat davant el notari Joan Campamar, Margarita Santacília la vengué, per preu de 549 lliures, a l’ardiaca de la Seu Gabriel Mesquida. Aleshores, ocupava una superfície de 10 quarterades i mig quartó i tenia casa, capella i vinya tancada de paret. Era tenguda a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies, excepte 2 quarterades que ho eren a 10è de lluïsme. Sots dit alou, prestava 5 gallines alodials el mes de setembre. Prestava 10 lliures cens al convent de la Mercè —abans a Jerònima Caselles, viuda d’Andreu Caselles—, 10 lliures 12 sous 6 diners cens al convent de Sant Jeroni, 5 lliures cens a Joanot Desclapés Puigdorfila —pare d’Elisabet Desclapés, que abans prestava a Jaume Rossinyol— i 55 lliures 16 sous 10 diners cens de nombre de 65 lliures 16 sous 10 diners a l’herència del canonge de la Seu Onofre Morrelles. Confrontava amb terres del castell de Bellver, terres d’establidors de Son Vic i terres denominades la Cova —de Joan Seguí— (ARM, Not. 3485, s/f).

Gabriel Mesquida disposà testament el 12 de setembre de 1693 davant el notari Bartomeu Mir, en què fundà una obra pia i nomenà marmessors el prevere Joan Martorell —canonge de la Seu—, Guillem Rosselló i d’altres. Llegà el rafal de l’Ermita —vulgarment dit de la Bonanova— al referit Joan Martorell, qui renuncià a favor de l’herència i obra pia amb acta atorgada el 25 següent davant el mateix notari (ARM, C-527; ARM, Not. 3480, f. 40).

El 25 de febrer de 1694, Joan Martorell, Guillem Mesquida i altres administradors de l’obra pia de Gabriel Mesquida signaren a favor del pare carmelità Francesc Reus, per preu de 1.108 lliures, la venda del rafal de la Bonanova —abans l’Ermita—, que havia estat rematat el 28 de gener anterior per encant públic. Tenia cases, capella, molí de sang, vinya i terres. Era tengut sots alou de Jeroni Gual Desmur, a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies, excepte 2 quarterades que estaven obligades a 10è de lluïsme. Prestava 5 gallines alodials i 6 lliures 5 sous cens al convent de la Mercè —abans als hereus de Jerònima Caselles—, 5 lliures cens a Joanot Desclapés —abans als hereus de Jaume Rossinyol— i 53 lliures 1 sou 7 diners cens —abans 55 lliures 16 sous 10 diners cens— de nombre de 65 lliures 16 sous 10 diners al convent de Santa Clara. Confrontava amb el castell de Bellver, terres d’establidors de Son Vic, terres de la Cova —de mestre Joan Seguí, forner— i terres del carnisser Antoni Mateu (íd.).

El 13 de desembre de 1746, el pare Martí Cerdà —com a procurador del convent de Nostra Senyora del Carme— capbrevà la propietat declarant que comprenia cases i oratori i que ocupava una superfície de 10 quarterades i mig quartó. Es trobava franca de cens, ja que els pares carmelitans havien quitat tots els censals que la gravaven. Confrontava amb el castell de Bellver, terres d’establidors de Son Vic, terres de la Cova i terres que foren del carnisser Antoni Mateu i que aleshores pertanyien al prevere Tomàs Reus (ARM, Not. R-692, f. 33).

El 1785, els pares carmelitans iniciaren l’establiment del rafal, donant lloc al naixement de noves propietats, com ara Ca la Marquesa, el Retiro, Can Carraixet i Can Mates, entre d’altres. El 10 de juliol de dit any, establiren 1 quarterada, 2 quartons i 86 destres a Antoni Abraham Monserrat; 1 quarterada, 2 quartons i 14 sous de terra a Bartomeu Abraham Monserrat —germà de l’anterior—; 1 quarterada, 3 quartons i 42 sous de terra a Rafel Abraham Monserrat —germà dels anteriors—; 1 quarterada, 1 quartó i 1 hort de terra a Bartomeu Domenge —exactor del tribunal de la Inquisició— i 1 quarterada, 1 quartó i 12 sous a Joan Roca Nicolau (ARM, ECR-1179: f. 232, 274v, 368, 375, 382).

El 12 d’agost de 1835, el capità general de Balears, Ramon Despuig Çafortesa, decretà l’exclaustració de tots els religiosos de les Illes. El 19 de febrer de 1836, es dictà un Reial Decret pel qual es posaven en subhasta els seus béns, iniciant així la denominada desamortització de Mendizábal. El 23 de març de 1839, Onofre Gradolí —jutge de primera instància del partit de Palma i encarregat dels béns nacionals— tragué a pública subhasta la casa de la Bonanova i 1 quarterada de terra contigua —del suprimit convent de carmelitans de la ciutat—, amb exclusió de l’església i de l’aljub. La remataren el banquer Gregori Oliver Cañellas i Antoni Español Tomàs, per preu de 22.000 reials de billó. L’escriptura de compravenda se signà davant el notari Miquel Pizà Nadal. Confrontava amb Son Gual —de Vicenta Gual—, el Retiro —dels hereus de Mateu Guardiola—, terres dels germans Abraham —àlies Mates—, l’església de la Bonanova i terres d’Antonia Roca (ARM, Not. P-1411, f. 156).

Amb escriptura de 15 de març de 1851 atorgada davant el notari Miguel Font Muntaner, Gregori Oliver Cañellas i Antoni Español Tomàs es dividiren la propietat. El primer es quedà amb la part de ponent de la casa i la porció de terra situada a migjorn, mentre que el segon s’adjudicà la resta, amb la casa del capellà (ARM, Not. 6141, f. 69v).

Gregori Oliver Cañellas es casà amb Petra Frontera Lasserra (†1896) —filla de Maria Aina Lasserra—, de qui nasqueren María Luisa i Concepción. Morí a Palma el 4 de febrer de 1884, a l’edat de 90 anys, amb testament que havia disposat l’11 de desembre de 1863 davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereva usufructuària de béns determinats la seva esposa i propietàries amb designació de béns, les seves filles, les quals, amb escriptura de 28 de gener de 1885 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, que comprenia les cases majors —on vivia el testador—, situades a la parròquia de Sant Nicolau; una casa contigua a l’anterior, situada al nombre 4 del carrer d’en Valero; una botiga situada al nombre 3 de dit carrer d’en Valero; una altra botiga situada al carrer d’en Poderós; una altra botiga situada al carrer de Santa Bàrbara; una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer d’en Fiol o de la Carnisseria, que aleshores tenia llogada Guillermo Miró Ferragut; l’hort dit del Carme, que ja havia venut abans de morir; una peça de terra procedent de Son Mir i Son Aixaló que tenia, ço és, part per compra i part com a accionista de la Compañía de Desecación del Prat de Sant Jordi; dues propietats a la Bonanova, una de major i l’altra de menor; diversos censos que percebia per una casa situada a la costa d’Ambrós i per diverses propietats situades a Costitx i a Sineu —dels quals les hereves no trobaven els títols—; una propietat situada a Petra, un crèdit contra Antonio Sureda i 29 accions del Banc d’Espanya. En virtut de les disposicions testamentàries, María Luisa s’adjudicà, entre altres béns, la propietat major de la Bonanova, que valia 3.000 pessetes. Aleshores, comprenia casa de planta baixa i alts —243,3 m²—, cotxeria —19,25 m²—, bugaderia i annexos —55,95 m²—, jardí a la part posterior —236,34 m²— i porció de terreny —1.644 m²—. Confrontava, al nord, amb la casa dels hereus de Teresa Bernat Español —neboda d’Antoni Español— i el Retiro; al sud, amb el camí que anava a Gènova; a l’est, amb dita casa dels hereus de Teresa Bernat Español i la casa de María Luisa Oliver, i, a l’oest, amb la casa i terra de Juan O’Neille. Eren comunes a aquesta propietat, a la de María Luisa Oliver i a la dels hereus de Teresa Bernat la clastra, la cisterna i l’escala principal d’accés a les cases respectives (RP6, 4705-terme, 1a-2a; RP6, 4706-terme: 1a-2a, 6a).

María Luisa Oliver Frontera morí a Palma el 7 de febrer de 1889, amb testament que havia ordenat el 4 de juny de 1880 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Antonio Reus Cabot, qui morí 11 dies després. Instituí en la porció llegítima els seus quatre fills: Antonio (mort ca. 1898), Luisa, Francisca —casada amb Rafael Ribas Sampol— i María Reus Oliver —casada amb Damián Serra Sanjuan—, els quals en foren declarats hereus legals en sentència de 5 de setembre de 1890 dictada pel jutjat de primera instància de Palma davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar (RP6, 4706-terme, 3a-4a).

Amb escriptura de 27 d’abril de 1905 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, les germanes Reus Oliver vengueren la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a María de los Ángeles Monlau Homar —domiciliada al nombre 33 del carrer de Sant Feliu— (íd., 5a).

María de los Ángeles Monlau Homar morí el 17 d’agost de 1951, amb testament que havia disposat el 7 anterior en poder del notari Tomás Sastre Gamundí, en què nomenà hereus universals els seus cinc fills: José Francisco, María Margarita, Francisco Javier —enginyer agrònom—, Victoria i Pedro Felipe Moragues Monlau, els quals, amb escriptura de 15 de febrer següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de la Bonanova, que se l’adjudicaren Francisco Javier, María Margarita i Victoria, per terceres parts indivises (íd., 8a).

Amb instrument de 22 de febrer de 1957 atorgat davant dit notari Sastre, María Margarita Moragues Monlau cedí a la seva germana Victoria tots els béns que li espectaven en l’herència indivisa de sa mare, per preu de 272.933 pessetes (íd., 9a).

El 31 de desembre de 1977, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Francisco Javier i Victoria Moragues Monlau vengueren la propietat, per preu d’1.500.000 pessetes, als germans Antonio i Guillermo Mas —fills de Guillermo i de Francisca Taberner Gayá (†1977)— (RP6, 446-VII, 1a).

Guillermo Mas Taberner, Gasparet, prevere i manescal, mantengué una estreta amistat amb el premi Nobel de Literatura Camilo José Cela. Morí a Campos el 26 d’octubre de 1982, amb testament que havia ordenat el 6 de novembre de 1967 davant el notari de dita vila Francisco Caja Ríquez, en què nomenà hereu universal el seu germà Antonio —odontòleg—, qui, amb escriptura de 3 de febrer de 1983 autoritzada pel notari de Campos Fernando Arroyo del Corral, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia una meitat indivisa de la Bonanova, esdevenint-ne així propietari únic (íd., 3a).

Amb escriptura de 24 de gener de 2005 atorgada davant el notari de Campos Francisco Martín Rabadán Muro, Antonio Mas Taberner segregà al seu favor una porció de 688,25 m² que confrontava amb els carrers de Francesc Vidal i Sureda i Anna Villalonga (RP6, 45174-VII, 1a).

Antonio Mas Taberner morí a Palma el 9 de febrer de 2009, amb testament que havia disposat el 13 de desembre de 1991 davant el notari de Campos José Francisco Blascos Maymó, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal la seva esposa, Antonia Gil Vanrell, qui, amb escriptura autoritzada pel notari de Campos Francisco Martín Rabadán Muro el 2 de juliol de 2009, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia la propietat de la Bonanova i la porció segregada el 2005, marcades, respectivament, amb els nombres 3 i 1A (RP6, 446-VII, 5a).

Pel que fa a la part d’Antoni Español Tomàs, que comprenia la casa del capellà, passà a les seves nebodes Teresa i Carmen Bernat Español en virtut del testament que disposà el 14 de març de 1853 en poder del notari Mateo Mora. Amb escriptura de 23 de setembre de 1858 autoritzada pel notari Antonio Fernández, les germanes Bernat Español es dividiren la propietat. Carmen s’adjudicà una porció de casa amb la meitat del jardinet, mentre que Teresa es quedà amb una porció de 372,29 m² de les cases rústica i urbana i un tros de terra contigu de 1.781,37 m². La porció de casa de Carmen confrontava, al nord, amb terres de Vicenta Gual; al sud, amb la clastra comuna; a l’est, amb terres dels germans Abraham, i, a l’oest, amb la part de Jaime José Moragues —abans de Teresa Bernat—, mentre que la meitat del jardinet confrontava, al nord, amb la clastra de la casa i terra de la mateixa procedència de Gregori Oliver; al sud, amb terres dels germans Abraham; a l’est, amb dites terres de Jaime José Moragues i l’església de la Bonanova, i, a l’oest, amb terres d’Antonio Roca. La porció de les cases rústica i urbana de Teresa confrontava, al nord, amb terres pròpies; a l’est, amb la part de Carmen Bernat; a l’oest, amb la casa de Gregori Oliver, i, al sud, amb part de la casa de dit Oliver i la clastra comuna a tots, mentre que el terreny confrontava, al nord, amb terres de Juan Villalonga; a l’est, amb terres de Rafael Abraham i l’oratori de la Bonanova; a l’oest, amb Ca la Marquesa i terres de dit Oliver, i, al sud, amb terres de Carmen Bernat mitjançant camí (RP6, 1955-terme, 1a; RP6, 3597-terme, 1a).

Teresa Bernat Español morí a Palma el 21 d’agost de 1866, amb testament que havia disposat el 20 de febrer de 1860 davant el notari Antonio Fernández, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu espòs, el comandant Jaime José Moragues Escat (†1888), i propietaris, els seus fills pòstums i naixedors, que resultaren esser Jaime —oficial d’infanteria—, María de la Concepción (†1861) i Asunción Moragues Bernat, nascuts amb posterioritat a la data del testament. Amb escriptura de 18 d’octubre de 1886 autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, que comprenia dues propietats, una de les quals consistia en una porció de les cases rústica i urbana de la Bonanova, amb terra contigua (RP6, 3597-terme: 1a, 3a-4a).

El 28 de setembre de 1886, davant el notari Juan Planas Palou, Jaime Moragues Bernat cedí, vengué i traspassà els béns i drets que li espectaven sobre les herències de sa mare i de la seva germana María de la Concepción, per preu de 500 pessetes, a l’oficial de marina Francisco Pou Magraner, qui, al mateix acte, s’adjudicà la propietat de la Bonanova en la divisió dels béns de l’herència de Jaime José Moragues Escat que practicà amb Asunción Moragues Bernat (íd.: 2a, 6a).

Amb escriptura de 29 d’abril de 1887 atorgada davant dit notari Planas, Francisco Pou Magraner la vengué, per preu de 6.000 pessetes, al confiter Jaime Frasquet Sastre. Aleshores, les cases rústica i urbana estaven marcades amb el nombre 19 del quarter 4t de la zona 1a. La venda comprenia els drets que li corresponien al venedor sobre la casa botiga adjunta, que aleshores ocupava el vicari de la Bonanova (íd., 7a).

El 18 de març de 1908, davant el notari José Socías Gradolí, Jaime Frasquet Sastre adquirí de Concepción Oliver Frontera, per preu de 3.500 pessetes, la part de la Bonanova que s’adjudicà Carmen Bernat Español, excepte dues porcions de 126 m² i 888 m² que havien estat segregades (1880) a favor de Trinidad Femenía Bennássar i Rosalía Barrera. Aleshores, tenia casa de planta baixa —183 m²—, pis —90 m²— i algorfa —53 m²—, una cotxeria —16 m²— i un jardinet —44 m²— i una porció de terreny de forma triangular un poc separada —586 m². Concepción Oliver Frontera se l’adjudicà en la divisió que dels béns de l’herència de son pare, Gregori Oliver Cañellas (†1884), practicà amb la seva germana, María Luisa, mitjançant escriptura de 28 de gener de 1885 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Gregori Oliver Cañellas l’adquirí de Francisca i Jerónima Bernat Español, per preu de 1.350 duros, amb escriptura de 2 de juliol de 1881 atorgada davant el notari Juan Palou Coll. Les germanes Francisca i Jerónima Bernat Español la tenien per adjudicació en virtut de l’acord a què arribaren amb el metge cirurgià Gabriel Sorá Font —viudo de Carmen Bernat Español— i María Antonia Sorá Font mitjançant escriptura de 7 de setembre de 1872 autoritzada pel notari Gaspar Sancho (RP6, 1955-terme, 1a-7a).

Jaime Frasquet Sastre morí viudo a Palma el 8 de febrer de 1918, a l’edat de 78 anys, amb testament que havia disposat el 22 de febrer de 1915 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava marmessor el prevere Andrés Servera Monserrat. Llegà al seu nebot polític José Carbonell Marcé la quantitat de 30.000 pessetes en metàl·lic i la propietat de la Bonanova, amb tota la seva dotació, excepte el piano, doblers, accions i crèdits, i li imposà l’obligació de pagar 100 pessetes anuals, durant 20 anys, al vicari de l’església de la Bonanova per a la festa amb sermó dedicada al Sagrat Cor de Jesús. Nomenà hereva universal la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor i ordenà que el producte líquid de l’herència fos invertit en misses resades, altres actes de culte i almoines, en la proporció, mode i forma que acordàs el marmessor, a qui facultà per a apropiar-se per si mateix dels béns hereditaris, lliurar els llegats disposats i practicar el que convengués fins a deixar complit el testament. Amb escriptura de 6 d’agost de 1918 autoritzada pel mateix notari, José Carbonell Marcé inscrigué al seu favor la propietat de la Bonanova, valorada en 15.000 pessetes, que aleshores comprenia casa, marcada amb el nombre 19 de la plaça de la Bonanova, amb clastra, jardins o terrenys adjunts i altres dependències, travessada per un camí de carro que anava al Retiro. Confrontava, a l’est, amb dita plaça, l’oratori de la Bonanova i terres de Rafael Togores que foren de Rafaela Abraham; al nord, amb dites terres i el Retiro; a l’oest, amb casa i terres de Javier Moragues i el Retiro, i, al sud, amb terres de Luisa Castellá mitjançant camí, la plaça de la Bonanova i la propietat de Javier Moragues (RP6, 10981-terme, 1a-2a).

José Carbonell Marcé es casà amb Rosa Picornell Vidal (†1966), de qui nasqueren Rafael —aparellador— i Carmen. Morí sense testar dia primer de febrer de 1927 i, en sentència de 15 de juny següent dictada pel jutjat de primera instància de la Llonja, en foren declarats hereus en parts iguals els seus dos fills, amb reserva de la quota legal en usdefruit corresponent a la viuda (íd., 3a).

El 1935, els germans Carbonell Picornell cediren a l’església de la Bonanova una porció situada a devora la sagristia de l’Evangeli, on s’havia de construir la nova casa seguint el projecte de l’arquitecte diocesà José Oleza, segons notes aportades pel prevere Jaime Capó Villalonga (†2012) (1995: 80-84).

Amb escriptura de 9 de juliol de 1957 atorgada davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, procediren a la divisió dels béns i la Bonanova se l’adjudicà Rafael (RP6, 10981-terme, 3a).

El 10 d’agost de 1977, davant el notari de Llucmajor Mateo Oliver Verd —substitut del notari Jaime Ferrer Pons—, Rafael Carbonell Picornell feu donació de la nua propietat de la Bonanova als seus dos fills, Rosa María i José Francisco —enginyer químic—, nascuts del seu matrimoni amb Francisca Amer Fiol. Segons recent midament, ocupava una superfície de 2.602 m². Estava marcada amb el nombre 3 —abans 19— de la plaça de la Bonanova (RP6, 15064-VII, 1a-2a).

Amb escriptura de dia primer d’abril de 1996 atorgada en poder del notari José María Feliu Bauzá, Rafael Carbonell Picornell vengué la meitat de l’usdefruit de la propietat a la seva esposa, per preu d’1.200.000 pessetes (íd., 2a).