Son Tou, Can Billon
La propietat té l’origen en una peça de terra d’unes 8 quarterades i mitja procedent de Son Vic que Nicolau Tou adquirí amb acta de 3 de setembre de 1656 signada en poder del notari Joan Pont, com a curador de l’herència de Jaume Rossinyol. Prengué nom de les famílies Tou i Billon (ARM, Not. B-632, f. 606).
Nicolau Tou —fill d’Antoni, conrador del terme de la ciutat— testà el 3 de setembre de 1672 en poder del notari Miquel Balle. Morí el 24 de febrer de 1675 i, el 3 de març de 1676, es redactà l’inventari dels seus béns, que fou rebut per Pere, Nicolau i Miquel Tou. L’heretat comprenia les cases on morí el difunt, situades als establiments de Son Vic; una peça de terra amb cases edificades que, posteriorment, serà Son Touet; una peça de terra d’unes 4 quarterades denominada Son Llagosta; una peça de terra d’unes 4 quarterades que, més endavant, es denominarà la Terra d’en Fàbregues; el rafal de Son Bono, d’unes 16 quarterades, i una peça de terra d’unes 8 quarterades i mitja que, posteriorment, serà Son Tous o Can Billon, la qual fou adjudicada al seu fill Pere, qui apareix als estims de 1685 com a propietari d’una peça de terra i garriga valorada en 240 lliures que es correspon amb dita propietat (íd.; ARM, D-1253, f. 201).
Pere Tou es casà amb Jerònima Frau, de qui nasqueren Nicolau, Caterina, Pereta i Antonina. Morí sense testar el 13 d’abril de 1700 i en foren declarats hereus els seus fills. Nicolau Tou Frau es casà amb Francina Enseñat, de qui nasqué una única filla, Jerònima, la qual, en morir sense testar el 20 de gener de 1714, fou succeïda per sa mare, qui es casà en segones núpcies amb Miquel Roca. Caterina Tou Frau morí sense testar el 30 de novembre de 1713 i fou succeïda per la seva pubila, Antonina Cañellas Tou —esposa del teixidor de lli Antoni Ginard—, qui, al seu torn, era donatària de la seva àvia Jerònima Frau. Pereta Tou Frau morí sense testar i en foren declarats hereus Antoni i Pere Massanet, fills nascuts del seu matrimoni amb Montserrat Massanet. Antonina Tou Frau morí sense testar l’11 de juny de 1713 i en fou declarada successora sa mare, Jerònima Frau (ARM, Not. M-1892, f. 171v).
Amb instrument de 5 d’agost de 1714 atorgat davant el notari Miquel Morey, Francina Enseñat, Antonina Cañellas i Montserrat Massanet vengueren la propietat al conrador Miquel Moll Mora, per preu de 180 lliures. Aleshores, ocupava una superfície d’unes 8 quarterades i mitja i prestava 4 lliures 13 sous cens al monestir de Sant Jeroni i 5 lliures cens al mercader Francesc Serra. Confrontava amb terres d’hereus d’Antoni Tou —de les seves filles Antonina i Caterina—, terres de Portopí, terres de Jordi Tauler denominades la Cova —del doctor Miquel Serralta—, el camí que anava a la Porrassa i terres del canonge Antoni Figuera que foren de Joan Moll (íd.).
El 3 de gener de 1731, Miquel Moll Mora declarava que tenia dues propietats. D’una banda, 2 quarterades de terra de nombre de 3, sots alou de la cavalleria de Son Vic i a cens d’1 gallina alodial inquitable, de la qual pagava de tres en tres anys 2 gallines i la que faltava la pagava Bartomeu Moll —fill de Joan— per l’altra quarterada de terra de la mateixa procedència; les tenia com a hereu de la seva àvia Francina Moll Ferrer —la qual testà el 24 de febrer de 1682 davant el notari Joan Baptista Llorens—, qui les capbrevà davant Jaume Gibert el 14 de setembre de 1677, dia en què se li concedí títol nou. D’altra banda, una peça de terra d’unes 8 quarterades i mitja per venda que li signaren Francina Enseñat i d’altres el 5 d’agost de 1714 davant el notari Miquel Morey, sots alou de la cavalleria de Son Vic i obligada a 4 lliures 13 sous cens al monestir de Sant Jeroni (ARM, Not. 5738, f. 66).
Miquel Moll Mora morí el 13 de juny de 1743, amb testament que havia disposat el 20 d’agost de 1723 davant el notari Joan Fullana, en què nomenà hereu universal el seu fill Bernat Moll Bassa, Vinagre, qui morí sense testar el 21 d’octubre de 1750 a l’arraval de Santa Caterina i en fou declarada hereva la seva germana Antonina (ARM, Not. R-698, f. 20).
Amb instrument de 6 de maig de 1753 autoritzat pel notari Guillem Rosselló, Antonina Moll i Miquel Julià —de la vila de Binissalem— establiren al prevere Josep Deyà Maura —doctor en teologia, beneficiat de la Seu i receptor i tresorer del Sant Ofici— les dessusdites peces de terra, amb cases edificades i un aljub, sots alou del comte d’Aiamans. La porció de 2 quarterades tenia les mateixes càrregues abans referides i es trobava dividida en dos: una part confrontava amb terres de Cala Major i amb la quarterada que havia estat de Bartomeu Moll i que aleshores era del canonge Cristòfol Martorell, mentre que l’altra part confrontava amb dites terres de Cristòfol Martorell i Can Abrines —de Pedro Verí. Sobre la peça de terra de 8 quarterades i mitja —amb cases— no pesava cap obligació, ja que el cens havia estat quitat per Antonina Moll amb instrument de 25 d’octubre de 1732 atorgat davant el notari Miquel Florit, i confrontava amb terres de Portopí, terres de Martí Aleñar —abans de Rafel Moll Sitges—, la Cova —del doctor en drets Nicolau Sala—, el camí de la Porrassa, el rafal del canonge Figuera i terres de Son Palerm —de Carles Fontichelli— (íd.).
Entre 1765-74, Josep Deyà Maura establí algunes porcions de Son Tous, que foren l’origen de propietats com ara Can Estella, Can Salí i Can Vatlori o Can Ceba. El 13 de gener de 1769, establí a Antoni Palmer, Ceba, una peça de terra de 3 quarterades. El 22 següent, establí a Bartomeu Palmer, Estella —fill d’Antoni i de Caterina Castelló—, una peça de terra de 6 quarterades i mitja. El 20 de febrer de 1774, establí a Jaume Espases —fill de Miquel i de Joana Pasqual— una peça de terra d’1 quarterada i mitja, imposant un cens reservatiu de 13 lliures. El 13 de març següent, establí a Antoni Vich —fill de Joan i de Joana Frau— una peça de terra de mitja quarterada, imposant un cens reservatiu de 4 lliures (ARM, Not. 877, f. 5; ARM, Not. R-702, f. 4; ARM, R-703: f. 114, 135).
Josep Deyà Maura —prevere i beneficiat de la vila d’Inca, abans de la Seu, receptor jubilat del Sant Ofici, fill del notari Francesc Deyà i de Francina Aina Maura— morí el 10 de gener de 1783, amb testament que havia disposat el 9 de maig de 1781 davant el notari Pere Joan Fonollar, en què nomenà hereu universal el seu nebot Bartomeu Bauçà de Llucalcari Deyà. El 21 següent, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades al carrer d’en Morei, a la parròquia de Santa Eulàlia, que el difunt adquirí dels cònjuges Rosa Moll i Jaume Perpiñà amb instrument de 27 d’agost de 1720 atorgat a la cúria del Paborde de Tarragona; el rafal de Son Bonafè (Selva); l’hort de Ca n’Alcovera (7 quarterades), situat a la parròquia de Santa Eulàlia, a devora la Soledat, i el rafal de Son Tous, situat a la parròquia de Santa Creu, a darrere el castell de Bellver, que tenia cases i havia restat reduït a una superfície de mig quartó després de les segregacions fetes pel difunt (ARM, Not. 5913, f. 229).
Bartomeu Bauçà de Llucalcari Deyà —receptor del Sant Ofici de la Inquisició de Mallorca— es casà amb María Teresa Téllez Pacheco Roncali, de qui nasqueren Maria Francisca i Maria Josepa. Morí el 21 d’abril de 1790, amb testament que havia ordenat tres dies abans en poder del notari Pere Joan Fonollar. El 31 de maig següent, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que comprenia les cases majors i unes cases agregades; el rafal de Son Verdera (Algaida), amb cases, celler i vinyes, que li lliurà el seu germà; béns immobles a Deià; els rafals de Son Bonafè i l’Alqueriola (Selva) i el rafal de Son Tous, amb cases, capella i mig quartó de terra (ARM, Not. 5915, f. 55).
Maria Francisca Bauçà Téllez Pacheco fou hereva de Bartomeu Bauçà de Llucalcari Deyà pel cas que s’esdevengué de morir aquest sense deixar més descendència que dita senyora. Es casà amb Josep Maria Billon —fill de Joan Baptista i de Margalida Parets—, qui apareix com a propietari de Son Tous a l’Apeo (1818), segons el qual era denominada Can Billon, tenia casa i corral i valia 200 lliures. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Bartolomé (n. 1809), Fausto, José María —casat en primeres núpcies amb Rosa Reus i en segones, amb Josefa Serra—, Blas (1816-1875) —casat amb Dolores San Juan (n. 1822)—, Margarita (†1888) —casada amb Pedro Sancho—, Juan Bautista —casat (1847) amb Isabel Serra—, Francisco —casat amb Concepción Rosselló—, Francisca, Alejandro i José Mariano (n. 1805) —casat amb Rosa Reus— (ARM, D-1530, f. 158v).
Maria Francisca Bauçà Téllez Pacheco morí el 3 de maig de 1843, amb testament que havia ordenat el 24 de desembre de 1841 davant el notari Joan Ignasi March, en què nomenà hereu el seu fill Juan Bautista (ARM, Not. 6144, f. 823).
A instància d’Honorato Oliver —a qui Juan Bautista Billón Bauzá devia 1.266 duros 9 rals 21 morabatins—, el Tribunal de Comerç de Palma, mitjançant sentència dictada el 19 d’abril de 1852 davant l’escrivà Pedro José Bonet, resolgué treure a pública subhasta el rafal de Son Tous o Can Billon per a cobrir el deute. El rematà el comerciant Agustín Frau Pons, en nom de la societat comercial Rosich y Frau, per preu de 1.387 lliures. Aleshores, tenia casa rústica i urbana i 95 destres de terra tancats de paret. Confrontava amb el camí que anava de Son Coll a Gènova, terres de José Guasp, terres d’un tal Antonio de Portopí i el rafal de Son Palerm (íd.).
El 16 d’abril de 1862, Agustín Frau Pons —en nom de Rosich y Frau— adquirí dels administradors testamentaris de Francesc Maria Ascher i dels hereus confidencials de Margalida Pujals una peça de terra de 354 destres procedent de Son Palerm, lliure de cens, que fou agregada a Son Tous. D’aquesta manera, la propietat passà a ocupar una superfície d’1 quarterada i 96 destres, amb casa i altres dependències, tancada de paret, valorada en 1.900 pessetes, que confrontava, al nord, amb terres d’un tal Antonio de Portopí; al sud, amb el camí de Gènova; a l’est, amb un camí d’establidors, i, a l’oest, amb terres de Rafael Cerdá (ARM, Not. 6153, f. 364; RP6, 2565-terme, A).
Agustín Frau Pons —propietari d’una meitat indivisa de Son Tous— morí sense testar el 15 de gener de 1891. En sentència de 5 de maig següent dictada per José Escolano de la Peña —jutge de primera instància del districte de la Seu—, en fou declarat hereu legal el seu fill Ernesto Frau Rosich, qui, amb escriptura de 28 d’octubre de dit any atorgada davant el notari Gaspar Sancho, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia una meitat indivisa de Son Tous (RP6, 2565-terme, 3a).
José Rosich Mas —propietari de l’altra meitat indivisa— morí a Palma el 10 de desembre de 1895, amb testament que havia disposat el 3 d’abril de 1886 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Luisa Orell Mut, i propietaris per igual, els seus dos fills, José (†1888) i Cayetano Rosich Frau —resident a Buenos Aires— (íd., 4a).
Amb escriptura de 25 de març de 1898 atorgada davant dit notari Palou, Ernesto Frau Rosich vengué la seva meitat indivisa de Son Tous, per preu de 5.000 pessetes, a Francisco García Orell, qui, amb escriptura de 25 d’octubre de 1904 autoritzada pel mateix notari, la vengué a Cayetano Rosich Frau, per preu de 2.000 pessetes (íd.: 5a, 7a).
Cayetano Rosich Frau morí fadrí a Barcelona el 6 de setembre de 1928, a l’edat de 76 anys, amb testament hològraf que havia atorgat a Palma el 4 de març anterior, el qual fou protocol·litzat pel notari Pedro Alcover Maspons el 27 d’octubre següent, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva usufructuària la seva cosina Teresa Rosich Alomar (†1936) —resident a Ponce (Puerto Rico)—, amb substitució a favor d’Ángela Rosich Alomar. Nomenà marmessors els seus cosins María Teresa Sancho Rosich (†1938) i Pedro Martínez Rosich (†1933), a qui encomanà, una vegada mortes les hereves usufructuàries, que constituïssin una beca d’agronomia, pèrit agrònom, a favor de l’estudiant més intel·ligent i de bona moral, amb la condició que hauria de tornar el capital a poc a poc per a afavorir en el futur un altre estudiant que ho meresqués. Per a després de morir els marmessors, nomenava administradors testamentaris la Diputació Provincial i l’Ajuntament de Palma (íd., 10a).
Després de la mort de Teresa Rosich Alomar i dels marmessors, el caràcter d’hereva usufructuària recaigué sobre Ángela Rosich Alomar, i el d’administradors testamentaris, sobre la Diputació Provincial i l’Ajuntament de Palma. Atesa la situació econòmica precària de la usufructuària, dites corporacions acordaren autoritzar la venda dels béns que foren de Cayetano Rosich i lliurar el producte que se n’obtengués a dita senyora perquè pogués fer front a les seves necessitats. Amb escriptura de 17 de gener de 1947 atorgada davant el notari Manuel Cerdó Pujol, José Alomar Bosch, Felipe Morell Villalonga i Rafael Feliu Blanes —en representació, respectivament, d’Ángela Rosich Alomar, l’Ajuntament de Palma i la Diputació Provincial— vengueren Son Tous al tinent coronel d’artilleria Pedro Socías Sampol, per preu de 12.500 pessetes (íd., 12a).
Pedro Socías Sampol nasqué el 29 de desembre de 1899. Era fill de Pablo i de Francisca. El 1928, es casà amb María Francisca Moragues Costa (1908-1996) i en foren fills María Francisca (1929-1992) —casada amb Fernando Oleza Rossiñol (†2010)—, Pablo (1931-1985) —oficial del Banc d’Espanya—, Amalia —casada amb Antonio Arza Fernández (†2009)—, María Luisa i Pedro Socías Moragues. Morí sense testar el 26 de juny de 1956 i, en sentència de 7 d’agost següent dictada pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus cinc fills. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 26 d’abril de 1958 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich (íd., 13a).
Amb escriptura de 24 de setembre de 1969 autoritzada pel notari Ignacio Zabala Cabello, María Francisca Moragues Costa i els seus fills vengueren la propietat —de 9.359,8 m² de superfície—, per preu de 520.000 pessetes, a l’entitat Pullman SA, que l’adquirí representada per l’holandès Martinus Christiaan Vermeulen Hoogeveen —professional del turisme—, el constructor Luis Javaloyas Juan, l’industrial Ángel Ochando Javaloyas i el misser Pedro Lamas Cuadrado. Al mateix acte, Ángel Ochando Javaloyas aportà a Pullman SA, pel seu valor de 250.000 pessetes, una parcel·la de 1.837,2 m² procedent de Son Vatlori que havia adquirit del comerciant José Miró Cortés, per preu de 106.000 pessetes, mitjançant escriptura de primer de març de 1968 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. També al mateix acte agruparen les parcel·les sota una mateixa finca registral. Segons recent midament, la propietat resultant ocupava una superfície total de 13.436 m² i confrontava amb els carrers de Juan de Saridakis i nombre 388, el camí públic de Son Sèmola i les propietats de Jaime Cerdá i d’Antonia Nadal. Damunt la propietat aixecaren un complex d’edificacions denominat Apartamentos Pullman, compost de quatre edificis anomenats Pullman I, Pullman II, Pullman III i Pullman IV. L’edifici Pullman I tenia soterrani, planta baixa i set pisos amb nou apartaments cadascun. L’edifici Pullman II tenia soterrani, planta baixa i vuit pisos amb nou apartaments cadascun. L’edifici Pullman III tenia soterrani, planta baixa i vuit pisos amb 14 apartaments cadascun. L’edifici Pullman IV tenia soterrani, planta baixa i 11 pisos amb 18 apartaments cadascun. Els habitatges tenien una superfície mitjana de 22 m² (RP6: 12170-III, 13362-III, 22193-terme, 13364-III).
El terme de Palma 