Son Palerm

L’origen d’aquest rafal es troba en la possessió de Son Vic, situada a darrere el castell de Bellver, que fou establida el 1604, donant lloc a multitud de propietats. Prengué el seu nom del picapedrer Antoni Palerm.

Amb instrument de 24 d’octubre de 1639 atorgat davant el notari Joan Baptista Mir, el prevere Antoni Ginard —procurador de l’herència de Jaume Rossinyol, senyor de la cavalleria de Son Vic— establí al picapedrer Antoni Palerm una peça de terra d’unes 3 quarterades que reteren els germans Nicolau i Antoni Tou, successors ab intestato d’Antoni Tou —son pare—, qui l’havia adquirida de Jaume Rossinyol mitjançant instrument de 6 de febrer de 1622 atorgat en poder del notari Pere Femenia. Confrontava amb un camí reial, el camí de la Comuna, terres del traginer de garrot Antoni Cerdà, terres de n’Estada i terres d’en Palerm. S’imposà un cens de 5 lliures 5 sous i entrada de 5 sous (ARM, Not. M-1451, f. 217).

Antoni Palerm engrandí el rafal amb la compra d’una peça de terra de 3 quarterades que adquirí del conrador Antoni Cerdà i de la seva esposa —Elisabet Cañellas— amb instrument de dia primer de juliol de 1646 atorgat davant el notari Joan Baptista Mir (ARM, Not. 6575, f. 380).

Després de nombroses subhastes, amb instrument de 25 de juny de 1662 autoritzat pel notari Jaume Gibert, Caterina Escalas —viuda i hereva usufructuària del picapedrer Antoni Palerm— i els blanquers Bartomeu Ripoll i Antoni Vallès —majordoms de la confraria de Nostra Senyora dels Àngels i hereus propietaris d’Antoni Palerm— establiren la propietat al doctor en medicina Pere Joan Sureda, per preu de 100 lliures d’entrada i cens reservatiu d’1 lliura 8 sous. Aleshores, ocupava una superfície d’unes 7 quarterades, tenia cases i era tenguda sots alou de Jeroni Ballester de Togores. Prestava 10 lliures 10 sous al convent de Sant Jeroni de la ciutat. Confrontava amb terres del basser Antoni Cifre, terres de Nicolau Tou mitjançant camí, terres de Joan Planes i terres de la viuda Brotada (íd.).

El 7 de juliol de 1674, davant el notari Guillem Poderós, s’inicià l’inventari de béns i heretat del doctor en medicina Pere Joan Sureda, que fou rebut per la seva viuda, Margarita Gonsales —a qui nomenà hereva usufructuària al testament que disposà el 16 d’agost de 1673 davant el notari Llorenç Busquets—, amb l’assistència de Miquel Dusay —casat (1671) amb Caterina Sureda, filla del difunt, com a pare i legítim administrador de Francina Dusay Sureda. L’heretat comprenia, entre altres béns, unes cases situades a davant la Cadena de Cort, unes altres cases i el rafal de Son Palerm. Aleshores, ocupava una superfície de 9 quarterades, tenia cases i era tengut sots alou dels hereus de Ramon Gual Desmur —successor pels seus mitjans de Jaume Rossinyol. Confrontava amb terres de Pere Joan Cifre mitjançant camí, terres de Jaume Moll, terres de Joan Planes i terres de n’Estada. De l’interior de les cases es descriuen els objectes però no les dependències. El document informa que Son Palerm es formà per agregació de dues peces de terra: una de 7 quarterades —arrendada al conrador Magí Pallisser per 45 lliures anuals— que adquirí amb acta atorgada el 25 de juny de 1662 davant el notari Jaume Gibert i una altra de 2 quarterades que tenia sense arrendar (ARM, Not. P-1039, f. 530).

Segons els estims de 1685, pertanyia al doctor en drets Miquel Gonsales i valia 800 lliures (ARM, D-1253, f. 202v).

Fills de Miquel Dusay i de Caterina Sureda foren Pere Joan —prevere—, Alfons —ciutadà militar, mort a Sineu sense successió— i Francina —qui morí (1691) sense haver-se casat amb el seu promès, Pere Llull, propietari de la possessió de l’Hospital (Manacor).

Aleshores, la propietat era conduïda per Pere Verger, qui la duia a mitges amb Joan Moll, Boter (ARM, Not. 1835, f. 176).

El 26 de juliol de 1692, s’inicià l’inventari de béns i heretat de Margarita Gonsales —viuda del doctor en medicina Pere Joan Sureda—, que fou rebut pel doctor en drets Miquel Gonsales d’acord amb el testament que disposà l’any 1676 davant el notari Guillem Poderós. Entre altres béns, s’inventarien unes cases grans situades a la parròquia de Santa Eulàlia, a la Cadena de Cort, i el rafal de Son Palerm i la Rota, del qual es descriuen els objectes de les cases però no les habitacions (ARM, Not. 4356, f. 11).

De Pere Joan Dusay Sureda, la propietat passà al seu germà Alfons, qui es véu obligat a vendre-la per a eixugar el deute de 273 lliures que havia contret amb diversos creditors, els quals mogueren plet contra ell. El comprador fou el mercader genovès Carles Fontichelli Veymer, qui l’adquirí per preu de 375 lliures, del qual 102 lliures corresponien a Dusay i la resta —273 lliures—, als creditors. L’acta de compravenda se signà el 4 de gener de 1736 davant el notari Miquel Florit. Alfons Dusay, qui es trobava absent del regne, la vengué representat pel seu procurador general, Enric Fontichelli Veymer —germà del comprador. Prèviament, fou necessari sol·licitar al comte d’Aiamans títol nou sobre Son Palerm, ja que Dusay no tenia escriptura de propietat. Les úniques dades que n’acreditaven la possessió eren, d’una banda, el testament de sa mare, Caterina Sureda, atorgat el 31 d’octubre de 1688 davant el notari Andreu Fiol, en què era nomenat hereu universal propietari, i, de l’altra, el cadastre de la ciutat, on constava que el rafal pertanyia a la dessusdita Sureda. Aleshores, confrontava amb Son Sèmola, Son Vic, el camí reial de Calvià i el camí reial de Cala Major. Era tengut a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies a 10è dels fruits. Prestava 25 lliures cens al comú de Santa Eulàlia per l’obra pia de Maria Carbonell (ARM, Not. 5737, f. 141).

Carles Fontichelli —fill de Pelegro i de Francisca Maria Veymer— morí el 31 de juliol de 1737, amb testament que havia ordenat tres dies abans en poder del notari Macià Coll, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Josep Fontichelli Socias i curadors testamentaris d’aquest, Caterina Socies Bauçà i Enric Fontichelli Veymer. L’inventari dels seus béns, elaborat pel notari Pere Francesc Llompard Miralles, s’inicià el 17 d’agost següent. El patrimoni del difunt consistia en les cases majors, situades a la parròquia de Sant Jaume, a davant la font del Sepulcre, que adquirí del prevere i canonge Antoni Figuera el 3 de novembre de 1724; una botiga i algorfa situada a la parròquia de Santa Creu, al carrer del Pou d’en Dolcet, adquirida de Jerònima Oliver i d’altres el 20 de març de 1718; el rafal de Son Palerm, situat a devora Son Sèmola, i les possessions de Son Moix (Manacor) i Son Santandreu (Petra) (ARM, Not. Ll-482, f. 413).

Maria Magdalena Fontichelli Socias —filla de Carles Fontichelli Veymer i germana de Josep Fontichelli Socias— morí l’11 d’abril de 1770, amb testament que havia ordenat el dia abans en poder del notari Josep Bernad. El 19 següent, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut pel seu cosí i hereu —el doctor en drets Pelegro Fontichelli—, amb intervenció de Francesc Ascher —pare i legítim administrador de Carles Ascher Fontichelli, fideïcomissari del seu avi Carles Fontichelli Veymer i del seu oncle Josep Fontichelli Socias. Entre altres béns, s’inventaria el rafal de Son Palerm, que aleshores ocupava una superfície d’unes 7 quarterades i es trobava arrendat a Jaume Planes, Herevet, per ànnua mercè de 36 lliures, segons escriptura de 30 de maig de 1769. De les cases es descriuen l’entrada, la cuina, l’habitació a la part de baix, l’estudi, els quartos superiors amb alcova, el rebost, la primera habitació i la segona habitació (ARM, Not. 2141, f. 373).

Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Francesc Maria Ascher —fill de Carles Ascher Fontichelli—, ocupava una superfície de 9 quarterades de camp de tercera qualitat amb garrovers i valia 2.250 lliures (ARM, D-1530, f. 124).

El 16 d’abril de 1862, el prevere José Ferriol —rector de Sant Jaume— i Juan Mariano Cerdá —marmessors de Francesc Maria Ascher, qui morí el 5 de maig de 1843 amb testament que havia disposat el 6 de març de 1841 davant el notari Gabriel Oliver Salvà—, d’una banda, i José Morell Esteva i Simón Salom Umbert —hereus confidencials de Margalida Pujals, esposa de dit Ascher, nomenats al testament que disposà el 21 d’abril de 1856 davant el notari Francisco Sancho Pujol—, de l’altra, vengueren a Miguel Villalonga —fill d’Antoni i d’Antonina Villalonga— el rafal de Son Palerm, amb casa rústica i urbana, cotxeria i cisterna, excepte la part venuda el mateix dia a la societat Rosich y Frau, per preu de 3.155 lliures 11 sous. Aleshores, ocupava una superfície de 6 quarterades, 120 destres i 56 cèntims. Era tengut sots alou de la cavalleria de Son Vic. Confrontava amb el camí de Son Boter, terres de Mariano Oliver procedents de Son Vic, Son Sèmola —del comprador—, terres de Son Vatlori —d’Antoni Espases Roca— i la porció de Son Palerm adquirida per Rosich y Frau. Prestava un cens de 3/4 de gallina alodial al comte d’Aiamans i un cens de 15 lliures a la comunitat de preveres de Santa Eulàlia per l’obra pia de Maria Carbonell. L’acta de compravenda explica que el rafal fou adquirit per Carles Fontichelli el 4 de gener de 1736 davant el notari Miquel Florit i que fou comprès en els fideïcomisos disposats per dit Carles Fontichelli i el seu fill Josep, i en aquest concepte fou capbrevat per Carles Ascher —successor a dits vincles, pare de Francesc Maria— a l’escrivania de la Reial Capbrevació el 6 de novembre de 1786; i, posteriorment, fou comprès en la part que de dits fideïcomisos correspongué al referit Francesc Maria Ascher en la liquidació judicial practicada a l’efecte de lliurar a Bartolomé Castelló Sard la meitat que s’havia declarat al seu favor en els actes seguits al jutjat de primera instància entre dit Castelló i Margalida Pujals —en el concepte d’hereva usufructuària de Francesc Maria Ascher i hereva propietària en una tercera part dels béns d’aquest— i els administradors —com a propietaris de les dues terceres parts restants— (ARM, Not. 6153, f. 366).

El mateix dia, els administradors testamentaris de Francesc Maria Ascher i els hereus confidencials de Margalida Pujals vengueren a Agustín Frau —en representació de la societat Rosich y Frau— una peça de terra de 354 destres procedent de Son Palerm —lliure de cens— que confrontava, a l’oest, amb el camí de Son Boter; al nord i a l’est, amb la resta del rafal, i, al sud, amb la casa de dita societat (íd., f. 364).

Uns anys abans, el 5 de juliol de 1847, Miguel Villalonga Villalonga havia adquirit del notari Pedro José Bonet —marmessor de Maria Pierre— el rafal de Son Sèmola o Son Estada, de 13 quarterades i 1 quartó. Com que confrontava amb Son Palerm, sol·licità inscriure’ls sota una mateixa finca registral (RP6, 104-terme, 1a).

El 30 de maig de 1863, davant el notari Miguel Font Muntaner, Miguel Villalonga Villalonga vengué al navilier Rafael Cerdá Lasserra, per preu de 13.287 rals amb 19 cèntims —3.321 pessetes amb 79 cèntims—, la casa rústica i urbana de Son Palerm, amb dos horts tancats de paret. La casa estava marcada amb el nombre 7 —abans 12—, tenia 20 m de frontis i 13 m de fons. La casa urbana consistia en botiga, cuina, rebost i menjador, primer pis amb sala i quatre dormitoris, porxo amb un altre dormitori i cotxeria, mentre que la rústica, adossada a l’altra, comprenia botiga, cuina, cisterna, quadra, un primer pis amb dos dormitoris i dues portes a davant que donaven al camp (ARM, Not. 6154, f. 287; RP6, 3550-terme, 1a).

Miguel Villalonga Villalonga nasqué a Alaró. Fou escrivà del jutjat d’Hisenda. Es casà amb Margarita Puig Lasserra. Morí a Palma el 27 de gener de 1883, a l’edat de 72 anys, amb testament que havia ordenat el 22 de febrer de 1880 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietaris en parts iguals, els seus nets Gabriel i Ana Alomar Villalonga —fills del comissari de guerra Juan Alomar Barbarín— (RP6, 104-terme, 7a).

Rafael Cerdá Lasserra es casà amb Magdalena Lladó Noguera (†1875), de qui nasqueren Jaime (†1909), Margarita (†1921), Magdalena (†1928) i Josefa (†1921). Morí a Palma l’11 de març de 1877, a l’edat de 77 anys, amb testament que havia ordenat el 22 de gener de 1874 davant el notari Guillermo Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa i propietari, el seu fill Jaime, qui, amb escriptura de 23 d’agost de 1877 atorgada davant el mateix notari, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Palerm (RP6, 3550-terme, 2a).

Jaime Cerdá Lladó es casà amb Mercedes Morro Español (†1922), de qui nasqueren Rafael i Magdalena —casada amb Guillermo Carbonell Marcé. Morí a Palma el 3 d’abril de 1909, amb testament que havia ordenat el 25 de gener de 1904 davant el notari Guillermo Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa i propietari, el seu fill Rafael, qui, amb escriptura de 26 de febrer de 1912 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Palerm (íd.: 3a-4a, 6a-7a).

A la dècada de 1920, els historiadors de l’art nord-americans Arthur Byne i Mildred Stapley visitaren diverses possessions de l’illa per tal d’estudiar les característiques de l’arquitectura tradicional mallorquina. El treball restà plasmat en el llibre Majorcan Houses and Gardens, publicat a Nova York el 1928, en el qual trobam una fotografia de Son Palerm que duu el següent peu de foto: «Son Palerm, alqueria situada entre Gènova i Portopí. Aquí, el tipus d’església amb teuladetes, introduït de forma primerenca a Catalunya, fou adaptat pels constructors del país» (Byne i Stapley, 2002: 65).

Rafael Cerdá Morro es casà amb María Sansaloni Gazá (†1961), de qui nasqueren Jaime María, Mercedes, Catalina Tomás, Rafael i María. Morí a Palma el 10 de novembre de 1947, amb testament que havia ordenat el 25 de febrer de 1932 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa i propietaris, els seus fills, els quals, mitjançant escriptura de 12 de gener de 1948 atorgada davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Palerm, que se l’adjudicà Jaime María amb escriptura de 27 de juliol de 1951 autoritzada pel notari d’Esporles Miguel Antich Pujol (RP6, 3550-terme: 8a, 10a).

El 14 de maig de 1973, davant el notari Rafael Losada Perujo, Jaime María Cerdá Sansaloni vengué Son Palerm, per preu de 200.000 pessetes, a l’entitat Port Nous SA (RP6, 25684-III, 1a).

Amb escriptura de 18 de febrer de 1982 atorgada davant el notari Miguel Antich Pujol, Port Nous SA vengué la propietat —de 2.200 m²—, per preu de 800.000 pessetes, al mestre d’obres Ramiro Bernal Vicente (RP6, 6806-VII, 1a).

Prèviament, Port Nous SA havia quitat l’alou o domini directe mitjançant el pagament de 10.000 pessetes a Juana Ana Jaume Llabrés, segons consta de l’escriptura de 20 de juny de 1979 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (íd., 2a).

El 25 d’octubre de 2004, davant el notari José Andrés Herrero de Lara, Ramiro Bernal Vicente la vengué a l’entitat Mas Vilanova SA (íd., 6a).

El 2008, es registrà la segregació de 7,73 m² afectats d’un vial de nova alineació (íd.).

En una data que no podem precisar —ja que, segons les dades registrals, consta que encara existeixen—, les cases de Son Palerm foren enderrocades. Hi resta, parcialment, la paret del sud-oest de la casa principal, que fa de partió entre la parcel·la on s’ubicava el conjunt arquitectònic i el pàrquing de la Fundació Pilar i Joan Miró. El solar, encara avui, roman sense urbanitzar.