Com altres propietats de la zona, sorgí de l’establiment de Son Tous. El 20 de febrer de 1774, Josep Deyà Maura establí a Jaume Espases Pasqual —fill de Miquel i de Joana— una peça de terra d’1 quarterada i mitja que comprenia cases i aljub, imposant un cens reservatiu de 13 lliures. Confrontava amb terres de Bartomeu Palmer, Estella, de la mateixa procedència, terres de Son Sèmola, Son Palerm i la resta de Son Tous. El venedor es comprometia a donar sortida al camí reial de Calvià al comprador i aquest a permetre el pas al venedor per dins la seva propietat per anar a l’aljub existent i per anar a la Bonanova (ARM, Not. R-703, f. 135).
Jaume Espases Pasqual, «de 78 años de edad, de profesión honor […] falleció el día cinco de febrero de 1823 a las cinco de la tarde a consecuencia de mal asmático según certificación del médico»1 i fou succeït pel seu fill Antoni —nascut del seu matrimoni amb Francina Roca Vich—, qui morí viudo de Rafaela Roca el 12 de setembre de 1875, amb testament que havia disposat el 28 de juliol de 1874 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Jaime, José, Francisca i Rafaela —casada amb Luis Abraham Palmer— i nomenà hereva universal propietària la seva filla Isabel —casada amb Sebastián Nadal Oliver. Amb escriptura de 16 de novembre de 1875 autoritzada pel mateix notari, acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Vatlori, que se l’adjudicà Isabel. Aleshores, ocupava una superfície d’1 quarterada, comprenia una casa i valia 2.000 pessetes. Confrontava, al nord, amb Son Sèmola; al sud, amb Can Capellà; a l’est, amb terrenys de Son Buit, i, a l’oest, amb Son Tous i Can Guasp. Prestava 13 lliures cens el 20 de febrer a José Guasp Pascual —abans a Juan Bautista Billón Bauzá— (RP6, 2675-terme, 1a-3a).
Isabel Espases Roca morí al terme de la ciutat el 22 de desembre de 1887, amb testament que havia ordenat el 24 de setembre anterior en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonia (†1888), Sebastián i Antonio Nadal Espases. Amb escriptura de 24 de desembre de 1898 atorgada en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, els germans Sebastián i Antonio Nadal Espases procediren a la divisió de Son Vatlori —única propietat compresa en l’herència— de la següent manera: Antonio s’adjudicà una porció de 3 quartons situada a la part de llevant i Sebastián, la parcel·la restant, de 5.065 m², amb la casa, situada a ponent (íd., 4a-7a).
Sebastián Nadal Espases es casà amb María Martínez Pujol, de qui nasqueren Antonia, Sebastián, Isabel (†1943) i José. Morí al terme de la ciutat l’11 de desembre de 1939, amb testament que havia disposat dia primer anterior en poder del notari Juan Alemany Valent, en què llegà a la seva filla Antonia la casa de Son Vatlori i una porció de terreny adjunta de 1.209,21 m² i nomenà hereus propietaris els seus altres fills. Mitjançant escriptura de 10 de juny de 1943 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, es repartiren la resta de Son Vatlori de la següent manera: Sebastián, una porció de 961 m²; María, una parcel·la de 1.410 m², i José, els 1.351 m² restants (RP6, 7261-terme: 1a, 8a; RP6, 22191-terme, 1a).
Antonia Nadal Martínez morí sense testar el 19 d’abril de 1946. En sentència de 7 d’agost següent dictada pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma, en fou declarat hereu legal el seu pubil, Rafael Abraham Nadal, qui també morí sense testar a Palma el 17 d’abril de 1996. En sentència de 7 de març de 1997 dictada pel jutjat de primera instància nombre 9 de Palma, en foren declarats hereus únics i universals els seus cosins: Sebastián, María Esperanza i Catalina Nadal Ortiz, els quals, amb escriptura de 5 de juny següent atorgada davant el notari José María Feliu Bauzá, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Vatlori de 1.209,21 m², valorada en 8 milions de pessetes, que se l’adjudicaren en parts iguals i indivises. Comprenia la casa, marcada amb el nombre 7 del carrer d’Antoni Mus, que es trobava en estat ruïnós (RP6, 22191-terme, 2a; RP6, 31966-VII, 1a).
Amb escriptura de 24 de gener de 2000 atorgada en poder del notari Raimundo Clar Garau, els germans Nadal Ortiz vengueren la propietat, per preu de 30 milions de pessetes, a l’entitat Promociones Mirarey SL (RP6, 31966-VII, 2a).
El Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, en sessió celebrada el 12 de desembre de 2001, acordà concedir llicència per a la construcció d’un edifici plurifamiliar sobre aquesta parcel·la, sota la direcció de l’arquitecte Jordi Fornós Tudoras, finalitzat el 26 de maig de 2004. El 2002, es registrà la cessió gratuïta a favor de l’Ajuntament de sengles porcions de 86,98 m² i 17,36 m² destinades a l’alineació d’un vial (íd., 3a).
1 Libro de defunciones de Santa Cruz I46 D22, f. 170, n. 0; Santa Creu, Defuncions, Llibre 1, f. 18, n. 215. Informació aportada per Manuel Rivera Ruiz.
El terme de Palma 