El Terreno

Can Rubert, Natzaret

Té l’origen en els terrenys de reialenc que s’estenien al llarg del pla del castell de Bellver i que començaren a esser establits en el segle XVIII. Aleshores, eren coneguts amb la denominació castellana de «terreno del Real Patrimonio», donant nom a la propietat que aquí ens ocupa.

El 8 d’agost de 1769, Francesc Lafita —del consell del rei, corregidor de la ciutat— accedí a la petició efectuada pel prevere Jaume Oliver —canonge de la Seu de Mallorca—, qui desitjava construir una casa d’esbarjo a la vorera de la mar, a un indret saludable, i que el lloc idoni eren uns terrenys situats entre la Caleta i la desembocadura del torrent del Mal Pas, argumentant que eren inútils per a produir fruits, però adequats per al propòsit expressat, i que no s’entrava en conflicte amb els interessos del Reial Patrimoni. En conseqüència, se li establí una peça de terra de prop d’1 quarterada, imposant un cens alodial de 9 sous (ARM, ECR-575, f. 356).

El 25 d’abril de 1794, Jaume Oliver establí la propietat, amb cens reservatiu de 300 lliures, a Tomàs Verí Togores, qui la reté poc després, segons acta de 10 de maig de 1798 (ARM, ECR-582, f. 324v).

Jaume Oliver morí el 4 d’octubre de 1794, amb testament que havia disposat l’11 de setembre anterior, en què fundà una obra pia i nomenà marmessor el canonge Joan Barceló, qui, el 26 de maig de 1798, establí la propietat al notari Joan Payeras —natural de Búger i veïnat de Palma—, imposant un cens reservatiu de 156 lliures. Era tenguda en alou del rei, i sots dit alou, prestava anualment 9 sous. Confrontava amb la Caleta, el camí públic d’Andratx, la vorera de la mar i terres de Cristòfol Vilella Amengual (íd.).

Amb instrument de 9 d’octubre de 1807 atorgat a l’escrivania de Cartes Reials, el prevere Guillem Payeras, beneficiat de la Seu, en nom propi i com a administrador i apoderat de la seva germana Caterina —casada amb Miquel Pasqual—, del seu nebot Llorenç Pasqual i de Margalida Moranta —viuda del notari Joan Payeras—, establí la propietat al cardenal Antoni Despuig Dameto. Aleshores, tenia casa edificada i altres pertinences. Se situava a devora el camí que del Llatzeret anava a la torre de Paraires i a la vila d’Andratx. Era tenguda sots alou reial, a mercè de lluïsme i a cens de 9 sous alodials el 18 de març al rei. Confrontava amb la peça de terra denominada la Caleta, el camí públic abans referit, la vorera de la mar, la peça de terra dita Can Vilella —de Pedro Orlandis Cavalleria— i una casa i terra dels hereus de Cristòfol Vilella (ARM, ECR-585, f. 220; ARM, ECR-588, f. 63).

L’interès del cardenal Despuig per tenir una residència en aquell paratge venia d’enrere, car, abans del Terreno, havia estat propietari de Son Vent, que adquirí el 13 de febrer de 1798, quan encara era arquebisbe de Sevilla (ARM, Not. S-1413, f. 132).

Deixà les seves propietats personals —no les vinculades al llinatge Despuig, fideïcomeses sempre a nom del comte de Montenegro, com Raixa— per a obres de caritat. Atès que el Terreno era una propietat directa del cardenal, el rafal sortí a encant públic el 3 de febrer de 1814 a instància de Salvador Despuig Çafortesa, apoderat del seu germà Ramon, marmessor del seu oncle Antoni Despuig Dameto. Fou rematat el 23 següent pel teixidor de lli Antoni Ramis, qui cedí la rematada a Jaume Sitjar Gelabert, fill de Jaume i de Margalida (ARM, ECR-588, f. 66).

Aleshores, prestava un cens alodial de 9 sous al rei i 156 lliures cens derivat de l’establiment que se signà a favor del notari Joan Payeras i que llavors percebien diverses institucions eclesiàstiques i benèfiques. Tanmateix, la propietat romangué poc temps en mans de Jaume Sitjar Gelabert perquè, el 19 d’octubre de 1815, la vengué, per preu de 1.251 lliures, a Joana Anna Vidal Serra de Marina, viuda de Pere Estada Prom, abans Serra de Marina (íd.: f. 63, 149).

El 1835, morí Joan Peretó de Vidal Serra de Marina, i alguns anys després, la seva germana Joana Anna, ambdós sense descendència. Nomenaren hereus els seus administradors i amics, els germans Juan i Andrés Rubert Lladó, fills de Joan i de Caterina (Valero, 2008: 517).

El 25 de novembre de 1845, Juan i Andrés Rubert Lladó iniciaren l’establiment de la propietat. Aquest procés, unit a la parcel·lació de propietats veïnades i de terres del Reial Patrimoni, donà lloc a la crea­ció d’un nou barri a la ciutat.

Mitjançant escriptura de 19 de gener de 1861 autoritzada pel notari Pedro José Bonet, els germans Rubert Lladó es dividiren l’herència i Juan s’adjudicà el Terreno (RP6, 2382-terme, 1a).

Juan Rubert Lladó morí sense testar el 8 de maig de 1870, i en acte de 17 de juny següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Francisco María Donnet, en fou declarat hereu legal el seu fill Juan Rubert de la Peña, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 15 de març de 1874 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas. Aleshores, el rafal del Terreno ocupava una superfície de 3 quarterades després de les primeres segregacions. Comprenia una casa urbana al bell mig denominada Can Rubert i altres dues cases urbanes i una de rústica a devora la carretera d’Andratx. Confrontava, al nord, amb Son Catlaret, d’Esperanza Lladó Pujol; al sud i a l’est, amb la vorera de la mar; al sud, amb les cases de María Josefa Sancho, Mateo Tous Oliver i Manuel Samper Mollá, i a l’oest, amb la carretera d’Andratx i les cases de Clara Forteza Aguiló, José Vilches Serra, Vicente Arias, Jaime Frasquet Sastre, Bartolomé Mateu Bosch, Lucas Amorós Estades, Pablo Vicens Cañellas, Manuela Giralt Amengual i Juan Durán Pujol. Era tengut sots alou del rei i estava carregat amb diversos censos: un de 9 sous alodials pagador el 18 de maig al rei; un altre de 300 lliures pagador el 20 de maig al prevere Jaume Oliver i un de 156 lliures al for de 3% pagador el 5 de maig, ço és, 46 lliures 16 sous a l’Hospital General, 31 lliures 4 sous a la Casa Hospici de Pobres de la Misericòrdia, 15 lliures 12 sous a la Casa de les Dones de la Pietat, altres 15 lliures 12 sous a les Cases de les Minyones Òrfenes, la mateixa quantitat als pobres de la presó, igual nombre a la causa pia de la beata Caterina Thomàs o als seus protectors i les restants 15 lliures 12 sous a la Casa de Pobres de Sant Elm (íd.).

Juan Rubert de la Peña morí a Palma el 3 de desembre de 1899, amb testament que havia ordenat dos dies abans en poder del notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal propietària la seva filla, María del Carmen Rubert Sureda, casada amb Gabriel Massanet Verd. Endemés, deixà a la seva filla política, María Luisa Ripoll Moragues, una casa al carrer de Sant Jaume, una cotxeria al carrer del Jardí Botànic, un hort al terme de Sóller denominat el Camp d’en Prohom i la possessió de Son Vidal (Orient). Amb escriptura de 14 de novembre de 1900 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia, a més de les propietats llegades a María Luisa, un total de 44 censos sobre propietats situades a Palma, el seu terme —especialment, establiments del Terreno— i diferents indrets de l’illa, unes cases al carrer de la Concepció, un olivar al lloc de l’Estret (Sóller), la possessió de Son Serra de Marina, diverses cases dins la ciutat i les possessions de Son Prohom i Can Mico (Sóller). Després de les segregacions efectuades, el Terreno havia restat reduït a tres cases: d’una banda, la casa principal, denominada Can Rubert, i de l’altra, una casa urbana i una de rústica marcades amb els nombres 67 i 69 de la carretera d’Andratx, amb una porció de terra circumdant de poc més de 2 quarterades i mitja. Confrontava, al nord, amb Son Catlaret; al sud i a l’est, amb la vorera de la mar; al sud, a més, amb la casa de María Josefa Sancho i la casa adjudicada a María Luisa Ripoll Moragues, i a l’oest, amb la casa que fou de Clara Forteza Aguiló, la carretera d’Andratx i la casa de dita María Luisa Ripoll Moragues (CNIB, José Socías Gradolí, Any 1900, f. 1563).

María del Carmen Rubert Sureda morí a Palma el 2 de juny de 1921, amb testament que havia ordenat el 10 de juliol anterior en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà marmessors i administradors testamentaris el prevere Francisco Pou Arrom —vicari de la parròquia de Sant Jaume—, Juan Massanet Moragues —nebot polític— i María de los Dolores de la Peña de la Peña, casada amb Miguel Llompart Llompart. Després de declarar que mancava d’hereus forçosos i de fer alguns llegats, de la resta de béns i drets nomenà hereva la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor i ordenà que l’import líquid de l’herència fos aplicat a misses resades i cantades, fundacions de caràcter religiós o benefici, almoines a entitats religioses o a pobres i a la construcció i reparació de temples, en la proporció, mode i forma que els aparegués als administradors testamentaris, als quals facultà per a apropiar-se dels béns hereditaris, administrar-los, vendre’ls en subhasta o sense i fer tot el que calgués per a liquidar l’herència i complir la darrera voluntat de la testadora. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 29 de març de 1924 autoritzada pel mateix notari (RP6, 2382-terme, 10a).

Per tal de donar compliment a la darrera voluntat de María del Carmen Rubert Sureda, els marmessors fundaren (1924) el reformatori de nins i joves Escuela de Nazaret, sota l’advocació de la Sagrada Família, i destinaren i adjudicaren el Terreno a la fundació. L’11 d’abril de 1935, considerant que era necessari ampliar l’espai ocupat per la fundació, donaren una peça de terra de 2 quartons i 3 horts que confrontava, al nord, amb Son Catlaret, de Mateo Moragues Salvá, i terres de Bartolomé Canals Gil; al sud, amb la porció que ja posseïa l’Escuela de Nazaret; a l’est, amb la vorera de la mar, i a l’oest, amb aqueixa porció i les propietats de Francisco Vidal Roca, Catalina Gili Massanet, Bárbara Garau Xamena, les germanes Coloma i Teresa Salas Vich i Josefa Cortés Aguiló (íd., 11a; RP6, 12400-terme, 1a).

La porció de l’Escuela de Nazaret ocupava una superfície d’unes 2 quarterades i comprenia la casa principal i les cases nombres 77, 79, 79-bis, 81 i 81-bis de l’avinguda d’Alfonso Trece —abans carretera d’Andratx—, una gruta dita de Lourdes, dues terrasses o miradors, jardí, terres de conreu, un depòsit d’aigua de 325 m² a devora el carrer d’Inglaterra i un molí de 500 m² aferrat al camí de la Bonanova (RP6, 12400-terme, 1a).

El 1946, Jaime Bosch Vanrell deixà en herència el seu patrimoni a la fundació Institución Nazaret perquè el rèdit econòmic fos invertit en la manutenció del màxim nombre d’alumnes que abastàs la donació. El 1955, la fundació Jaime Bosch Vanrell fou adscrita a la fundació Institución Nazaret. El 1987, Magdalena Frontera Enseñat donà part de la seva herència a la fundació. El 30 de maig de 1988, el bisbe de Mallorca Teodoro Úbeda Gramage, com a president de la fundació, signà els estatuts nous de la Fundació Natzaret, que s’ajustaren a la nova Llei de 1997, i el 8 de novembre de 2005, el bisbe de Mallorca Jesús Murgui Soriano signà la nova reforma dels estatuts, en compliment de la reforma de la Llei de 2002.

El 25 de maig de 2007, la Fundació Natzaret signà un conveni amb el Consell de Mallorca per a la restauració dels jardins del Terreno, de 5.370 m². Després d’una acurada rehabilitació duita a terme pels alumnes dels tallers formatius del Consell, els jardins —declarats BIC el 3 de maig de 2004— foren inaugurats el 2011. Es referen els marges que es trobaven en mal estat, s’hi plantà la vegetació originària i es reestructurà el traçat dels camins ideats pel cardenal Despuig.