Son Catlaret

Can Vilella

Com moltes altres propietats de la zona, el seu origen es troba en els terrenys que el Reial Patrimoni posseïa a la badia de Palma. Ambdues denominacions procedeixen de dos propietaris: Cristòfol Vilella Amengual i Maria Josepa Descallar Despuig.

El 8 de març de 1777, l’administrador del Reial Patrimoni establí al pintor i naturalista Cristòfol Vilella Amengual una peça de terra situada a prop de la mar, entre el Llatzeret i el rafal del Terreno. S’imposà un cens reservatiu de 9 lliures. Vilella tenia bones relacions amb la Cort, sembla que per l’amistat de son pare amb el duc de Béjar. Fou així com obtengué la mercè reial que li permeté adquirir la propietat (Roman, 2013: 330-331).

Després d’estudiar pintura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de formar-se amb el pintor de la Cort Anton Raphael Mengs, Cristòfol Vilella Amengual tornà a Mallorca i s’establí a la propietat que havia adquirit al Terreno, on desenvolupà gran part de la seva frenètica activitat de dibuix d’espècies i dissecció d’animals que eren destinats al Gabinet d’Història Natural (Madrid). Morí el 2 de gener de 1803, amb testament que havia ordenat el 30 de desembre anterior en poder del notari Sebastià Oliver, en què nomenà hereus universals en parts iguals la seva esposa, Apolònia Alzamora Bennàser, i el seu germà Guillem Vilella Amengual (†8-6-1811). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 de setembre de 1807 autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la propietat consistia en les cases menors —denominades les Ferreries— i en un tros de terra, car, el 10 de febrer anterior, havien establit les cases majors i el clos a Maria Josepa Descallar Despuig —filla de Mateu i de Caterina—, imposant un cens reservatiu de 75 lliures (ARM, ECR-590, f. 299v).

Pel que fa als terrenys que no formaven part de la porció que comprenia les cases, foren establits per Guillem Vilella i Apolònia Alzamora a partir de 1806. Un dels compradors fou Joan Morell Bordils, qui adquirí una casa i corral tancat de paret que confrontava amb el camí de Portopí i Can Vilella (ARM, ECR-585, f. 59v).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Pedro Orlandis Cavalleria —espòs de Maria Josepa Descallar Despuig—, tenia casa, ocupava una superfície de 3 quartons de camp de tercera qualitat i valia 500 lliures (ARM, D-1530, f. 156).

El primer d’abril de 1829, davant l’escrivà de Cartes Reials Vicenç Seguí, Maria Josepa Descallar Despuig establí la propietat a l’escrivà del Reial Patrimoni Balear Francisco Arias Aguilar —fill de José i de Micaela—, imposant un cens reservatiu de 5 sous. Aleshores, la propietat comprenia cases majors i menors —denominades les Ferreries— i estava totalment tancada de paret. Era tenguda sots alou del rei i prestava 9 lliures cens al Reial Patrimoni i 75 lliures cens el 10 de febrer a Guillem Vilella i a Apolònia Alzamora. Confrontava amb la vorera de la mar, el rafal del Terreno —de Joana Anna Vidal Serra de Marina—, les cases i clos dels hereus de Domingo Rozas, una peça de terra del Reial Consolat i les propietats procedents de Son Catlaret de Guillem Vilella i Apolònia Alzamora o els seus hereus, Joan Maria Ripoll Bestard i María Josefa Bolo (ARM, ECR-690, f. 299v).

Amb escriptura de 29 de maig de 1843 autoritzada per l’escrivà de Cartes Reials Vicenç Seguí, Francisco Arias Aguilar vengué Son Catlaret, per preu de 3.000 lliures, al comerciant Pedro Felio Perelló Carrió, fill de Pere i de Caterina. Aleshores, comprenia cases majors i menors, altes i baixes, establa, sínia, aljub i font i estava totalment tancada de paret. Prestava 84 lliures 5 sous, ço és, 9 lliures alodials el 8 de març al Reial Patrimoni, 75 lliures el 10 de febrer als successors de Guillem Vilella i Apolònia Alzamora i 5 sous el primer d’abril a Maria Josepa Descallar Despuig. Confrontava amb el rafal del Terreno, la vorera de la mar, el port denominat la Pedrera, les cases i clos dels successors de Domingo Rozas, unes cases i clos romanents al venedor i les cases i clos de José Julián García. Francisco Arias Aguilar es reservà un clos amb una caseta i una establa que prengué per nom Can Arias (ARM, ECR-821, f. 100; RP6, 242-PG, 1a).

Amb escriptura de 30 de juliol de 1855 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet i escriptura de 8 de març de 1858 atorgada a l’escrivania de Cartes Reials, Pedro Felio Perelló Carrió vengué la propietat, per preu de 77.176 rals 16 morabatins, a Mateo Lladó Amorós, fill de Miquel i de Francina. Se situava al pla del castell de Bellver i confrontava amb el Terreno, la vorera de la mar, el lloc denominat la Pedrera, la casa i clos que fou de Domingo Rozas i les propietats de José Julián García i Francisco Arias Aguilar. Era tenguda en alou del rei, i sots dit alou prestava 9 lliures alodials al Reial Patrimoni. Estava obligada a la prestació de 75 lliures cens als successors de Guillem Vilella Amengual i Apolònia Alzamora Bennàser, 5 sous cens a Maria Josepa Descallar Despuig, 6 lliures 5 sous cens i 12 lliures 10 sous cens el 10 de febrer a Micaela Ferrer Vilella —abans, a Juan Cifre Alzamora, Nicolás Cifre i Margarita Cifre—, 18 lliures 15 sous cens a Bartolomé Alejandro Alzamora Ferrer —abans, a Rafael i Antonia Cifre Alzamora i Andrés Mesquida Cifre— i 6 lliures 5 sous cens a Andrés Mesquida Cifre —abans, a Apolonia Taberner Maimó— (ARM, ECR-827, f. 33; RP6, 482-PG, 1a).

Mateo Lladó Amorós es casà en primeres núpcies amb Bienvenida Pujol i en foren filles Francisca, casada amb Miguel Lladó Amorós, i Esperanza Lladó Pujol, casada amb Miguel José Moragues Escat. En segones núpcies es casà amb Antonia María Frau Mir i no deixà descendència. Morí el 18 de febrer de 1867, a l’edat de 66 anys, amb testament que havia disposat el primer de maig de 1862 en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què deixà a la seva esposa 25.000 lliures en metàl·lic i l’usdefruit del primer pis de la casa on vivia el testador, situada a Palma. Prellegà Son Catlaret a la seva filla Esperanza, amb totes les seves pertinences, mobles, robes i tot allò que s’hi trobàs el dia de la seva mort, excepte els doblers efectius i els documents justificatius de crèdits. Nomenà hereves universals les seves filles. Amb escriptura de 20 de maig de 1868 autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, que comprenia dues cases a la plaça d’Isabel II, una casa i una fàbrica de construcció de teules a la vila de Cárdenas (Cuba), diverses accions i crèdits i el rafal de Son Catlaret, que aleshores confrontava amb el lloc de la Pedrera, la mar, el Terreno i les propietats de Damián Cánaves, Damián Bennásar i els hereus de Francisco Arias Aguilar (RP6, 482-PG, 3a).

Esperanza Lladó Pujol morí el 25 de setembre de 1885, amb testament que havia ordenat el 24 de desembre anterior en poder del notari Juan Planas Palou, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu espòs, i propietari, el seu fill Mateo. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 15 de març següent autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll (íd., 4a).

Mateo Moragues Lladó morí el 15 de novembre de 1931, a l’edat de 73 anys, amb testament que havia disposat el 15 de maig de 1920 en poder del notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María del Carmen Salvá Rosselló (†12-9-1945), i propietaris, els seus fills: Miguel, Raimundo, Mateo, María de la Esperanza —casada amb Miguel Oleo Sureda— i Catalina Moragues Salvá, casada amb Gabriel Rullán Ballester. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 de març de 1934 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol. Miguel Moragues Salvá vengué (5-11-1935) la seva 1/5 part indivisa de Son Catlaret, per preu de 20.000 pessetes, a Gabriel Rullán Ballester, qui la revengué (4-11-1939), per preu de 21.000 pessetes, a María de la Esperanza Moragues Salvá (íd.: 13a, 15a, 17a).

Amb escriptura de 18 d’octubre de 1940 autoritzada per dit notari Cerdó, els germans Mateo, Raimundo, Catalina i María de la Esperanza Moragues Salvá es repartiren Son Catlaret. Mateo s’adjudicà una porció de 1.505 m² situada al sud-est, inclòs un sortint dit la Glorieta. Catalina, una porció de 1.520 m² situada al nord-est, comprès un sortint on hi havia una caseta. Raimundo, una porció de 1.907,5 m² situada al sud-oest. María de la Esperanza, una porció de 3.427,5 m² amb la casa principal, part del jardí i altres dependències (íd., 19a).

El 24 de maig de 1941, davant dit notari Cerdó, Mateo Moragues Salvá vengué la seva part, per preu de 25.000 pessetes, a Antonio Juan Mulet, qui, amb escriptura de 17 d’octubre de 1946 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, la vengué per 50.000 pessetes a Nuria Martí Monteys, casada amb el misser Rosendo Klein Serrallés (íd.: 20a, 42a).

Amb escriptura de 2 de maig de 1949 autoritzada per dit notari Chacártegui, Nuria Martí Monteys vengué una porció de 832 m², per preu de 35.000 pessetes, a Mercedes Juliá Caralt, qui, el 7 de març de 1963, davant el mateix notari, la vengué, per preu d’1.075.000 pessetes, a Mariano Pascual Fortuny —enginyer—, Antonio Garau Mulet —enginyer—, María Asunción Ramis de Ayreflor Rosselló, Andrés Rullán Castañer —misser—, Miguel Pujol Salamanca —funcionari—, Juan Cerdó Pons —enginyer—, Fernando Moscardó Ramis de Ayreflor —enginyer—, Juan Magraner Castañer —comerciant—, Juan Collado Sáez —ajudant d’Obres Públiques—, Andrés Llompart Marqués —misser—, Sebastián Estarellas Perelló —comerciant—, Bernardo Garcías Vidal —misser—, Magdalena Castañer Deyá —comercianta— i els germans Joaquín —comerciant, casat amb María Teresa Ferrer Estades—, Jaime —comerciant, casat amb Catalina María Ferrer Casellas—, Guillermo —comerciant, casat amb Francisca Ferrer Casellas— i Francisca Rullán Castañer (RP6, 25394-terme, 1a-2a).

Nuria Martí Monteys feu construir damunt la parcel·la restant una casa de tres plantes i jardí, de 673 m², marcada amb el nombre 32 del carrer de la Pedrera. El 9 de juliol de 1956, davant el notari Jorge Roura Rosich, vengué la propietat, per preu de 700.000 pessetes, al comerciant Jaime Rosselló Pascual, qui, amb escriptura de 3 d’agost de 1961 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, la vengué per 100.000 pessetes a Carmen Faustina Sabater García, casada amb el marí José Santiago Suárez Álvarez. El 12 de març de 1963, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, la vengué per 100.000 pessetes al metge Fernando Rodríguez Fornos Cuesta i als cònjuges Jaime Morant Dupuy de Lome i Ana María Levenfeld González de la Riva, els quals l’aportaren a l’entitat Porto Palma SA pel seu valor de 700.000 pessetes mitjançant escriptura de 8 d’abril següent autoritzada pel notari Ramón Altuna Uriarte. Amb escriptures de 28 de desembre de 1974 i 20 de desembre de 1977 autoritzades pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, vengueren aquesta i una altra propietat, per preu global de 7.964.280 pessetes, a l’entitat Financiera y Constructora SA i al seu president, Bartolomé March Servera (RP6, 482-terme: 44a-45a, 51a-52a, 54a-59a).

El 21 d’abril de 1945, davant dit notari Chacártegui, Raimundo Moragues Salvá vengué la seva part, per preu de 4.000 pessetes, a Nuria Martí Monteys, qui hi feu construir sengles cases de planta baixa i pis de 200 m² i 175 m². Amb escriptura de 15 de setembre de 1958 autoritzada pel notari de Barcelona Tomás Caminal Casanovas, Martí aportà la propietat a l’entitat Nuro SA pel seu valor de 800.000 pessetes. El 17 de maig de 1960, davant dit notari Caminal, Rosendo Klein Serrallés —en representació de l’entitat Nuro SA— vengué la propietat, per preu de 650.000 pessetes, als cònjuges Miguel Cabot Massot —agent d’hipoteques— i Magdalena Fiol Coll, de qui passà (ca. 1962) als germans Lucía —casada amb José Coll Alcover— i Jaime Puig Ginestra i a Margarita Coll Tous (íd.: 40a, 47a, 50a; RP6, 908-III).

El 20 d’agost de 1946, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Catalina Moragues Salvá vengué la seva part, per preu de 80.000 pessetes, a Mercedes Juliá Caralt, casada amb l’industrial Juan Ymbern Cánovas (RP6, 482-terme, 41a).

María de la Esperanza Moragues Salvá morí viuda el 5 d’octubre de 1943, amb testament que havia ordenat el 16 de febrer anterior en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Esperanza —casada amb l’industrial Juan Gili Sancho—, Margarita —casada amb Tomás Cano Cantallops—, Carmen —casada amb Emilio Manera Rovira—, Francisco i Catalina Oleo Moragues. Amb escriptura de 18 d’octubre de 1944 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, vengueren al comerciant Antonio Bibiloni Coll, per preu de 20.000 pessetes, la parcel·la de 3.427,5 m² de Son Catlaret de què era propietària sa mare, que comprenia la casa principal —d’uns 224 m², amb soterrani, planta baixa, dos pisos, coberta de teulada, cotxeria i aljub—, part del jardí i altres dependències (íd.: 28a, 35a).

Antonio Bibiloni Coll morí el 7 de setembre de 1961, amb testament que havia disposat el 2 de maig anterior en poder de dit notari Chacártegui, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Micaela Company Jaume, i propietàries en parts iguals, les seves dues filles, Francisca —casada amb Heliodoro Carrió Rojo— i Margarita Bibiloni Company, les quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 5 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. El 23 de novembre de 1976, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, procediren a la divisió dels béns que posseïen per indivís i la porció de Son Catlaret que comprenia la casa principal se l’adjudicà Margarita. També es dividiren «unas edificaciones que forman un solo cuerpo destinadas a exposición de automóviles, talleres de reparación, garajes y viviendas, que consta de planta baja y dos pisos, y además de un edificio de cinco plantas, en la calle de Aragón, esquina a la de Pedro Alcántara Peña». Aquestes edificacions, conegudes com a Can Bibiloni, s’aixecaven damunt un solar de 3.410 m² procedent del Colomer, abans Son Gat, que confrontava amb els carrers d’Aragón, Mistral, Pedro Alcántara Peña i Pi y Margall. Antonio Bibiloni Coll adquirí el trast dels germans Alfonso, María Francisca, María del Pilar, María del Carmen y María de las Mercedes Aguiló Aguiló, per preu de 6.900 pessetes, mitjançant escriptura de 17 de juliol 1935 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas (RP6, 2922-III, 1a; RP6, 1359-VII, 1a; RP6, 16941-terme, 1a-3a).

Amb escriptura de 30 de desembre de 1983 autoritzada pel notari Jaime Cerdó Serra, Margarita Bibiloni Company vengué aquesta i una altra propietat, per preu global de 15 milions de pessetes, a l’entitat Construcciones y Explotaciones Turísticas e Inmobiliarias SA. Segons recent midament, el trast ocupava una superfície de 4.093 m², i la casa, 224 m² (RP6, 1359-VII, 2a).

El 29 de setembre de 1999, davant el notari Rafael Gil Mendoza, l’entitat Construcciones y Explotaciones Turísticas e Inmobiliarias SA vengué aquesta i una altra propietat, per preu global de 111 milions de pessetes, a l’entitat Son Catleret Balear SL, que les adquirí representada per Jacinto Farrús Sarrada, qui les agrupà sota una mateixa finca registral (RP6: 1359-VII, 16885-VII, 34585-VII).

Amb escriptura de 29 d’octubre de 2002 autoritzada per dit notari Gil, l’entitat Son Catleret Balear SL vengué una meitat indivisa del solar on hi havia la casa principal, per preu d’1.131.128,82 euros, a l’entitat Melka 2001 SL, que l’adquirí representada per Juan Martorell Humbert. Aleshores, el trast ocupava una superfície de 3.363,15 m² perquè havia estat segregada a favor de l’Ajuntament de Palma una porció de 819,99 m² destinada a vial i plaça (RP6, 34585-VII, 3a).

En sessió celebrada el 28 de maig de 2003, el Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma acordà concedir a les entitats Son Catleret Balear SL i Melka 2001 SL llicència per a construir-hi un edifici de 50 habitatges i piscina comunitària sota la direcció de l’arquitecta Paloma Díaz García. Les obres de construcció de l’immoble, marcat amb el nombre 6 del carrer de Son Catlaret, conclogueren el 20 de maig de 2005 (íd.: 3a, 5a, 8a).

En l’actualitat, l’únic vestigi que resta del conjunt arquitectònic de Son Catlaret és l’estructura del portal forà. Les cases originals feia estona que havien desaparegut, com així ho posen de manifest diverses fotografies aèries del decenni de 1950 que mostren una edificació completament diferent.

Francisco Arias Aguilar morí sense testar el 27 de febrer de 1866, i en acte de 26 de març següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Francisco de Madrid Dávila davant l’escrivà Juan Medrano Borrega, en foren declarats hereus els seus fills: José, Ana María —casada amb Juan Antonio Morey—, Fernando, Luis, Ignacio i María del Carmen Arias Estrader. Amb escriptura de 9 d’abril següent autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, acceptaren els béns de l’herència, que consistien en un clos procedent de Son Catlaret i en una casa situada al carrer de la Pau —abans, de Can Estada— que el difunt adquirí de Joan Alorda Bestard —fill de Bartomeu i d’Antonina— mitjançant escriptura de 17 de juny de 1817 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell. La casa de Palma comprenia entrada, pati, entresol, pis superior i porxo, ocupava una superfície d’uns 12.100 pams quadrats, formava part de la illeta nombre 197, que era la de l’església de Sant Gaietà, i estava marcada amb el nombre 28 antic i 34 modern; confrontava amb la cotxeria de Luis Santander i les cases de José Boria, de Mariano Valentí i dels hereus de Bartomeu Alorda. El 25 d’abril de 1866, davant el notari Cayetano Socías Bas, els germans Arias Estrader vengueren la casa del carrer de la Pau, per preu de 4.725 lliures, a Fernando Weyler Laviña, inspector mèdic del Cos de Sanitat Militar, de qui passà (1874) al seu fill Valeriano Weyler Nicolau, tinent coronel de Cavalleria i comandant del Cos d’Estat Major de l’Exèrcit d’Ultramar (RP6, 242-PG, 3a; RP6, 243-PG: 1a, 4a-5a).

Amb escriptura de 20 de juny de 1876 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Fernando Arias Estrader s’adjudicà el clos procedent de Son Catlaret, que aleshores comprenia una caseta en mal estat, una estableta adossada per l’exterior a la paret de la tanca i una faixa de terreny de 9 pams d’ample (RP6, 242-PG, 4a).

El 7 de febrer de 1887, davant el notari Guillermo Sancho Mas, Fernando Arias Estrader adquirí de María Francisca Ripoll Feliu —esposa de Jerónimo Rius Salvá, filla de Joan Maria Ripoll Bestard i de Maria Margalida Feliu Serralde—, per preu de 1.375 pessetes, una casa de planta baixa amb un corralet i una peça de terra a l’enfront situada al pla del castell de Bellver, marcada amb el nombre 37 del quarter 1r de la zona 1a, la qual confrontava amb les cases de José Vilches i del comprador. La venedora la tenia com a hereva de son pare, Joan Maria Ripoll Bestard (†14-2-1860) (RP6, 879-terme, 1a-4a).

Fernando Arias Estrader morí el 10 de novembre de 1906, amb testament que havia disposat el 13 de maig de 1901 en poder del notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus fills, Miguel i Francisco de Paula Arias Barceló. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de febrer següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la propietat es denominava Can Arias i consistia, d’una banda, en una porció de terreny amb una casa de planta baixa, un corralet i una peça de terra a l’enfront, i de l’altra, en una caseta, una estableta adossada per l’exterior a la paret de la tanca i una faixa de terreny de 9 pams d’ample que servia de carreró de sortida des del rafal de Son Catlaret al camí públic de Bellver. Confrontava amb la carretera d’Andratx, els rafals del Terreno i Son Catlaret i les cases de Magdalena Ferrer i dels hereus de Mariano Pallicer (RP6, 8820-terme, 1a-2a).

El 24 d’abril de 1909, davant el notari José Alcover Maspons, Miguel i Francisco de Paula Arias Barceló vengueren la propietat, per preu de 25.000 pessetes, a Guillermo Rubert Catalá (íd., 3a).

Amb escriptura de primer de maig de 1924 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Pedro Juan Morro Pericás —en concepte d’apoderat de Guillermo Rubert Catalá, veïnat de Madrid— vengué la propietat, per preu de 26.000 pessetes, al pintor Bartolomé Canals Gil (íd., 8a).

Bartolomé Canals Gil morí el 8 de febrer de 1934, amb testament que havia ordenat el 9 d’agost de 1916 en poder de dit notari Massanet, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, Margarita i Francisca Canals Capó, i nomenà hereva universal la seva esposa, María Capó Estades. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 23 d’abril següent autoritzada pel notari José Llambías Llompart. Aleshores, la propietat albergava les instal·lacions de l’Hotel Bellver, abans Villa María (íd., 9a).

María Capó Estades morí a Palma el 12 de juny de 1949, amb testament obert que havia disposat el 18 de maig anterior en poder del notari Valentín Salas Medrano, en què nomenà hereves en parts iguals les seves filles, Margarita i Francisca Canals Capó, casades, respectivament amb l’arquitecte Enrique Juncosa Iglesias i Ramón Manuel Villena O’Neill. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 d’agost següent autoritzada pel notari d’Andratx José Solís Lluch. Aleshores, la propietat albergava les instal·lacions del Colegio San Luis Gonzaga (íd., 10a).

El 22 de gener de 1950, davant dit notari Solís, Francisca Canals Capó s’adjudicà la propietat. Segons recent midament, ocupava una superfície d’uns 1.300 m². Estava marcada amb el nombre 57 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 11a-12a).

Amb escriptura de 30 d’octubre de 1970 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Francisca Canals Capó vengué la propietat, per preu de 300.000 pessetes, al comerciant Juan Ordinas Rotger. Aleshores, les edificacions ja havien estat enderrocades i la parcel·la ocupava una superfície d’uns 1.280 m² (íd., 14a).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s