Son Armadans

Son Torrella

Prengué el seu nom de la família Armadans, qui apareix freqüentment documentada al llarg del segle XVI com a propietària de terres en aquesta zona. De fet, el rafal es formà per la unió de dues peces de terra que Antoni Armadans adquirí de Guillem i Huguet Pacs i de les seves respectives esposes, Beatriu i Antonina, amb instrument de 19 de febrer de 1495 atorgat a l’escrivania de Cartes Reials (ARM, ECR-521, f. 429).

Una de les propietats consistia en un camp que abans havia estat vinya. Era tenguda per 1/8 part i 1/4 de part sots alou del rei de la porció que fou de Nunó Sanç i a 20è de lluïsme i per les restants 7/8 parts, sots alou propi —inclòs en la venda. Prestava 2 lliures cens anual en dues partides a l’església parroquial de Santa Creu. Confrontava amb el camí de Portopí, una vinya de Guillem Pacs, una vinya de Pere Massanet, les garrigues del castell de Bellver i terres romanents als venedors sots alou del rei (íd.).

L’altra propietat era una peça de terra que abans havia estat garriga. Era tenguda sots alou del rei, a 6è de lluïsme i a 8 sous cens al rei el dia de Santa Peronella. Confrontava amb la vorera de la mar, el camí de Portopí i les garrigues del castell de Bellver. Aquesta part se separarà més endavant i formarà el rafal denominat la Torre d’en Carròs o l’Aigua Dolça (íd.).

Guillem Pacs tenia ambdues propietats com a donatari de son pare, Lluís Pacs, segons acta de donació de 6 de febrer de 1495 atorgada en poder del notari Joan Terriola —o Terrassa. Lluís Pacs tenia la primera peça de terra per venda que li signà Pere Venrell amb instrument de 26 de gener de 1465 atorgat a l’escrivania de Cartes Reials i la segona, per venda que li signà el procurador reial el 30 de maig de 1485 (íd.).

Fill i hereu universal d’Antoni Armadans fou Benet, qui engrandí la propietat amb l’adquisició d’una vinya situada a prop del castell de Bellver. La hi vengué Antonina, esposa i procuradora del corder Pere Bonet —absent de l’illa—, mitjançant instrument de 2 d’octubre de 1516 atorgat a l’escrivania de Cartes Reials. Era tenguda sots alou del rei i a 10è de lluïsme per 1/3 part i en alou dels hereus de Jaume Buadella per les 2/3 parts restants. Prestava 8 lliures 16 sous cens a l’Hospital General. Confrontava amb les garrigues del castell de Bellver, el camí d’Andratx i una vinya del comprador. Pere Bonet la tenia per venda que li signà Gaspar Mir (ARM, ECR-507, f. 84).

Benet Armadans disposà testament el mes de gener de 1572 davant el notari Bernadí Llaneres i feu hereva universal la seva pubila, Francina —esposa de Joanot Sunyer Joan—, qui, amb instrument de 27 de juny de 1573 atorgat a l’escrivania de Cartes Reials, establí la propietat a Joanot Gual, imposant un cens reservatiu de 56 lliures. Aleshores, prestava 8 lliures cens als hereus d’un tal Massanet —doctor en drets—, 8 lliures cens el dia de Pasqua a Lluís Lladó, 7 lliures 4 sous cens a Mateu Tagamanent Fortesa i 2 lliures cens al comú de Santa Creu, entre altres censos. Confrontava amb les garrigues del castell de Bellver i amb dues vies públiques, ço és, una que anava al pont situat a prop de l’oratori de Sant Magí i una altra que conduïa a Sant Nicolau de Portopí i a Andratx. Se situava a prop del castell de Bellver i tenia forma de vela llatina (ARM, ECR-523, f. 121v).

La propietat era tenguda per 4 parts sots alou del rei i dels hereus de Jaume Buadella, ço és, de les 4 parts fetes 3 parts: per 1/3 part en alou del rei i a 8è de lluïsme i per les 2/3 parts restants, en alou de Jaume Buadella i a 15è de lluïsme; més, per 1 part i 1/4 de part, en alou del rei, de la qual 1/8 part en alou de Nunó Sanç i a 20è de lluïsme i per les restants 7/8 parts, en alou propi; més, per 8 parts i 1/4 de part, en alou de Nicolau Rossinyol succeint pels seus mitjans a Lluís Pacs i 6 parts i 1/4 de part i a 6è de lluïsme i a cens d’1 gallina cada any per les festes de Nadal i per 2 parts en alou de Jordi Fortuny. Aquesta disposició tan dispar dels dominis directes era conseqüència de la formació de la propietat a partir de diverses peces de terra, vinyes i camps (íd.).

Prèviament, amb instrument de 22 de novembre de 1572 atorgat a l’escrivania de Cartes Reials, Francina Armadans havia establit al picapedrer Salvador Simboll una peça de terra que posteriorment es denominarà la Torre d’en Carròs o l’Aigua Dolça, imposant un cens reservatiu de 5 lliures 12 sous (íd., f. 53v).

Segons els estims de 1578, Son Armadans pertanyia a Joanot Gual i valia 3.500 lliures (ARM, D-1251, f. 149).

En pocs anys, la propietat canvià de mans en diverses ocasions a causa de les càrregues censals que s’havien de pagar als successors de la família Armadans. El 16 de març de 1585, a instàncies de Francina Armadans, Joanot Gual l’establí a Joanot Gelabert, qui, el 8 d’abril de 1589, l’establí a Gabriel Roca, «lamioni», el qual, el 8 d’abril de 1595, l’establí a Alfons Torrella. Aleshores, confrontava amb les garrigues del castell de Bellver, terres —abans olivar— del picapedrer Salvador Sard —abans d’un tal Serra, fuster— i per dues parts amb sengles vies públiques que anaven al pont de Sant Magí i a Sant Nicolau de Portopí i a la vila d’Andratx (ARM, ECR-528, f. 205; ARM, ECR-531, f. 452).

Alfons Torrella disposà testament el 20 de febrer de 1598 en poder del notari Joan Baptista Mulet, en què nomenà hereu universal el seu fill Francesc Alfons. El 14 de febrer de 1617, Arnau Moix —en concepte de curador de l’herència de Francesc Alfons Torrella— tragué a pública subhasta el rafal de Son Armadans, franc de cens, i el rematà Jeroni Pau Espanyol, per preu de 6.500 lliures. S’imposà un cens reservatiu de 390 lliures, que fou redimit pel comprador amb actes de 22 de febrer de 1617 —260 lliures— i 2 de juny de 1622 —130 lliures. Aleshores, la propietat comptava amb cases, que se situaven a prop del castell de Bellver (ARM, ECR-542, f. 446v; ARM, ECR-1085, f. 69).

Jeroni Pau Espanyol testà el 19 d’agost de 1631 davant el notari Francesc Femenia. El 26 següent, s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut per la seva viuda, Joana Vivot —curadora dels béns del difunt. L’heretat consistia en unes cases amb hort situades a la parròquia de Sant Jaume, el rafal de Son Espanyol —que aleshores tenia per fideïcomís Pedro Pacs, abans Español, Santacília mentre es resolia el plet—, el rafal de Son Hortal, el rafal de Son Boscà o la Casa Blanca, la peça de terra denominada la Punta i el rafal de Son Armadans o Son Torrella (ARM, Not. 5326, f. 51).

Dos inventaris de béns redactats el 22 de novembre de 1620 i el 15 de setembre de 1636 confirmen que Son Armadans tenia una torre amb tres estances o habitacions. Endemés, la propietat comptava amb un estable o casa del molí, una cuina i una casa que servia de magatzem de tàperes (ARM, Not. 4214, f. 172; ARM, Not. 5237, f. 167).

Amb decret de 6 d’octubre de 1643 dictat per la Reial Audiència, es donà possessori de Son Armadans a favor de Pedro Pacs, abans Español, Santacília —nebot de Jeroni Pau Espanyol—, qui, dia primer de març de 1659, capbrevà la propietat a l’escrivania de Cartes Reials (ARM, ECR-1085, f. 69).

Pedro Pacs, abans Español —fill de Nicolau i de Margarita Santacília—, morí el 6 de gener de 1660, amb testament que havia disposat el 23 d’abril de 1654, en què elegí marmessors la seva esposa —Joana Dameto Español—, les seves filles —Margarita i Bàrbara Español Dameto—, el seu gendre Albertí Dameto i el seu oncle Pedro Santacília. El testador assenyalava que, per falta de fills mascles, llegava el rafal de Son Armadans o Son Torrella a la seva filla Bàrbara, amb la condició que si moria sense fills havia de passar a Margarita o als seus hereus (AS, Exp. comte Peralada, 276).

Segons els estims de 1685, Son Armadans pertanyia a Bàrbara Español i valia 8.000 lliures (ARM, D-1253, f. 196v).

Bàrbara Español Dameto morí el 8 de desembre de 1691, amb testament que havia ordenat l’11 de setembre de 1686, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Francesc Verí, i propietari, el seu nebot Albertí Dameto Español, qui, tanmateix, vengué a esser propietari de Son Armadans per les disposicions testamentàries estipulades per Pedro Pacs, abans Español, Santacília. El 12 de març de 1692, es redactà l’inventari dels seus béns, que fou rebut pel viudo de la difunta, el qual comprenia 8.000 lliures de les 10.000 que havia constituït en dot al seu espòs i el rafal de Son Armadans, que, aleshores, ja pertanyia a l’hereu per lliurament que li havia fet Francesc Verí (AS, Exp. comte Peralada, 325).

Albertí Dameto Español morí el 22 de desembre de 1727, amb testament que havia ordenat dos dies abans en poder del notari Antoni Amorós, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Beatriu Salas, qui, el 24 següent, rebé l’inventari dels seus béns. El patrimoni del difunt consistia en les cases majors, situades al Born, procedents dels béns de la família Español; la possessió de Son Espanyol (Palma); les possessions de l’Heretat i l’Alqueria Blanca (Bunyola); Son Cós (Marratxí); nombrosos béns a Artà —cases a la vila, la possessió de la Carbona, Bellpuig i el molí de Bellpuig, entre d’altres—; la peça de terra denominada la Punta, d’unes 5 quarterades, i el rafal de Son Armadans, del qual només es descriuen alguns objectes que es trobaven a les cases (ARM, Not. 789, f. 107).

Per la mort sense descendència d’Albertí Dameto Español, Son Armadans passà a Francesc Dameto Togores, casat amb la seva neboda Margalida Dameto Núniç de Sant Joan —filla de Pedro Dameto Español. Fill seu fou Antoni Dameto Dameto —marquès de Bellpuig—, casat (1743) amb Maria Despuig —filla dels comtes de Montenegro—, de qui nasqué Francesc Xavier, el qual continuà la línia major dels Dameto (Ramis de Ayreflor, 1911: 225-227).

Segons l’Apeo (1818), valia 26.200 lliures i ocupava una superfície de 42 quarterades, de les quals 20 eren camp de secà de segona qualitat amb ametlers, altres 20 eren camp de secà de tercera qualitat i les 2 restants, garriga (ARM, D-1530, f. 106v).

Francesc Xavier Dameto Despuig (1748-1828) —VII marquès de Bellpuig i mariscal de camp dels Reials Exèrcits— es casà amb Concepción Crespí de Valldaura Lezquina —filla dels comtes d’Orgaz, Castrillo i Sumacàrcer. Morí el 8 de març de 1828, amb testament que havia ordenat el 30 de juliol de 1825 davant el notari Pere Miquel Roig, en què nomenà hereus universals propietaris la seva nora, Joana Boxadors Cotoner —viuda del seu fill Antoni Maria (†1825)—, i el fill primogènit d’aquests, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors. El 14 de març de 1828, el jutjat de guerra de Mallorca elaborà l’inventari de béns de l’herència, que comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Santa Creu; unes cases on aleshores vivia el canonge Joan Dameto —germà del difunt—, que donava als carrers de la Concepció i Can Granada; unes cases on aleshores vivia Aina Cotoner, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, a devora l’església del convent de Sant Francesc d’Assís; unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de Can Savellà, antigament dit de Ca Dona Santjoana; Son Claret i les possessions contigües de Santa Ponça, la Porrassa i Son Bugadelles (Calvià); Son Espanyol, Son Pujol i Son Santjoan (Palma); l’Alqueria Blanca (Bunyola); Son Cós (Marratxí); la baronia del comte d’Empúries, amb les cavalleries de Lloró i d’en Figuera, que tenia per indivís amb el marquès de Campofranco; i el rafal de Son Armadans, amb casa rústica i urbana, de 41 quarterades i mitja, valorat en 186.020 reials amb 76 cèntims, en el qual, juntament amb la peça de terra denominada la Punta —un poc separada d’aquell però sempre arrendats conjuntament—, hi havia unes 60 quarterades de guaret, segons resulta tot de l’escriptura de 31 de desembre de 1863 atorgada en poder del notari Francisco Sancho Pujol (GEM, IV, 237; Ramis de Ayreflor, 1911: 326-327; RP6, 52-terme, 1a).

El 2 de maig de 1848, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors sol·licità a la Comandància d’Obres llicència per a construir a Son Armadans un petit llogaret de 85 cases, però li fou denegada (AIMB, Comandancia de Obras, 508/3, n. 1).

Fruit del matrimoni entre Antoni Maria Dameto i Joana Boxadors nasqueren Antonio María (†1875) —casat amb Dionisia Verí Salas— i José, endemés del primogènit, el ja referit Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors —VIII marquès de Bellpuig. La família continuà a través d’aquest darrer, qui es casà amb Margarita Verí Salas. Fills seus foren Antonio María (†1887), Tomás (†1898) i Juana Adelaida (1838-1899). Morí sense testar el 26 de març de 1875 a París, on s’havia exiliat amb la seva família durant el Sexenni Revolucionari (1868-74). A l’expedient d’ab intestato publicat el 22 de juny següent pel jutjat de primera instància de Figueres, en fou declarat únic i universal hereu el seu fill Tomás, qui, amb escriptura de 28 d’agost de 1875 atorgada davant el notari Guillermo Sancho, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Armadans (RP1, 2723-terme; RP6, 52-terme, 1a-2a).

Tomás Rocabertí de Dameto Verí morí el 29 de gener de 1898, amb testament que havia ordenat tres dies abans en poder del notari Guillermo Sancho, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenava hereva universal propietària la seva germana, Juana Adelaida, qui, mitjançant escriptura de 24 de novembre següent atorgada davant el mateix notari, acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Armadans, que havia restat reduït a 39 quarterades i mitja a causa de l’amplia­ció de la carretera reial de Palma a Andratx, la qual travessava el rafal de llevant a ponent (RP6, 52-terme, 5a).

Juana Adelaida es casà (1856) amb Ramón Despuig Fortuny —VIII comte de Montenegro i X de Montoro—, de qui no deixà descendència. Morí a Requesens el 29 de juny de 1899, amb testament que havia disposat el 3 de juliol de 1896 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu universal propietari el seu germà Tomás, amb substitució —la qual tengué efecte per premoriència— a favor dels nebots del seu espòs Fernando Truyols Despuig —marquès de la Torre— i José Despuig González de Valbuena, els quals, amb escriptura de 31 de desembre de 1910 atorgada en poder del notari Guillermo Sancho, es dividiren Son Armadans en sengles porcions iguals de 17 quarterades i 280 destres, valorades en 23.252 pessetes amb 58 cèntims cadascuna. El primer es quedà amb la part situada cap al sud-est, mentre que el segon s’adjudicà la resta, situada cap al nord-oest, amb les cases (íd., 6a-7a; RP6, 9568-terme, 1a).

José Despuig González de Valbuena morí el 13 de febrer de 1913, amb testament que havia ordenat el 12 de gener de 1907 davant dit notari Sancho, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Antonia Rotten Gual (†1910), i propietari, el seu pubil, Luis Despuig Rotten (†1924) —casat amb María de los Dolores Truyols Villalonga, qui ingressà a un convent de monges de Pamplona quan enviudà. Mitjançant acta subscrita a Artà el 6 d’agost de 1913, Luis Despuig Rotten procedí a la descripció dels béns de l’herència, que comprenia, entre d’altres, una porció de Son Armadans valorada en 26.000 pessetes (RP6, 9568-terme, 2a).

Amb escriptura de 17 de juliol de 1920 atorgada davant el notari Pedro Alcover Maspons, Fernando Truyols Despuig vengué a Juan March Ordinas, per preu de 16.000 pessetes, el que li romania de la seva part de Son Armadans, que havia restat reduïda a 14 quarterades després de fer algunes segregacions. El 17 de desembre següent, davant el mateix notari, Luis Despuig Rotten també li vengué la seva porció de Son Armadans, de 18 quarterades, per preu de 26.000 pessetes, de manera que Juan March Ordinas passà a esser propietari únic de tot el rafal. Aquesta darrera porció comprenia la casa rústica i urbana amb totes les seves dependències, a la qual s’accedia abans pel camí de Gènova i aleshores per la carretera de Palma a Andratx (íd., 3a; RP6, 52-terme, 8a).

El 1922, Juan March Ordinas n’inicià la parcel·lació i urbanització. Els primers compradors foren, entre d’altres, Rosa Clar Artigues, Sebastián Covas Coll, Rafael Feliu Blanes, Lamberto Juncosa Masip, Francisco Matas Tomás i Jaime Roca Rayó, els quals adquiriren, en general, parcel·les de més de 1.000 m². Uns anys abans, però, Fernando Truyols, José Despuig i Luis Despuig havien venut algunes porcions de forma aïllada a Gabriel Juan Ribas (1903) —4 quarterades—, Luis Fábregues Gelabert (1910) —2 quarterades i mitja— i l’Instituto de Religiosas Adoratrices Esclavas del Santísimo y de la Caridad (1915) —1 quarterada— (RP6, 52-terme; RP6, 9568-terme).

El procés es consolidà en el decenni de 1930. Entre els compradors d’aquella dècada destaquen l’arquitecte Francisco de Asís Casas Llompart —qui adquirí una parcel·la de 2.533 m²— i Federico Caubet, els quals foren els primers que edificaren a la zona de Son Armadans davant Son Alegre. Casas Llompart hi construí diversos xalets d’estil eivissenc. El 1934, l’esposa de Juan March, Leonor Servera Melis, cedí uns terrenys perquè s’aixecàs l’església de Santa Tereseta de l’Infant Jesús, beneïda el 1938 pel bisbe José Miralles Sbert (Mascaró, 1962-67: IV, 1625; RP6, 52-terme; RP6, 9568-terme).

Amb escriptura de 9 de maig de 1940 atorgada en poder del notari Nicasio Pou Ribas, Antonio Marroig Llompart i Juan March Monjo —com a apoderats mancomunats de Juan March Ordinas— vengueren una porció de Son Armadans de 4.786 m² de superfície, amb la torre i la casa, per preu de 28.000 pessetes, a Mercedes Truyols Villalonga, qui l’adquirí acompanyada i amb aprovació del seu espòs, Nicolás Villalonga Cotoner —marquès de Casa Desbrull— (RP6, 20292-terme, 1a).

Mercedes Truyols Villalonga morí viuda el 14 de setembre de 1981, amb testament que havia ordenat el 19 de febrer anterior en poder del notari Rafael Gil Mendoza, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus sis fills: Fernando, Nicolás, Mariano, Antonio, Magdalena i María de los Dolores, els quals, amb escriptura de 25 de novembre següent atorgada en poder del mateix notari, acceptaren els béns de l’herència, que comprenia, entre d’altres, una porció de Son Armadans, que havia restat reduïda a 3.533 m² després d’haver-se segregat un tros de tramuntana, a devora el carrer d’Andrea Doria (RP6, 6779-VII, 1a).

Amb escriptura de 26 d’abril de 1985 atorgada en poder del notari Raimundo Clar Garau, els germans Villalonga Truyols vengueren la propietat, per preu de 25 milions de pessetes, a l’entitat mercantil Parque Residencial Can Barberá SA, la qual promogué sobre la parcel·la el conjunt residencial denominat Torre de Son Armadans, compost de 17 habitatges repartits en quatre blocs. La torre i la casa preexistents configuraven el quart bloc. La casa fou profundament reformada per a transformar-la en tres habitatges —amb zona comunitària amb jardí i piscina—, un dels quals estava unit a la torre. El conjunt estava enquadrat pels carrers de l’Almirante Gravina, l’Alférez Cerdá i Núñez de Balboa i per la plaça de l’Almirante Churruca (íd., 2a-3a).

La llicència fou concedida pel Consell de la Gerència d’Urbanisme en sessió celebrada el 22 d’abril de 1987, amb autorització de la Comissió del Patrimoni Històric Artístic amb data de 3 de febrer de 1988. El final d’obra i habitabilitat fou expedit el 18 de desembre de 1990. Els arquitectes tècnics del conjunt residencial foren Mateo Tomás Trías, Francisco Javier Moll González i Gerardo Bonet Coll, sota la direcció de l’arquitecte Gabriel Lasa Ayani. Les obres de construcció, valorades en 140.972.749 pessetes, foren acabades el 10 de desembre de 1990, segons consta de l’escriptura de 8 de gener de 1991 autoritzada pel notari de Calvià Alberto Ramón Herrán Navasa. La venda d’habitatges fou comercialitzada per Vibelba (íd., 3a-4a).

La part nord de la casa i la torre —que tenien entrada pel nombre 9 del carrer de l’Almirall Gravina— les adquirí el misser Jerónimo Ripoll Malondra. L’habitatge central —al qual s’accedia pel nombre 11 del mateix carrer— el comprà María Magdalena Balle Cerdá. Finalment, hi havia la residència de Joaquín Garriga Marrodán i de la seva esposa, Carmen Cortezo, que comprenia bàsicament la part de migjorn de la casa, a la qual s’ingressava pel nombre 9 de la plaça de l’Almirall Churruca.