Juan i Andrés Rubert Lladó, fills de Joan i de Caterina, iniciaren l’establiment de la propietat el 25 de novembre de 1845. Els compradors adquirien els trasts per via d’emfiteusi, és a dir, pagaven un preu d’entrada i sobre la resta es creava un cens reservatiu. Fins al 1864, les escriptures de compravenda foren atorgades a l’escrivania de Cartes Reials davant Antoni Perelló Socias, notari del Reial Patrimoni Balear.
Entre els pactes i condicions cal destacar-ne els següents:
- Prèviament, els venedors havien d’avisar el batle general.
- Calia atorgar les escriptures a l’escrivania de Cartes Reials.
- Les edificacions havien d’ajustar-se al plànol que els venedors tenien presentat al Cos d’Enginyers, a les prescripcions vigents a les zones militars i a la reial llicència obtenguda a l’efecte.
- El comprador havia de tancar el trast de paret amb una alçada mínima de 14 pams.
- La propietat adquirida era tenguda sots alou reial i a mercè de lluïsme.
- Pel que fa als trasts situats a vorera de mar, calia deixar per a pati o jardí uns 50 pams entre la casa i el penya-segat i s’havien de construir algunes marjades cap a la vorera de la mar «a fin de que aquel caserío presente un buen aspecto».
A la mort de Juan Rubert Lladó, ocorreguda el 8 de maig de 1870, el procés d’establiment fou continuat, successivament, pel seu fill, Juan Rubert de la Peña (†3-12-1899), i la seva neta, María del Carmen Rubert Sureda (†2-6-1921).
Entre els compradors cal destacar els germans José i Valentín Schembri Campos, els quals adquiriren una porció de gairebé 2 quarterades que destinaren a la venda en trasts a partir d’un plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner i protocol·litzat pel notari José Alcover Maspons el primer de setembre de 1905. Al pla hi havia marcats els solars i tres carrers en projecte: 1) un que travessava la propietat sencera de nord a sud denominat de Méjico; 2) un altre que a partir del carrer de la Bonanova empalmava amb el carrer de Méjico i que es denominava d’Inglaterra; 3) i un altre anomenat de Francia que anava de la carretera d’Andratx al carrer de Méjico.
Altres compradors destacats foren el teixidor Silvestre Soler Manresa i el picapedrer Jaime Riera Ballester, els quals adquiriren una porció de 64.800 pams quadrats que comprenia 12 trasts d’uns 5.400 pams quadrats cadascun. A diferència dels germans Schembri Campos, Soler i Riera venien els solars amb les cases ja edificades damunt trasts d’uns 3.900 pams quadrats.
Les vies que apareixen documentades a les escriptures de compravenda són les següents: el camí reial d’Andratx, denominat successivament carretera d’Andratx, carrer d’Alfonso Trece, carrer del Catorce de Abril, avinguda de Calvo Sotelo i avinguda de Joan Miró; el camí de la Bonanova, denominat successivament carrer de la Bonanova, carrer del Teniente Mulet i carrer de Robert Graves; i els carrers de la Iglesia —després, Menéndez Pelayo—, Méjico —després, successivament, Ramón Servera Moyá i Georges Bernanos—, Inglaterra i Francia, normalitzats en català el 1987.
En aquesta relació incloem també les segregacions fetes per Juan Rubert Lladó i els seus hereus d’uns terrenys que adquirí, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear, així com unes terres procedents del torrent del Mal Pas i de l’antic camí d’Andratx.
Altres segregacions que comprèn aquesta fitxa són les efectuades per particulars que, molt probablement, adquiriren les terres de la família Rubert, tot i que no descartam que les comprassin directament al Reial Patrimoni Balear. Malauradament, no disposam de les actes de compravenda que en confirmin l’origen.
Totes aquestes terres se situaven a l’indret anomenat el pla del castell de Bellver. En castellà, «falda rasa del castillo de Bellver».
Amb escriptures de 25 de novembre de 1845 i 28 d’agost de 1848 autoritzades pel notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan i Andrés Rubert Lladó, fills de Joan i de Caterina, establiren a Lucas Mateu Abrines un trast on feu construir una casa de planta baixa i pis principal de 60,45 m² i jardí de 68,9 m² marcada amb el nombre 43 del quarter 1r de la zona 1a (RP6, 3998-terme, 1a).
Lucas Mateu Abrines morí el 18 d’octubre de 1860, a l’edat de 52 anys, amb testament que havia disposat el 15 anterior, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juan (†11-4-1865), Bartolomé —delineant d’Obres Públiques—, Catalina i Francisca Mateu Bosch, i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Juana María Bosch Rubí. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 4 de gener de 1866 autoritzada pel notari Juan Palou Coll. Confrontava, a la dreta, amb la casa de Lucas Amorós Estades; a l’esquerra, amb la casa de Miguel Lladó Amorós, i al fons, amb el rafal del Terreno, de Juan Rubert Lladó (íd.).
Juana María Bosch Rubí morí viuda el 10 de març de 1881, a l’edat de 70 anys, amb testament que havia ordenat el 29 de maig de 1879 en poder del notari Juan Palou Coll, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Bartolomé, Catalina i Francisca Mateu Bosch, i nomenà hereu universal el seu fill Bartolomé. Amb escriptura de 9 de setembre següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Bartolomé (íd., 2a-3a).
Bartolomé Mateu Bosch morí sense testar l’11 de juliol de 1904, i en acte de 30 de maig següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Carlos Lago Freire davant l’escrivà Juan Bestard, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Lorenzo, Marta i Francisca Mateu Mas, nascuts del seu matrimoni amb Francisca Mas Gelabert. La propietat se l’adjudicà Lorenzo amb escriptura de 21 de juliol de 1911 atorgada al Pont d’Inca davant el notari d’Algaida Asterio Unzué Undiano. Aleshores, la casa, de dos aiguavessos, comprenia planta baixa i pis i jardí i estava marcada amb el nombre 59 del carrer d’Alfonso Trece (íd., 7a).
El 20 d’octubre de 1914, davant el notari José Alcover Maspons, Lorenzo Mateu Mas vengué la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a Juan Verd Planells, fill de Pedro Antonio Verd Serra (†24-4-1903). Aleshores, estava marcada amb el nombre 69 del carrer d’Alfonso Trece (íd., 8a).
Juan Verd Planells morí el 2 de gener de 1939, amb testament que havia disposat el 9 de maig de 1893 en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva propietària la seva esposa, Josefa Batle Mayol, la qual, amb escriptura de 21 de juny següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, vengué la propietat, per preu de 4.800 pessetes, als cònjuges Juan Massot Fullana i María Villalonga Villalonga —en usdefruit— i a la filla d’aquests Francisca Massot Villalonga —en propietat— (íd., 9a-11a).
El 12 de maig de 1852, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan i Andrés Rubert Lladó, fills de Joan i de Caterina, establiren un trast de 4.700 pams quadrats a José Vilches Serra, qui hi feu construir una casa (RP6, 2380-terme, 1a).
Amb escriptura de 4 de març de 1874 autoritzada pel notari Gabriel Estelrich Torres, José Vilches Serra vengué la propietat, per preu de 3.000 pessetes, a Mariano Palliser Miquel. Confrontava, al nord, amb la carretera d’Andratx; al sud, amb terres dels venedors; a l’est, amb cases de Francisco Arias i de Juan María Ripoll, i a l’oest, amb la casa de Francisca Vallespir (íd.).
Mariano Palliser Miquel morí sense testar el 10 de febrer de 1903, i en actes de 4 d’abril i 2 de setembre següent dictats pel jutge de primera instància de Palma Pedro Armenteros Ovando davant l’escrivà Sebastián Gazá, en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills: Raimundo, Lorenzo —veïnat de Ponce (Puerto Rico)—, Juan, Esperanza —casada amb Pedro Parera Font—, Antonia —casada amb Bartolomé Mulet Pons— i Margarita Palliser Figuerola. Amb escriptura de 12 de juny de 1906 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, Antonia s’adjudicà aquesta propietat i la casa nombre 84 de la plaça de la Constitució (íd., 4a-6a).
El 26 d’abril de 1920, davant el notari Rafael Togores Palou, Bartolomé Mulet Palliser, telegrafista, en representació de sa mare, Antonia Palliser Figuerola, veïnada de Barcelona, vengué la propietat, per preu de 8.875 pessetes, a María Cortés Aguiló, casada amb Juan Fuster Piña (íd., 7a).
María Cortés Aguiló morí sense testar el 21 d’agost de 1928, i en acte de 24 de desembre següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Adolfo Fernández Moreda Martínez Chacón davant el secretari Juan Bestard, en fou declarada hereva legal la seva germana Josefa Cortés Aguiló —casada amb Francisco Piña Miró— amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Juan Fuster Piña. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 5 de febrer següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 9a).
El 2 d’agost de 1957, davant el notari José Vidal Busquets, Josefa Cortés Aguiló donà la propietat al seu fill Celestino Piña Cortés, agent comercial col·legiat. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 59 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 10a).
El 30 de juny de 1854, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan i Andrés Rubert Lladó, fills de Joan i de Caterina, establiren al picapedrer Francisco Ferrer Vidal, fill de Miquel i de Joana Maria, per preu de 2.622 rals, un trast de 3.816 pams quadrats on el comprador feu construir una casa de 1.375 pams quadrats de planta baixa i un aiguavés. Confrontava amb la casa de Pedro José Cabrer Rosselló, la paret de la part de la mar i terres romanents als venedors (RP6, 1-terme, 1a-3a).
Francisco Ferrer Vidal morí el 20 de gener de 1864, a l’edat de 52 anys, amb testament que havia disposat el 30 de desembre anterior en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què llegà aquesta propietat a la seva filla Concepción, i al seu fill Miguel, la propietat denominada la Fàbrica, que consistia en una casa de dos pisos situada al nombre 40 del carrer de la Missió —illeta nombre 136— i en una porció de trast adjunta. Nomenà hereus universals els seus fills: Miguel —picapedrer—, Concepción —casada amb Tomás Henales Vallcaneras—, Luis (†14-9-1864) i Antonio Ferrer Cladera (†16-9-1868). Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 58. Confrontava, a la dreta, amb la casa i terra d’Antonio Alemany Mayans; a l’esquerra, amb un camí d’establidors, i a l’esquena, amb la casa i terra de Mateo Tous Oliver (íd.).
Concepción Ferrer Cladera morí sense testar el 27 de maig de 1866, i en providència de 20 de setembre de 1869 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Ciriaco Pérez de Larriba davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar, en foren declarats únics i universals hereus en parts iguals els seus quatre fills: Catalina, Antonio, María Ignacia i Josefa Henales Ferrer, nascuts del seu matrimoni amb Tomás Henales Vallcaneras, casat en segones núpcies amb Margarita Ramis Escat. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 de gener següent autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner (íd., 4a).
Antonio Henales Ferrer morí el 19 de novembre de 1918, amb testament que havia ordenat el 4 de maig de 1895 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Isabel Bernat Verí Bauzá, i propietàries, les seves filles, María de la Concepción (†28-3-1913) i Margarita Henales Bernat Verí (†7-7-1896), i els fills pòstums i naixedors, que resultaren esser Tomás i Vicente Henales Bernat Verí, en parts iguals. Catalina, Josefa i María Ignacia Henales Ferrer moriren fadrines i sense testar el 19 d’agost de 1937, el 14 de març de 1942 i el 4 de juny de 1946, respectivament, i en acte de 6 de setembre de 1946 dictat pel jutge de primera instància nombre 2 de Palma Emilio Bartolomé Lojo, en foren declarats hereus legals els seus nebots Tomás i Vicente Henales Bernat Verí. Isabel Bernat Verí Bauzá feu donació als seus fills Tomás i Vicente de l’usdefruit que li pertanyia damunt 1/4 part de la propietat per herència del seu espòs. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 d’octubre de 1946 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada i la propietat se l’adjudicà Tomás. Aleshores, estava marcada amb el nombre 74 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 6a).
El 14 de desembre de 1948, davant dit notari Chacártegui, Tomás Henales Bernat Verí vengué la propietat, per preu de 12.000 pessetes, a Pedro Ruilópez Alonso (íd., 9a).
El 27 d’octubre de 1966, davant el notari del Masnou Fernando Palmés Serra, l’industrial Pedro Ruilópez Alonso vengué la propietat, per preu de 23.000 pessetes, a Josefa Royo Ruilópez. Se situava al lloc denominat la Portassa (íd., 11a).
El 30 de juny de 1854, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan i Andrés Rubert Lladó, fills de Joan i de Caterina, establiren un trast de 3.710 pams quadrats a Pedro José Cabrer Rosselló, qui, amb escriptura de 14 de març de 1857 autoritzada pel mateix notari, el vengué a Juan Estadas Moranta. Aquest el vengué al prestador Antonio Alemany Mayans, per preu de 700 lliures, mitjançant escriptura de 6 d’abril de 1865 autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa marcada amb el nombre 59. Confrontava, al nord, amb terra de Mateo Tous Oliver; al sud, amb la vorera de la mar; a l’est, amb les cases i terra de Jorge Palmer Canals, i a l’oest, amb la casa i terra de Concepción Ferrer Cladera (RP6, 282-terme, 1a).
El 12 de juliol de 1878, davant el notari Gaspar Sancho Coll, Antonio Alemany Mayans, rendista, vengué la propietat, per preu de 2.000 pessetes, al també rendista José Ferrer Bonafé (íd., 3a).
José Ferrer Bonafé morí el 21 de juny de 1886, a l’edat de 76 anys, amb testament que havia disposat el 13 de desembre de 1872 en poder de dit notari Sancho, en què prellegà al seu fill Justo els entresols de la casa nombre 13 del carrer de la Missió, instituí en la porció llegítima els seus fills, Gabriel, Justo i Josefa Ferrer Oliva, i de la resta de béns nomenà hereva universal la seva esposa, María Rufina Oliva Delgado, coneguda amb els noms de Justa Rufina. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura d’11 d’octubre següent autoritzada pel notari Juan Palou Coll (íd., 4a).
María Rufina Oliva Delgado morí sense testar el 27 de febrer de 1892, i en acte de 19 de maig següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral José Escolano de la Peña davant l’escrivà Sebastián Gazá, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Gabriel, Justo i Josefa Ferrer Oliva, segons consta de l’escriptura de 19 de desembre de 1899 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou (íd., 5a).
Gabriel Ferrer Oliva morí sense testar el 15 de juny de 1911, i en acte de 13 de juny de 1919 dictat pel jutge de primera instància de la ciutat de Matanzas (Cuba) Luis Souza de la Vega davant el secretari d’instrucció Abelardo J. Betancourt, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus set fills: Belén de la Caridad del Amparo, Salvador, Carlos, Concepción Socorro, Eugenia Leopoldina, Gabriela María Eufemia i José Ferrer Guardiola, veïnats de Matanzas, excepte José, que ho era de Paterson (Nova Jersey, Estats Units d’Amèrica). Amb escriptura de 16 de novembre de 1915 autoritzada pel notari de Matanzas Ramón Vera Verdura, els germans Ferrer Guardiola cediren i transferiren a les seves cosines Justa i María Ferrer Mayans —filles de Justo Ferrer Oliva— el condomini i els drets que els corresponien sobre els béns ubicats a Mallorca procedents de l’herència paterna, com a permuta de la que les germanes Ferrer Mayans feren a favor dels germans Ferrer Guardiola dels béns i drets que els corresponien a aquelles sobre els béns ubicats a ultramar procedents de les herències dels avis comuns José Ferrer Bonafé i María Rufina Oliva Delgado mitjançant escriptura de 3 de febrer de 1914 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou. Justa i María Ferrer Mayans s’adjudicaren la propietat per meitats indivises amb escriptura de 19 de juliol de 1921 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd.: 10a, 13a).
Justo Ferrer Oliva morí el 7 de juliol de 1911, a l’edat de 65 anys, amb testament que havia disposat el 4 anterior en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Juana Mayans Amengual (†26-5-1922), i propietàries en parts iguals, les seves dues úniques filles: Justa —casada amb José Quetglas León— i María Ferrer Mayans (íd., 7a).
María Ferrer Mayans morí sense testar el 8 de novembre de 1922, i en acte de 5 de maig següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Antonio Sereix Núñez davant el secretari d’actuacions Juan Bestard, en fou declarada única hereva legal la seva germana, Justa Ferrer Mayans (íd., 14a).
Amb escriptura de 15 d’octubre de 1954 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, Justa Ferrer Mayans declarà que havia fet obres a la propietat. Com a conseqüència, la casa comprenia una planta baixa de 14 m², un annex construït parcialment damunt la planta baixa i en part damunt terreny de la finca, de 90 m², i un jardí de 58 m². S’hi accedia per un carreró denominat de la Portassa i tenia el nombre 281 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 23a).
El 30 de juny de 1854, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan i Andrés Rubert Lladó, fills de Joan i de Caterina, establiren un trast de 2.900 pams quadrats, per preu de 2.622 rals, al ferrer Jorge Palmer Canals, fill de Gabriel i de Joana, qui hi feu construir una casa amb jardí o hortet marcada amb el nombre 60. Confrontava amb el trast de Pedro José Cabrer Rosselló, la vorera de la mar i terres de la mateixa procedència romanents als venedors (RP6, 1306-terme, 1a).
Amb escriptura de 19 de gener de 1878 autoritzada pel notari Manuel Sancho, Jorge Palmer Canals vengué la propietat, per preu de 1.320 pessetes amb 23 cèntims, a les germanes María Luisa, Susana (†27-8-1890), Francisca (†26-12-1879) i Concepción Muntaner Llampayes (†18-12-1879) (íd., 2a-6a).
El 18 de novembre de 1892, davant el notari Juan Palou Coll, María Luisa Muntaner Llampayes vengué la propietat, per preu de 2.052 pessetes, a María Francisca Engroñat Caimari, casada amb Nicasio Palmer Tomás (íd., 7a).
María Francisca Engroñat Caimari morí viuda el 28 de febrer de 1933, a l’edat de 58 anys, amb testament obert que autoritzà el notari Mateo Jaume Servera el 25 de maig de 1910, en què nomenà hereus universals usufructuaris el seu espòs, Nicasio Palmer Tomás (†21-12-1916), i les seves filles, Juana i María Francisca, i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: José (†22-2-1933) —casat amb Antonia Ferrer Tur—, Juana Ana i María Francisca Palmer Engroñat, casada amb Fernando Ramírez Llamas. Prellegà aquesta propietat a les seves dues filles. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 2 de gener de 1934 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas. La casa se situava al lloc de la Portassa (íd., 12a).
El 23 d’octubre de 1944, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Juana Palmer Engroñat vengué la seva meitat indivisa de la propietat, per preu de 1.700 pessetes, a la seva neboda María del Carmen Ramírez Palmer (íd., 13a).
María Francisca Palmer Engroñat morí el 8 de novembre de 1938, amb testament que havia disposat el 26 de juny de 1933 en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Fernando Ramírez Llamas (†29-1-1938), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juan (†29-11-1936), Nicasio —policia—, Fernando —marí—, María del Carmen i María Francisca Ramírez Palmer. Aquesta meitat indivisa de la propietat se l’adjudicà María del Carmen amb escriptura de 23 de maig de 1949 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí (íd., 14a).
El 17 d’abril de 1855, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan i Andrés Rubert Lladó, fills de Joan i de Caterina, establiren un trast de 52 m², per preu de 5 sous, als germans Juan i Miguel Durán Pujol, els quals hi feren edificar una casa botiga amb fonteta o cisterna marcada amb el nombre 49. Confrontava, al nord, a l’est i al sud, amb propietats dels venedors, i a l’oest, amb la carretera d’Andratx (RP6, 341-terme, 1a).
Amb escriptura de 27 d’agost de 1862 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Juan Durán Pujol s’adjudicà una meitat indivisa de la propietat, i Francisca i Mariana Durán Pujol, 1/4 part indivisa cadascuna (íd.).
Juan Durán Pujol, fuster, morí fadrí el 3 d’abril de 1865, a l’edat de 42 anys, amb testament que havia disposat el 19 de desembre anterior en poder de dit notari Socías, en què nomenà hereves universals les seves germanes Francisca i Mariana. L’herència comprenia una imposició de 200 duros en la societat d’assegurances mútues sobre la vida La Tutelar, dos crèdits hipotecaris de 113 lliures 1 sou 1 diner cadascun contra les hereves, una meitat indivisa d’aquesta propietat i una meitat indivisa d’una casa marcada amb el nombre 3 de la illeta nombre 216, situada al carrer de Sant Joan, la qual fou adquirida de Jaime Frasquet Mercadal amb escriptura de 26 de setembre de 1856 autoritzada pel mateix notari. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 de maig de 1865 autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).
Mariana i María Francisca Durán Pujol moriren sense testar el 19 d’abril de 1892 i el 24 de novembre de 1893, respectivament, i en acte de 23 de juliol de 1894 dictat pel jutge de primera instància de Palma José Escolano de la Peña davant l’escrivà Juan Bestard Giá, en fou declarat hereu legal el seu germà Miguel, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 17 d’abril de 1895 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores, la casa ocupava una superfície de 60,49 m² (íd., 5a-6a).
El 22 d’abril de 1861, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó establí un trast a Miguel Ferrer Llobera i a Sebastián Muntaner Bestard, els quals, amb escriptura de 20 de juny de 1862 autoritzada pel mateix notari, el vengueren a Juan Terrasa Moyá, qui hi feu construir una casa (RP6, 2933-terme, 1a).
Juan Terrasa Moyá morí viudo el 26 de gener de 1876, a l’edat de 68 anys, amb testament que havia disposat el 2 de novembre anterior en poder del notari Antonio Cañellas Clar, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus fills: Gaspar —pintor—, Juan —prevere—, Ricardo, Margarita, Francisca i Juana María Terrasa Mas. Repartí la casa del Terreno de la següent manera: a Juan, la botiga gran, la sala de la xemeneia, dos dormitoris, la cuina, la cotxeria, la quadra, la bugaderia, l’excusat, l’hort, les cisternes, el terrat, els mobles, les robes i altres coses; a Margarita, el primer pis de la dreta; a Francisca, el primer pis de l’esquerra, i a Juana María, el pis de damunt la cotxeria i dos dormitoris. A més a més, llegà a Juan la casa que tenia al carrer de Sant Miquel, i a Gaspar i a Ricardo, les cel·les de l’exmonestir de la Real. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 23 de gener de 1877 autoritzada pel mateix notari. La casa ocupava una superfície d’uns 167 m² i el terreny adjunt feia 22,87 metres de longitud entre la casa i la mar. Constava de dos aiguavessos, planta baixa, soterrani, cotxeria, pis, jardí i marjades que arribaven a la mar. Confrontava, a l’enfront, amb la carretera d’Andratx; al fons, amb la vorera de la mar; a la dreta, amb la casa i terra de Calixto Arango, i a l’esquerra, amb la casa de Luisa Forteza Miró (íd.).
Amb escriptura de 4 d’agost de 1882 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisca Terrasa Mas, casada amb Conrado Pinto Barceló, vengué al seu germà Juan, per preu de 1.000 pessetes, la seva part de la propietat, que consistia en el primer pis de l’esquerra (íd., 4a).
Juan Terrasa Mas morí el 25 de juliol de 1892, a l’edat de 42 anys, amb testament que havia ordenat el mateix dia al Terreno en poder de dit notari Font, en què nomenà hereva la seva germana Juana María, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura d’11 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. El 30 d’octubre de 1916, davant el notari Mateo Jaume Servera, Juana María Terrasa Mas vengué la seva part de la propietat, per preu de 20.000 pessetes, a Isabel Terrasa Durán, qui l’adquirí com a apoderada del seu espòs, José Fontirroig Ramis, resident a «Calcuta, capital de la India Inglesa, en el Indostán» (íd.: 5a, 11a).
Margarita Terrasa Mas morí el 26 de març de 1907, a l’edat de 59 anys, amb testament que havia disposat el 18 de març de 1898 en poder del notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María de la Concepción, Manuel, María del Carmen, Juana i María de las Mercedes Puigvert Terrasa, i de la resta de béns nomenà hereu universal propietari el seu espòs, Baudilio Puigvert Tapis, sastre. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 5 de març de 1908 autoritzada pel mateix notari (íd., 9a).
Baudilio Puigvert Tapis morí viudo el 2 de febrer de 1922, amb testament que havia ordenat el 4 de novembre de 1916 en poder del notari Miguel Pons Pons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María del Carmen —veïnada de La Plata, Buenos Aires—, María de la Concepción, Juana, María de las Mercedes i Manuel Puigvert Terrasa —sastre—, i nomenà hereu universal propietari aquest darrer. Amb escriptura de 28 de juny de 1928 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, María de las Mercedes adquirí dels seus germans, per preu global de 546 pessetes amb 64 cèntims, les seves parts indivises de la propietat, és a dir, el primer pis de la dreta (íd., 14a-15a).
El 27 de novembre de 1928, davant el notari Nicasio Pou Ribas, María de las Mercedes Puigvert Terrasa vengué el primer pis de la dreta, per preu de 1.000 pessetes, a José Fontirroig Ramis, qui passà a posseir l’íntegra propietat (íd., 16a).
Amb escriptura de 7 de febrer de 1944 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, José Fontirroig Ramis vengué la propietat, per preu de 10.000 pessetes, a Miguel Bennásar Costa. Aleshores, estava marcada amb els nombres 91, 91-1r, 91-bis i 91-3r de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 19a-20a).
El 15 d’octubre de 1861, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó vengué un trast de 8.000 pams quadrats a Miguel Palliser Ballester, qui hi feu construir una casa de planta baixa. Confrontava amb la carretera d’Andratx i terrenys romanents al venedor (RP6, 447-terme, 1a).
Miguel Palliser Ballester morí viudo d’Antonia Tous Carbonell (†1864) el 2 d’octubre de 1865, a l’edat de 64 anys, amb testament que havia disposat el 15 de desembre de 1854 en poder del notari Antonio Fernández, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Bartolomé —hortolà—, Nicolás —pastisser—, Miguel —pastisser—, Antonio i Rafael Palliser Tous, mestre d’aixa. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 2 de març següent autoritzada pel notari Francisco Sancho Pujol, i Miguel s’adjudicà aquesta propietat i la casa del districte de la Llonja després de pagar 200 lliures a cadascun dels seus germans (íd.).
El 15 d’octubre de 1866, davant dit notari Sancho, Miguel Palliser Tous vengué la propietat, per preu de 650 lliures, al forner Magín Garí Mora (íd., 3a).
Magín Garí Mora morí sense testar el 25 d’octubre 1870, i en providència de 25 d’abril de 1873 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Bartolomé, Pedro i Ignacio Garí Borrás. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 27 de maig següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 6a).
El 30 de juliol de 1873, davant dit notari Font, els germans Garí Borrás vengueren la propietat, per preu de 471 pessetes amb 29 cèntims, al pastisser Miguel Palliser Tous (íd., 7a).
Amb escriptura de 17 de juny de 1890 autoritzada pel notari d’Alaró Jorge Rubí Bauzá, Miguel Palliser Tous, forner, vengué la propietat, per preu de 1.000 pessetes, al sabater Juan Troncoso Rival. Aleshores, la propietat consistia en una casa de dos aiguavessos i planta baixa de 62 m² marcada amb el nombre 82 del carrer d’Alfonso Trece i en sengles peces de terra de 91 m² i 37 m² situades a l’enfront i a l’esquena de la casa. Confrontava, a la dreta i a l’esquena, amb la casa i terres de Juan Rubert de la Peña, i a l’esquerra, amb terres de Juan Serra (íd., 9a).
Juan Troncoso Rival morí a Banyalbufar el 19 de desembre de 1897, amb testament que havia ordenat el 2 de juny de 1887 en poder del notari d’Inca Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva Rosa Paris Arrom amb l’obligació de disposar dels béns una vegada morta a favor d’Úrsula Pareira Expósita. L’acceptació dels béns de l’herència es feu amb escriptura de 15 de juny següent autoritzada pel mateix notari, aleshores veïnat de Palma (íd., 10a).
Rosa Paris Arrom morí viuda el 10 de novembre de 1922, a l’edat de 87 anys, amb testament que havia disposat el 2 de juny de 1886 en poder de dit notari Togores. La propietat se l’adjudicà Úrsula Pareira Expósita —casada amb el tramviaire Juan Fullana Monserrat— en virtut del que estipulà Juan Troncoso Rival al seu testament. L’acceptació dels béns de l’herència es feu amb escriptura de 8 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 12a).
El 28 d’agost de 1939, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Úrsula Pareira Expósita vengué la propietat, per preu de 5.100 pessetes, al metge César Bañolas Aleu. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 100 de l’avinguda de Calvo Sotelo. Confrontava, a la dreta, amb el carrer de Francia, i a l’esquena, amb el corral d’Antonio Muntaner (íd., 13a).
César Bañolas Aleu morí el 18 d’agost de 1962, amb testament que havia ordenat el 15 de febrer de 1941 en poder de dit notari Unzué, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva universal la seva esposa, Francisca Roda Dempere, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 9 de novembre següent autoritzada pel notari José Clar Salvá. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 276 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd.: 14a, 16a).
El 15 d’octubre de 1861, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó vengué una peça de terra de 72 destres que comprenia tres trasts al conrador Mateo Serra Florit, fill de Mateu i de Caterina, qui hi feu construir una casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 64 del carrer d’Alfonso Trece, una casa de planta baixa marcada amb el nombre 62 del mateix carrer i els nombres 1 i 3 del carrer de la Iglesia i una cotxeria i corral marcats amb el nombre 5 de dit carrer de la Iglesia. Confrontava amb la carretera d’Andratx, el camí de la Bonanova, les cases i corral de Francisca Mas Nicolau i terres del venedor. El preu fou de 9.654 rals, ço és, 796 rals d’entrada i sobre els 8.858 rals restants es creà un cens reservatiu de 20 lliures al for de 3% (RP6, 821-terme, 1a).
Mateo Serra Florit era arrendatari de l’Hostalet de na Maciana, del marquès de la Romana, dels rafals de Son Oliver o Cal Jutge i de la Taverneta de Jesús, de Luis Oliver Alzamora, i del rafal de Ca Dona Aina, de Francisco Truyols Chauveron. Morí el 5 de setembre de 1898, amb testament que havia disposat el 22 de març de 1889 en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Catalina —casada amb Antonio Rayó Bonet—, María —casada amb Andrés Far Gordiola— i Margarita Serra Colom, casada amb Jaime Bestard Sastre. Nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Margarita Colom Rosselló (†5-9-1905), i propietari, el seu fill Mateo Serra Colom. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 4 de setembre de 1899 autoritzada pel notari Juan Palou Coll. Confrontava amb el carrer de la Iglesia, la casa de successors de Damián Porcel Carbonell i la casa i corral de Francisca Mas Nicolau (íd.: 1a, 5a).
Margarita Colom Rosselló morí viuda el 5 de setembre de 1905, a l’edat de 86 anys, amb testament que havia ordenat al Terreno el 31 d’agost anterior en poder de dit notari Palou, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus quatre fills. Amb escriptura de 25 de març següent autoritzada pel mateix notari, acceptaren els béns de l’herència i procediren a la divisió dels béns. Aquesta propietat se la repartiren de la següent manera: Mateo s’adjudicà la casa de planta baixa marcada amb el nombre 62 del carrer d’Alfonso Trece i els nombres 1 i 3 de la Iglesia i la cotxeria i el corral marcats amb el nombre 5 de dit carrer de la Iglesia; Margarita, la planta baixa de la casa nombre 64 del carrer d’Alfonso Trece, de 112,2 m², i un tros de corral de 44,8 m², i María, el pis de dita casa nombre 64, també de 112,2 m², i un bocí de corral de 32 m² (RP6: 821-terme, 8645-8646-terme).
Mateo Serra Colom, jornaler, morí fadrí el 15 d’octubre de 1930, a l’edat de 78 anys, amb testament obert que autoritzà el notari Juan Bauzá Clar el 25 de juny de 1924, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereus universals amb designació de béns els seus nebots: María, Magdalena i Bartolomé Bestard Serra, fills de la seva difunta germana Margarita. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 19 de desembre següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent i es dividiren la propietat, de 459 m², de la següent manera: Bartolomé s’adjudicà el trast tancat de paret nombre 5 del carrer de Menéndez Pelayo, de 216 m²; Magdalena, la casa de planta baixa, pis, pati i cotxeria nombres 1 i 3 de dit carrer, de 86 m², i María, la casa de planta baixa, porxo i corral nombre 62 del carrer d’Alfonso Trece, de 157 m² (RP6, 821-terme, 10a).
El 7 de desembre de 1945, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Magdalena i María Bestard Serra vengueren les seves parts respectives, per preu global de 9.000 pessetes, a María Mascaró Pons, casada amb l’industrial Fernando Arnal Sagrera. Aleshores, la part de María Bestard Serra estava marcada amb el nombre 70 de l’avinguda de Calvo Sotelo, abans nombre 62 del carrer d’Alfonso Trece. Posteriorment, aquesta darrera part passà a les germanes Úrsula i María Magdalena Perelló Reus (íd., 22a; RP6, 36172-III).
D’altra banda, amb escriptura de 2 d’octubre de 1946 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Bartolomé Bestard Serra manifestà que damunt el trast havia fet construir una casa de planta baixa, pis i porxo marcada amb el nombre 5 del carrer de Menéndez Pelayo. Posteriorment, la propietat passà a les germanes Margarita, María i Francisca Bestard Terrasa (RP6, 821-terme, 23a; RP6, 27893-III).
Margarita Serra Colom morí sense testar el 25 de maig de 1914, i en acte de 10 de març de 1922 dictat pel jutge accidental de primera instància del districte de la Llonja Juan Ginard davant el secretari d’actuacions Juan Bestard, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: María, Bartolomé, Magdalena i Catalina Bestard Serra. La propietat se l’adjudicaren María i Magdalena Bestard Serra amb escriptura de 27 de desembre de 1923 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores, la propietat consistia en la planta baixa de la casa nombre 72 —abans 64— del carrer d’Alfonso Trece, de 112,2 m², i en un tros de corral de 44,8 m² (RP6, 8645-terme, 1a-2a).
Magdalena Bestard Serra morí viuda el 16 de novembre de 1952, amb testament que havia disposat el 21 de febrer de 1951 en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva universal la seva germana María, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 21 d’abril de 1954 autoritzada pel notari José Masot Novell (íd., 3a).
María Serra Colom morí casada el 22 de març de 1923, amb testament que havia ordenat el 10 d’octubre de 1914 en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereu universal el seu espòs, Andrés Far Guardiola. Aleshores, la propietat consistia en el pis de la casa nombre 70 —abans 64— del carrer d’Alfonso Trece, de 112,2 m², i en un tros de corral de 32 m² (RP6, 8646-terme, 1a-2a).
El primer d’octubre de 1942, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Andrés Far Guardiola vengué la propietat, per preu de 3.400 pessetes, a Coloma Planas Roca, casada amb José Albertí Palmer (íd., 3a).
El 21 de desembre de 1963, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Coloma Planas Roca donà la propietat a la seva filla Juana María Albertí Planas, qui, amb escriptura de 15 de novembre de 1966 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 25.000 pessetes als cònjuges José Reus Rotger —comerciant— i Juana Cañellas Ripoll. Aleshores, estava marcada amb el nombre 238 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 4a-5a).
El 31 de gener de 1862, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó establí un trast a Miguel Font Rosselló, qui hi feu construir una casa de planta baixa i pis amb corralet, la qual tenia annexa una porcioneta de terreny que a través d’un portell permetia davallar a la mar. Confrontava, al nord, amb la carretera d’Andratx; al sud, amb la casa de Mariana Meridiano Ginard; a l’est, amb la casa del venedor, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 2171-terme, 1a).
El 27 de novembre de 1871, Margarita Ramis Gracias, casada amb Pablo Cavaller Crespí, rematà la propietat en pública subhasta per 2.907 pessetes amb 74 cèntims. La compravenda s’elevà a escriptura pública el 28 de febrer de 1873 davant el notari Juan Palou Coll (íd.).
Amb escriptura de 28 d’agost de 1873 autoritzada per dit notari Palou, Margarita Ramis Gracias vengué la propietat pel mateix preu de la rematada a Damián Boscana Furió, qui la hi retrovengué el 21 de gener següent davant el mateix notari. Dos dies després, davant dit notari, Margarita Ramis Gracias (†15-11-1885) la donà a la seva filla adoptada Teresa Gomila Ramis (íd., 4a-6a).
El 30 de gener de 1890, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Teresa Gomila Ramis vengué la propietat, per preu de 5.000 pessetes, al prevere Juan Terrasa Mas (íd., 8a).
Juan Terrasa Mas morí el 25 de juliol de 1892, a l’edat de 42 anys, amb testament que havia disposat el mateix dia al Terreno en poder de dit notari Font, en què nomenà hereva universal la seva germana Juana María, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura d’11 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 9a).
El 22 de febrer de 1941, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Juana María Terrasa Mas vengué la propietat, per preu de 13.705 pessetes, als cònjuges Bartolomé Bestard Maura i Margarita Bonet Terrasa. Aleshores, la propietat consistia en una casa amb terreny i jardí marcada amb el nombre 35 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 13a).
Amb escriptura de 15 d’abril de 1862 atorgada a l’escrivania de Cartes Reials, Juan Rubert Lladó establí al teixidor Silvestre Soler Manresa —fill de Joan i d’Elisabet— i al picapedrer Jaime Riera Ballester —fill d’Antoni i de Caterina— una peça de terra de 64.800 pams quadrats que comprenia 12 trasts de 5.400 pams quadrats cadascun. Confrontava amb un trast de Mateo Serra Florit, la carretera d’Andratx, la casa de Miguel Palliser Ballester i terreny romanent al venedor. El preu fou de 38.088 rals, ço és, entrada de 2.657 rals i sobre els 35.431 rals restants es creà un cens reservatiu de 80 lliures (RP6, 229-PG, 1a).
Silvestre Soler Manresa, el seu gendre Jaime Riera Ballester i els seus hereus parcel·laren tota la propietat entre 1863-75.
Jaime Riera Ballester morí el 7 de març de 1871, a l’edat de 44 anys, amb testament que havia disposat el 17 de juliol de 1860 en poder del notari Antonio Fernández, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Silvestre (†30-3-1869), Antonio i Catalina Riera Soler i els fills pòstums, que resultaren esser María Antonia (†1-10-1875), Isabel (†14-8-1892), Concepción (†15-11-1872) i Dolores (†22-7-1872), nascudes respectivament el 2 d’octubre de 1864, el 16 de març de 1869 i el 20 de setembre de 1871 les dues darreres. Nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Isabel Soler Amengual. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 d’abril de 1872 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia. Després de totes les segregacions efectuades, la propietat havia restat reduïda a un trast de 950 m² amb tres cases de planta baixa de 56 m² cadascuna (íd., 3a).
Amb escriptura de 31 de març de 1874 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, procediren a la divisió dels béns. Isabel Soler Amengual i el seu fill Antonio Riera Soler —barber, veïnat de Regla (Cuba)— s’adjudicaren una de les tres cases a què havia restat reduïda la propietat. Silvestre Soler Manresa s’adjudicà les dues cases restants i la peça de terra (íd., 6a; RP6, 2383-terme, 1a).
El 23 d’agost de 1901, davant dit notari Font, Isabel Soler Amengual i el seu fill Antonio Riera Soler vengueren la casa, per preu de 1.065 pessetes, a la seva filla i germana respectiva Catalina Riera Soler, casada amb Pablo Oliver Llabrés (RP6, 229-terme, 14a).
El 29 de juliol de 1902, davant el notari Alejandro Rosselló Pastors, Catalina Riera Soler vengué la propietat, per preu de 1.500 pessetes, a Cayetano Segura Segura (íd., 15a).
Cayetano Segura Segura adquirí d’Antonio Bonnín Miró, per preu de 500 pessetes, la meitat d’una casa amb jardí, de 98,39 m², mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1902 autoritzada per dit notari Rosselló. Aquesta porció procedia d’una casa i jardí de 196,78 m² que el venedor adquirí de l’industrial José Bestard Enseñat (2-8-1902); aquest, de María Ana Nadal Rama (3-3-1884); aquesta, de José Peña Miranda, alferes de fragata ajudant de marina del districte d’Alcúdia (3-5-1879), i aquest, de Silvestre Soler Manresa i d’Isabel Soler Amengual (11-10-1875). Al mateix acte, el comprador agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 154,39 m² i comprenia casa de planta baixa i jardí (RP6: 7981-7982-terme).
Amb escriptura de 13 d’octubre de 1903 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Cayetano Segura Segura adquirí de Gabriel Massanet Verd —com a apoderat de la seva esposa, María del Carmen Rubert Sureda—, per preu de 237 pessetes amb 85 cèntims, una peça de terra de 237,85 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord i a l’oest, amb terra romanent a la venedora; al sud, amb terra de la mateixa procedència d’Antonio Bonnín Miró, i a l’est, amb terres del comprador, de Juan Segura i d’Isabel Soler Amengual. Al mateix acte, el comprador agrupà aquesta i l’altra propietat sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 392,24 m² i comprenia una casa de planta baixa, pis i porxo, jardí i una porció de terra en forma de martell (RP6: 8169-8170-terme).
El 27 de setembre de 1905, davant el notari José Alcover Maspons, Cayetano Segura Segura adquirí dels germans José i Valentín Schembri Campos, per preu de 2.872 pessetes amb 50 cèntims, una peça de terra de 1.149 m² que comprenia els trasts nombres 2-4 i part dels trasts nombres 1 i 5-6 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb la resta del trast nombre 1, de José Campins Simonet; al sud, amb la resta dels trasts nombres 5-6, d’Antonio Bonnín Miró; a l’est, amb la propietat del comprador i l’escola pública, i a l’oest, amb el carrer de Méjico, projectat al plànol. El comprador hi feu construir un xalet amb entrada per dit carrer (RP6, 8540-terme, 1a-2a).
Cayetano Segura Segura morí viudo el 17 de desembre de 1936, amb testament que havia ordenat el 9 de maig anterior en poder del notari Antonio Gual Ubach, en què nomenà hereus els seus fills: Juan, José, Cayetano i María Josefa Segura Fuster —casada amb José Pomar Cortés—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de desembre de 1937 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 84 de l’avinguda de Calvo Sotelo (RP6, 8170-terme, 2a).
Amb escriptura de 27 de juny de 1938 autoritzada per dit notari Pou, els germans Segura Fuster agruparen les dessusdites propietats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 1.498,24 m² i comprenia terra, una casa de planta baixa, pis i porxo marcada amb el nombre 84 de l’avinguda de Calvo Sotelo i un xalet al qual s’entrava pel carrer de Méjico. Confrontava, al nord, amb la propietat d’Alejandro Álvarez Lassaletta, terra d’hereus de María del Carmen Rubert Sureda i el trast de José Campins Simonet; al sud, amb trasts i terres que foren d’Antonio Bonnín Miró; a l’enfront, amb l’avinguda de Calvo Sotelo i les propietats d’Alejandro Álvarez Lassaletta i d’Isabel Soler Amengual, i al fons, amb el carrer de Méjico (RP6, 18867-terme, 1a).
L’11 de juliol de 1938, davant dit notari Pou, els germans Segura Fuster vengueren tres porcions: 1) Francisco Fuster Cortés, comerciant, adquirí per 1.000 pessetes un trast de 252,74 m² que vengué al mateix acte pel mateix preu a Sara Ana Molas Peset, casada amb Antonio María Fuster Valls; 2) Antonia Ruiz Ferrer, casada amb el sastre Juan Navarrete Serra, adquirí per 900 pessetes un trast de 197,61 m²; 3) Sara Ana Molas Peset adquirí per 8.000 pessetes el xalet sense nombre del carrer de Méjico i terreny adjunt de 534,58 m² (RP6: 18892-18893-terme, 18903-terme).
Sara Ana Molas Peset morí sense testar el 3 de gener de 1949, i en acte de 20 de juny següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: María Teresa, Francisco i Antonio María Fuster Molas. Francisco Fuster Molas morí el 29 de novembre de 1968, amb testament que havia disposat el 4 de maig anterior en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què llegà l’usdefruit d’una tercera part de l’herència a la seva esposa, María del Rosario Martínez Ros, i en el romanent de béns nomenà hereus universals en parts iguals els seus dos fills, Antonio María i Francisco Fuster Martínez, comerciants. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 22 de febrer de 1969 autoritzada pel mateix notari (RP6: 18892-terme, 18903-terme).
Antonia Ruiz Ferrer, casada amb l’agent comercial José Castells Marceda, veïnats de Barcelona, vengué la propietat, per preu de 100.000 pessetes, al pèrit industrial Arturo Miró Florit mitjançant escriptura de 16 de gener de 1971 autoritzada pel notari Antonio Coll Pericás. Aleshores, la propietat comprenia una casa amb corral marcada amb el nombre 99 del carrer de Ramón Servera Moyá (RP6, 18893-terme, 2a).
Amb escriptura de 9 de gener de 1939 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, els germans Juan, José, Cayetano i María Josefa Segura Fuster vengueren al comerciant Jaime Morey Cabanellas, per preu de 17.200 pessetes, la porció restant, que ocupava una superfície de 513,31 m² i comprenia casa de planta baixa, pis, porxo i jardí marcada amb el nombre 84 de l’avinguda de Calvo Sotelo (RP6, 18867-terme, 3a).
El 5 de desembre de 1939, davant dit notari Alemany, Jaime Morey Cabanellas vengué la propietat, per preu de 17.900 pessetes, a Francisco José Blanes Roger, veïnat de Santa Margalida. El comprador hi feu obres de reforma i ampliació en virtut de les quals s’hi construí un edifici de dues plantes i pati central marcat amb els nombres 101, 103 i 105 del carrer de Ramón Servera Moyá i el nombre 260, abans 84, de l’avinguda de Calvo Sotelo. Ocupava una superfície de 480,31 m² perquè havia estat venuda una porció de 33 m² a l’Ajuntament de Palma per a alinear i eixamplar dita avinguda. Per a sufragar les obres, el propietari hipotecà la propietat a favor de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros —representada pel delegat general de Balears, Pío Fransoy Torres, i l’interventor, Antonio Boxó Fagés— en garantia d’un préstec de 100.000 pessetes de principal, 20.000 pessetes de costes i despeses, interès del 5,5% i termini de 20 anys, mitjançant escriptura de 8 de març de 1957 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (íd., 4a-5a).
Francisco José Blanes Roger, veïnat d’Artà, morí el 31 d’agost de 1964, amb testament que havia ordenat en aquella vila el 5 de juliol de 1930 en poder del notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva segona esposa, María Blanes Sureda, i propietaris en parts iguals, la seva filla Inés Ramona Blanes Blanes, religiosa del Sagrat Cor, nascuda del seu primer matrimoni amb Margarita Blanes Blanes, els fills del segon matrimoni: Francisco —funcionari—, María del Pilar —religiosa del Sagrat Cor—, María Cristina —religiosa del Sagrat Cor— i María Teresa del Niño Jesús Blanes Blanes, i els fills pòstums i naixedors, que resultaren esser: Antonio —funcionari—, Coloma María del Rosario —llicenciada en Filosofia i Lletres—, Ignacio —pèrit electricista—, José María, Jorge Luis, María del Carmen —ATS—, Bernardo Javier i Salvador María Blanes Blanes. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 d’agost de 1965 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, i la propietat se l’adjudicaren Antonio, José María, Bernardo Javier i Salvador María Blanes Blanes (íd., 6a; RP6: 6033-III, 6035-III).
Amb escriptura de 9 d’abril de 1874 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Silvestre Soler Manresa vengué al taverner Damián Porcel Carbonell, per preu de 240 pessetes, una porció de 500 m² que confrontava, al nord, amb terra de Mateo Serra Florit; al sud, amb terra romanent al venedor; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terra de Juan Rubert de la Peña (RP6, 2431-terme, 1a).
Damián Porcel Carbonell morí el 22 de juliol de 1889, a l’edat de 52 anys, amb testament que havia ordenat de paraula davant el competent nombre de testimonis, el qual fou protocol·litzat pel notari Guillermo Sancho Mas en virtut de providència dictada el 5 de setembre següent pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Antonio Tomás, en què instituí en la porció llegítima els seus cinc fills: Margarita, Bartolomé, Magdalena, Antonio i Lucía Porcel Porcel, i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Magdalena Porcel Alemany. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa i pis de dos aiguavessos amb corral, establa i altres dependències, marcada amb els nombres 62, 62-1r i 62-2n del carrer d’Alfonso Trece (íd., 3a).
Margarita Porcel Porcel morí sense testar el 3 de febrer de 1910, i en acte de 31 de juliol de 1914 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Antonio Cáceres davant l’oficial auxiliar Francisco Rubí Ferrer —per indisposició del secretari, Antonio Tomás—, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Guillermo, Damián i Catalina Covas Porcel, nascuts del seu matrimoni amb el jornaler José Covas Juaneda. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 d’abril de 1914 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou i la propietat se l’adjudicà Bartolomé (íd., 10a-11a).
Al mateix acte, Bartolomé Porcel Porcel vengué al jornaler Matías Tous Alemany, per preu de 3.000 pessetes, la planta baixa de la casa i part del corral. Matías Tous Alemany morí el 29 de novembre de 1923, a l’edat de 75 anys, amb testament obert que autoritzà dit notari Togores el 14 de març anterior, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva universal la seva esposa, Catalina Bernat Tous, segons consta de l’escriptura de 2 de novembre de 1935 autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez. Aleshores, la propietat estava marcada amb els nombres 62, 62-1r i 62-2n de l’avinguda del Catorce de Abril. Catalina Bernat Tous morí viuda el 30 de novembre de 1946, amb testament que havia disposat el 5 de juliol de 1938 en poder del notari Nicasio Pou Ribas, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereu el seu nebot polític Miguel Tomás Tomás, escultor, viudo de la neboda de la testadora María Luis Bernat, filla de Julián i de Jerónima, i aleshores casat novament. Acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 9 de setembre de 1948 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí (RP6, 10228-terme: 1a-2a, 5a).
Després de la segregació feta a favor de Matías Tous Alemany, Bartolomé Porcel Porcel restà amb el pis i el terrat, al qual s’accedia per l’escala nombre 62-1r, i amb la part de corral i cisterna que corresponia a la porta nombre 62. Porcel vengué una porció de corral, per preu de 1.125 pessetes, al seu germà Antonio Porcel Porcel mitjançant escriptura de 5 d’octubre de 1915 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou; la porció de corral restant, de 127 m², fou adquirida posteriorment per Ramón Alcina Rosselló. Bartolomé Porcel Porcel morí el 17 de gener de 1943, amb testament que havia ordenat el 30 d’octubre de 1931 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Francisca Tomás Tomás, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Magdalena —casada amb Jaime Font Bordoy—, Damián i María Porcel Tomás —casada amb José Massanet Bestard—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de primer de desembre següent autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer (RP6, 2431-terme: 13a-14a, 16a; RP6, 10404-terme, 1a; RP6, 10424-III, 1a).
Antonio Porcel Porcel morí casat el 17 de febrer de 1953, amb testament que havia disposat el 8 de març de 1951 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus quatre fills: Magdalena, Damián, Antonio i Antonia Porcel Porcel, i nomenà hereva universal la seva esposa, Antonia Porcel Balaguer, segons consta de l’escriptura de 12 de setembre de 1961 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 100 m² i comprenia una casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 244 —abans 76— de l’avinguda de Calvo Sotelo, la qual fou feta construir pel difunt (RP6, 10404-terme: 2a, 4a-5a).
Amb escriptura de 21 de desembre de 1874 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar, Silvestre Soler Manresa vengué a la seva filla Isabel Soler Amengual, per preu de 300 lliures, una casa de 56 m² amb una peça de terra contigua de 316,67 m². Confrontava, al nord, amb casa i terra de la compradora i dels seus fills; al sud, amb casa i terra romanent al venedor; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terres de Juan Rubert de la Peña (RP6, 2544-terme, 1a).
El 20 de juny de 1876, davant el notari Guillermo Sancho Mas, Isabel Soler Amengual vengué la propietat, per preu de 1.000 pessetes, al botiguer Juan Segura Bonnín (íd., 2a).
Juan Segura Bonnín, viudo en primeres núpcies de María Josefa Segura Aguiló i casat al temps de la seva mort amb Isabel María Bonnín Valls, morí el 7 de març de 1889, a l’edat de 48 anys, amb testament que havia disposat el 4 anterior en poder de dit notari Sancho, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Catalina María i Francisca Segura Segura, i nomenà hereus propietaris en parts iguals els seus fills mascles: Juan, Cayetano i Francisco Segura Segura (†16-7-1891). La propietat se l’adjudicà Cayetano mitjançant escriptura de 19 d’octubre de 1903 autoritzada pel notari Juan Palou Coll (íd., 6a-10a).
Cayetano Segura Segura morí el 17 de desembre de 1936, amb testament que havia ordenat el 9 de maig anterior en poder del notari Antonio Gual Ubach, en què nomenà hereus els seus fills: Juan, José, Cayetano i María Josefa Segura Fuster. Amb escriptura de 7 de desembre de 1937 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, vengueren al comerciant Alejandro Álvarez Lassaletta, per preu global de 7.100 pessetes, aquesta propietat i una peça de terra contigua de 43,43 m². Aleshores, estava marcada amb el nombre 82 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 12a-13a; RP6, 18175-terme, 1a).
El 16 de febrer de 1939, davant dit notari Pou, Alejandro Álvarez Lassaletta vengué la propietat, per preu de 7.000 pessetes, als cònjuges Pedro Simonet Crespí i Catalina Coll Ferrer. Aleshores, la propietat consistia en una casa de planta baixa de 56 m² i en una peça de terra adjunta de 360,1 m². Confrontava, al nord, amb terra i casa de successors d’Isabel Soler Amengual; al sud, amb casa i terra que fou de Silvestre Soler Manresa i llavors de Juan Segura Bonnín; a l’est, amb l’avinguda de Calvo Sotelo, on tenia el nombre 82, i a l’oest, amb la propietat dels germans Juan, José, Cayetano i María Josefa Segura Fuster (RP6, 18176-terme, 1a-2a).
El 3 de juliol de 1940, davant dit notari Pou, els cònjuges Pedro Simonet Crespí i Catalina Coll Ferrer vengueren la propietat, per preu de 16.000 pessetes, al comerciant Bartolomé Quetglas Ripoll (íd., 3a).
Bartolomé Quetglas Ripoll morí el 8 d’octubre de 1946, amb testament hològraf que havia disposat el primer de juliol anterior, el qual fou protocol·litzat el 29 de novembre següent pel notari Jaime Gelabert Ferrer, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Francisca Ferragut Cladera, i hereves propietàries amb designació de béns, les seves filles: Margarita —casada amb l’odontòleg José Salvá Llambías—, Juana i Josefa Quetglas Ferragut —casada amb el comerciant Antonio Verd Sureda—, les quals, amb escriptura de 26 de febrer següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, vengueren la propietat, per preu de 32.400 pessetes, als cònjuges Vicente Tous Martínez i Antonia Ana Fullana Valens (íd., 5a-6a).
Antonia Ana Fullana Valens morí el 9 de setembre de 1967, amb testament que havia disposat el 26 de febrer de 1947 en poder de dit notari Alemany, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Vicente Tous Martínez, i propietaris en parts iguals, els seus fills: María, Nicolás —fuster—, Sebastiana, Pedro —veïnat de Sant Antoni Abat (Eivissa)— i Antonia Ana Tous Fullana —casada amb el mecànic Juan Muntaner Bibiloni, veïnats de Leederville (Austràlia Occidental)—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de juny següent autoritzada pel notari Manuel Baráibar Arrarás. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 258 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 7a).
El 26 de juliol de 1877, davant el notari Antonio Cañellas Clar, Silvestre Soler Manresa, fabricant, vengué al seu fill Ignacio Soler Amengual, també fabricant, per preu de 5.000 pessetes, la part romanent de la propietat, que consistia en una casa de planta baixa amb una fàbrica de teixits de fil contigua, cotxeria, jardí, pati i corral a la part posterior. Ocupava una superfície de 14.632 pams quadrats. Confrontava, al nord, amb la casa i terra de Damián Porcel Carbonell; al sud, amb la casa i terra de Juan Segura Bonnín; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terra de Juan Rubert de la Peña (RP6, 2383-terme, 1a-2a).
Amb escriptura de 4 de febrer de 1885 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Ignacio Soler Amengual, mestre teixidor, vengué la propietat, per preu de 2.000 pessetes, a Antonio Arrom Riutort. A més a més, li cedí en pagament una casa de planta baixa i alts marcada amb el nombre 66 del carrer d’Alfonso Trece i la meitat de la font de l’íntegra propietat, la qual confrontava amb les cases de Gabriel Llabrés, successors de Juan Segura Bonnín i hereus de Juan Rubert (íd., 8a; RP6, 7080-terme, 1a).
Antonio Arrom Riutort morí el 3 de desembre de 1896, amb testament que havia disposat el 18 de gener de 1894 en poder del notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Magdalena Gelabert Carbonell (†17-10-1907), i propietaris amb designació de béns, els seus nebots: Margarita, Antonia i Salvador Vidal Arrom, Josefa Alemany Arrom i Gabriel Llabrés Arrom. Destinà a Gabriel Llabrés Arrom, fill de Francisca Arrom Riutort, la casa de planta baixa de 14.632 pams quadrats, marcada amb el nombre 64 del carrer d’Alfonso Trece; i a Margarita Vidal Arrom, la casa de planta baixa i alts nombre 66 de dit carrer. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de novembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (RP6, 2383-terme, 13a; RP6, 7080-terme, 1a).
Gabriel Llabrés Arrom morí sense testar el primer de desembre de 1923, i en acte de 23 de maig següent dictat pel jutge de primera instància de Palma Luis Díaz Rodríguez davant el secretari d’actuacions Juan Bestard, en fou declarat hereu legal el seu pubil, Miguel Llabrés Sureda, nascut del seu matrimoni amb la cuinera María Sureda Cursach (RP6, 2383-terme, 15a).
El 5 de juny de 1951, davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Miguel Llabrés Sureda vengué la propietat, per preu de 7.500 pessetes, a Trinidad Gay de Montellá Casanovas, inspector tècnic del Ministeri de Treball. Aleshores, ocupava una superfície de 217 m² perquè havia estat venuda (ca. 1947) una porció de 36 m² a l’Ajuntament de Palma destinada a via pública. La casa, de planta baixa i 144 m² de superfície, estava marcada amb el nombre 254, abans 78, de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd.: 16a, 27a-28a; RP6, 24079-terme, 1a).
Amb escriptura de 8 de març de 1955 autoritzada pel notari José Masot Novell, Trinidad Gay de Montellá Casanovas, veïnat de Barcelona, vengué la propietat, per preu de 7.470 pessetes, a Elizabeth Martin, qui executà unes obres de reforma i ampliació en virtut de les quals la planta baixa passà a ocupar una superfície de 174,5 m² i a damunt feu aixecar dues plantes més. Per a sufragar-les, hipotecà la propietat a favor del Banco Hipotecario de España en garantia d’un préstec de 125.000 pessetes de principal, 21.250 pessetes de costes i despeses, interès del 4,5% i termini de 20 anys, mitjançant escriptura de 16 de març de 1956 autoritzada pel notari de Madrid José González Palomino (RP6, 2383-terme, 29a-30a).
Margarita Vidal Arrom morí casada, sense testar i sense deixar descendència el 27 de febrer de 1911, i en acte de 18 de juliol següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Julio Torres Gisbert davant l’escrivà Guillermo Vidal Sáenz, en foren declarats hereus legals en parts iguals sa mare, Francisca Arrom Riutort, i els seus dos germans Salvador —casat amb la jornalera Magdalena Colom Morro— i Antonia Vidal Arrom —casada amb Guillermo Carbonell Vives—, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 16 de desembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (RP6, 7080-terme, 3a).
Antonia Vidal Arrom morí sense testar a Barcelona el 22 de maig de 1917, i en acte de 27 d’agost següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Rafael Rubio Freire Duarte davant el secretari Guillermo Vidal Sáenz, en fou declarat hereu el seu pubil, Guillermo Carbonell Vidal, soldat, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 10 d’octubre de 1918 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. El 5 de maig de 1922, davant el notari Juan Bauzá Clar, vengué la tercera part indivisa de la propietat que pertanyia a sa mare, per preu de 4.000 pessetes, a José Palmer Roca (íd.: 6a, 9a).
Salvador Vidal Arrom morí el 23 d’agost de 1921, amb testament que havia disposat el 13 anterior en poder del notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Francisca, Apolonia, Magdalena, Salvador, Pedro i Juan Vidal Colom, i de la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Magdalena Colom Morro. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 d’abril següent autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar i les germanes Francisca i Apolonia Vidal Colom s’adjudicaren la tercera part indivisa de la propietat que pertanyia a son pare. Al mateix acte, la vengueren per 4.000 pessetes a José Palmer Roca (íd., 7a-8a).
El primer de juliol de 1922, davant el notari Rafael Togores Palou, José Palmer Roca vengué les seves 2/3 parts indivises de la propietat, per preu de 8.000 pessetes, a Francisca Arrom Riutort. Aleshores, estava marcada amb el nombre 180 —abans 66— del carrer d’Alfonso Trece (íd., 11a-12a).
Miguel Serra Bennásar adquirí la propietat en pública subhasta per 17.000 pessetes. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 22 d’octubre de 1923 davant el notari Pedro Alcover Maspons (íd., 15a).
Miguel Serra Bennásar morí el 31 de desembre de 1936, amb testament que havia ordenat el 30 de gener de 1932 en poder de dit notari Alcover, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Magdalena Clar Porcel, i propietàries en parts iguals, les seves quatre filles: Antonia (†20-10-1932) —casada amb Sebastián Rubert Morell, amb qui tengué un fill, José Rubert Serra—, Margarita —casada amb Bartolomé Rubio Canet—, Magdalena i Francisca Serra Clar, casada amb Juan Calvet Ramón. Amb escriptura de 24 de maig de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, la propietat se l’adjudicà Magdalena Clar Porcel (íd., 17a).
El 9 d’octubre de 1941, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Magdalena Clar Porcel vengué la propietat, per preu de 7.500 pessetes, a Ángela i Dolores Pros Boneu (íd., 18a).
Amb escriptura de 25 de novembre de 1943 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Guillermo Servera Bauzá, en representació d’Ángela i Dolores Pros Boneu, veïnades de Barcelona, vengueren a l’Ajuntament de Palma, per preu de 3.960 m², una porció de 39,6 m² per a alinear i eixamplar l’avinguda de Calvo Sotelo. Confrontava, al sud, amb dita avinguda; a l’est, amb terrenys de Gabriel Llabrés Arrom destinats a carrer; a l’oest, amb terrenys de successors de Juan Segura Bonnín també destinats a carrer, i al nord, amb terreny romanent. En representació de la corporació municipal actuà el batle, Jorge Dezcallar Montis (RP6, 22488-terme, 1a).
El 29 de novembre de 1957, Ángela i Dolores Pros Boneu vengueren la propietat, per preu de 75.600 pessetes, a Ana Massanet Bestard, casada amb el químic Luis Plantalamor Rovira. Aleshores, estava marcada amb el nombre 256 de l’avinguda de Calvo Sotelo (RP6, 7080-terme, 20a).
Amb escriptura de 17 d’octubre de 1958 autoritzada pel notari José Masot Novell, Ana Massanet Bestard vengué la propietat, per preu de 75.000 pessetes, al comerciant Guillermo Tomás Suau, veïnat d’Algaida, qui, amb escriptura d’11 d’agost de 1961 atorgada a Algaida davant el notari de Santa Maria del Camí José María Soler Celma, la vengué per 76.000 pessetes a Ana Massanet Bestard (íd., 21a-22a).
El 25 de febrer de 1963, davant el notari Francisco Servera Amengual, Ana Massanet Bestard vengué la propietat, per preu de 75.600 pessetes, al xofer Antonio Ramón Amengual, qui, amb escriptura de 26 de març de 1965 autoritzada pel notari Manuel Baráibar Arrarás, la vengué pel mateix preu a Ana Massanet Bestard. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 268 m² i comprenia tres habitatges independents (íd., 23a-24a).
El 7 de maig de 1863, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Silvestre Soler Manresa i Jaime Riera Ballester vengueren un trast de 3.900 pams quadrats amb una casa novament edificada de 1.600 pams quadrats, per preu de 600 lliures, a Catalina Ramis Estaque, «consorte de Gregorio Ginart y Munar, dueño del Café El León de Oro». Confrontava, al nord i al sud, amb cases dels venedors novament edificades; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terres de Juan Rubert Lladó. Amb escriptura de 26 d’octubre de 1876 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Catalina Ramis Estaque vengué la propietat, per preu de 1.250 pessetes, al jornaler Juan Forteza Aguiló (RP6, 230-PG: 1a, 5a).
Amb escriptura de 13 d’octubre de 1903 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Juan Forteza Aguiló adquirí de Gabriel Massanet Verd —com a apoderat de la seva esposa, María del Carmen Rubert Sureda—, per preu de 64 pessetes amb 45 cèntims, una peça de terra de 64,45 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, al sud i a l’oest, amb terra romanent a la venedora, i a l’est, amb la propietat del comprador (RP6, 8187-terme, 1a).
Juan Forteza Aguiló morí el 16 d’abril de 1906, amb testament que havia disposat el 13 de maig anterior en poder del notari Miguel Pons Pons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, Andrés i Francisca Forteza Segura —casada amb Francisco Cortés—, i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Teresa Segura Pomar. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 29 de juliol següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 211,19 m² i comprenia una casa de planta baixa. Confrontava, al nord i al sud, amb la casa i jardins de Juana Rosselló Mascaró i terra de María del Carmen Rubert Sureda; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb dita terra de Rubert (RP6, 8188-terme, 1a).
El 5 d’octubre de 1909, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Teresa Segura Pomar i els seus fills vengueren la propietat, per preu de 7.250 pessetes, a María Pastora Aguiló Piña (íd., 4a).
Amb escriptura de 31 de gener de 1946 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, María Pastora Aguiló Piña la vengué, per preu de 9.700 pessetes, a Catalina Amengual Magraner —casada amb Miguel Mercadal Sans—, qui, el 8 d’agost de 1947, davant dit notari, la vengué pel mateix preu als germans Francisco (†12-6-1965) —comerciant—, Juan Ramón (†1-1-1961) —misser—, Carlota (†12-1-1959) i Concepción Fort de la Calzada, veïnats de Barcelona. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 189,59 m² perquè l’Ajuntament de Palma havia adquirit de Catalina Amengual Magraner, per preu de 2.160 pessetes, una porció de 21,6 m² per a alinear l’avinguda de Calvo Sotelo mitjançant escriptura de 21 de maig de 1947 autoritzada pel mateix notari. Estava marcada amb el nombre 96 d’aquesta via (íd., 6a-7a; RP6, 24527-terme, 1a).
L’11 de maig de 1863, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Silvestre Soler Manresa i Jaime Riera Ballester vengueren a María Sagarra Arabits —viuda de Bartolomé Sallarés, veïnada del Masnou (Barcelona)—, per preu de 650 lliures, un trast de 3.900 pams quadrats amb una casa novament edificada de 1.600 pams quadrats. Confrontava, al nord, amb cases dels venedors novament edificades; al sud, amb un carreró de Juan Rubert Lladó; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terres de dit Rubert (RP6, 231-PG, 1a).
Amb escriptura de 28 de juny de 1872 autoritzada pel notari Gabriel Estelrich Torres, María Sagarra Arabits vengué la propietat, per preu de 1.080 pessetes, a María Millans Mir. Aquesta morí a Palma sense testar el 22 de juny de 1884, i en acte de 9 d’abril de 1891 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Sebastián Gazá Ballester, en fou declarada hereva la seva pubila, Juana Noguera Millans —casada amb Bernardo Amer Vila—, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 15 d’abril de 1893 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 150,8 m² (íd., 2a-4a).
El 14 de setembre de 1903, davant dit notari Sancho, Juana Noguera Millans vengué la propietat, per preu de 2.000 pessetes, a Juana Rosselló Mascaró (íd., 7a).
Amb escriptura de 17 d’octubre de 1903 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Juana Rosselló Mascaró adquirí de Gabriel Massanet Verd —com a apoderat de la seva esposa, María del Carmen Rubert Sureda—, per preu de 68 pessetes amb 52 cèntims, una peça de terra de 68,52 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb terra de Juan Forteza Aguiló; al sud i a l’oest, amb terra romanent a la venedora, i a l’est, amb la propietat de la compradora. Al mateix acte, agrupà aquesta i l’altra propietat sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 219,31 m² i comprenia una casa de planta baixa (RP6: 8181-terme, 8183-terme).
El 6 de febrer de 1907, davant el notari José Alcover Maspons, Juana Rosselló Mascaró adquirí de l’agent de duanes Valentín Schembri Campos, per preu de 100 pessetes, una porció de 17 m² procedent del trast nombre 9 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb la propietat de la compradora; al sud, amb el carrer de Francia, de 6 metres d’ample; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb la propietat del comerciant Antonio Bonnín Miró. Aquesta i l’altra propietat foren agrupades sota una mateixa finca registral (RP6, 9050-terme, 1a).
Juana Rosselló Mascaró morí viuda de Jaime Suau Torres el 27 de gener de 1914, a l’edat de 79 anys, amb testament que havia disposat el 8 de maig anterior en poder de dit notari Alcover, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereves amb designació de béns les seves nebodes, Catalina —casada amb Miguel Planas Rosselló— i Teresa Crespí Rosselló —casada amb Antonio Marroig Llompart—, i destinà aquesta propietat a Teresa. Aleshores, ocupava una superfície de 219 m² i comprenia una casa de planta baixa i jardí situada al carrer d’Alfonso Trece. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 10223-terme, 1a-2a).
El 21 de juny de 1923, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Teresa Crespí Rosselló vengué la propietat, per preu de 1.500 pessetes, a l’industrial Francisco Guasch Cardona, qui, amb escriptura de 30 de setembre de 1931 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, la vengué, per preu de 9.600 pessetes, als cònjuges Isidoro Lassalle Barés (†6-2-1941) —comerciant— i Inés Pochot Rescoussier en usdefruit i al fill d’aquests Joaquín Lassalle Pochot en nua propietat. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 98 de l’avinguda del Catorce de Abril i els nombres 2-1r i 2-bis del carrer de Francia (íd., 3a-4a).
Amb escriptura de 3 de maig de 1946 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, vengueren una porció de 21,95 m², per preu de 2.195 pessetes, a l’Ajuntament de Palma, qui la destinà a l’eixamplament de l’avinguda de Calvo Sotelo. En representació de la corporació municipal actuà el batle, Juan Coll Fuster. Aleshores, ocupava una superfície de 242 m² perquè se li havia afegit una porció contigua, i després de la segregació, 220,5 m² (íd., 6).
El 2 de novembre de 1951, davant el mateix notari, Joaquín Lassalle Pochot, tinent d’aviació, vengué la propietat, per preu de 28.500 pessetes, a Pedro Bosch Massot (íd., 7a).
El 9 de juliol de 1863, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Silvestre Soler Manresa i Jaime Riera Ballester vengueren un trast de 3.900 pams quadrats amb una casa novament edificada de 1.600 pams quadrats, per preu de 600 lliures, a Rafael Sancho Ferrá, subtinent del provincial de Mallorca. Confrontava, al nord, amb cases dels venedors novament edificades; al sud, amb la casa de Catalina Ramis Estaque; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terres de Juan Rubert Lladó (RP6, 372-PG, 1a).
Amb escriptura de 6 d’abril de 1864 autoritzada pel mateix notari, Rafael Sancho Ferrá vengué la propietat, per preu de 400 lliures, al comerciant Juan Henales Vallcaneras, qui, el 23 d’abril de 1881, davant el notari Gaspar Sancho Coll, la vengué per 500 lliures al comerciant Antonio Cortés Valls (íd.: 2a, 5a).
Antonio Cortés Valls morí el 5 de desembre de 1881, amb testament que havia disposat el 22 de juny de 1875 en poder del notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Nicolás Luis, Juana Ana, Miguel, José, Claudio, Antonio, Ignacio, Cayetano, Carlos, Arturo i Conrado Cortés Valls, i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, María Ignacia Valls Forteza (íd., 6a).
Amb escriptures de 18 d’agost de 1892, 19 d’agost de 1895, 13 de novembre de 1895 i 5 de juny de 1901 autoritzades pel notari Juan Palou Coll, vengueren la propietat, per preu global de 2.271 pessetes amb 82 cèntims, a Juana Rosselló Mascaró, casada amb Jaime Suau Torres (íd.: 7a-9a, 11a).
El 17 d’octubre de 1903, davant dit notari Palou, Juana Rosselló Mascaró adquirí de Gabriel Massanet Verd —com a apoderat de la seva esposa, María del Carmen Rubert Sureda—, per preu de 62 pessetes amb 21 cèntims, una peça de terra de 62,21 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb terra de Mariana Forteza Forteza de la mateixa procedència; al sud, amb terra de Juan Forteza Aguiló de la mateixa procedència; a l’est, amb terra de la compradora, i a l’oest, amb terreny romanent de la venedora. Al mateix acte, agrupà aquesta i l’altra propietat sota una mateixa finca registral que comprenia una casa de planta baixa i alts amb jardí a davant i a darrere (RP6: 8180-terme, 8182-terme).
Juana Rosselló Mascaró morí viuda de Jaime Suau Torres el 27 de gener de 1914, a l’edat de 79 anys, amb testament que havia disposat el 8 de maig anterior en poder del notari José Alcover Maspons, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereves amb designació de béns les seves nebodes, Catalina —casada amb Miguel Planas Rosselló— i Teresa Crespí Rosselló —casada amb Antonio Marroig Llompart—, i destinà aquesta propietat a Catalina. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 25 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 8182-terme, 3a).
El primer de febrer de 1929, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Catalina Crespí Rosselló vengué la propietat, per preu de 10.000 pessetes, a l’industrial Sebastián Llompart Mateu. Aquest morí el 15 de febrer de 1942, amb testament que havia ordenat el 5 de juliol anterior en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què prellegà aquesta i altres dues finques a la seva filla Catalina Llompart Garcías —en nua propietat— i a la seva esposa, Catalina Garcías Palmer —en usdefruit—, i nomenà hereva usufructuària dita esposa, i propietaris en parts iguals, els seus fills: José, Catalina i Antonio Llompart Garcías. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 de juny següent autoritzada pel notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz (íd., 4a-5a).
El 17 d’agost de 1864, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Silvestre Soler Manresa i Jaime Riera Ballester vengueren un trast de 3.900 pams quadrats amb una casa novament edificada de 1.600 pams quadrats, per preu de 550 lliures, a Mariana Forteza Forteza, viuda d’Antonio Vivé. Confrontava, al nord, amb cases dels venedors novament edificades; al sud, amb la casa de Juan Henales Vallcaneras; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terres de Juan Rubert Lladó (RP6, 159-terme, 1a).
Amb escriptura de 13 d’octubre de 1903 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Mariana Forteza Forteza adquirí de Gabriel Massanet Verd —com a apoderat de la seva esposa, María del Carmen Rubert Sureda—, per preu de 59 pessetes amb 48 cèntims, una peça de terra de 59,48 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb terres de la mateixa procedència de Catalina Miró Segura; al sud i a l’oest, amb terrenys romanents a la venedora, i a l’est, amb la propietat de la compradora. Al mateix acte, agrupà aquesta i l’altra propietat sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 206,42 m² i comprenia una casa de planta baixa (RP6: 8177-terme, 8178-terme).
Mariana Forteza Forteza morí viuda el primer de setembre de 1905, amb testament que havia disposat el 17 d’octubre anterior en poder del notari Rafael Togores Palou, en què deixà en concepte de llegítima a la seva neta Antonia Vivé Graxi —casada amb Benito Noguera Barceló—, filla de José Vivé Forteza —fill difunt de la testadora—, la botiga nombre 27 del carrer dels Paraires. En la resta de béns nomenà hereu usufructuari el seu fill Luis Vivé Forteza, i propietaris, els seus nets Mariana —casada amb Nicolás Pomar Pomar—, Catalina, Antonio, Jaime, Luis, Pedro (†31-5-1914) i Juan Vivé Oliver, fills de Luis Vivé Forteza (†30-12-1909) i de Margarita Oliver Alorda, la qual es casà posteriorment amb Rafael Pujol Ramón. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 8178-terme, 2a).
Amb escriptures de 8 de febrer de 1918, 13 d’octubre de 1922 i 6 de març de 1926 autoritzades les dues primeres per dit notari Togores i la tercera pel notari Asterio Unzué Undiano, es dividiren els béns que posseïen per indivís i la propietat se l’adjudicaren Juan i Catalina Vivé Oliver (íd., 6a-8a).
El 9 de setembre de 1926, davant dit notari Unzué, vengueren la propietat, per preu de 8.000 pessetes, a Damián Monjo Pol, qui, amb escriptura de 5 de maig següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, la vengué per 7.000 pessetes al comerciant Gabriel Salvá Obrador, veïnat de Camagüey (Cuba). Aleshores, la propietat comprenia casa i terra i estava marcada amb el nombre 92 del carrer d’Alfonso Trece (íd., 11a-12a).
El 23 de juliol de 1930, davant el notari José Socías Gradolí, Gabriel Salvá Obrador vengué la propietat, per preu de 5.500 pessetes, als cònjuges José Fernández de la Plata i María Rubio Martorell, mestra nacional (íd., 14a).
María Rubio Martorell morí el 15 d’octubre de 1951, amb testament que havia ordenat el 19 de febrer de 1947 en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què, després de declarar que no tenia successió, nomenà hereu usufructuari el seu espòs, José Fernández de la Plata, i propietaris, els seus nebots, Esperanza —casada amb Melchor Rosselló Simonet— i Francisco Rubio Ráfols. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 268 de l’avinguda de Calvo Sotelo. Ocupava una superfície de 184,49 m² perquè havia estat venuda una porció de 21,53 m² a l’Ajuntament de Palma per a la construcció d’una voravia. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 15a).
El 4 de febrer de 1953, davant dit notari Chacártegui, Esperanza i Francisco Rubio Ráfols vengueren la seva meitat indivisa de la propietat, per preu de 5.400 pessetes, a José Fernández de la Plata (íd., 16a).
Amb escriptura de 18 d’agost de 1954 autoritzada pel notari José Vidal Busquets, José Fernández de la Plata (†6-10-1958) —jubilat del Ministeri d’Educació Nacional— vengué la propietat, per preu de 24.000 pessetes, a Angustias López Fernández, mestra nacional, casada amb Guillermo Buades Reynés. Aleshores, la propietat comprenia terra i casa de planta baixa i pis (íd., 17a-18a).
L’11 de febrer de 1867, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Silvestre Soler Manresa i Jaime Riera Ballester vengueren a Margarita Ferrer Morro, per preu de 700 lliures, un trast de 4.000 pams quadrats amb una casa novament edificada de planta baixa amb un jardí o hortet a l’enfront. Confrontava, al nord, amb cases dels venedors novament edificades; al sud, amb la casa de Mariana Forteza Fortesa; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terres de Juan Rubert Lladó (RP6, 727-terme, 1a).
Amb escriptura de 7 de març de 1873 autoritzada per dit notari Pujol, Margarita Ferrer Morro vengué la propietat, per preu de 500 lliures, a Catalina Pons Joy, qui, el 13 de juny següent, davant el notari Gaspar Sancho Coll, la vengué pel mateix preu a Guillermo Llaneras Quintana (íd., 4a-5a).
El 29 de gener de 1887, davant el notari Juan Palou Coll, Guillermo Llaneras Quintana vengué la propietat, per preu de 2.000 pessetes, al jornaler Jacinto Tortella Rubio, qui, amb escriptura de 29 d’abril de 1889 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, la vengué per 1.500 pessetes a Rafael Vanrell Ferriol, veïnat de Sineu (íd., 7a-8a).
El 28 d’octubre de 1895, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Rafael Vanrell Ferriol vengué la propietat, per preu de 2.000 pessetes, a Catalina Miró Segura. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 4.000 pams quadrats o 152,8 m² i comprenia casa de planta baixa i alts i jardí (íd., 9a).
Amb escriptura de 13 d’octubre de 1903 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Catalina Miró Segura adquirí de Gabriel Massanet Verd —com a apoderat de la seva esposa, María del Carmen Rubert Sureda—, per preu de 52 pessetes amb 40 cèntims, una peça de terra de 52,4 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb terra de la mateixa procedència de María de las Mercedes Fuster Miró; al sud, amb terra de Mariana Forteza Forteza; a l’est, amb la propietat de la compradora, i a l’oest, amb terreny romanent a la venedora. Al mateix acte, agrupà aquesta i l’altra propietat sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 205,2 m² i comprenia una casa de planta baixa i alts (RP6: 8175-terme, 8176-terme).
Catalina Miró Segura morí viuda el primer de novembre de 1924, a l’edat de 64 anys, amb testament obert que autoritzà el notari José Socías Gradolí el 14 de febrer de 1919, en què llegà a la seva neta Catalina Fuster Segura 1/6 part indivisa d’una propietat contigua en aquesta i nomenà hereva universal propietària la seva filla Teresa Fuster Miró, casada amb el comerciant Bartolomé Pomar Cortés. Teresa Fuster Miró morí sense testar l’11 de juny de 1929, i en acte de 24 de març següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Luis Rosselló Sendra davant el secretari Gonzalo Fernández Espinar, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Luis, Isabel —casada amb Manuel Luna Luna—, Catalina —casada amb Gabriel Sastre Perelló— i Teresa Pomar Fuster, casada amb Jaime Piña Fuster. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de juny de 1932 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (RP6, 8176-terme, 2a).
El 28 de febrer de 1942, davant dit notari Unzué, els germans Pomar Fuster vengueren la propietat, per preu de 5.500 pessetes, a Juana Ana Ramis Calet, casada amb l’agricultor Pedro Balaguer Tugores. Aleshores, la propietat comprenia una peça de terra i una casa de planta baixa i alts marcada amb el nombre 90 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 3a).
Amb escriptura de 7 de desembre de 1957 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Juana Ana Ramis Calet donà la propietat al seu fill Rafael Balaguer Ramis, qui, el 17 de juny de 1963, davant el mateix notari, la vengué en unió d’una propietat contigua en aquesta, per preu global de 200.000 pessetes, al contractista Bartolomé Balaguer Nadal. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 227,76 m² perquè l’Ajuntament de Palma havia adquirit 22,44 m² per a eixamplar l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 4a-5a).
El 19 de febrer de 1868, davant el notari Francisco Sancho Pujol, Silvestre Soler Manresa i Jaime Riera Ballester vengueren a María Teresa Flores Martí, esposa de José Forteza Piña, per preu de 600 lliures, un trast de 4.000 pams quadrats amb una casa de planta baixa novament edificada. Confrontava, al nord, amb la casa dels germans Jaime i Francisco Bauzá Sbert; al sud, amb la casa de Margarita Ferrer Morro; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terra de Juan Rubert Lladó (RP6, 1044-terme, 1a).
María Teresa Flores Martí morí viuda el 2 d’agost de 1889, a l’edat de 63 anys, amb testament que havia disposat el dia anterior en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què declarà que del seu segon espòs, José Forteza Piña, no tenia successió, i que del seu primer matrimoni amb Cayetano Fuster Forteza tenia tres fills: Bartolomé, Cayetano i Antonio Fuster Flores, el darrer dels quals morí deixant un fill, Cayetano Fuster Pomar, al qual nomenà hereu universal juntament amb els altres dos fills. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 de juny següent autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas (íd., 4a).
Bartolomé Fuster Flores morí el 29 de juliol de 1894, amb testament que havia ordenat el 24 de març anterior en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Catalina Miró Segura, i propietàries en parts iguals, les seves filles, Teresa i María de las Mercedes Fuster Miró, i instituí en la porció llegítima el seu fill Arturo Fuster Miró. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
Cayetano Fuster Pomar morí el 10 de febrer de 1902, amb testament que havia disposat el 27 de juliol anterior en poder de dit notari Alcover, en què nomenà hereu universal propietari el seu cosí Cayetano Fuster Segura, fill de Cayetano Fuster Flores, el qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 6 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a).
El 5 de juny de 1903, davant el notari Pascual Soriano Roca, Cayetano Fuster Flores i el seu fill Cayetano Fuster Segura vengueren les seves 2/3 parts indivises de la propietat, per preu global de 500 pessetes, a María de las Mercedes Fuster Miró (íd., 8a).
Amb escriptura de 13 d’octubre de 1903 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, María de las Mercedes Fuster Miró adquirí de Gabriel Massanet Verd —com a apoderat de la seva esposa, María del Carmen Rubert Sureda—, per preu de 55 pessetes, una peça de terra de 55 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb terra de la mateixa procedència d’Antonio Bonnín Miró; al sud, amb terra de la compradora; a l’est, amb una propietat de la mateixa procedència, i a l’oest, amb terreny romanent a la venedora (RP6: 8171-terme, 8173-terme).
Al mateix acte, María de las Mercedes, Teresa i Arturo Fuster Miró i sa mare, Catalina Miró Segura, agruparen les propietats sota una mateixa finca registral que consistia en una casa de planta baixa i en una peça de terra de 82,2 m² (RP6, 8174-terme, 1a).
María de las Mercedes Fuster Miró morí sense testar el 7 d’abril de 1910, i en acte de 2 de gener següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Julio Torres Gisbert davant l’escrivà Guillermo Vidal Sáenz, en foren declarats hereus legals en parts iguals sa mare, Catalina Miró Segura, i els seus germans, Teresa i Arturo Fuster Miró (íd., 3a).
Arturo Fuster Miró morí el 20 d’octubre de 1918, amb testament que havia disposat al Terreno el 14 anterior en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Francisca Segura Miró, i propietària, la seva pubila, Catalina Fuster Segura. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 d’octubre de 1919 autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).
Catalina Miró Segura morí viuda el primer de novembre de 1924, a l’edat de 64 anys, amb testament obert que autoritzà el notari José Socías Gradolí el 14 de febrer de 1919, en què llegà a la seva neta Catalina Fuster Segura 1/6 part indivisa d’aquesta propietat i nomenà hereva universal propietària la seva filla, Teresa Fuster Miró, casada amb el comerciant Bartolomé Pomar Cortés. Amb escriptura de 15 de març de 1927 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Teresa Fuster Miró s’adjudicà la propietat (íd., 3a-4a).
Teresa Fuster Miró morí sense testar l’11 de juny de 1929, i en acte de 24 de març següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Luis Rosselló Sendra davant el secretari Gonzalo Fernández Espinar, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Luis, Isabel —casada amb Manuel Luna Luna—, Catalina i Teresa Pomar Fuster. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de juny de 1932 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 5a).
El 28 de febrer de 1942, davant dit notari Unzué, els germans Pomar Fuster vengueren la propietat, per preu de 2.800 pessetes, a Juana Ana Ramis Calet, casada amb l’agricultor Pedro Balaguer Tugores. Aleshores, la propietat comprenia una peça de terra i una casa de planta baixa marcada amb el nombre 88 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 6a).
Amb escriptura de 7 de desembre de 1957 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Juana Ana Ramis Calet donà la propietat al seu fill Rafael Balaguer Ramis, qui, el 17 de juny de 1963, davant el mateix notari, la vengué en unió d’una propietat contigua en aquesta, per preu global de 200.000 pessetes, al contractista Bartolomé Balaguer Nadal. Aleshores, la casa ocupava una superfície de 153,22 m², i la peça de terra, 60,67 m² perquè l’Ajuntament de Palma havia adquirit una porció de 21,35 m² per a eixamplar l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 7a-8a).
El 22 de febrer de 1868, davant el notari Cayetano Socías Bas, Silvestre Soler Manresa i Jaime Riera Ballester vengueren als germans Jaime i Francisco Bauzá Sbert, gerrers, per preu de 647 escuts, un trast de 152,49 m² amb una casa novament edificada de planta baixa i jardí. Confrontava, al nord, amb la casa i jardí de Vicente Bernat Verí; al sud, amb la casa i jardí de Jaime Riera Ballester; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terres romanents a Juan Rubert Lladó (RP6, 1007-terme, 1a).
Amb escriptura autoritzada pel notari Alejandro Rosselló Pastors el gener de 1898, els germans Bauzá Sbert es dividiren els béns i la propietat se l’adjudicà Jaime. Aleshores, ocupava una superfície de 134,96 m² i confrontava, al nord, amb la casa i jardí de Mateo Serra Florit, i al sud, amb la casa i jardí de Miguel Palliser (íd., 3a).
Jaime Bauzá Sbert morí el 24 de desembre de 1898, amb testament que havia disposat el 16 de novembre de 1897 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Francisca Rosselló Frau, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura d’11 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
El 31 de desembre de 1902, davant el notari Alejandro Rosselló Pastors, Francisca Rosselló Frau vengué la propietat, per preu de 1.000 pessetes, al comerciant Antonio Bonnín Miró (íd., 6a).
Poc abans, el 2 d’agost anterior, davant dit notari Rosselló, Antonio Bonnín Miró havia adquirit de l’industrial José Bestard Enseñat, per preu de 1.000 pessetes, una propietat contigua de 196,78 m² que comprenia casa i jardí. Confrontava, al nord, amb una propietat de la mateixa procedència de Silvestre Soler Manresa; al sud, amb la casa del comprador, abans de Francisca Rosselló Frau; a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terrenys de María del Carmen Rubert Sureda. Bestard la tenia per compra a María Ana Nadal Rama, per preu de 1.000 pessetes, mitjançant escriptura de 3 de març de 1884 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll. Nadal la tenia per compra a José Peña Miranda, alferes de fragata ajudant de marina del districte d’Alcúdia, per preu de 500 lliures, mitjançant escriptura de 3 de maig de 1879 autoritzada per dit notari Sancho. Peña la tenia per compra a Silvestre Soler Manresa i a Isabel Soler Amengual, per preu de 600 lliures, mitjançant escriptura d’11 d’octubre de 1875 autoritzada pel notari Gabriel Estelrich Torres (RP6, 3444-terme: 1a, 3a-4a, 6a, 8a; RP6, 8088-terme, 1a).
Amb escriptura de 13 d’octubre de 1903 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Antonio Bonnín Miró adquirí de Gabriel Massanet Verd —com a apoderat de la seva esposa, María del Carmen Rubert Sureda—, per preu de 75 pessetes amb 85 cèntims, una peça de terra de 75,85 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb terra de la mateixa procedència de Cayetano Segura Segura; al sud, amb terra de la mateixa procedència de María de las Mercedes Fuster Miró; a l’est, amb la propietat del comprador, i a l’oest, amb terreny romanent a la venedora (RP6, 8171-8172-terme).
El 27 de setembre de 1905, davant el notari José Alcover Maspons, Antonio Bonnín Miró adquirí dels germans José i Valentín Schembri Campos, per preu de 4.525 pessetes, una peça de terra de 1.810 m² que comprenia els trasts nombres 7-10 i part dels trasts nombres 5-6 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb la resta dels trasts nombres 5-6; al sud, amb el carrer de Francia; a l’est, amb la propietat del comprador i establits venuts per Juan Rubert, i a l’oest, amb el carrer de Méjico (RP6, 8532-terme, 1a).
Antonio Bonnín Miró agrupà totes les dessusdites propietats i en formà una de 2.119,14 m² que comprenia casa de planta baixa, pis, porxo, jardí i terra adjunta. Confrontava, al nord, amb la casa i terra de Cayetano Segura Segura; al sud, amb la casa i terra de María de las Mercedes Fuster Miró i el carrer de Francia; a l’est, amb la carretera d’Andratx, aleshores denominada carrer d’Alfonso Trece, i a l’oest, amb el carrer de Méjico. Antonio Bonnín Miró morí el primer de març de 1920, a l’edat de 67 anys, amb testament que havia disposat el 26 de gener de 1911 en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Josefa Valls Serra (†11-6-1946), i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Cayetano, María —casada amb Miguel Segura Fuster—, Gertrudis (†30-6-1948) i Pedro Juan Bonnín Valls (comerciant, veïnat de Ponce). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 27 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (RP6, 11354-terme, 1a-2a).
Cayetano Bonnín Valls morí sense testar el 7 de juny de 1931, i en acte de 10 de setembre següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Julio Felipe Mesanza Bériz davant Juan Cabanes Ventura, oficial habilitat de Gonzalo Fernández Espinar, secretari de dit jutjat, en foren declarats hereus en parts iguals els seus dos fills: Antonio i Miguel Bonnín Humbert, comerciants, nascuts del seu matrimoni amb Josefa Humbert Pericás. El 22 de març de 1935, davant el notari Juan Alemany Valent, els germans Bonnín Humbert vengueren la seva 1/4 part indivisa, per preu de 27.000 pessetes, a María Bonnín Valls, qui, amb escriptura de 9 de maig següent autoritzada pel mateix notari, la vengué per 3.750 pessetes a Antonio Bonnín Humbert (íd., 3a-5a).
Pedro Juan Bonnín Valls morí el 16 d’abril de 1932, amb testament que havia ordenat el 22 de setembre de 1930 en poder del notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Luisa Paula Schuck Grau —veïnada de Ponce (Puerto Rico)—, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: José Antonio —veïnat de Ponce (Puerto Rico)— i Óscar Bonnín Schuck —metge, veïnat de Barcelona— (íd., 18a).
El 5 de setembre de 1935, davant dit notari Alemany, Gertrudis Bonnín Valls vengué la seva 1/4 indivisa, per preu de 595 pessetes, als germans Josefa, Margarita i Cayetano Bonnín Forteza, fills d’Antonio Bonnín Humbert. Aleshores, la propietat se situava a l’avinguda del Catorce de Abril (íd., 8a).
Antonio Bonnín Humbert morí a Palma el 21 de setembre de 1948, amb testament que havia disposat el 26 de maig de 1944 en poder de dit notari Alemany, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Catalina Forteza Pastor, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Josefa —casada amb Antonio Pomar Gual—, Margarita i Cayetano Bonnín Forteza —industrial— (íd., 17a).
El 22 de gener de 1954, davant el notari Asterio Unzué Undiano, el comerciant Tomás Bonnín Armstrong, veïnat de Barcelona, adquirí per 92.700 pessetes la 1/4 part indivisa de María Bonnín Valls. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 262 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd.: 11a, E, 15a).
Amb escriptura de 16 d’abril de 1956 autoritzada pel notari José Masot Novell, vengueren la propietat, per preu de 75.000 pessetes, a l’apotecari Alfonso Miró Forteza, qui, el 7 de març de 1958, davant el mateix notari, la vengué pel mateix preu a Juan Ochogavia Cifre. Aquest la vengué pel mateix preu a l’industrial Bartolomé Reus Martí mitjançant escriptura de 17 de febrer de 1959 autoritzada pel mateix notari (íd.: 19a, 21a-22a; RP6, 29710-terme, 1a-3a).
Bartolomé Reus Martí morí el 10 d’octubre de 1961, amb testament que havia disposat el 16 de novembre de 1935 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Antonia Fluxá Bellver, i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Pedro, Lorenzo i Bartolomé Reus Fluxá, comerciants. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 8 de gener següent autoritzada pel notari José Masot Novell (íd., 24a; íd., 4a).
Lorenzo Reus Fluxá morí sense testar a Palma el 18 de desembre de 1979, i en acte de 4 de maig següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus en parts iguals els seus tres fills: Bartolomé, Mateo i Lorenzo Reus Palmer, fills d’Ana Palmer Vidal, nascuda el 30 d’abril de 1935. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 de març següent autoritzada pel notari José Manuel de la Cruz Lagunero (íd., 26a; íd., 5a).
El 22 d’abril de 1862, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó establí al prevere Benet Sancho Cañellas, fill de Miquel i de Margalida, un trast de 3.960 pams quadrats que confrontava amb la casa de Mateo Tous Oliver, cases d’altres establidors i terres de la mateixa procedència romanents al venedor. El preu fou de 5.978 rals, ço és, 3.321 rals d’entrada i sobre els 2.657 rals restants es creà un cens reservatiu de 6 lliures al for de 3% pagador el 22 d’abril (RP6, 3656-terme, 1a).
Benet Sancho Cañellas morí el març de 1863, a l’edat de 67 anys, amb testament que havia disposat el 7 de maig anterior en poder del notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereves universals en parts iguals les seves germanes: María Josefa (†2-10-1871), Ana María i María Margarita Sancho Cañellas (†15-5-1891). Les germanes Sancho Cañellas testaren mancomunadament el 29 d’abril de 1871 en poder del notari Guillermo Sancho Mas, i després de declarar que mancaven d’hereus forçosos, s’instituïren recíprocament hereves usufructuàries juntament amb el seu germà José, i propietàries, les unes a les altres amb substitucions, ço és, primer a favor dels seus nebots Miguel i Francisco Sancho Muntaner —qui premorí a les testadores—, i després, a favor de Jaime Sancho González, fill de Miguel Sancho Muntaner. Aquest morí el 3 d’abril de 1894, amb testament que havia ordenat el 6 d’agost de 1892 en poder de dit notari Sancho, en què nomenà hereu universal el seu fill Jaime Sancho González, qui actuà representat per José Picornell Amengual perquè estava declarat incapacitat. L’acceptació dels béns de l’herència es feu amb escriptura de 28 de juliol de 1909 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera. Aleshores, la propietat confrontava, a la dreta, amb el pinar del rafal del Terreno, de María del Carmen Rubert Sureda; al fons, amb la casa d’aquesta; a l’esquerra, amb la casa de Teresa Colmegra Scaroni, i a l’enfront, amb la casa de María Francisca Engroñat Caimari (íd., 4a-5a).
Jaime Sancho González morí fadrí i sense testar el 15 de desembre de 1916, i en acte de juny de 1917 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Rafael Rubio Freire Duarte davant el secretari Guillermo Vidal Sáenz, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus oncles carnals: María Magdalena, María Luisa —casada amb Francisco López del Castillo Ortiz, veïnats de Cartagena— i Faustino González Pizá —tinent coronel d’infanteria destinat a Larraix (Marroc)—, germans de la mare del difunt, Catalina González Pizá. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 de juny de 1917 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera (íd., 6a).
El 4 d’agost de 1917, davant el notari José Alcover Maspons, vengueren la propietat, per preu de 333 pessetes amb 33 cèntims, al metge Antonio Rotger Pizá (íd., 8a).
Amb escriptura de 29 de març de 1924 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Antonio Rotger Pizá adquirí de Francisco Pou Arrom —vicari de la parròquia de Sant Jaume—, Juan Massanet Moragues —misser, veïnat de Muro— i María de los Dolores de la Peña de la Peña —casada amb Miguel Llompart Llompart—, com a marmessors de María del Carmen Rubert Sureda, per preu de 2.340 pessetes, dues faixes de terreny de 156,3 m² que comprenien diverses edificacions que havien d’esser enderrocades pel comprador. Confrontaven amb la vorera de la mar, la casa de María Francisca Engroñat Caimari i les propietats d’Antonia Bisquerra Botinas i del comprador (RP6, 12372-terme, 1a).
Antonio Rotger Pizá morí casat el 22 d’abril de 1950, amb testament que havia disposat el 17 d’abril de 1948 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Bartolomé —religiós, veïnat de Burgos—, María Margarita —casada amb l’inspector d’Hisenda Juan Calafat Torres—, María del Carmen i Francisca Rotger Castaño —religiosa—, i nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Francisca Castaño Planells (†1-7-1953), i propietàries en parts iguals, les seves filles María Margarita i María del Carmen Rotger Castaño. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 22 de juliol següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a-3a; RP6, 3656-terme: 8a, 10a).
El 9 de juliol de 1862, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó i Guillermo Palmer Lladó establiren un trast de 8.712 pams quadrats a Benito Ignacio Cañellas Clar, qui hi feu construir una casa. Confrontava amb el rafal del Terreno, la carretera d’Andratx, la vorera de la mar, les cases de Juan Terrasa Moyá i les cases i corral de Guillermo Palmer Lladó. El preu fou de 22.587 rals, ço és, entrada de 18.601 rals i sobre els 3.986 rals restants es creà un cens reservatiu de 9 lliures al for de 3% pagador el 4 de maig (RP6, 159-PG, 1a).
Amb escriptura de 30 de gener de 1863 autoritzada pel mateix notari, Benito Ignacio Cañellas Clar vengué la propietat, per preu de 9.965 rals amb 39 cèntims, al seu germà Matías, qui, el 9 de març de 1865, davant el notari Miguel Font Muntaner, la vengué per 1.600 lliures a Clara Forteza Aguiló, casada amb Pedro Juan Forteza Maura Valentí (íd.: A, 3a).
El 4 d’agost de 1868, davant el notari Antonio Fernández, Clara Forteza Aguiló vengué la propietat, per preu de 1.400 lliures, a Luisa Forteza Aguiló, qui, amb escriptura de primer de desembre de 1876 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, la vengué per 1.000 lliures al seu fill José Valls Forteza (íd., 4a-5a).
Amb escriptura de 12 d’octubre de 1896 autoritzada per dit notari Palou, José Valls Forteza (†7-7-1900) cedí i traspassà la nua propietat de la finca a Jaime Forteza Aguiló, qui redimí el cens de 9 lliures que gravava l’immoble mitjançant el pagament de 750 pessetes a María del Carmen Rubert Sureda amb escriptura de 7 de setembre de 1906 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (RP6, 159-terme: 13a, 16a).
Jaime Forteza Aguiló, veïnat de Barcelona, morí viudo l’11 de febrer de 1907, a l’edat de 60 anys, amb testament que havia disposat el 5 de febrer de 1898 en poder del notari de Barcelona José Umbert Soler, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva universal la seva neboda Elvira Forteza Maura Forteza, veïnada de Barcelona, casada amb Miguel Cortés Valls, la qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 9 de març següent autoritzada pel notari de Barcelona Miguel Martí Beya (íd., 17a).
Elvira Forteza Maura Forteza morí a la ciutat de Barcelona el 7 d’octubre de 1933, amb testament que havia ordenat el 30 de maig de 1908 en poder de dit notari Martí, en què nomenà hereu universal el seu espòs, Miguel Cortés Valls, qui rebutjà l’herència amb escriptura de 23 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. En acte de 23 de març següent dictat pel jutge de primera instància del districte nombre 3 de Barcelona Luis Rubio davant el secretari judicial José Pastor, en fou declarada hereva la seva pubila, María Ignacia Cortés Forteza Maura, la qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 21 de juny següent autoritzada pel notari de Barcelona José Selva Font (íd., 18a).
María Ignacia Cortés Forteza Maura morí viuda i sense testar el 27 d’agost de 1962, i en acte de 19 de desembre següent dictat pel jutge de primera instància nombre 7 de Barcelona Rafael Gómez Membrillera López, en fou declarada hereva la seva pubila, Elvira Sellés Cortés, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 24 de juliol següent autoritzada pel notari de Barcelona Pedro Sols García. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 321 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 19a).
El 31 de gener de 1863, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó establí a l’ajudant d’Obres Públiques Pedro José Ribas Tous —natural de Montuïri, fill de Rafel i de Margalida— un trast de 5.400 pams quadrats procedent d’uns terrenys que el venedor havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb un trast de Francisca Morey Bernad; al sud, amb terres romanents i la casa i trast de Miguel Pujol Grimalt; a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova. El preu fou de 3.300 rals amb 25 cèntims, ço és, 300 rals amb 25 cèntims d’entrada i sobre els 3.000 rals restants es creà un cens reservatiu de 90 rals al for de 3% pagador el 4 de maig (RP6, 97-PG, A).
Amb escriptura de 19 de gener de 1866 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Pedro José Ribas Tous quità els censos que gravaven aquesta propietat i un trast de 455 pams quadrats mitjançant el pagament de 1.860 rals amb 61 cèntims a Juan Rubert Lladó (íd., 3a).
Pedro José Ribas Tous morí el 27 d’agost de 1886, amb testament que havia disposat el dia anterior en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Margarita (†22-12-1887), Isabel i Bárbara Ribas Sampol. Nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Carlota Bárbara Sampol Alcina, i propietari, el seu fill, Rafael Ribas Sampol. La propietat se l’adjudicà Isabel mitjançant escriptura de 22 de juny de 1902 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons. Aleshores, comprenia una casa amb jardí (íd., 4a-5a).
El 6 de maig de 1927, davant el notari José Socías Gradolí, Isabel Ribas Sampol vengué la propietat, per preu de 2.000 pessetes, a Pablo Fuster Cortés (íd., 6a).
Amb escriptura de 29 de juliol de 1954 autoritzada pel notari José Masot Novell, Pablo Fuster Cortés donà la propietat als seus fills: Francisca, Gaspar i María de la Concepción Fuster Forteza, casada amb el comerciant Francisco Tarongí Forteza. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 63 del carrer del Teniente Mulet (íd., 7a).
El 31 de gener de 1863, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó establí a l’ajudant d’Obres Públiques Pedro José Ribas Tous —natural de Montuïri, fill de Rafel i de Margalida— un trast de 455 pams quadrats procedent d’uns terrenys que el venedor havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb la casa de Miguel Pujol Grimalt; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, per on tenia un pas de sortida, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova. El preu fou de 118 rals amb 98 cèntims, ço és, 18 rals amb 63 cèntims d’entrada i sobre els 100 rals amb 35 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 3 rals amb 5 cèntims al for de 3% pagador el 4 de maig (RP6, 98-PG, A).
Amb escriptura de 19 de gener de 1866 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Pedro José Ribas Tous quità els censos que gravaven aquesta propietat i un trast de 5.400 pams quadrats mitjançant el pagament de 1.860 rals amb 61 cèntims a Juan Rubert Lladó (íd., 3a).
Pedro José Ribas Tous morí el 27 d’agost de 1886, amb testament que havia disposat el dia anterior en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Margarita (†22-12-1887), Isabel i Bárbara Ribas Sampol. Nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Carlota Bárbara Sampol Alcina, i propietari, el seu fill, Rafael Ribas Sampol. La propietat se l’adjudicà Isabel mitjançant escriptura de 22 de juny de 1902 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons. Aleshores, comprenia una cotxeria (íd., 4a-5a).
El 16 de març de 1911, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Isabel Ribas Sampol vengué la propietat, per preu de 200 pessetes, a Catalina Miralles Sbert (íd., 6a).
Catalina Miralles Sbert era també propietària d’una casa de 216 m² que adquirí com a hereva universal propietària de la seva tia Josefa Miralles Morro mitjançant escriptura de 13 d’abril de 1901 autoritzada per dit notari Font. Josefa Miralles Morro —qui testà el 16 de novembre de 1895 en poder del mateix notari i morí viuda el 21 de març de 1901— tenia la casa per herència del seu espòs, Miguel Pujol Grimalt —fill de María del Carmen Grimalt (†27-1-1879)—, mitjançant escriptura de 27 de maig de 1885 autoritzada pel mateix notari. Miguel Pujol Grimalt morí el 20 de gener de 1885, a l’edat de 59 anys, amb testament que havia disposat el 12 de juliol de 1868 en poder del notari Manuel Sancho. Pujol feu construir la casa damunt un trast que adquirí per permuta de Juan Rubert Lladó mitjançant escriptura de 23 de juny de 1862 autoritzada per Antoni Perelló Socias, notari del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb terreny de Pedro José Ribas Tous; al sud, amb terrenys de Juan Rubert Lladó i de dit Ribas; a l’est, amb terreny de dit Rubert, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova. La casa estava marcada amb el nombre 63 del carrer de la Bonanova (RP6, 4781-terme, 1a-2a).
Amb escriptura de 3 d’abril de 1907 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Catalina Miralles Sbert adquirí de l’agent de duanes Valentín Schembri Campos —fill de Luisa Campos Vicens (†9-3-1906)—, per preu de 150 pessetes, una peça de terra procedent d’una porció de 13.500 m² que el venedor i el seu germà José adquiriren de María del Carmen Rubert Sureda mitjançant escriptura de primer de setembre de 1905 autoritzada pel mateix notari. La propietat adquirida per Miralles consistia en part del trast nombre 35 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb terreny romanent; al sud i a l’est, amb la parcel·la del Terreno on hi havia un molí, de María del Carmen Rubert Sureda, i a l’oest, amb terrenys de Catalina Miralles Sbert i de Bartolomé Arbós Jaquotot (RP6, 9051-terme, 1a).
El 19 de maig de 1911, davant el notari Mateo Jaume Servera, Catalina Miralles Sbert adquirí d’Ana Arbós Rotger i de sa mare, Teresa Rotger Gelabert, per preu de 200 pessetes, una porció de 46,8 m² del trast nombre 35. Les venedores la tenien per herència de Bartolomé Arbós Jaquotot —pare d’Ana Arbós Rotger i espòs de Teresa Rotger Gelabert—, qui l’adquirí per 200 pessetes de Valentín Schembri Campos mitjançant escriptura de 6 de febrer de 1906 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Bartolomé Arbós Jaquotot testà el 18 d’octubre de 1907 en poder del notari Rafael Togores Palou i morí el 6 de novembre següent als 44 anys. Confrontava, al nord, amb la propietat de José Miralles; al sud, amb la propietat de les venedores; a l’est, amb la porció romanent de dit trast, i a l’oest, amb el carrer de la Bonanova (RP6, 9049-terme, 1a-3a).
Catalina Miralles Sbert agrupà les quatre propietats anteriors sota una mateixa finca registral que consistia en una casa amb cotxeria, jardí i terreny adjunt, marcada amb els nombres 65 i 67 del carrer de la Bonanova. Ocupava una superfície de 397,59 m² i confrontava, al nord, amb la casa d’Isabel Ribas Sampol i terrenys de Valentín Schembri Campos; al sud, amb la propietat de Teresa Rotger Gelabert i Ana Arbós Rotger i la parcel·la del Terreno que comprenia un molí, de María del Carmen Rubert Sureda; a l’est, amb dita parcel·la, i a l’oest, amb el carrer de la Bonanova (RP6, 9647-terme, 1a).
Catalina Miralles Sbert, veïnada de Barcelona, morí fadrina el 28 de gener de 1929, a l’edat de 62 anys, amb testament que havia disposat l’11 de novembre de 1927 en poder del notari de Barcelona Miguel Martí Beya, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereus universals en parts iguals els seus germans: José —bisbe de Barcelona—, Sebastián i Juan Miralles Sbert. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 27 d’abril següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons i la propietat se l’adjudicà Sebastián (íd., 2a).
Sebastián Miralles Sbert, professor de música, morí el 3 de febrer de 1955, amb testament que havia ordenat el 15 d’octubre de 1940 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Sebastián —casat amb Francisca Picó Valls—, José i Juan Miralles Vaquer, i nomenà hereva la seva esposa, María de la Soledad Vaquer Obrador. Aquesta morí el 17 de maig de 1964, amb testament que havia disposat el mateix dia que el seu espòs, en què instituí en la porció llegítima els seus tres fills i nomenà hereu el seu espòs. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 de novembre de 1965 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 121 del carrer del Teniente Mulet (íd., 3a).
El 21 de febrer de 1863, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó establí a Francisca Morey Bernad —esposa de l’empresari de carreteres Ignacio Ascárate Ascasúa Igarza— un trast de 5.400 pams quadrats procedent d’uns terrenys que el venedor havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb un trast de Rafael Ribas i Juan Roca; al sud, amb un trast de José Ribas; a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova. El preu fou de 3.418 rals amb 94 cèntims, ço és, 318 rals amb 89 cèntims d’entrada i sobre els 3.100 rals amb 5 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 93 rals amb 5 cèntims —equivalents a 23 pessetes amb 26 cèntims o a 7 lliures— al for de 3% pagador el 4 de maig (RP6, 82-PG, A).
Amb escriptura de 8 de maig de 1874 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Ignacio Ascárate Ascasúa Igarza vengué la propietat, per preu de 3.170 pessetes, a Damián Boscana Furió. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa i jardí feta construir per Francisca Morey Bernad. Confrontava, al nord, amb la casa i jardí d’Antonio María Rosselló Ribera; al sud, amb la casa i jardí de José Ribas; a l’est, amb terres de Juan Rubert de la Peña, i a l’oest, amb el camí que anava al rafal i a l’oratori de la Bonanova (íd.: 3a-4a, 10a).
Francisca Morey Bernad morí sense testar a Palma el 6 d’octubre de 1875, i en providència de 22 de maig de 1877 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Francisco Javier Patiño Moreno davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera, en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills: Pedro, Benito i Antonio Ascárate Morey, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 de juny següent autoritzada per dit notari Sancho (íd., 9a).
Amb escriptura de 30 d’octubre de 1877 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Damián Boscana Furió quità el cens de 7 lliures que gravava la propietat mitjançant el pagament de 140 lliures —equivalents a 465 pessetes amb 5 cèntims— a Juan Rubert de la Peña (íd., 12a).
Damián Boscana Furió morí fadrí el 10 de maig de 1884, amb testament que havia disposat el 31 de març de 1872 en poder del notari Gaspar Sancho Coll i codicil de 30 de gener de 1880, en què prellegà el dret d’estatge a la seva germana María Antonia (†10-1-1901). Nomenà hereves usufructuàries les seves germanes: María Antonia, Margarita (†13-6-1882) i Francisca Boscana Furió (†18-5-1909), i propietaris en parts iguals, els seus nebots José i Ricardo Esteva Boscana. Feu cert llegat a la seva neboda Francisca Esteva Boscana. Ricardo renuncià en favor del seu germà José. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 62 del carrer de la Bonanova (íd., 13a).
José Esteva Boscana morí sense testar el 2 de novembre de 1928, i en acte de 15 de febrer següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Adolfo Fernández Moreda Martínez Chacón davant el secretari Juan Bestard Giá, en foren declarats hereus en parts iguals els seus sis fills: Gabriel —apotecari—, Francisca —casada amb Gabriel Ramis Medinas—, Catalina —casada amb Joaquín Crespí Coll, veïnats de Tarragona—, María Magdalena, Dulce María i María del Carmen Esteva Llompart. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 23 de juliol de 1931 autoritzada pel notari José Socías Gradolí i la propietat se l’adjudicà Gabriel (íd.).
El 21 de desembre de 1931, davant dit notari Socías, Gabriel Esteva Llompart vengué la propietat, per preu de 3.600 pessetes, als cònjuges Andrés Real Munar —militar— i Francisca Esteva Garau. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 61 del carrer de la Bonanova (íd., 15a).
Andrés Real Munar morí el 28 de desembre de 1962, amb testament que havia ordenat a Bunyola el 22 de febrer de 1937 en poder del notari Francisco Servera Amengual, en què llegà la meitat de dues propietats situades al Terreno a la seva esposa, a qui nomenà hereva usufructuària. Nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Margarita, Andrés i Ana María Real Esteva, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 22 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, confrontava amb els carrers d’Inglaterra i del Teniente Mulet (íd., 16a).
El 27 de maig de 1863, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó establí al sabater Jerónimo Mas Roca mig trast —2.700 pams quadrats— procedent d’uns terrenys que el venedor havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb la casa i corral de Francisca Simó Quetglas; al sud, amb terres romanents al venedor; a l’est, amb la casa de Catalina Mateu, nora del comprador, i a l’oest, amb el camí que anava de la carretera d’Andratx al camí de la Bonanova. El preu fou de 112 lliures, ço és, 12 lliures d’entrada i sobre les 100 lliures restants es creà un cens reservatiu de 3 lliures al for de 3% pagador el 4 de maig (RP6, 268-PG, A-1a).
Jerónimo Mas Roca hi feu construir una casa de planta baixa amb jardí. Per a sufragar les obres, hipotecà la propietat a José Cáceres Aguirre en garantia d’un préstec de 2.000 rals a pagar en 6 mesos amb un interès de l’1% (íd., 3a).
Amb escriptura de 13 de juliol de 1865 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy, Jerónimo Mas Roca vengué la propietat, per preu de 200 lliures, al llauner José Aguiló Forteza (íd., 4a).
El 30 de març de 1906, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, José Aguiló Forteza vengué la propietat, per preu de 2.500 pessetes, a la seva filla María Aguiló Martí, veïnada de València, casada amb Ricardo Guarner Franco. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 13 del carrer de la Iglesia. Confrontava amb les cases d’Emilio Lladó Borel i Miguel Vaquer i terreny dels germans José i Valentín Schembri Campos (íd., 7a).
Amb escriptura de 27 d’abril de 1907 autoritzada per dit notari Font, María Aguiló Martí quità el cens de 3 lliures que gravava la propietat mitjançant el pagament de 222 pessetes amb 22 cèntims a María del Carmen Rubert Sureda (íd., 8a).
El 5 de maig de 1914, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, María Aguiló Martí vengué la propietat, per preu de 1.500 pessetes, a l’industrial Gabriel Forteza Cortés (íd., 9a).
Gabriel Forteza Cortés, comerciant, morí el 5 de febrer de 1932, amb testament que havia disposat el 13 d’agost de 1924 en poder del notari José Fernández del Busto, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Antonio, Catalina, Cayetano i Gabriel Forteza Aguiló. Llegà a Catalina la nua propietat de les dues cases que el testador tenia al Terreno i a Son Espanyolet. De la resta de béns nomenà hereva la seva esposa, Josefa Aguiló Segura (†10-3-1941), amb substitució a favor de Catalina. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 de maig següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 11 del carrer de la Iglesia (íd., 10a).
El 5 de maig de 1942, davant dit notari Unzué, Catalina Forteza Aguiló vengué la propietat, per preu de 4.000 pessetes, a María Torres Cardona, casada amb José Rigo Porcel. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 7 del carrer de Menéndez Pelayo (íd., 11a).
El 9 de juny de 1863, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó establí a Lorenzo Abrines Palmer —ajudant del Cos d’Enginyers de Camins, Canals i Ports— una peça de terra de 10.000 pams quadrats procedent d’uns terrenys que el venedor havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord i a l’est, amb terres del venedor; al sud, amb la casa de Rafael Ribas i de Juan Roca, i a l’oest, amb el camí que anava a la Bonanova. El preu fou de 4.739 rals amb 9 cèntims, ço és, 1.195 rals amb 84 cèntims d’entrada i sobre els 3.543 rals amb 25 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 106 rals amb 29 cèntims al for de 3% pagador el 4 de maig (RP6, 306-PG, A-1a).
Lorenzo Abrines Palmer morí el 22 de febrer de 1876, amb testament que havia disposat el 20 de desembre de 1861 en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Magdalena Gazá Garcías, i propietària, la seva neboda María Rosa Prats Caubet. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 10.000 pams quadrats o 400 m² i comprenia una casa i jardí. Confrontava, al nord, amb la casa de successors de Juan Albertí Pujol; al sud, amb la propietat d’Antonio Rosselló; a l’est, amb terres de Juan Rubert de la Peña, i a l’oest, amb el carrer de la Bonanova (íd., 4a).
El 29 de març de 1900, davant el notari Juan Palou Coll, vengueren la propietat, per preu de 2.000 pessetes, al comerciant José Vaquer Oliver. Aquest morí el 20 de setembre de 1917, a l’edat de 67 anys, amb testament que havia ordenat el primer de desembre de 1900 en poder del notari José Socías Gradolí, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Jorge, Mateo —misser— i María de la Soledad Vaquer Obrador —casada amb Sebastián Miralles Sbert—, i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Coloma Obrador Tauler. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de març de 1918 autoritzada pel mateix notari (íd.: 5a, 7a).
Coloma Obrador Tauler morí viuda el 21 de febrer de 1939, i en acte de 21 d’agost següent dictat pel jutge accidental de primera instància nombre 1 de Palma Gerardo María Thomás Sabater, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Jorge, Mateo i María de la Soledad Vaquer Obrador, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 de juny següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores, la propietat consistia en una casa i jardí marcada amb els nombres 57 i 57-1r del carrer de la Bonanova (íd., 10a).
José Vaquer Obrador morí a Palma el 20 de desembre de 1939, amb testament que havia disposat al Terreno el 12 anterior en poder del notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereu d’1/3 part el seu germà Mateo, i de les 2/3 parts restants, la seva germana María de la Soledad. Aleshores, la propietat confrontava, a l’enfront, amb el carrer de la Bonanova; a la dreta, amb la propietat de José Lloret i María Ferrer; a l’esquerra, amb la casa de María Aguiló, i al fons, amb la casa i corral de la Congregación Diocesana de Hermanas de la Caridad (íd., 11a).
El 10 d’octubre de 1940, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Mateo i María de la Soledad Vaquer Obrador vengueren la propietat, per preu de 18.000 pessetes, a les germanes Catalina, Isabel i Rosalía Noguera Rullán (íd., 13a).
Amb escriptura de 4 d’abril de 1960 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, les germanes Noguera Rullán es dividiren la propietat de la següent manera: Catalina —casada amb el publicista Juan Suau Llobera— i Isabel Noguera Rullán s’adjudicaren la casa nombre 113 del carrer del Teniente Mulet, de 150 m², que comprenia semisoterrani, planta principal i jardinet; Rosalía s’adjudicà la casa nombre 111 del mateix carrer, de 240 m², que comprenia semisoterrani, planta baixa i jardinet (RP6, 32230-terme, 1a; RP6, 32232-terme, 1a).
Catalina Noguera Rullán morí sense testar el 13 de desembre de 1969, i en acte d’11 d’abril següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2, en foren declarades hereves en parts iguals les seves dues úniques filles, María Asunción i Rosalía María Suau Noguera, les quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 20 de novembre següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (RP6, 32230-terme, 2a).
El 30 d’octubre de 1863, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Rubert Lladó establí a Francisca Simó Quetglas —casada amb José García Mena— un trast de 5.400 pams quadrats procedent d’uns terrenys que el venedor havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb el camí que anava de la carretera d’Andratx al camí de la Bonanova; al sud, amb terres de la mateixa procedència romanents al venedor; a l’est, amb la casa i jardí de Jerónimo Mas Roca, i a l’oest, amb la casa i jardí de Juan Socías Ferrer. El preu fou de 224 lliures, ço és, 24 lliures d’entrada i sobre les 200 lliures restants es creà un cens reservatiu de 6 lliures al for de 3% pagador el 4 de maig (RP6, 620-PG, A-1a).
Francisca Simó Quetglas morí el 20 d’abril de 1885, amb testament que havia disposat el 19 de juny de 1883 en poder del notari Gaspar Sancho Coll, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Isabel García Simó, casada amb Miguel Calle, veïnats de Buenos Aires. En la resta de béns nomenà hereu universal usufructuari el seu espòs, José García Mena, i propietaris, el seu fill Pedro García Simó —veïnat de l’Havana— i els seus nets Adelina i Arturo Fernández García (†10-12-1884) (els nets, en representació de la difunta filla de la testadora Rosa García Simó, casada amb Cándido Fernández Tiagonce). Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa i jardí feta construir per Francisca Simó Quetglas. Confrontava, al nord, amb el carrer de la Iglesia; al sud, amb terres romanents a Juan Rubert de la Peña; a l’est, amb la casa de José Aguiló Forteza, i a l’oest, amb la casa de Bartolomé Terrasa (íd., 5a).
El 9 de juny de 1892, davant el notari Antonio Mulet Mas, vengueren la propietat, per preu de 850 pessetes, a Francisca Perelló Bordoy, casada amb Emilio Lladó Borel (íd., 6a).
Amb escriptura de 2 de maig de 1907 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Francisca Perelló Bordoy adquirí de Valentín Schembri Campos, per preu de 500 pessetes, una porció de 331,25 m² del trast nombre 34 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb les propietats de la compradora, María Aguiló Martí, Juan Vaquer i Francisco Barceló; al sud, amb la resta del trast nombre 34; a l’est, amb el carrer de Méjico, i a l’oest, amb les propietats de Francisco Gamarra Ladaria i de Juana Homar Cañellas (RP6, 9052-terme, 1a).
Francisca Perelló Bordoy morí viuda el 10 de juliol de 1923, a l’edat de 86 anys, amb testament obert que autoritzà el notari Rafael Togores Palou el 26 de juny de 1918, en què nomenà hereves amb designació de béns les seves filles: María de la Concepción —casada amb Jaime Terrés Ginard, veïnats d’Alacant— i Josefa Emilia Lladó Perelló (†15-1-1945) —casada amb Pedro Escat Martínez—, destinant a Josefa Emilia les dessusdites propietats (íd., 2a; RP6, 620-terme, 10a).
El 2 d’octubre de 1941, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Josefa Emilia Lladó Perelló vengué ambdues propietats, per preu global de 9.000 pessetes, a María Cardona Torres, casada amb Juan Torres Torres. Aleshores, el trast de 5.400 pams quadrats comprenia una casa de planta baixa, pis i jardí marcada amb el nombre 9 del carrer de Menéndez Pelayo (íd., 1a-3a; íd., 11a).
María Cardona Torres morí el 3 de setembre de 1952, amb testament que havia ordenat el 6 d’octubre de 1941 en poder de dit notari Unzué, en què nomenà hereva la seva filla María Torres Cardona, casada amb José Rigo Porcel (íd., 4a; íd., 12a).
Amb escriptura d’11 de setembre de 1956 autoritzada pel notari de Madrid César Olaortua Arana —com a substitut de Luis Hernández González—, María Torres Cardona manifestà que damunt el trast nombre 34, de 331,25 m², estava construint una casa de tres plantes marcada amb el nombre 92 provisional del carrer de Ramón Servera Moyá. Confrontava, a l’enfront, amb dit carrer; al fons, amb les propietats de Francisco Gamarra Ladaria i Juan Alomar; a la dreta, amb la propietat de l’atorgant, i a l’esquerra, amb terrenys de la Congregación Diocesana de Hermanas de la Caridad (RP6, 9052-terme, 6a).
El 31 de maig de 1872, davant el notari Cayetano Socías Bas, Juan Rubert de la Peña vengué un ermàs procedent del torrent del Mal Pas que feia 50 metres de longitud al llarg de la carretera d’Andratx, entre aquesta via, la mar i el rafal del Corb Marí, per preu de 332 pessetes amb 18 cèntims, a María Margarita Fortuny Sureda (†8-4-1878) —viuda de Villalonga—, María Magdalena Fortuny Sureda (†8-6-1888) —viuda de Despuig—, María Josefa Fortuny Sureda —casada amb Pedro Verí Salas—, María Josefa Villalonga Fortuny —casada amb Juan O’Neille Rossiñol—, María Luisa Villalonga Cotoner —casada amb Julio O’Neill Rossiñol—, María Francisca Zaforteza Togores —casada amb José Sureda Boxadors—, María Luisa Despuig Fortuny (†4-11-1889) —casada amb Francisco Truyols Salas—, María Margarita Villalonga Fortuny —casada amb Joaquín Fuster Rossiñol— i Juana Adelaida Rocabertí de Dameto Verí (†29-6-1899), casada amb Ramón Despuig Fortuny. Aquesta propietat era part d’un ermàs de 4.230,1 m² procedent del torrent del Mal Pas que Juan Rubert Lladó adquirí del batle general del Reial Patrimoni amb escriptura de 24 d’abril de 1861 atorgada a l’escrivania de Cartes Reials, el qual confrontava, al nord, amb terrenys del venedor; al sud, amb el rafal del Corb Marí, de Juan Barceló Brondo; a l’est, amb la mar, i a l’oest, amb la carretera d’Andratx (RP6, 2148-2149-terme, 1a).
Amb escriptura de 2 de setembre de 1902 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, es dividiren la propietat (RP6, 2149-terme, 10a).
Juana i Fernando Truyols Despuig s’adjudicaren dues porcions de 5 metres de longitud cadascuna com a hereus de sa mare, María Luisa Despuig Fortuny (íd.; RP6, 7957-terme, 1a).
Pedro Juan Aguiló Forteza, industrial, s’adjudicà una porció de 6 metres de longitud. Aguiló la tenia per compra a José Rubert Català, per preu de 1.750 pessetes, mitjançant escriptura de 15 de març de 1902 autoritzada per dit notari Sancho. Rubert l’adquirí de Ramón Salom Nicolau pel mateix preu mitjançant escriptura de 28 de gener de 1902 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou. Salom la tenia per compra a Francisco Pizá Barceló, per preu de 375 pessetes, amb escriptura de 22 de gener de 1902 autoritzada per dit notari Togores. Pizá l’adquirí de María Josefa Villalonga Fortuny, per preu de 375 pessetes, mitjançant escriptura d’11 de març de 1899 autoritzada per dit notari Togores (RP6, 7950-terme, 1a; RP6, 2149-terme, 2a-5a).
El 27 de desembre de 1902, davant el notari Guillermo Sancho Mas, Pedro Juan Aguiló Forteza adquirí de Jaime i Joaquín Villalonga Fortuny, per preu de 400 pessetes, una porció de 2 metres de longitud. Els venedors la tenien com a hereus de sa mare, María Margarita Fortuny Sureda (RP6, 7951-7952-terme, 1a).
Amb escriptura de 3 de març de 1909 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Juan Aguiló Valentí —com a apoderat de son pare, Pedro Juan Aguiló Forteza— agrupà les dessusdites propietats sota una mateixa finca registral i la vengué, per preu de 2.500 pessetes, a Pedro Morey Gazá. Aleshores, feia 8 metres de longitud al llarg de la carretera d’Andratx i confrontava, al nord, amb terrenys de la mateixa procedència de les germanes María Margarita i Manuela Villalonga Fortuny; al sud, amb el rafal del Corb Marí, de Joaquín Gual de Torrella Gual; a l’est, amb la mar, i a l’oest, amb la carretera d’Andratx (RP6, 9261-terme, 1a-2a).
El 5 de maig de 1914, davant el notari Miguel Pons Pons, Pedro Morey Gazá donà la propietat a la seva filla María Morey Meliá —casada amb José Roca Mir, veïnats de la ciutat de Tortosa—, qui, amb escriptura de 17 de juny de 1915 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 1.000 pessetes a Jaime Ros Estarás. Aleshores, la propietat comprenia una casa (íd., 3a-4a).
Jaime Ros Estarás morí casat l’11 d’abril de 1924, a l’edat de 48 anys, amb testament obert que autoritzà el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán el 14 de gener de 1915, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Dominga Cavaller Llobet, i propietaris en parts iguals, els fills pòstums i naixedors, que resultaren esser Jaime —funcionari— i María Teresa Ros Cavaller, nascuts respectivament el 7 d’agost de 1916 i el 14 d’octubre de 1919. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 10 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
Segons midament que es feu posteriorment, la propietat ocupava una superfície de 250 m² i comprenia una casa de soterrani, semisoterrani, planta baixa, pis i algorfa marcada amb el nombre 349 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 6a).
Les germanes María Margarita i Manuela Villalonga Fortuny s’adjudicaren sengles porcions de 6 metres i 1 metre de longitud per herència de sa mare, María Margarita Fortuny Sureda (RP6, 7953-terme, 1a; RP6, 7956-terme, 1a).
María Josefa Fortuny Sureda s’adjudicà una porció de 5 metres de longitud. Aquesta morí viuda el 25 de març de 1905, a l’edat de 87 anys, amb testament que havia disposat el 18 de desembre de 1894 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima les seves filles María Bárbara i María Margarita Verí Fortuny i les seves netes María del Carmen —casada amb Felipe Fuster de Puigdorfila Villalonga— i María Josefa Zaforteza Verí —casada amb Juan González Moro Moreno—, filles de la difunta filla de la testadora María Josefa Verí Fortuny. De la resta de béns nomenà hereva universal la referida María Margarita Verí Fortuny. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 18 de maig de 1909 autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà María del Carmen Zaforteza Verí (RP6, 7954-terme, 1a).
María del Carmen Zaforteza Verí i Felipe Fuster de Puigdorfila Villalonga moriren respectivament el 18 d’octubre de 1914 i el 19 de novembre de 1915, amb testament que havien ordenat el 21 de febrer de 1912 en poder del notari José Socías Gradolí, en què instituïren en la porció llegítima els seus tres fills: Joaquín María, María Josefa i María del Carmen Fuster de Puigdorfila Zaforteza, i de la resta de béns es nomenaren mútuament hereus universals, amb substitució a favor de Joaquín María, qui s’adjudicà aquesta propietat (íd., 3a).
Segons escriptura de 15 de març de 1967 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, la propietat ocupava una superfície de 154,06 m² (íd.).
María Luisa Villalonga Cotoner s’adjudicà una porció de 5 metres de longitud. Amb escriptura de 27 de març de 1903 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, la vengué per 1.250 pessetes a Luis Despuig Roten (RP6, 7955-terme, 1a).
Luis Despuig Roten morí el 13 de novembre de 1924, amb testament que havia disposat el 21 de desembre de 1914 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, María de los Dolores Truyols Villalonga, i propietari, Fernando Truyols Morell, fill del seu cunyat Mariano Truyols Villalonga. Segons recent midament, ocupava una superfície de 160,5 m² i confrontava, al nord, amb els hotels Terreno i Terrasa (íd., 3a).
El 15 de gener de 1944, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Morell Villalonga —en representació de María de los Dolores Truyols Villalonga— vengué la propietat, per preu de 1.000 pessetes, a Joaquín Fuster de Puigdorfila (íd., 4a).
José Despuig González de Balbuena i Fernando Truyols Despuig s’adjudicaren una porció de 5 metres de longitud com a hereus de Juana Adelaida Rocabertí de Dameto Verí (†29-6-1899) (RP6, 7958-terme, 1a).
Juana Truyols Despuig s’adjudicà una porció de 5 metres de longitud com a hereva de sa mare, María Luisa Despuig Fortuny. Juana Truyols Despuig i el seu espòs, Joaquín Rovira Rovira, tinent de navili, devien respectivament 20.050 i 19.950 pessetes a Ramon Despuig Fortuny —VIII comte de Montenegro i X de Montoro— i en pagament dels deutes li cediren, entre d’altres, aquesta propietat, que ocupava una superfície de 383,69 m² i valia 10.000 pessetes. Amb escriptura de 9 de març de 1922 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano —com a substitut de José Socías Gradolí, absent, diputat a Corts—, Raimundo Despuig Sastre —en representació de son pare, Ramón Despuig Fortuny— vengué la propietat, per preu de 200 pessetes, a Francisco Ripoll Magraner (RP6, 7959-terme, 1a-3a).
Amb escriptura de 30 de desembre de 1921 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Francisco Ripoll Magraner adquirí dels germans Juan —enginyer—, María Ignacia i Luis Frontera Estelrich —metge—, per preu de 5.000 pessetes, un ermàs contigu de 300 m² procedent del torrent del Mal Pas o del Corb Marí. Els venedors tenien la propietat per herència de son pare, Antonio Frontera Bauzá, qui l’adquirí per donació que li feu Fernando Truyols Despuig (RP6, 15100-terme, 1a).
Francisco Ripoll Magraner agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral de 683 m² marcada amb el nombre 105 de l’avinguda de Calvo Sotelo. Hi feu construir una casa de planta baixa, garatge, tres pisos i terrat destinat a hotel. El 7 de juliol de 1939, davant el notari Nicasio Pou Ribas, cedí l’edifici en arrendament a José María Malagarriga Miralbell, fill de Francisco Malagarriga Fabra, per 14.400 pessetes anuals i temps de 10 anys. Tanmateix, el contracte finalitzà un any després amb escriptura de 27 de novembre de 1940 autoritzada pel mateix notari (RP6, 19532-terme, 1a-3a).
El 29 d’agost de 1950, davant el notari de Madrid Antonio Fernández Mata, Francisco Ripoll Magraner hipotecà la propietat al Banco Hipotecario de España en garantia d’un préstec de 340.000 pessetes, interès del 4,5% i termini de 50 anys. L’objectiu era ampliar i reformar l’hotel «de viajeros denominado Hotel Terreno» (íd., 4a).
Francisco Ripoll Magraner, industrial, morí a Palma el primer de desembre de 1959, amb testament que havia disposat el 6 de desembre de 1957 en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: María Josefa —casada amb Juan Ordinas Carrascosa— i Francisco Ripoll Pastor, nascuts del seu matrimoni amb María Margarita Pastor de Cartagena. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 de gener següent autoritzada pel notari José Clar Salvá i la propietat se l’adjudicà María Josefa (íd., 5a).
El 16 de desembre de 1872, davant el notari Cayetano Socías Bas, Juan Rubert de la Peña i Juan Palou de Comasema Pérez elevaren a escriptura pública la compravenda d’un trast de 320,87 m² que el segon havia adquirit de Juan Rubert Lladó mitjançant escriptura privada. Confrontava, al nord, amb la carretera d’Andratx; al sud, amb la mar; a l’est, amb un camí d’establidors i una faixa de terreny de la mateixa procedència de Miguel i Francisco Font, i a l’oest, amb la casa i terra de la mateixa procedència de Luisa Forteza Aguiló. S’imposà un cens reservatiu de 9 lliures al for de 3% pagador el 4 de maig sobre un capital de 300 lliures (RP6, 2460-terme, 1a).
Amb escriptura de primer de febrer de 1889 autoritzada per dit notari Socías, Manuel Palou de Comasema Truyols —en representació de son pare, Juan Palou de Comasema Pérez— vengué la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a Pablo Cavaller Pons. Aleshores, comprenia una casa de planta baixa i pis marcada amb el nombre 81 del carrer d’Alfonso Trece i diverses marjades. Confrontava, al nord, amb dit carrer; al sud, amb la mar; a l’est, amb un camí d’establidors pel qual tenia sortida la cotxeria i una faixa de terreny de Teresa Gomila Ramis, i a l’oest, amb la propietat de José Valls Forteza (íd., 2a).
El 10 de juliol de 1929, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Pablo Cavaller Pons aportà aquesta i altres set propietats i dos censos a l’entitat Cavaller SA, constituïda a Palma juntament amb els seus dos fills Guillermo i Pablo Cavaller Llobet amb un capital social d’1.060.000 pessetes. El valor d’aquesta propietat era de 12.000 pessetes. Aleshores, estava marcada amb el nombre 87 (íd., 7a).
Amb escriptura de 27 de març de 1944 autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer, l’entitat Cavaller SA vengué la propietat, per preu de 12.000 pessetes, a José Cavaller Llobet (íd., 8a).
El 14 de març de 1969, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Cavaller Llobet vengué la propietat, per preu de 99.500 pessetes, al contractista d’obres Bartolomé Ramón Jaume, qui, amb escriptura de 9 de desembre següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, l’aportà en unió d’altres propietats a l’entitat Rapo SA. El valor d’aquesta finca era d’1.071.000 pessetes. Aleshores, estava marcada amb el nombre 319 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 9a-10a).
El 16 de març de 1874, davant el notari Cayetano Socías Bas, Juan Rubert de la Peña establí a Juan Albertí Pujol —ajudant del ram d’Obres Públiques—, per preu de 200 lliures, un trast de 214 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó —pare del venedor— havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb un trast de Pedro Aguiló; al sud, amb la casa i hort de Lorenzo Abrines Palmer; a l’est, amb terres romanents, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova (RP6, 2396-terme, 1a).
Juan Albertí Pujol morí el 29 de setembre de 1886, a l’edat de 65 anys, amb testament que havia disposat el 17 anterior en poder de dit notari Socías, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Antonia Juan Adrover (†8-5-1909), i propietària, la seva pubila, Antonia Albertí Juan, casada amb el jornaler Miguel Lladó Mas. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptures de 8 de març de 1887 i 16 de desembre de 1890 autoritzades respectivament pels notaris Guillermo Sancho Mas i Miguel Ignacio Font Muntaner. Aleshores, la propietat comprenia una casa amb jardí que hi feu construir el difunt (íd., 2a).
El 16 d’abril de 1904, davant el notari Miguel Pons Pons, Antonia Albertí Juan vengué la propietat, per preu de 3.000 pessetes, a Andrés Jaume Nadal, qui, amb escriptura de 17 de maig de 1910 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, la vengué per 2.500 pessetes a María Aguiló Bonnín, casada amb Antonio Fuster Bonnín (íd.: 12a, 14a).
Amb escriptura de 18 de juny de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, María Aguiló Bonnín adquirí de Valentín Schembri Campos, per preu de 600 pessetes, una peça de terra de 278 m² que comprenia part dels trasts nombres 33-34 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb la resta del trast nombre 34, de Francisca Perelló Bordoy; al sud, amb terreny romanent; a l’est, amb el carrer de Méjico, i a l’oest, amb terreny de la compradora. Com que ambdues propietats eren contigües, foren inscrites sota una mateixa finca registral (RP6, 10045-terme, 1a).
María Aguiló Bonnín morí viuda el 5 de gener de 1943, amb testament que havia ordenat el 8 d’abril de 1932 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereus els seus fills: Juan, Miguel i María Fuster Aguiló, casada amb Pedro Abadal Vila. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 2 d’abril següent autoritzada pel notari Valentín Salas Medrano i la propietat se l’adjudicà María. Aleshores, ocupava una superfície de 478 m² i comprenia una casa de planta baixa, primer pis i jardí marcada amb el nombre 55 del carrer de la Bonanova. Confrontava, a l’enfront, amb dit carrer; a la dreta, amb les propietats de la Congregación Diocesana de Hermanas de la Caridad i de les germanes Noguera Rullán; a l’esquerra, amb les propietats de María Cardona Torres i de Miguel Fuster Aguiló, i al fons, amb el carrer de Méjico (RP6, 22339-terme, 1a-2a).
Amb escriptura de 25 de novembre de 1958 autoritzada pel notari José Masot Novell, María Fuster Aguiló, viuda, donà la propietat al seu fill José María Abadal Fuster, agent comercial col·legiat. Aleshores, la propietat consistia en una casa de planta baixa, dos pisos i jardí a la dreta marcada amb els nombres 107 i 109 del carrer del Teniente Mulet (íd., 3a).
El 26 de maig de 1874, davant el notari Cayetano Socías Bas, Juan Rubert de la Peña establí a María Antonia Vey Quetglas —casada amb Pedro Antonio Cañellas Sabater— un trast de 148,4 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó —pare del venedor— havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb la casa d’Elena Socias de Sáenz; al sud, amb un trast de Juan Albertí Pujol; a l’est, amb terres de la mateixa procedència del venedor, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova. El preu fou de 847 pessetes amb 33 cèntims, ço és, 80 pessetes d’entrada i sobre les 767 pessetes amb 33 cèntims restants es creà un cens reservatiu de 23 pessetes amb 2 cèntims al for de 3% pagador el 4 de maig (RP6, 2445-terme, 1a).
María Antonia Vey Quetglas morí viuda el 15 de febrer de 1895, amb testament que havia disposat el 25 de setembre de 1885 en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, Antonia i Margarita Cañellas Vey, i nomenà hereu universal propietari el seu fill Miguel Cañellas Vey. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 de novembre de 1896 autoritzada pel notari José Alcover Maspons i la propietat se l’adjudicà Miguel després de pagar 74 pessetes amb 8 cèntims a cadascuna de les seves germanes en concepte de llegítima. Aleshores, la propietat comprenia terra i una casa de planta baixa marcada amb el nombre 53 del carrer de la Bonanova. Confrontava, a l’enfront, amb dit carrer; a la dreta, amb la casa d’hereus de Juan Albertí Pujol; a l’esquerra, amb la casa de Francisco Gamarra Ladaria, i al fons, amb terra de Juan Rubert de la Peña (íd., 2a-3a).
Miguel Cañellas Vey morí sense testar el 12 de juliol de 1902, i en acte de 5 de març següent dictat pel jutge de primera instància de Palma Pedro Armenteros Ovando davant l’escrivà Guillermo Vidal, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus nebots Bartolomé i Juana Homar Cañellas. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 d’abril següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons i la propietat se l’adjudicà Juana (íd., 5a).
El 18 de juny de 1909, davant el notari Guillermo Sancho Mas, Juana Homar Cañellas vengué la propietat, per preu de 2.500 pessetes, a Cecilia Cortés Fuster. Aquesta morí fadrina i sense testar l’11 de novembre de 1926, i en acte de 3 de maig següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Cirilo Barcaiztegui Martín de Villarragut davant el secretari Juan Bestard Giá, en fou declarada única hereva sa mare, Gertrudis Fuster Bonnín. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa, jardí i altres dependències (íd.: 6a, 8a).
Gertrudis Fuster Bonnín morí viuda i sense testar el 12 de maig de 1931, i en acte de 30 de març següent dictat pel jutge accidental de primera instància del districte de la Llonja Gerardo María Thomás Sabater davant el secretari Juan Bestard Giá, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre nebots: Juan —comerciant—, María —casada amb Pedro Abadal Vila— i Miguel Fuster Aguiló, fills del germà de la testadora Antonio Fuster Bonnín, i Juan Fuster Sastre, fill del germà de la testadora Ramón Fuster Bonnín i d’Ana Sastre Campins. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 6 de juny de 1932 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano i la propietat se l’adjudicà Juan Fuster Sastre, veïnat de Buenos Aires, per renúncia dels altres cohereus. Al mateix acte la vengué per 7.000 pessetes a Antonio Forteza Pomar, qui, amb escriptura de 10 de gener de 1933 autoritzada pel mateix notari, la vengué pel mateix preu a Miguel Fuster Aguiló (íd., 9a-11a).
Miguel Fuster Aguiló, comerciant, feu edificar dos pisos damunt la planta baixa. Estaven marcats amb els nombres 105 i 107 del carrer del Teniente Mulet (íd., 12a).
El 10 de març de 1875, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Juan Rubert de la Peña vengué a María Josefa Cardell Parets, per preu de 700 lliures, una de les cases construïdes al rafal del Terreno, la que donava a la part del nord, amb les porcions de terra contigües a davant i a darrere. Confrontava, al nord i a l’oest, amb la propietat del venedor; al sud, amb l’altra casa del rafal del Terreno, i a l’est, amb la carretera d’Andratx (RP6, 2382-terme, 2a).
El 14 de maig de 1875, davant el notari Miguel Pons Barrutia, Juan Rubert de la Peña establí a Manuel Samper Mollá un trast procedent del rafal del Terreno que confrontava, a l’esquerra, amb una porció de casa del comprador; a la dreta, amb la casa de Mateo Tous Oliver; al fons, amb terra del Terreno romanent al venedor, i a l’enfront, amb la vorera de la mar. El preu fou de 200 lliures i s’imposà un cens reservatiu de 6 lliures pagador el 4 de maig (RP6, 3148-terme, 1a).
Manuel Samper Mollá agregà aquest trast a una propietat contigua que consistia en una casa de 70 m² i en una marjada de 66,33 m² separada de la casa per un camí de 3 metres d’ample. La casa, unida a una altra de la seva propietat, estava marcada amb el nombre 55 i confrontava amb la casa de Mariana Meridiano Ginard. La marjada tenia una escala per a davallar a la mar. Samper la tenia per compra que feu a Juan Henales Vallcaneras, per preu de 2.000 pessetes, mitjançant escriptura privada de 1870 i escriptura pública de 30 de juny de 1874 autoritzada per dit notari Pons. Henales la tenia per compra que feu a Bartolomé Ferragut Capó amb escriptura de 18 d’agost de 1862 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas (RP6, 2468-terme, 1a).
El 13 d’abril de 1878, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, l’escrivent José Estades Oliver —com a apoderat de Manuel Samper Mollá— vengué la finca, per preu de 6.500 pessetes, al prevere Pedro Juan Juliá Uguet, canonge de la Seu. Aleshores, la propietat comprenia una casa de forma irregular de planta baixa i alts, un jardí contigu a la part de llevant, una galeria a l’enfront al sud i una marjada separada de la casa per un camí de 3 metres d’ample que empalmava amb la carretera d’Andratx. La marjada comprenia una cova construïda a la part inferior pel venedor i un terrat que s’estenia damunt una caseta d’hereus de Mateo Tous Oliver immediata a la mar. Confrontava, al nord, amb el rafal del Terreno, de Juan Rubert de la Peña; al sud, amb un camí de 3 metres d’ample i un carreró; a l’est, amb la casa d’hereus de Mateo Tous Oliver, i a l’oest, amb la casa de Mariana Meridiano Ginard (RP6, 3230-terme, 1a).
Pedro Juan Juliá Uguet morí el 13 de desembre de 1895, a l’edat de 61 anys, amb testament que havia disposat el 15 de juny de 1894 en poder de dit notari Font, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva universal la seva ànima. Instituí una administració de la seva herència que havia de durar 90 anys i nomenà marmessors Jaime Ferrer Mir —canonge penitencier de la Seu—, Francisco Molina Guardiola —prepòsit de la Congregació de Sant Felip Neri—, Rafael Cifre Bibiloni —prevere— i Eusebio Estada Sureda, enginyer en cap de les Balears. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 12 de febrer de 1896 autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
El 5 de febrer de 1898, davant el notari Alejandro Rosselló Pastors, els marmessors vengueren la propietat, per preu de 6.250 pessetes, a Juan Palmer Miralles. Al mateix acte, Palmer adquirí de Juan Rubert de la Peña, per preu de 200 pessetes, una peceta de terra de 25 m² contigua a l’anterior (íd., 6a; RP6, 7121-terme, 1a).
Amb escriptura de 4 de juliol de 1904 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Juan Palmer Miralles agrupà ambdues propietats i les vengué, per preu de 4.000 pessetes, a Matías Morey Vanrell (RP6, 8311-terme, 1a).
Matías Morey Vanrell morí casat el 16 de març de 1913, a l’edat de 65 anys, amb testament que havia ordenat el 15 de juliol de 1910 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Luisa Kervizic Picard, i propietària, la seva pubila, Magdalena Morey Kervizic. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
El 28 de juny de 1916, davant dit notari Massanet, Luisa Kervizic Picard vengué la propietat, per preu de 15.000 pessetes, a María Luisa Ripoll Moragues —casada amb el militar Jerónimo Palou de Comasema Moragas—, qui, amb escriptura de 29 de desembre de 1924 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 43.000 pessetes a Dominga Cavaller Llobet (íd., 4a-5a).
Al mateix acte, María Luisa Ripoll Moragues vengué a Dominga Cavaller Llobet, per preu de 42.000 pessetes, una propietat contigua que consistia en una peça de terra de 1.400 m² amb una casa i jardí marcada amb el nombre 83 del carrer d’Alfonso Trece. Confrontava, al nord, amb la carretera d’Andratx i terres de María del Carmen Rubert Sureda; al sud, amb cases d’hereus de Mateo Tous Oliver i de la compradora; a l’est, amb dites terres de Rubert, i a l’oest, amb cases que foren de Mariana Meridiano Ginard i de Margarita Ramis. Ripoll la tenia per llegat que li feu el seu sogre, Juan Rubert de la Peña, amb escriptura de 14 de novembre de 1900 autoritzada pel notari José Socías Gradolí (RP6, 7630-terme, 1a-2a).
Amb escriptura de 5 de desembre de 1958 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, Dominga Cavaller Llobet agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral que consistia en un trast de 950,2 m² amb dues edificacions: una de planta baixa i dos pisos i una altra de planta baixa i semisoterrani separada de la primera per un carreró que de la mar anava a l’avinguda de Calvo Sotelo, on tenia el nombre 301. Comprenia també la dessusdita marjada amb la cova (RP6, 30233-terme, 1a).
Dominga Cavaller Llobet morí viuda el 15 de febrer de 1960, amb testament que havia disposat el 14 de gener de 1915 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Jaime Ros Estarás (†11-4-1924), i propietaris en parts iguals, els fills pòstums i naixedors, que resultaren esser Jaime —funcionari— i María Teresa Ros Cavaller, casada amb José Font Ravelló. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 23 de desembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada i la propietat se l’adjudicà Jaime. Aleshores, estava marcada amb el nombre 315 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 2a).
L’11 de juny de 1875, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Juan Rubert de la Peña vengué a Antonia Ferrer Morro, casada amb Manuel Pons Roig, per preu de 2.500 pessetes, una de les cases construïdes al rafal del Terreno, la que donava a la part del sud, amb les porcions de terra contigües a davant i a darrere. Confrontava, al nord, amb l’altra casa del rafal del Terreno, adquirida per María Josefa Cardell Parets; al sud i a l’est, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb terra romanent al venedor (RP6, 2382-terme, 3a).
Amb escriptura de 26 d’octubre de 1881 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar, Antonia Ferrer Morro vengué la propietat, per preu de 2.000 pessetes, a Francisca Terrasa Mas. Aquesta morí sense testar a la ciutat d’Olot el 17 de gener de 1916, i en acte de 4 de març següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Antonio Bergalí Maig davant el secretari Guillermo Vidal, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos fills: Francisco, veïnat de Buenos Aires, i Conrado Pinto Terrasa, sobreestant d’Obres Públiques, veïnat de Girona. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 23 següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, i al mateix acte vengueren la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a Juan Amengual Meridiano, capità de la marina mercant (íd.: 4a, 8a-9a).
El 15 de novembre de 1947, davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Juan Amengual Meridiano vengué la propietat, per preu de 56.300 pessetes, a l’Ajuntament de Palma, qui actuà representat pel batle, Juan Coll Fuster. El venedor es reservà el dret de dur-se’n gratuïtament els materials procedents de l’enderrocament de les edificacions (íd., 12a).
El primer de juliol de 1948, Josefa Pons Vives envià una instància a la corporació municipal sol·licitant que, una vegada enderrocada la casa que fou de Juan Amengual Meridiano, li fos venuda una faixa de terreny de 150,75 m² contigua a la seva propietat. L’arquitecte municipal, Joaquín Izquierdo, declarà que, vista la instància i tenint en compte que la sol·licitant havia cedit a l’Ajuntament de Palma una faixa de 37,64 m² de la seva propietat per 4.705 pessetes per a regular l’avinguda de Calvo Sotelo, se li podia vendre la dessusdita parcel·la per 26.195 pessetes amb 90 cèntims. La propietat que fou de Juan Amengual Meridiano constava com a no edificable i estava marcada amb el nombre 106 esquerra de dita avinguda, i la de Josefa Pons Vives, amb el nombre 106 dreta. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 12 de novembre següent, i en nom de la corporació municipal actuà el batle, Juan Coll Fuster (RP6, 24967-terme, 1a).
El 4 de maig de 1876, davant el notari Cayetano Socías Bas, Juan Rubert de la Peña establí a la jornalera Francisca Mas Nicolau un trast de 204,33 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó —pare del venedor— havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb el camí que anava de la carretera d’Andratx al camí de la Bonanova; al sud, amb terreny romanent de Juan Rubert de la Peña; a l’est, amb la casa amb Mateo Serra Florit, i a l’oest, amb la casa de María Ignacia Mateu. El preu fou de 80 pessetes d’entrada i cens reservatiu de 20 pessetes al for de 3% pagador el 4 de maig (RP6, 2771-terme, 1a).
Francisca Mas Nicolau morí viuda el 4 de desembre de 1901, amb testament que havia disposat el 3 d’agost de 1896 en poder del notari Antonio Mulet Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juan, María —casada amb Miguel Tomás—, Francisca, Isabel —casada amb Miguel Barceló—, Margarita —casada amb Jaime Noguera— i Catalina Barceló Mas —casada amb Jaime Vidal—, i nomenà hereva universal propietària la seva filla Francisca Barceló Mas, qui s’adjudicà la propietat després de pagar 208 pessetes amb 33 cèntims a cadascuna de les seves germanes en concepte de llegítima materna. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 23 següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons. Aleshores, la propietat comprenia una casa de dos aiguavessos de planta baixa amb botiga i cotxeria, marcada amb els nombres 7 i 9 del carrer de la Iglesia, feta construir per la difunta (íd., 3a-5a).
Amb escriptura d’11 d’agost de 1906 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Francisca Barceló Mas vengué a Gabriel Massanet Verd, per preu de 3.000 pessetes, una porció de 116,76 m² que confrontava, a la dreta, amb el carrer de la Iglesia i la propietat de Miguel Vaquer; a l’esquerra, amb la resta del trast, i al fons, amb la propietat de María del Carmen Rubert Sureda (RP6, 8705-terme, 1a).
El 15 de gener de 1936, davant el notari Nicasio Pou Ribas, Francisca Barceló Mas vengué la resta de la propietat, per preu de 9.000 pessetes, a José Campins Simonet. Aleshores, la botiga tenia el nombre 3 del carrer de la Iglesia i els nombres 2 i 2-2n del carrer de Méjico, i el pis, el nombre 2-1r del carrer de Méjico (RP6, 2771-terme: 11a, 17a).
José Campins Simonet morí viudo el 7 de juliol de 1963, amb testament que havia ordenat el 16 de gener de 1926 en poder del notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Jerónima Torres Juan (†5-10-1930), i propietària, la seva pubila, Francisca Campins Torres. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 27 de desembre següent autoritzada pel notari José Clar Salvá. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 13 del carrer de Menéndez Pelayo i els nombres 82 i 84 del carrer de Ramón Servera Moyá (íd., 18a).
El 18 de desembre de 1876, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Juan Rubert de la Peña vengué al picapedrer Juan Barceló Creus, per preu de 100 lliures, una peça de terra de 2.996 m² que confrontava, al nord, amb la carretera d’Andratx i la casa i terra de Calixto Arango; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb la vorera de la mar, i a l’oest, amb dita carretera. Aquesta propietat era part d’un ermàs de 4.230 m² procedent del torrent del Mal Pas que Juan Rubert Lladó adquirí del batle general del Reial Patrimoni amb escriptura de 24 d’abril de 1861 atorgada a l’escrivania de Cartes Reials i també era part d’una parcel·la de 1.100 m² procedent de l’antic camí d’Andratx que Juan Rubert de la Peña adquirí de José Casalduero Conte —en nom de l’Estat, com a interventor de l’Administració Econòmica de Balears—, per preu de 88 pessetes, amb escriptura de 22 de juny de 1876 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, després de haver-l’hi estat adjudicada el 4 d’abril anterior per la Direcció General de Propietats i Drets de l’Estat, la qual se l’havia apropiada en virtut de les lleis de desamortització (RP6, 2912-terme, 1a; RP6, 2148-terme, 1a; RP6, 2770-terme, 1a-2a).
Juan Barceló Creus morí el 14 d’abril de 1900, amb testament que havia disposat mancomunadament amb la seva esposa el 17 de juliol de 1878 en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva universal propietària la seva esposa, María Ignacia Morro Verd, la qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 21 de maig següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa, dos aiguavessos, alts i altres dependències que hi feu construir el difunt (RP6, 2912-terme, 2a).
María Ignacia Morro Verd morí el 4 de febrer de 1902, amb darrer testament que havia ordenat el 16 d’octubre de 1900 en poder de dit notari Alcover, en què nomenà hereva universal propietària la seva neboda Magdalena Colom Morro, casada amb Salvador Vidal Arrom, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de primer de març següent autoritzada pel mateix notari (íd.: 3a-5a).
El 15 de maig de 1920, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Magdalena Colom Morro vengué la propietat, per preu de 10.000 pessetes, al marí Ramón Servera Fábregues (íd., 7a).
Amb escriptura de 24 de març de 1931 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Ramón Servera Fábregues vengué a Emilio Tramullas Perales, director de banca, per preu de 4.000 pessetes, una peça de terra de forma triangular de 520 m² que confrontava amb el carrer d’Alfonso Trece i el torrent del Mal Pas (RP6, 14442-terme, 1a).
El 24 de gener de 1950, davant el notari Juan Alemany Valent, Ramón Servera Fábregues hipotecà la propietat a la Compañía Industrial Mercantil SA —CIMSA— en garantia d’un préstec de 525.000 pessetes de principal, 25.000 pessetes de costes i despeses, interès del 6,75% i termini de 2 anys. L’objectiu era aixecar damunt la parcel·la, de 2.476 m², l’edifici de l’Hotel Villa Río, que comprenia una casa de soterrani, planta baixa, dos pisos superiors, aljub, cotxeria, terrassa i jardí. Confrontava, al nord, amb l’avinguda de Calvo Sotelo —on tenia el nombre 95— i la propietat de Luis Alemany Pujol; al sud, amb el torrent del Mal Pas; a l’est, amb dita propietat d’Alemany, i a l’oest, amb la porció venuda a Emilio Tramullas Perales. L’hotel fou inaugurat el 1953 pel seu arrendatari, el militar Francisco Alomar Valent (RP6, 2912-terme, 8a).
Ramón Servera Fábregues morí el 28 de setembre de 1961, amb testament que havia disposat el 12 de març de 1959 en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, Pedro Antonio —metge— i Jaime Servera Moyá —militar—, i nomenà hereva propietària la seva esposa, Catalina Moyá Pou. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 13 de novembre següent autoritzada pel notari de la Pobla Juan Alemany Valent. Aleshores, ocupava una superfície de 2.370 m² i estava marcada amb el nombre 323 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 10a).
El 22 de novembre de 1961, davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, vengueren la propietat, per preu de 387.500 pessetes, al militar Francisco Alomar Valent, qui ja n’era arrendatari des de 1953. Aleshores, ocupava una superfície de 1.270 m² després d’unes segregacions que no apareixen documentades. Estava marcada amb el nombre 325 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 11a).
Amb escriptura de 27 de març de 1963 autoritzada pel notari José Masot Novell, Francisco Alomar Valent hipotecà la propietat a la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares, representada pel director gerent, Felipe Morell Villalonga, en garantia d’un préstec d’1.050.000 pessetes de capital, 157.500 pessetes de costes i despeses, interès del 6% i termini de 2 anys. L’objectiu era reformar i ampliar l’edifici, que estava marcat amb el nombre 335 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 12a).
El primer de febrer de 1957, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Emilio Tramullas Perales, viudo, funcionari, veïnat de Barcelona, vengué al comerciant Guillermo Roig Covas, per preu de 15.000 pessetes, una porció de 235 m² procedent de la peça de terra de 520 m² que adquirí (24-3-1931) del marí Ramón Servera Fábregues. Confrontava, al nord i a l’oest, amb l’avinguda de Calvo Sotelo; al sud, amb el torrent del Mal Pas, i a l’est, amb la propietat de dit Servera (RP6, 29102-terme, 1a).
Guillermo Roig Covas hi feu construir un edifici de dos soterranis, planta baixa destinada a bar i cinc plantes superiors destinades a habitacions, de 235 m² cada planta, excepte les dues darreres, que feien 110 m² cadascuna. Estava marcat amb el nombre 225 de l’avinguda de Calvo Sotelo. Per a sufragar les obres, hipotecà la propietat en dues ocasions a favor de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. Amb escriptura de 21 d’abril de 1961 autoritzada pel notari José Clar Salvá, la hipotecà en garantia d’un préstec de 700.000 pessetes de principal, 35.000 pessetes de costes i despeses, interès del 6% i termini de 20 anys; en representació de l’entitat bancària actuaren el conseller Manuel Fuster Rossiñol i el delegat general, Luis Profitós Parrot. Amb escriptura de 5 de maig de 1967 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, la hipotecà en garantia d’un préstec de 300.000 pessetes de principal, 60.000 pessetes de costes i despeses, interès del 6,5% i termini de 20 anys; en representació de l’entitat bancària actuaren el delegat general a Balears, Ramón Colell Rafart, i l’oficial major, Valentín Ruiz Kaiser (íd., 2a-5a).
El 12 de febrer de 1877, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Juan Rubert de la Peña vengué als cònjuges Mateo Adrover Servera, carabiner, i Antonia Vicens Bover, per preu de 100 lliures, una peça de terra de 3.780 m² que confrontava, al nord, amb el torrent del Mal Pas; al sud, amb terra de María Margarita Fortuny i d’altres; a l’est, amb la mar, i a l’oest, amb la carretera d’Andratx. Aquesta propietat era part d’un ermàs de 4.230 m² procedent del torrent del Mal Pas que Juan Rubert Lladó adquirí del batle general del Reial Patrimoni amb escriptura de 24 d’abril de 1861 atorgada a l’escrivania de Cartes Reials i també era part d’una parcel·la de 1.100 m² procedent de l’antic camí d’Andratx que Juan Rubert de la Peña adquirí de José Casalduero Conte —en nom de l’Estat, com a interventor de l’Administració Econòmica de Balears—, per preu de 88 pessetes, amb escriptura de 22 de juny de 1876 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, després de haver-l’hi estat adjudicada el 4 d’abril anterior per la Direcció General de Propietats i Drets de l’Estat, la qual se l’havia apropiada en virtut de les lleis de desamortització (RP6, 2944-terme, 1a; RP6, 2148-terme, 1a; RP6, 2770-terme, 1a-2a).
Amb escriptures de 5 de novembre de 1877 i 17 de març de 1879 autoritzades pel notari Gregorio Vicens Bordoy, Mateo Adrover Servera i Antonia Vicens Bover vengueren al comerciant Antonio Villalonga Sbert, per preu global de 150 pessetes, sengles peces de terra de 282,5 m² i 70,63 m² situades a la part sud de la propietat (RP6: 3116-terme, 3452-terme).
Amb escriptura de 8 de març de 1880 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Mateo Adrover Servera i Antonia Vicens Bover vengueren a María Isabel Sureda Bernat, per preu de 190 pessetes, una peça de terra d’uns 210 m² que confrontava, al nord, amb terra romanent als venedors; al sud, amb terra de la mateixa procedència d’Antonio Villalonga Sbert; a l’est, amb la mar, i a l’oest, amb la carretera d’Andratx (RP6, 3703-terme, 1a).
El 27 de gener de 1891, davant el notari Emilio Guasp Vicens, Juan Rubert de la Peña cedí gratuïtament als cònjuges Mateo Adrover Servera i Antonia Vicens Bover un ermàs de 394 m² que confrontava, al nord, amb el torrent del Mal Pas; al sud i a l’est, amb terra que fou camí d’Andratx i la propietat dels cessionaris, i a l’oest, amb la carretera d’Andratx. Rubert el tenia per permuta amb Miguel Pujol Grimalt mitjançant escriptura de 23 de juny de 1862 autoritzada per Antoni Perelló Socias, notari del Reial Patrimoni Balear (RP6, 5818-terme: 1a, 6a).
Al mateix acte, Adrover i Vicens agruparen ambdues propietats sota la mateixa finca registral i la vengueren, per preu de 10.000 pessetes, a José Barbará Palliser. Aleshores, ocupava una superfície de 3.471 m² i comprenia una casa de planta baixa i alts que hi feren construir els venedors. Confrontava, al nord, amb el torrent del Mal Pas; al sud, amb terra de María Isabel Sureda Bernat; a l’est, amb la mar, i a l’oest, amb la carretera d’Andratx (RP6, 5819-terme, 1a-2a).
El 29 de gener de 1894, davant el notari José Socías Gradolí, José Barbará Palliser vengué una porció, per preu de 3.500 pessetes, al comerciant Antonio Fábregas Pericás (RP6, 6322-terme, 1a).
José Barbará Palliser morí el 16 de gener de 1934, amb testament obert que autoritzà el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán el 28 de gener de 1930, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Francisca Salvá Ferretjans (†13-1-1931), i propietaris en parts iguals, els seus fills, José i Francisca Barbará Salvá. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 21 de juny següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons i la propietat se l’adjudicà Francisca (RP6, 5819-terme, 3a).
Francisca Barbará Salvá morí fadrina i sense testar el 7 d’abril de 1955, i en acte de 16 de maig següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma, en fou declarat hereu legal el seu germà, José Barbará Salvá (íd., 4a).
El 1962, es registrà la segregació d’una parcel·la de 2.370 m² amb la casa a favor de l’entitat Hoteles de Mallorca SA (íd.).
Amb escriptura de 10 de setembre de 1903 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, Antonio Villalonga Sbert agrupà sota una mateixa finca registral les dues porcions que adquirí dels cònjuges Mateo Adrover Servera i Antonia Vicens Bover —on havia fet construir una casa i cotxeria— i la vengué per 15.000 pessetes a Bartolomé Juan Ribas (RP6, 8149-terme, 1a-2a).
Bartolomé Juan Ribas morí el 22 d’octubre de 1922, amb testament que havia disposat el 9 de desembre anterior en poder del notari Saturnino Echenique Meoqui, en què llegà a la seva esposa, Carmen Sentmenat Esteban de Salmerón (†15-2-1938), l’usdefruit de certa propietat i nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills Vicente i Francisco Juan Sentmenat, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 5 d’abril següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí. La propietat se l’adjudicà Vicente amb escriptura de 5 de setembre de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 3a-4a).
María Isabel Sureda Bernat morí sense testar el 25 de juny de 1886, i en acte de 26 de maig de 1888 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Antonio Rafael García davant l’escrivà Sebastián Gazá, en fou declarat hereu legal el seu pubil, Martín Mayol Sureda (RP6, 3703-terme, 2a).
Martín Mayol Sureda, veïnat de Deià, morí el 17 d’abril de 1899, amb testament que havia disposat el 24 de gener de 1894 en poder del notari Juan Palou Coll, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva universal la seva esposa, Juana Ana Gelabert Masip, i els fills pòstums i naixedors, que resultaren esser Martín, María i Eduardo Mayol Gelabert (†29-4-1899). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 d’abril de 1900 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou. Aleshores, comprenia una casa de planta baixa amb cotxeria i jardí (íd., 3a-4a).
El 29 de desembre de 1906, davant el notari Miguel Pons Pons, Juana Ana Gelabert Masip vengué la propietat, per preu de 5.500 pessetes, a Bartolomé Juan Ribas. Aquest morí el 22 d’octubre de 1922, amb testament que havia disposat el 9 de desembre anterior en poder del notari Saturnino Echenique Meoqui, en què llegà a la seva esposa, Carmen Sentmenat Esteban de Salmerón (†15-2-1938), l’usdefruit de certa propietat i nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills Vicente i Francisco Juan Sentmenat, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 5 d’abril següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí. La propietat se l’adjudicà Vicente amb escriptura de 5 de setembre de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, i dos dies després la vengué per 3.672 pessetes al metge José Juan Sansó (íd., 5a-8a).
Amb escriptura de 12 d’abril de 1958 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, José Juan Sansó, industrial, manifestà que damunt la parcel·la havia fet aixecar un edifici de set plantes destinat a annex de l’Hotel Majórica. Estava marcat amb el nombre 335 de l’avinguda de Calvo Sotelo i confrontava, al nord, amb la propietat d’Antonio Fábregas Pericás; al sud, amb la propietat de Vicente Juan de Sentmenat, abans d’Antonio Villalonga Sbert; a l’est, amb la mar, i a l’oest, amb dita avinguda. Per a sufragar les obres, hipotecà la propietat a favor de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros en garantia d’un préstec de 2.100.000 pessetes de principal, 90.000 pessetes de costes i despeses, interès del 6% i termini de 20 anys mitjançant escriptura de 10 de maig següent autoritzada pel mateix notari. Juntament amb aquesta propietat n’hipotecà una altra procedent de Son Buit on feu aixecar amb María Josefa Pastor de Cartagena l’Hotel Augusta (íd., 9a-10a; RP6, 29560-terme).
Antonio Fábregas Pericás morí el 13 de gener de 1925, a l’edat de 71 anys, amb testament obert que autoritzà el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán el 14 de febrer de 1923, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva universal la seva esposa, María Vidal Ros, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 25 de març següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa i pis enrevoltada de jardí marcada amb el nombre 111 del carrer d’Alfonso Trece feta construir pel difunt (RP6, 6322-terme, 2a).
María Vidal Ros morí viuda el 12 de desembre de 1962, amb testament que havia disposat el 4 d’abril anterior en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva usufructuària la seva germana Teresa Vidal Ros, i propietaris amb designació de béns, els seus nebots Catalina i Magdalena Sampol Vidal i Catalina Vidal Rosselló. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura d’11 de febrer següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Catalina Vidal Rosselló. Aleshores, estava marcada amb el nombre 331 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 3a).
El 30 d’octubre de 1877, davant el notari Cayetano Socías Bas, Juan Rubert de la Peña vengué a Damián Boscana Furió, per preu de 200 lliures, una peça de terra de 400 m² que confrontava, al nord, amb la propietat de Pedro Felio Perelló Carrió; a l’est i al sud, amb la propietat del venedor, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova. Estava formada per una porció de 205,09 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear i per una porció de 194,91 m² que el jornaler Miguel Monserrat Vives adquirí de Juan Rubert de la Peña, per preu d’entrada de 80 pessetes i cens reservatiu de 20 pessetes, mitjançant escriptura de 12 d’agost de 1874 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner i que reté (20-9-1876) per la impossibilitat de pagar el cens reservatiu de 20 pessetes (RP6: 81-PG, 2504-terme, 7625-terme).
Damián Boscana Furió morí fadrí el 10 de maig de 1884, amb testament que havia disposat el 31 de març de 1872 en poder del notari Gaspar Sancho Coll i codicil de 30 de gener de 1880, en què prellegà el dret d’estatge a la seva germana María Antonia (†10-1-1901). Nomenà hereves usufructuàries les seves germanes: María Antonia, Margarita (†13-6-1882) i Francisca Boscana Furió (†18-5-1909), i propietaris en parts iguals, els seus nebots José i Ricardo Esteva Boscana. Feu cert llegat a la seva neboda Francisca Esteva Boscana. Ricardo renuncià en favor del seu germà José. Aleshores, la propietat es denominava Can Figa o Son Figa i comprenia edificacions (RP6, 7625-terme, 3a).
José Esteva Boscana morí sense testar el 2 de novembre de 1928, i en acte de 15 de febrer següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Adolfo Fernández Moreda Martínez Chacón davant el secretari Juan Bestard Giá, en foren declarats hereus en parts iguals els seus sis fills: Gabriel —apotecari—, Francisca —casada amb Gabriel Ramis Medinas—, Catalina —casada amb Joaquín Crespí Coll, veïnats de Tarragona—, María Magdalena, Dulce María i María del Carmen Esteva Llompart. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 23 de juliol de 1931 autoritzada pel notari José Socías Gradolí i la propietat se l’adjudicaren Francisca i María Magdalena (íd.).
El 23 de desembre de 1931, davant dit notari Socías, Francisca i María Magdalena Esteva Llompart vengueren la propietat, per preu de 3.600 pessetes, als cònjuges Andrés Real Munar —militar— i Francisca Esteva Garau (íd., 4a).
Andrés Real Munar morí el 28 de desembre de 1962, amb testament que havia ordenat a Bunyola el 22 de febrer de 1937 en poder del notari Francisco Servera Amengual, en què llegà la meitat de dues propietats situades al Terreno a la seva esposa, a qui nomenà hereva usufructuària. Nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Margarita, Andrés —veïnat d’Eivissa— i Ana María Real Esteva, els quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 22 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, confrontava amb el carrer del Teniente Mulet pel costat de ponent (íd., 5a).
El 15 de setembre de 1903, davant el notari Rafael Togores Palou, María del Carmen Rubert Sureda vengué al metge Francisco Sancho Mas, per preu de 783 pessetes amb 75 cèntims, un trast de 313,5 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord i a l’est, amb terres romanents; al sud, amb la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb la propietat del comprador i terres de Juan Clar Oliver (RP6, 8161-terme, 1a).
Amb escriptura de 15 de maig de 1907 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Francisco Sancho Mas adquirí de Valentín Schembri Campos, per preu de 5.000 pessetes, una porció de 3.000 m² que comprenia els trasts nombres 16-23 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb el carrer d’Inglaterra; al sud, amb la carretera d’Andratx; a l’est, amb el carrer de Méjico i la propietat dels cònjuges Guillermo Massanet Alemany i María Gelabert Pericás, i a l’oest, amb terreny del comprador i una parcel·la on hi havia un aljub (RP6, 9054-terme, 1a).
Francisco Sancho Mas morí viudo el 25 de febrer de 1908, a l’edat de 58 anys, amb testament que havia disposat el 3 de juliol de 1902 en poder del notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Soledad Sagaz González (†1-7-1906), i propietaris, els seus tres únics fills: Francisco —metge—, Rosa i Soledad Sancho Sagaz. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 19 d’octubre de 1911 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons i la propietat se l’adjudicà Rosa (íd., 2a).
Rosa Sancho Sagaz morí a Palma l’11 d’abril de 1938, amb testament que havia ordenat el 4 de març de 1936 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Aurelio Aguilar Lozano (†1950), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Juan —arquitecte—, Soledad —casada amb Sebastián Muntaner de la Barrera (1920-2014)— i Francisco Aguilar Sancho —llicenciat en ciències exactes— (íd., 3a).
El 12 de juny de 1945, davant el notari Juan Alemany Valent, Aurelio Aguilar Lozano i els seus fills vengueren una porció de 450 m², per preu de 500 pessetes, a Alejandro Álvarez Lassaletta, qui hi feu construir una casa de planta baixa marcada amb el nombre 92 del carrer de Ramón Servera Moyá. Confrontava, al sud, amb l’avinguda de Calvo Sotelo, i a l’est, amb dit carrer. Amb escriptura de 3 d’agost de 1948 autoritzada pel mateix notari, Álvarez la vengué, per preu de 6.000 pessetes, a Catalina Amengual Magraner, casada amb Miguel Mercadal Sans (RP6, 23411-terme, 1a-2a).
Amb escriptura de 14 de maig de 1952 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, els germans Aguilar Sancho agruparen sota una mateixa finca registral les dues porcions del Terreno que adquirí el seu avi, Francisco Sancho Mas, i la propietat denominada el Polvorí o la Torre de la Pólvora, adquirida de l’Estat també per Sancho mitjançant escriptura de primer d’octubre de 1885 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll. Ocupava una superfície total de 3.563,5 m² i comprenia una casa de planta baixa, pis, porxo, cotxeria, jardí i altres dependències marcada amb els nombres 139 i 141 del carrer del Teniente Mulet, 9 i 11 del carrer d’Inglaterra, 136 del carrer de Ramón Servera Moyá i 300 de l’avinguda de Calvo Sotelo. Confrontava, al nord, amb dit carrer del Teniente Mulet, una parcel·la on hi havia un aljub o depòsit d’aigua que era de l’Escuela de Nazaret —abans, de María del Carmen Rubert Sureda— i el carrer d’Inglaterra; a l’oest, amb la propietat de Félix Escalas —abans, de Juan Clar Oliver—; a l’est, amb la propietat de Guillermo Massanet Alemany i María Gelabert Pericás, el carrer de Ramón Servera Moyá i una parcel·la venuda a Alejandro Álvarez Lassaletta, i al sud, amb terres de Félix Escalas, l’avinguda de Calvo Sotelo i dita parcel·la d’Alejandro Álvarez Lassaletta (RP6, 26656-terme, 1a).
El 1967, es registrà la segregació d’una porció de 529,5 m² a favor de Catalina Amengual Magraner (íd.).
Amb escriptura de 28 de març de 1980 autoritzada pel notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Aguilar Sancho es dividiren la propietat de la següent manera: Soledad s’adjudicà dos trasts de 569 m² i 105,96 m², i Juan, un trast de 593,5 m². La resta —1.923,86 m²— fou venuda a l’entitat Los Postigos SA (RP6, 31357-VII, 1a).
El 27 d’octubre de 1903, davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Gabriel Massanet Verd —com a apoderat de la seva esposa, María del Carmen Rubert Sureda— vengué a Bartolomé Arbós Jaquotot, per preu de 300 pessetes, un trast de 300 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb terreny del comprador; a l’est i al sud, amb terreny romanent de la venedora, i a l’oest, amb la propietat d’hereus de Damián Boscana Furió (RP6, 8189-terme, 1a).
Al mateix acte, Bartolomé Arbós Jaquotot agrupà sota una mateixa finca registral la dessusdita propietat i una altra de 745 m² amb casa i jardí que adquirí de l’entitat Crédito Balear SA, per preu de 2.750 pessetes, mitjançant escriptura de 13 de juny de 1901 autoritzada per dit notari Font. El Crédito Balear SA la tenia per cessió que li feu Cecilia Otero González —per un valor de 3.401 pessetes amb 88 cèntims— en pagament d’un crèdit i interessos vençuts i no satisfets que l’entitat tenia contra aquesta mitjançant escriptura de 24 de desembre de 1900 autoritzada pel mateix notari. Cecilia Otero González, casada amb Enrique Pintó Rogel, la tenia com a hereva universal propietària de Gertrudis Posse Aguiar, qui morí viuda el 24 d’agost de 1893, a l’edat de 82 anys, amb testament que havia disposat el dia anterior en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner. Gertrudis Posse Aguiar la tenia per adjudicació en la divisió dels béns que foren de Pedro Felio Perelló Carrió mitjançant escriptura de 20 de març de 1861 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas (RP6, 3561-terme: 1a, 5a-6a, 8a).
Bartolomé Arbós Jaquotot morí el 6 de novembre de 1907, a l’edat de 44 anys, amb testament que havia ordenat el 18 d’octubre anterior en poder del notari Rafael Togores Palou, en què instituí en la porció llegítima la seva pubila, Ana Arbós Rotger, i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Teresa Rotger Gelabert. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de gener següent autoritzada pel notari Rafael Togores Palou. Aleshores, la propietat ocupava una superfície de 1.045 m² i comprenia casa i jardí. Confrontava, al nord, a l’est i al sud, amb terreny de María del Carmen Rubert Sureda, i a l’oest, amb el camí de la Bonanova (RP6, 8190-terme, 1a-2a).
Ana Arbós Rotger morí casada i sense testar el 17 de juliol de 1923, a l’edat de 35 anys, i en acte de 15 d’abril següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Luis Díaz Rodríguez davant el secretari d’actuacions Juan Bestard, en foren declarats hereus legals els seus tres fills: Luis, Bartolomé i Francisca Ripoll Arbós, nascuts del seu matrimoni amb Sebastián Ripoll Ferrá, maquinista naval. Teresa Rotger Gelabert morí sense testar el 20 de desembre de 1924, i en acte de 2 de març següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Ismael Rodríguez Solano Tarrio davant el secretari Sebastián Gazá, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus nets: Luis, Bartolomé i Francisca Ripoll Arbós. Acceptaren els béns de les herències amb escriptures de 27 de març i 11 de desembre de 1925 autoritzades pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis i jardí marcada amb el nombre 69 del carrer de la Bonanova. Confrontava, al nord, amb la casa de Catalina Miralles Sbert; al sud, amb el carrer d’Inglaterra, i a l’oest, amb el carrer de la Bonanova (íd., 3a).
El 19 de gener de 1944, davant el notari Juan Alemany Valent, els germans Ripoll Arbós vengueren la propietat, per preu de 15.000 pessetes, al comerciant Alejandro Álvarez Lassaletta (íd., 6a).
Amb escriptures de 5 de febrer i 7 d’abril de 1945 autoritzades per dit notari Alemany, Alejandro Álvarez Lassaletta dividí la propietat en dos trasts, ço és, un de 745 m² que comprenia la casa i una porció de jardí, i un altre de 300 m² edificable, i els vengué, per preu global de 30.500 pessetes, a Julián de Grado Cerezo (íd., 8a-9a; RP6, 23102-terme, 1a).
El 5 de juliol de 1947, davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Julián de Grado Cerezo vengué als germans Alejandro —enginyer— i María del Pilar Pou Rosselló —casada amb Antonio Roses Montis—, per preu de 18.000 pessetes, el trast de 300 m² amb una casa que hi havia fet construir el venedor consistent en planta baixa i jardí marcada amb el nombre 4 del carrer d’Inglaterra. Els germans Pou Rosselló vengueren la propietat als cònjuges Antonio Balaguer Pujol i Catalina Llabrés Martorell, per preu de 35.000 pessetes, amb escriptura de 25 d’octubre de 1958 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. El 21 de maig de 1976, davant el notari Rafael Losada Perujo, Balaguer i Llabrés manifestaren que havien fet enderrocar les edificacions existents i que hi havien fet construir una casa de planta baixa i tres pisos (RP6, 8190-terme: 10a, 13a-14a).
Julián de Grado Cerezo morí el 28 de novembre de 1949, amb testament que havia disposat el 30 de juliol de 1948 en poder de dit notari Alemany, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva la seva esposa, Berta Netscher Kremer, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 16 de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la propietat estava marcada amb els nombres 67 i 69 del carrer del Teniente Mulet (RP6, 23102-terme, 2a).
Berta Netscher Kremer viuda morí el 2 d’agost de 1969, amb testament que havia ordenat el 3 de setembre de 1965 en poder del notari Rafael Losada Perujo, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereu el seu nebot Hans Windschild, comerciant, veïnat de Kiel (Alemanya), qui, amb escriptura de 10 de febrer següent autoritzada pel notari Antonio Coll Pericás, vengué la propietat, per preu de 150.000 pessetes, al misser Antonio de Padua Cirerol Thomás. Aleshores, la propietat estava marcada amb els nombres 125 i 127 del carrer del Teniente Mulet (íd., 3a-4a).
El primer de setembre de 1905, davant el notari José Alcover Maspons, Gabriel Massanet Verd —en representació de la seva esposa, María del Carmen Rubert Sureda— vengué als germans José i Valentín Schembri Campos, agents de duanes, fills de Luisa Campos Vicens (†9-3-1906), per preu de 20.000 pessetes, una porció de 13.500 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Es tractava de la resta de la propietat, excepte quatre parcel·les que es reservà la venedora. Confrontava, al nord, amb un dels llogarets edificats damunt terrenys venuts per Juan Rubert Lladó que es trobava immediat al carrer de la Bonanova, amb una de les parcel·les excloses de la venda que contenia un molí, amb terrenys d’hereus de Sebastián Ferrer, amb una altra de les parcel·les excloses de la venda i amb el segon dels llogarets edificats damunt terrenys venuts per Juan Rubert Lladó que es trobava devora la carretera d’Andratx; al sud, amb la parcel·la que contenia la casa, amb la carretera d’Andratx, amb una altra parcel·la exclosa de la venda que contenia un depòsit d’aigua i en una petita part amb el llogaret immediat al carrer de la Bonanova i amb la parcel·la que contenia el molí; a l’est, amb una parcel·la exclosa de la venda, amb el llogaret immediat a la carretera d’Andratx, amb aquesta carretera, amb una altra parcel·la exclosa de la venda que contenia la casa i amb la propietat situada a l’angle que formava la carretera, i a l’oest, amb la propietat de Francisco Sancho Mas, amb la parcel·la que contenia el depòsit d’aigua, amb el llogaret immediat al carrer de la Bonanova, amb la parcel·la que contenia el molí i amb el carrer de la Bonanova (RP6, 8518-terme, 1a).
El 16 del mateix mes, els germans Schembri Campos iniciaren la parcel·lació de la propietat a partir d’un plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner, com explicam a la introducció d’aquesta fitxa.
José Schembri Campos, veïnat de Marratxí, morí a París el 19 de juny de 1906, amb testament que havia disposat el 2 d’agost de 1901 en poder del notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereu universal propietari el seu germà Valentín, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 30 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).
A continuació, farem una relació de les propietats sorgides d’aquest procés de parcel·lació. No hi seran les que ja hem esmentat al llarg de la fitxa i que foren agregades en diferents moments a altres propietats procedents del rafal del Terreno o de les terres adquirides del Reial Patrimoni Balear per Juan Rubert Lladó i Pedro Felio Perelló Carrió.
El 16 de setembre de 1905, davant el notari José Alcover Maspons, els germans José i Valentín Schembri Campos vengueren a Paula Rebassa Cánaves, per preu de 700 pessetes, el trast nombre 15 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner, de 280 m². Confrontava, al nord, amb el trast nombre 12; al sud, amb la carretera d’Andratx; a l’est, amb el trast nombre 14, i a l’oest, amb el carrer de Méjico (RP6, 8528-terme, 1a).
Paula Rebassa Cánaves morí el 17 de març de 1920, amb testament que havia disposat el 29 de maig de 1907 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Pablo Perelló Vich, i propietària, la seva pubila, Margarita Perelló Rebassa (íd., 2a).
Amb escriptura de 23 de maig de 1921 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, vengueren la propietat, per preu de 700 pessetes, a Jerónima Caldés Ignasi (íd., 3a).
El 28 d’agost de 1924, davant dit notari Alcover, Jerónima Caldés Ignasi vengué la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a María Salvá Amorós, casada amb Pablo Perelló Vich. Aleshores, hi havia una casa en construcció (íd., 4a).
Amb escriptura de 9 de juliol de 1937 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, María Salvá Amorós, viuda, vengué la propietat, per preu de 9.000 pessetes, a Miguel Durán Llompart. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa marcada amb el nombre 13 del carrer de Méjico (íd.: 5a, 7a).
El 3 de gener de 1954, davant el notari José Masot Novell, Miguel Durán Llompart, comerciant, vengué la propietat, per preu de 16.000 pessetes, a Catalina Mesquida Comas, casada amb Matías R. Pascual Vicens. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 121 del carrer de Ramón Servera Moyá. Ocupava una superfície de 232 m² perquè havia estat venuda una faixa de 48 m² a l’Ajuntament de Palma per a eixamplar l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 8a).
Amb escriptura de 19 de novembre de 1981 autoritzada pel notari Andrés Barceló Mesquida, Catalina Mesquida Comas manifestà que damunt el trast havia fet aixecar una casa de planta baixa amb pati i dos pisos marcada amb el nombre 55 del carrer de Ramón Servera Moyá, cantonada amb l’avinguda de Joan Miró, i que la constituïa en règim de propietat horitzontal (íd., 9a).
El 19 de setembre de 1905, davant el notari José Alcover Maspons, els germans José i Valentín Schembri Campos vengueren a Catalina Clar Mestres (†14-7-1924), per preu de 400 pessetes, una porció de 140 m² que consistia en part del trast nombre 11 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb el carrer de Francia; al sud i a l’oest, amb la resta del trast nombre 11, i a l’est, amb una parcel·la que es reservà María del Carmen Rubert Sureda. La compradora hi feu construir una casa (RP6, 8529-terme: 1a, 4a).
Amb escriptura de 9 de juny de 1924 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Catalina Clar Mestres vengué a Andrés Nadal Clar, per preu global de 2.500 pessetes, aquesta propietat i una porció de 30 m² procedent d’una parcel·la de 321 m² que consistia en el trast nombre 13 i en la resta del trast nombre 11. Catalina Clar Mestres tenia aquesta darrera porció per compra a Francisco —veïnat de Buenos Aires— i Conrado Pinto Terrasa —sobreestant d’Obres Públiques, veïnat de Girona—, per preu de 210 pessetes, mitjançant escriptura de 24 de març de 1916 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera. Els germans Pinto Terrasa tenien l’íntegra parcel·la de 321 m² per herència de sa mare, Francisca Terrasa Mas —casada amb Conrado Pinto—, qui morí sense testar el 17 de gener de 1916, i en acte de 4 de març següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Antonio Bergalí Maig davant el secretari Guillermo Vidal, en foren declarats hereus legals els seus dos fills. Francisca Terrasa Mas la tenia per compra als germans José i Valentín Schembri Campos, per preu de 963 pessetes, mitjançant escriptura d’11 d’octubre de 1905 autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 2a; RP6, 8538-terme, 1a-4a).
Amb escriptura de 18 d’agost de 1925 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Andrés Nadal Clar agrupà les dessusdites propietats sota una mateixa finca registral i la vengué, per preu de 6.500 pessetes, a Juan Amengual Cifre, veïnat de Santos Suárez (l’Havana). Ocupava una superfície de 170 m² i comprenia una casa marcada amb el nombre 5 del carrer de Francia (RP6, 12855-terme, 1a).
El 30 d’abril de 1926, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Juan Amengual Cifre adquirí de Juan Amengual Meridiano, per preu de 1.250 pessetes, una porció de 291 m² procedent de la dessusdita parcel·la de 321 m² que consistia en el trast nombre 13 i en la resta del trast nombre 11. El venedor la tenia per compra als germans Francisco i Conrado Pinto Terrasa, per preu de 1.000 pessetes, mitjançant escriptura de 23 de març de 1916 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera. Els germans Pinto Terrasa, com hem vist abans, la tenien per herència materna (RP6, 10499-terme, 1a-2a).
Amb escriptura de 17 d’octubre de 1930 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Juan Amengual Cifre, dentista, agrupà les dessusdites propietats sota una mateixa finca registral i la vengué, per preu de 2.000 pessetes, a Magdalena Oliver Roig, viuda, qui, al mateix acte, la vengué pel mateix preu a Jerónima Oliver Roig, veïnada de Sineu, casada amb Juan Amengual Cifre. Ocupava una superfície de 461 m² i comprenia una casa marcada amb el nombre 5 del carrer de Francia. Confrontava, al nord, amb dit carrer, i al sud, amb el carrer d’Alfonso Trece (RP6, 14363-terme, 1a-2a).
El 27 de juny de 1934, davant el notari Nicasio Pou Ribas, els cònjuges Juan Amengual Cifre i Jerónima Oliver Roig vengueren la propietat, per preu de 5.000 pessetes, a Bartolomé Arbona Bauzá, qui actuava en representació de Blanche Parceint, fadrina, veïnada de Toló (França) (íd., 3a).
Amb escriptura de 6 de febrer de 1947 autoritzada pel notari José Vidal Busquets, Blanche Parceint, casada amb el misser Henri Jules Mari Didry, vengué la propietat, per preu de 12.000 pessetes, a Guillermo Gil Bauzá, qui, el 22 de maig de 1950, davant el mateix notari, la vengué per 14.250 pessetes a Esperanza Gomila Comas, casada amb Juan Campomar Comas (íd., 4a-5a).
El 20 de setembre de 1905, davant el notari José Alcover Maspons, els germans José i Valentín Schembri Campos vengueren a José Campins Simonet, per preu de 400 pessetes, una porció de 189 m² que consistia en part del trast nombre 1 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb una parcel·la d’un metre d’ample al carrer de Méjico; al sud i a l’oest, amb la resta de dit trast nombre 1, i a l’est, amb un dels llogarets edificats damunt terrenys venuts per Juan Rubert (RP6, 8527-terme, 1a).
José Campins Simonet morí viudo el 7 de juliol de 1963, amb testament que havia disposat el 16 de gener de 1926 en poder del notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Jerónima Torres Juan (†5-10-1930), i propietària, la seva pubila, Francisca Campins Torres, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 27 de desembre següent autoritzada pel notari José Clar Salvá. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa i dos pisos que hi feu construir el difunt, marcada amb els nombres 85, 87 i 89 del carrer de Ramón Servera Moyá (íd., 2a).
El 26 de setembre de 1905, davant el notari José Alcover Maspons, els germans José i Valentín Schembri Campos vengueren a Rafael Crespí Cañellas, per preu de 1.300 pessetes, una porció de 413 m² que consistia en el trast nombre 12 i en part del trast nombre 11 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb el carrer de Francia; al sud, amb els trasts nombres 14-15; a l’est, amb la resta del trast nombre 11, i a l’oest, amb el carrer de Méjico (RP6, 8531-terme, 1a).
Amb escriptura de 9 de març de 1916 autoritzada pel notari José Llambías Llompart, Rafael Crespí Cañellas vengué la propietat, per preu de 500 pessetes, a Antonio Marroig Llompart (íd., 2a).
El primer de juliol de 1929, davant el notari Nicasio Pou Ribas, Antonio Marroig Llompart vengué la propietat, per preu de 2.000 pessetes, a Antonia Bisquerra Botinas, casada amb Miguel Cerdá Ramis. Aleshores, comprenia una cotxeria i altres dependències dedicades a galliners i vivers d’animals (íd., 3a).
Antonia Bisquerra Botinas era també propietària del trast nombre 14, contigu a l’anterior, que adquirí de Valentín Schembri Campos, per preu de 1.300 pessetes, mitjançant escriptura de 24 de gener de 1925 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons. Ocupava una superfície de 340 m² i tenia la forma d’un martell. Confrontava, al nord, amb el carrer de Francia i la propietat de la compradora; al sud, amb la carretera d’Andratx; a l’est, amb la propietat de Juan Amengual, i a l’oest, amb la propietat de la compradora i el trast nombre 15, de María Salvá Amorós. Antonia Bisquerra Botinas hi feu construir una casa de planta baixa, pis i algorfa (RP6, 12624-terme, 1a-3a).
Amb escriptura de 19 de setembre de 1934 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Antonia Bisquerra Botinas cedí ambdues propietats a l’entitat Banca March pel seu valor global de 85.000 pessetes, ço és, 75.000 pessetes pel trast nombre 14 i 10.000 pessetes pel trast nombre 12 i part del trast nombre 11 (íd., 4a; RP6, 8531-terme, 5a).
El 17 de desembre de 1962, davant el notari José Clar Salvá, Marcial Bardolet Soler, com a director gerent i en nom i representació de l’entitat Banca March SA, vengué ambdues propietats, per preu global de 310.000 pessetes, a Juan Bou Suñer (íd., 8a; íd., 8a).
El 18 de gener de 1906, davant el notari José Alcover Maspons, els germans José i Valentín Schembri Campos vengueren als cònjuges Guillermo Massanet Alemany, carreter, i María Gelabert Pericás, domèstica, veïnats de Campanet, el trast nombre 24, de 246 m², del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb el carrer d’Inglaterra; al sud, amb el trast nombre 23; a l’est, amb el carrer de Méjico, i a l’oest, amb el trast nombre 21. S’imposà un cens reservatiu de 123 pessetes pagador el 2 de gener sobre un capital de 2.460 pessetes (RP6, 8595-terme, 1a).
María Gelabert Pericás morí sense testar el 2 de novembre de 1915, i en acte de 5 de febrer següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Antonio Bergalí Maig davant el secretari Guillermo Vidal, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus cinc fills: María, Bartolomé, Pedro, Juana i Antonia Massanet Gelabert (†27-1-1917). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 28 de març següent autoritzada pel notari Rafael Togores Palou (íd., 3a).
Guillermo Massanet Alemany morí el primer d’abril de 1924, amb testament obert que autoritzà el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán dos dies abans, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus quatre fills: María —casada amb Antonio Ferrer Campins—, Bartolomé, Juana i Pedro Massanet Gelabert. Amb escriptura de 20 de juny de 1929 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, es dividiren la propietat de la següent manera: María s’adjudicà la planta baixa i una porció de corral; Bartolomé, un trast que comprenia un magatzem, i Juana, el pis de la casa amb una porció de corral (íd., 5a).
Amb escriptura de 4 de gener de 1937 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Juana Massanet Gelabert, brodadora, manifestà que damunt el seu pis havia fet aixecar un altre pis amb terrat. Al mateix acte, arrendà la propietat a María Estelrich Mora, casada amb Francisco Comas Capllonch (íd., 12a).
El 7 de març de 1944, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Juana Massanet Gelabert vengué la seva part de la propietat, per preu de 4.500 pessetes, al seu germà Pedro (íd., 15a).
Amb escriptura de 13 de maig de 1948 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Bartolomé Massanet Gelabert, picapedrer, vengué la seva part de la propietat, per preu de 2.000 pessetes, a María Estelrich Mora. Consistia en un magatzem i una porció de corral edificats damunt un trast de 124 m². Confrontava, a l’enfront, amb el carrer d’Inglaterra; a la dreta i al fons, amb la propietat de successors de Francisco Sancho Mas, i a l’esquerra, amb la porció de María Massanet Gelabert i el corral de Pedro Massanet Gelabert (RP6, 25014-terme, 1a).
María Estelrich Mora morí casada el 13 d’octubre de 1966, amb testament que havia disposat el 26 d’octubre de 1935 en poder del notari Antonio Rosselló Gómez, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereu universal el seu espòs, Francisco Comas Capllonch, mestre picapedrer, qui, amb escriptura de 30 de setembre de 1969 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, vengué aquesta i altres tres propietats, per preu global de 307.950 pessetes, a Bartolomé Estelrich Arrom. Aleshores, aquesta finca estava marcada amb el nombre 3 del carrer d’Inglaterra (íd., 2a-3a).
El 30 de maig de 1908, davant el notari José Alcover Maspons, Valentín Schembri Campos vengué als cònjuges Miguel Bestard Sastre (†13-8-1932), picapedrer, i Micaela Rosa Valls de Padrinas Pallicer, per preu de 300 pessetes, una porció de 150 m² del trast nombre 27 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb terreny romanent; a l’oest i al sud, amb una de les parcel·les que es reservà María del Carmen Rubert Sureda, i a l’oest, amb el carrer de Méjico (RP6, 9111-terme, 1a).
Amb escriptura de 9 de febrer de 1910 autoritzada per dit notari Alcover, Miguel Bestard Sastre i Micaela Rosa Valls de Padrinas Pallicer adquiriren de Valentín Schembri Campos, per preu de 125 pessetes, una porció de 71,3 m² del trast nombre 28 de dit plànol. Confrontava, al nord, amb terreny romanent; al sud, amb la part del trast nombre 27 dels compradors; a l’est, amb el carrer de Méjico, i a l’oest, amb una de les parcel·les que es reservà María del Carmen Rubert Sureda (RP6, 9469-terme, 1a).
Amb escriptures de 15 i 28 de març de 1928 autoritzades pel notari José Socías Gradolí, Miguel Bestard Sastre i Micaela Rosa Valls de Padrinas Pallicer vengueren ambdues propietats, per preu global de 5.250 pessetes, a Antonio Rosselló García, qui, amb escriptura de primer de maig següent autoritzada pel mateix notari, les vengué per 6.000 pessetes a María Bestard Valls de Padrinas. Aquesta agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral de 221,3 m² i hi feu construir una casa de planta baixa, pis, corral i cotxeria (íd., 3a-5a; RP6, 9111-terme, 2a-4a; RP6, 27357-terme, 1a).
María Bestard Valls de Padrinas morí el 19 de juny de 1953, amb testament que havia disposat el 8 d’agost de 1951 en poder del notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereu usufructuari el seu espòs, Bartolomé Roig Moragues, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills, José i Bartolomé Roig Bestard, mestres nacionals. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 2 de desembre següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Bartolomé. Aleshores, la casa estava marcada amb els nombres 114, 116 i 118 del carrer de Ramón Servera Moyá. Confrontava, a l’est, amb dit carrer; al nord, amb la casa i corral d’hereus de José María Fuster, i al sud i a l’oest, amb la propietat de l’Escuela de Nazaret (RP6, 27357-terme, 2a).
El 10 de juny de 1921, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Valentín Schembri Campos vengué a Melitón Molas Ribot, per preu de 1.600 pessetes, una porció de 320 m² del trast nombre 31 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb terrenys de la Congregación Diocesana de Hermanas de la Caridad; al sud, amb terrenys romanents al venedor; a l’est, amb el carrer de Méjico, i a l’oest, amb la propietat de Jaime Rosselló (RP6, 11510-terme, 1a).
Melitón Molas Ribot morí el 30 d’octubre de 1924, amb testament que havia disposat el 3 de maig de 1907 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva esposa, María Ángela Suáñez Font, i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Melitón Molas Riu i Juan, Sara Ana i Delfina Molas Peset. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 27 d’octubre de 1925 autoritzada pel notari de Barcelona Francisco Espriu Torras. Aleshores, la propietat comprenia una casa de planta baixa, pis, terrat i jardí a darrere marcada amb el nombre 10 del carrer de Méjico (íd., 2a).
Amb escriptura de 28 de juliol de 1934 autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez, vengueren la propietat, per preu de 12.250 pessetes, al comerciant Antonio María Fuster Valls (íd., 3a-4a).
El 27 de maig de 1933, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Antonio María Fuster Valls adquirí de Valentín Schembri Campos, per preu de 2.000 pessetes, una porció de 985 m² que comprenia els trasts nombres 28-30 i una part del trast nombre 31 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb les propietats del comprador, de María Bestard Valls de Padrinas i d’hereus de María del Carmen Rubert Sureda; al sud, amb la propietat de Sebastián Miralles Sbert; a l’est, amb el carrer de Méjico, i a l’oest, amb les propietats dels cònjuges Andrés Real Munar i Francisca Esteva Garau i d’hereus de María del Carmen Rubert Sureda (RP6, 15703-terme, 1a).
Antonio María Fuster Valls morí viudo de Sara Ana Molas Peset (†3-1-1949) el 20 de setembre de 1951, amb testament que havia ordenat el 6 de juliol anterior en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva filla, María Teresa Fuster Molas, i propietaris, els seus fills mascles, Francisco i Antonio María Fuster Molas. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a; RP6, 11510-terme, 6a).
Francisco Fuster Molas morí el 29 de novembre de 1968, amb testament que havia disposat el 4 de maig anterior en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què llegà l’usdefruit d’una tercera part de l’herència a la seva esposa, María del Rosario Martínez Ros, i en el romanent de béns nomenà hereus universals en parts iguals els seus dos fills, Antonio María i Francisco Fuster Martínez, comerciants. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 22 de febrer de 1969 autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la casa construïda damunt part del trast nombre 31 estava marcada amb el nombre 100 del carrer de Ramón Servera Moyá, i el trast, amb el nombre 104 de dit carrer (íd., 3a; íd., 7a).
El 9 de febrer de 1924, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Valentín Schembri Campos vengué als cònjuges Antonio Ferrer Capó i Antonia Tomás Sacarés una porció de 277 m² dels trasts nombres 25-26 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb la propietat d’hereus de María del Carmen Rubert Sureda; al sud, amb la resta dels trasts nombres 25-26; a l’est, amb el carrer de Méjico, i a l’oest, amb la propietat d’hereus de Bartolomé Arbós Jaquotot. S’imposà un cens reservatiu de 60 pessetes al for de 5% damunt un capital de 1.200 pessetes (RP6, 12320-terme, 1a).
Antonio Ferrer Capó morí sense testar el 3 de setembre de 1925, i en acte de 19 de desembre següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Luis Díaz Rodríguez davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá, en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves filles, Catalina i Antonia Ferrer Tomás, les quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 16 de gener següent autoritzada per dit notari Alcover. Aleshores, a la propietat s’hi construïa una casa (íd., 3a).
Antonia Tomás Sacarés morí viuda el 15 de juliol de 1958, amb testament que havia disposat el 12 de novembre de 1925 en poder de dit notari Alcover, en què nomenà hereves propietàries les seves filles, Catalina i Antonia Ferrer Tomás, les quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 de setembre següent autoritzada pel notari José Masot Novell. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 122 del carrer de Ramón Servera Moyá, abans amb el nombre 80 del carrer de Méjico (íd., 5a).
Catalina Ferrer Tomás morí fadrina el 17 d’octubre de 1970, amb testament que havia ordenat el 30 de setembre de 1958 en poder de dit notari Masot, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva la seva germana, Antonia Ferrer Tomás, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 3 de febrer següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 6a).
El 9 de febrer de 1924, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Valentín Schembri Campos vengué a la criada Magdalena Brunet Bauzá, per preu de 1.200 pessetes, una porció de 240 m² dels trasts nombres 25-26 del plànol aixecat per l’arquitecte Gaspar Bennásar Moner. Confrontava, al nord, amb la resta dels trasts nombres 25-26; al sud, amb el carrer d’Inglaterra; a l’est, amb el carrer de Méjico, i a l’oest, amb la propietat d’hereus de Bartolomé Arbós Jaquotot. La compradora hi feu construir una casa de planta baixa, dos pisos i corral (RP6, 12321-terme, 1a).
Amb escriptura de 14 de març de 1959 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Magdalena Brunet Bauzá vengué la propietat, per preu de 47.500 pessetes, a Juana Ana Brunet Servera, casada amb el mestre nacional Jaime Mateu Campomar. Aleshores, la casa estava marcada amb els nombres 124 i 126 del carrer de Ramón Servera Moyá (íd., 2a).
El 15 de juny de 1965, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, els germans Mateu Brunet es dividiren la propietat de la següent manera: Antonio, la planta baixa, de 125 m², i un corral de 20 m²; Melchor, el primer pis, de 125 m², i un corral de 90 m², i Antonia, el segon pis, de 125 m², amb una bugaderia i terrassa de 65 m² al tercer pis (íd., 3a).
El 5 de març de 1912, davant el notari José Alcover Maspons, María del Carmen Rubert Sureda vengué a la Congregación Diocesana de Hermanas de la Caridad, per preu de 1.000 pessetes, un trast de 400 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó —avi de la venedora— havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb terrenys d’hereus de Sebastián Ferrer; al sud, amb la porció venuda a José i Valentín Schembri Campos; a l’est, amb el llogaret immediat a la carretera d’Andratx, i a l’oest, amb el carrer de Méjico. La congregació actuà representada per la superiora, sor Victoria de la Cruz, en el segle Antonia Salvá Salvá. Fou pacte que «si esta finca fuese aplicada con el tiempo a fines distintos de la enseñanza gratuita o por cualquier motivo saliese del dominio de la congregación adquirente, volverá ipso facto a ser propiedad de la enajenante o de sus sucesores» (RP6, 9825-terme, 1a).
Amb escriptura de 24 de maig de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, la Congregación Diocesana de Hermanas de la Caridad, representada per la superiora, sor María del Olvido, en el segle María Oliver Deyá, adquirí de Valentín Schembri Campos, per preu de 1.000 pessetes, una porció de 532 m² que comprenia tot el trast nombre 32 i part dels trasts nombres 31 i 33. Confrontava, al nord, amb la propietat de María Leonor Aguiló Bonnín; al sud, amb terrenys romanents al venedor; a l’est, amb el carrer de Méjico, i a l’oest, amb la propietat de Coloma Obrador Tauler (RP6, 11187-terme, 1a).
El 8 de juliol de 1957, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, sor Francisca del Buen Pastor Borrás Morro, en el segle Francisca Pastor Morro, com a mare procuradora general de la Congregación Diocesana de Hermanas de la Caridad de San Vicente de Paúl, manifestà que damunt la porció de 532 m² hi havia fet construir un edifici de tres plantes i pati marcat amb el nombre 81 del carrer de Ramón Servera Moyá. Per a sufragar les obres, hipotecà la propietat a la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros —representada per Pío Fransoy Torres, delegat general, i José Peyró Oliver, cap d’administració— en garantia d’un préstec de 190.000 pessetes de principal, 24.000 pessetes de costes i despeses, interès del 4% anual i termini de 20 anys (íd., 2a).
El 18 de febrer de 1920, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, María del Carmen Rubert Sureda vengué al prevere Bartolomé Gomila Vadell —veïnat de Manacor—, per preu de 700 pessetes, un trast de 405 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó —avi de la venedora— havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb la casa de Rosa Serra Vidal i un trast adquirit el mateix dia per Catalina Gomila Vadell; al sud, amb la casa i corral de Josefa Vives; a l’est, amb el carrer d’Alfonso Trece, i a l’oest, amb els corrals de Catalina Clar Mestres i Juan Amengual Meridiano (RP6, 11162-terme, 1a).
Amb escriptura de 22 d’abril de 1927 autoritzada per dit notari Massanet, Bartolomé Gomila Vadell vengué la finca, per preu de 4.700 pessetes, a Francisca Pericás Moyá (†27-1-1935), en usdefruit, i a Antonio Muntaner Pericás, en nua propietat. Aleshores, comprenia una casa de planta baixa de dos aiguavessos amb corral marcada amb el nombre 104 del carrer d’Alfonso Trece (íd., 2a).
L’11 de febrer de 1944, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Antonio Muntaner Pericás vengué la propietat, per preu d’11.700 pessetes, a Francisca Estela Cardell, casada amb el comerciant José Gil Balaguer (íd., 9a).
Amb escriptura de 22 de gener de 1947 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, Francisca Estela Cardell vengué una porció de 37 m², per preu de 3.700 pessetes, a l’Ajuntament de Palma —representat pel batle, Juan Coll Fuster— per a eixamplar l’avinguda de Calvo Sotelo (RP6, 24086-terme, 1a).
El 18 de febrer de 1920, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, María del Carmen Rubert Sureda vengué a Catalina Gomila Vadell —casada amb Juan Sabater Ripoll—, per preu de 200 pessetes, un trast de 95 m² procedent d’uns terrenys que Juan Rubert Lladó —avi de la venedora— havia adquirit, juntament amb Pedro Felio Perelló Carrió, de l’administrador batle general del Reial Patrimoni Balear. Confrontava, al nord, amb el carrer de Francia; al sud, amb el corral de la casa de Bartolomé Gomila Vadell; a l’est, amb els corrals de Rosa Paris Arrom i Rosa Serra Vidal, i a l’oest, amb la casa de Catalina Clar Mestres (RP6, 11163-terme, 1a).
Amb escriptura de 22 d’abril de 1927 autoritzada per dit notari Massanet, Catalina Gomila Vadell vengué la finca, per preu de 250 pessetes, a Francisca Pericás Moyá (†27-1-1935), en usdefruit, i a Antonio Muntaner Pericás, en nua propietat (íd., 2a).
L’11 de febrer de 1944, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Antonio Muntaner Pericás vengué la propietat, per preu de 800 pessetes, a Francisca Estela Cardell, casada amb el comerciant José Gil Balaguer (íd., 6a).
Mateo Tous Oliver adquirí verbalment de Juan Rubert Lladó un trast on feu edificar una casa amb jardí. Morí el 12 de gener de 1878, amb testament que havia disposat el 8 de novembre anterior en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Ana Maroto Puigdorfila, i propietari, el seu fill José María Tous Maroto. Confrontava, a la dreta, amb la casa de Juan Palmer; a l’esquerra, amb la casa de Jaime Sancho; al fons, amb el rafal del Terreno, i a l’enfront, amb un passadís que conduïa en aquesta casa i a la de Jaime Sancho (RP6, 8304-terme, 1a-2a).
El 12 de juny de 1906, davant el notari José Alcover Maspons, vengueren la propietat, per preu de 6.750 pessetes, al jornaler Juan Coll Nadal, qui, amb escriptura de 6 de juliol de 1909 autoritzada pel mateix notari, la vengué per 5.000 pessetes a Teresa Colmegna Scaroni —casada amb Jaime Forteza Piña—, la qual, el 7 de gener de 1924, davant el notari Pedro Alcover Maspons, la vengué per 12.000 pessetes a Antonia Bisquerra Botinas, casada amb Miguel Cerdá Ramis (íd.: 4a, 6a-7a).
Amb escriptura de 29 de març de 1924 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Antonia Bisquerra Botinas adquirí de Francisco Pou Arrom —vicari de la parròquia de Sant Jaume—, Juan Massanet Moragues —misser, veïnat de Muro— i María de los Dolores de la Peña de la Peña —casada amb Miguel Llompart Llompart—, com a marmessors de María del Carmen Rubert Sureda, per preu de 634 pessetes, una porció de 42,27 m² procedent de la propietat marcada amb els nombres 77, 79, 79-bis, 81 i 81-bis del carrer d’Alfonso Trece, la qual comprenia diverses edificacions. Confrontava, a l’enfront, amb la propietat de la compradora; a la dreta, amb la porció venuda al metge Antonio Rotger Pizá; a l’esquerra, amb la casa de María Luisa Ripoll Moragues, i al fons, amb la part romanent als venedors (RP6, 12347-terme, 1a).
Antonia Bisquerra Botinas agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral mitjançant escriptura de 28 d’octubre de 1927 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Comprenia una casa de planta baixa amb jardí. Confrontava, al nord, amb el rafal del Terreno; al sud, amb un passadís que anava a la carretera d’Andratx; a l’est, amb la casa del metge Antonio Rotger Pizá, i a l’oest, amb la casa de Dominga Cavaller Llobet (RP6, 13483-terme, 1a).
El 28 de març de 1934, davant el notari Pedro Alcover Maspons, Antonia Bisquerra Botinas vengué la propietat, per preu de 5.000 pessetes, al seu fill, Juan Cerdá Bisquerra. Aquest morí fadrí i sense testar el 20 de juliol de 1936, i en acte de 2 de juliol de 1938 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Venancio Catalán Antón davant l’oficial habilitat Juan Bennáser Llinás —com a substitut de Gonzalo Fernández Espinar—, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus pares, Miguel Cerdá Ramis i Antonia Bisquerra Botinas. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 de desembre de 1938 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (íd.: 3a, 5a).
El 6 d’abril de 1943, davant el notari Nicasio Pou Ribas, Miguel Cerdá Ramis i Antonia Bisquerra Botinas vengueren la propietat, per preu de 6.500 pessetes, a Magdalena Maura Nicolau. Aquesta morí el 9 de maig de 1951, amb testament hològraf i full aclaridor, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: Antonio, Isabel i Gabriel Roses Maura i José Ignacio i Eduardo Palmer Maura, destinant aquesta i una altra propietat a José Ignacio i Eduardo Palmer Maura. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 7 de novembre següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 7a-8a).
El 12 de maig de 1852, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Joan i Caterina Lladó vengueren a Guillermo Palmer Lladó, fill de Guillem i d’Antonina, veïnat de la Vileta, un trast de 7.725 pams quadrats on feu construir unes cases. Confrontava amb el camí reial d’Andratx, les cases i hort de Lorenzo Mateu i terrenys dels venedors. El preu fou de 4.404 rals 14 morabatins, ço és, 3 rals 11 morabatins d’entrada i damunt els 4.401 rals 3 morabatins restants es creà un cens reservatiu de 10 lliures al for de 3% pagador el 4 de maig. S’estipularen alguns pactes: el comprador havia de conservar la regularitat de les obertures d’acord amb les cases construïdes tant a la part del camí d’Andratx com les que miraven al Terreno; el comprador havia de mantenir les voravies; damunt la part del trast destinada a jardí no es podia edificar res que tengués més alçada que la paret divisòria i en cap cas a menys de 14 pams d’aquesta paret divisòria (RP6, 3790-terme, 1a).
El primer de setembre de 1853, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Francisca Bordoy Moragues vengué a Miguel Lladó Amorós una casa de planta baixa i pis superior amb corral a darrere i cisterna (RP6, 5498-terme, 1a).
Miguel Lladó Amorós morí el 24 de setembre de 1871, amb testament que havia disposat el 18 anterior en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Miguel, Mateo Enrique —casat amb Gabriela Pujol—, Emilio, sor Francisca —religiosa del convent de la Concepció—, sor María del Carmen —religiosa del convent de Sant Bartomeu d’Inca— i María de los Dolores Lladó Lladó (†18-12-1872), i nomenà hereva usufructuària la seva esposa, Francisca Lladó Pujol, i propietari o propietaris, el fill o fills que elegís l’hereva usufructuària. Francisca Lladó Pujol morí sense testar el 12 de novembre de 1879 sense fer ús de dita facultat, i en acte de 12 de juliol de 1883 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Enrique Bonet, en foren declarats hereus legals els seus fills: Miguel, Mateo Enrique, Emilio, sor Francisca, sor María del Carmen i María de los Dolores Lladó Lladó. Amb escriptura de 26 de juny de 1888 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, la propietat se l’adjudicà Miguel. Confrontava, a la dreta, amb la carretera d’Andratx i la casa de Bartolomé Mateu Bosch; a l’esquerra, amb la casa de Jaime Fábregues, i al fons, amb el rafal del Terreno (íd., 1a-7a).
El 18 de desembre de 1891, davant el notari Cayetano Socías Bas, Teodoro Cerdá Oliver —com a apoderat de Miguel Lladó Lladó— vengué la propietat, per preu de 4.000 pessetes, al xocolater Mateo Vidal Nicolau (íd., 10a).
Mateo Vidal Nicolau, industrial, morí casat el 10 de gener de 1904, amb testament que havia disposat el 21 d’abril de 1899 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Francisco, Antonia, María, Amalia, Mateo (†26-1-1907) i Arturo Vidal Roca, i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Concepción Roca Amorós. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 24 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a-12a).
Concepción Roca Amorós morí viuda i sense testar el 14 de gener de 1922, i en acte de 30 de març següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Antonio Sereix Núñez davant el secretari Juan Bestard, en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills: Francisco, Antonia, María, Amalia —casada amb Jerónimo Frontera Petro— i Arturo Vidal Roca. Amb escriptura de 10 d’abril següent autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar, acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Francisco. Aleshores, estava marcada amb el nombre 68 del carrer d’Alfonso Trece (íd., 13a-14a).
El 20 de juliol de 1939, davant el notari Antonio Gual Ubach, Francisco Vidal Roca vengué la propietat, per preu de 6.300 pessetes, als cònjuges Catalina Perera Pallicer i Pablo Comas Cañellas, maquinista naval. Aleshores, estava marcada amb el nombre 67 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 18a).
Catalina Perera Pallicer morí el 15 de març de 1967, amb testament que havia disposat el 5 de gener de 1946 en poder del notari Jaime Gelabert Ferrer, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereu universal el seu espòs, Pablo Comas Cañellas. Aleshores, la propietat estava marcada amb el nombre 277 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 20a).
El 10 de gener de 1854, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Juan Fuster Aguiló vengué una casa botiga i algorfa al paraire Ignacio Bonet Mas, qui, amb escriptura de 30 de juny següent autoritzada pel mateix notari, adquirí dels germans Juan i Andrés Rubert Lladó una peça de terra contigua de 66 m² (RP6, 1738-terme, 1a).
Amb escriptura de 12 d’octubre de 1870 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Ignacio Bonet Mas permutà la propietat amb el forner Francisco Vallespir Llabrés per una finca situada a Marratxí. Confrontava, al nord i a l’oest, amb la casa i hort de José Vilches Serra; al sud, amb l’hort de Vicente Arcas Morey, i a l’est, amb l’hort de Juan Rubert de la Peña (íd.).
Francisco Vallespir Llabrés, viudo en primeres núpcies d’Isabel María Tugores i en segones de María Capllonch, morí el 17 de desembre de 1889, a l’edat de 75 anys, amb testament que havia disposat el 21 de febrer de 1885 en poder del notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus nets: Isabel (†31-12-1896), Francisco, Vicente (n. 30-11-1889), Jaime, Margarita —casada amb Miguel Torrillo Moreno— i José Vallespir Monfort, fills del fill del difunt Francisco Vallespir Tugores (†15-8-1915) —jornaler— i de María Josefa Monfort Oliver (†31-7-1901). Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 14 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. Confrontava, al nord, amb la casa i hort de Mariano Palliser Miquel; al sud, amb la propietat de José Bestard Enseñat; a l’est, amb terrenys de Juan Rubert de la Peña, i a l’oest, amb la carretera d’Andratx (íd., 3a).
El 24 de desembre de 1921, davant el notari Pedro Alcover Maspons, els germans Vallespir Monfort vengueren la propietat, per preu de 5.000 pessetes amb 67 cèntims, a Catalina Horrach Palou, casada amb Jaime Coll Muntaner, la qual, amb escriptura de 24 de maig següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, la vengué per 4.000 pessetes a Francisca Salas Vich (íd., 7a-8a).
Francisca Salas Vich morí fadrina el 22 de juliol de 1925, amb testament que havia ordenat el 18 de setembre de 1913 en poder del notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereves universals propietàries en parts iguals les seves germanes Coloma i Teresa Salas Vich, les quals acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 10a).
El 3 d’abril de 1940, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Teresa Salas Vich vengué la seva meitat indivisa de la propietat, per preu de 2.050 pessetes, a Josefa María del Amparo Trías Salas (íd., 11a).
Coloma Salas Vich morí a Barcelona el 18 de febrer de 1938, amb testament que havia disposat el 26 d’abril de 1932 en poder de dit notari Cerdó, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva propietària Josefa María del Amparo Trías Salas, nascuda el 3 de març de 1877. Acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 19 de gener de 1940 autoritzada pel mateix notari (íd., 12a).
El 17 de març de 1948, davant dit notari Cerdó, Josefa María del Amparo Trías Salas vengué la propietat, per preu de 12.000 pessetes, als cònjuges José Rigo Porcel, comerciant, i María Torres Cardona (íd., 13a).
El 31 de maig de 1854, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Miguel Ignacio Pelegrí Camps de Suñer, rector de l’església de Sant Jaume, fill de Joan i de Gertrudis, vengué a Vicente Arcas Morey (†26-7-1889), fill de Tomàs i de Maria, per preu de 17.539 rals 4 morabatins, una casa botiga i entresols amb hort o jardí marcada amb el nombre 40. Confrontava amb el camí d’Andratx, les cases i jardí de Jaime Frasquet Mercadal, la casa d’Ignacio Bonet Mas i terra del Terreno. El comprador feu aixecar un primer pis (RP6, 1095-terme, 1a).
Amb escriptura de 10 de setembre de 1868 autoritzada pel notari Francisco Mateu, Vicente Arcas Morey donà al seu fill Antonio Arcas Esteva, entre altres coses, la quantitat de 8.000 escuts i el primer pis de la casa del Terreno en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Margarita Pons Pons, filla del notari Miguel Pons Barrutia, el qual es dugué a terme el 15 següent (RP6, 1177-terme, 1a).
Amb escriptura de 28 de febrer de 1870 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Vicente Arcas Morey donà al seu fill José Arcas Esteva, comerciant, veïnat de Barcelona, entre altres coses, la quantitat de 8.000 escuts i la planta baixa i el jardí de la casa del Terreno en contemplació del matrimoni que havia celebrat cinc anys enrere amb Ramona Tomás (RP6, 1095-terme, 3a).
El 26 d’octubre de 1889, davant el notari Gaspar Sancho Coll, Antonio i José Arcas Esteva vengueren la propietat, per preu global de 2.500 pessetes, al botiguer José Bestard Enseñat. Confrontava, a l’enfront, amb el carrer d’Alfonso Trece; al fons, amb el rafal del Terreno; a la dreta, amb la casa de Jaime Frasquet Sastre, i a l’esquerra, amb la casa de Francisco Vallespir Llabrés. Aleshores, la casa estava marcada amb els nombres 53 i 53-2n del carrer d’Alfonso Trece (RP6, 5603-terme, 1a).
José Bestard Enseñat, industrial, morí casat el 26 de març de 1922, a l’edat de 74 anys, amb testament obert que autoritzà dit notari Sancho el 18 de juny de 1886, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Bárbara Garau Xamena (†10-3-1925), i propietaris, els seus dos fills, Catalina —casada amb Vicente Bosch Ferrer— i Magín Bestard Garau, i els pòstums i naixedors, que resultà esser Juan Bestard Garau, nascut el 3 de juliol de 1888. Acceptaren i es dividiren els béns de l’herència amb escriptures de 23 de setembre de 1922 i 26 d’octubre de 1925 autoritzades respectivament pels notaris Rafael Togores Palou i José Fernández del Busto, i la propietat se l’adjudicà Magín. Aleshores, la casa estava marcada amb els nombres 63 i 63-2n del carrer d’Alfonso Trece (íd., 2a).
Magín Bestard Garau, comptable, morí el 2 d’agost de 1938, amb testament que havia ordenat el 23 de juliol anterior en poder del notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, José Luis i Elba Dora Bestard Gerlero, i de la resta de béns nomenà hereva universal la seva esposa, Natalina Gerlero Nigro. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 31 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
El 14 de març de 1945, davant dit notari Cerdó, vengueren la propietat, per preu de 43.900 pessetes, a Ana María Huguet Salvador, casada amb l’industrial Juan Pomar Pomar (íd., 5a).
Amb escriptura de 30 de desembre de 1955 autoritzada per dit notari Cerdó, Ana María Huguet Salvador vengué la propietat, per preu de 45.000 pessetes, a Gaspar Bauzá Sabater. Aleshores, n’era arrendatari Rafael Ferragut Vila. Segons recent midament, la casa ocupava una superfície de 240 m² i estava marcada amb els nombres 269 i 271 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 7a).
El 3 de novembre de 1964, davant el notari José Clar Salvá, Gaspar Bauzá Sabater vengué la propietat, per preu de 44.000 pessetes, a l’industrial Rafael Ferragut Vila (íd., 8a).
El 23 de juny de 1856, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Julián Coll Giménez, fill de Julià i de Sebastiana, vengué a Lucas Amorós Estades, fill de Marc i d’Eulàlia, per preu de 7.086 rals 59 morabatins, una casa consistent en l’algorfa de damunt la botiga de l’atorgant. Confrontava amb el camí d’Andratx, la casa i corral de Lorenzo Mateu, la casa i corral de Rafael Lassaletta Gómez i terra del rafal del Terreno (RP6, 3791-terme, 1a).
Lucas Amorós Estades morí el 24 de gener de 1888, a l’edat de 74 anys, amb testament que havia disposat el 13 de juliol de 1869 en poder del notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva esposa, Margarita Carbonell Amorós, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Marcos, Eulalia, Juan i Lucas Amorós Carbonell, els quals, amb escriptura de 22 de juny de 1903 autoritzada pel notari Pascual Soriano Roca, vengueren la propietat, per preu de 1.000 pessetes, a Ana Eufemia Ballester Perera. Confrontava, a la dreta, amb la casa de Mateo Vidal Nicolau; a l’esquerra, amb la casa de Bartolomé Mateu Bosch, i per la part inferior, amb la botiga de Nicolás Vicens Bauzá (íd., 4a-5a).
Ana Eufemia Ballester Perera morí sense testar el primer de setembre de 1929, i en acte de 30 de setembre de 1930 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Adolfo Fernández Moreda Martínez Chacón davant el secretari Juan Bestard, en foren declarats únics i universals hereus en una meitat la seva germana Catalina Ballester Perera, i en l’altra meitat en parts iguals, els seus nebots: Rosa, Juana —casada amb el navilier José Morey Fernández Labandera—, Juan —comerciant—, Antonio i María Mercedes Ballester Vidal, en representació de son pare, Pedro Ballester Perera, casat amb Francisca Vidal Rosselló. Aleshores, el pis estava marcat amb el nombre 71-1r del carrer d’Alfonso Trece (íd.: 6a, 8a).
Catalina Ballester Perera morí fadrina el 19 de juliol de 1932, a l’edat de 77 anys, amb testament que havia disposat el primer anterior en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, llegà la seva meitat indivisa de la propietat als seus nebots Rosa, Juana, Juan i Antonio Ballester Vidal en parts iguals, i de la resta de béns nomenà hereva universal la seva neboda i fillola María Mercedes Ballester Vidal. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 10 de setembre següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicaren Rosa i Juana Ballester Vidal. Aleshores, el pis estava marcat amb el nombre 71-1r del carrer del Catorce de Abril (íd., 8a).
Rosa Ballester Vidal morí sense testar el 22 de març de 1960, i en acte de 4 de febrer següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus els seus dos fills, Pedro —radiotelegrafista— i Juan Antonio Villalonga Ballester, pràctic del port. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 de març següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, i la meitat indivisa de sa mare se l’adjudicà Pedro. Segons recent midament, la propietat ocupava una superfície de 39 m² i estava marcada amb el nombre 285 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 9a).
El 13 de juliol de 1967, davant dit notari Villanueva, Juana Ballester Vidal vengué la seva meitat indivisa de la propietat, per preu de 1.500 pessetes, a Pedro Villalonga Ballester (íd., 10a).
Amb escriptura de 9 de gener de 1972 autoritzada per dit notari Villanueva, Pedro Villalonga Ballester vengué la propietat, per preu de 15.000 pessetes, a l’enginyer Geoffrey Smith, viudo, i a la cap de vendes Margaret Beaulah Lewis, divorciada, veïnats de Nottingham (Anglaterra) (íd., 12a).
El 18 d’abril de 1857, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Manuel Samper Mollá, fill de Manuel i de Maria, vengué una casa de planta baixa de 52,94 m² a Josefa Meridiano Salafranca. Aquesta morí fadrina el 15 d’abril de 1867, a l’edat de 48 anys, amb testament que havia disposat el 3 d’octubre de 1865 en poder del notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereva universal propietària la seva germana Mariana Meridiano Ginard, casada amb Juan Amengual Muntaner, la qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 29 de maig següent autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy. Confrontava, al nord, amb la casa de Juan Ribera; al sud, amb la vorera de la mar; a l’est, amb la casa de Juan Henales Vallcaneras, i a l’oest, amb la casa de Manuel Samper Mollá i un camí d’establidors (RP6, 806-terme, 1a).
Amb escriptura de 14 de juny de 1867 autoritzada per dit notari Vicens, Mariana Meridiano Ginard adquirí de Manuel Samper Mollá, per preu de 100 lliures, una porcioneta de casa que serví de quadra. Confrontava, al nord i a l’est, amb l’hort de Miguel Font Rosselló; al sud, amb la casa de la compradora, i a l’oest, amb un camí i la mar. El venedor la tenia per divisió que atorgà amb Juan Estadas mitjançant escriptura de 7 d’abril de 1856 autoritzada pel notari Pedro José Bonet (RP6, 810-terme, 1a).
El 19 d’abril de 1877, davant el notari Guillermo Sancho Mas, Mariana Meridiano Ginard adquirí de Manuel Samper Mollá, per preu de 50 pessetes, una font o cisterna de la casa immediata (RP6, 806-terme, 2a).
Mariana Meridiano Ginard morí viuda el 18 de gener de 1900, amb testament que havia disposat el 25 de juny de 1896 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus dos fills, Francisco i Juan Amengual Meridiano, i nomenà hereu universal propietari el seu fill Francisco. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 10 de juliol següent autoritzada pel mateix notari, i les dessusdites propietats foren agrupades sota una mateixa finca registral que s’adjudicà Juan. Confrontava, al nord, amb terra de María del Carmen Rubert Sureda i el jardí de María Terrasa; al sud, amb la vorera de la mar, on hi havia un jardinet; a l’est, amb la casa de Juan Palmer Miralles, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP6, 7544-terme, 1a-3a).
El 30 de desembre de 1946, davant el notari Asterio Unzué Undiano, Juan Amengual Meridiano vengué la propietat, per preu de 9.000 pessetes, als cònjuges Bartolomé Bestard Maura i Margarita Bonet Terrasa (íd., 4a).
El 17 d’agost de 1858, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Rafael Lassaletta Gómez vengué una casa botiga i algorfa amb corral i font a Guillem Giralt Amengual. Aquest morí fadrí el 24 de juny de 1865, a l’edat de 67 anys, amb testament que havia disposat el 31 de maig de 1856 en poder del notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereva propietària la seva germana, Manuela Giralt Amengual, la qual acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 28 d’agost següent autoritzada pel mateix notari. Confrontava, a l’enfront, amb la carretera d’Andratx; al fons, amb el rafal del Terreno, de Juan Rubert Lladó; a la dreta, amb la casa d’Ignacio Bonet Mas, i a l’esquerra, amb les cases de Lucas Amorós Estades i del perruquer Luis Ratier Carrul (RP6, 406-terme, 1a).
Manuela Giralt Amengual morí viuda el 24 de setembre de 1889, a l’edat de 86 anys, amb testament que havia ordenat el 26 de juny de 1880 en poder del notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu gendre, el cirurgià Tomás Ripoll Estarás, i propietaris, els seus nets, Manuel i Pedro Antonio Ripoll Fort, fills d’aquell i de la difunta filla de la testadora, María Fort Giralt. Prellegà aquesta propietat al seu gendre. Tenia casa al carrer de San Elías. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 30 de novembre següent autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas. Aleshores, la casa consistia en botiga, corral i algorfa i estava marcada amb el nombre 63 del carrer d’Alfonso Trece. Confrontava, a la dreta, amb la casa de Gabriel Marcó; a l’esquerra, amb la botiga de Nicolás Vicens Bauzá i el pis d’hereus de Lucas Amorós Estades, i al fons, amb l’hort de Juan Rubert de la Peña (íd., 3a).
El 24 de desembre de 1891, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, vengueren la propietat, per preu de 3.750 pessetes, al xocolater Mateo Vidal Nicolau (íd., 4a).
Mateo Vidal Nicolau morí el 10 de gener de 1904, amb testament que havia disposat el 21 d’abril de 1899 en poder del notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Francisco, Antonia, María, Amalia —casada amb Jerónimo Frontera Petro—, Mateo (†26-1-1907) i Arturo Vidal Roca, i nomenà hereva universal propietària la seva esposa, Concepción Roca Amorós. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 24 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd., 6a).
El 31 d’octubre de 1921, davant el notari José Socías Gradolí, vengueren la propietat, per preu de 1.500 pessetes, a Mateo Cañellas Borrás, veïnat de l’Havana (íd., 8a).
Amb escriptura de 17 de maig de 1939 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Mateo Cañellas Borrás vengué la propietat, per preu de 2.400 pessetes, a Engracia Moreno Casado, qui, el 10 de juliol de 1940, davant el notari Nicasio Pou Ribas, la vengué per 7.820 pessetes al comerciant José Malondra Llobera. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 63 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 10a-11a).
El 27 d’agost de 1953, davant el notari Manuel Cerdó Pujol, José Malondra Llobera vengué la propietat, per preu de 29.000 pessetes, a Petra Munar Pons. Aleshores, la propietat estava marcada amb els nombres 287 i 289 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 13a).
El 25 de febrer de 1861, davant el notari del Reial Patrimoni Balear Antoni Perelló Socias, Miguel Garau Noguera vengué al perruquer Luis Ratier Carrul una casa de planta baixa i hort o jardí amb una font marcada amb el nombre 44. Confrontava, a l’enfront, amb la carretera d’Andratx; al fons, amb terra del rafal del Terreno, de Juan Rubert Lladó; a la dreta, amb la casa de Manuela Giralt Amengual; a l’esquerra, amb la casa de Lorenzo Mateu, i per la part superior, amb la casa de Lucas Amorós Estades (RP6, 1882-terme, 1a).
Amb escriptura de 9 de juliol de 1871 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Luis Ratier Carrul vengué la propietat, per preu de 400 escuts o 1.000 pessetes, al sagristà Pablo Vicens Cañellas (íd.).
Pablo Vicens Cañellas morí sense testar el 13 de setembre de 1879, i en acte de 7 de juny de 1895 dictat pel jutge municipal encarregat accidentalment del jutjat de primera instància Pedro A. Bauzá davant l’escrivà Antonio María Rosselló, en fou declarat hereu legal el seu fill, Nicolás Vicens Bauzá, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 22 següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 4a).
El 8 d’agost de 1903, davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Nicolás Vicens Bauzá vengué la propietat, per preu de 2.000 pessetes, a Jaime Riera Quetglas, qui la vengué als cònjuges Francisco Segovia Pujol, agent, i Catalina Fuster Gordiola (íd., 7a-9a).
Francisco Segovia Pujol morí el 9 de setembre de 1936, amb testament obert que autoritzà el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán el 18 d’agost de 1933, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereva usufructuària la seva esposa, i propietària, Isabel Segovia Fuster —casada amb Jaime Monjo Escudero—, a qui el testador adoptà per filla el 14 de juliol de 1922 davant el notari Juan Bauzá Clar. Acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 29 de juliol de 1937 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores, la casa estava marcada amb el nombre 71 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 11a).
El 5 de març de 1955, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Catalina Fuster Gordiola vengué la seva meitat indivisa de la propietat, per preu de 6.187 pessetes amb 50 cèntims, a la seva filla adoptiva Isabel Segovia Fuster, qui, amb escriptura de 27 de desembre de 1957 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, vengué la propietat, per preu de 12.000 pessetes, als cònjuges Antonio Servera Colomar i Isabel Bauzá Ginard. Segons recent midament, la propietat ocupava una superfície de 140 m² i estava marcada amb el nombre 283 de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd.: 13a-14a, 18a).
El 10 de juliol de 1867, davant el notari Miguel Pons Barrutia, Jaime Frasquet Mercadal vengué al seu fill Jaime Frasquet Sastre, confiter, per preu de 540 escuts, una casa botiga i algorfa, font i corral de 60 m² marcada amb el nombre 41. El venedor la tenia per compra a María Morey Pol. Confrontava, a l’enfront, amb la carretera d’Andratx; al fons, amb el rafal del Terreno, de Juan Rubert Lladó; a la dreta, amb la casa de Miguel Lladó Amorós, i a l’esquerra, amb la casa de Vicente Arcas Morey (RP6, 813-terme, 1a).
Jaime Frasquet Sastre morí viudo a Palma el 8 de febrer de 1918, a l’edat de 78 anys, amb testament que havia disposat el 22 de febrer de 1915 en poder del notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà marmessor el prevere Andrés Servera Monserrat. Llegà a la seva criada Catalina Gili Massanet, si continuava al servei de l’atorgant fins a la seva mort, la casa que el testador posseïa al Terreno, tot el que el disposant tengués a la casa del Terreno i a la casa de Palma —excepte els doblers, valors, accions i crèdits— i la quantitat de 32.000 pessetes. Llegà al seu nebot polític José Carbonell Marcé la quantitat de 30.000 pessetes en metàl·lic i el rafal de la Bonanova, amb tota la seva dotació, excepte el piano, doblers, accions i crèdits, i li imposà l’obligació de pagar 100 pessetes anuals, durant 20 anys, al vicari de l’església de la Bonanova per a la festa amb sermó dedicada al Sagrat Cor de Jesús. Nomenà hereva universal la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor i ordenà que el producte líquid de l’herència fos invertit en misses resades, altres actes de culte i almoines, en la proporció, mode i forma que acordàs el marmessor, a qui facultà per a apropiar-se per si mateix dels béns hereditaris, lliurar els llegats disposats i practicar el que convengués fins a deixar complit el testament. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 6 d’agost següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores, la casa estava marcada amb els nombres 65 i 65-1r del carrer d’Alfonso Trece (íd., 2a).
El 16 d’abril de 1943, davant el notari Juan Alemany Valent, Catalina Gili Massanet, viuda, vengué la propietat, per preu de 5.250 pessetes, a Margarita Miquel Vila, fadrina, qui, amb escriptura de 4 de desembre de 1944 autoritzada pel mateix notari, la vengué pel mateix preu al comerciant Juan Vicens Salvá. Aleshores, la casa estava marcada amb els nombres 65 i 65-1r de l’avinguda de Calvo Sotelo (íd., 3a-4a).
Onofria Rosselló Alzina tenia una casa de planta baixa, soterrani i corral denominada Can Roses, situada al lloc de la Pedrera. Morí el 3 d’octubre de 1855, amb testament que havia disposat el 13 de setembre anterior en poder del notari Antonio Fernández, en què nomenà hereu el seu espòs, Ramón Colom Morell, qui, amb escriptura de 29 d’agost de 1870 atorgada al pla del Castell de Bellver en poder del notari Cayetano Socías Bas, vengué la propietat, per preu de 2.000 pessetes —més 100 pessetes pel mobiliari de la casa—, a la seva filla Margarita Colom Rosselló, hortolana, casada amb Mateo Serra Florit. Confrontava, a la dreta, amb el camí de Son Catlaret; a l’esquerra, amb el camí de la Pedrera, i al fons, amb una altra propietat denominada Can Roses, de Damián Bennázar (RP6, 1725-terme, 1a).
El 5 de gener de 1877, davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Margarita Colom Rosselló vengué la propietat, per preu de 3.000 pessetes, a Antonia María Frau Mir, rendista, viuda de Mateo Lladó (íd., 2a).
Antonia María Frau Mir morí viuda el 27 de gener de 1923, a l’edat de 83 anys, amb testament que havia ordenat el 13 de juliol de 1918 en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què, després de declarar que mancava d’hereus forçosos, nomenà hereu universal el seu nebot i fillol Antonio Barceló Frau, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 5 de maig següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Segons aquest document, la propietat es denominava Can Rosa (íd., 3a).
Antonio Barceló Frau morí el 3 de gener de 1968, amb testament que havia disposat el 2 de març anterior en poder del notari Jerónimo Massanet Sampol, en què prellegà aquesta propietat a la seva filla Catalina Barceló Pelliser. Nomenà hereus usufructuaris la seva esposa, Margarita Pelliser Grau, i els seus fills, Martín i Catalina Barceló Pelliser, i propietaris en parts iguals, els seus nets Antonio i Margarita Barceló Risueño, fills de Martín. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 d’abril següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría i la propietat se l’adjudicà Catalina (íd., 4a).
El 12 de maig de 1887, davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, l’industrial Miguel Palliser Tous vengué a Francisca Vidal Garcías, casada amb Juan Serra Vidal, per preu de 950 pessetes, una peça de terra de 160 m² que comprenia una casa de planta baixa amb un corralet a darrere i un jardí a davant. Confrontava, a l’enfront, amb la carretera d’Andratx; a l’esquerra i al fons, amb la casa i terra de Juan Rubert, i a la dreta, amb la propietat romanent al venedor (RP6, 5175-terme, 1a).
Amb escriptura de 29 de maig de 1914 autoritzada pel notari Emilio Fernández Sánchez, Francisca Vidal Garcías vengué la propietat, per preu de 51 pessetes, a l’administrador de propietats Francisco Kirchhofer Sorá, veïnat d’Inca (íd., 4a).
Francisco Kirchhofer Sorá morí a Inca el 24 de desembre de 1915, amb testament que havia disposat el mateix dia en poder del notari d’Inca Antonio Rosselló Gómez, en què nomenà hereva universal usufructuària d’una meitat de l’herència la seva esposa, Rosa Serra Vidal, i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: María de las Mercedes, Francisco (†4-8-1936) i Micaela Kirchhofer Serra. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 9 de maig següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
Rosa Serra Vidal morí viuda i sense testar el 26 de febrer de 1927, i en acte de 14 d’agost de 1947 dictat pel jutge de primera instància d’Inca Francisco Noguera Roig davant el secretari José Pareja, en foren declarats hereus legals en parts iguals les seves filles, María de las Mercedes i Micaela Kirchhofer Serra, casades respectivament amb Jaime Cereceda Gargallo i Jaime Campamar Tous. Amb escriptura de 4 de juliol anterior autoritzada pel notari d’Inca Adriano Álvarez Paz, la propietat se l’adjudicà María de las Mercedes (íd., 7a-8a).
El 3 de setembre de 1953, davant el notari d’Inca Francisco Servera Amengual, María de las Mercedes Kirchhofer Serra vengué la propietat, per preu de 7.000 pessetes, a l’oficial de Correus Antonio Coli Triay (íd., 9a).
Amb escriptura de 2 de desembre següent autoritzada pel mateix notari, Antonio Coli Triay manifestà que havia fet aixecar un primer pis damunt la casa. Per a sufragar les obres, hipotecà la propietat a favor de l’industrial José Pujol Martorell en garantia d’un préstec de 200.000 pessetes de principal, 20.000 pessetes de costes i despeses, sense interessos i termini d’un any (íd., 10a).
El terme de Palma 