Son Casimiro

El Molí dels Puputs

La propietat se situava darrere el convent de Jesús, entre el camí d’Esporles o de la Real, Son Cloquell i Can Domenge. Es formà mitjançant la unió del molí d’aigua fariner dit del Puput o de la Mostela (tengut sots alou de l’abat de la Real) i d’un camp i verger que es trobava en alou propi. Quant als topònims d’ambdues propietats, en desconeixem l’origen.

Les primeres notícies que tenim del camp i verger són del 7 de setembre de 1483, quan Eleonor Terrades (dona i hereva de l’aromatari Miquel Terrades) el comprà davant el notari Pere Llitrà. En fou hereva Elisabet Ferragut, de qui passà al seu fill Bernadí, apotecari (ARM, Not. 5117, f. 125).

Pel que fa al molí del Puput o de la Mostela, les dades més antigues que en tenim es remunten al 8 de maig de 1550, quan Antoni Taverner, Miquel Taverner i d’altres l’establiren a l’apotecari Bernadí Alemany amb escriptura signada a l’escrivania del Convent de la Real (ARM, Not. R-893, f. 4v).

Segons els estims de 1578, el molí pertanyia a l’apotecari Bernadí Alemany i valia 1.250 lliures: «Lo molí de mossèn Bernadí Alamany, apott., mil y dos-centes sinquanta liures» (ARM, D-1251, f. 147v).

Bernadí Alemany testà el 28 de juny de 1570 en poder del notari Cristòfol Salvà i feu llegat d’aquesta propietat al seu fill Nicolau, qui testà el 26 d’octubre de 1608 en poder del notari Josep Balle i nomenà hereva universal la seva dona, Caterina Osona, la qual capbrevà (1612) la part del molí declarant que es trobava sots alou de la Real i que feia partió per dues parts amb terres de Ramon Verí, i per les altres dues parts, amb propietats de la denunciant que eren tengudes en diferent alou (ARM, Not. R-893, f. 4v).

Caterina Osona testà el 4 de gener de 1634 en poder del notari Pere Antoni Busquets i feu hereu universal el seu fill Joan Agustí Alemany, notari. Aquest testà en poder del notari Rafel Garí i nomenà hereva universal la seva dona, Joana Anna Falcó, la qual testà el 26 d’agost de 1646 en poder de dit notari Garí i nomenà hereu universal el seu net Joan Agustí, fill de l’escrivà Nicolau Alemany Falcó i de Clara Garí (ARM, Not. R-882, f. 52).

El 10 de setembre de 1663 Joan Agustí Alemany Garí vengué el molí al negociant Joan Rosselló per preu de 425 lliures. Aleshores la propietat comprenia hort, camp, molí i cases. Era tenguda en alou del monestir de la Real, a vintè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies. Sots dit alou prestava 1 sou cens alodial inquitable, 2 lliures 15 sous cens als hereus del prevere Joan Rullan i 6 lliures 5 sous cens el 15 d’agost a les monges del convent de Santa Magdalena. Feia partió amb el camí de la Real, terres de Mateu Çafortesa, la síquia d’en Baster i terres d’Anna Verí, viuda (íd.).

Joan Rosselló morí el 7 de maig de 1683 amb testament que havia disposat el 3 anterior en poder del notari Bartomeu Mir, en què nomenà hereva universal la seva dona, Caterina Bover, amb la facultat d’elegir hereu entre els fills del matrimoni (ARM, Not. R-895, f. 22v).

El molí fou enderrocat en qualque moment entre 1663-85, car, segons els estims de 1685, la propietat consistia aleshores en una peça de terra amb tres cases. Pertanyia al doctor Francesc Rosselló i valia 600 lliures: «Pessa de terra y tres casas del D.ʳ Fran.ᶜʰ Roselló, sis-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 199v).

No obstant aquesta informació, Francesc Rosselló no rebé formalment la propietat fins al 4 de juliol de 1689, quan sa mare n’hi feu donació davant el notari Rafel Amengual (ARM, Not. R-895, f. 22v).

Francesc Rosselló Bover, doctor en medicina, testà el 10 de juliol de 1724 en poder del notari Guillem Roca i nomenà hereu el seu fill Gabriel, prevere i beneficiat de la Seu, qui en feu donació a la seva germana Maria (casada amb l’escrivà Guillem Hortolà) amb escriptura de 17 de juliol de 1748 autoritzada pel mateix notari (ARM, Not. R-888, f. 22).

Maria Rosselló morí el 14 de novembre de 1758 amb testament que havia ordenat el 27 d’octubre anterior en poder del notari Miquel Joan Rosselló Quintana, en què nomenà hereu universal el seu fill Francesc, procurador de la Reial Audiència (íd.).

Francesc Hortolà Rosselló testà el 28 de maig de 1791 en poder del notari Francesc Pujol i fundà una obra pia. El 20 de juny següent, a instàncies de la viuda i hereva usufructuària, Elisabet Convidat, es redactà l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases situades a la parròquia de l’Almudaina, al carrer pel qual s’anava de la plaça de Cort al Palau Reial, el rafal del Revellar, situat al terme de la ciutat, i l’hort de Son Casimiro, antigament dels Puputs, amb unes cases noves edificades pel difunt (ARM, Not. P-1342, f. 11).

El 21 d’agost de 1795 el doctor en drets Nadal Espinosa, com a recaptador i distribuïdor de l’obra pia de Francesc Hortolà Rosselló i davant els deutes i obligacions de l’heretat, establí la propietat a Antoni Togores Net i a Sebastià Visconti Capurro per preu de 2.680 lliures, ço és, 250 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu. Aleshores la propietat comptava amb unes cases, un jardí i una tanca que antigament havia estat molí d’aigua fariner. La major part de la propietat era tenguda sots alou del monestir de la Real, mentre que la part restant es trobava en alou propi, no comprès en la venda. Feia partió amb el camí de la Real, terres de Bartomeu Domenge, l’hort del convent de Jesús i la síquia d’en Baster. Posteriorment, amb escriptura de 8 de maig de 1804 autoritzada pel notari Gabriel Nadal, Togores reté la seva part en favor de Visconti (ARM, Not. R-888, f. 22; ARM, Not. R-214, f. 267).

Sebastià Visconti Capurro era fill de Joan Baptista Visconti Beretta, genovès veïnat de Santa Creu, i de Josepa Capurro Caffarena, filla del comerciant genovès Antoni Capurro. Morí el 3 de setembre de 1814 amb testament que havia disposat el 12 de desembre anterior en poder del notari Gabriel Nadal. Dos dies després de la seva mort s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns a instància dels marmessors: el doctor en drets Francesc March i el notari Gabriel Nadal. L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, al carrer d’en Capurro, davant el Forn Cremat, i el rafal de Son Casimiro, de 7 quartons de superfície, amb cases de planta baixa i pis, aljub i nombroses dependències (Montaner, 2016: 60; ARM, Not. N-270, f. 498).

El 7 de novembre de 1814 el doctor en drets Francesc Morey, el notari Gabriel Nadal i el doctor en arts Joan Muntaner (com a administradors de l’heretat de Sebastià Visconti Capurro) formalitzaren davant el notari Rafel Rosselló Cladera la venda de la propietat a favor del cirurgià Cristòfol Morey Planes, Xino, fill de Pere i de Caterina, qui la rematà en pública subhasta per preu de 2.461 lliures. Aleshores dins la part de la propietat que antigament era camp i verger hi havia unes cases noves i un aljub. Contigu al camp hi havia una tanca amb cases i jardí, damunt part de la qual antigament es trobava el molí d’aigua. Era tenguda, ço és, el camp sots alou de l’obra pia disposada per Francesc Hortolà Rosselló, i la tanca, en alou del convent de la Real. Prestava 72 lliures 18 sous cens a l’herència d’Hortolà (ARM, Not. R-214, f. 267).

El 6 de març de 1816 Cristòfol Morey Planes, Xino, exposà al prior del convent de Jesús que quan adquirí Son Casimiro rebia l’aigua del convent per un conducte que la menava fins al safareig, que tenia unes dimensions de 30 pams de llarg per 4 i mig d’ample, «la que no puede servir para regar nada de dicho predio, si solamente de recreo para tener algunos peces y lavar hortaliza». Demanava ampliar el conducte i canviar el traçat de la síquia que duia l’aigua al safareig, dret que li fou concedit (ARM, Not. R-225, f. 47).

Segons l’Apeo (1818), Son Casimiro pertanyia a Cristòfol Morey Planes, Xino, tenia cases, valia 2.500 lliures i ocupava una superfície d’1 quarterada i 3 quartons de camp de primera qualitat amb fruiters (ARM, D-1530, f. 214v).

Amb escriptura de 2 de juny de 1825 autoritzada pel notari Miquel Ignaci Manera, Cristòfol Morey Planes, Xino, feu donació mortis causa de la propietat al seu fill Mariano, la qual tengué efecte per la seva mort el 19 de març de 1826. Mariano Morey morí el 24 de juny de 1852 amb testament que fou protocol·litzat quatre dies després pel notari Joan Muntaner Riera. El 21 de juliol següent s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut, d’una banda, per Onofre González Cepeda (com a administrador de Matilde Morey Gamundí, filla del difunt), Cándida Gamundí (segona dona del difunt) i el doctor en medicina Mateo Castellá, i de l’altra, per Joaquín Miralles Verd, com a administrador de les germanes Francisca (casada amb Juan Serra) i Carmen Morey Amengual (casada amb Luis Castellá), filles de Coloma Amengual, primera dona del difunt. L’heretat comprenia les cases majors, situades al carrer de Can Oliva, a prop de la Rambla, i el rafal de Son Casimiro, del qual es descriuen els objectes de la casa rústica i els estatges de la casa urbana, que comptava amb menjador, cuina, tres cambres (la principal, amb alcova) i una cambra petita, distribuït tot en dues plantes (ARM, Not. H-71, f. 79; ARM, Not. M-2345, f. 312).

Amb escriptura de 5 de febrer de 1861 autoritzada pel notari i escrivà del jutjat d’Hisenda Miguel Villalonga Villalonga, Juan Serra (en nom de les seves filles, Margarita i Carmen Serra Morey, i de la seva dona, Francisca Morey) vengué la propietat amb tot el mobiliari per preu de 4.500 lliures a Miguel Ramón Albertí, fill de Miquel i d’Antonina. En aquell moment Serra seguia plet amb Mariano Valentí Forteza perquè havia estat privat del dret d’aigua que tenia la propietat (ARM, Not. H-71, f. 79).

Miguel Ramón Albertí es casà amb Mariana Membray Jaiin i en foren fills Ramón, Antonia (casada amb l’apotecari Bernardo Fiol Tocho) i Micaela Ramón Membray. Morí el 14 de setembre de 1871 a l’edat de 63 anys amb testament que havia ordenat a Manzanillo (Cuba) el 24 de gener de 1853 davant l’escrivà Nicolás Laso, en què nomenà hereus els seus tres fills, i curadora, la seva dona i (en la seva absència) el comerciant José Venecia. Amb escriptura de 5 de febrer de 1872 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll acceptaren l’herència, que consistia en una casa amb quatre pisos situada al carrer d’en Brondo, una casa amb jardí situada al lloc de Cal Senyor Biel o Son Sabater, un trast procedent del Terreno i la propietat anomenada Son Casimiro, que se l’adjudicà Antonia. Aleshores ocupava una superfície d’1 quarterada i 3 quartons, tenia casa rústica i urbana i valia 15.000 pessetes. Confrontava al nord amb la carretera d’Esporles i Cal Jutge; al sud, amb Can Domenge; a l’est, amb Can Domenge i la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb Can Domenge i Cal Jutge (CNIB, Gaspar Sancho, Any 1872, f. 155).

El 30 d’octubre de 1896 davant el notari José Alcover Maspons, Antonia Ramón Membray vengué la propietat a José Ramón Rosselló per preu de 5.000 pessetes (RP11, 1961-terme, 6a).

José Ramón Rosselló morí viudo el 10 de febrer de 1917 amb testament que havia ordenat el 30 de gener de 1913 en poder del notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari el seu nebot Miguel Ramón Pons (íd., 8a).

Mitjançant escriptura de 22 de setembre de 1928 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Miguel Ramón Pons vengué Son Casimiro per preu de 55.000 pessetes a la Diputació Provincial de Balears, que l’adquirí representada pel president, José Morell Bellet (íd., 9a).

L’adquisició de Son Casimiro fou la segona de tot un seguit de compres selectives que la Diputació Provincial de Balears dugué a terme a la zona del desaparegut convent de Nostra Senyora dels Àngels de Jesús. La ciutat intramurs no disposava d’espai suficient per a albergar algunes infraestructures que es creia convenient construir i per això se cercaren terrenys fora porta. Entre 1904-48 la Diputació adquirí l’Hort de Jesús (1904), Son Casimiro (1928), una porció de Can Domenge (1945), Son Oliver (1945), una porció de Son Bastard o Son Tril·lo (1947) i dues porcions de Ca l’Ardiaca (1947-48). En total, 345.596 m² situats entre el camí de Jesús, el camí de Ca l’Ardiaca, el carrer del General Riera i la Travessia de Jesús (RP11: 8399-terme, 1961-terme, 2754-terme, 23274-terme, 22777-terme, 18334-terme, 27621-terme).

Amb escriptura de 20 d’abril de 1934 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Francisco Juliá Perelló (com a president de la Comissió Gestora de la Diputació Provincial de Balears) feu entrega a Juan Manent Victory (governador civil de Balears, com a president de la Junta Administrativa de l’Institut Provincial d’Higiene) d’una porció de Son Casimiro de 6.443,1 m² que confrontava a l’est amb la carretera d’Establiments (ara carrer del General Riera), i al sud, amb l’actual carrer de l’Hort dels Puputs, abans del Teniente Ordinas Boyeras. La decisió d’entregar la parcel·la havia estat presa per la Comissió Gestora de la Diputació en sessió celebrada el 27 de febrer anterior, durant la qual «el señor Gobernador de esta Provincia comunicó a la antedicha Diputación que debiendo proceder a la subasta para la construcción de un edificio destinado a un Instituto de Higiene, se hacía necesario con la mayor urgencia se formalizara la escritura de entrega a dicho Instituto de la parte de dicha íntegra finca […] sobre la que ha de construirse y emplazarse el Instituto de Higiene» (RP11, 16214-terme, 1a).

El 6 d’agost de 1959 davant el notari José Clar Salvá, l’Institut Provincial d’Higiene (representat per la Mancomunitat Sanitària de Municipis de Balears i, al seu torn, pel Delegat d’Hisenda, Manuel Fuster Rossiñol) la cedí en permuta a l’Ajuntament de Palma (representat pel batle president, Juan Massanet Moragues) a canvi del trast de 778,5 m² contigu a l’edifici de l’Institut Provincial de Sanitat propietat del municipi. L’oferta de permuta havia estat acordada per l’Institut Provincial d’Higiene el 6 de març de 1958 i fou acceptada pel Ple de l’Ajuntament en sessions celebrades el 8 de març i el 29 d’abril següents (íd., 2a).

Amb escriptura de 15 de febrer de 1966 autoritzada pel notari Ignacio Zabala Cabello, l’Ajuntament de Palma cedí gratuïtament a Auxilio Social un trast de 1.656 m² que comprenia l’immoble situat al nombre 65 del carrer del General Riera, denominat Verge de la Salut, destinat a guarderia infantil i jardí maternal. En virtut del Decret 847/70, de 3 d’abril, del Reial decret llei 23/77, de primer d’abril, del Reial decret 251/82, de 15 de gener, i del Reial decret 853/84, de 22 de febrer, la propietat passà, successivament, al Movimiento Nacional, a l’Institut Nacional d’Assistència Social, al Consell Interinsular de Balears i a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (RP11: 5781-III, 26518-VI).

Després de la segregació de la porció de 6.443,1 m² efectuada (1934) per la Diputació a favor de l’Institut Provincial d’Higiene, Son Casimiro restà amb una superfície de 12.000 m². Amb acta de 22 de maig de 1950 aixecada a Madrid i subscrita pel director general de Sanitat i el president de la Diputació Provincial, la propietat fou cedida temporalment a l’Estat perquè en fes ús el Patronat Nacional Antituberculós. Mitjançant instància de 28 de novembre de 1982 subscrita per Maximiliano Morales Gómez, com a president del Consell Insular de Mallorca, se sol·licità la inscripció d’aquesta propietat a nom de l’entitat supramunicipal de conformitat amb el que disposava l’apartat primer de l’article quart del Reial decret 2873/1979, de 17 de desembre, sobre la transferència de la titularitat dels drets, els censos i els béns de domini públic i patrimonials de l’extinta Diputació Provincial de Balears entre els Consells Insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera i el Consell General Interinsular (RP11, 7764-VI, 1a).