Can Domenge

Les Hortes, El Rafal

La propietat se situava devora el camí d’Esporles i feia partió amb el convent de Jesús. Prengué nom de la família Domenge, qui en fou propietària entre els segles XVIII-XIX.

Les notícies més antigues que en tenim són del 18 de gener de 1496, quan Francesc Armadans Borrassà (†1510) l’adquirí per la cúria del Batle. Fills seus foren Margalida, casada amb el seu cosí Benet Armadans (1493-1556), i Joanot Armadans (†1515). Aquest es casà (1511) amb Jerònima Palou Santacília i en foren fills Francesc (qui morí en edat pupil·lar) i Eleonor Armadans Palou, casada amb Joanot Berard Riera (fill de Joanot Berard Gual i de la seva cosina Jerònima Riera Berard), qui serví (1541) a costes seves l’emperador Carles V en l’expedició d’Alger. Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Onofra (1537-1628), casada amb Jaume Lloscos (†1610); Pere Lluís (1540-1604), qui continuà la línia principal; Joan Lluís (n. 1542), casat amb Maciana Josa Cardona; Nicolau (n. 1550), canonge i sagristà de la Seu; Hugo, casat amb Francina Dameto, i Jeroni Berard Armadans, alcaid de la presó reial, casat amb Elisabet Nicolau. Joanot Berard Riera testà el 23 de març de 1556 en poder del notari Antoni Moll i nomenà hereva universal la seva dona, qui testà el 25 de setembre de 1577 en poder del notari Jordi Sitges i feu hereu universal el seu fill Pere Lluís (ARM, Not. 5133, f. 141v; Pascual, 2012: 75; Ramis de Ayreflor, 1919: 85).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en una horta situada «demunt y devall la sèquia de na Bastera», pertanyia a Pere Lluís Berard Armadans i valia 2.800 lliures: «La horta de mossèn Pere Luýs Berard, demunt y devall la sèquia de na Bastera, dos mília y vuit-centes lrs.» (ARM, D-1251, f. 147v).

Pere Lluís Berard Armadans fou batiat a la Seu el 3 de juliol de 1540. Es casà en primeres núpcies amb Beatriu Campfullós, filla de Joanot, i en segones, amb la seva cosina Jerònima Berard Berard, filla de Nicolau Boix de Berard Palou i de Maria Berard Verí. Només deixà descendència del seu primer matrimoni: Joan Baptista i Eleonor Berard Campfullós, casada amb Guillem Abrí Descallar Nicolau. Testà el 8 de juliol de 1603 en poder del notari Andreu Caselles i nomenà hereu universal el fill de què estava embarassada la seva nora, Margarita Villalonga Sant Martí (†1640), amb la qual s’havia casat el seu fill Joan Baptista el 2 de maig de 1602 a la Torre (Llucmajor). Morí el 10 de març de 1604 i fou enterrat lo endemà al convent de Sant Francesc «en lo vas de Bararts» (Ramis de Ayreflor, 1919: 87; Oleza, 1923: 278).

Amb escriptura de 15 de juliol de 1605 autoritzada pel notari Joan Antoni Forcimanya, Guillem Abrí Descallar (en concepte d’administrador de l’heretat de Pere Lluís Berard Armadans) vengué la propietat per preu de 3.500 lliures al doctor en drets Ramon Verí Moyà, conseller del Regne. Aleshores era denominada les Hortes, ocupava una superfície d’unes 7 quarterades i tenia dret d’aigua. Era tenguda sots alou d’Albertí Dameto (successor pels seus mitjans d’Antoni Dameto), a vuitè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies. Feia partió amb el camí d’Esporles, el camí dels Puputs (que anava al molí homònim), terres de la senyora Santacília, les parets del convent de Jesús, el camí que anava de Jesús al Molí de na Garau (d’Antoni Veny) i el camí que anava de dit molí al camí d’Esporles (ARM, Not. 5133, f. 141v).

Ramon Verí Moyà (†1614) era fill de Tomàs Verí Despuig i d’Anna Castell de Moyà. Fou oïdor de la Reial Audiència (1583). Es casà en primeres núpcies amb Prudència Puigdorfila (†1589), filla del doctor en ambdós drets Mateu Puigdorfila, de qui no deixà descendència. El 14 d’abril de 1589 es casà en segones núpcies amb Anna Rossinyol Desmàs (n. 1565), filla de Gaspar i de Magdalena, i en foren fills Anna (1592-1673), casada en primeres núpcies (1610) amb Nicolau Burgues Quint Fuster, i en segones (1638), amb Francesc Sureda Vivot; Magdalena, casada amb Gregori Villalonga; Tomàs, casat amb Beatriu Sales Nadal; Beatriu, religiosa del convent de la Concepció; Margarita, casada amb Jordi Descallar; Ramon, Gaspar, Antoni, Clara i Maria Verí Rossinyol. Testà el 4 de setembre de 1601 en poder del notari Joan Antoni Forcimanya, i el 21 d’octubre de 1614 davant el mateix notari es redactà l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer d’en Morei, les possessions de l’Estremera Nova (Bunyola) i Son Verí —abans Son Rossinyol— (Valldemossa) i dos horts situats al terme de la ciutat: un al camí de la Real i un altre devora el convent de Jesús (Salvá, 1972: 430; AM, Llibre d’inventaris de Reus, Sala, Verí, Berga i d’altres, f. 189).

Anna Rossinyol Desmàs testà el 21 de març de 1610, i el 20 de juny de 1623 el seu fill Tomàs rebé l’inventari de béns de la difunta, que comprenia, endemés dels béns citats al paràgraf anterior, la possessió de Son Bru (Puigpunyent) (íd.).

Tomàs Verí Rossinyol (†1634) es casà amb Beatriu Sales Nadal, filla de Nicolau i de Joana, amb qui només tengué una filla, Anna, nascuda el 8 de juny de 1633. El 17 de setembre de 1635 la viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia els mateixos béns esmentats anteriorment excepte Son Bru, que havia estat venuda (1624) al ric comerciant Joan Mir. Aleshores el rafal de les Hortes ocupava una superfície de 7 quarterades i no tenia cases (Salvá, 1972: 449; AM, Llibre d’inventaris de Reus, Sala, Verí, Berga i d’altres, f. 198).

Beatriu Sales Nadal morí el 10 d’abril de 1680 amb testament que havia disposat el 14 de desembre de 1662 en poder del notari Felip Pasqual, en què nomenà hereu universal el seu home, Nicolau Sala Cotoner, amb qui s’havia casat en segones núpcies el primer de març de 1639. L’heretat comprenia la possessió de Son Fuster (Alaró), la cavalleria de la Galera (Felanitx), diversos alous, dominis directes i censals alodials damunt terres a Inca, unes cases al carrer d’en Morei, diversos censos i el rafal de les Hortes (ARM, Not. S-1303, f. 88).

Per tal de pagar els crèdits que espectaven a Beatriu Sales Nadal damunt els béns de la seva filla Anna Verí Sales, el 28 d’abril de 1685 davant dit notari Pasqual, Joan Sureda feu entrega definitiva a Nicolau Sala Cotoner d’unes cases situades al carrer d’en Morei i del rafal de les Hortes, valorats en 2.000 i 5.500 lliures, respectivament (íd.).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en un hort i cases, pertanyia a Nicolau Sala i valia 3.000 lliures: «Ort y casas de M.ᵒ Nicolau de Sala, tres mília lliuras» (ARM, D-1253, f. 199v).

Nicolau Sala Cotoner morí el 26 de gener de 1690 amb testament que havia ordenat dos dies abans en poder del notari Salvador Suau. El 8 de gener de 1694 s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt a instàncies del notari Joan Antoni Campamar, com a curador de l’heretat per decret de l’Audiència de 13 d’octubre de 1693, entre els quals hi havia la cavalleria de la Galera (Felanitx) i el rafal de les Hortes, que havien estat entregats mitjançant acta d’11 de juliol de 1692 al seu net Jaume Berga Sala Cotoner, fill de Jaume Joan Berga Comellas (†1678) i de la seva primera dona, Esperança Sala Sales (ARM, Not. 3458, f. 138).

Amb escriptura de 4 de març de 1738 autoritzada pel notari Miquel Florit, Jaume Berga Sala Cotoner feu donació universal fideïcomissària al seu nebot Marc Antoni Reus de Sollerich Vallès Berga, fill de la seva germana consanguínia Mònica Berga Canals (†1713) —filla de Jaume Joan Berga Comellas i de la seva segona dona, Magdalena Canals Martorell— i del seu primer home, Miquel Reus Vallès de Sollerich (AM, s/s).

Jaume Berga Sala Cotoner morí el 27 de març de 1740 amb testament que havia disposat el 13 d’abril de 1738 en poder de dit notari Florit, en què nomenà hereu universal el seu nebot Marc Antoni Reus de Sollerich Vallès Berga. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Domingo «en lo vas de Bergas». Dos dies després de la seva mort s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer del Sr. Joan Sureda, marquès de Vivot; els molins d’aigua denominats els Molins Nous, situats a la síquia d’en Baster, amb una peça de terra contigua; el rafal de les Hortes, situat entre el camí d’Esporles i el convent de Jesús; la possessió de Son Cotoneret o Son Cotoner de la Casa Vella, situada al terme d’Esporles, que posseïa empenyorada; la possessió de Son Fuster, situada al terme d’Alaró; nombrosos censos (especialment sobre la Universitat) i la cavalleria de la Galera (Felanitx) (íd.).

Amb escriptura de 2 de desembre de 1741 autoritzada per dit notari Florit, Marc Antoni Reus de Sollerich Vallès Berga vengué la propietat per preu de 4.500 lliures a Bartomeu Domenge Veny, escrivà de la Reial Audiència i antic administrador de la família. La major part del preu fou cobert amb els deutes que el venedor havia contret amb el comprador: 1.009 lliures 9 sous 10 diners que Domenge havia pagat a Francesc Gelabert el 2 de març de 1739 per deutes adquirits per Jaume Berga; 625 lliures de major nombre per les despeses de l’obra pia de dit Berga que havia pagat Domenge; 900 lliures que es devien a Antoni Joaquim Canals, cessionari del seu germà Jaume, per exacció de les 3.052 lliures 14 sous 8 diners que eren les despeses provocades per la dispensa que obtengué Canals pel matrimoni (no efectuat) de Francina Canals amb Marc Vallès; 506 lliures 12 sous 4 diners destinats a pagar part de la dot de Mònica Vallès pel matrimoni que contragué amb Jeroni Morell de Pastoritx i 155 lliures 13 sous 1 diner en metàl·lic. Aleshores la propietat era tenguda en alou d’Antoni Dameto i feia partió amb el camí d’Esporles, terres dels hereus del doctor en medicina Francesc Rosselló (antigament dites el Molí dels Puputs), terres de Jordi Martí Reura, terres del monestir de Jesús i l’hort del convent de Jesús. Tenia dret de percebre 4 hores d’aigua cada 20 dies de la tanda nombre 11 de la síquia de la ciutat, denominada d’en Marc Nadal, més el dret de percebre tots els dissabtes l’aigua que brollava de les fibles de la síquia de na Bastera, ço és, una de la tanda o porció dels Morers i l’altra de la dels religiosos del convent de Jesús (ARM, Not. 5745, f. 359; RP11, 338-terme, 4a).

Bartomeu Domenge Veny morí el 14 de febrer de 1778 amb testament que havia disposat el 10 d’agost de 1775 en poder del notari Pere Josep Bonet. El primer d’octubre següent la viuda, Maria Antelm Marzà, filla de Miquel i de Joana, rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Santa Eulàlia, i un rafal situat devora el convent de Jesús «ara dit Son Domenge», del qual havia fet donació en contemplació de matrimoni a favor del seu fill Miquel Mariano amb escriptura de 17 d’octubre de 1777 autoritzada pel notari Nicolau Roca Mora. De les cases del rafal es descriuen la sala, una quadreta, la cuina i el rebost (ARM, Not. 2157, f. 426).

Miquel Mariano Domenge Antelm morí el 31 de juliol de 1782 amb testament que havia ordenat el 3 anterior, en què feu hereu el seu fill Bartomeu Domenge Fiol, qui també succeí als béns vinculats pel seu avi en virtut del testament que Maria Antelm Marzà havia disposat el 21 de maig de 1798, efectiu per la seva mort el 10 d’agost de 1800 (Gomila, 2000: 51).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Bartomeu Domenge, tenia cases i dret d’aigua, ocupava una superfície de 7 quarterades de camp de primera qualitat amb arbres i valia 10.200 lliures (ARM, D-1530, f. 215).

Bartomeu Domenge Fiol morí el 25 de juliol de 1822 amb testament que havia ordenat cinc dies abans en poder del notari Josep Tous, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Caterina Ripoll Deyà, la qual morí sense testar el 29 de març de 1849. En sentència de 9 d’octubre de 1850 dictada per la Reial Audiència, confirmada en grau de súplica per una altra de 19 de desembre següent, en fou declarada legal successora la seva filla, María Práxedes (casada amb el metge Juan Bosch Rotger), en el plet que seguia amb el comandant de la guàrdia civil Bartolomé Domenge Raurell (n. 1817). Aleshores la propietat consistia en un hort denominat Can Domenge, abans el Rafal, ocupava una superfície de 8 quarterades i mitja i tenia casa, marcada amb el nombre 5. Confrontava al nord amb Son Cloquell i Son Casimiro; al sud, amb el camí de Can Veta; a l’est, amb Son Casimiro i el camí de la Real, i a l’oest, amb l’Hort de Jesús. Prestava 48 lliures cens el 25 d’agost imposat per Bartomeu Domenge Veny a favor de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat, ço és, de l’obra pia de Francina Rosa Moyà; 1 lliura 12 sous cens que Beatriu Verí s’obligà a satisfer al prevere Josep Prats, beneficiat de Sant Miquel; 35 lliures 11 sous 6 diners d’ànnua pensió i 1.185 lliures 16 sous 8 diners de capital pagador el 20 de març imposat per Maria Antelm Marzà i el seu fill Miquel Mariano a favor del doctor Miquel Seguí, prevere i canonge de la Seu; 18 lliures 16 sous cens pagador el 16 de maig imposat per Maria Antelm Marzà a favor de la confraria i hospital de Sant Pere i Sant Bernat de la Seu; 80 lliures 14 sous cens pagador el 30 d’abril imposat per dita Antelm a favor del prevere Jaume Terrasa, ardiaca de la Seu, i 18 lliures 9 diners cens pagador el 18 d’agost imposat per dita Antelm i el seu fill Bartomeu a favor del doctor Joan Bennàsar (Gomila, 2000: 51-52; RP11, 338-terme: 1a, 4a).

Amb escriptura de 5 d’octubre de 1871 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Bartolomé Bosch Domenge (en concepte d’apoderat de sa mare, María Práxedes Domenge Ripoll) vengué Can Domenge al misser Jacinto Feliu Bonet per preu de 7.842 lliures 18 sous 4 diners (CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1871, n. 3, f. 2368; RP11, 338-terme, 5a).

Jacinto Feliu Bonet morí el 14 de maig de 1884 amb testament que havia disposat el 26 de maig de 1880 en poder de dit notari Font, en què nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus nets Juan, Francisca, Ana i Isabel Villalonga Feliu, destinant a Juan el rafal de Can Domenge i els rafals de Son Sastre i Son Font, situats al terme de Calvià; a Ana, el Secar de Son Pacs i l’Hort de Sant Joan, situats al terme de la ciutat, i una casa a Palma; a Isabel, els rafals de Son Valero i Can Bleda, situats al terme de la ciutat, i un entresol a la plaça de Cort, i a Francisca, la resta. Els germans Villalonga Feliu acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 10 d’agost de 1907 autoritzada pel mateix notari (RP11, 338-terme, 17a).

Mitjançant escriptura de 10 de gener de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Juan Villalonga Feliu hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma el dret que tenia de percebre 4 hores d’aigua de la síquia de la ciutat a canvi d’una indemnització de 16.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 1a).

El 6 d’abril de 1934 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Juan Villalonga Feliu vengué Can Domenge a Juan March Servera per preu de 23.915 pessetes. El 5 de novembre de 1935 davant el mateix notari, March adquirí de José Quint Zaforteza Amat i d’Ángela Lund Ugarte l’alou o domini directe que pesava sobre la propietat per preu de 1.300 pessetes (íd.: 18a, 20a).

Amb escriptura de 13 de desembre de 1935 autoritzada per dit notari Pou, Emilio Tramullas Perales (en representació de Juan March Servera) vengué vuit parcel·les que sumaven 19.762,89 m² per preu de 111.720 pessetes amb 12 cèntims a la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares, que l’adquirí representada per Ramón Ferragut Sbert. L’entitat de crèdit promogué la urbanització dels terrenys. L’arquitecte José Oleza Frates aixecà (1935) un plànol de parcel·lació que dividia la propietat en vuit illetes (marcades amb les lletres A-H) delimitades pels carrers nombre 1 (ara Reverend Francesc Sitjar), nombre 2 (després, successivament, Soldado Bestard Rotger i Francesc d’Olesa), nombre 3 (després, successivament, Falangista Riera Cavaller i Jordi Martí Rosselló), nombre 4 (després, successivament, Teniente Ordinas Boyeras i Hort dels Puputs) i nombre 5 (després, successivament, Soldado Arrom Cuart i Can Domenge), la carretera de Palma a Estellencs (ara carrer del General Riera), una ronda en projecte (ara carrer d’Anselm Turmeda), l’Hort dels Puputs i els terrenys destinats a manicomi de la Diputació Provincial (RP11, 17128-17135-terme).

Damunt la illeta A (4.715 m²), delimitada pels actuals carrers del General Riera, Reverend Francesc Sitjar, Anselm Turmeda i Can Domenge, la Caja de Ahorros hi construí (1975) una residència d’ancians. L’edifici, projectat per l’arquitecte Francisco Oleza Ferrer, tenia forma de semicercle. La resta de la illeta fou ocupada (1975) per un edifici d’oficines que s’estenia al llarg del carrer del General Riera (RP11: 17128-terme, 39057-VI, 39060-39061-VI).

La illeta B i part de la illeta D (4.040,99 m²), delimitades pels actuals carrers de Can Domenge i Anselm Turmeda i l’Hospital Psiquiàtric, foren ocupades per unes instal·lacions de caire religiós, cultural, educatiu i sanitari projectades (1939) per l’arquitecte José Oleza Frates i inaugurades el 1942. S’hi establí el Col·legi de la Virgen Milagrosa, dirigit per la Congregación de Hermanas de la Caridad de San Vicente de Paúl fins al 1993, quan el recinte fou transformat en centre de negocis i conferències. El 2010 l’adquirí el Col·legi Luis Vives per 3,4 milions d’euros (RP11: 17129-terme, 17131-terme, 54432-VI; Última Hora: 1-4-2010, 23-4-2010).

La illeta C (3.681 m²) estava delimitada pels actuals carrers de Francesc d’Olesa, Reverend Francesc Sitjar, General Riera i Can Domenge. Segons les dades registrals del trast, el 2001 la Caja de Ahorros declarava «que sobre el mismo hace más de sesenta años hizo construir una edificación» de sis altures damunt la part de la illeta que mirava al carrer del General Riera. El 2002 vengué l’edifici a l’entitat Layetana Proyectos SL (després Layetana General Riera SL), la qual enderrocà parcialment la construcció i urbanitzà (2004-2005) l’íntegra illeta (RP11: 17130-terme, 38976-VI).

Pel que fa a la illeta H (390,69 m²), segons les dades registrals de la parcel·la, la Caja de Ahorros declarava (1990) «haber construido hace más de cuarenta años un edificio de una sola planta señalado con los números 25 y 27 de la calle del Soldado Arrom Cuart integrado por ocho locales que ocupan todo el solar» (RP11: 17135-terme, 29270-VI).

Les illetes E-G i la part de la illeta D que no fou agrupada amb la illeta B foren destinades per la Caja de Ahorros a la venda en trasts. Estaven delimitades pels actuals carrers del General Riera, Can Domenge, Hort dels Puputs, Jordi Martí Rosselló i Francesc d’Olesa. Els trasts tenien una superfície mitjana de 150 m² i els compradors els adquirien amb una casa de planta baixa construïda prèviament per l’entitat de crèdit (RP11: 17132-17134-terme, 30208-terme, 32368-terme).

Endemés de les porcions adquirides per la Caja de Ahorros, un altre comprador destacat fou la Diputació Provincial de Balears, la qual amb escriptura de 10 de març de 1945 autoritzada pel notari José Vidal Busquets adquirí d’Emilio Tramullas Perales, qui actuava en representació de Juan March Servera, per preu de 120.000 pessetes una porció de 24.181 m² que confrontava al nord amb Son Oliver; al sud, amb terrenys del manicomi provincial i parcel·les de la mateixa procedència adquirides per la Caja de Ahorros; a l’est, amb Son Casimiro i dites parcel·les, i a l’oest, amb Son Oliver i terrenys del manicomi. En nom de la Diputació actuava el president, l’enginyer agrònom Fernando Blanes Boysen (RP11, 23274-terme, 1a).

Finalment, el 5 de juny de 1945 davant el notari Juan Alemany Valent, Emilio Tramullas Perales vengué per preu de 3.500 pessetes a Juan Villalonga Feliu els 4.500 m² que romanien de Can Domenge, els quals confrontaven amb terrenys adquirits per la Caja de Ahorros, el camí de Can Veta i la carretera de Palma a Esporles. Una part de la propietat es veu afectada de la junta de compensació del pla parcial de Son Vatlori i Son Borràs (RP11, 23354-terme, 1a).