Es tractava de dues peces de terra contigües que consistien en camp i vinya. El 1590 passaren a formar part de Ca l’Ardiaca, de la família Zaforteza, i deixaren d’esser propietats independents. Pel que fa als topònims, ens remetem al diccionari Alcover-Moll, que els defineix d’aquesta manera: blanquer, terreny blanquinós, saulonenc; secar, extensió de terreny de secà; trastallador, post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l’aigua dins una síquia.
Les notícies més antigues que en tenim són del 21 de gener de 1507, quan Bàrbara (casada amb Miquel Fons) i el seu fill Bartomeu Fons (mercader) l’establiren a Ramon Joan Fortesa mitjançant escriptura autoritzada pel notari Miquel Morell. Aleshores la propietat consistia en una vinya alodial i en dos camps contigus alodials situats a prop del monestir de Jesús. En l’establiment anava inclosa la vaixella vinària (ARM, Not. M-733, f. 64).
El 28 d’abril de 1508 davant dit notari Morell, Ramon Joan Fortesa establí la propietat al doctor en lleis Pere Joan Fortesa Descallar (ARM, Not. M-734, f. 71).
Pere Joan Fortesa Descallar (†1525) era fill del doctor en lleis Mateu Fortesa March i de la seva primera dona, Antonina Descallar. Es casà amb Elisabet Tagamanent Puigdorfila. Testà el 20 de setembre de 1524 i fou succeït pel seu fill Mateu, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578: «Lo rafal del señor Matheu Fortesa dit al Seccà, dos mília liures» (ARM, D-1251, f. 147).
Mateu Fortesa Tagamanent (†1584) es casà amb Magdalena Gual Desmur i en foren fills Guillem, casat en primeres núpcies amb Francina Juny Berga, i en segones, amb Violant Caulelles Espanyol; Pere Joan, casat en primeres núpcies amb Nicolaua Caulelles, i en segones, amb Elisabet Montornès; Gregori, canonge i ardiaca de la Seu, i Elisabet. Ordenà testament i codicil, respectivament, el 16 d’octubre de 1568 i el 7 de febrer de 1578 en poder del notari Antoni Moll, en què llegà el Secar, entre altres propietats, al seu fill Pere Joan (ARM, D-1259, f. 925; ARM, ECR-1149, f. 41v).
Fruit del matrimoni entre Pere Joan Fortesa Tagamanent Gual Desmur i la seva primera dona (Nicolaua Caulelles) nasqué Mateu (casat amb Jerònima Dameto Cotoner), qui amb escriptura de 8 de desembre de 1590 autoritzada pel notari Miquel Domenge entregà al seu oncle Gregori Fortesa Tagamanent Gual Desmur (canonge i ardiaca de la Seu) dues peces de terra contigües denominades el Blanquer o el Secar i el Trastallador per tal de pagar-li drets hereditaris i llegítimes. Eren tengudes sots alou propi (inclòs en la cessió) i feien partió amb el camí de la Real, la síquia de na Bastera (que transcorria entre les dues peces de terra), el Molí de la Cova (de Rafel Verí), la vinya de l’adquiridor (abans de Jaume Joan Fortesa), el rafal dels hereus de Joanot Trilli, terres de Miquel Joan Santacília i el Camp Roig. Amb aquesta cessió, el Secar i el Trastallador restaren inclosos dins Ca l’Ardiaca (ARM, Not. 4341, f. 169v).
El terme de Palma 